Comptat i debatut, com se sol dir, ens queden res.
10 minutets per tancar el programa per arribar a quarts de dues del migdia,
però no volíem passar per alt, almenys,
el que és la cartellera cinematogràfica,
encara que només sigui a moda de títol.
Ara explicar-vos com fem cada divendres,
quines són les pel·lis que s'estrenen.
Donarem títols i després parlarem amb més profunditat
d'una d'elles, perquè sembla que sí que comptem
amb la David Serra a l'altre costat del fil telefònic.
El saludem, potser ja.
David, bon dia.
Hola, bon dia. Sempre al límit.
Sí, t'agraïm moltíssim, t'agraïm moltíssim,
que estiguis una estoneta amb nosaltres.
No, ja sabeu que és un plaer. Digues, digues.
Jo, si et sembla, te dono quatre títols,
però ens interessa potser parlar de la gran estrena, diria jo,
de la setmana, que és Argo.
Ara ens hi posem?
Molt bé, perfecte.
Mira, s'estrena també, pel que veig jo aquí,
Vacaciones en el Infierno, amb Mel Gibson,
que ens parla d'un delinqüent o un pres en una presó mexicana,
amb una història molt tendra, que aquest pres sobreviu
o viu a la presó gràcies a un nen de nou anys.
Aquesta serà una història.
Una altra història en 3D, en animació,
i destinada a un públic, no sé fins a quin punt infantil,
em sembla que és d'aquells per agradar a tothom,
és Hotel Transilvània.
Una pel·le d'animació, sí, és d'uns monstres que viuen en un hotel,
doncs allí allunyats dels homes, com a protegits dels homes,
fins que la cosa es barreja.
Molt bé, molt bé.
Després tenim Rubi Sparks, que és una comèdia romàntica,
però amb l'etiqueta, ens veiem l'etiqueta de cinema independent,
per tant, bé, potser no té aquella etiqueta pejorativa
que dèiem moltes vegades quan parlem de comèdia romàntica.
Mira, i en tenim una de japonesa.
Bueno, no està malament, eh?
És una cartevera esperant...
Bueno, tenim...
Perquè la d'Skyfall, la que és?
La setmana vinent quan es trenen.
Aquesta setmana no em consta,
m'he consta com a...
Jo estava esperant la de ser-ho, si no ho sé.
Sí, la setmana vinent em consta, eh?
Skyfall, l'estàs esperant?
Sí, jo és que sóc molt fan del Daniel Crack
i de les pel·lícules del 037.
Tinc franca debilitat.
Doncs hauràs d'esperar.
De tota manera, si vols acció, tenim Argo.
Va, entrem a parlar d'Argo directament, no?
Vinga, parlem d'Argo,
però si parlem d'Argo,
doncs és directament parlar de Ben Affleck,
que, bueno, que és un actor
que ha tingut els seus moments,
els seus d'alta baix, també, eh?
I que jo penso que, bueno,
la veritat és que a mi sempre em sorprèn
el Ben Affleck quan es posa directament, no?
A treballar com a productor
o a treballar com a director.
I en aquest cas és també una pel·lícula
que a mi em va sorprendre.
Aquesta la puc parlar perquè l'he vista
d'una manera una miqueta especial.
Però direm que és una pel·lícula
que jo, d'entrada,
jo no tindria molt en compte
les semblances amb pel·lícules que hem vist,
com, per exemple, de l'Estiven Spielberg,
la famosa Munich,
o Todos los hombres del presidente,
que era de l'Arnaud Vidalcapa,
de l'Empacula,
de l'Empacula,
directors de molt de furs
amb el senyor Ben Affleck,
doncs és complicat.
Què passa amb aquesta pel·lícula?
Estem parlant d'un thriller polític, eh?
Per això m'ha fet aquesta conversió.
Ha passat a fer reals.
Això és important.
I una mica estrambòtic,
que dius si realment són fets reals.
Déu-n'hi-do, eh?
Explica'm el moment.
Sí, mira,
l'operació de rescat
que vam prendre a la CIA
per salvar a sis treballadors
a l'any 79,
doncs el poble iraní
va agafar la embaixada nord-americana,
en Terán.
Aquests fets ens fan recordar
coses que estan passant ara mateix.
Llavors es van retindre
els ocupants de la embaixada
durant més d'un any
i es van haver de camagar
el que era la vivenda,
si no m'equivoco,
de l'embaixador canadè.
