El millor de la temporada a Tarragona Ràdio.
Què tal, com esteu?
Nosaltres recordant, recuperant, rememorant
com venim fent ja els darrers dies de la sintonia de Tarragona Ràdio
i avui dedicarem els propers minuts a recuperar una entrevista
amb el president de la demarcació de Tarragona
del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Ignasi Soler.
Amb ell analitzàvem ara fa uns mesos la situació del sector de la comunicació,
molt afectat per la crisi, amb tancament de mitjans,
plantilles més curtes i condicions laborals de precarietat.
Després repassarem també una entrevista amb Àngel Belzunegui,
professor de Sociologia de la Universitat Rovira i Virgili.
Ell és coordinador d'un llibre sobre la pobresa a Espanya
que adverteix del risc econòmic de moltes capes socials
que fins ara se sostenien, se sentien protegides.
L'impacte de la crisi està arribant també a aquests sectors de la població
i, per tant, fa augmentar el nombre i el perfil de les persones pobres.
D'aquests dos temes en parlàvem fa alguns dies
i avui els hem concentrat en el millor de la temporada
dels propers Minuts Radiofònics.
La crisi econòmica afecta tots els sectors
i també el dels mitjans de comunicació, el món del periodisme.
I avui volem analitzar aquest sector a les comarques de Tarragona
i per això hem convidat el president de la demarcació de Tarragona
del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Ignaci Soler.
Ignaci, molt bon dia.
Molt bon dia.
En les últimes setmanes hem vist com el Col·legi de Periodistes
feia alguns comunicats davant del tancament de mitjans de comunicació.
Recordem que en les últimes setmanes ha tancat un mitjà com Ona Valls,
havia tancat també un mitjà com Onda Rambla,
i han tancat també mitjans de premsa.
Canal Català de Tarragona, una emissora de televisió privada
instal·lada a Tarragona, és un altre dels mitjans que ha tancat.
Quina és la situació que observeu vosaltres des del Col·legi de Periodistes?
Quines ades teniu sobre l'impacte de la crisi
en els mitjans de comunicació d'aquest territori?
Aviam, la crisi és molt greu,
molt greu en el sentit que el sistema de comunicació del Camp de Tarragona
ja era un sector, un sistema relativament dèbil
o d'una dimensió no massa gran pel que és l'economia
i l'espai del Camp de Tarragona.
Nosaltres el 2008 vam fer un estudi del sector
i el resultat o la percepció era
que el sector no tenia la dimensió
que li corresponia a l'economia
i a la societat de les comarques del Camp de Tarragona,
en general de les comarques de Tarragona.
I per tant, si partim que era un sector
que tenia una certa debilitat,
doncs la crisi l'està enfonsant.
Hi ha hagut tancaments de mitjans
que són significatius o importants.
Per exemple, el tancar un canal de televisió
com un canal català
pot semblar més o menys accidental o anecdòtic,
pot ser una dada més de la crisi,
però si comptem que la televisió és el mitjà de comunicació,
és l'únic mitjà de comunicació que veu tothom,
perquè té una audiència que més del 90% de la població
veu la televisió,
però els mitjans locals tenen molt poca presència,
és a dir, televisions locals tenen molt poca audiència,
n'hi ha poques o no tenen dimensió,
per tant, tancar una,
agreuja el problema,
encara que sigui una televisió petita
o que no tingués molta repercussió.
i aquest, a nosaltres, el que ens preocupa especialment,
és a dir, un periodista que es queda sense feina
no és diferent d'un forner
o d'un qualsevol altre professional
que es queda sense feina.
És un drama personal,
té unes implicacions i de més.
Des d'aquest punt de vista,
la crisi de cada sector és la crisi de cada sector.
El problema és que els mitjans de comunicació
tenen un paper molt important a la societat,
que nosaltres creiem que no està valorat,
que la societat fins a cert punt no és conscient
del paper que tenen els mitjans de comunicació
en la seva organització, en el seu funcionament,
i, per tant, aquesta crisi del sector
que cada cop s'aproxima o ens apropa
a una situació de col·lapse
és un risc molt més enllà de la qüestió econòmica,
dels llocs de feina que es perden i de més.
I no només el Camp de Tarragona,
el Col·legi de Periodistes a nivell de Catalunya
ha demanat,
junt amb el Col·legi de l'Audiovisual,
junt amb els sindicats,
conjuntament amb tota la gent
que representa el sector,
la professió,
ha demanat la Constitució d'una taula
on es discuteixi
la necessitat que hi hagi
un sistema de comunicació social a Catalunya.
No podem viure sense mitjans de comunicació.
Ara parlarem d'això, però, de moment,
l'impacte de la crisi en aquests mesos
o en aquests darrers anys,
s'estan portant diversos mitjans de comunicació
que han desaparegut,
altres han vist reduït, en fi, les seves plantilles.
Teniu dades aproximades
de quants professionals vinculats al sector
s'han quedat sense feina
o quants mitjans de comunicació
han desaparegut d'aquestes comarques?
Doncs, podem citar els més importants.
Probablement, si féssim una escala,
a part dels que ja hem citat,
hi hauria el tancament de l'edició de Tarragona
del punt, que va ser per etapes.
El punt va arribar a tenir tres edicions.
Primer es va unificar amb una única edició
per tot el camp de Tarragona
i, finalment, ha desaparegut.
Això planteja que pràcticament només queda un diari
de nivell de les comarques de Tarragona
i és un empobriment bastant gran del sistema,
al marge de la feina que fa cada un,
de l'elaboració que es faci de la feina que fa cada un.
I després, ja en el sector de la ràdio,
els tancaments que tu has assenyalat,
de Punto Ràdio o Navalls,
el català que ha tancat,
hi ha repercussions de tancaments externs,
va tancar Público i, per tant, vol dir que hi havia
algun sector que feia informació aquí.
