Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
en els últims temps té com moltes possibles sortides.
No sé si et sembla.
Jo el que els volia preguntar així d'entrada,
diríem és, per exemple, ara que diem això,
que sou dissenyadors gràfics i il·lustradors,
quins contactes hi ha entre aquests dos oficis?
Si realment són oficis que entre l'un i l'altre s'aporten coses.
O sigui, potser per començar així...
Vinga, qui comença? Xomín.
Jo mateix, jo trobo que sí que són dos oficis
que estan íntimament lligats.
De fet, la il·lustració sense uns fonaments i dissenys
no té gaire sentit.
Quan tu il·lustres necessites uns conceptes
de composició, de llum, d'espai.
I igualment des de l'altre vessant.
Un dissenyador, si també sap il·lustrar
o té algun col·laborador que l'ajudi amb la part d'il·lustració,
sempre enriqueix les seves feines.
Sí, jo a partir dels meus dissenys
sempre utilitzo la il·lustració per fer-lo.
O sigui, no sé com començar.
Si hi ha tipografia, si hi ha altres eines,
però jo m'ajudo bastant de l'il·lustració.
Bé, jo el que abans m'he deixat de dir
és que, bé, ara ho introduïm,
és que parlar una miqueta d'ells,
en el sentit que el Xomín Medrano,
ell ha publicat diversos llibres
d'il·lustració, amb text també,
ha col·laborat amb escriptors,
i també forma part de Ménsula Estudio,
que és un estudi de disseny gràfic d'aquí de Tarragona.
I, per exemple, l'Abet, doncs, és això,
té també, diríem, té empresa pròpia, podríem dir,
que és Andaloplando, no?
I que, doncs bé, té una web també,
té una botiga online,
que crec que tot això, si ens ho poguéssiu explicar una miqueta,
a tots dos, a la vostra feina,
aquesta professional d'il·lustració, no?
Sí, bé, jo és que fa poc que estic d'autònoma
i, bé, vaig fent poca cosa,
però sí que vaig veure que hi havia per internet
moltes eines que em sortien gratuïdes d'entrada
i que podien generar una notorietat i un benefici
com a extra, a part de les feines
que pugui fer per clients més particulars,
sí que a la botiga em donava això,
productes que puc oferir
i que, si la gent li agrada, doncs els compra directament.
Per exemple, tipus de què?
Samarretes, unes bosses,
una mena de bolsos de tela,
ara hi haurien tasses també,
de suadores, fundes d'iPhone
i em sembla que ja està.
Molt bé.
I tu, Xomi?
Bé, jo podria dir que la meva vida professional
en el camp de la il·lustració
va començar amb l'estudi, amb mènsula.
De fet, jo abans d'haver estudiat a l'escola d'art
i haver format l'empresa
no havia fet pràcticament res professionalment,
més que per algun amic, per algun familiar
i diguéssim que vaig començar
la meva carrera directament formant un estudi
i, bueno, de moment ens funciona força bé.
Perquè què feu?
Doncs el que surja, fem el que podem.
I aleshores què us encarrega?
A nosaltres ens agrada dir que som il·lustradors
perquè, de fet, ho som, de formació,
però, bueno, per necessitats i circumstàncies fem de tot,
des de disseny gràfic, un logotip, una maquetació d'un programa de festes,
fem... jo també soc informàtic de formació
i també fem pàgines web en totes les vessants,
des de la programació fins a la part de disseny,
fem fotografia, jo no, però els meus companys de l'estudi
són també fotògrafs.
El que surja, ara estem intentant fer també projectes de comunicació,
de màrqueting, tinc un company que ha estudiat comunicació,
bueno, donem serveis una mica integrals,
almenys ho intentem.
Sí, són dues persones molt joves, no?,
i emprenedores, no?, en aquest sentit.
Perquè podríeu explicar-nos una mica
els últims treballs que heu fet
o el que estigueu fent ara, en aquell moment,
en el camp més de la il·lustració.
Bé, jo ara em trobo que moltes empreses de disseny
doncs estan acomiadant gent
o estan en problemes econòmics
i el que es dediquen és a subcontractar fora.
Llavors, aquí és on jo treguo el meu espai
perquè, bueno, faig d'autònoma
i per aquí treguo la meva feina.
A més a més, hi ha particulars que m'encarreguen
retrats o il·lustracions per bodes
o per batejos, coses així,
i, bueno...
I el teu treball més personal,
d'il·lustració creatiu,
tens algun projecte...
