Fins demà!
L'home del paraigua. Avui tenim diversos convidats aquí als estudis i també d'altres que saludarem de seguida a través del telèfon.
Primer saludem el coordinador del festival, Jordi Giramer, que ens acompanyarà segurament en alguns programes per anar desenvolupant, en fi, tots els espectacles del festival. Jordi, molt bon dia.
Bon dia a tots.
Però avui també ens acompanyen tres persones, tres tarragonines, que representen tres entitats que participen d'alguna manera en l'espectacle que podrem veure el proper diumenge al vespre al Teatre Auditori del Camp de Mar.
Són la Teresa Valls, de l'Estudio de Música de Tarragona. Teresa, molt bon dia.
Molt bon dia.
La Mari Carme Domingo, que és de l'IES Ponsendicar. Mari Carme, bon dia.
Molt bon dia, Arcar.
I la Montse Carles, de l'Associació per al Foment de la Dança. Montse, també bon dia.
Hola, bon dia.
Tres persones que, d'alguna manera, també ens ajudaran a entendre l'espectacle inaugural.
Perquè l'espectacle inaugural en Guany Jordi, del Festival d'Estiu de Tarragona, podríem dir que és una mica diferent.
És un espectacle, però on hi participa moltíssima gent, arribaran a participar gairebé mig miler de persones, si no m'equivoco, i entitats com les que elles representen i moltes altres.
Explica'ns una mica l'origen de tot això i de seguida parlarem amb el director de l'Home del Paraigua.
Sí, com bé deies, és un espectacle inaugural que sempre té una certa importància a arrencar bé i ens sembla que arrencarem de la millor manera possible.
És una coorganització entre el Departament de Cultura i els impulsors d'aquesta iniciativa, l'equip de l'Home del Paraigua, capitanejat per el Joan Martínez Colàs,
que és el compositor i el director i que, bé, em sembla que serà fantàstic poder comptar amb ell i que ens expliqui més les interioritats de l'inici del projecte
i les característiques artístiques del projecte.
Jo, en tot cas, sense ganes de xafar una mica la intervenció del Joan, en tot cas sí que explicaré el tret diferencial d'aquesta proposta,
que és una òpera Colàs, però que és una òpera que això a vegades sempre espanta una miqueta, però és una òpera molt particular.
I, de fet, nosaltres a la difusió de l'espectacle diem que això pot agradar tant als amants de la lírica
com a aquells que no hagin assistit mai a una vetllada operística.
Per tant, això és molt important recalcar-ho, que això és per un públic ampli i un públic popular,
perquè és un espectacle basat, un espectacle musical basat en la vida i l'obra de Vicenç Ferrer, el cooperant,
per tant, una figura, un català universal, un referent de tot un seguit de valors ètics i solidaris importantíssims,
i que la creació artística que explica la vida i l'obra de Vicenç Ferrer també l'ha fet un jove compositor,
jo diria dels que amb més talent que hi ha en aquest moment al panorama català, que és el Joan Martínez Colàs.
Això és aquesta òpera que es va estrenar l'11 de setembre del 2010 al Gran Teatre de Liceu,
amb un èxit aclaparador, i que ha fet gira per diferents ciutats,
que ara cull Tarragona en el marc del festival d'estiu i donant-li la significació i l'importància que té,
perquè és l'espectacle inaugural, i que tindrà una cloenda de gira de Catalunya
a l'1 de desembre al Palau Sant Jordi, amb el qual s'aplegaran representants
de totes aquestes entitats que s'han anat sumant en el projecte en les diferents ciutats,
i per tant, si a Tarragona ja arribarem gairebé als 500 intèrprets,
al Palau Sant Jordi arribaran gairebé als 2.000 intèrprets.
Aquests 500 intèrprets, i això és molt important dir-ho,
que el tret diferencial i pel qual l'Ajuntament acull
és perquè el tercer acte, sobretot el tercer acte,
però també no el primer i el segon, és una òpera participativa.
Què vol dir això? Vol dir que amb l'estructura i amb el cos professional
que té de cor, orquestra i solistes, que més o menys són un centenar de persones,
aquest tercer acte s'hi pot sumar totes aquelles entitats culturals, cíviques,
persones artístiques o persones individuals que tinguin ganes de viure l'experiència
de formar part d'una òpera o que mai s'ho han plantejat i que el format i el compositor
ha concebut això perquè això s'hi pugui encaixar.
I, per exemple, aquí tenim tres representants del món artístic i cultural de la ciutat,
una més de l'àmbit de la música, una altra més de l'àmbit de la dansa
i una altra més de l'àmbit de les arts escèniques i, a més a més, transversal,
perquè segurament aquest projecte acull gent de totes les edats,
que poden incloure's i, per tant, la gent de dansa pot participar fent
no sé què d'un passeig de les ànimes que simbolitza no sé què,
la gent de la música pot incorporar-se en el cor professional
i, per tant, engrandir aquesta massa coral que li dóna un coixí impressionant
a l'espectacle o la gent d'arts escèniques pot participar des del món de la figuració,
des del món d'altres àmbits.
