...
Tenim la maleta a punt, d'aquí per allà.
Cada dia fem un viatge al llarg de l'estiu a través de les zones de la ràdio.
És un viatge que incorpora molts elements d'imaginació,
perquè precisament aquesta és la màgia de la ràdio,
poder viatjar a través del testimoni i a partir de l'experiència
de persones que ens expliquen un viatge, una destinació, una ciutat o un país.
Avui amb l'escriptor Jordi Tinyena.
Jordi, molt bon dia.
Bon dia.
Un escriptor, un Jordi Tinyena, que ha viatjat molt, però que avui ha triat Egipte.
Egipte, segurament un dels països, una de les àrees del món
que provoca més atractiu turístic per a molta gent.
Per qui va anar el Jordi Tinyena? Per algun motiu en especial?
Jo crec que pel mateix motiu que hi va a tothom.
És un d'aquests països que, si tens ocasió de fer-ho i arriba el moment,
s'ha de visitar.
El que és evident és que hi ha una sèrie de països que, per la seva monumentalitat històrica,
difícilment es poden deixar.
És cert que avui ha canviat això, perquè amb la televisió tothom ha vist moltíssimes coses
i tothom coneix ja tot això, però és que no té color.
No hi ha comparació, no?
És un d'aquells països que s'ha de visitar, no?
S'ha de visitar, jo crec que sí.
El que passa és que s'ha de triar segurament bé el moment, i no és l'estiu,
no és precisament les vacances d'estiu, perquè fa una calor tòrrida
i llavors pot ser molt desagradable viatjar a l'estiu.
És el que va fer el Jordi Tinyena?
No, no, no. Jo no hi vaig anar a l'estiu.
Jo crec que s'hi ha d'anar abans de Setmana Santa per anar-hi bé, per dues raons.
Una, perquè la temperatura és ja molt agradable,
per anar amb màniga curta però no tenir angoixes,
i dues, perquè està fora de l'època en què tothom fa vacances
i, per tant, hi ha menys gent,
perquè un dels problemes d'Egipte ara mateix
és també la massificació turística.
On comença el viatge de Jordi Tinyena? A la capital, al Caire?
Sí, això està bastant establert.
Tu ja saps que quan un país es converteix en un destí turístic
per una raó molt concreta,
doncs els circuits són molt estandarditzats.
En realitat, la gent que organitza viatges
t'ofereix molt poques varietats d'una agència a l'altra
i tothom t'ofereix el mateix.
En el cas d'Egipte, doncs amb variacions,
tots inclouen la visita al Caire i després el crevé pel Nil.
Al Caire, primera impressió.
Arribada a l'aeroport.
Un caos, un caos.
Aquesta és segurament la primera impressió que té
tothom de la nostra societat,
del nostre entorn, dels països occidentals,
quan arribes allà, no?
Caos.
Caos total.
Si ja has viatjat, d'altra banda,
a altres països àrabs del nord d'Àfrica,
un ja s'ho espera.
La veritat és que ja tens un patró
i, per tant, allò simplement es multiplica
perquè és molt més gran.
És molt més gran que Tunís o que Marroc,
però per un occidental que no hagi viatjat mai
a un país d'aquests,
la veritat és que la idea és aquesta,
la de Caos,
una multitud de gent,
tothom movent-se a l'hora,
tothom conduint com li sembla que ho ha de fer,
tothom pitant els cotxes,
és una sensació molt diferent d'aquí.
Era el primer país al nord d'Àfrica
que visitava Jordi Tenyen?
No, no, no,
jo havia estat al Marroc,
havia estat a Tunísia,
havia estat a Turquia.
Per tant, ja tenia subida aquesta arribada.
I tant, perquè Istanbul també és així,
també és molt així.
Ara, el caire és elevat a l'enèsima potència.
Estem parlant d'una conurbació urbana,
en fi, de milions de persones.
Sí, sí, sí.
Quina imatge li queda, de moment,
al Jordi Tenyen,
perquè d'això ja fa 3 o 4 anys,
de la presència al gaire,
quina imatge li queda del caire,
de la capital?
A mi em queda una imatge ambivalent, no?
D'una banda, una ciutat que viu al carrer,
i en aquest sentit,
doncs molt pròxim al teu hàbitat,
també, a la nostra,
perquè tant la gastronomia com el clima,
salvant les distàncies,
et recorda el Mediterrani,
en definitiva.