Sí, bueno...
Bé, vas fer ara fa un temps
al display, sí, a partir d'aquí, doncs...
Bé, que era una proposta...
A mi m'agrada molt
perquè era una mica la reinterpretació
de la caputxeta, però des d'un altre punt de vista...
Una mica més gore i una mica més, sí.
Doncs em dedico,
m'agrada molt a escriure petits contes,
petits relats i acompanyar-nos d'il·lustracions.
I la meva idea és acabar fent un llibre,
a part que ja en tinc un de mig fet,
però, bueno, que l'he de moure encara,
que es diu El digati del senyor Ramon,
i aquest és el meu projecte personal,
anar fent històries curtes.
Bé, jo, dels últims treballs que he fet,
el més conegut potser és el que vaig estar aquí
precisament presentant-lo,
és el conte que es va fer pel setge de Tarragona
del 1811,
que vaig fer les il·lustracions amb...
Ai, no me'n recordo de l'autor.
l'Àngel Brunet.
I, bueno, ara fa poc també he fet unes il·lustracions,
unes mascotes pel parc central,
hi ha com una zona infantil,
he fet unes il·lustracions per allà.
I ara, com a projecte més personal,
ja no tant un encàrrec,
a Menso la volem encetar
com un petit projecte editorial,
fer petits contes
en un format així una mica especial,
que estiguin molt bé de preu,
que per dos, tres euros la gent els pugui comprar.
I això, contes inclús escrit per mi mateix
i il·lustrats per, evidentment, per mi mateix també.
I ara per Sant Jordi
a veure si tenim temps a presentar-los.
I la idea és que això tingui continuïtat
i els primers fer-los des de l'estudi,
però més endavant convidar altres artistes,
il·lustradors, fotògrafs, dissenyadors
perquè facin també la seva obra
i estigui tot dins d'una mateixa col·lecció.
Vist des de fora, la veritat és que
sembla que és un món que ha crescut molt
en els últims anys, no?
En expansió molt...
No sé diria, unes professions molt modernes,
amb un ampli creixement
i no sé si ara, arran de la crisi,
us està afectant molt
o precisament no.
Perquè com que aquest és un món nou
i que molta gent busca aquest punt de disseny,
aquest punt d'il·lustració original,
doncs veieu sortides professionals.
Xomin.
Bé, de fet sí que és veritat que la crisi
obliga o força en certa maneres a les empreses
a buscar-se la vida,
a promocionar-se,
a anunciar-se en diferents formats
i aquí els dissenyadors
hi tenim un...
Hi tenim un forat, eh?
Un mercat.
Sí, sí.
Però bé, també és veritat que
nosaltres també ens forcem en aquest sentit
i busquem clients més activament
que fa un parell d'anys.
Sí, això sí,
has de fer servir les xarxes socials
per donar-te a conèixer,
has d'enviar newsletters cada poc temps,
has de...
Bueno, t'has de moure molt
perquè la gent sàpia que existeixes
i trobi interès en el que fas
i a partir d'aquí si els agrada
doncs ells ja decidiran si tiren per un o altre.
Clar, per exemple,
aquesta és una de les coses, no?,
que us volia...
que volia que em parléssiu
perquè el tema de les xarxes socials,
internet, no?,
les noves tecnologies
deuen afectar
tant, diríem,
aquest circuit més professional
de sortida de treballs
com...
No sé si creativament també afecta
les noves eines i...
Sí, bueno, és superútil, no?,
perquè et trobes inspiració per tot arreu
i el que passa és que perds molt de temps també
perquè entre cacs actualits de Twitter,
Facebook, LinkedIn,
el blog, la web,
al final dius, bueno, a veure,
he de dedicar-me a produir
i no tant a gestionar les xarxes,
però, bueno, és molt útil, no sé.
Sí, està clar que són una eina imprescindible
avui en dia,
sobretot de difusió de l'obra d'un mateix,
però, bueno, també són una eina de treball
moltes vegades.
Tu pots penjar al Facebook una feina a mig fer
i rebre el feedback dels teus amics o seguidors
i amb aquests inputs pots modificar la teva feina
o evolucionar-la.
Clar, pot afectar, no?,
el procés de creació d'una obra, no?
Sí, sí.
Ja no estàs tancat en tu mateix,
el teu estudi, fent les teves coses
i a mi no m'expliquis pel·lícules,
que jo faig el que faig,
sinó que això reps informació de tot arreu.
I hi ha com uns temes que siguin allò una mica
les vostres obsessions a l'hora de fer...
