És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Tot ho vols saber, junts en aquesta aventura.
I d'amics tots inventarem més motius per poder gaudir.
Seguim en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio,
com cada divendres amb l'aventura de la vida.
Aquest espai ja s'ha fet amb la col·laboració
de les Conselleries de Salut i Ensenyament
de l'Ajuntament de Tarragona i de la Fundació Catalana de l'Esplai.
Cada setmana ens visiten nois i noies
de les escoles de la ciutat de Tarragona,
però avui en tenim, a més, una representació molt més àmplia
i és que avui ens visiten alguns dels membres
del Consell Municipal d'Infants de Tarragona.
Ja ho sabeu, és un clàssic.
Cada any en el mar de l'aventura de la vida
ens acompanyen per explicar-nos tot allò que fan
com a representants dels nois i noies de la ciutat
a l'Ajuntament de Tarragona.
Ells van fer el plenari el passat dia 9 d'abril,
que, a més a més, era el dia d'Europa, si no m'equivoco,
i, per tant, van fer activitats relacionades amb això.
Avui ens acompanyen 10 nois i noies, ara els presentarem,
però també ens acompanya la Rosa Nevado,
ella és la tècnica de l'Ajuntament responsable
del Consell Municipal d'Infants.
Rosa, bon dia.
Hola, bon dia.
Què tal?
Molt bé, molt content.
Com cada any aquí, ja és un clàssic, això, eh?
Sí, sí.
És una feina que preparem amb molta gana
i que estem molt contents
i que als nois les fa molta gràcia
venir i participar en aquest programa de ràdio.
és el quart any del Consell Municipal d'Infants
i en guany, doncs, com dèiem,
vam fer la sessió plenària el dia 9 d'abril, eh?
Sí, el dia 9 d'abril,
cada any fem al final de curs la sessió plenària,
fem una miqueta, presentant totes les propostes que han treballat
i les propostes que volen treballar per l'any següent.
I, a més a més, també fem una miqueta de tancament de curs
i amb ells i fent diferents activitats,
entre elles, aquesta, que és una de les que més agrada
i que més contem cada any.
Tenim nois i noies de diverses escoves.
Rosa, de quines escoves?
Doncs tenim de l'escola El Miracle,
el col·legi Sagrancó, el col·legi El Carme,
Saavedra, el col·legi Joan Roig
i crec que no et deixo ningú, no?
No.
És César Agust.
César Agust.
Són els nens i noies, els nois i noies que tenim aquí.
Escolta'm, Rosa, ja per contextualitzar una miqueta,
aquells que no ho coneguin,
què és el Consell Municipal d'Infants de Tarragona
i, vaja, com aquests nois i noies hi formen part una mica,
quina és la dinàmica d'aquest Consell Municipal?
El Consell Municipal és un òrgan de participació
dels diferents nens i nenes de la ciutat
que venen representats a través de l'escola.
Dintre de l'escola que vol participar,
cada any hi ha escoles que volen participar,
un altre que depèn de la seva estructura,
participen un any o un altre no poden participar,
aquesta escola decideix que dintre de la seva aula
fan una formació i, a més a més,
una vegada que fan la formació del que és el Consell Municipal d'Infants,
què han de fer, quina és la seva representació en què han de treballar,
una vegada que fan tot això,
fan una elecció dintre de la seva aula
i elegeixen els representants.
Sempre són un titular i un suple,
començant en cinquè
i ara ja tenien alumnes de cinquè i sisè.
Clar, és el quart any i l'any que ve
s'han de tornar a elegir els alumnes de cinquè.
I ara marxen els de sisè,
que marxen alguns amb molta gana
de poder continuar participant
en tot aquest òrgan de participació
que dona la veu als nens i nenes de la ciutat
en representació de tot,
en nens i nenes de la ciutat de Tarragona.
I com dèiem, avui ens acompanyen
deu nois i noies.
Nois, noies, bon dia.
Bon dia.
Què, contents de ser a la ràdio o què?
Sí.
Sí, no?
Home, avui és un bon dia per explicar-nos allò que heu fet,
que heu fet moltes coses.
Ara ho explicaran.
Ens acompanyen l'Anjoli, l'Àlvaro,
el Mateo, la Júbia, la Leire, el Sergio, el Xavier, l'Èlia,
el Iago i l'Hilton.
Ells són això, nois i noies,
de diverses escoles de la ciutat de Tarragona
i que són representants del Consell Municipal d'Infants de Tarragona.
Home, abans d'entrar en matèria i explicar què és el que vau fer
en aquesta sessió plenària on, com dèiem,
va rondar tot el voltant d'aquesta Carta dels Drets de la Unió Europea,
vosaltres, clar, sou membres del Consell Municipal
perquè us van escollir,
vau fer una mena d'eleccions a l'escola i us van escollir.
Com va anar això?
Per què us vau presentar?
Per què vau dir jo vull formar part del Consell Municipal d'Infants de Tarragona?
Vinga, aquí comença.
Mateo, vinga.
Per representar al col·legi i a la classe de 5A, que soc jo.
Perquè hi hagués una veu allà representativa, eh?
Molt bé.
I, Uten, què?
Jo ho he fet perquè jo no soc d'Espanya,
per això volia que sigui un representant d'un altre país que no sigui d'Espanya.
Molt bé, no?
Per tant, que també hi hagués una veu de fora, eh?
A més a més.
O sigui, que fins i tot tenim un Consell Municipal Internacional.