I després, una reducció de plantilles
a molts mitjans de comunicació,
des de la televisió del TDCAMS,
passant pel diari de Tarragona,
Canal Reus o l'ACN,
són els mitjans que han anat en congint o reduint plantilles.
Nosaltres calculem que en l'últim any i mig
s'han perdut més de 30 llocs de feina directes
de gent que feia periodisme, de periodistes,
en un sector en què nosaltres l'any 2008,
més o menys a l'inici de la crisi,
calculàvem que no treballaven més de 200 periodistes,
periodistes, docents i alguna cosa,
i molt probablement, i diguem-ne,
aquests 30 són d'aquests mitjans de comunicació,
que és públic, quan tanca, no de més, és notori.
Aquests docents que calculàvem que treballaven en el sector,
també n'hi havia molts que treballaven
amb productores de televisió,
amb empreses de comunicació,
i si aquests han tancat o han reduït personal,
com que no ha estat públic,
com que no és tan notori,
probablement no els tenim comptabilitzats.
Així que probablement és possible
que s'hagin perdut el doble de llocs de feina
dels que són més visibles.
Mitjans que tanquen en reduccions de plantilles,
en definitiva, això ens porta a un periodisme
de molta menys qualitat, segurament, no?
Aquesta és la qüestió essencial que cal discutir.
És a dir, posem el sector,
comparem amb altres per fer-nos una idea.
El textil té una crisi,
el textil ens cobreix la necessitat de vestinza,
tanquen els tallers, tanquen,
però la nostra necessitat de vestinza
la podem cobrir comprant textils
que venen de la Xina o de la Índia.
I els treballadors d'aquest sector
que han perdut la feina
s'hauran de reciclar o buscar-se una altra feina.
Això seria un sector econòmic
que cobreix unes necessitats,
però que no fa un servei públic essencial,
encara que la necessitat és evident que és una necessitat essencial.
Posem un altre sector, l'educació.
No se'ns passa pel cap,
podem discutir si una aula pot haver 25, 30 o 35 alumnes,
però no se'ns passa pel cap de dir
que l'escola de Riudoms no és prou rendible,
no teniu prou diners,
la tanquem i ja està.
És un sector on hi ha empreses privades
i empreses públiques,
hi ha escoles públiques, escoles privades,
escoles concertades,
però entre tots es cobreix un servei públic
que està garantit.
El nostre sector, els mitjans de comunicació,
què haurien de ser?
Què són?
Aviam, la informació no la podem anar a comprar a la Xina
o no podem esperar que la ràdio o la televisió
ens el facin des de fora.
Si al Camp de Tarragona
desapareixen els mitjans
i consumim mitjans de Barcelona o de Madrid,
el Camp de Tarragona deixa de tenir
l'espai on discutir,
on debatre,
on saber com
resoldre les seves coses.
Si desapareixen els mitjans de comunicació locals,
com sabrem
què fa l'alcalde,
qui són els candidats
i com anirem a votar a Cegues?
És un element.
Si el sector no desapareix,
però es fa amb el periodisme,
és a dir, si no hi ha professionals
que facin un exercici crític
i que facin una jerarquització de les notícies
i que busquin el contrast i demés,
és com si tampoc en tinguessin.
Per tant, és un servei essencial,
és un servei públic
i per això cal que,
encara estem a temps,
abans que col·lapsi,
perquè estem en un procés d'aquest tipus
i abans que cada ajuntament decideixi pel seu compte,
ara tanco la ràdio,
ara tanco la tele,
perquè això els números
o inclús,
que si un mitjà privat
no li surten els números
i tanca,
que tanqui,
com es tanca una botiga
o es tanca una penaderia.
Nosaltres creiem que això
pot ser molt perjudicial
per tot el sistema econòmic i social,
que empobreix les nostres possibilitats
i inclús que fa que el territori
deixi de tenir elements
per sortir de la crisi,
per lluitar,
per discutir les infraestructures,
per on ha de passar la via del tren,
per on ha de passar l'autopista,
a on es discutirà això
si no tenim mitjans
i com anirem a Barcelona o a Madrid
a plantejar les nostres necessitats
si localment no tenim a on debatre
i a on resoldre aquest tema.
És qüestió dels polítics,
i qui ens informa de què fan
i què deixen de fer els polítics?
Doncs els mitjans de comunicació
compleixen una funció essencial
d'organització,
de visibilitat,
i a més,
si les nostres empreses
no es poden fer visibles
en el nostre sistema de comunicació,
tindran moltes menys possibilitats
de competir a Catalunya,
a Barcelona,
al món,
si la informació
ens ve tota feta
des de fora.
Però aquesta situació
tan complicada i tan difícil
és fruit només
de la crisi econòmica,
tal com l'entenem,
i que està afectant
a tots els sectors,
ja que posaves abans
comparacions
amb sectors
com el tèxtil,
o als mitjans de comunicació
li acompanyen
altres crisis
vinculades,
potser amb les noves tecnologies,
amb la presència
de les xarxes socials
que també,
d'alguna manera,
estan revolucionant
aquest món,
xarxes com Twitter
o Facebook
i el seu impacte
precisament
entre els mitjans
de comunicació
i els ciutadans.
Hi ha factors
múltiples,
però el principal
és que
és un sector
que com a sector econòmic
s'ha deixat
en mans del mercat
a pesar de ser
un servei públic
i això
ha produït
que té
peus de fang.
Entre el 2007
i el 2011
la publicitat
que és
la base econòmica
en què funcionava
tot el sector,
tot el sector
estava basat
amb el finançament
a través
de la publicitat,
la publicitat
es va reduir
a la meitat
segons els editors
de premsa
a Espanya.
Això
per tot Espanya.
El camp de Tarragona
deu ser la meitat?