I d'altra banda,
una societat que amaga molts racons,
que per un turista
són molt difícils de descobrir.
Jo m'hi vaig passejar bastant,
fora del centre, a més a més,
i hi ha moments en què et sents,
jo almenys,
i la meva dona
ens vam sentir realment incòmodes.
Això és interessant d'explicar, segurament,
perquè podem fer després, si vols,
el circuit més turístic,
però què hi ha en el rerefons,
en aquests barris més apartats del centre,
més apartats de la russa turística?
Què vau trobar, doncs, al caire?
Per sentir-se incòmodes, com dius.
Sí, hi ha una gran diferència
de moure's per l'entorn del museu,
per exemple, que és molt cèntric
i la gent està acostumada a veure turistes
i ell en tot calç el molèstia,
és treure't la gent que et vol vendre
alguna cosa del damunt, no?
Però, en general, estan molt acostumats.
Ara, si t'allunyes d'aquí,
com més t'allunyes d'aquest centre,
més pobra és la ciutat.
Pobre, però pobra a deixar-se caure, eh?
Més bruta és la ciutat,
fins al punt que hi ha llocs
on la russa fa dies i dies
que està muntagada pels carrers
sense que ningú la tregui,
i més desconfiança cap a l'estranger hi ha,
també entre els...
Ho notes a la manera de mirar-te, no?
D'alguna manera ets culpable d'alguna cosa
que no sap exactament què és,
però ells sí que deuen saber què és.
Fins al punt de no trobar-te més turistes, doncs?
Passejant per molts carrers...
Per molts carrers no trobar-te turistes, sí.
I en el cas de la meva dona,
que anava amb una samarreta de tirans,
tan comú aquí,
de sentir-se extremadament incòmode
i marxar perquè la mirem malament.
Com se sent una dona incòmode?
Clar, li hauríem de preguntar més a ella, no?
Però com es pot arribar a sentir tan incòmode
una dona occidental
per voler marxar?
Per les mirades?
Clar, clar.
Arriba un moment en què tots els homes
miren i notes que censuren
que estiguis ensenyant l'espatlla, no?
I això, clar, quan no és un moment
sinó que es repeteix constantment
i no saps on amagar-te
perquè estàs allà i has de recórrer
l'altra vegada
o buscar un taxi que et tregui d'allí,
que és el que finalment vam fer,
doncs és difícil.
Què hi ha en aquests carrers?
No, aquests carrers són carrers normals.
Hi ha botigues seves, molt petitetes.
Ja saps tu que en els països aquests
amb un metro quadrat hi ha una botiga
perquè en realitat a la botiga es fa al carrer
i ocupen tot l'espai públic.
Doncs això, botigues de tot tipus,
de roba, de menjada seves,
gent anant-hi venint
i hi ha moltíssima gent que no treballa.
Això també és a tots els països...
Per tant, molta gent al carrer sense fer res, no?
Exactament.
Molta gent als cafès,
a les terrasses dels cafès,
molts homes, vaja, no?
Molta gent, molts homes als cafès
i clar, un turista en aquestes circumstàncies...
És un intrusi i concentra totes les mirades.
Pràcticament només estàs tu.
Clar, aquesta és la sensació
de ser mirat i de ser examinat i de ser censurat.
Clar, això no passa al centre Alcaire
o al costat del mercat aquell del Calili,
que hi va...
Que hi van milions de turistes.
Milions de turistes o al museu, no?
I com es veu la pobresa?
Com es nota, realment,
amb això que deies de la brossa acumulada als carrers,
de carrers fins i tot segurament mal espaltats?
I tant, i tant.
Carrers que han perdut l'asfalt
a còpia de no haver-hi invertit mai més.
És a dir, no és que siguin carrers de terra,
sinó que són carrers en què
el que està a terra és l'asfalt desfet.
Perquè simplement fa anys i anys i anys
que no s'hi inverteixi.
Les voreres són exactament iguals.
Notem això amb la falta de manteniment absolut
que hi ha a les voreres amb la brutícia,
la brutícia de la gent, també.
Les cases com són?
No hi vaig entrar.
Però vistes des de fora, eh?
Vistes de fora estan molt degradades
perquè tampoc, igual que amb els carrers,
tampoc no s'hi ha intervingut gens.
Vas tenir la impressió que aquesta part del Caire
viu d'esquena al Caire turístic,
al Caire que és una atracció mundial
per milions de persones?