Molt bé.
Algú més que ho vulgui explicar per què es va decidir presentar-se?
O com va anar tot el procés d'eleccions?
Endavant, Iago.
Perquè a mi em feia gràcia participar i...
Em pensava que seria molt divertit.
No? I què? Ha sigut divertit o no?
Sí.
Sí, no? Us ho heu passat bé.
I com va anar l'elecció? Explica'm com va anar una mica, Iago.
Com ho vau fer, això?
Com va ser el procés?
Doncs vam escriure amb uns papers, no? El que diríem.
I vam anar per les classes i vam explicar-ho.
Vam explicar el vostre programa, eh? I va sortir escollit.
Molt bé.
En Javi, digues.
Que nosaltres, cadascú va explicar el que volia fer perquè el volia que ens votessin.
I després, d'uns quants dies, perquè els nens s'ho pensessin, vam fer unes votacions i llavors vaig sortir jo.
Molt bé, molt bé. I què, contenta?
Sí.
L'experiència t'ha agradat?
Sí.
Perquè n'hi ha algú que sigui de sis, eh? És a dir, que vosaltres són els últims anys. I què, Álvaro?
Bueno, jo estic content per el que he passat, però tampoc m'agradaria quedar-me amb el més.
Clar, ara et fa pena que s'acabi, no?
No, bueno.
Què, Elia? Què en penses tu?
Doncs que han sigut dos anys molt bonics. M'ha agradat molt estar aquí perquè he conegut més com va això i m'ha agradat.
I el Iago, que també fa una mica de pena, no, Iago?
Sí.
Sí.
Ja s'acaba.
Ja s'acaba. I ho tant també és dir que tu també acabaves aquest any, eh?
Sí.
Sí.
Em fa molta pena perquè jo no he participat tant com els alumnes d'aquí, de sisè, i ara com que ara veig que és tan important, em fa pena anar.
Clar, ara que ja estaves allà content, ara s'acaba, eh? I als de cinquè, com ho veieu això? Com va anar, per exemple, la primera sessió? Com ha anat aquesta? En quina valoració en feu? Digues, Mateo.
La primera sessió era una mica així com no sabies què fer i estaves una mica així nerviós perquè no sabies com era i tot, però després ja coneixes els companys i tot i ja va millor.
Júlia, què? Com va néixer?
Doncs els primers dies una miqueta nerviosa, però després, en veure que ja formava part del Consell Municipal d'Infants de Tarragona, ja vam començar a buscar propostes entre la classe i tots i va anar bé.
Ara ho explicarem, això, com va ser tot aquest procés. La Leire i el Sergio també són d'aquest primer any, eh? Què tal l'experiència de moment? Leire, què tal? Bé? Sí?
Sí, l'experiència va ser molt bonica. Al començament, com ja va dir el Mateo i la Júlia, ens saben una mica com perduts, no sabíem molt per on tirar-hi, però és qüestions de moment i ja ho hem agafat el fil.
I després ja està. Ara l'any que ve sereu els veterans, sereu els experts. I tu què, Sergio? Com ho vas veure, això?
Doncs és una experiència inolvidable, que vam ser elegits per la classe i doncs vam anar a l'IMET a fer propostes i a veure Tarragona d'una altra manera.
Molt bé, molt bé. Ara parlarem d'això. I el Xavier, què? Com ha anat? Què era la meva experiència? Què tal, Xavier?
Una experiència també inolvidable, com han dit els meus companys. I sobretot que primer estan molt perduts, no sabíem els noms, vam fer alguns jocs per saber els noms. Molt bé.
Sí, clar, fins i tot vau fer jocs per conèixer-vos entre vosaltres, perquè clar, veniu d'escoles diferents. Potser alguns ja els coneixíeu, però clar, d'altres aneu a escoles diferents.
Parlem precisament d'aquest primer consell, d'aquesta primera sessió planària. Qui m'ho explica una miqueta? Perquè, com dèiem, era el dia d'Europa i va girar tot una mica entorn això, no?
A través d'aquesta carta dels drets, vaja, vau fer, tot el que no respecta Tarragona pel que fa als menors d'edat, pel que fa a les persones grans, homes i dones, pel que fa a les persones amb alguna discapacitat, pel que fa a persones novingudes i de diversos orígens.
Qui m'ho explica una miqueta? I així anem explicant entre tots què és el que vau explicar, què és el que vau exposar en el ple.
Vinga, va. Vinga, Mateo, endavant.
Doncs al plenari vam treballar molt durant les classes, per dir-ho.
Vam anar... vam... ara no em surt la paraula.
vam presentar tot el que havíem treballat, també amb la classe, al col·legi, i també entre nosaltres.
I ho vam presentar a l'Ajuntament perquè a veure si es compleix alguna cosa.
Per tant, clar, queda clar que vosaltres sou la representació de la classe, però, clar, tota la feina la feu abans amb tots els companys de classe, eh?
Totes les propostes i tot això.
I quines són aquestes propostes? O, clar, primer, per presentar propostes s'ha de veure què és el que passa, no?
Quins són els problemes que té Tarragona o la ciutat, i després s'han de donar solucions, no?
Quins problemes vau detectar vosaltres en aquest sentit, a través de tot el treball que vau fer en Júlia?
Discriminacions entre homes i dones.
Això ho vau detectar, eh?
Sí.
Què més? Què més vau... Júlia?
En els menors d'edat, el perill en les xarxes socials.