I aquesta és una característica que fa que l'espectacle no sigui tan sols
un gaudi musical i artístic, sinó una autèntica experiència.
Nosaltres parlem d'esdeveniment, parlem de festa,
perquè l'emoció que transllueix de l'escenari cap al públic
i de tots els participants fa que hi hagi quelcom molt especial
que convidem molt la gent a viure-ho.
Per tant, no és allò només anar a dir...
Perquè molta gent entenem que potser li pot ser un cert recel de dir
que no sé exactament de què va això, una òpera...
No, no, és una òpera que té fragments musicals de pop,
amb instrumentació també d'altres gèneres,
que entra molt bé i, a la vegada, que pot viure una experiència sensacional.
I aquí suposo que ells ho poden explicar.
Tinc la Teresa Valls davant de l'estudi de música
que, a més a més, a diferència de la Montserrat o de la Maria Carme,
ha tingut ja el plaer de participar amb altres representacions a altres llocs
i, per tant, també suposo que podrà corroborar aquesta emoció,
aquesta mena de festa que es viu...
Ara li preguntarem, però abans deixo-me saludar el creador,
el compositor i director d'aquesta òpera Col·laix,
que és el Joan Martínez Col·laix.
Joan, molt bon dia.
Hola, què tal? Bon dia.
Escolta, com ens explicaries?
El Jordi ja ens ha fet una àmplia definició,
però, en fi, tu ets el creador.
Quina és la teva intenció quan crees, quan composes aquest home del paraigua?
Mira, doncs jo, en resum, et podria dir que en el moment que vaig començar
a composar aquesta obra, la meva intenció era arribar a Tarragona
i trobar-me amb aquesta gent,
perquè us dic la veritat que en el moment de posar-me a escriure l'obra
era un tema molt conceptual, anar a contracorrent de moltes coses,
el fet que molta gent que no són artistes professionals puguin pujar a l'escenari,
el fet que no hi hagi un director artístic, sinó que l'òpera s'interpreta a partir de la música,
que puguin col·laborar persones que no estan acostumades a pujar als escenaris professionals.
I us puc dir que al llarg de la gira hem tingut col·laboració de molts artistes
i gent molt interessant, però aquí a Tarragona això ha estat una revolució.
Estem, tot l'equip de producció, estem fascinats per la resposta de la ciutat
i per la resposta dels professionals, que moltes vegades ja sabem
que el món professional artístic és molt complex, és molt petit,
i de vegades et trobes grandíssims professionals que estan fent unes tasques
gairebé pedagògiques amb entitats, amb escoles de música,
i aquí a Tarragona això ha estat increïble.
Hem trobat un equip de gent meravellós i l'òpera fa un salt
amb aquest concert de Camp de Mar fem un salt totalment extraordinari.
El títol de l'home del paraigua respon a alguna cosa en concret?
Perquè suposo que a molta gent li deu sorprendre.
Què vol dir l'home del paraigua?
Aquest era el nom amb el que era conegut el Vicenç Ferrer en Antapur,
perquè els hi quedava molt l'atenció que en un lloc tan àrid
i allò semblen a los monegros, perquè us fa una miqueta la idea
de quin tipus de clima, quin tipus de geografia estem parlant,
i el Vicenç va tenir ja fa molts anys un problema amb la pell
i per protegir-se del sol, quan s'anava a meditar
i a pensar en les seves coses, s'anava passejant
amb un paraigua immens de color negre.
I la gent li deia, mira, l'home del paraigua.
I això va calar i al final tothom el coneixia com l'home del paraigua.
L'espectacle ja ens deia el Jordi que té tres actes
i que el tercer, per dir-ho d'alguna manera,
és el gran final, la gran treca.
Què ens expliques, de totes maneres, al llarg d'aquests tres actes?
Què s'explica en la història?
Els dos primers actes expliquen la vida del Vicenç
des que va néixer a Barcelona l'any 1920.
El primer acte va des que va néixer,
quan va viure la Guerra Civil,
quan va entrar amb la companyia dels jesuïtes
i quan va acabar tota la seva formació
se'n va anar a la Índia per fer els exercicis espirituals.
El segon acte comença quan arriba a la Índia
i acaba amb la seva mort.
I llavors el tercer acte, que és la part de creació col·lectiva,
és la que està dedicada a la seva obra més important,
que és la Fundació.
I per què, en el moment de crear aquest espectacle,
aquesta Òpera, Joan,
penses en aquest tercer acte on hi participi tanta gent?
Què és el que et mou, en fi, a tirar endavant aquesta moguda?
Aquí hi ha un fons ideològic bastant potent.
Jo fa molts anys que em dedico a la música,
tinc formació de música clàssica
i fa molts anys que veig que el públic de la música clàssica
cada vegada és més gran,
que costa molt d'enganxar la gent jove,
que el llenguatge dels clàssics
i la posada en escena de la música clàssica
no resulta atractiva pel gran públic.
I després de fer moltes reflexions,
arribes a la conclusió que hem d'anar trencant barreres
i que una barrera molt important és que la gent,
quan ve a veure un espectacle,
ha de tenir l'oportunitat de sentir-se integrat en aquest espectacle.
Llavors aquí va néixer el concepte d'Òpera Col·lage.