Per suposat, perquè aquestes zones,
hi ha alguna zona que la travesses en vehicle
quan vas a les piràmides.
Depèn d'on tinguis l'hotel,
hi ha alguna zona d'aquestes que la travesses
amb el vehicle quan vas cap a les piràmides.
Però si no, doncs no les veus.
I existeixen moltes d'aquestes zones a Egipte i al Caire.
El Caire és molt gran, eh?
En les ciutats més populoses del món.
De totes maneres, anava a dir
que això també és una sensació
que també jo vaig viure a Estambul.
Estambul estava situat en un hotel
i al sortir hi havia de girar a l'esquerra
per anar cap al centre,
amb aquell carrer que passa el tramvia aquell de superfície.
Jo vaig girar al revés, vaig girar cap a la dreta.
I em vaig confondre.
I llavors vaig seguir, fins que vaig trobar la muralla,
vaig començar a seguir la muralla, la muralla, la muralla.
I allí també vaig tenir la mateixa sensació.
És a dir, Estambul, això també passa.
També hi ha uns barris tocant a muralla
que estan habitats per gitanos.
Les gitanos viuen en aquesta muralla,
amb forats i amb mena de coves
que encara queden allà.
I els barris més pròxims a aquest cantó de la muralla,
que és el cantó de l'extrem que mira el mar,
doncs allà no és una zona turística,
no hi va ningú.
I també quan entres, nosaltres ens vam entrar-hi,
i quan entres tornes a sortir.
Dius, no, no, aquí no m'hi poso jo.
I també tens l'esperança d'agafar un taxi
perquè et tregui d'allí.
Podríem dir gràficament que en algunes d'aquestes ciutats
com Alcaire, girar a la dreta o girar a l'esquerra
canvia tot un món, no?, a vegades.
I tant, canvia de tot.
Perquè a vegades pots tenir el barri turístic
o que visiten milions de persones
i al cantó, dos carrers més enllà,
zones absolutament degradades
i que no visiten els estrangers.
Clar, no només zones degradades,
sinó que, a més a més, corresponen, en general,
sempre acaben corresponent a zones més ortodoxes
per agafar la religió.
I llavors, esclar, tu veus, estàs pel centre...
És veritat que ara Alcaire
es veuen moltes dones amb el mocador,
cosa que fa uns anys no es veien, eh?
Això és cert que ha anat amb un incretxent.
Però, clar, dones que només ensenyen els ulls,
te n'has d'anar ja a zones més laterals de la ciutat.
Clar, si hi vas, no només troques la brutícia i tal,
també trobes més radicalitat religiosa
que és visible en el cas de les dones i amb els homes,
amb més barbes, més xil·laves fins als peus, en fi.
I al centre?
El centre què és?
El centre és el caos.
És el caos.
Ha arribat a la màxima expressió.
Ha arribat a la màxima expressió.
Intentar travessar...
Jo, quan ara hi havia les manifestacions a la plaça aquella...
Targir?
Sí, a la plaça Targir.
Ara t'anava a preguntar, precisament,
perquè Jordi Tinyena, com molts altres van estar a Egipte
abans de l'explosió del que anomenem la primavera,
ara, i que la plaça Targir s'ha convertit en mundialment coneguda,
precisament, tu què hi vas ser abans?
Com és la plaça Targir?
És un immens aeroport.
És una immensa extensió buida de tot, de ciment,
i, clar, això t'anava a comentar.
Passar allí un vianant, turista o no turista,
és una aventura, una autèntica aventura.
Has de tenir la resolució d'agafar la posició,
perquè va així.
Si agafes tu la posició, el cotxe pararà.
Si l'agafes el cotxe, pararàs tu.
És igual que hi hagi un semàfor, un pas Zebra,
que n'hi ha, no massa, però n'hi ha,
però no passes en la vida si no et decideixes atrevessar.
És una experiència.
La plaça Targir representa, precisament,
simbolitza molt bé això que anomenem de caos?
Sí, sí.
De caos, de circulació urbanística,
de tot una mica?
És que li hem dit la plaça Targir
perquè suposo que li hauríem de dir plaça,
però una vegada estàs allà,
t'adones que allò en realitat
és una enorme superfície sense urbanitzar,
i prou.
En realitat no...
Allí s'hi aboquen un munt de terres,
està al costat o molt a prop del museu,
i sorprèn que aquell espai estigui d'aquesta manera
tan al centre de la ciutat.
El Museu Egipti s'ha de veure?