Què vols dir amb això? Què vol explicar d'això?
Que molta gent se fa passar com si fos menor d'edat, i llavors, doncs, ens enganya, i...
Per tant, que s'ha d'anar molt amb compte, no? Quan ets menor d'edat, ets més jovenet, a veure, va amb internet, no?
A les xarxes socials, què pot passar allà, no?
Veire.
Que dels menors d'edat, també, hi havia molta gent que fumava davant de les escoles.
Mm, un altre problema. Júlia?
Hem de les persones discapacitades, que algunes persones discapacitades, quan volen treballar, només perquè tinguin alguna discapacitat, els hi cobren menys o no són ben pagades.
Clar, no, els hi paguen menys, no? Per tant, això és un dels problemes que es pot solucionar, no? Molt bé. Digues, Álvaro.
També, les persones discapacitades, hi ha llocs que no estan adaptats.
Molt bé. Per exemple, això ho veu a Tarragona, si hi ha molts llocs adaptats o pocs, o què? D'escaves o de voreres...
Sí, hi ha llocs que, per exemple, és de la cadira de rodes, que no poden pujar perquè hi ha escales i no hi ha rampa.
Clar, i llavors és més complicat, no? Javier?
A les persones grans que corren risc d'enganys i de les persones menors els enganyen, els estafen...
Per tant, s'ha d'anar amb compte, no? Sobretot amb la gent gran, que els més grans són més vulnerables i els més petits perquè, clar, són poc conscients, potser, encara, de tot plegat, no?
I que alguna cosa més que vol detectar, alguns problemes més, propostes que vol treballar a classe i que, per tant, serveix per millorar la ciutat o què?
Sí, home, segur que n'hi ha moltes més, oi que sí? Sí, alguna proposta més? Vinga, i ho tant.
Bé, un altre representant de 6G va fer una proposta que alguns autobussos, com l'1, que jo sempre utilitzo,
es van, passaven un darrere de l'altre i després passava una hora i no venia cap altre autobús.
I, bé, i la van provar d'arreglar.
Per tant, una proposta d'intentar millorar millor les freqüències horàries dels autobusos, no?
Molt bé, és una proposta més. Hi ha alguna més o què que detectéssiu coses a Tarragona?
Alguna mancança més? Alguna cosa que fouti a Tarragona? Què? Digues.
Els semàfors que a vegades estan molt rato en verner i després en ver s'ha ficat molt poc estona.
Per exemple, una altra cosa que es pot millorar, no?
De fet, ells, com deien, van fer moltes propostes diferents i, clar, ells es pregunten.
Rosa, digues. Vols afegir alguna cosa?
Sí, volia comentar que aquestes són dues preguntes que van fer al plenari anterior
i que des de la regidoria de mobilitat la senyora Begoña Floría
li va fer un escrit informant de tot el que ells havien detestat, en el sentit que li va donar aquesta resposta per escrit
i li va informar per què no anaven a aquesta hora i que s'intentarien modificar.
O sigui que ells van fer una pregunta al plenari anterior que se li va contestar aquest plenari
i que ells saben que cada pregunta que fan que tenen resposta, no?
Que el que estan fent, que quan demana una pregunta, que se li contesta,
que no és una cosa que queda a un calai, sinó que l'Ajuntament,
quan fan aquesta demanda, se estudia, se mira què va passar, per què passa
i si se pot solucionar, se posa la solució, no?
Que és com deia l'IRTAN, que se va intentar modificar i veure què passava en aquests dos temes,
tant de semàfos com de l'autobus.
I clar, a través d'aquestes propostes, ells es preguntaven, clar,
què hi pot fer aquí l'Ajuntament o què hi podem fer els ciutadans
o fins i tot els més petits, els infants, què hi poden fer per solucionar tot això
i vosaltres vau presentar una sèrie de propostes, doncs això,
per intentar millorar o solucionar alguns d'aquests problemes.
Qui les explica o com les explica amb aquestes propostes?
Júlia.
Que en menors d'edat, la proposta que vam fer perquè no fumessin davant de les escoles,
doncs vam pensar ficar-li unes enganxines per fer-los passar vergonya
i que es donessin compte que fins i tot els més petits s'adonen que allò també està malament
i que ens perjudiquen altres.
Molt bé, molt bé. Què en penseu d'això? Perquè això és una molt bona proposta, no?
Clar, perquè potser veuen que els més petits no us n'adoneu, però sí que us n'adoneu.
I a més, uns n'adoneu que allò que fan és dolent, no?
Què en penseu d'això? Vostès ho veieu molt, això, a l'escola?
Passa sovint o no? O ho veieu? Digues, Mateo.
A vegades, si uns pares d'alguns companys, doncs fumen així a les portes de l'escola
i de vegades el fum perjudica.
Per tant, s'han d'anar amb compte, no?
Sí.
Més propostes que haguéssiu fet, aquesta una, no? Aquestes enganxines perquè passessin vergonya.
Eulia, digues.
A les persones escapacitades vam decidir que això de les rampes,
que necessitaríem més rampes perquè no podíem pujar els que era una brancadilla de rodes,
també posar unes enganxines als llocs on creiem que es necessitaria una rampa
i allí la gent que ho vegi i que ho intenti arreglar.
Molt bé, molt bé. Una altra bona proposta.
Hi ha alguna més o què?
Mateo, digues.
Que a persones grans, com anar a una residència de persones grans
i com a padrinar una persona, fer-li companyia i estar amb aquella persona.
