Comencem la tardúlia d'actualitat d'aquest dimecres 17 d'octubre.
Saludem els tertulians. Avui la Carme Pedrol. Carme, bon dia.
Bon dia. Com estem? Bé.
Bé? Sí? Sí.
Sempre hem de dir bé, hem de ser positius.
Avui estem ben acompanyats. Sempre positiu, nunca negatiu.
Això, a veure si podem enviar missatges positius, que bona falta fan,
perquè a vegades, quan em llegeix les notícies, n'hi ha per apartar a córrer i no parar.
Avui la Carme Pedrol, botiguera de la zona del Serrallo, que ens acompanya a la tertúlia,
i també un altre botiguera, però del centre de la ciutat, és el Francesc Bustos.
Francesc, què tal? Bon dia. Bon dia, bon dia.
Que avui s'estrenen aquells micrófons de Tarragona Ràdio com a tertúlia, eh?
Molt bé. Benvingut.
També s'estrenen el Gabriel Molina, el Gabriel és el vicepresident del Centre Cultural de l'Aragona, Tarragona.
Gabriel, què tal? Bon dia, benvingut.
Hola, bon dia.
Com estem?
Anem tirant, com es volen. Intentar, com diu la Carme, donar ànims.
Ànims i missatges positius.
Creieu que es pot donar un missatge positiu, tal com està el pati, com està tot plegat?
Passen coses positives, eh?, cada dia. Nosaltres ho veiem aquí.
Potser venen més les altres, però de positives n'hi ha, eh?
Sí, no, no, gràcies a Déu n'hi ha de positives, però com que ja s'ha fet tota la vida,
que el que ven és el negatiu, és el masoquisme, doncs clar, és el que un més, potser, hi posa més èmfasi.
De fet, la cosa no està com per tirar coets, i això, clar, es palpa durant, es palpa el dia,
i és una miqueta complicat, però clar, el que hem de tindre és una miqueta de sentit de l'humor,
perquè si no estem fotuts de veritat, estem fotuts de veritat.
Jo només volia fer un parèntesis.
Digue'm.
Jo no soc botiguera ja.
Ja no és botiguera.
Soc ex-botiguera.
Ets jubilada.
Però que no m'importa que em diguin ex-botiguera, eh?
Perquè vull dir, ho he fet tota la vida i ho porto una miqueta a la sang,
però no voldria que ningú se sentigués una miqueta allò de dir,
mira, botiguera del Serrallo.
No, en aquest moment ja no.
És l'ànima viva del Serrallo, no?
Bueno, això ho sé, eh?
L'ànima viva del Serrallo, que no ho ha pogut.
Això no ho sé.
Ho ha sigut i ho ser.
Però, bueno, que estic molt contenta de veure.
No, m'ha dit, quan una es botigueu es duu sempre, no?
Sí, sí, sempre.
Perquè això es porta...
Es porta a dintre.
És ofici, eh?
És un taranà.
Sí.
És un taranà, eh?
Heu detectat molta gent en el dia a dia, no?
Heu de tenir una, no sé, una predisposició, un degri com vulguis, una cosa innata, eh?
A més, a més, bueno, aquí també està el francès, que també és botiguera, també
de fa molts anys, ja ho sap, clar, passen gent de tota mena, els has d'escoltar...
Sí, sí, som uns psicòlegs de prop.
Sí, sí, sí.
Uns psicòlegs de prop.
Jo, fent un parèntesis, no té res a veure, aquests dies vaig veure el convidat, i va sortir
la Núria Feliu, que es veu que venia al mercat, i diu que la seva mare sempre
li deia, tu, nena, quan surtis de casa, em vols somriure, i sempre calladeta.
Diu, perquè la gent quan venen a comprar, hi ha gent que tenen moltes ganes de parlar,
perquè a casa potser no els escolten, llavors nosaltres els hem d'escoltar, per tant,
tu, calladeta, i escoltar el que et vagin dient.
Doncs és moltes vegades el que fem els botiguers.
Sí, sí.
Teniu ganes de parlar del canvi climàtic?
Sí, sí.
Home, en aquest moment aquí, certament...
Podríem parlar.
Ara en parlem.
Deixeu-me que saludin un parell de minuts, tenim l'altre costat al fil telefònic,
el director de la càtedra URB2, que és l'Òscar Saladie, i és que ahir mateix
es va fer aquí a Tarragona una aportació, una jornada a la Rovira i Virgili,
per establir l'estratègia catalana d'adaptació al canvi climàtic.