Primer vam integrar els artistes locals de cada lloc
on hem anat a fer l'Òpera
i després fins i tot, i és el pas més important,
i això ja ho vam fer al Liceu,
integrem el públic.
Hi ha diversos moments de l'Òpera
on necessitem que el públic col·labori amb nosaltres
per desenvolupar l'obra.
O sigui que es pot dir que el públic al final forma part de la part artística,
no és un objecte passiu.
Llavors aquest concepte ha calat tan profundament
amb la nostra manera d'entendre la música
que tot el que estem fent des que vam començar amb l'Òpera Aigua,
si no té aquest revestiment col·lage,
ja no ens omple.
Ara, per exemple, fa 10 dies vam estrenar una missa
que vaig composar al Palau de la Música Catalana, a Barcelona,
i també vaig reservar dins dels 7 números que vaig composar a la missa
3 moments perquè pogués participar el públic de manera massiva.
I això ja forma part d'una filosofia
i de veure sobretot això que podem convertir els concerts
en una experiència que no es pot reproduir ni amb un DVD,
ni amb un CD, ni amb un MP3,
que l'única manera de poder-ho viure és indirecta.
I això és una miqueta l'aposta que estem fent.
Clar, que de representació és una idea ben diferent.
Ara, el que també això m'imagino
i el que implica és que prèviament,
clar, reunir a tantes entitats i a tanta gent,
doncs això requereix un gran esforç, no?
Això requereix un esforç de producció
que, bueno, per sort tenim un equip de gent meravellosa
que hi creuen moltíssim en el projecte,
capacitats per poder tractar amb la gent,
per poder atendre les necessitats
de cada grup que participa.
Penseu que no només estem parlant de grups
a nivell de grups de la cultura tradicional
o d'escoles de música o escoles de dansa,
fins i tot integrem a l'espectacle persones discapacitades,
secs, minusvàlids, persones que tenen diverses discapacitats,
perquè una miqueta l'obra del Vicenç Ferrer
transmet aquests valors
i, de fet, la seva tasca a l'Índia ja ho reflectia d'aquesta manera.
Però, evidentment, això a l'hora de posar una escena
requereix una sensibilitat molt especial,
però, bueno, com et deia,
és una cosa que ho hem anat trobant pel camí
i que ara ja no sabríem treballar d'una altra manera.
Això va començar... La història va començar a Liceu
i s'acabarà al desembre al Palau Sant Jordi, no?
Molt em temo que no, eh?
Què vols dir? Que encara hi haurà més representacions?
Perquè ja hem estat començant a parlar
al concert del Palau Sant Jordi,
sembla que ens obrirà la possibilitat
de repetir aquesta experiència
per la resta de l'estat espanyol,
sembla que l'any que ve també podrem visitar Alemanya,
o sigui que crec que aquesta és una obra
que té un recorregut encara molt llarg
i quan nosaltres pensem que estem arribant al final
veiem que encara queda molt l'horitzó
i en aquest sentit, ja us dic que aquest concert de Tarragona
ens marca un canvi de direcció
i un canvi d'ambicions
perquè, bueno, quan vam estrenar l'Òpera al Liceu
vam participar 423 persones,
vam creure que això era un fet absolutament inèdit
i insuperable
i aquí a Tarragona ja estem a prop de les 500 persones
perquè també s'ha de dir que a part de les més de 400 persones
que participaran de Tarragona
ve gent de tota Catalunya,
gent que ja ha cantat, que ja ha ballat l'òpera
i que volen continuar amb nosaltres treballant,
o sigui que a més, allà on anem dinamitzem
la vida comercial i la vida dels restaurants
perquè ens va seguint molta gent.
Escolta, i l'última, com convidaries aquest públic
que tu li demanes que hi participi,
que hi participara també,
com el convidaries a anar a veure aquest home del paraigua?
Nosaltres ara hem tret un eslògan
que és molt clarificador que diu
que hi hagi un concert,
i això no és venir a veure un espectacle,
et gastes, no sé si són 14, 18 euros,
pas la teva entrada, vens, passes una estona,
no, això es tracta de venir
i integrar-te dins d'un espectacle
i tenir una vivència.
Aquesta és una miqueta la nostra finalitat
i és el que estem assolint
amb cadascun dels concerts que estem realitzant a la gira,
o sigui que això no es tracta de dir
vaig a passar una estona a veure què fan,
sinó vaig a integrar-me dins d'una cosa
que és molt gran,
jo sempre dic que més que un concert
sembla la inauguració d'uns jocs olímpics.
Aquesta és una miqueta la comparativa.
Joan Martínez Colas,
creador, compositor d'aquesta opera Colas,
Solomà del Paraigua,
que la podrem veure el proper diumenge a la nit
al Teatre Auditori del Cant de Mar.
Gràcies per atendre la trucada de Tarragona Ràdio
i ens quedem aquí als estudis
amb algunes de les persones
que hi participaran activament damunt de l'escenari.
Moltíssimes gràcies
i un abraçat molt forta per tots els companys.
Gràcies, Joan.
Adéu, Joan.
Ens veiem dimecres.
Adéu.