Deu ser més
o deu ser menys?
Pot ser una mica més,
pot ser una mica menys,
però més o menys
deu ser això.
Clar,
això vol dir
que tot el sector
s'hauria d'haver
encongit
a la meitat
si aquesta és la base
principal
de funcionament,
la base econòmica
principal.
Això té a veure
per què se'n va
la publicitat,
per què desapareix?
Té a veure
amb la crisi econòmica,
evidentment,
i també té a veure
amb l'aparició
d'una sèrie
de qüestions
tècniques,
tecnològiques
que t'ho assenyales,
però té a veure
amb aquests
peus de fang
que té el sector
de basar-se
en la publicitat
i alhora
haver transmès
al ciutadà
la idea
que la informació
és gratuïta,
ningú l'ha de pagar.
I certament
té una lògica,
és a dir,
tots hauríem
d'estar ben informats
i per estar
ben informats
i perquè tots
tinguem
la mateixa capacitat
d'accedir
a la informació,
aquesta informació
hauria de ser
assequible
o gratuïtament
o a un preu
molt raonable
perquè no hi hagi gent
que tingui el privilegi
a través de la seva capacitat
econòmica
de tenir informació
privilegiada
i poder fer
algunes coses
que altres
no poden fer.
Però això,
justament per això
és un servei públic,
però la informació
és molt cara de fer.
És a dir,
tenir un professional
amb criteri,
amb experiència
i de més,
vuit hores esperant-se
a la porta d'una reunió
on es decideix
una cosa important,
bé,
a aquest senyor
se li han de pagar
aquestes vuit hores
i no
ha d'estar allà.
i ha de saber
què preguntarà
quan s'acabi
aquesta reunió,
ha de tenir criteri
i això és molt car
perquè a la millor
això vol dir
que hi ha un senyor
que no ha,
si d'aquella reunió
no surt notícia
per dir alguna cosa,
l'endemà,
al diari
o a la ràdio,
aquell senyor
ha estat treballant
tot el dia
i no hi ha
un producte
concret en aquell moment.
La informació
és molt cara de fer
i ningú la vol pagar
i es pagava
a través d'una publicitat
que era un sistema
que ha col·lapsat
i per tant
s'ha enfonsat.
S'ha enfonsat.
i a més
és un sistema
diguem-ne
que en origen
ja és pervers
perquè aquí
què és la publicitat?
La publicitat
és uns senyors
que ens volen
transmetre un missatge
interessadament
perquè tenen un negoci,
un negoci legítim
però tenen un interès econòmic
que ens transmeten
un missatge
i aleshores
ens paguen
graciosament
que la informació
que és necessària
i que és un missatge
que no hi ha un interès econòmic
al darrere
sinó una informació
d'interès públic
doncs aquell que vol
si li transmetem
el seu missatge
interessat
ens paga
perquè féssim
el de servei públic.
Aquesta és la base
amb què ha treballat
el sistema
i això
ha col·lapsat.
Nosaltres
estem intentant
arribar
a l'administració pública
creiem que ens hauríem
de seure
en una taula
els professionals
que sabem més o menys
com funciona això
les administracions públiques
els partits polítics
i la gent del sector
els mitjans de comunicació
els empresaris
etc.
i això
li hem de trobar
una sortida
perquè si no
anem a un col·lapse
que tindrà
conseqüències.
Preveieu fins i tot
desaparació de més mitjans
és difícil de dir-ho
preveieu més reduccions
de plantilles
quin és el panorama
que observeu fins i tot
a nivell de tot Catalunya
com a col·legi
i especialment
en territoris com el nostre
ja que parlem tant
de la informació
i dels mitjans locals.
Creiem que sí
que la majoria
dels mitjans
per no dir tots
estan en precari.
En aquest punt
els mitjans privats
perquè el mercat
apreta molt
i perquè
almenys
fins que no surti
de la crisi econòmica
i hi hagués
una recuperació
teòricament
de la publicitat
tenen un carreró
sense sortida
al marge
que després
han de
veure
quina reconversió
tecnològica
i quins canals
es plantegen
una nova base
de negoci
perquè
tot el que circula
per internet
i per la xarxa
avui per avui
no hi ha
sistema econòmic
per sostenir-ho.