Ara ho llegia aquí, no?, aquesta proposta que em sembla molt interessant, no?,
d'apadrinar anar a les residències de gent gran i apadrinar anar amb un avi o una àvia, no?,
que estan allà i fer-los companyia, no?
Què en penseu d'això? És a dir, què faríeu vosaltres?
Què us hi explicaria? O com seria aquest apadrinament?
Ho heu pensat, això, o què? Ho heu pensat? No?
No, no ho heu pensat?
Mateo, Mateo sí que ho heu pensat, no? El Javier, Javier.
Els ja explicarien fets que ens succeeixen.
Clar, no, coses que us passen, la vostra vida, no?
Parlar amb ells, no?, que tinguin, doncs, que no se sentin sols, no?,
que no se sentin sols la gent gran, imagino que és el principal objectiu.
Per tant, proposta interessant.
Més propostes? N'hi ha més o què?
Sí que n'hi ha més.
Jo les tinc escrites, si voleu, les llegeixo i llavors me les expliqueu, sí?
Perquè n'hi ha una, que també està molt bé, que diu
realitzar un acte simbòlic el dia després que s'anunciï la mort,
malauradament, d'una dona per violència de gènere.
Júvia, explica'ns-ho això.
Doncs, l'endemà, que se mori una dona per culpa de la violència de gènere,
que tots els de l'escola o els de la classe,
que portessin un mocador o una flor, tots del mateix color,
perquè així la gent s'en doni compte i vegi,
mira què estan fent, tots del mateix color,
perquè si fos un de color lila, l'altre de color rosa,
llavors ens quedaria una miqueta molt malament.
Per tant, aquest acte simbòlic d'anar tots el dia després
amb alguna cosa, algun distintiu, tots del mateix color.
Què us sembla aquesta proposta?
Bé? Interessant? Sí? Us va agradar? Sí?
I després n'hi ha d'altres, com rebre xerrades a les escoves
de persones que tinguin alguna discapacitat
i que us puguin explicar com és la seva vida,
amb quins inconvenients es troben,
amb quins problemes es troben en el seu dia a dia, no?
Això què us va semblar aquesta proposta?
Interessant també? Digues, Mateo.
Que no és el mateix saber que una persona està...
Bé, que una altra persona t'expliqui
què li passa, per exemple, a una altra persona
que està en cadira de rodes
i, per exemple, un company seu
t'expliqui el que està passant.
No és el mateix que el que està en cadira de rodes
t'expliqui el que sent i tot el que ha de fer.
Clar, que la mateixa persona explica el testimoni,
vulguis o no, arriba més que no pas si ho explica una altra persona.
I, clar, aquestes són les propostes,
aquestes cinc propostes realment interessants
que el Consell Planari va aprovar
i que són les que van sortir de totes les propostes
i tot el treball que van fer els membres del Consell Municipal d'Infants.
Clar, n'hi ha d'altres que es van descartar perquè van dir
home, són interessants però potser ja es fan, no?
Per exemple, organitzar campanyes de sensibilització
a través dels mitjans de comunicació.
Per què es va descartar aquesta...
Creieu que ja es fa prou, això?
Què creieu, Mateo?
Que sí, una mica ja es fa, però sí,
que si ja es fa i no funciona molt,
doncs és millor fer una altra cosa que...
Molt bé.
I, per exemple, publicar un llibre de suport a les dones maltractades
o fer murals de sensibilització als carrers,
enviar informació sobre civisme a tots els ciutadans,
fer xerrades als pares dels riscos d'internet per als nens,
vaja, que hi ha moltes coses que potser d'altres ja es fan
o d'altres que es poden millorar,
però, en definitiva, les cinc propostes principals
van ser aquestes, eh, Rosa?
Cinc propostes que són les que va acordar
el Consell Municipal d'Infants.
Sí, ells treballen per concretar,
perquè moltes vegades sortien moltes propostes,
l'any passat van sortir deu,
i a l'hora de fer el seguiment tot això
es quedava una miqueta diluït.
Però això volien concretar molt l'activitat
perquè després poguessin portar-ho a terme.
Sobretot ells treballen tenint en compte
que es pugui fer,
que no es fessi a la ciutat
i que sigui factible, no?
Ells aquí van comentar també
que la situació no és per presentar projectes
o idees molt grans,
sinó que més una miqueta que puguin portar a terme, no?
I tot això, ells,
el més important és que tot això
ho poden portar ells també, no?
Juntament amb l'Ajuntament,
però ells mateixos podran fer-ho.
No són grans projectes,
sinó que són coses que realment es poden dur a terme,
que es poden fer i que per tant no es quedaran
en un paper, sinó que es podran fer.
Sí, correcte,
perquè moltes vegades van sortir idees
que sí que eren molt interessants,
però que suposava una feina que no era...
La idea és que ells es porten dos anys al Consell
i que la idea és que quan marxin,
que marxin com la feina feta, no?
Perquè si no,
ells treballen sobre un tema
que després no es donen compte
que aquest tema s'ha fet,
perquè ja han marxat.
I la idea és una miqueta que sigui una miqueta rodó, no?
Que ells comencen a treballar aquest any
i l'any que ve, al Junt,
ja presenten el que han fet
i el que volen que facin els altres l'any que ve.
Una miqueta que així ells sàpiguen
que estan treballant per alguna cosa, no?
Que no estan treballant
i estan dient coses que no s'arribarà a cap joc,
sinó que tenen resultat, no?