Adéu, adéu.
Doncs el Joan Martínez Colas,
el creador, compositor d'aquesta opera.
La Teresa Valls,
dèiem abans de la conversa telefònica,
que ja ha participat d'alguna manera?
Sí.
Jo personalment,
i l'estudi de música,
hi participem des del primer dia.
És a dir,
aquesta estrenada a l'Iceu,
ja hi vam anar
a unes 25 persones
de l'estudi de música.
I l'hem anat seguint,
això que deia ell,
l'hem anat seguint pertot arreu.
És veritat que cada vegada
que jo vaig,
que formo part d'aquest grup,
arribo allà,
faig l'opera i ja està.
I cada vegada és diferent
perquè depèn del tipus de gent
i dels grups que s'hi apunten,
doncs la dansa és una o és una altra,
o els que canten són uns o són nosaltres.
Bueno,
aleshores,
aquí a Tarragona ha sigut,
clar,
la meva experiència és molt diferent
perquè hi ha una feina previa
que jo allà on vaig ja me la trobo feta
i aquí no.
Aquí he participat directament.
Ha sigut molt,
jo crec que molt emocionant
perquè ens hem retrobat
i ens hem conegut
amb una sèrie de gent
que segurament tothom fa molt de temps
que treballem,
però amb àmbits molt diferents
i que,
bueno,
no tant diferents,
artístics,
però amb àmbits diferents,
que mai havíem fet res junts,
i en aquest moment
això ens permet
primer conèixer-nos
i després poder treballar junts
i qui no sap si en un futur
doncs alguna altra cosa.
Però,
a part d'aquesta experiència,
hi ha una cosa
que jo valoro moltíssim
que és aquest trencament,
és a dir,
els que ens dediquem
a la música clàssica,
com ha dit el Joan,
l'òpera potser és de les coses
més encursetades
que hi ha
i veiem els senyors
que canten àpera allà dalt
i un cor
i una orquestra
i és com una cosa
molt inaccessible
per moltíssima gent.
Només hi pots participar
com a espectador
perquè per tal de l'escenari
has de tenir unes condicions determinades
que no tothom les té.
Aquí no,
això permet fer-ho a tothom
i això és trencar molles
i això no tothom ho entén
i jo crec que aquí hi ha
una mica de la discussió aquesta
i crec que això és
el bo d'aquest ober.
És a dir,
tothom pensa que sortirà a cantar,
que és el que jo he fet,
que mai de la vida havia cantat
i això trobo que és fantàstic
perquè poder participar en un òper.
Ara, si tu vols Ricard,
vols cantar,
véns i et farem cantar
i sortiràs diumenge allà.
I què cantaré?
Doncs el tercer acte.
És a dir,
és una òpera que,
com ha dit el Joan...
La Teresa Valls canta.
Sí.
Ha cantat i cantarà el diumenge
i amb tota la gent
de l'estudi de música.
Sí,
i jo participo en el cor de cambra,
o sigui,
faig alguna cosa més que el tercer acte,
vull dir,
faig tota l'òpera,
però hi ha tres actes,
els dos primers actes són
la vida de Vicenç Ferrer,
havia dit mort d'aquest senyor,
i el tercer acte és la fundació.
Aquesta fundació que fa a ell,
per tant,
és una festa
i amb aquesta festa
s'hi pot afegir tothom.
Tothom i cada vegada és diferent.
Ara,
com ha dit ell,
hi ha tanta gent
que hi participa
que no es pot tothom inquivir
dintre d'aquest tercer acte,
perquè, clar,
llavors seria més llarg
que la resta de l'òpera.
Aleshores,
hi ha coses
que participen també,
o números que es participen també
en el primer i en el segon acte.
Per tant,
això ha passat aquí a Tarragona
i ha passat al...
Jo recordo com a Ataró,
si no recordo malament.
Als altres llocs que hem anat
ha sigut el tercer acte.
Potser,
bueno,
la gent està més disposada
o...
Depèn, no?
Per tant,
jo trobo fantàstic
que tothom que vulgui,
si ells tenen un sistema
que és,
jo vull cantar,
jo vaig a una pàgina web,
m'apunto,
em baixo les partitures
de les msp3,
no sé què,
vaig a uns assajos
i m'aprenc la cosa.
I ja està.
Això,
jo no ho havia vist mai.
I fa molts anys
que em dedico a la música.
I això és el que veurem
el diumenge.
Aleshores,
Montse,
vosaltres què fareu
com a associació?
Doncs nosaltres participem
en el tercer acte,
evidentment,
però com fem disciplines
com dansa clàssica,
contemporani,
molts estils,
ens van proposar
si volíem participar
puntualment
en el primer i segon acte
en moments puntuals
de la vida
d'aquest senyor
i ens vam liar
i vam dir que sí.
Evidentment,
ens van demanar
que fossin
les noies
més grans
i més preparades
perquè primer
el segon acte
tenia un nivell
professional
una miqueta més alt
i sí,
sí,
representarem
un trosset
d'una combinació
entre clàssic
i contemporani,
després una altra peça
serà en puntes
de clàssic
i una altra peça
de dansa
que serà
en contemporani.