Tot és gratuït
hi ha publicitat
i de més
però això no cobreix
els costos
de fer-ho això
i per tant
tot el sistema
totes les empreses
privades
i de més
estan
millor o pitjor
situades
però estan
en una perspectiva
de risc
i per part
dels mitjans
públics
que era la pota
diguem-ne
que garantia
més o menys
les administracions
públiques
tenen
un gravíssim
problema
de finançament
i algunes
administracions
públiques
jo crec que
molt alegrament
o molt
inconscientment
això dels mitjans
ho consideren
quasi com un luxe
i per tant
no sé
tenim el cas
per posar
un cas
que ens és
prou distant
però
prou proper
per entendre'l
però prou distant
per no
ficar-nos amb ningú
a Hospitalet de Llobregat
d'un dia per l'altre
els partits van decidir
tancar
la ràdio
i la televisió
i ho van anunciar
i ja està
com si això fos
una qüestió menor
com si fos un luxe
al cap de dos dies
van reconsiderat
hi ha enrere
alguna cosa
al final
la televisió
s'ha tancat
la ràdio
té un cert
funcionament
però
és a dir
tenir una ràdio
municipal
tenir una televisió
té uns
costos
té uns
costos
a vegades
difícils
d'encaixar
en els pressupostos
municipals
però és un servei
públic
que hem de trobar
la manera
de fer-ho
si els ajuntaments
en concret
no poden
doncs
que es reuneixin
que es parli
i que es trobi
la manera
de com
consorciar-se
quina és la fórmula
de viabilitat
el que no podem
és deixar
que aquest servei
desaparegui
perquè el mercat
no el paga
aquesta és la situació
jo crec que hi ha
una certa
inconsciència
nosaltres
hem anat
a plantejar
no res
sentar-se
en una taula
i
hi ha una certa
resigència
escoltant-se
en un moment
de crisi
on apret
tant
on el mercat
publicitari
s'enfonsa
d'una banda
i els ingressos
i les despeses
dels ajuntaments
de les administracions
públiques
també estan
per terra
el paper
dels mitjans
de comunicació
queden
entredits
per molts
per molts
i
en general
es pensa
en una situació
com aquesta
i és
un mecanisme
que té
una certa
lògica
però que és pervers
es pensa
en els pròxims
tres mesos
en els pròxims
sis mesos
i jo crec
que erròniament
es pensa
bueno
la crisi
s'està fent
llarga
però ja
sortirem
i no està escrit
que en sortim
no necessàriament
en sortirem
si no fem alguna cosa
doncs no sé
si en sortirem
és a dir
aquest
ja en sortirem
vol dir
deixant mans d'altres
que ho solucionin
ja vindran
no sé qui
i recuperarem
l'economia
no sé
perquè Alemanya
tirarà
però en aquí
què fem
i especialment
en cada sector
què fem
què fem
amb els mitjans
de comunicació
és el moment
de seure
i parlar-ne
si no
tindrem
jo crec
que ens en penedirem
doncs amb aquest missatge
ens quedem
també en clau
de futur
tenint en compte
la delicada situació
dels mitjans
de comunicació
de les comarques
de Tarragona
Ignaci Soler
president de la demarcació
de Tarragona
del Col·legi de Periodistes
de Catalunya
gràcies per acceptar
la invitació
de Tarragona Ràdio
molta sort
gràcies a vosaltres
en aquest matí
de dilluns
s'acaben de donar
a conèixer
les dades
de l'atur
del mes de maig
unes dades
que indiquen
que les persones
sense feina
han baixat
en gairebé
2.000
a les comarques
de Tarragona
el que representa
un descens
del 2,75%
això vol dir que
a finals del mes
de maig
hi havia poc menys
de 70.000 persones
sense feina
a la província
de Tarragona
en el conjunt
d'Espanya
l'atur ha baixat
en unes 30.000
persones
les persones
sense feina
sumen
4.700.000
aproximadament
el descens
és molt escàs
del 0,63%
en el conjunt
espanyol
tot això
pel que fa
a les persones
apuntades
a les oficines
d'ocupació
són unes dades
que traiem
ara
aquesta hora
del matí
perquè
durant els propers
minuts
volem parlar
de l'impacte
de la crisi
econòmica
de l'impacte
de l'atur
d'aquestes dades
de l'atur
tan altes
tot això
a partir
de la publicació
en els últims dies
d'un llibre
titulat
Socialización
de la pobreza
en Espanya
un llibre
coordinat
per l'Àngel
Belzunegui
doctor i professor
titular de sociologia
a la Universitat
Roviri Virgili
i subdirector
de la càtedra
d'Inclusió Social
a la Universitat
Terra Unina
ell ha coordinat
aquest treball
aquest estudi
que ara
es veu
en format
de llibre
i que d'alguna manera
ens està advertint
del risc econòmic
de moltes capes
socials
que fins ara
se sentien protegides
i que poden caure
en el llindar
de la pobresa
professor
Belzunegui
molt bon dia
hola bon dia
és evident que
les dades
de l'atur
d'un dia com avui
ens porten a la reflexió
sobre aquests
quatre gairebé
cinc anys de crisi
de l'impacte
de la crisi
aquí hi ha un estudi
que han impulsat
des de la càtedra
d'Inclusió Social
de la Universitat
Roviri Virgili
un estudi que ara
es veu
en forma de llibre
i que bàsicament
ve a dir
aquesta conclusió
que jo ara comentava
és a dir
que la pobresa
està creixent
i està arribant
a capes socials
que fins ara
semblava que podien
estar al marge
de la crisi
exacte
el títol
de l'obra
la socialització
de la pobresa
en Espanya
respon
a voler
transmetre
aquesta idea
precisament
fins ara
la pobresa
havia afectat
més
unes capes
determinades
unes capes
socials
determinades
un tipus
determinats
uns perfils
socials
determinats
i
aquest últim
impacte
jo diria
brutal
de la crisi
econòmica
durant
aquests quatre anys
el que ens està
mostrant
que la pobresa
s'està estenent
com una tacada
d'oli
per la societat
i com a resultat
doncs
es veuen
afectades
persones
i col·lectius
que fins ara
tothom creia
que estarien
salvaguardades
de caure
en una situació
similar
de la pobresa
abans d'entrar més detalls
què entenen vostès
per pobresa
o què hem d'entendre
en general tots
per persones
homes
i dones
en situació
de pobresa
anem a veure
intentaré explicar
molt breument
nosaltres
utilitzem
l'indicador
que s'utilitza
de manera oficial
a la Unió Europea
a través
en la enquesta
de condicions
de vida
que fa l'Eurostat
l'oficina
d'estadístiques
comunitàries
i que
ho fa
a través
de la recopilació
de dades
que fan
tots els estats
membres
per tant
a Espanya
anualment
hi ha una
enquesta
que es diu
enquesta
de condicions
de vida
que mesura
totes les rendes
que entren
en les llars
i
la sordena
calcula
la mediana
que no la mitjana
sinó la mediana
és a dir
els diners
que deixen
el 50%
de la població
per sobre
i el 50%
de la població
per sota
i un cop
calculat
aquest valor
doncs
es calcula
el 60%
d'aquest valor
doncs
tothom
totes aquestes
llars
que estan
per sota
del 60%
d'aquesta mediana
es consideren
pobres
aquest és el
el càlcul
que fem servir
és un càlcul
monetari
estem parlant
sempre de pobresa
monetària
una altra cosa
que també
està recollida
en el llibre
seria parlar
de privació
de béns
i un altre tipus
de pobresa
que també es parla
en el llibre
d'altres capítols
però
a efectes comparatius
nosaltres utilitzem
el mateix indicador
utilitzant aquest indicador
el que veiem
és que durant aquests
4 anys
d'impacte
de la crisi
la pobresa
des del 2008
fins al 2011
creix
en 1,8
punts percentuals
a nivell d'Espanya
bàsicament
amb diferències
substantives
entre comunitats
autònomes
però a nivell global
de tot Espanya
creix
un 1,8%
si això
pot semblar
poc
un 1,8%
de percentatge
un 2%
de percentatge
en termes
absoluts
estem parlant
bàsicament
d'unes 700.000
persones
més pobres
en Espanya
és un volum
important
aleshores
aquestes 700.000
persones
noves
per dir-ho
d'alguna manera
en el llindar
de la pobresa
què venen?