S'ha de veure, sí.
I s'ha de veure amb dosis,
com tots els museus,
sobretot els museus importants.
No recomanes una visita d'aquelles
concentradas en moltes hores en un dia?
No, això que fan les agències
que et porten un dia al museu és una tonteria.
A no ser que tu controlis això i diguis
doncs bé, aquesta visita té dues hores,
i no passaré més de dues hores,
perquè a partir d'aquest moment
tu estàs cansat,
la teva retina està cansada,
el teu intel·lecte està cansat
com per apreciar ja les coses.
I després has d'anar molt guiat,
aquests museus són molt grans,
tenen moltes coses,
i per tant hauries de perdre abans
una mica de temps preparant la visita al museu,
dir quines són les peces que jo vull veure
i on estan,
i per tant vaig a veure-les.
Això és el Museu Egipci,
és el Louvre,
és el qualsevol lloc,
el British,
o qualsevol altre.
Per tant, recomanes una visita limitada en el temps
i amb objectius clars.
Molt triades.
Perquè si no,
et perdràs i serà realment un caos la visita.
Llavors és molt cansat,
no aprecies les coses,
les mires superficialment,
arriba un moment en què no estàs per la visita.
Per tant,
tries,
mires les peces que t'interessen
i t'hi estàs l'estona que vols mirant-les
i després te'n vas.
Què creus que s'ha de visitar més del caire,
d'aquesta part més turística del que parlem?
En realitat,
clar,
es pot agafar el riu,
per exemple.
Al riu hi ha possibilitat de navegar
i de fer alguna excursió.
Està bé,
perquè veure les riberes de la ciutat
també són una vida diferent.
Encara hi ha moltes barques de gent,
de particulars,
que tenen una vida
que sembla mentida
que encara es produeixi
al mig de la ciutat,
de la gran capital.
Jo crec fonamentalment això.
I després,
home,
després són racons,
per exemple,
és quasi obligada la visita,
això ja ho fan,
en principi les agències ja ho fan,
és quasi visita obligada
al coneixement dels coptes,
de l'església cristiana copte,
que té seu,
que és molt antiga
i té seu...
Hi ha alguna església que...
La fugida,
la Sagrada Família,
em sembla que està allà.
I això s'ha de veure també.
I les piràmids?
Les piràmids són obligades,
esclar.
Estan a les afores de...
Estan als afores,
del Caire.
Molt apropet del Caire.
Hi ha hotels que estan gaire bé
al davant de les piràmedes.
Les piràmedes s'han de veure,
s'han de veure.
I si un no té claustrofòbia,
s'hi ha d'entrar.
Ara,
si tens claustrofòbia,
ho pateixes en llocs molt petits.
En el moment que hi va anar,
Jordi,
tenien molta massificació?
No,
jo vaig tenir molta sort,
molta sort perquè també el moment
no era el moment de màxima atracció turística
de temporada,
no?
I no hi havia massa gent.
I per tant,
jo vaig tenir una visita relativament tranquil·la.
Això s'agraeix molt,
perquè,
sobretot,
el Caire passa menys
perquè es disemina una mica,
però després parlarem,
suposo,
del Nil,
i el Nil sí que això és molt important.
Bàsicament,
el Caire
és el punt d'arribada
per als turistes
que visiten Egipte,
amb aquests elements
que ens comentava el Jordi Tinyena,
i és veritat que,
segurament,
després de visitar les piràmides,
el país et convida
a agafar un vaixell
i embarcar-te en el Nil.
El Nil,
ja el seu pas per la ciutat,
també presenta atractius,
com deies,
dins del propi riu
i en les vores de la ciutat,
que segurament comporten
una de les parts més,
entre cometes,
modernes,
o més properes
a la nostra...
a la nostra manera de fer
o a la nostra cultura,
no?
Però,
normalment,
també,
la visita del Nil
no comença al Caire,
sinó que comença al sud,
és a dir,
normalment,
ja la visita,
hem de tenir en compte
que Egipte és un país...
Molt gran.
Molt gran.
Tot i que podem veure després
en el mapa,
que potser ens sembla
que és relativament petit,
però no,
és un país molt gran,
i normalment,
la següent passa
és l'Uxor,
no?
Sí,
la teva és grega.
Efectivament,
s'agafa l'avió
al Caire
i es viatge
fins a l'Uxor,
i allí comença
la visita
al Creuer
pel Nil.
Què destacaries
de l'Uxor,
Tebas?