I després,
com a aportació
personal,
hi haurà una peça
amb castanyoles
i barrejat
amb flamenc
i contemporani.
Què vols dir,
una aportació personal?
Sí,
personal.
Teva,
teva,
Montse.
Sí,
perquè realment
quan vaig entendre,
bueno,
vaig conèixer
aquest projecte,
es podia participar
com a agrupació
i després individualment
i tot just
va sortir a la reunió
me'n vaig anar
a l'ordinó,
vaig apuntar-me
i vaig dir
aquí hi estic
i sé fer això,
això i això.
Això potser la gent
no ho sap
però la Montserrat
ha de ser
una excel·lent professora
de dansa,
ella també té
un recorregut més professional,
personal
i molt especialitzat
en el món
de les castanyoles
que és un àmbit
molt determinat
però que a la vegada...
Soc concertista
de castanyoles
però però és que
és com a molt personal
i em va agradar molt
els dos camins.
Pel que ens explico
és com una mena de menú
que també cadascú
des del seu nivell professional
o d'aficionat
de maters simplement
pot participar
i en el teu cas
tu també decideixes
a nivell personal
que tenint en compte
la teva especialització
hi vols aportar
el teu granet.
Exacte
i els va agradar la idea
i allà la liarem
llavors que la lio
la liem com a
amb les noies
amb totes
de dansa
i després
a nivell personal.
Clar, d'entrada
em vaig apuntar personalment
perquè vaig pensar
no sé què passarà a l'ocerció
no sé quina acceptació
jo agrada el projecte.
La veritat és que l'acceptació
és molt bona
les noies
tenen l'oportunitat
de viure
en directe
i en primera persona
una òpera
que és això que deia
que l'Òpera
és com el que fa
molt encursetada
i aquí deixa de
es trenquen
totes aquestes barreres
i penso que
a partir d'ara
aquests adolescents
aquests infants
quan sentin la paraula
òpera
miraran
cosa que abans
sentia una òpera
i la girava al cap
i aconseguint òpera
és
bueno, quin tipus d'Òpera
i com és
així o així
i doncs clar
una òpera interactiva
una òpera en què
poden participar
la ciutat
és una
bueno, és brutal
jo penso que ha de ser-ho
I la Maricarma Domingo
i la gent de l'ISPONDICAR
com participareu?
Mira, nosaltres
vam entrar a l'Òpera
de la mà de Jordi Giremé
que em va trobar un dia
pel carrer
i em va dir
hi ha una reunió
no s'ho han pensat dues vegades
vam entrar tots allí
sortíem del conservatori
amb els alumnes
i els vaig fer entrar
a l'antiga audiència
una vegada estàvem allà
ens va costar molt poc
entrar en aquesta òpera
perquè el compositor i director
amb el qual has parlat
amb Joan Martínez Colàs
que ara ja és amic i tot
doncs tot amb el seu equip
meravellós de producció
ens ho han posat molt fàcil
i des del primer dia
ens van explicar
com anava
de manera que van engrescar l'alumnat
i no els vaig haver de dir jo
apunteu-vos o no apunteu-vos
van apuntar ja
pel seu compte
tots sols
com a equip
com a Institut Pons d'ICAR
perquè a més a més
els anaven molt engrescats
perquè havien actuat
en diferents llocs
de Tarragona
aquest any hem començat
aquest batxillerat a l'institut
i ha anat fort
llavors ja van embalats
i diuen
doncs ja sí
a Camp de Mar
ui fantàstic
el que passa
que no només ha estat
el tema del Camp de Mar
i què farem
i què anirem
d'entrada va ser
volem participar
ens engresca el projecte
ens agrada
aquesta gent
s'estima el que ens està dient
i ens està tractant
com a persones
des del primer dia
no com a grup
sinó com a grup
i com a persones
individualment
és molt important
és molt important
que la gent de Tarragona
sàpiga
que tot aquest equip
de producció
que ara veuran
a primera línia
i que estan allà
i que han començat
des dels inicis
són gent
que s'impliquen
a tot
i que venen
cada assaig
els primers
que marxen els últims
i que estan explicant
tot fil per randa
també compta
amb la col·laboració
com no
de l'estimada Teresa Valls
i que també cal dir
que com a tarragonina
i això sí que ho vull dir aquí
estic molt contenta
que participin ja
des de l'any 2000
des de l'inici
a liceu
que van anar
artistes de la nostra ciutat
com la Soprano
Teresa Valls
amb tot el que ha implicat
a l'estudi de música
i el nostre tenor
Emili Gisper
perquè això també
és important per Tarragona
que la gent de Tarragona
també col·labori
a primera línia
amb actes d'aquests
i aquí tenim tres entitats
però és que n'hi ha
una vintena llarga
Jordi
la meva primera pregunta
bueno
primera no
veig això
i com us coordineu vosaltres
les castanyoles
de la Montse
amb les cançons
de la Teresa
i el que fa
la gent de la Mari Carme
i tota la resta de gent
tot això
com heu fet fins ara?