de capes
socials
en fi
que podríem qualificar
de mitja baixa
que s'han anat
empobrint
per diferents raons
i que per primera vegada
en fi
en la seva vida
en el seu cicle
de vida
doncs
es veuen
abocats
en una situació
gairebé insostenible?
Bàsicament sí
no totes
però una bona part
aproximadament
diríem
que
un 54-55%
d'aquests
nous pobres
provenen
precisament
de capes
socials
que tenien
feina
que s'han quedat
sense feina
i fins i tot
de persones
que
tot i que tenen
feina
tot i que són
ocupades
tenen
una remuneració
molt baixa
és a dir
no arriben
a sobrepassar
el llindar
de la pobresa
i per tant
en aquest sentit
nosaltres diem
que aquests són
realment
els nous
pobres
i això té un efecte
molt interessant
també
després podem parlar
més
més detenidament
però és que
aquests nous pobres
que normalment
són gent
entre 24
i 50 anys
és
gent
que està inserida
alguns d'ells
al mercat de treball
però sí que són
gent
que tenen
famílies
que formen
famílies
famílies nuclears
un fill
dos fills
o fins i tot
més de
més de dos fills
i això fa que
la pobresa infantil
s'hagi augmentat
també considerablement
la pobresa infantil
és a dir
els nens
i les nenes
menors
de 16 anys
que són pobres
tenen una pobresa
sobrevinguda
no són pobres
per els mateixos
com si diguéssim
no
no poden treballar
per tant
no poden ser
titulars
de cap remuneració
que no sigui
una prestació
una prestació
social
per tant
són pobres
induïts
sobrevinguts
són pobres
perquè els seus
pobres
s'han empobrit
perdó
els seus padres
s'han empobrit
el subtítol
del llibre
és
gènere
edat
i feina
en els riscos
davant de la pobresa
de l'edat
n'acaba de parlar
diu que el segment
dels nous pobres
afecta sobretot
una franja d'edat
que va
dels 25 als 44 anys
aproximadament
sobre el tema
del gènere
és també revelador
que a partir
d'aquestes dades
per exemple
l'última
la del 2011
situa que
la tassa de pobresa
és en general
del 21,8%
però per damunt
amb el 22,5%
està el de dones
és a dir
hi ha més dones
que homes?
històricament
tradicionalment
sempre la pobresa
ha estat més presenta
entre les dones
que els homes
però
aquí jo crec
que s'hauria de fer
un matís
important
i interessant
s'ha parlat
de feminització
de la pobresa
en molts estudis
però nosaltres
d'alguna manera
el que posem
l'atenció
en aquests llibres
és amb una idea
no contrària
però una idea
que
que vol transmetre
doncs que la pobresa
masculina
i la pobresa
femenina
s'estan
convergint
s'estan
igualant
mai ha estat
mai
el diferencial
de pobresa
entre dones
i homes
ha estat molt gran
mai
però ara
amb la crisi
s'està reduint
considerablement
és a dir
el perfil
clàssic
d'una dona
gran
pobre
etc
doncs
s'hauria de revisar
s'hauria de revisar
perquè hi ha altres perfils
que són també
molt interessants
i que estan emergint
com a nous pobres
doncs parlem d'aquests perfils
quins són aquests nous perfils?
bàsicament
la literatura
està parlant avui dia
del perfil
de nens
com deia abans
de menors
de 16 anys
però no és correcte això
perquè fins al 2001
fins al 2001
la pobresa infantil
la pobresa dels menors
de 16 anys
era bastant més gran
que la pobresa
per exemple
dels majors
de 65 anys
i és a partir del 2001
quan es creuen
les dues evolucions
de la pobresa
en les respectives edats
i un altre cop
el 2004
és quan torna
a baixar considerablement
la pobresa
entre els majors
de 65 anys
i
per dir-lo d'alguna manera
es dispara
la pobresa
de menors
de 16 anys
per tant
aquest no serien
uns nous pobres
la pobresa infantil
no seria
realment
estadísticament
parlant nous pobres
els nous pobres
s'estan concentrant
com deia abans
bàsicament
en una franja d'edat
molt ampla
que va des dels 24 anys
fins als 50 anys
i hi ha dos tipus
de nous pobres
aquí molt interessants
que són
els joves
que viuen sols
nois i noies
en llars solitàries
llars unipersonals
que molts d'ells
tenen estudis superiors
i avui dia
són pobres
perquè tenen
unes remuneracions
molt baixes
i després
la gent
home sobretot
un perfil d'home
sobretot
a partir de 35 anys
als 49 anys
que ha incrementat
considerablement
la seva presència
en el total
de percentatges
de pobres
gent que s'ha quedat
sense feina
gent que té dos
tres fills
etc.
