Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Rian Johnson dirigeix
Luper, que em surt aquí que és un thriller
de ciència-ficció, futurista,
viatges en el temps...
Amb Bruce Willis!
Aquesta pel·lícula ha sigut
una pel·lícula que, si no m'equivoco,
que és la que va clausurar al Festival de Sitges,
que aquest any no ha estat,
i és una pel·lícula que, francament,
doncs, com que jo tinc,
per dir-ho d'una manera,
a primera mà al Festival de Sitges
i els meus amics són grans cinèfils
i m'afio molt de la seva paraula,
per mi la seva paraula va a missa,
entre ells el gran
absencito de Twitter,
que és un crac, de fet,
és l'únic bloguero
que li donen passe de premsa
al Festival de Sitges,
que, clar, ell el surt molt seriosament,
però és que normalment
no va veure les pel·lícules aquestes
més taquilleres,
sinó va veure les pel·lícules
més difícils
o més friquis del Festival,
però les crítiques d'absencito,
el blog ausente,
se'n diu el blog,
són realment, per mi,
mereixen la categoria de...
És el pumares de la postmodernitat,
perquè em sentim en gueu.
Doncs escolta, ja...
Jo tinc aquestes referències,
però anem al que realment importa
l'oient.
Estem davant d'una pel·lícula necessària?
Bé, probablement no,
però estem davant d'una molt bona pel·lícula
de ciència-ficció i acció.
Bé, que això ja es diu molt, eh?
Perquè, a més, anem curtets, tu,
de ciència-ficció, eh?
Sí.
Jo penso que l'úper és una pel·lícula
que encaixa molt bé
el tema dels viatges a espació-temporals,
que, a més, aporta una dosi
d'espectacularitat suficient
i que, després, té la gran avantatge
de tindre aquest prodigiós actor
que és el Bruce Willis
davant d'aquest elenco
i estem parlant d'un assassí
que fa les ejecucions a través del temps
i que torna una altra vegada
a visitar el seu alter ego
per evitar es morir.
O sigui, aquello de dir
vaig a conèixer-me,
vaig a conèixer-me a mi mateix
quan era jove.
Em vaig a protejar a mi mateix.
La veritat és que és una pel·lícula
que té molt de ciència-ficció
però que no es queda
amb l'anècdota dels viatges temporals
sinó el que busques fer
entre tim de l'espectador
i ho fa amb tota la dosi necessària
d'adrenalina.
Jo penso que, bueno,
per mi és una pel·lícula necessària
com amant del gènere.
Mireu que xulo l'argument.
Esteve l'any 2072.
Els assassinats estan totalment prohibits.
Llavors, què fan?
Que quan tu vols matar algú
envies la víctima
a través d'una màquina del temps
cap al passat, cap al 2042,
en què sí que es pot matar
i allí hi ha els Loopers
que són aquests assassins de sous
que exocuten.
No són Black Rans
però s'assemblen.
Sí, sí.
És una manera...
Bueno, té el seu punt
de Smart City.
Smart Dead.
Looper és potser l'estrena
en majúscules de la setmana
amb un Bruce Willis
que, bueno, a veure,
li donem una oportunitat.
És que Bruce Willis
m'acosta, m'acosta.
A tu no t'agrada?
A mi em costa, m'acosta.
És que a mi Bruce Willis
m'ha retratada una miqueta
al cereuís de la meva infantesa.
Vull dir, que com a actor
sap molt bé
les seves limitacions
però ho fa molt bé.
O sigui, la cara de Bruce Willis
és art impagable.
Bueno, però sempre és la mateixa, no?
Bueno, és que no hi ha més.
Vull dir, el John Wayne
també tenia el mateix problema.
Però és que no parlem de John Wayne
no parlem de John Wayne.
Clar, clar, clar.
Bueno, ho deixem a un costat.
Para Norma, l'Activity 4.
4?
Jo, és que...
A veure, era necessari.
O sigui, aquí la pregunta...
Si estigués el Juanjo aquí,
convocarem el seu espírit
a través de la xarxa,
doncs el primer que diria
era necessari.
Perquè la primera,
Paranormal Activity,
ja era com una cosa,
un despropòsit, no?
A veure...
Era Activity Paranormal
amb una càmera d'aquelles casolana
però es veu que no feia
molt de bo.
És el estil...
A veure, tornem una altra vegada
a una forma de fer cinema
que es vol basar
lo de la bruja de...
Sí.
O sigui, era el tema de dir
escolta, anem a fer una pel·lícula
que tot semblarà que és veritat
però al final no ho serà
i no sé què, no sé quant.
A veure, rodar càmera en mà,
utilitzar, evidentment,
mitjans casolans,
ells estalvien un munt de quartos
i fem un munt de pasta.
O sigui, el tema està claríssim.
El problema de Paranormal Activity?