és a dir
cadascú
a part de riure
que ja m'imagino
que heu riure molt
i seguirem riure
en el cas de la música
tu t'inscrius
en una pàgina web
i aleshores dius
jo vull cantar
aleshores tu entres
tens una contrassenya
i pots baixar-te
les partitures
els midis
els més pètre
per tu escoltar-te
la teva melodia
hem marcat uns assajos
jo vaig marcar uns assajos
uns dies i unes hores
ens hem après les cançons
però aquí la Teresa
doncs ha fet
de coordinadora
de directora
de la part musical
bueno
d'un tros
no tot
perquè en el cas
de la Mari Carme
ella també ha fet
les seves cançons
i el que jo he fet
el que jo he fet
amb els meus alumnes
i la gent que m'ha vingut
a mi
tothom ho ha fet
s'inscrit
i s'ha baixat
les seves coses
a partir d'aquí
hi ha uns assajos
conjunts
marcats
des del dia 2 de juny
si no recordo malament
han sigut diversos assajos
en què
ens hem trobat
tots al dematí
amb un horari
de 9 a 10
no sé qui
de 10 a 11
no sé què
quan parlem de tots
parlem d'aquests
gairebé 500
parlem de bastoners
parlem de dansa
parlem de teatre
i a l'equip de producció
va enganxant
i dient
ara surten aquests
entren aquests
i tots ens hem fet una idea
de 10 a 11
no sé què
de 10 a 11
i ara doncs demà
hi haurà un pre-assajat general
que ja s'ha de passar
al camp de mar
que s'ha de passar
tot seguit
tot seguit
per saber realment
primer passarem al tercer acte
l'hem dit tota la tercera dia
nosaltres
nosaltres per exemple
fem
tota la part de cantar
cantada
la tercer acte
que és oberta
i cantem
però també fem de figurants
en el primer i segon acte
i se'ns ha donat
total llibertat
per dintre de tot
acoplants
el que volem fer d'allí
hem vist vídeos
hem vist tal
però al final
el producte el portem nosaltres
vestiu-vos com vulgueu
Barcelona 1920
després estem a la Índia
tots anirem de blanc
farem això
farem allò
i ja allí hem fet creativitat
en el nostre cas
el primer es assajarà el tercer acte
que és aquest
on hi ha més gent
perquè hi ha una sèrie de gent
que acabi la seva feina
si vol pugui marxar
i després es farà
el primer i el segon acte
l'assaig
o sigui una mica de cap per avall
al revés
que hi haurà
que és el que participa
no tanta gent
i evidentment
diumenge al dematí
es passarà tot seguit
com ha de ser
el que desprèn
de les vostres paraules
és que a més la gent
vosaltres esteu entusiasmades
i la gent que us envolta
s'ha engrescat moltíssim
i que fins i tot
ha estat com un revulsiu
és que és una mica
el que deia la Carme
no
no
no
hem hagut d'anar a estirar
la gent
jo no he convençut
de ningú
que vingui a cantar
he vingut
qui ha volgut
vull dir
qui no li he pogut
estic fora
o no sé què
doncs passa res
però la gent que hi és
nosaltres els hem preparat
nosaltres quant sou
a l'institut
10 persones
els hem preparat
els assajos
els hem assajat a classe
els hem preparat
el que després
haurien de cantar
el canc humó
per ser que després ja
ho fem de memòria
etcètera
seguim les indicacions
del director
i després el tema
de la part més creativa
en plan interpretació
no he donat unes pistes
però ja s'ha fet in situ
perquè ens trobem
amb altres companys
evidentment
hi ha un grup de la 11
hi ha un altre grup
que va d'una altra entitat
i llavors allí
ens hem de mullar
tots el mateix
llavors és un estall
i compartir
i veure el què
per això dic
que als alumnes
també els ha agradat molt
aquesta filosofia
perquè no només són uns
valors artístics
sinó també són ètics
cívics solidaris
és un missatge
aquest missatge
de Vicent Ferrer
que de l'acció
passa realment
o sigui
és l'acció
posada a la música
posada a la interpretació
per deixar un món més just
un món millor
i això també ho veuen
perquè les lletres
se les coneixen
i que cantem en anglès
saben el que diem
i les lletres
estan pensadíssimes
o sigui
no ho hem dit
però és que l'òpera
està
encara que sembli fàcil
i hi ha una música
molt bonica
i tal
està tot pensat
al mil·límetre
és una filigrana
està tot composat
pensant en totes les frases
l'equilibri que hi ha
els motius que repeteixen
els dissenys
al principi
jo me l'he escoltat tota
perquè està penjada
en el meu cas
no els vaig dir
anem a ballar
jo vaig fer-ho al revés
no sé
jo vaig sentir
d'una altra manera
aquest projecte
vaig dir
mira
ens comprometem
amb aquest projecte
indiferentment
del que anem a fer
si anem a passejar
si anem a ballar
si anem a estar quiets
si anem a figurar
el projecte és aquest
és un català
que ha fet una feina
impressionant
a la Índia
i
ens comprometem o no
i tots els nens
els hi vaig explicar
més o menys
la vida de Vicenç Ferrer
més o menys com anava
què és el que s'explicaria allà
tot el concepte de l'òpera
i van ser ells que van dir
vale
som-hi
què hem de fer
no és
anem a ballar aquí
i els vaig
no no no
la idea és aquesta
anem a sentir
anem a vibrar
per aquesta
que ja és hora
que hi hagi alguna cosa
que ens faci vibrar tots junts
i que ens unim
i que si hem d'estirar la punta
estirem la punta
si hem d'estirar el braç
estirem el braç
i si hem d'estar quiets
estarem quiets
però el que ens diguin
i obrir la ment
a qualsevol canvi
quan ens ajuntem
dels sectors
que no ens hem vist mai
i ara la liarem
estem d'acord
demà serà el primer dia
que us veureu tots
i que veurem tots sencer
ens hem vist a trossos
a trossos
però tots
demà
demà serà emocioníssim
demà al matí
no, però a més a més
a la tarda
a la tarda
no, però a més a més
una cosa molt bonica
perquè en aquest món
que tenim
que és tan
individualista
i tan
tan remogut
que està tot
i en fi
veure
que gent
en aquest cas
del mateix àmbit
s'ajunta
per fer una cosa
això
és fantàstic
o sigui
en el meu cas
que portem
no només gent que canta
sinó gent gran
que toca
que s'ajuntaran
amb gent de la banda
amb gent de la cobla
amb músics professionals
que tinguin aquesta oportunitat
de treballar tots
per la mateixa cosa
bueno
és que això
és que no hi ha
hauríem de pagar diners
per anar allí
saps?