hi ha una relació
estadística
bastant significativa
que quan més
quants més
membres
té la llar
quan més gran
és la llar
més probabilitats
en aquestes edats
és que les persones
siguin pobres
en qualsevol cas
amb aquests dos nous
perfils
que apunta
clar
en un deia
parlava de joves
nois o noies
joves
en estudis
superiors
en molts casos
és a dir
que la formació
moltes vegades
una millor formació
no evita
caure
en el llindar
de la pobresa
això s'ha de matitzar
també
al llarg termini
sí
vull dir
al llarg termini
una millor formació
nosaltres diem
que és molt predictora
de la classe social
o de l'estrat social
que acabarà
tenint la persona
i al llarg termini
les persones
que tenen estudis
universitaris
acaben tenint
les millors feines
i acaben
sortint
de la pobresa
la pobresa
entre els joves
que són universitaris
és una pobresa
diguem
transitòria
és una pobresa
transitòria
el que passa
que ara
aquest trànsit
és una miqueta
més llarg
que abans
però de totes maneres
aquest és un clar
col·lectiu
que fa 25-30 anys
seria impensable
que estigués
sotmès
a una situació
de pobresa
mentre que avui
ja ens trobem
un número de gent
important
que donades
les baixes
baixíssimes
remuneracions
que estan obtenint
en el mercat de treball
tot i que tenen
estudis universitaris
estan per sota
del llindar
de la pobresa
però insisteixo
a mig i llarg termini
surten
clarament
de la situació
i l'altre nou perfil
d'aquestes persones
sobretot homes
entre 35 i 50 anys
que tenen
dos o tres fills
aquests sí que tenen
moltes més dificultats
ho tindran
molt més difícil
per la reinserció laboral
i per tant
per sortir
d'aquest
d'aquest pou
de la pobresa
exactament
això és el més preocupant
aquesta franja d'edat
és la més
la més preocupant
perquè tradicionalment
les dones
d'aquesta edat
tradicionalment
ara podem parlar
també d'un efecte
generacional interessant
tradicionalment
les dones
d'aquesta edat
havien estat
al mercat
de treball
en una situació
de captar recursos
que eren complementaris
de la unitat familiar
tradicionalment
però els homes
no
els homes
sobretot
a partir
dels 50
als 60 anys
els que tenen
entre 50 i 60 anys
s'han quedat
a l'atur
doncs
eren els principals
proveïdors
de recursos monetaris
de les famílies
i aquesta gent
ho tindrà
molt molt molt complicat
i ho té
com es veu
clarament
molt molt complicat
per reenganxar-se
un altre cop
a un mercat
de treball
i a un tipus
de feines
que els evitin
o que puguin
que els permetin
superar
aquest llindar
de la pobresa
ho tenen molt complicat
en aquest sentit
l'estudi s'acaba
les últimes dades
són de finals del 2011
per tant
han passat
5 mesos
amb les últimes mesures
que s'han anunciat
justament
des de principis
del 2012
amb totes les convulsions
econòmiques
que estem vivint
en aquest país
creuen
o estan convençuts
per l'estudi
que han fet
dels darrers anys
que aquesta tassa
ha augmentat
i que pot anar
a més
cap a on anem
tenint en compte
en fi
doncs
augments impositius
dades de l'atur
que van a més
cap a on anem
doncs
si la situació
no canvia
econòmicament
i les convulsions
com diu vostè
doncs
segueixen
en aquests termes
que estem
coneguent
aquests darrers dies
aquests darrers mesos
indudablement
doncs
que la tassa d'atur
oi perdó
la tassa de pobresa
augmentarà
a més a més
hi ha una altra dada
que és interessant
també
i que és necessari
doncs
que els sol·lents
la puguin conèixer
des que tenim sèrie
de la tassa de pobresa
des del 1975-76
fins a l'actualitat
els anys
de bonança econòmica
els anys
de despegue econòmic
no han baixat
la tassa de pobresa
l'han mantingut
al voltant del 19-18,5-19
més o menys
vull dir
no ha baixat
substancialment
quan Espanya
anava bé
i tothom
tenia feina
i teníem
un atur
pràcticament
del 6-7%
en algunes comunitats
autònomes
fins i tot
l'atur era friccional
era d'un 3-4%
això es diu
un atur friccional
perquè és gent
que entra i surt
del mercat de treball
etc.
les tasses
de pobresa
no han baixat
a Espanya
per tant
el que s'espera
en els propers temps
en els propers mesos
en els propers anys
és que
aquesta tassa
d'atur
perdó
aquesta tassa
de pobresa
doncs
sigui
aquest recorregut
ascendent
però això és sostenible?
clar
si parlem
de xifres
del 25%
d'aturats
en el conjunt
d'Espanya
de globals
del 50%
pràcticament
entre la població
jove
de tasses
de pobresa
també fregant
o molt a prop
del 25%
això
on ens porta?