Tot això ho van decidir en aquesta sisplenària.
Com va anar? Explicau-me com va anar?
Com us vau sentir?
No sé si vau parlar tots
o una mica quin era el paper de cadascú en el plenari.
En Jauí.
Que l'alcalde primer deia
té la paraula el conseller o consellera
i el seu nom i els seus cognoms.
I llavors cadascú teníem un guió
i teníem que llegir
i doncs estaven les cinc propostes detallades i això.
Per tant, cadascú ho explicava una miqueta, eh?
I què? Com va anar?
No sé si us nervis
i us vau sentir així una mica nerviosos
o què tal l'experiència d'estar allà
al sabó de plens.
Iutan.
Jo tenia moltes nervis,
però, bueno,
la vam fer molt bé
i després, quan va acabar,
el de exigir el guió
vam dir un principi preguntes,
és a dir,
i havíem de preguntar unes coses,
per exemple,
un nen que era un representant,
que ara no recordo com es deia,
va dir que
a prop de la seva escola
hi havia un pati de terra,
o sigui,
de sorra,
i per això
volia que facin com un camp de futbol
i doncs ell,
l'alcalde,
deia totes les respostes
d'aquelles preguntes,
o deia que
intentarem fer-ho millor.
Per tant,
la gent feia preguntes,
feieu preguntes
i l'alcalde la responia,
o deia
ho intentarem fer, no?
Molt bé,
hi ha alguna pregunta més?
Javier, digues,
què m'ho vies dir?
Que
estàvem una mica,
jo estava una mica nerviós
perquè era la meva,
sóc de cinquè
i era la meva primera vegada
que allí anava a parlar,
però quan ja vaig parlar
se me'n van anar tots els nervis.
Sí, no?
Un cop vas per baix ja està.
Això és com venir a ràdio,
al principi hi tens una mica de nervis
però després ja està.
Digues, Mateo.
Al principi sí,
es nota una mica de nervis
perquè no només per tu,
perquè estàs presentant el teu treball
i el dels teus companys de classe
i del consell.
I doncs,
és com si tots confiessin en tu i...
Clar, és una responsabilitat, no?
No parles només per tu,
sinó que parles amb boca de tota la classe.
És una responsabilitat, això.
Digues, Baire.
Jo a l'últim punt de prèxit preguntes
estava dubtant si...
Jo tenia un dubte,
però estava dubtant si dir-ho no.
I ho vas dir?
Sí, ho vas dir.
El del mercat,
de si quan acabarien les obres.
Oh, i què et va respondre, Valcauda?
Que potser dintre de tres anys o així
ja estarien
i que a l'estiu intentarien...
intentarien fer-me escur
el camí que hem de fer
per anar al col·legi.
Ah, perquè tu ets al col·legi roig?
Sí.
Ah, va, clar.
Aleshores, evidentment,
era la pregunta que li havia de fer, Valera.
Molt bé, molt bé.
I et vas quedar satisfet amb la resposta o no?
Sí.
I alguna pregunta més que féssiu o què?
Alguna pregunta,
aprofitant que teníeu l'alcalde allà,
o...
o, vaja, com ho veieu,
això de poder preguntar directament a l'alcalde,
perquè, bueno,
tothom ho pot fer, això,
de seure's allà al ple
i fer les seves preguntes a l'alcalde.
De fet, només ho poden fer els polítics,
habitualment,
i vosaltres sou uns privilegiats
de poder-ho fer, no?
Alguna pregunta més o què?
que féssiu o que...
o que ara li faria
o de coses que veieu a la ciutat,
per exemple, o a veure, eh?
Quan acabaran les obres del mercat?
Alguna...
Diu-te'n.
Jo la faria...
Jo ho dic ara,
perquè aquell dia no vaig poder dir-ho,
perquè el meu compan va dir la seva proposta
i després va dir l'alcalde,
que ja s'ha acabat.
Ah, i et vas quedar amb les ganes.
Sí, i...
Bueno, ara...
Ara, si ho...
si puc, puc dir-ho la proposta que volia fer.
Home, i tant, què la pots dir?
Bueno, no ho sé si sabeu,
hi havia dos restaurants,
bueno, un cafè i un restaurant,
que hi ha molt a Barcelona,
que és el Kentucky,
el Kentucky Fried Chicken,
no ho sé si ho sabeu,
i l'Starbucks,
i aquí no hi ha cap,
però tots els llocs que me'n vaig,
a Barcelona, o no,
a Espanya, o a tot el món,
hi ha una i jo,
i em quedo així,
què passa amb Tarragona?
Que no hi ha res que hi hagi al món.
I tu volies que això també fos a Tarragona?
Sí.
Molt bé.
Bueno, no sé si l'alcalde hi pot fer massa en això,
no?
O què, tu què creus?
Tu creus que hi pot fer massa l'alcalde o no?
Jo crec que...
Jo crec que diria que...
què és...
què és Starbuck siguiente?
No ho sé.
No ho deu saber, l'alcalde.
Un dia ja li preguntarem.
I a algú es va quedar amb alguna pregunta?
Perquè, clar, a vegades potser tenim vergonya
d'allà davant fer una pregunta,
tot i que totes les preguntes són dignes,
perquè cadascú té les seves preguntes
i els seus dubtes i les seves opinions.
Algú que es va quedar amb alguna pregunta dins?
Javier.
