L'última mitja hora amb Josep Pardila i Miquel González.
Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Pardila.
Edició número 67 de l'última mitja hora.
Ja hi tornem a ser un divendres més per fer-vos riure una miqueta.
Dimendres 27 d'abril, ja estem al 27 d'abril.
Sí.
Com passa l'any.
Feia quatre dies que era gener.
Que era gener.
Feia quatre dies que era Sant Jordi.
Sí.
I en aquest cas tindríem raó, és veritat.
Sí, no, cinc i ara.
Sí, sí, 23 i 4, 27.
Ah, però que va, som quatre.
És igual, és igual.
Que va ser dilluns.
Que ens posem en uns berenjenals.
En uns jardins.
Deu ser, oberginials, no ho sé.
Per cert, recordem les vies de participació.
Vinga, va.
Recorda.
Vinga, doncs facebook.com barra última mitja hora,
twitter.com barra última mitja hora
i el correu electrònic al matí, arroba tarragonaradio.cat.
Si escolteu algun error, alguna pífia,
alguna cosa que us faci gràcia i que vulgueu compartir amb nosaltres,
doncs ens l'envieu.
I ho feu, ja ho sabeu, eh?
Estigueu sempre atents que pot ser carn de l'última mitja hora.
Som-hi, comencem?
Som-hi.
De l'última mitja hora.
Pepe, de la i Miguel Montalit.
I avui comencem l'última mitja hora.
Comencem l'última mitja hora.
Comencem per les mossegades?
Qui ens pot mossegar a nosaltres?
Home, doncs no ho sé.
Qui ens pot mossegar a nosaltres?
Doncs no ho sé.
No, però no comencem per les mossegades avui, eh?
Ah, no?
Comencem per un tall pendent de la setmana passada.
Te'n recordes?
Un d'aquell tall que va quedar pendent?
Un de la tortúlia, no?
Un de la tortúlia política del matí.
Que sempre dóna molt de joc.
Escoltem a Begoña-Floria versus Josep Acero.
Vau apostar pel Sant Joan i no vau apostar pel Joan XXIII.
Ja fa, era bé dos anys que el tipus de joies
i ja no és el culpable de tots els...
També fa cinc anys que governaven el Nadal i el Ric Humà, eh?
I no pareu de treure's aquí a l'Ajuntament, senyora Floria.
Ja que em dius, senyora, tu dius que no s'ha de mirar retrovisor
i tu ets la reina de los retrovisores.
La reina de los retrovisores.
No es posi nerviosa, senyora.
No em fico nerviosa, la que et fica nerviosa ets tu quan talles.
Jo he utilitzat un to argumental.
En qualsevol cas, per mi, la paraula donada,
potser és que soc filla de pastor, la paraula donada és molt important.
I per tant, la paraula donada per part del govern de l'Estat
era que es donarien aquests diners.
De totes maneres, vull recordar...
Està, hosti, m'ho he faltó, no hi ha, senyora Acero?
A veure, pa.
En qualsevol cas, sí que vull recordar que...
Que es fotin.
Molt bé, doncs això era una fegita, eh?
Sí, això no ho va dir en aquell dia, eh?
No, ho va dir un altre dia.
I ara anem a l'aventura de la vida, allò que...
Jo almenys m'ho passo molt bé cada divendres
amb els nens i nenes a les escoles.
I n'hi ha alguns que xerren molt, Miquel.
Sí, sí, a mi m'encanta quan arriben.
Bon dia!
Bon dia!
Són molt educats, sempre, eh?
Com li deien a aquest noi que et xerrava tant?
El Driso.
Driso.
Sí, vinga, doncs.
Li donem una...
El saludem des d'aquí, si ens estàs escoltant o no,
ja no ho sabem.
Deu estar a l'escola.
Un minut de glòria.
Vinga, va, per ell.
Bon dia!
Bon dia!
Qui és aquest?
Bon dia.
Estan ja preparats per participar avui
a l'aventura de la vida.
Sí!
Sí!
Teniu ganes de xerrar, sí, eh?
Sí!
A mi m'agusta.
Mira, el Driso té moltes ganes de xerrar, Bec.
O no?