Home,
mira,
tot el que es concentra
al recorregut
del Nil,
que en principi
hi ha dos parts,
una és des de l'Uxor
fins a la presa,
fins a Suant,
i l'altra és passat
a Suant
i continuen cap allà.
Cap al sud.
Cap al sud.
normalment,
els circuits
d'una setmana
i dos dies
es queden
a Suant
i després
tornen cap dalt.
Clar,
tot aquest recorregut
està ple
de temples
a banda i banda
del Nil
i de petites ciutats.
Bé,
és molt impressionant,
és francament
molt impressionant.
Carnac
i l'Uxor,
que estan molt juntets
els dos,
són segurament
la joia de la Corona,
ajuntament amb
babucint bé
ja al sud,
són segurament
la joia de la Corona,
perquè es conceben
d'una manera fantàstica
i són molt grans
i molt,
i molt,
i molt,
i molt espectaculars.
L'únic problema
és la massificació.
Vull dir,
clar,
els preus a Egipte
són molt competitius.
No sé,
em sembla
que ahir mirava
i veia
que gastaven
a 700,
800 euros
8 dies
a passió completa,
clar,
i vol inclòs.
No sé
si tothom
pot disposar
de 800 euros,
però en tot cas
és el barat
per estar
8 dies a Egipte
i això fa
que hi hagi
moltíssima gent,
moltíssima gent.
Clar,
tu ja has estat
i saps que,
per exemple,
el Nil,
quan arribes
a l'Oxor
o arribes
a qualsevol població,
comencen a versloar-se
barcos i barcos
i barcos
i pot haver-hi,
doncs,
us tires de 5
per 7 barcos
i quan has de sortir,
si estàs l'últim,
has de travessar
tots els barcos
per arribar a terra.
Clar,
això s'ha massificat
moltíssim.
Tota aquesta gent
visita més o menys
tan bé sol
i, per tant,
clar,
això és un desastre
inevitable,
d'altra banda,
però un desastre
personal
perquè t'agradaria
veure allà
amb unes condicions
que difícilment
les tens,
no?
La gent que ha anat a Egipte
fa 10 anys
o 15 anys
va fer un altre viatge,
un viatge diferent,
no estava tan massificat,
etcètera.
Ara realment
ho està moltíssim,
moltíssim.
Què troba
d'interès
en aquests monuments,
en aquests temples
a la vora del riu
en Jordi Tinyanà?
Home,
mira,
hi ha una cosa
que és la monumentalitat
dels temples.
Clar,
això és veritat
que una vegada
vist un vist tots
perquè són molt semblants
i és difícil
que te'n recordis.
Vull dir,
Carnac a Luxor
com els més importants
però,
esclar,
després tens Ed Food
i jo què sé,
i tens la vall dels reis
i la vall de les reines
i...
Bueno,
això és molt,
molt d'això.
Però una cosa seria aquesta,
la monumentalitat,
perquè,
de veritat,
que és molt difícil
fer-se la idea
fins que no trobes
la vida humana
de la teva altura
en relació al temple,
no?
Quan tu et trobes allí
i mires cap dalt
i dius,
Mare de Déu,
quina porta
i quina columna
que hi ha aquí,
no?
I quina estàtua?
Doncs bé,
aquesta monumentalitat.
I després,
l'altra és
la policromia,
la ornamentació
jeroglífica
que tenen la majoria
o moltes
de les tombes
i dels llocs
que visites.
Jo crec que això
és el més,
el que inevitablement
crida més l'atenció.
Alguns són molt famosos,
que és això que dèiem
de la vall dels reis,
és clar,
tothom acaba visitant
la tomba
de Tutankamon
mentre la tinguin oberta
o la de Hatsheputu,
perquè això és normal.
I jo recomanaria,
de totes maneres,
davant de l'Uxor,
una de les coses
que normalment
no acostuma a estar
als circuits habituals,
però que es pot fer
des de l'Uxor,
perquè només cal llogar
una barca
i cruçar el riu,
al davant de l'Uxor,
de Carnac,
millor,
hi ha una zona
que és coneguda
com la vall dels artesans.
I allí,
tot i que allí
sí està bastant tranquil
perquè no hi ha gent,
tothom està a Carnac
o a l'Uxor,
i allí el que hi ha,
està molt excavat ja,
i el que hi ha
són les tombes
de tota la gent
que va treballar
per fer Carnac
i l'Uxor,
per això li diu
la vall dels artesans,
naturalment,
dels artesans
amb un cert nivell.