Doncs totes les problemes
que tenia la primera,
la segona i la tercera.
Són pel·lícules inanes
que neixen mortes
que no és per lo paranormal
sinó simplement
perquè no fan por
perquè ja han...
O sigui,
el públic ja ho seu de venir.
Ja no s'assusta
com abans.
O sigui, jo el que penso
que són pel·lícules
que se les estrenen
i jo aquestes directament
faria tema de xarxa.
Digo,
la xarxa temàtica de YouTube
i Paranormal Activity.
El que se la vulgui veure,
cap allà, tu.
I ja està.
Ja està.
Sí, perquè a veure si s'estrena
i ja van per la quarta
és que algú deuen anar a veure-les.
No sé allò
si no és una pel·lícula
i ja amb un perfil...
No, però a veure,
clar,
el problema que tenen
aquestes pel·lícules
és que fan quartos
inclús quan són dolentes.
O sigui,
no ho entenc.
Bueno, perquè hi ha un públic
que encara no ha iniciat
que potser comencen per aquí.
Houston, tornem a dir,
tenim un problema.
A veure,
la política
i a més nord-americana
i com amb molta actualitat
d'alta el terreny de la comèdia
no sé fins a quin punt
graciosa.
En campanya,
todo vale.
En campanya,
todo vale.
A veure,
Will Ferrell,
Zach Galiflianics,
Jason Sudeckis,
Dan Aykrod,
estem parlant
els paradigmes
d'un tipus de comèdia
que en teoria
hauria de ser
los hermanos Farrell
i companyia.
Doncs no.
Estem davant
d'un dels realitzadors
més grisos,
però molt gris,
o sigui,
el Jair Roach,
quan tu directament
el veus
al seu nom,
dius,
escolta,
era necessari,
estan aprofitant
precisament
l'efecte
de ressecó
a Las Vegas,
salides de cuentas,
etcètera.
Però aquí estem
aprofitant
el tema
de les eleccions
nord-americanes
i llavors,
si no és per la gràcia
de Dan Aykrod
i un bon guió,
doncs,
bueno,
però aquest senyor,
el Jair Roach,
estic repassant
la seva filmografia,
ha fet
els padres
d'ell,
els padres
d'ella
Austin Powers,
vull dir,
telis que han...
Però és un realitzador
que sempre repeteix.
O sigui,
jo,
sincerament,
dintre de la gran
tradició
de la nova
comèdia
nord-americana,
per dir-ho d'alguna manera,
trobo que és
un dels directors
més
menys estimables,
perquè
és gris,
o sigui,
sempre fa el mateix
perfil,
gairebé els acudits
formen part
de lo mateix,
i torno a repetir,
la gràcia
està en el món
dels actors
que tenim
el William Ferrell
i el FAQ aquest
que són experts
de la comèdia
d'homes immadurs
que d'ahir no els treguis
perquè no encaixen
en cap altre paper.
Serien el Bruce Willis
del comèdia.
O sigui,
exactament,
estan allà ficats.
Oi, com estem avui
de repartir, eh?
I, bueno,
fan de polítics.
Vale,
una altra comèdia americana
d'aquestes
que tenen
quatre gags
contadets,
que són, curiosament,
els que veus el tràiler
i us sap quina gràcia,
aquesta la ni a veure
i quan vas a veure-la
et t'adones
que només hi ha això.
Amb el tràiler
ja tenies.
Era tot
i aquest tràiler
està molt bé
al YouTube
i veiem-lo allí
directament
i t'hi rius
i tal.
no és una pel·lícula
que jo perdré el temps
anant a veure-la,
sincerament.
Uf,
en campanya
todo vale.
Bueno,
estem repartint
que ens estem quedant
com a gust.
Vinga,
més cosetes.
Atraco,
producció espanyola,
pretén ser un thriller
però també una comèdia
basada en fets reals
i, bueno,
anys 50,
robaments i...
Bé,
a veure,
estem davant
del director,
si no m'equivoco,
aquí m'hauràs de corregir,
jo crec que és el director
de Los Pelayo.
Eduard Cortés.
Em sembla que sí
perquè ara em sona
Sí,
Sí, sí,
Los Pelayo
que era en aquella família
estupenda
que es dedicava
a guanyar-ho
tots els casinos.
Partim d'una premissa
que és un director estimable
perquè a més va fer
una pel·lícula
que jo,
estàs segur,
que m'ha agradat molt
que era La vida de Nadie
i una TV Movie
que va passar per TV3
una mica desaperseguda,
brutal,
que es deia
El pallasso i el fúrer
que era com un Charlie Riebel
i una...
Jo em vaig quedar
bastant frapat
perquè m'ha agradat
que en un món
de TV Movie
hagués un director
amb sensibilitat
per construir
que el com més
que el TV Movie
ha no dir no.