Sí!
Ja ho ve, eh?
M'agradaria xerrar una mica.
Volia dir, és que quan un arriba d'un altre país, ningú es pot reir.
Jo també he pogut dir, eres un...
Caramba!
Això...
Sí, no cal dir-ho.
Sí, no cal dir-ho, perquè això a vegades posa dels nervis a un...
a algun nen o a algun home o dona o nena o a molta gent, eh?
Ja n'estem farts.
Som família.
Tots tenim dos ulls, un nas, una boca...
Un nas.
Dos orelles, no?
Una boca, dos orelles.
Dos cames.
Tots tenim el mateix, no?
Dos cames.
Un cap, no?
Molt bé, Driso.
Un ull.
Sí.
Un ull.
Un...
Té que sé com és, i ningú té que riure.
Bueno, això...
Això...
Això...
Això...
Vull que l'escolti molta gent, perquè...
29.000 ull.
Tinc raó, i...
Bueno...
Sí.
Molt bé.
Bueno, os deixo amb els meus companys, i amb el pro, i amb el doctor.
I acabarem ja, i abans de posar la cançó, Driso, un donçai.
S'ha demanat que volia dir una cosa.
Has de ser molt ràpid, si no, no tindrem temps.
Molt ràpid.
Sí, bueno.
Espero que us ha agradat la meva versió, i avui és un dia molt feliç, perquè és l'aniversari
del cumple del meu germà, i vull dir-li feliç cumpleans.
Ja, riquiton.
Bueno, i escolta'm, quina cançó?
Espero que t'hagia...
Espero que t'hagia agradat la...
La...
Calleu!
La felicitació.
La felicitació.
Molt bé.
Un petó molt gran.
Som fans, eh?
Del Driso.
Sí, ens decarem fans, eh?
No callaven ni sota l'aigua, però ens ho van passar molt bé.
Un dia el podem convidar.
I, de fet, a la ràdio, si és que ens queixem de bici, perquè ell...
Vale, aquest nen parlava molt, però més parlem d'altres, dia a dia.
Home, sí, no, no, sí.
És la nostra...
A més, ens va agradar molt les seves reflexions, eh?
Però vaja, era així divertit, no valia la pena recollir-ho, avui.
I tant que sí.
Vinga, anem al següent tall.
L'hem titulat
L'oient que no sap la pregunta i demana el comodí de la família.
En antena.
Un títol més llarg, no?
En directo.
Es notem.
Ai, a més, podeu guanyar el llibre si ens dieu el títol.
Bon dia.
Hola, buenos días.
Qui ets?
Matilde Ortiz.
Matilde Ortiz.
Matilde, com es diu el llibre del Frederic Porta?
Què em dius?
Pues, espera un momento que lo pregunto.
Natàlia!
Natàlia!
Buscava.
Ja està.
Contes del Camp Vell.
Contes del Camp Vell.
Molt bé, molt bé.
Molt ben assessorada, Matilde.
Escolta'm, boníssim.
Escolta'm, com dius que es deia aquesta noia?
Com es deia?
Natàlia!
Natàlia, Natàlia.
Natàlia!
Sí, sí, Natàlia.
No, sincera, ens ha quedat claríssim.
Com es deia?
Com, a veure?
Natàlia!
Ei, Natàlia.
Molt bé, Natàlia, vale.
Ja està, ja, prou, prou, ja està, ja està.
Sí, sí, Natàlia, Natàlia.
Natàlia.
Saludem la Natàlia.
Sí, Natàlia, Natàlia.
Escolta'm, anem al sempre nàstic, partit Guadalajara nàstic del passat dissabte i escoltem aquells moments gloriosos de la porra amb la Tere Ortega, un d'ells era aquest.
Aviam.
Més trucades per la porra, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Com et dius?
Josep Lluís.
Josep Lluís, què més?
M'arrondo.
M'arrondo, quin serà el resultat, Josep Lluís?
Guanyaró, 0-3, d'Alessandro División.
Hay cenizas, alguien ha fumado en la sala.
Doncs un 2-3 pel nàstic de Tarragona, no cal que pengi tan aviat, semblava això un comunicat terrorista, eh?