O us ho veu molt per l'encàrrec o sí que hi ha unes coses
que diríem sempre acabeu tractant
o les aneu fent sortir, no?
No sé si és el vostre cas.
Bé, en el meu cas,
quan faig coses més personals,
tiro bastant en funció de la història que em surt.
Començo per la història,
que acostuma a ser com a Tristona,
no sé per què,
i a partir d'aquí busco una il·lustració que s'hi digui.
I si no, tiro molt per retrats.
M'agrada molt fer retrats de personatge,
de coneguts o d'algun famós,
i no ho sé, a mi...
I com definiries el que fas, diríem, el teu dibuix?
Tiro cap a la il·lustració infantil.
És bastant naïf tot
i m'agrada molt buscar un entorn així com molt de somni,
de màgia.
Bé, molt bé.
I tu, Xome?
Bé, jo el que procuro és,
o no procuro, simplement mesureixer,
els temes polèmics o...
Diguéssim que jo faig feina que és per tots els públics,
normalment.
No és obligatoriament infantil,
però faig també il·lustració adulta i de tot tipus,
però procuro, insisto,
no procuro mesurar així els temes delicats o tabú.
Vaig fer una excepció a la fa poc,
vaig fer una exposició a un bar d'aquí de Tarragona,
al museu, que és galeria d'art una mica també,
i en aquest cas sí que vaig agafar, diguéssim,
també contes infantils i els vaig reinterpretar
des d'una basada més gamberra o una mica més adulta.
És una idea semblant al que va fer la Bet amb el display.
Això seria com fer com una mena de disseny neutre,
no polèmic.
Sí, sí, mesura així.
Jo personalment també soc poc polèmic
i la meva obra reflexa el que jo soc.
És una feina molt individual, no?
Tot i que el Xomín treballa en un col·lectiu,
però en el cas de la Bet ho treballes
i clar, és que el creador en aquest àmbit és molt seu, no?
Sí, això sí, però sí que intento bastant trobar opinions dels meus amics
i que envio les coses, el Xomín li envio bastantes feines que faig.
A veure com ho veus, a veure què canviaria.
Us passeu informació i o propostes?
Sí, sí.
A risc que els pugui copiar?
No, home, no.
La confiança, la confiança.
De fet, vosaltres personalment us sou amics i tenim contacte, no?
Sí, ens hem coneixen en un curs d'il·lustració també
i així a partir d'aquí, doncs...
Hi ha molt contacte en aquest món entre vosaltres?
Perquè clar, jo us deia...
Tinc la impressió que és com una feina molt individualista, no?
Molt pròpia, però hi ha molt contacte?
Sí que n'hi ha força, sí.
De fet, la Bet i jo ens vam conèixer en un curs.
També nosaltres a l'estudi teníem al costat, fa cosa d'un any teníem la lleteria
i també fèiem coses plegats de vegades i hi havia bastanta connexió.
I, bueno, jo personalment sempre procuro moure'm, fer cursos,
fer formació contínua i allà fas contactes
i moltes vegades sempre són enriquidors.
Clar, i no podem pretindre saber-ho fer tot.
Llavors, és útil trobar gent que escrivi millor,
amb la Rosa, per exemple, també tenim algú pendent.
Buscar, no sé, ajudes externes.
Perquè vosaltres, Tarragona, com la veieu en aquest àmbit?
Vosaltres que coneixeu una mica el món de la il·lustració,
hi ha força il·lustradors, hi ha moviment en aquest sentit?
O heu d'anar més a fora?
Hi ha cosetes, però no...
Hi ha il·lustradors individuals, hi ha com bolets,
però no hi ha una pinya.
Un col·lectiu d'il·lustradors que tinguin endavant projectes
una mica més interessants o més ambiciosos.
Per això? Per què?
Per la ciutat perquè no és prou gran?
No ho sé, suposo que una mica...
O perquè també sou molt individualistes.
Suposo que és també el tarannà de l'il·lustrador.
Però sí que surten bastantes coses últimament,
així més independents i més galeries petites.
El museu, per exemple, fa exposicions...
Però és això, són com boletets, no hi ha una línia més global.
Clar, és que jo no sé si unes...
Clar, també vist des de fora sembla que aquest món
tingui moltes possibilitats en grans ciutats, no?
Perquè clar, també tens molts més clients, hi ha molt més públic,
i a vegades ciutats mitjanes com Tarragona,
no ho sé, veig, sí, clar, hi ha molta feina per vosaltres
i hi ha molta inquietud en el públic.