De fet, els diferents sectors socioeconòmics, des de la indústria, el turisme,
l'agricultura, hi van prendre part.
Volem saludar-lo perquè ens expliquin així grans trets.
Com va anar? Òscar Saladie, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Què tal? Com va anar?
Bé.
Vé, ja és bona. Va anar vella i ja és bo, això, eh?
Sí, sí.
Quines van ser una mica les aportacions, o per on va aquesta estratègia
del canvi climàtic, d'adaptació al canvi climàtic?
Sí, mira, abans d'existir, des de l'oficina catalana del canvi climàtic,
es va presentar l'esborrany del document d'aquesta estratègia
d'adaptació al canvi climàtic, i el que s'ha fet des del mes de setembre
fins ara a l'octubre, han estat una sèrie de sessions territorials
a través de les quals els diferents agents del territori,
de les activitats socioeconòmiques, fan les seves aportacions,
participen per tal de millorar, de completar aquest document.
La darrera sessió és la que va tindre lloc ahir a la tarda a Tarragona,
i els organitzadors locals van ser la càtera d'AURB
de desenvolupament sostenible, i el que vam fer ahir,
amb la participació de tots aquests agents territorials del canvi de Tarragona,
fer aportacions per tal que quedi més comparat el document,
i ara sí, des de la Generalitat, presentar finalment
el que serà l'estratègia d'adaptació al canvi climàtic.
Ara parlàvem aquí a la tertúlia d'intentar, Òscar, ser positius.
Es pot ser positiu amb el canvi climàtic?
És a dir, hi ha un missatge positiu? Caminem en la bona direcció?
El missatge positiu és que encara estem a temps de fer marxa enrere,
o com a mínim aturar el problema del canvi climàtic.
No hi ha cap dubte que estem en un procés de canvi climàtic,
les coses climàtiques han canviat.
No hi ha cap dubte, tampoc, que l'atribució,
la causa principal són les activitats econòmiques.
No hi ha cap dubte que aquest impacte climàtic
té repercussions sobre aquestes mateixes activitats econòmiques,
i ara és el moment de mitigar els impactes,
però també adaptar-nos que cada activitat econòmica
sigui capaç d'adaptar-nos a la nova situació
per tal que impactes produïts pel canvi climàtic
no repercuteixen de manera excessiva en les seves activitats.
Però bé, el canvi climàtic ja està aquí, és inevitable,
i el que hem de fer, parada, és impossible,
però el que hem de fer cada una de les activitats econòmiques
és mirar de no contribuir a que el canvi climàtic
sigui més potent,
i a la vegada també adaptar les activitats
per tal que les repercussions siguin les minors possibles.
Carme Francesc, Gabriel, voleu fer alguna intervenció,
alguna pregunta amb el convidat sobre el canvi climàtic?
No, jo solament trobo bé que sigui optimista,
perquè en aquest sentit jo no ho sóc tant,
perquè els estats trobo que van molt a la seva,
i el que van fent és cada vegada que la cosa es compliqui més.
I la veritat, celebro que ell sigui una miqueta optimista
perquè a vegades la gent no ho som tant.
Clar, jo crec que quan dic que som temps,
sempre i quan siguin conscients de la magnitud del problema
i que cadascú, començant, òbviament,
pels gestors del territori,
pels diferents governs a nivell estatal,
a nivell unigestor, passant per tots,
doncs duïn a terme les polítiques adequades,
però no únicament els governs,
sinó totes les activitats socioeconòmiques,
els representants territorials de les activitats socioeconòmiques,
però naltros també com a població que consumi recursos,
que ocupa el territori,
que utilitza altres recursos com energia,
doncs que siguem conscients i actuem en conseqüències.
Si tots a una, no?
Dujem a terme aquestes estratègies, aquestes polítiques,
repetir això, els impactes no desapareixeran,
però com a mínim se minimitzaran els seus efectes.
Fins que no controlin els que provoquen el canvi climàtic,
en definitiva, vull dir, les intencions són boníssimes,
ara els resultats els poso en dubte jo.
Bé, això és el que es veurà,
i avui sap que a partir d'aquest document,
on hi ha un ambient de representants del sector industrial,
van venir representants del sector turístic,
van venir representants del sector de la construcció de l'arquitectura,
van venir representants del sector de la salut,
dels gestors de l'aigua, no?