Va fer una història...
Hi ha pel·lícules
que es filmen
ja directament
per ser passades
per televisió,
no?
Sí, sí, sí.
Un dia hem de parlar
de la diferència.
Aquest és un gran tema
també.
Doncs aquí,
segons m'assembla a mi,
tu tens la sinopsis
directament,
per tema verídic.
Sí,
de l'atraco,
us explico,
l'any 56,
després de fer
un atracament
en una joieria,
ho van fer
dos lladres argentins,
es va posar en marxa
un dispositiu policial,
que la estic traduint literalment,
que va acabar
amb la detenció
i l'empresonament
dels delinqüents,
però no van trobar
el diner,
els diners,
i bueno,
en això estan,
en això es basa
la pel·lícula
en la búsqueda
d'on anava a parar
els diners.
Exacte, aquí el lloc
estava que aquests
objectes s'havien cobrat
en una col·lecció
de joies
que Perón
havia regalat
a l'Evita.
Ah, ah.
Aquest és el rerefons
que es parla
d'aquesta història
que de fet va donar
per moltes pàgines
de l'avantguàrdia
i del país
en aquest moment.
Però ho sabia,
clar,
i altres argentins
potser t'havien
simbòlics.
Jo m'assemblava
que anava
d'aquesta història
d'aquest relat.
Què passa?
Que a veure,
Eduard Cortés
és un d'aquests directors
estimables
que sap treure
d'un argument
minimalista.
Passava amb els palallos
sap treure or,
o sigui,
sap fer el suc de taronya
natural
d'un argument
que podia ser
una pel·lícula no dina.
Llavors és un director
que d'entrada
a mi mereix confiança.
Jo, senyors,
aquesta pel·lícula
encara no l'he vista,
és el problema de tal.
Diuen que té un punt
important
de situació temporal,
o sigui,
l'època en què es fa,
no?
D'any 56.
És l'època del franquisme.
Diu que, bueno,
també ens hem de fixar
en tota l'ambientació
i l'atmosfera.
Doncs això per mi
ja té molts de valors,
perquè aquí estem parlant
d'una pel·lícula
d'atracaments,
de robatoris,
amb un refons històric,
amb moltes especulacions
històriques
que no es va demostrar
que fos veritat,
que aquestes joies
eren això i tal.
Però, bueno,
que escolta,
que tenim a la Maya Salamanca,
que aquesta també
fa el mateix sempre,
però, bueno,
tenim el Guillermo Franchella,
l'Òscar Jaenada,
que és un actor
hiperdotat,
de raça, diguem-ne,
que té molt de futur
per davant,
i una pel·lícula
que jo, sincerament,
penso que sí,
que tindríem
que anar a veure
i que pot estar
francament bé.
Escolta,
i se n'estrena,
vaja,
no sé si arriba aquí
a Tarragona,
caldria contrastar-ho,
però sí que s'estrena
de la setmana
a una pel·li noruega,
que es diu
La isla de los olvidados,
sí, sí, sí, sí,
és una pel·li d'acció,
un drama.
Exacte,
llavors amb l'Estelan Skarsgård,
que és l'actor
per excel·lència
del cinema internacional,
dels noruecs,
que surten
en totes les pel·lícules
americanes,
que va sortir,
bueno,
va sortir a la pel·lícula
aquesta de la trilogia
del...
cony,
del Hanström,
com se deia?
Millennium.
Millennium.
Sí, sí, sí.
Gràcies,
gràcies per que rescaten
l'últim moment.
Perquè tinc aquí la llista,
eh?
És l'avantatge.
Doncs, bueno,
aquest actor és un actor
que surt a totes les pel·lícules
americanes,
surt també en Thor,
o sigui,
és un bon actor.
Doncs, bueno,
és que a mi, clar,
aquest és el dubte que jo tinc.
Si la isla de los olvidados
estrena a Tarragona,
pel·lícula que no he vista,
i a mi el cinema norueg
m'agrada perquè
té aquest punt fred,
que jo soc un home de fred,
que m'encanta el fred,
m'agrada,
aquestes pel·lícules ja
siguin bones o dolentes
me posen en ambient,
però també suposo
perquè és l'oportunitat.
Diu, si estrenen
aquesta pel·lícula
que és cine d'autor,
a lo millor a Tarragona
tenen la benentesa
d'estrenar aquesta pel·lícula
que arriba
en cinc anys de retard.
Sí.
Adam,
ressuscitado,
amb un Jeff Wolf,
un que ho fa molt bé,
amb el William Dafoe,
amb el Derek Jacob
i amb uns actors brutals,
d'un Paul Schrader,
que és un dels grans guionistes.
Això que estàs parlant
d'Adam,
ressuscitado.