Jo volia dir que davant a la carretera de l'Eroski
hi ha hagut bastants accidents
perquè no hi ha ni semàfors ni res
i potser hauríem de posar algun semàfor
perquè estigui millor.
Molt bé, molt bé.
I ho vas dir o no, al plenari?
No.
Bueno, l'any que ve, com que tu ets a cinquè,
l'any que ve tu apuntes
i l'any que ve li dius a l'alcalde.
Júlia.
Doncs que ja a Tarragona
hi ha molta gent incívica
que els seus gossos
fan els excrements a terra
i després no ho recullen.
I llavors fa una miqueta de fàstic caminar
i potser fa un excrement de gos
o no sé, fa com una miqueta de cosa.
Per tant, que la gent s'hauria de...
No hem de ser tan incívics, no?
A netejar-ho, que no costa res, no?
I què?
Alguna proposta més d'aquestes?
De coses que vosaltres veieu a la ciutat
que es poden millorar
que li preguntaríeu a l'alcalde
i que ell ho intentés millorar?
N'hi ha més?
Segur que sí.
Perquè tots veiem coses
quan anem caminant o passejant
o al costat de casa
o si ens falta un parc infantil.
Tenim prou parcs infantils per anar a jugar?
Què us sembla?
Sí.
A Beire fa que no.
No, Beire?
Home, el parc que tenim més així
per la nostra edat
és el que està a costat de l'Eroski.
però a part d'aquest nou
no n'hi ha així molt.
El que hem fet nou, vols dir?
Sí.
Molt bé.
I també l'altre que hi ha aquí
al costat, o part de la ciutat, eh?
Però no n'hi ha cap més.
Tindré que fer algun més per nosaltres.
Sí, no?
En Javi.
Que jo, per exemple,
quan vaig caminant per aquí a Tarragona
veig molts edificis
que hi ha molts grafitis
i queden una mica llits.
Clar, per tant la gent
no hauria de fer tants grafitis, no?
Molt bé.
Hi ha alguna proposta més o què?
Teniu alguna?
Alguna altra que tingueu al cap
o que volguéssiu preguntar l'alcaut
i no li vau preguntar
que us vol quedar allà amb el dubte?
Digue, Rosa.
Us recordeu que ho vau demanar
també una pista de...
Patinatge.
Una pista de patinatge?
Explica'm-ho, en Javi.
No, perquè un company meu
que va a la meva escola de sisè
que no ha pogut venir
jo recordo que va demanar
una pista de patinatge.
Creieu que faltan pistes de patinatge o què?
Per a quins que us agrada patinar
i no anar amb l'esqueta o...
Sí, no?
Sí.
Iago, digues.
Doncs que li he de rebaixar...
Prota, prota el micròfon.
Que li he de rebaixar que
i al final
a la carretera hi ha una casa
que es cala en Bonaga
i que hi ha un gran espai
que li es pugui construir un parc.
Ah, mira, per exemple, no?
Molt bé, molt bé.
Per tant, és una proposta
que es pot fer arribar a Valcauda, no?
Digues, Mateo.
Jo de pistes de patinatge no,
però de carrils bici
per aquí, per Tarragona,
a la Rambla o per allí
podríem fer algun.
Sí, no?
Perquè els que hi ha
estan al parc
d'aquí al costat de l'Eroski
i al carrer per anar al far.
Sí, no?
Per tant,
que posin més carrils bici.
Eulia, digues.
que a vegades jo veig
que pels carrers de Tarragona
aquestes brosses noves
que hem ficat
que n'hi ha unes quantes
al costat de l'altre
que passo per la carretera
i veig
que els dos carrers
que tinc al costat
una a la dreta i una a l'esquerra
n'hi ha.
O sigui, n'hi ha els dos carrers.
Jo crec que tampoc necessitem
tantes
que tampoc costa res
creuar el carrer
i anar a l'altra.
Per tant, vols dir que
fins i tot són massa còmodes, no?
Que no volem ni creuar el carrer
per anar a llençar la brossa, no?
A vegades ja passa això.
I que alguna proposta més
que tingueu, nois, noies?
En Jolí.
Que a vegades
hi ha voreres trencades
o sobresortides
i llavors
que jo crec que
per a les persones
que van anar amb cadires de roda
deu ser molt incòmode.
Per tant,
seria una cosa a solucionar, no?
I clar,
són moltes propostes
que segur que van sortir a les classes
quan feien les propostes.
Com ho vau treballar, això?
És a dir,
com ho feu, això, a classe?
Qui presentava les propostes?
Com les treballàveu?
Com les discutíeu?
Com ho fèieu, això?
Júbia, explica'm-ho.
Doncs nosaltres
explicàvem
del que parlàvem
a les sessions
les sessions ordinàries
com treballàvem
i explicàvem
del que treballàvem
de la igualtat, no?
I després,
doncs els companys
per ordre
anaven aixecant la mà
i anaven dient
les seves propostes.
i si creiem
que ja es feien
doncs
ho parlàvem
i si no
doncs les apuntàvem.
Molt bé.
Èlia?
I quan teníem les propostes
i veiem que
dos nens
havien dit una
que ja semblava molt
doncs les intentàvem ajuntar
per tenir-ne una.
Molt bé, molt bé.
Àngelí?
Nosaltres
primer
jo explicava
als meus companys
el que havíem treballat
i després
fèiem grups
i cadascú
tenia un tema
de la discapacitat
la igualtat
entre homes i dones
les persones grans
els menors d'edat
i llavors
teníem que pensar
unes propostes
i després
les hi hagi a Manal.