és que no hi ha
no hi ha ocasions
per fer aquest tipus de coses
o sigui
tocar tu el teu instrument
al costat d'un sonor professional
que el més possible
és que estigui
doncs a l'OBC
o qualsevol
que l'orquestra professional
i que tu estigues allà
tocant el teu violí
és un nen
per un nen
o el saxo
o el que sigui
clar
això és una experiència
fantàstica
i a més a més
t'ajuntes instruments clàssics
amb instruments moderns
com he dit abans el Joan
també hi ha la cobla
hi ha una banda
hi ha la unió musical
vull dir
clar
és una barreja tremenda
això és una oportunitat
que no sé qual problema tenir
perquè estan
danses tradicionals
clàssica
o sigui
de la pena
ja els nostres nens
veuran
que totes les danses
es poden realment
compartir
i fer-ho tot junt
no és
això és un espectacle
de dansa clàssica
o això és un espectacle
és que fins ara
tot es barreja
tot ben separat
tot ben separat
i els murs ben alts
quant dura el tercer acte
per fer-nos una idea també
tota l'obra dura
dues hores i mitja
més o menys
més i més
però aquesta tercera part
que és el
i aquest tercer acte
deu durar mitja hora llarga
jo calculo
jo crec una mica
intentant recollir
tot el que s'ha anat dient
perquè em sembla que
han estat excepcional
no cal fer gaire les preguntes
perquè ja les estan
tan entusiasmades
que ja parlant
no
el que sí que em sembla
que és que a pinzellades
han anat sortint
tots aquells factors
que han fet
que aquest projecte
sigui especialment atractiu
perquè
diguéssim
des de l'àrea de cultura
s'hagi acollit
i que em sembla molt important
destacar això
perquè tu has fet referència
vaig trobar el Jordi Ginemet
una mica
com s'inicia el projecte
i quin ha estat el procés
perquè aquest és un altre element
molt important
d'aquest aspecte
Jordi
quan comenceu
a parlar de tot això?
a principis d'any?
bé
sí
això fa temps
que tal
potser les primeres reunions
ho dic una mica
per entendre
perquè et trobava
i és normal
que molta gent
faci preguntes
i dir
ostres això
quin liu
com es coordina
però ells ho han explicat
molt bé
que és un projecte
obert
però a la vegada
molt controlat
és un projecte
diguéssim
molt pensat
i que per tant
és com un caos
organitzat
és a dir
que tothom hi pot participar
però això no
el col·lage no significa
que allò
tot un seguit de peces
no no
al final això té una unitat
de conjunt
però que
la gràcia
que està pensat
d'una manera
en què tothom
hi pot participar
però
tothom és conscient
que totes les entitats
tenen molta feina
i una dinàmica
determinada
però això està pensat
perquè cadascú
pugui anar treballant
dins el seu àmbit
i tot plegat
això s'ajunti
però s'ajunti
amb coherència
amb sentit
amb transcendència
artística
i que
quan em deies
això va començar
anys d'any
es va fer
unes reunions
inicials
fa uns tres mesos
o quatre mesos
i que
aquí aprofito
per dir
que em feies referència
a mi
que nosaltres
érem conscients
que això era
obert
no tan sols
a les entitats
culturals
sinó
entitats
cíviques
entitats
del món
del discapacitat
a tothom
que vulgués
participar
perquè em semblava
que donava
l'oportunitat
que gent
de diferents àmbits
que està treballant
en diferents àmbits
aquí tenia
això encaixava
dins els objectius
pedagògics
i aquí jo faria referència
també a agrair
la col·laboració
d'altres tècnics
municipals
d'altres departaments
que són els primers
que ens vam reunir
amb petit comitè
per explicar-los el projecte
i que ens ajudessin
a arribar
a totes les entitats
que ells creien
que aquest projecte
els hi podria aportar
aspectes interessants
i per tant
aquí vam tenir
la col·laboració
del Romà Soler
del servei de la discapacitat
la gent de joventut
la gent de cooperació
la gent de centres cívics
per tant aquí
fer extensible
un agraïment
perquè l'impuls
del projecte
sí que era molt important
no fer-ho petit
sinó fer-ho gran
i per tant
fer-ho molt obert
a partir d'aquí
s'apunta
tothom
que ha tingut il·lusió
entusiasme
per apuntar-se
i això des del començament
de l'Ajuntament
ho vam deixar molt clar