Cal que el Cuba pugui aportar les seues idees,
el que pensava sobre com el seu propi sector
hauria d'adaptar-se per tal de minimitzar aquests efectes,
i jo vull pensar que...
que els impactes se produiran,
no hi ha manera...
Que n'hi hagués un botó, ara que dic,
si m'apreta un botó i s'acabi les emissions
de gases d'efecte hivernacle.
Tot i això, que és impossible, òbviament,
la inèrcia és tal que els impactes se produirien.
Ara, si produïm emissions,
i a la vegada ja fiquem les mesures necessàries
per tal d'adaptar-nos a la nova situació,
doncs segur que les conseqüències són molt menors
de les que passaran si no fem res.
No fer res és dolent.
Òscar Saladí, director de la càtedra d'ONG URD,
gràcies per atendre les micròfons de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé aquest camí.
Molt, gràcies a vosaltres.
Una abraçada.
Doncs, no sé, camí climàtic, eh?
Per obrir ja, sí, per tractar un tema
que abarca tots els àmbits, eh?
Perquè això, vaja, ens toca per tot arreu, eh?
Clar, nosaltres també hauríem de ser una miqueta conscients, no?
Perquè cada vegada els cotxes més grossos
en gasten més,
fan molt bé més el medi ambient,
cada vegada pel fred la calefacció ben alta,
perquè, clar, tot això,
allò que diuen un gran o no hace granero,
pero ayuda al compañero.
Nosaltres, amb el petit nostre,
també hauríem de tindre una miqueta de cuidado
i, en canvi, potser pensem molt en nosaltres,
no ens hi fixàvem, aquestes coses.
Llavors, dius allò,
vaya yo caliente que se ria la gente, no?
Tot allò que...
Clar, potser hi ha...
Cada un de nosaltres també hauria de tindre
una miqueta de conscienciació.
Sí, perquè, a veure, a nivell...
No, no, perdona.
Parla, parla.
Sí, perquè crec que a nivell de la gent de Baix
sempre podem fer alguna cosa més,
però, clar, els de dalt,
les empreses d'això no són els que donen
els cops de mà que tenen que fer.
Dubto molt que això se pugui arreglar a la llarga.
A nivell de consum domèstic,
com deia la Carme,
cada cop tenim més aparells endollats.
Som grans consumidors d'energia elèctrica,
a banda de petroli, dels carburants convencionals.
Clar, hi ha cases que hi ha tres cotxes,
o dos cotxes a una moto.
I això abans no era així, no?
Això ha canviat molt.
I com deia molt bé la Carme,
i cotxes potents i cada vegada més grossos.
Però, clar, què és això?
És abans l'ou o és la gallina, no?
Perquè tot això ens ho venen.
Vull dir, teòricament, qui ho ven?
Qui té interès a fabricar?
Qui té interès a que col·loquem,
quan abans teníem la mateixa calor,
un grau menys,
jo crec que la gent no ho aprecia,
vull dir,
o un grau més.
Vol dir que hi ha algú
que des de dalt, vull dir,
i si ja parlem de canvi climàtic,
si parlem dels Estats Units,
per exemple,
una gran superfície que passa olímpicament
del canvi climàtic,
i si ja parlem de la Xina,
llavors, vull dir,
podem fer petites coses nosaltres,
però hi ha potències
que ni volen ni volen ser-hi.
No, no ens interessa.
I pel que fem nosaltres,
ells ens tapen tot.
Ah, vull dir que...
El canvi climàtic era el punt de partida,
però podem parlar també d'altres qüestions.
La Carme està llegint el diari,
veig que va buscant.
Fulleix-ho.
Va fulleixent el diari,
però ja tenim, si volen,
també alguns temes que avui són actualitat.
Per exemple,
cinc anys de mercat provisional,
el mercat central,
ahir els venedors brindaven en cava
per aquests cinc anys.
Les obres van a bon ritme,
sembla ser,
i en qualsevol cas
s'hauria de mantenir
la data d'obertura.
Francesc, per proximitat,
per qui tens davant de Casadell?
Home, jo vull dir,
celebro els cinc anys,
vol dir que no s'han mort
com alguns presejaven,
i certament,
no sé si recordeu el mercat central d'antic,
i era una mica com el túnel del terror.