Aviam, José Luis Marruendo, t'has quedat amb el nom, no?
No, Marruendo no, Marrondo.
Marrondo, perdó, José Luis Marrondo, és veritat, José Luis Marrondo.
Segur que aquesta veu era la de José Luis Marrondo.
Tirem uns mesos enrere i escoltem la porra del dia 5 de febrer del 2012.
A veure.
Nova trucada, bona tarda.
Bona tarda.
Amb qui parlo?
Amb Quim Raph.
Quin serà el resultat?
Geronós guanyarem.
Estem perdent 3-0.
Hòstia, doncs, remontarem 3-6.
Amuntat per tu, gràcies per la trucada.
Adéu.
Les 4 i 57 minuts...
Quim Raph i José Luis Marrondo són germans o són la mateixa persona o no sé què passa aquí.
Són la mateixa persona.
Possiblement, possiblement.
A més, els noms són...
A veure, sense...
Quim Raph...
No, no, clar, igual hi ha algú que es diu José Luis Marrondo.
Home, Quim Raph ja és més difícil, però...
Mireu, fem una cosa.
Si ens estàs escoltant Quim Raph o José Luis Marrondo, que ens truquin tots dos.
Molt bé.
A l'hora, que ens truquin tots tots a l'hora.
Que ens truquin tots dos.
Antonio Mujeres també.
També.
I a veure què passa.
Vinga, que on tinguem, va.
Sovint vi donem molta canya al Quim, pobre.
Ah, és veritat.
I moltes vegades no s'ho mereix.
No.
I és que en el fons és un romàntic empedreït.
Empedreït.
Gràcies por esas cosas que no sé...
Doncs una cançó molt romàntica.
A veure si acabarem plorant.
És de Los Despistaus.
És un grup de pop de Guadalajara.
Els posem a petició popular, eh, Quim?
Sí.
Rlou, Tere, fa un dia gris.
Ara mateix Rlou amb certa intensitat.
Aquesta musiqueta que va t'acompanyar una tarda de tardor,
pràcticament, a Guadalajara.
Ves que ropàs de primavera,
quan ha sortit el Nàstic a escalfar-se
sota aquestes notes de gràcies de Despistaus.
un grup que es va donar a perdre, jo crec,
que va començar molt bé,
però que en els darrers discos entre ells aquesta cançoneta
jo crec que s'ha perdut de forma definitiva
amb una música molt simplona i que...
Eren els de física i química, no?
Sí, sí, sí.
Aquí és on van començar a perdre's, sincerament.
Un grup que ja et dic que va començar molt bé,
amb un parell de discos interessants al principi,
però que jo crec que s'han tirat a un estil de música
que jo crec que no va ni amb el seu estil
ni amb el que van començar.
Que poeta, eh?
Què li passava?
Una tarda de tardor.
Una tarda de tardor.
Amb pluja.
Amb pluja.
Amb aquestes notes musicals.
Guadalajara.
Què li passava?
No ho entenc.
Està molt romàntic.
Home, estava o romàntic o una mica deprimit
amb la situació de on estic també t'ho he de dir.
És possible, és possible.
En fi, més cosetes.
Més cosetes, va.
Anem a repassar a continuació els continguts del passat dilluns,
del programa especial que realitzàvem des de la Rambla Nova
amb motiu de la diada de Sant Jordi.
Josep, tu vas fer diverses entrevistes al carrer preguntant...
Fer diverses entrevistes és un dir.
Ho vaig intentar.
Ho vaig intentar, si més no.
Què preguntaves?
Aviam, explica-m'ho.
Home, el típic és preguntar-ho dir a Sant Jordi, no?
Si t'agrada la rosa, el llibre, aquestes coses, no?
I per què tothom fugia de tu?
Doncs no ho sé.
A veure que si agafem a més gent, a veure aquesta parella.
Hola, bon dia.
Bon dia.
Marxen corrents, aquests marxen corrents.
I aquí hi ha unes noies que també porten una rosa, a veure aquesta noia.
No, no vol parlar.
Doncs res.
I ella sí que vol parlar.
Bon dia.
No, tampoc.
Doncs res, escolta.