atenció
el fet que l'Ajuntament
faci arribar la convocatòria
perquè el projecte
evidentment
no pot arribar
a totes les entitats
no vol dir
que aquí ningú
se senti obligat
és a dir
aquí s'apunta
la gent
que té ganes
de fer
que té ganes de fer
perquè el projecte
com bé deio
té uns valors
solidaris
i ètics
implícits
amb la figura i obra
perquè es reflecteix
la figura i obra
de Vicenç Ferrer
o perquè la gent
fa una activitat
artística
i aquí pot fer
un pas més enllà
que és de reconeixement
i de visibilitat
perquè això és l'espectacle
inaugural
del Festival d'Estiu
per tant
a tothom
li pot resultar motivador
per tant entenc
que hi pot haver entitats
que diguin
escolta
més enllà
que el projecte
és interessant
per aquests valors
també dona la possibilitat
que nosaltres
els nostres col·lectius
facin un pas més endavant
per tant
són tot un seguit
de coses sumades
que fa que això
sigui una realitat
i pel que fa al procés
no han sigut
molts assajos
però sí uns assajos
molt ben aprofitats
jo et diria
que a partir de les primeres
reunions inicials
per presentar el projecte
hi va haver una reunió
amb els directors artístics
de cadascun
dels col·lectius
amb els quals
amb la part artística
del projecte
es decideix
què poden aportar
on poden intervenir
i tal
i a partir d'aquí
si no recordo malament
i em corregiu
hi ha hagut dos assajos
dos dissabtes al matí
al Camp de Mart
de la vessant musical
i de la vessant
també d'arts escèniques
per anar encaixant
totes aquestes peces
i ara aquest dimecres
hi ha aquest preassaig general
i el diumenge al matí
hi haurà l'assaig general
vull dir
que no són tantes coses
i que per tant
la gent ho ha pogut fer
amb una certa facilitat
hi han hagut també assajos musicals
de la banda
i els instrumentistes
de l'estudi de la música
per exemple
la setmana passada
que potser no estaven
en el calendari
però que sí
en el calendari
de les entitats
però són assajos petits
molt ben pensats
que després
s'encaixen
i penseu
en anar-hi
o teniu assegurada
una certa participació
com a entitats
en la gran traca
final del Palau Sant Jordi
nosaltres sí
vull dir
des del 2010
que anem a tot arreu
aquesta missa
que ha dit
el Joan
ho dic perquè no sé
si això també
és una motivació especial
és evident
també ho vam explicar
per exemple
aquesta missa
que ha dit el Joan
que vam fer
el dia 21
l'hem estrenat
també nosaltres
vull dir
que no és la primera
i espero que no sigui
l'última vegada
que hi puguem col·laborar
perquè d'aquesta manera
brindes oportunitats
a la gent
a estar
i en aquest cas
a cantar
i a tocar
perquè també hi ha gent
que toca
en uns espais
que és difícil
cantar el Liceu
que és difícil
cantar el Palau de la Música
si no
estàs dintre d'un grup
tancat
de 30
40
50
que és una coral
o una orquesta
o no sé què
i en aquesta manera
que és un grup obert
tu te pots apuntar
t'aprens allò
i vas
Teresa, Maricarma, Montse
moltes gràcies
moltes felicitats
gràcies a vosaltres
i a disfrutar
perquè us veig
tan engrescades
que ara el que es tracta
és de la festa final
del proper diumenge
que vagi molt bé
i Jordi Girame
gràcies per aportar-nos
aquest primer espectacle
del Camp de Mar
del Festival d'Estiu
anirem parlant
d'altres espectacles
en properes setmanes
i en fi
que vagi molt bé
aquest espectacle inaugural
això esperem
només dic
que qui vulgui comprar
les entrades
ho pot fer per Ticketmaster
a través d'internet
o telèfon
o bé els caixers
de Cervi Caixa
o bé les taquilles
del Teatre Metropol
el dijous i divendres
estan obertes dijous i divendres
de 12 a 2
i de 4 a 8
i el diumenge mateix
per aquells
que es dissedeixen
a última hora
a les taquilles
del propi
Teatre Auditori
Camp de Mar
i esperem a tots
retrobar-nos
el diumenge allà
per viure aquesta festa
serà la primera
gran nit d'estiu
al Camp de Mar
14 i 18 euros
preus molt populars
això
l'home del paraigua
diumenge
a les 9 del vespre
Jordi gràcies
que vagi molt bé
gràcies a vosaltres
a
a
i
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a
a