Sí, a Barcelona sí que és veritat que hi ha moltes exposicions d'il·lustradors.
Però, i aquí no tantes, aquí tirem més cap a fotografiar,
però també suposo que és una mica cosa nostra potenciar-ho que es faci aquí, també, això.
A més, també, potser, m'equivoco, no sé si vosaltres us treu d'acord,
però potser la il·lustració també és una d'aquelles disciplines creatives
que pot dialogar molt amb altres, no?, amb altres disciplines, no ho sé,
pots realment fer treballs conjunts amb escriptors, amb...
O sigui, totes, no?, de fet, poden tenir contacte,
però aquesta, la il·lustració, és molt...
En aquest sentit, és molt flexible, no?, i poden sortir coses.
Potser Tarragona sí que és una ciutat que el que permet,
com que ens coneixem molt, diríem tots, no?,
potser permet aquests contactes.
És el vostre cas?
Heu trobat facilitat a l'hora de fer treballs conjunts
amb altres creadors dintre de la ciutat o no tant?
O és una cosa que...
Perquè, per exemple, en el vostre cas, fins i tot he vist que tots dos
plantegeu treballs en què escriviu i il·lustreu, per exemple, no?
Sí, perquè el curs que vam fer conjunt anava d'això,
fèiem una part que era narrativa i l'altra que era d'il·lustració
amb dos grans il·lustradores de Barcelona.
I, bueno, i aquí ens van acostumar a fer això,
la història amb frases curtes i molt concretes,
i ens agradava, no ho sé, a mi almenys m'agrada molt això.
I a partir d'aquí, doncs, sí, és el que em surt a mi.
Molt bé.
Clar, tu, per exemple, has fet diversos llibres, no?
Sí, jo acostumo a col·laborar amb escriptors,
perquè l'escriptura no...
Bueno, la literatura no és el meu fort.
I bé, m'hauria obligat a recolzar-me
amb gent que et sap més en aquests aspectes.
Però sí que el que deies abans, jo crec que sí que és veritat
que l'il·lustrador necessita moltes vegades
apujar-se en altres disciplines
per donar-li com un valor afegit a la seva feina.
Tenim aquest mal als il·lustradors,
en una mica, que no s'avalora realment
la il·lustració com a obra d'art.
L'il·lustració sembla que ha d'anar acompanyada d'algú més
per ser algú valuós.
I en aquest cas, què va primer?
La narrativa o la il·lustració?
Bueno, depèn del cas.
Jo els llibres que he fet venia primer el text
i jo m'adaptava al text i feia l'il·lustració
que l'escriptor volia.
Jo soc bastant, crec, camaleònic en quant a estil.
Però podria ser al revés.
També ara el projecte que tenim editorial,
primer han nascut els dibuixos
i a partir d'aquí li faig una història.
No sé, depèn molt del projecte.
Perquè els públics, a més, també poden ser diversos.
No sé si vosaltres també dibuixeu tant per públic infantil.
Home, el públic infantil és un entusiasta de la il·lustració.
Però vull dir que també teniu aquesta flexibilitat.
A vegades hi ha cert tipus d'obra creativa d'altres àmbits
que no tenen aquesta flexibilitat.
No sé si en el vostre cas feu coses, diríem,
per diferents públics.
Sí, jo també he publicat algunes històries i il·lustracions
a una revista que es diu Seudònims,
que és més dirigida a un públic adult
que li agrada una mica el tema de l'art a Tarragona.
I ho porta una noia, em sembla que de forma independent,
i a la web ho podeu trobar també.
Està molt bé aquesta revista.
I tu, Joamim, has fet coses diferents?
Jo, per circumstàncies també.
M'he centrat fins ara més en l'il·lustració infantil.
Però, com deia, jo crec que soc força versàtil
i puc fer qualsevol,
bueno, qualsevol, evidentment no,
però puc fer diversos estils.
Per exemple, ara estic fent,
pel diari de Tarragona, estic fent caricatures.
Que no n'havia fet mai,
però, bueno, m'ho van proposar i vaig dir,
pel entén.
El futur el veieu bé?
Bueno, eh, en ells estamos, no?
Du, per tu com per tothom,
però bé, sí, amb projectes...
Sí, projectes n'hi ha,
ni ganes de fer-los també.
Sí, sí.
Sí, a mi tant, projectes a mig curt termini n'hi ha
i esperem que duri, que duri.