Molt bé.
Àlvaro?
També a l'IMET
el que vam fer
és que
com teníem un munt
de propostes
de tots els col·legis
les vam votar
nosaltres
amb gomets.
Ah va,
o sigui
entre totes les propostes
de totes les escoles
els representants
les vam votar a l'IMET.
Sí,
i després
les que vam elegir
les vam exposar.
Molt bé, molt bé.
Digues,
bé, Irene.
Nosaltres
a la classe
vam explicar-ho tot
el que vam fer
li vam dir
algunes propostes
que tenien a l'IMET
i després
ells
ens va dir a nosaltres
li vam donar
una fotocòpia
i en una setmana
van apuntar
tot el que tenien.
I després
el Sergi i jo
ens vam posar
al mig de la classe
i vam anar apuntant
les propostes
que ens semblava millor
i després
les vam passar
al Consell.
Molt bé, molt bé.
Per tant,
una feina que déu-n'hi-do,
s'ho treballen molt
entre tots,
tot ben consensuat,
tot ben treballat
i a Rosa
això és important,
que és el que dèiem,
venen aquí
els representants
però que això és una feina
de tots els companys.
Sí, això és una feina
de tot, eh?
Ara ells són representants
que moltes vegades
queden diluïts
els seus companys
però són molt importants.
Nosaltres treballem
les propostes
que ells porten
de les escoles,
a les escoles
es treballa molt
però això
hem d'agrair molt
als centres,
als tutors,
la seva feina
perquè moltes vegades
arriben a classe
i han de treballar
aquest tema
perquè reuneixen
una vegada al mes,
ells treballen molt
perquè abans de venir
a la reunió
cada mes
han de portar
totes les propostes
que el seu company fan
i després
fer una crida
i moltes vegades
el que es troba
és que la proposta
que el seu company
ha decidit
no hi surt
i això després
han de defendre
una miqueta
el seu company
i explicar
per què no ha sortit,
per què entre tots
han decidit tot això
i és una forma
de treballar molt
les propostes
i saber
per què no s'han de presentar,
per què
no era en aquest moment
perquè no era una proposta
que es podia portar
a terme
però que es podia portar
a terme
una altra vegada
i bueno,
és una feina
de molts dies
quan es presenta
al plenari
sembla ser que és
una feina tancada
però portar
tot l'any treballant.
Jo us volia fer
dues preguntes.
Vosaltres
quan us vau veure
allà al Sabó de Plens
en aquell sabó
que tenim a l'Ajuntament
de Tarragona
no sé si algú
es va veure
jo vull ser alcalde
de Tarragona
o alcaldessa
o jo vull ser regidor
o regidora
algú s'hi va veure
de dir
jo seria
i voldria
liderar la ciutat.
Què?
Ningú?
No vol ser ningú polític?
La veïra sí.
La veïra, a veure.
Sí, a mi
jo
la veritat
és que
ara que
quan m'han votat
sempre vaig pensar
en ser alcaldessa
de gran
i no sé
m'han vingut
com ganes
de ser alcaldessa.
T'agradaria, no?
Sí.
I el Víuten
que crec que aixecat la mà també.
Jo
jo
també tenia la mateixa idea
de
la mateixa idea
d'apuntar
al Consell d'Infants.
O sigui
vull que
el primer
alcalde
estranger
d'un altre país
però
després vaig pensar
primera
és impossible
i la segona
és que
Home, no és impossible
no hi ha res impossible
i d'aquí a qui sigues alcalde
han de passar molts anys
per tant
ja seràs més d'aquí
que
tu
presenta-t'hi
i què més?
Digues.
La segona era
si et fiques
en aquella sala
hi ha un munt de gent
i escolta
és gran
et ficaria supernerviós
i
bueno, és així.
Clar, perquè ets l'objecte
de totes les mirades, no?
Eulia, tu voldries ser alcaldessa
o regidora o què?
No, jo potser alcaldessa no
però
o sigui
ara què
hem estat amb això
dels consellers
potser
ara
de gran
potser
no
no
quan
si em llegeixo el diari
no m'importaria molt
la secció dels polítics
però potser ara
quan
sigui gran
potser ja me'l llegiré.
Ah, molt bé
o sigui que
fins i tot ha creat
una mica d'interès
per la política
i per les coses
que passen a Tarragona
això m'ha agradat
molt bé
digues
Angelí
que jo
no vull ser alcaldessa
ni això
l'únic que
a mi m'agrada
que donar propostes
per millorar Tarragona
perquè a vegades
els presidents
dels polítics
per presentar-se
i que el votin
diuen que faran
moltes coses
però després no fan res
i per això
jo a vegades
penso que
els nens
també podem donar
la nostra opinió
molt bé
això seria
gairebé un aplaudiment
i escolta'm una cosa
i vosaltres
com ho veieu
la figura de l'alcalde
és a dir
creieu que és un paper fàcil
que és molt difícil
que ser alcalde
deu portar molts mal de cap
o deu ser molt satisfactori
perquè treballes
per la teva ciutat
vosaltres com ho veieu això
en Joí
no?