Vull dir,
quan entraves pel passadís central,
vull dir,
estava estupendo,
però quan passaves pels laterals
tenies que anar mirant enrere,
perquè justament allí
quasi-quasi no passava ningú.
Vull dir que,
els que estan dintre del mercat,
jo crec que han millorat moltíssim,
ja sé que provisional sembla malament,
però la quantitat de gent que hi va
és molt més gran
que la que hi anava abans.
Ara,
tots els de l'entorn,
diguéssim,
a partir del que és carrer Colón,
tot això,
aquesta pobra gent,
només cal passar per allà
per veure la quantitat
d'establiments que estan tancats.
Allò sí que és horrible,
allò sí que és la zona zero
del mercat central,
però els altres
tampoc estem tan afectats.
A veure,
jo com a mercat ara,
la part provisional aquesta
que diu el francès,
a veure,
a mi m'agrada,
i estic d'acord amb el que deia ell,
el mercat allò era un túnel de metro,
més que de terror,
i a veure,
si a la llarga se fa,
com van dir,
doncs crec que millorarem,
i allò de les botigues del costat
és cert,
allò estan tancant.
Jo vaig viure també,
perquè vivia a la part alta,
quan se va fer el pàrquing
de la plaça La Font,
que allò també va ser
per les botigues de la plaça La Font,
també va ser molt fumut,
moltes botigues van tancar,
moltes van tindre moltes pèrdues,
i ho he viscut als dos postos
en aquest sentit.
No ho sé,
esperant que arribi l'hora.
A mi el que em fa pena
són els del voltant del mercat central,
perquè el del mercat provisional
han guanyat,
com deia la francesa,
el 100% han guanyat,
perquè quan entraves al mercat
ja et mullaves els peus,
i estava fatal,
i ara han guanyat amb tot,
tenen calafacció,
tenen aire acondicionat,
i després també potser
perquè hi ha menys parades,
però es veu més gent comprant,
i de veritat és que ha quedat
molt agradable,
però la gent del voltant,
els botigues del voltant,
del voltant,
segons quin voltant,
com diem,
del carrer Colom,
i així,
clar,
aquella gent han d'estar desesperats,
el que pugui resistir,
potser després s'ho trobarà,
però el que està perdut
ja està perdut,
i això no es recupera,
després no,
si vinc de vendre 10,
no en vendran 20,
perquè després la cosa funcioni,
però és una llàstima,
perquè uns els,
bueno,
es puguin millorar amb els negocis,
que uns hagin de plegar,
perquè n'han plegat molts,
no sé quin dia era l'alcalde,
que es veu que va dir que no,
ja fa temps,
que no,
que no n'havien plegat,
home,
n'han plegat molts,
n'han plegat moltíssima gent,
i molta gent que potser no pleguen,
perquè tenien el seu raconet
i el van traient,
però jo no sé si les obres
triguen més del que estava previst,
no ho sé,
però que per aquesta gent,
de veritat,
i és el que dèiem abans,
que el botiguer és un professional,
i llavors li agrada la seva fenya,
i quan s'aixeca el dematí
s'aixeca amb ganes de treballar,
així com a l'unió n'hi ha que diuen,
oi,
d'altra vegada,
i llavors,
quan veu que no li entra la gent a la botiga,
clar,
això és molt,
molt desesperant,
i jo,
de veritat,
hi penso molt en aquesta gent,
perquè,
per això,
potser perquè he sigut botiguer,
i,
de veritat,
hi penso.
Hi ha algun comerç nou,
també,
per la zona,
crec que un parell o tres,
que s'han vist d'ara,
no fa gaire.
Sí,
però,
és que és molt dur,
vull dir,
no sé si,
el que opina que no ha tancat ningú,
jo crec que deu fer com molta gent,
que no passa per allí,
vull dir,
perquè,
si hi passes,
jo hi passo cada dia,
vull dir,
sí,
però hi ha hagut molta gent que,
per exemple,
ha tingut una botiga lliça,
ha anat i ha muntat una botiga a un altre lloc,
hi ha una òptica,
hi ha un que venia a pa,
vull dir,
hi ha una sèrie de gent que ha canviat de lloc,
vull dir,
perquè no es pot assumir.