doncs
ens porta
a una realitat
que
ens allunya
molt molt molt
del que
almenys
la meva generació
la gent que tenim
ara
50%
la meva generació
havia pensat
que era
apropar-nos
cada vegada més
als països
europeus
tradicionals
estem parlant
d'Holanda
estem parlant
de Bèlgica
Alemanya
França
etcètera
i ens apropa
més
als altres països
que també formen
part de la Unió Europea
per exemple
com a Romania
que
suporta
tasses de pobresa
del voltant
del
35
36
37%
i
també
si mirem
regions
per exemple
a Romania
encara són més
elevades
però passa
exactament
igual a Espanya
Canàries
Extremadura
Andalusia
estan suportant
tasses de pobresa
al voltant
del 30
31%
vull dir
no sé
què pot passar
el que sí
que sabem
per altres
per altres experiències
per l'experiència
acumulada
en altres països
i en altres
i en les evolucions
de les crisis econòmiques
és que això
fa perillar
i molt
la cohesió social
hi ha una dada
interessant
que no es diu
que jo l'he estat mirant
ara fa poc
que és que
la tasa de suicidis
per exemple
ha augmentat
considerablement
entre els homes
de 39 anys
i 55 anys
a Espanya
vull dir
i això és degut
a l'impacte
a la pèrdua a la feina
a l'impacte
de la crisi econòmica
això és un indicador
indirecte
de que es perd
aquesta argamassa
aquest ciment social
i evidentment
jo crec
que hi haurà
una agudització
dels conflictes socials
perquè no n'hi ha hagut
fins ara creu
perquè no hi ha hagut
més contestació al carrer
perquè no hi ha hagut
més conflicte social
perquè no s'ha trencat
encara
de forma més evident
aquesta cohesió social
de la que vostè advertés
que hi ha
que hi ha el risc
que es trenqui
a veure jo crec
que quan es parla
del conflicte social
s'ha de parlar
sempre
des d'una perspectiva
més ampla
o sigui
quan ens imaginem
el conflicte social
ens imaginem
gent al carrer
gent crema en cotxes
per dir
d'alguna manera
en les maneres
més
com si diguéssim
més visuals
o més procedimentals
del conflicte social
però el conflicte social
està latent
està aquí
el conflicte social
és l'atur
això és conflicte social
el conflicte social
és que es prenguin
decisions
que minoritzen
la capacitat
de negociació
de les persones
en els centres
de treball
etcètera
això és també
una manifestació
del conflicte social
ara
si ens limitem
a pensar
només en el conflicte social
la resposta
que ha de donar
la gent
sigui més o menys
violenta
jo crec que és
una qüestió
de temps
jo penso que la gent
en general
la gent
està
amb molt temor
vull dir
té molta por
de com pot quedar
la seva situació
personal
i després hi ha
una altra idea
també
hi ha molta gent
que segueix pensant
que a mi això
no em tocarà
ni això
no em pot passar
però
les dades
que ens estan dient
és que molta gent
que pensava així
ara se troben
situacions molt complexes
vostè ha fet
fa un moment
algunes referències
geogràfiques
ha recordat
per exemple
Extremadura
Andalucía
o Canàries
com a comunitats
que tenen
taxes de pobresa
per damunt del 30%
també hi ha
l'atur és molt més alt
que la mitjana
espanyola
geogràficament
Tarragona
per exemple
estaria en la mitjana
de Catalunya
o d'Espanya
està millor
està pitjor
nosaltres estem
una miqueta pitjor
que la mitjana
catalana
però una mica
millor
que la
que la mitjana
espanyola
quan parlo de Tarragona
ara estic parlant
de ciutat
nosaltres tenim
l'estudi fet
de l'enquesta
de condicions de vida
a nivell de ciutat
i més o menys
la taxa de pobresa
situava
al voltant
de les cifres
que estem
parlant ara
20-21%
etc.
doncs
el que passa
que no hi ha estudis
detallats
sobre
conjunts geogràfics
tan petits
com el de Tarragona
o fins i tot
a nivell provincial
no tenim dades
a nivell provincial
de la taxa de pobresa
però més o menys
no ens desviarem
molt
del que és la mitjana
estem
parlant d'això
en aquest context
de forta crisi econòmica
i en un moment
en què també
els serveis públics
que poden ajudar
aquestes persones
necessitades
també estan
en una situació
de retallades
de restriccions
pressupostàries
per tant
les ajudes
que poden rebre
aquestes persones
cada cop
segurament
van disminuint
per tant
tot això
fa un còctel
si em permet
l'expressió
difícil
de preveure
una sortida
positiva
per a la majoria
d'aquestes persones
en situació de pobresa
Sí, sí, sí
hi ha un tipus
de persones
i de col·lectius
que si no
és per
els ajuts públics
o les transferències
socials
o públiques
etcètera
doncs cauran
immediatament
en situacions
de pobresa
estic parlant
de persones
amb diferents
discapacitats
de persones
doncs que tenen
malalties cròniques
etcètera
vull dir
hi ha uns col·lectius
doncs que tenen
un futur
en aquest sentit
bastant negre
per dir-lo
d'alguna manera
llavors
vull dir
jo crec que
tots els
absolutament
tots els estudis
que nosaltres
coneixem
a nivell europeu
a nivell espanyol
etcètera
i fins i tot
també a nivell
d'aquí
del país
ens estan dient
que les transferències
públiques
i les transferències
socials
doncs ajuden
a rebaixar
considerablement
les taxes de pobresa
li donaré
una dada
que és molt interessant
miri
la pobresa infantil
de partida
a Espanya
bàsicament
és la mateixa
que a Finlàndia
són dades
del 2009
bàsicament
és la mateixa
el mateix
percentatge
mentre els
finlandesos
logren
reduir
la pobresa infantil
pràcticament
en un 95%
nosaltres
no arriba
al 50%
el que
la logrem
reduir
perquè
la intervenció
pública
però no només
una intervenció
pública
monetària
sinó
la intervenció
pública
de més
guarderies
que facilita
que les dones
puguin sortir
al mercat
de treball
etcètera
és un model
en aquest sentit
molt més
assegurador
de la vida
de la qualitat
de vida
de les persones
fa reduir
la pobresa
considerablement
ara entenc
que si hi ha
mancància
de recursos
etcètera
doncs hi ha
unes retallades
determinades
en la lògica
de despesa
ingressos
i despesa
ara
s'ha de tenir
molt
present
que
qualsevol intervenció
en aquest sentit
i en aquesta direcció
el que farà
a mig
i a curt termini
serà
augmentar
les tases
de pobresa
i per tant
augmentar
la inestabilitat
social
acabo
estem parlant
d'un llibre
que s'acaba
de publicar
la socialització
de la pobreza
en Espanya
està coordinada
pel professor
que ens acompanya
avui
Angel Belzunegui
però recordem
que els autors
són Ignasi Brunet
Oana Matu
Inma Pastor
i Francesc Valls
de fet
vostès formen
una mena de grup
d'investigació
que parlen
d'aquestes qüestions
socials
de la pobresa
això tindrà
continuïtat
aquests estudis
per aquesta via
o per una altra
tindran continuïtat
de manera immediata
sí
ara precisament
estem
durant tot aquest any
2012
estem fent un estudi
sobre
els processos
d'empobriment
de les famílies
que tenen
a càrrec
persones amb discapacitat
durant tot aquest any
es presentarà
a finals de desembre
aquest estudi
en un seminari
que farem dedicat a això
seguim amb els estudis
de pobresa
seguim amb els estudis
d'empobriment
perquè és una realitat social
que és molt interessant
d'estudiar-la
a més a més
a nivell longitudinal
què vol dir?