Ai, aquestes noies joves que s'han petat les classes.
Per això no volen parlar, perquè no ho sàpiguen a casa seva.
Que t'aixeca en el que compres, eh?
Sí, bon dia.
Compren molt.
No vol dir res, tampoc, Núria.
I aquests nens petits?
Ella va, Carlota.
Que van una mica despistats.
Hola, nois, bon dia.
Oi, Pep, te pugen tots.
No tenim sort avui, eh?
No tenim sort.
No, no, de veritat, de veritat.
He de confessar que no va ser un bon dia.
No, no, no, no.
Però va quedar molt bé, eh?
I escolta'm, el dia de Sant Jordi, què s'acostuma a signar?
Què fan els escriptors? Signen?
Llibres.
Segur?
Segur.
A veure.
Joan Ginem es deu.
On to trobem signant discos?
Ai, discos o llibres.
Com ho tens d'aquesta tarda?
És d'aquí Tarragona.
Aquí està.
Al final no vam entendre ni on va signar discos ni llibres.
Bé, igual res de res.
Això bé, això bé.
I continuem ara amb el nostre director Ricard Laoz,
que entrevistava Andreu Faro.
Sí.
Jo crec que ni l'Andreu Faro sabia ben bé el nom del Ricard
i el Ricard també se l'havia traspapelat el nom d'Andreu Faro.
Que ja s'ha acabat el temps d'indignar-se,
que ara ha arribat, saps quin temps, Eduard, Eduard, Eduard...
Si no et sap greu...
Digues, Ricard, perdona.
Ah.
El temps d'en fotre's, eh?
perquè ja no ens queda un altre recurs.
Dos llibres que contrasten, també per l'estètica, no?
Napi, Napi, Napi...
No.
En el... Napi, perdona.
Faro.
Com jo li he de Eduard em diu Napi.
Ja estem un a un.
Estem empatats.
Ara tinc jo l'anà.
Andreu, escolta, cada dibuixant...
Déu-n'hi-do.
Estaven empatats.
Estaven empatats, un a un.
Un a un.
I escolta, tornem al dia de Sant Jordi, al dia de la Rambla.
Bé, tornem.
Ens hi quedem.
I és que fèiem un concurs de trucades i vam a una trucada que va ser surrealista.
Totalment.
I si no, escolteu.
A mi em sona...
Perdona, perdó.
A mi em sona, em recorda, perdó, amb aquella trucada que tenies tu aquell dia amb els japonesos,
te'n recordes?
Sí, sí.
Que sonava com un telèfon al darrere.
Això era...
Aquell era un telèfon vell i això semblava una cosa més moderna.
Aviam.
Nova trucada.
Tenim temps encara, no?
Bon dia.
Vamos a la guerra.
Bon dia.
Bon dia.
Que és de Tarragona.
Sí?
Belén.
Sí, sí.
Escolta, recomana'ns un llibre.
És que et sentim una mica malament.
Sí.
Recomana'ns un llibre, Belén.
9-1-2-4-0.
Prou, eh?
La cola de las sirenas de Gustavo...
Perdona, ens hem quedat amb mig autor, eh?
La cola de las sirenas de Gustavo Fernández.
Molt bé.
Ah, per què t'agrada aquest llibre?
Per què el recomanes?
Bueno, perquè és un company meu de la feina i...
Prou.
Per què t'agrada la presentació del llibre?
Sí.
Calli!
Molt bé, doncs queda feta la recomanació, la cola de la sirena.
Quin llibre t'aguardem, Belén?
T'ha quedat un bar de contes o els contes del Can Vell?
Futbol o bars?
Què prefereixes?
Molt bé.
Molt bé.
Sigo, ara...
Calli!
Perdona, perdona, Belén.
Que...
Fins dia, si voleu.
Sí, disculpeu, disculpeu, teníem algun problema de recepció...
Algun que...
Amb el que és, doncs, el retorn, no?
El que diem, no, no podem escoltar la ràdio gairebé
amb tota l'agentada que tenim aquí a la Rambla.
I ens perdonareu, i a vegades les converses, no?
Vosaltres el telèfon, nosaltres a la Rambla es fan una mica difícils.