S'ha ajuntat tot,
s'ha ajuntat la crisi,
i s'ha ajuntat les obres,
és que,
esclar,
fa molt de temps,
i segurament que tot el que es fa,
és perquè s'ha de fer,
però,
esclar,
han començat a posar aquelles parets de formic,
bueno,
d'allà de...
Sí,
les xapes aquelles,
clar,
que resulta que has d'anar a donar tot un tom per passar,
que segurament ja és així,
vull dir que no,
però,
esclar,
és que...
Jo crec que el problema és la durada que s'ha tardat,
s'ha tardat en engegar-ho,
aquí està el gran problema d'aquest mercat,
no,
no,
les obres,
teòricament,
com dius tu molt bé,
vull dir,
porten un ritme,
que més o menys sembla que sigui el correcte,
però t'han tardat moltíssim,
entre l'estudi de no sé qui,
que ho fa en departament,
que no té res a veure a l'Ajuntament,
l'estudi de no sé quan,
clar,
això...
La paperassa,
em sembla que també ho ha fet de les seves.
Aneu a la farmàcia habitualment?
És a dir,
cop a la setmana,
o dos cops,
o tres,
o quatre?
jo tant habitualment.
Jo sí,
perquè tinc els meus pares,
i són grans,
i necessiten farmàcia.
Jo de confusca no.
No?
No.
No soc habitual.
Ja sabeu perquè us ho dic,
no?
Sí,
per tot en general,
per l'Eure i per l'Eure.
És un altre sector que també estan tocats,
ja diuen que es veuen abocats a tancar,
és a dir,
que si la cosa continua així,
els hi deuen diferents mensualitats
per part de la Generalitat,
i que,
clar,
s'han de pagar el subministrament dia a dia,
més a més,
o setmana a setmana,
és a dir,
no sé cada quant,
però els hi deuen,
doncs crec que són a nivell de Catalunya
180 milions d'euros,
de tot Catalunya,
i aquí a Tarragona també
s'assumaran molt probablement
a la baixada de persianes
del 25 d'octubre.
Jo suposo que ells el problema
el tenen per el que els hi deuen
des de les administracions,
no?
Bàsicament, sí.
Perquè, clar,
el que és el consumidor,
a veure,
hi ha medicaments que no valen gaire,
dos euros o alguna cosa així,
i a vegades,
però no me'l recepten,
doncs és igual,
dona'm-ho.
Si el preu és petit,
vull dir,
és que potser,
d'aquesta manera,
potser venen més ara
que no pas venien abans.
Almenys parlo per mi,
jo a vegades vaig a buscar algú
i no el tinc a la recepta,
després ara hi ha moltes coses
que no surten amb recepta,
i que per mi són coses
que són una miqueta necessàries,
no?
I en canvi no entra
a la seguretat social.
Doncs bé,
no et toca el drameco comprar-ho,
ells ja toquen aquells calés
que els hi dones tu,
el que suposo que, clar,
que és l'administració
la que no paga,
la que els hi deu els calés,
i llavors, clar,
ells suposo que es deuen
que hi ha per això,
perquè la gent,
per sort,
les farmàcies
ja s'han d'anar igual.
Les farmàcies,
si fixeu ara,
últimament,
bueno,
fa un temps,
venen productes
que no,
que són de bellesa,
que són de bellor,
perquè, clar,
han de buscar un producte
que tingui un valor afegit
que compensi una mica
tot aquest...
han obert el camp de vendes.
Clar,
perquè,
però, clar,
així tot,
com hi ha la crisi,
com m'he de dir la Carles,
clar,
llavors això també ha deixat d'allò,
llavors això té una problemàtica important.
I si tu tens que et degui,
vull dir,
aquells diners,
tu els comptes
per fer anar el negoci,
vull dir que...
Aquest aquell és el problema.
Vull dir que així,
no que pagui l'administració.
Escolta'm què diu
la presidenta
del Col·legi Oficial de Farmacèutics
de Tarragona,
l'Anna Sánchez,
i ho comentem.
Això no es pot resistir
quan hi ha de més venim
d'unes pressions molt fortes
degudes a la taxa,
al copagament,
descensos de la facturació molt alta,
col·laboració amb l'administració
per implementar
tots aquests temes nous
de funcionament.
I, esclar,
arriba un moment
en què diem
no podem més
si no se'ns assegura
un sistema de pagament,
un pla,
doncs nosaltres
ens hem de queixar
és que la població
ha de saber
que si no,
si segueix d'aquesta manera,
esclar,
no podem comprar medicaments
i si no podem comprar medicaments
la gent no pot tenir medicaments,
o sigui,
que és un problema greu.