I allí
hi ha visita,
bueno,
excavat,
hi ha algun temple petit
i hi ha
zona de residència
que està excavada
i després hi ha
algunes tombes,
tres o quatre tombes,
no gaire més,
que són visitables,
es baixa molt,
estan sota terra,
no tenen
aparència externa,
es baixa sota terra
i aquelles,
justament perquè han estat
molt poc visitades
i perquè fa molt poc
que estan excavades
i perquè estan sota terra,
es conserven
amb una lluentor
extraordinària
les pintures
de les parets.
I això està a l'altra banda
del riu,
a l'altra banda
de la vall dels Reis
i dels Reines.
Està davant mateix
de Carnac i Luxor,
s'ha de travessar
el Nil,
simplement,
i és la vall
dels artesans
i és una d'aquestes zones
que dius,
home,
allí estaràs tranquil
i veus una cosa
que no és única
perquè l'Egipte
està ple de...
Perquè es pot fugir
de la massificació.
El trajecte pel riu
comporta,
doncs això,
agafa un creuer
i amb el vaixell
vas fent diferents etapes.
És veritat
que per fugir
a les hores de més calor
moltes visites
es fan precisament
o a primera del matí
o a última hora del vespre.
Potser el Jordi Tinyena
no tant
perquè si diu
que va visitar el país
en una època
no especialment calorosa.
No sé si això
permet aprofitar més el dia.
Una mica més
i a més hores, sí.
Sí,
perquè en altres èpoques
en pla estiu
les visites
s'han de fer
a primeríssima hora
al matí.
No, no,
és que a Setmana Santa
ja estàs a 35 graus.
És molt apropiat
fer avui aquest viatge
tenint en compte
aquesta onada
de calor
que tenim aquí.
El punt culminant
de la travessia
pel Nil
és a Bussimbel?
Sí, jo crec que...
És a Suan?
És, i per tant,
aquest temple
de Bussimbel?
Des del punt de vista
de la monumentalitat
i dels temples
és a Bussimbel,
sense cap mena de dubte.
o sigui,
a part que ja t'ho expliquen
i ja saps
que no estàs veient
el temple
en el seu lloc originari
i que l'han traslladat
pedra a pedra
i tal,
però tot i així
no et fas la idea
que efectivament
allò és una mica
un parc temàtic
perquè al final
és veritat que ho és,
tot i que és autèntic,
però l'han traslladat
perquè la zona
on està bastant inundada
per la presa justament.
Sí, expliquem
que això
és un monument
traslladat
als anys 60
si no m'equivoco
per la construcció
de la presa
de Bussimbel.
És una mica,
jo crec que allò
és molt ambivalent
i jo ho vaig viure
amb una contradicció
insoluble
i és perquè
per un costat
la peça,
el temple,
és magnífic,
és un temple
que et cau la bava
de mirar-lo
i sobretot
perquè està molt ben conservat
a dintre
i en canvi
després
és potser
el que té
més de parc temàtic
perquè allò
va acompanyat
no sé si tu hi vas anar
però allò
va acompanyat
a la nit
d'un espectacle
de llum i color
a l'aire lliure
amb unes musiquetes
i uns projectors
que és boniquet
però que
en fi
em sorprèn.
Està pensat molt
en els turistes.
Sí, sí,
del tot, del tot.
Ara sí,
és la peça.
És una mica
el trajecte
pel Nil
tu el recomanes
fer-ho
a partir de l'Oxor
cap al sud.
Ho dic
perquè em sembla
que hi ha diverses possibilitats
però potser
si vas cap al sud
aleshores
vas cap a Busimbel
que sembla
que és com
una mica
el sumum.