Home, difícils són tots.
Jo aquí tinc una hipòtesi.
Què passa aquí?
Jo aquí tinc una...
Perdó, jo aquí tinc una hipòtesi.
Quina?
I és que aquesta noia, la Belén,
o bé, sense donar-se en compte,
estava apretant els botons del telèfon,
o bé tenia un segon telèfon, un supletori,
i algú estava intentant trucar a algun lloc,
perquè, clar, és que durant tota la trucada...
Sí, però la trucada devia ser com a mínim a l'estranger,
perquè més números ja no hi cabien.
De veritat, igual esperava el tot.
Més números no hi cabien.
No ho sé, no ho sé.
Bé, deixem-nos en Jordi.
Més coses, va.
Jo em quedaria tota l'última mitja hora
escoltant aquesta sintonia.
Em dóna molt bon rotllo, eh?
Però no tenim temps.
No, no tenim temps.
Temps, precisament,
és el que també els mancava
els companys de Catalunya Informació,
que tenien problemes aquest dilluns
amb l'ordinador a les 8 del matí.
Dic que els mancava temps,
perquè, clar, fan aquells titulars
que els han de fer en 3-4 minuts,
que et sembla que va durar una mica més, eh?
Escoltem.
Catalunya Informació.
Bon dia, són les 8 del matí.
Bon dia
als xics i a les xiquetes de la premsa.
Són les 8 del matí.
Està bé que faci l'aclariment, perquè...
Home, hi ha gent que potser a vegades
se n'oblida.
Pot ser, pot ser.
I escolta, en què et sembla si anem directament
a uns darrers dos talls que ens queden.
Miquel, ens en queden més, eh?
Com sempre, fem llarg.
Fem...
Fem curt, fem llarg, fem llarg, fem llarg, sí.
Anem al plenari d'avui mateix.
Vinga, va.
Escolta'm, el partit d'Iniciativa, com s'ha de dir?
Tot llarg, tot.
Tot.
Iniciativa per Catalunya Verge, Esquerra Unida i Alternativa.
Al plenari d'avui no ho tenien massa clar.
Votació?
Vol procedir a votació, senyor secretari?
Grom Municipal d'Iniciativa per Catalunya Verge.
Esquerra Unida i Alternativa, sí.
Ai, vull dir, sí, sí, sí.
Esquerra Unida i Alternativa, dius que s'ha de dir tot.
És que l'altre dia hi havia el senyor vicesecretari
en el plenari.
Iniciativa per Catalunya Verge, Esquerra Unida i Alternativa.
Sí, sí, cada vegada.
Ho he dit tot.
Grom Municipal d'Iniciativa Esquerra Unida Verge.
No.
Iniciativa per Catalunya, Esquerra Unida...
Tampoc.
Iniciativa per Catalunya Verge, Esquerra Unida i Alternativa.
Ara sí.
A veure, diem-ho una altra vegada.
És com a l'escola.
És que sí.
És com a l'escola.
El secretari ho ha copiat deu vegades.
No ho sé, no ho sé.
I acabem amb el plenari d'avui.
Tenim temps per un mes?
Sí.
Acabem amb el plenari d'avui
amb el treballengües o embarbussament
de Josep Fèlix Ballesteros.
El senyor Alejandro Fernández fa
com allò, el treballengües,
aquell que apreníem de patís de l'arcebispo
de Constantinople,
no es quiere desconstantinopolisar,
no?
El desconstantinopolisador,
que lo desconstantinopolisa,
buen desconstantinopolisador serà, no?
Ole, ole.
Ho vaig aprendre d'una...
Bé,
el que fa la retallada,
retalla,
perquè l'altre retalla,
perquè el de més amunt també
i perquè tots són retalladors
i els retalladors són retalladors
i els retallats són retallats.
Miri.
Molt bé, doncs retallem.
Retallem, retallem.
Retallem que retallem,
retallem tants d'avui.
Retallem que retallaràs.
I retallem ja el programa.
La setmana vinent més.
Més i millor.
I millor.
Adéu, fiau, bona setmana.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
Adéu.
C'est normal.
Adéu.
Adéu.