Un problema greu,
diu l'Anna Sánchez,
que potser serà,
per cert,
a dos quarts de...
a dos quarts d'onze
serà aquí
al programa
el Matí de Tarragona Ràdio.
Diu que és un problema greu,
perquè, clar,
es poden trobar,
doncs que com que no hi ha liquiditat,
no arriben aquests diners
a la Generalitat,
que la gent també diu
que no arriben de l'Estat,
és que al final és un peix
que es mosca la cua,
doncs que potser
no podran proveir
els diners a la farmàcia
i buscar un medicament
i potser et diran
que no el tenen.
Sí, sí, sí.
Clar,
és que el problema
és que no els paguen amb ells
i torno l'altra vegada
al que dèiem abans,
els botiguers.
Si el botigué no té diners,
si la gent no li van a comprar,
el botigué no té diners
i no pot comprar material
que li pugui demanar a la gent.
Clar,
el de les farmàcies
és exactament igual
amb l'agravant
doncs que ell
no li paguen.
a tu potser no t'entren a comprar
però en canvi amb ell
l'agravant
és que l'administració
no li paga
el que li deu
i és preocupant.
I l'agravant del tema
com deia la Carme
a banda d'això
és que vull dir
que això
no és una satisfacció personal
d'anar a comprar
qualsevol altra cosa
sinó
és una necessitat
de salut
vull dir que teòricament
encara és més...
Una cosa que no pots deixar de comprar
si necessites...
Exacte, vull dir que això
és una necessitat
vull dir que teòricament
això és perillós, eh?
Tot i que ens explicaven
també aquests darrers dies
de farmacèutics
que hi ha persones
majors d'edat
que no consumeixen medicaments
perquè no els poden permetre
és a dir
que han deixat de consumir
certs medicaments
perquè entre l'euro per recepta
l'alcopagament
i tot plegat
i no poden permetre-s'ho
amb les seves pensions
No, no
i a més a més
a part
que ara hi ha moltíssims medicaments
que no entren
a la seguretat social
i són medicaments
que segons diuen
doncs
bueno
són transitoris
vull dir que no tenen
tanta importància
i en canvi
jo crec que són necessaris
per la persona
i hi ha moltíssims medicaments
d'aquests
que no entren
i per exemple
les persones grans
poden gastar
algunes pomades
perquè
sense din una mica
o jo què sé
i
doncs això ja no t'entra
i per anar al lavabo
això tampoc no t'entra
la persona gran
és una persona
normalment
és una persona
que està assentada
que no es belluga
i necessita
una estimulació
per poder
fer les seves necessitats
i tot això no entra
i llavors
ho has de comprar
o ho has de comprar
d'una manera
o ho has de comprar
d'una altra
vull dir
no ho sé
o t'has de tipar
de fibra
o
no ho sé
i clar
vull dir
és que han tret
una sèrie de coses
i llavors dius
home
potser que
assumiréssim això
potser que assumiréssim
sí, sí
el diner marca
el territori
d'una manera
que arribarà
un moment
doncs mira
parlant del diner
parlant del diner
podem parlar
d'exportacions
perquè avui també és notícia
que les químiques
tarragonines
lideren les exportacions
a nivell del sector
a tot l'estat
és a dir
que són de les que més
exporten de l'estat
al voltant del 60%
de la seva producció
va per a fora
això també s'ha de fer pensar
una miqueta
és a dir
que això també vol dir
que el consum intern
no va al ritme
que hauria d'anar
és a dir
que sectors que abans
compraven a les químiques
el sector de l'automòbil
el de la construcció
que tots compraven
derivats de les químiques
i ara van exportar a fora
el 60% de la producció
sort de les químiques
tenim o què?