a nivell de
per veure com evoluciona
en el temps
se'ns ha quedat
una cosa
per dir que jo crec
que és una cosa interessant
que és
i és un altre estudi
que començarem
a fer l'any que ve
que és
veure com
impacta la pobresa
a nivell de cohort
generacional
és a dir
per exemple
agafem
totes les persones
nascudes
el 1945
i que són
les que el 2010
tenien 65 anys
i per tant
entren a l'edat de jubilació
i veure la trajectòria
d'aquestes persones
quantes d'aquestes
han entrat
en situació de pobresa
i quantes han lograt
sortir d'aquesta situació
de pobresa
i mesurar
la pobresa
ficcional
quin percentatge
de tota aquesta generació
entra i surt
permanentment
de la situació
de pobresa
són estudis
que no s'han fet
no existeixen
en Espanya
i nosaltres
ens comprometem
a començar-los
a fer a partir
de l'any que ve
molt interessants
aquests estudis
dels quals
en parlarem
també aquí
a la cintònia
de Terraona Ràdio
avui hem aprofitat
això
la presentació
del llibre
la socialització
de la pobreza
en Espanya
per a aquelles persones
interessades
que sàpiguen
que l'ha publicat
l'editorial
Icària
i que pertany
a un grup
de professors
encapçalat
pel Àngel Belfunegui
que és professor
de Sociologia
de la Universitat
a Rovira i Berger
Professor Belfunegui
moltes gràcies
i felicitats
per la feina feta
Moltes gràcies a vostès
El millor de la temporada
a Tarragona Ràdio
Ignasi Soler
i Àngel Belfunegui
avui han estat
els dos noms propis
els dos noms propis
volem dir
que han centrat
els continguts
del millor de la temporada
nosaltres
hi tornarem
encara ens queden
alguns espais
per recordar
i si ho voleu
ho podem fer junts
compartint
el millor de la temporada
d'aquesta temporada
radiofònica
2011-2012
de la Ràdio
de la Ciutat
al 96.7
de la freqüència modulada
o des de qualsevol
lloc del món
a TarragonaRadio.cat
que te parece si por esta vez
intentamos hacerlo más fácil
que te parece si por esta vez

yo me acerco, te beso, tu calles y como si nada
quizás alguna vez
que algo se remueva
que algo se arrepienta
que te parece si por esta vez
intentamos hacerlo más fácil
que te parece si por esta vez
yo me acerco, te beso, tu calles y como si nada
que me canso ya de jugar
tú y yo siempre estamos igual
no nos podemos encontrar
no vaya a ser que algo se remueva
que algo se arrepienta
yo solo me quiero acercar
tan solo verte una vez más
que bajes la guardia
y quizás alguna vez
que algo se remueva
que algo se arrepienta
se supone que iba a ser
para mejor
prometiste que
se marcharía el dolor
dime entonces
por qué escuelpes
dime entonces
por qué mientes
dímelo
vamos a empezar
vamos a empezar a jugar
tú y yo siempre estamos igual
no nos podemos encontrar
no vaya a ser
que algo se remueva
que algo se arrepienta
yo solo me quiero acercar
tan solo verte una vez más
que bajes la guardia
y quizás alguna vez
que algo se remueva
que algo se arrepienta
que te parece si por esta vez
intentamos hacerlo más fácil
que te parece si por esta vez
tú me quieres
te quiero
te quedas
y como
si nada
como
si nada
no me lo sé
no me lo sé
no me lo sé
no me lo sé
no me lo sé
no me lo sé
no me lo sé
no me lo sé
no me lo sé
no me lo sé
me sobren paraules
agulla
fil de cosos
tisolres
estufa
me sobren
permut
gracia
olivas
paraules muy curvas
pir
paraules muy largas
esterno
paraules muy fáciles
Paraules difícils, obliquuitat, i jo què sé?
Me falten paraules per explicar què significa per jo.
Me falten paraules.
Uau, uau, uau, uau, uau.
Els diccionaris són plans de paraules gratis i certes.
Paraules d'amor senzilles i tendres.
Ella tenia dues llunes en tota sa cara.
Les obria i les tentava.
I tenia ses dues cares de sa lluna.
Una blanca i s'altra obscura.
Me sobren paraules, però no tenc res a dir.
Cada vez, vi tu foc.
Me sobren paraules, d'aquí dos anys me retir.
Paraules molt lletges, ñu, paraules molt guapes, l'epis, l'atzolí.
Paraules provisionals amb etsets girats.
Ella tenia dues llunes en tota sa cara.
Les obria i les tentava.
Ell tenia ses dues cares de sa lluna.
Una blanca i s'altra obscura.
Ella tenia dues llunes en tota sa cara.
Ella tenia dues llunes en tota sa cara.
Les obria i les tentava.
Mua.
Mua.
Mua.
Fins demà!