Exacte,
que és el guionista
de Toro Salvaje,
va ser el guionista,
bueno,
és un dels grans guionistes
nord-americans
que després va començar
a fer una sèrie de pel·lícules
una mica extremades
i que porta molts anys
que ha perdut el rumb
totalment
del que ha de ser
una bona pel·lícula.
És d'aquests guionistes
que eren molt bons
que en un moment donat
van voler passar
a dirigir pel·lícules
i que possiblement
perquè el seu cinema
era molt perturbat
va acabar perturbat
ell mateix
i no hi ha pel·lícules salvables
de sort darrere filmografia
i aquesta pel·lícula
ha tingut aquests mateixos problemes.
Una pel·lícula
que també porta el límit
dels seus personatges,
estem parlant
probablement
de la millor interpretació
del Jeff Goldblum
de los últims anys.
Un actor més que consagrat
però en més que consagrat
que evidentment
personatges
d'una psicologia
molt complexa
estem parlant
del sony del monoloco
de la mosca
de Mr. Frost
el Jeff Goldblum
com a actor
estic parlant
molt capacitat
per aquest tipus de personatges
i que bueno
que són 4 o 5 anys
que ha trigat a estrenar-se
perquè és una pel·lícula
que una vegada ha vist
aquesta l'ha vista
gràcies a la xarxa
no dir res
però és una pel·lícula fluixa
és una pel·lícula
sí, ai
doncs mira que l'argument
tenia un puntet
sí, però té aquest punt
de bogeria
que després quan ho veus
al cinema
dius, hòstia
és un bon ladrill
m'esperava més
no, no
és densa
és densa
i una mica
és perturbadora
això també ho dic
pels amants del cinema
perturbador
però perturba
perturba molt
perturbar
perturba
ara
ara
jo no és una pel·lícula
que la recomano
al més comú
dels mortals
perquè ho passaran malament
i probablement s'avorriran
això és Adam Ressuscitado
diríem que són les dues
pel·lis una mica més dures
i que se surten
del que és
el cinema de Crespeta
que és l'Isla de los Olvidados
la noruega
i Adam Ressuscitado
mira, ens queda un minutet
per si vols comentar
minutet
Frank and Winnie
parlem del Tim Burton
Frank and Winnie
ai sí, sí, és veritat
deliciosa
però per l'adult
vull dir
és una pel·lícula
pels nanos
els nens petits
probablement la veuran
amb simpatia
per exemple
la meva filla
té 12 anys
però que algú
faci una miqueta
però a la meva filla
li agrada el cinema
fantàstic i de terror
i d'entrada
tampoc és un públic
molt objectiu
però bé
és una pel·lícula
que la va avorrir
una miqueta
els grans
els grans
con referències cinematogràfiques
jo parlaria directament
del Frankenstein
de la Hammer
una mica
les referències cinèfiles
del senyor Tim Burton
pel·lícula que disfrutes
amantes del Halloween
Halloween
està per aquí
és una pel·lícula
molt bonica
de veure
no és rodona
el curtmetratge
en el que està basat
era més rodó
i la que no es tenen
que perdre
que no se la perdran
perquè segur que
ja l'han vist tots
i si no
la veuran la setmana vinent
o la següent
o la següent
és lo impossible
per què?
el que no és possible
és una pel·lícula
que va directament
a les vísteres
està molt ben feta
el senyor Ballona
és un megacrac
ha fet una pel·lícula
molt ben cuidada
molt bé
tot el que jo pugui dir
ja s'ha dit a la televisió
s'ha dit a tot arreu
ho tothom ho sap
perquè jo ho sento
a l'hospital
a la Rambla
a la pastisseria
de la cantonada
tothom parla
de l'impossible
l'anirem a veure
ho ja l'han vista
què té de trampós
té de trampós
el que tothom diu
que és una pel·lícula
que va directa
a la llagrimeta
a la emoció
que aprofita
totes les trampes
comunes
del cinema
de famílies
trencades
i al límit
i ha fet un guió
passat en aquestes trampes
trampes emocionals
és a dir
és una pel·lícula
per anar
ai ai ai
compatim
compatim
però tu t'adones
que t'estan enganyant
que no van portant
tot el límit
d'aquell
que venga va
que està basada
en fets verídics
però ho fan tan bé
que és una pel·lícula
que s'ha de veure
ostres ostres
funciona
lo impossible
funciona
lo impossible
ha fet en taquilla
lo mateix que tota la cartella
cinematogràfica espanyola
en tot un any
senyors
allí estamos
Déu-n'hi-do eh
escolta divendres
que ve més
portarem arenat
a la platja
del tsunami
perquè del tsunami
hi ha tsunami
bueno
impossible
ah vale
home vale
perquè està deixant
una de sorra
sí que és veritat
que va d'això
hòstia
ara m'havies descol·locat
moltes gràcies
i bon cinema