home certament
no sé si recordeu
vull dir
la Carme
sí que se'n deu recordar
que a Tarragona
érem
uns 50 o 60 mil persones
a l'època
que no hi havia les químiques
avui som els que som
gràcies a les químiques
vull dir
mal espesi
la fum
l'olor
el no sé què
vull dir
que teòricament
vull dir
som on som
gràcies a aquest pol
d'inversió
el que està clar
és que
el producte
el producte interior
vull dir
ha baixat
el consum interior
ha baixat tremendo
vull dir
i clar
aquestes fàbriques
tiren on sigui
i jo tinc entès
per a diversos
que conec
el consum
la producció
està tirant
amb força
vull dir
teòricament
els deuen vendre a fora
és la solució
que els queda
ja va bé
ja va bé
que ens donem a conèixer a fora
el dia que siguem independents
doncs almenys
com més gent
s'ho coneixin a fora
millor
això està claríssim
i almenys
mira
ara hem dit una notícia positiva
perquè fins ara
ja tenia la moral per terra
jo
però bueno
ara una notícia positiva
doncs ja està
ho veurem això Carme
no
no ho desquimiques
no
ja
home
jo espero viure anys
i si visc anys
doncs
jo confio
que sí
que
a veure tal com estar a la cosa
és impossible
és impossible
i tal com t'ho plantegen
jo no sé si és
que de veritat està així
o no ho sé
però cada vegada t'ho plantegen més malament
ara es veu que aquest 2013
serà horrorós
i clar
i dius
però on t'ha arribat el sostre
on t'ha arribat el sostre
i és que no ho saps
i jo crec que t'ha de fer espantar
i ha de fer espantar
la gent que tenen canalla
la gent que tenen canalla estudiant
no que tenen canalla per treballar
o que tenen
jo trobo que això els hi ha d'espantar molt
i ara ja comença a espantar
els jubilats
jo quan va començar la crisi
a vegades venia algun senyor i feia
oh és que nena la pensió
la pensió
vostè tranquil·la
que la pensió
com li ha de tocar la pensió
clar
ara ja no els hi podria dir això
perquè ara ja diuen de rebaixar-les
vull dir que
i sempre van a la poca roba
sempre van a la poca roba
jo un dia pensava
que si cada parlamentari
o cada persona d'aquestes
que té un sou respectable
li traguessin mil euros
per ell no fos res mil euros
bueno
tret d'aquell que va dir
que en cobrava 5 mil i pico
i que no tenia prou
mil euros
i en canvi solucionaria
moltíssims problemes
el que passa és que ells el sou
no se'l van anar ni tocar
i ells van
per exemple
han d'anar a Barcelona
des de qualsevol lloc
perquè hi ha el Parlament
o perquè hi ha el que sigui
i cadascú va amb un cotxe diferent
que agafin una furgoneta
i que s'embarquin tots a la furgoneta
i no tots amb un cotxe oficial
diferent
home vull dir
ells procuren no tocar res
la seva targeta de crèdit
que no és d'ells
sinó que és
de l'administració
l'administració
somos todos
el diari de Tarragona
va sortir una notícia
que l'Ajuntament de Tarragona
havia augmentat
el número
de polítics
des de l'any
me sembla recordar
del 91
el número de polítics
i el número de càrrecs
de confiança
i havia disminuït
el número
de funcionaris
això a Tarragona
això és l'exemple
mira
el dels càrrecs de confiança
jo
és que
ho trobo una aberració
perquè
hi ha càrrecs de confiança
a l'Ajuntament
hi ha càrrecs de confiança
a la Diputació
home
això
això és col·locar
a l'amiguet
jo tinc l'amiguet
i l'he de col·locar
en algun lloc
i clar
jo penso
i veure
i parlo jo
que soc d'un partit polític
si tenen un càrrec de confiança
que el pagui el partit polític
perquè l'ha de pagar l'Ajuntament
perquè l'ha de pagar tothom
els ciutadans en definitiva
eh
clar
llavors tot això
és restar
tot això és restar
jo
el que es fa des de la política
ho trobo una aberració
i mira
abans
com que les coses funcionaven
doncs
ningú mirava res
és igual
però ara que les coses
van tan justes
i tan malament
i tanta gent al paro
i tanta gent que els prenen el pis
i tanta gent que no poden arribar
a final de mes
i tanta gent que busquen a la brossa
i que en canvi
tota aquesta gent
que ho van dient tot això
i ells viuen com a reis
ostres
a tu també et toca estranya
del cinturon eh
es queden pràcticament 4 minuts
per acabar la tertúlia
i m'agradaria parlar
d'altres temes
que tenim sobre la taula
com ara
l'arxiu municipal
toca a prop del Serrallo
que es treia de dilluns
a la teva cadera
tot concentrat allà baix
home
serà un lloc
no sé
suposo que els que viviu al Serrallo
ho heu notat
que serà un punt
un epicentre important
d'activitat
que abans no hi era
que abans no existia
que ja són o no
i que això es dinamitzarà molt no?