D'altra banda
per arribar-hi
hi ha
una etapa
que la fas
amb autocar
la fas rodant
i
allò té
una certa gràcia
el que passa
que és una mica
pesat després
però
es va en convoi
la gent recordarà
suposo que
en els atemptats
que hi ha hagut
periòdicament a Egipte
alguns molts sagnants
a la vall de les Reines
amb uns alemanys
per haver-hi una massacre
i el que fan
és
tots aquests
excursions
cap a Busimbel
van en convoi
de manera que
s'agrupen
tota una sèrie
d'autocars
per anar junts
amb policia al davant
policia al darrere
i de vegades
i de vegades
policia a dintre
d'autocar
i nosaltres
jo quan hi va a anar
vam tenir un policia
a dintre d'autocar
doncs
això té una certa gràcia
i té una certa gràcia
al desert
tot que és quan
és el desert pedragós
no el d'arena
però sí el pedragós
i clar
és un paisatge diferent
que només veus
quan vas d'aquesta manera
i després
perquè condueixen
molt malament
i allí que no és fàcil
tenir accidents
perquè clar
és clar
com la meva palma
de la mà
doncs
bueno
arriba un moment
que fan
curses
a veure qui corre més
i s'avancen
i tots van junts
s'avancen
jo què sé
és un caos
i ara que citaves
això de la presència policial
la seguretat
la sensació
de seguretat
o inseguretat
perquè a més
Egipte clar
en els darrers anys
ha viscut moments
arran d'atemptats terroristes
doncs
en fi
ha quedat molt afectada
la visita de turistes
després això s'ha recuperat
perquè el país clar
no deixa de tenir
un gran atractiu
com dèiem al principi
quina sensació
vas tenir
quan vas anar
de seguretat
o d'inseguretat
no
de seguretat
jo vaig trobar policia
a tot arreu
i una cosa que em deien
no sé si és veritat o no
però que a mi em van dir
que em deien
la policia turística
que és una gent
que portava unes bandes
verdes
a les mànigues
policia a tot arreu
absolutament
a tots els monuments
a l'entorn del museu
és més
entre la vall dels reis
i la vall de les reines
estan separades
per una muntanya
en realitat
estan molt juntes
hi ha un camí
per la muntanya
que en 20 minutets
està fet
i pots anar caminant
d'una vall a l'altra
doncs tot aquest camí
no sé si el vam fer caminar
tot aquest camí
està ple de policia
clar
no t'estranya
perquè efectivament
la matança
d'aquells alemanys
es va produir justament aquí
a la vall de les reines
jo vaig tenir la sensació
que estava molt vigilat
tens la sensació
o quan marxes del país
tens la sensació
que la persona d'Egipte
que viu del turisme
evidentment cuida molt el turista
sí
i hi ha molta gent
que viu del turisme
això ho hem d'acceptar
com un mal inevitable
és a dir
tu sempre ets un turista
els viatgers
es van acabar el dinar
tu sempre ets un turista
ets una font d'ingressos
i llavors et tracten així
i de vegades
doncs esclar
veus que hi ha gent
que es baralla per tu
gent que t'ofereix
el mateix servei
per exemple
si vols muntar
amb una falua
i donar una volta
pel Nil
i n'hi ha més d'un
doncs veuràs
que es discuteixen
que si jo estava jo
que si no
que si em toca a mi
i ara
clar discuteixen entre ells
perquè tu ets una font d'ingressos
i una cosa
que a tu et costa
relativament poc
per ells significa molt
has d'anar preparat
evidentment
una de que els nens
et demanin coses
a les zones turístiques
i has d'anar preparat
que tothom vulgui
una mica treure't els diners
on s'acaba
on es va acabar
el trajecte
pel Nil?
a Suan?
sí, sí
al final a Suan
a Suan
sí, sí
i després
altra vegada
el retorn
amb autocar
altra vegada
i l'avió
aquí ja no hi ha
la pujada pel Nil
i com definiria
el viatge
amb vaixell pel Nil?