Bé,
doncs a veure,
estem parlant d'una pel·lícula
que vol ser això,
un thriller,
molt preocupat amb el guió,
amb l'atenció narrativa,
amb el suspense,
però que potser s'oblida
que per donar verosimilitud,
doncs els guions
tenen que estar molt ben cuidats.
No m'importa tant
que els fets que narra
siguin tal com van passar,
sinó que tens que fer-los verosímils.
O sigui,
tens que treballar
en favor de l'espectador.
Bé,
la veritat és que...
Què vols dir?
Que a vegades
és massa sorprenent,
massa...
No t'ho creus?
Sí,
perquè,
a veure,
ja comencem
amb un petit detall.
La CIA
ha de col·laborar
de forma activa
amb Hollywood,
a la mateixa indústria,
perquè,
clar,
ha de fer un pla
que sigui viable.
Representa que els rescaten
perquè es fan passar
com a productors
d'una pel·lícula.
Exactament.
Exactament.
Digues,
digues,
aquest és el pla.
Aquest és el pla.
Llavors,
estem preparant
una pel·lícula
que és la col·laboració
de los simios.
Quan ve per televisió
una escena
d'aquesta pel·lícula,
llavors diu,
escolta una cosa,
hem de agafar
el maquillador,
a John Chambers,
que és un dels grans
de Hollywood,
que en aquesta pel·lícula
està interpretat
per un gran actor.
A veure,
John Chambers
va ser oscaritzat
per la pel·lícula
Planeta de los simios,
va ser el que va fer
aquella màscara
tan singular
que tots recordem
d'aquesta pel·lícula,
parlant de les originals,
i llavors,
John Goodman,
el gran i meravellós
John Goodman,
interpreta
el personatge
que seria
el maquillador
John Chambers.
Llavors,
el que estem parlant
és una mica
com si estiguessin
fent un capítol
d'Emissió Impossible,
no?,
amb un repartiment
que va a favor
de la història,
estem parlant
amb grans actors
com Alan Arkin,
que interpreta
un paper extraordinari
com a productor de cinema,
i que probablement
és el personatge,
el personatge
que és el productor
real de cine
de la pel·lícula,
el que col·labora
amb la CIA
amb el Ben Affleck
per tirar endavant
tota aquesta operació
tan inversembrant
com increïble
increïble de rescat,
és el personatge
que per mi
té els millors moments
de la funció.
Bé,
jo et demano paciència,
és una pel·lícula
que ja té
d'altabaix,
perquè sobretot
el que és
la fugida del país,
el que són
les escenes
que ens parlen
de com
se van escapar,
és el millor,
cap al final de la pel·lícula.
Al final,
val, val, val.
cap al final.
Però bé,
Ben Affleck
va fer dos grans pel·lícules,
una que era de Town
i adiós,
pequeña,
adiós,
que són pel·lícules
en les que es demostra
que és un bon actor,
però sobretot
que és un bon director
i se li pot tindre en compte.
Jo crec que és una pel·lícula més,
és la pel·lícula,
tu ho has dit,
de la setmana,
més enllà
de la pel·lícula
de Mel Gibson,
que pot estar bé,
que està en la revista,
que tot s'interessant,
és una pel·lícula
que jo no deixaria
d'anar a veure,
no és perfecta,
però bé,
té moments,
té circumstàncies,
té tensió,
té drama,
té humor,
ho té tot
perquè l'espectador
no surti
de la pel·lícula
defraudat,
en cap moment, eh?
Per això la destaquem
com a millor estrena
o com a estrena això,
més destacable
de la setmana,
a més bé avalada
per premis
al Festival de Sant Sebastián,
també al Festival de Toronto.
Exactament.
És una pel·lícula
resultona, eh?
Es veu bé,
o sigui,
jo esperava potser
una miqueta més,
també he de dir
que ara l'espectador
que m'estigui sentint
que jo com a crític
o com a persona
abans del cinema
m'inspirava una miqueta més,
no m'ho dona,
però que la pel·lícula
on l'avent de tindre
va resultar agradable de veure,
o sigui,
que endavant
les atxes,
que diria.
Molt bé.
David Serra,
ha estat un plaer
comptar amb aquesta estoneta
que hem pogut parlar de cine
i escolta,
moltes gràcies, eh?
Sobretot per atendre'ns.
És un plaer,
però,
vamos,
estar amb vosaltres sempre.
Una abraçada,
David,
cuida't molt.
Adéu.
Una abraçada.
Adéu, adéu.