sí sí sí sí
home jo crec que l'edifici
era una llàstima
que estigués sense fer servir
vull dir
jo crec que
hi hagi un principi
de cosa que vagi allà
ja és un valor afegit
perquè la circulació de gent
vull dir
només el lloc és molt maco
perquè els carrers
són avingudes
vull dir
són molt amples
i tots els serveis
m'imagino que mica en mica
se n'anirien ficant
i ha d'assentar una mica
aquella entrada
de la ciutat
que ja tocava
perquè quedava sempre
d'aquella manera
mig bruta
tot això
almenys ara
l'edifici de la Tabacarera
ara ens falta
la necròpolis
a veure si una vegada
podem aconseguir
que funcioni
que puguem entrar a veure-la
i puguem disfrutar
del que tenim allà dins
sí
i si hi ha un pol d'atracció
teòricament
aquest serà el primer pas
després suposo
que hi haurà més coses
que posaran allà dintre
vull dir
hi haurà una activació
allò és una gran avinguda
però
un costat quasi-casi
és de circulació
vull dir
persones que passin
passen poques
perquè és el que em diu
sí
el que és llàstima
que aquí d'Arragona
es manquen un munt d'espais
però moltíssims
per fer moltes coses
i en canvi
hi ha tantíssims locals
o edificis així
esperant
passar de millor vida
perquè no ho entenc
perquè en tenim
i anem tenint
i tenim el banc d'Espanya
i tenim la teva
que l'era
i tenim la sabinosa
i clar
i aquests que són
els que se'm ocorreixen
però
segurament n'hi ha més
i llavors
resulta que hi ha entitats
que es queixen
de la manca d'espai
que segons què
no ho poden fer
i aquí
no sé
si és d'una administració
o l'altra
sí
és que jo suposo
que tota la burocràcia
fa que les coses
dificultin
i després també
suposo que els diners
també influeixen molt
perquè el banc d'Espanya
mira que
ja n'ha vingut idees
per posar el banc d'Espanya
però en un moment
em sembla que no arribarà
a Port
si no hi ha algun extra
de fora
que munta alguna cosa
vull dir
està claríssim
per acabar
el cinema
la música
i els viatges
a les aficions preferides
dels tarragonins
esteu d'acord?
música
cinema
i viatges
estic ara per viatjar
feina a Rai
sí
com està l'economia
ara per viatjar
però bueno
es pot anar a Prades
es pot anar
al Mont Blanc
la província
és molt maca
hi ha postos
per conèixer
sí
Carme
tu que ets de música
cinema o viatges?
jo és que en aquests moments
no sóc ni de música
ni de cinema
ni de viatge
el cinema
no és que em cridi
molt l'atenció
m'agrada viatjar
en aquests moments
perquè en circumstàncies familiars
no puc viatjar
però viatjar
m'agrada
m'agrada molt
i la música
és el més econòmic
que tens
si ho escoltes
a través de la ràdio
llavors si has d'anar
a algun lloc
ja és otro cantar
tu Gabriel?
a veure
jo de cinema
potser
ho sento
per qui tenia els cines
jo fa anys
que no el xafo
música sí que m'agrada
i viatjar
tinc una activitat
que gràcies a Déu
m'ha fet
viatjar bastant
per la província
i per Catalunya
que són els castells
i anem coneixent coses
i visitats
i poblacions
la música
home
és una cosa fàcil
i ara que quasi
ja és gratuïta
malgrat els pobres
els pobres
intèrperts
i llavors
vull dir
el del cinema
home
si no tens massa temps
i a sobre tens el cinema
que està
fora del nucli
principal
que això jo crec
que és una mancança
important
per molta gent
i després
el dels viatges
sí que és una cosa
que fantàstica
que ja dic
es pot aspirar
a anar a prop
i el terme
o sigui
Tarragona
província
és maquíssima
i una diferència
de platja
muntanya
i tot això
fantàstica
vull dir
que és possible
anar-hi
doncs això
fem una crida
a viatjar
pel territori
a coneixer casa nostra
Carme Pedraló
Francesc Bustos
Gabriel Molina
gràcies per acompanyar
la tertúlia
i fins la propera
moltes gràcies
gràcies