Álvaro
tu com ho veus això?
jo crec que
ser alcalde
també pot complicar
perquè a lo millor
tu quan no ets alcalde
et sembla que
una cosa és molt fàcil
però quan
és alcalde
ja no
t'acosta més
ja no ho és tant
ja no ho és tant
Baire
jo crec que
quan és alcalde
o alcaldessa
també pot ser
quan comences
tu pots pensar
que és fàcil
perquè clar
guanyes diners
i tot
però també és una feina
molt dura
perquè tens que
que tens que reunir
tot el que us diuen
i clar
però també és satisfactori
perquè fas treball
per la teva ciutat
clar
hi ha una mica
els pros i els contres
no serien
i algú més que vulgui
Iutan
tu com ho veus
això
fàcil o difícil
ser alcalde
jo crec que
deu ser difícil
perquè
primer
t'han de votar
perquè siguis
alcalde
això ja per començar
això
és una de les coses
més difícils
perquè
no serà
no serà
jo vull ser alcalde
i després que et diguin
seràs alcalde
o sigui
que
tu dius
tu dius
que vols ser alcalde
i després de dos minuts
és alcalde
has de esforçar molt
per ser alcalde
i després
quan ja és alcalde
i
encara més
has de esforçar
per millorar
per millorar
la ciutat
i
molt bé
per tant que és difícil
vaja
és difícil
en jove
jo penso
que
els alcaldes
deuen tenir moltes reunions
i papers
que firmar
i
seria una mica
complicat
i també han de fer
el que
també han de fer
el que han promès
els seus ciutadans
perquè el votessin
i deu ser una miqueta
complicat
perquè clar
si després
prometen coses
i no les poden fer
com ho expliquen
no?
ælia
que jo crec que
ser alcalde
és tenir un paper important
a la ciutat
perquè
o sigui
ets com
el que
el que mana
com si diguéssim
de la ciutat
i tens que portar
a terme
totes les coses
que dius
i crec que
deu ser
embolicat
portar això
no deu ser fàcil
eh
Iago
què creus tu?
apropa't
apropa't
és que és molt complicat
perquè
que és molt
que reunions
que ens
que anar
aviat
i no
per
per
la macres
alcaldes
però
al final
és aquí
per
perquè
consigueixes
coses bones
per la ciutat
Clar
hi ha una mica
de pros i contres
una mica
l'opinió general
algú més que ho vulgui
Matiu
crec que tenim
la matxacada
no?
Bé
ja veiem que
no deu ser fàcil
ser alcalde
no deu ser fàcil
o almenys
és una mica difícil
vaja
o complir
o dur a terme
totes aquelles
propostes
que duen
a terme
Rosa
ja per tancar-ho
hem de dir a més a més
que hi ha coses
pendents per fer
encara
el Consell Municipal
d'Infants
tenen activitats pendents
molt important
primer de tot
comentar
que
ells
viuen
la política
el dia a dia
i la feina
i per això
saben que
és una feina
molt complicada
i de fet
ja l'han dit aquí
tenim dos actes
molt importants
estàvem preparant
que
com aquest any
hem treballat
la carta
de dret fonamental
de la Unió Europea
i ells han tret
unes conclusions
respecte a veure
en Tarragona
què passava
en aquest dret
volíem portar-lo
a l'oficina
d'Europa
a Barcelona
això
al principi
ha sigut una miqueta
complicat
perquè l'agenda
de l'eurodiputat
és molt complicada
però
hem aconseguit
que l'eurodiputat
estigui la setmana que ve
el dia nou
a través
de l'oficina
d'Europa
d'aquí de l'Ajuntament
de Tarragona
la tècnica
Marta Domènes
hem aconseguit
que l'eurodiputat
vinguin
el dia 1 a rebre
als petits consellers
per presentar
les seves conclusions
i així
les presentaran
per escrit
i les faran arribar
aquestes conclusions
les faran arribar
a Brussel·les
això és una
de la idea
que les propostes
que fan nens
a Tarragona
només se queda aquí
a Tarragona
sinó que surt
més allà
i que és una feina
que està molt valorada
vindran els eurodiputats
ara no me'n recordo
exactament
era la Maria Badia
que és eurodiputada
tinc per aquí
i un altre també important
és que cada any
considerem que les famílies
són molt importants
això de
que els nens
vinguin cada tarda
una vegada al mes
això forma part
de la centre
i de la família
si la família
està molt implicada
els nens venen
participen
venen amb ganes
treballar
i per això
volem agrair
a la família
i al conjunt
dels nens
i organitzem
a través de la col·laboració
al Museu del Port
que ens organitza
una visita
al Museu del Port
fa un taller
per nens
i també
un viatge
a Angolondrina
pel Port de Tarragona
i fer un acte
una miqueta familiar
amb tota la gent
una miqueta allà
més lúdic
més sense responsabilitat
una miqueta
per gaudir
també una miqueta
de la companyia
de tot
i poder
tancar una miqueta
l'any
per tant treballeu tu
però també us ho passeu bé
eh que sí
doncs res
fins aquí
l'aventura de la vida
d'avui
avui amb aquests nois i noies
membres del Consell Municipal
d'Infants
de Tarragona
que ens han vingut
a explicar
totes les seves propostes
potser d'aquí uns anys
us assenteu aquí
perquè sou alcaldes
o alcaldesses
o regidors
o regidores
a veure
ja ho veurem
nois moltíssimes gràcies
que vagi molt bé
i molta sort
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
tot ho vols saber
just en aquesta aventura
quin amic
tots inventarem
més motius
per poder gaudir
de la vida
us explicarem
mil històries
per poder xerrar.
És l'aventura
de la vida.
Diu
l'aventura
de la vida.
És l'aventura
de la vida.
Diu
l'aventura
de la vida.