perquè això segurament
també està molt
mitificat
o clar
a través de les pel·lícules
i del cinema
i en fi
a partir de l'experiència
també de moltíssima gent
que ha pogut anar
com definiria
aquesta part del viatge
en què veus
en fi
doncs
un dels rius
més grans del món
envoltat de vegetació
just al costat
de la ribera
de les ribes
del riu
tot i que després
hi hagi desert
és una mica
decebedor
és a dir
inicialment
té aquest caràcter
que li van donar
a les descripcions
dels anglesos
i és evident
que és bonic
en el sentit
que passes
per tot el Nil
veus la riba
i tal
però està
tan massificat
els barcos
són tan turístics
les parades
estan tan programades
i tothom
para als mateixos llocs
que resulta
un pèl decebedor
perquè el que és bonic
és el que segurament
es podia fer
fa 15 o 20 anys
que era dir
para aquí
i parem aquí
baixem i veiem
aquest poblet
que és petitet
que no té res
però es pot veure
i en canvi
ara això és impossible
a tu et paren
on et paren
i tu ja saps
on pararàs
perquè ja veus
els barcos
que han arribat
abans que tu
i per tant
ja saps
que ara baixaràs
i trobaràs
un munt de gent
venent
això
això
això
això
el turisme
és inevitable
que sigui així
en el segle XXI
que viatgem molta gent
i que és una font
d'ingressos
per aquests països
molt important
però evidentment
ha destruït
una part important
de l'encant
dels llocs que visitem
malgrat aquesta massificació
es pot entendre
que Egipte
sigui font d'inspiració
per a molts escriptors
sí
sí
però no precisament
els barcos
creuers
no
entre altres coses
és a dir
poques paraules
Jordi Tinyera
no es va inspirar
precisament en res
fent aquest viatge
en absolut
a mi més aviat
em molesten
aquestes coses
quan els barcos
ho fan tots
arriba un moment
l'última nit
o la penúltima
que han de fer
la festa
disfresses
i llavors allí mateix
hi ha una botiga
perquè et compres
una xelava
i clar
jo passo una miqueta
d'això
i vaig voler anar
em sembla molt bé
que la gent
es distregui
i es diverteixi
com vulgui
però a mi això
m'interessa
però s'entén
d'altra banda
que la monumentalitat
dels temples
deixant de banda
i d'alguna manera
tancant els ulls
i no pensant
en la massificació turística
en fi
s'entén
que la història
de la cultura
egípcia
i la monumentalitat
dels temples
que comentaven
de tot el que veus
doncs pugui inspirar
relats
obres literàries
a més a més
malgrat
malgrat
aquesta massificació
i el fet de ser viatges
que ara estan molt
molt estandaritzats
i tothom parla al mateix lloc
si tu tens curiositat
sempre hi ha marge
per això
perquè esclar
tu compares
algunes de les poblacions
de la riba del Nil
i et porten a veure
un determinat temple
et pots quedar amb això
veient el temple
i després tornar
o pots decidir una
de temples ja n'he vist molts
i jo
a quina hora
vindreu buscar-me
a tot l'hora
doncs me'n vaig al poble
i jo vull donar
una volteta pel poble
això ho pots fer
de la mateixa manera
que pots decidir
anar al segon
o al tercer carrer
d'aquest poble
perquè esclar
el primer
és el que hi ha
totes les parades
i tal
però el segon
i el tercer
hi ha la vida
d'aquells pobles
i la majoria
de la gent
ja no hi va
i llavors allí
trobes algunes
estampes
d'aquestes
que dius
val la pena
haver-la vist
per exemple
a Suan
en un dels carrers
interiors
de Suan
vam trobar
una
no sé com
ho diria
perquè
suposo que
aquí
al més aproximat
seria una bugaderia
no?
amb planxa
bueno doncs
allò era un localet
molt petitet
amb una
l'home estava
a la porta del local
i davant d'ell
tenia
una mena d'estrada
una terima
de fusta
i damunt
de la fusta
roba
per planxar
per planxar
i l'home
planxava amb el peu
amb el peu
agafava la planxa
suposo que
perquè és més llarg
que el braç
i tenia més
espai
i pulvoritzava
amb aigua a la boca
amb una botella
es posava
es tirava l'aigua
i anava planxant
imatges
que és evident
que no les trobaríem
aquí de cap de les maneres
doncs aquestes
o gent
treballant
a la fusta
o treballant
una altra cosa
que es troben
al segon
al tercer carrer
i que val la pena
veure-les
amb aquesta imatge
ens quedem visitant
el segon o el tercer carrer
més enllà del primer
que és on van tots els turistes
sempre hi ha marge
per visitar
el segon o el tercer carrer
que il·lustra gràficament
el que Jordi Tenyena
per exemple
va poder veure
en alguns barris del Caire
o en algunes d'aquestes poblacions
situades a la
a la riba del Nil
avui Egipte
un d'aquells
països
atractius
per moltíssima gent
que comporta això
la massificació
recomanable si és possible
no visitar-lo a l'estiu
per la calor
i perquè la massificació
encara és més gran
i a partir d'aquí
deixar-se
emportar
en la mesura
del possible
amb aquests marges
d'actuació autònoma
que et permeten
els viatges organitzats
Jordi Tenyena
ha estat un plaer
viatge a Egipte
i fins la propera
gràcies
adeus i bon dia
bon dia
a l'estiu
a l'estiu
a l'estiu
a l'estiu
coi
Winston
берet
behat
per dins
esiu
a l'estiu
?
Fins demà!