El Xomim, deia,
no és potser una feina gaire ben valorada.
Tu, Bet, coincidiries una miqueta amb això?
Bueno, sí que a vegades et trobes gent que et diu,
ah, mira, has fet un dibuixet,
quina gràcia,
però no és només fer un dibuixet,
costa bastant,
i sobretot si fas un ratat d'algú
s'ha d'assemblar aquest algú,
i això és difícil, no és pim-pam.
Això sí que no es valora, però, bueno...
Requereix una tècnica,
un esforç i una feina al darrere
que potser moltes vegades no es té en compte, no?
Rosa, què més?
Per anar acabant.
Per anar acabant,
jo potser faria la pregunta...
la pregunta del millón,
que és el missatge que volem donar en Tarragona 2012,
que és com la cultura us transforma dia a dia,
diríem, com us influeix,
de quina manera creieu que us transforma.
Bueno, no sé si és...
si es tracta de...
et pot ajudar a veure mons que si no,
no arribaries, això està clar,
a abadir-te,
a reflexionar sobre coses que potser no et planteges,
clar, que et transforma,
et transforma a tothom.
Bé, més que transformar,
jo diria que em forma o em conforma la cultura.
Com a consumidor de cultura,
jo no concebo la meva vida
sense allò que és el cinema,
els llibres,
la il·lustració,
i també com a creador de cultura,
modestament,
també és part de la meva vida professional i personal.
La cultura ens transforma a tots,
que és el lema de Tarragona 2012.
Rosa, per anar acabant,
notícia d'aquesta setmana.
Sí, aquesta setmana volíem destacar
que ha sortit un nou Públix,
el Públix era la revista digital de cultura,
diríem,
i l'hem transformat
i l'hem convertit en Públix 2012
perquè sigui el butlletí de la capital.
I la idea, doncs,
a veure,
una mica un renfocament,
en el sentit que Tarragona 2012
el que vol és donar,
com aquí s'ha demostrat,
la veu a les persones,
perquè parlin sobre el que estan fent dia a dia,
com estan construint la ciutat,
i per tant el butlletí també s'ha reorientat així.
I el que agafa és,
sobretot,
com a protagonista una persona,
en aquest cas ha sigut la Chantal Grande,
que ens fa unes recomanacions,
les seves recomanacions culturals,
que és el que ella recomana
als ciutadans i a la gent de fora de Tarragona.
I després hi ha una sèrie de seccions
que parlen sobre qüestions més curioses de Tarragona,
la troballa,
les lletres,
fragments literaris que han parlat sobre Tarragona,
una imatge,
una cançó,
un apartat dedicat als petits,
després també hi ha una part més gastronòmica,
hi ha diferents petits apartats
que una mica el que volen és
fer veure
aquestes curiositats de Tarragona,
que poden donar
aquesta visió diferent.
també, evidentment,
continuem mantenint el que és el tema
d'agenda cultural,
perquè tenim una agenda molt exhaustiva,
que és l'agenda tàrrec o romana,
que és on hi ha una infinitat d'actes
molt ben descrits,
i per tant allí rematem a tothom
perquè hi vagi i s'informi,
i tenim uns destacats també.
Es poden subscriure-te
on el podem trobar?
És un butlletí digital,
és electrònic,
per tant,
es pot anar a la web
de Tarragona 2012,
t2012.arragona.cat,
i allà
ja t'arribes, diríem,
el fil on subscriure-t
i rebre-la al teu correu.
Serà setmanal?
Serà mensual.
Ah, serà mensual.
Sí, i cada mes
hi haurà un personatge
i la resta d'apartats.
Molt bé,
doncs amb aquesta bona notícia,
l'aparició del nou públic,
el públic del 2012,
en format digital,
anem posant el punt i final
a aquest espai al Cruïlles
que hem fet aquesta setmana
també amb la Rosa Comas,
la coordinadora tècnica
de Tarragona 2012,
i avui parlant del món
del disseny gràfic
i la il·lustració,
amb dos joves creadors tarragonins,
la Beta Díez
i el Xomín Medrano,
que ens han explicat
les seves experiències,
les seves vivències,
les seves feines,
les seves dèries
i, en fi,
també una mica
hem apuntat al futur
d'aquest món creatiu.
Bet i Xomín,
moltes gràcies
i molta sort.
Gràcies.
Que vagi molt bé.
I Rosa,
fins la setmana que ve.
Moltes gràcies.
Adéu.
Adéu.

Fins demà!