.
Som ja en el temps de la tertúlia en aquest matí de dimarts a Plujós,
dimarts de Setmana Santa, un dimarts amb Tertúlia Política.
Avui amb Josep Anton Burgessé,
el nou primer secretari local del Partit dels Socialistes.
Josep Anton, molt bon dia.
També ens acompanya el senador de Convergència i Unió
i ex-regidor de l'Ajuntament, Jordi Sendres.
Jordi, bon dia.
Gràcies, bon dia.
De fet, feia quasi més d'un any que no venia.
Sí, sí, clar, és que està a Madrid.
Està a Madrid, molt a Madrid, Jordi Sendres.
També entre Tarragona i Barcelona està Jordi Roca,
regidor de l'Ajuntament i diputat al Parlament des de fa unes setmanes.
Jordi, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I Josep Cementer,
ex-president local d'Iniciativa per Catalunya Verge.
Josep, també bon dia.
Bon dia.
Tertúlia Política, avui per comentar diferents aspectes de l'actualitat.
Avui, de fet, hem de conèixer els detalls dels pressupostos
generals de l'Estat.
Encara no sabem el detall, la lletra petita d'aquests pressupostos,
però ja sabem que inclouran fortes retallades en tots els ministeris,
especialment, per exemple, en el Ministeri de Foment.
Això fa preveure que tindrem una davallada considerable de les inversions.
I veurem com això afecta projectes de les comarques de Tarragona,
de Catalunya, però especialment el que ens interessa a nosaltres.
I veurem si hi ha partides o no per l'A27,
pel corredor del Mediterrani o d'altres.
Clar, això encara a aquestes hores no ho sabem,
a aquesta hora del matí,
però d'un moment, i després de la presentació dels pressupostos
del passat divendres, del que es parla molt,
és de la mesura anunciada pel govern d'amnistia fiscal.
M'agradaria començar per això.
Josep, se m'entén, per exemple,
com veu iniciativa la mesura anunciada pel govern
i que es concretarà de manera immediata?
Jo crec que el de l'amnistia fiscal és un error,
perquè és premiar els que han malvatat els diners,
han fet diner negre,
i inclús sense cap posició.
A mi, si em diguéssim, mira,
aquests diners serveixen per comprar deute,
deute públic a l'estat espanyol,
a l'1% i durant 10 anys hem de comprar deute,
podíem parlar d'aquest moment.
Però en aquest moment,
tota la gent que ha estafat l'estat espanyol,
que ha fet que la situació de reforma fiscal no es fes,
té els diners fora,
i que ara se'ls primia a tornar,
a mi em sembla un error de molta gravetat.
I llavors, això crea tota una situació de desànim,
els inspectors dient,
o sigui, tota la gent dient que està treballant
per treballar fiscal,
ara que se li diu,
no cal que treballes tu,
que això s'ha arreglada.
A mi em sembla un error, Garrafal.
Jordi, Jordi Santrà.
No, a veure, primer,
en relació als pressupostos,
efectivament els va aprovar
el Consell de Ministres divendres passat,
avui entrava en el Congrés,
s'inicia el tràmit parlamentari,
coneixerem amb profunditat els pressupostos,
s'inicia el tràmit parlamentari,
hi haurà el procés d'esmenes i d'aprovació,
llavors passarà al Senat,
i es tornarà a repetir tot el període d'esmenes.
I, evidentment, avui, espero ja,
avui o demà, que coneguem en què consisteixen.
Si fa uns anys els pressupostos es presentaven en paper
i després es van presentar en pendrive,
potser aquests pressupostos es presentaran,
els han presentat en un disquet d'aquells de 325,
tinguen en Jordi, tu que hi entens,
de l'escarrencís, que sembla que seran, no?,
que apliquen molta austeritat amb moltes retallades,
i, evidentment, com a Catalunya, com a Catalunya,
com a grup parlamentari de Catalunya,
nosaltres estem a l'expectativa d'haver si es reconeixen
els diners de l'adicional tercera de l'Estatut,
i, evidentment,
tot i que diuen que en el Ministeri de Foment,
que és un dels que, teòricament,
han de crear ocupació amb inversions,
es fa una rebaixa del 34%,
doncs volem saber a veure quines inversions
venen en aquest territori, evidentment,
si venen per la 27,
quines partides hi ha pel corredor,
les obres del mercat central,
que també hi ha diners de l'Estat, etcètera.
Estem a l'expectativa, estem a l'expectativa.
I en relació amb el que deia en Josep,
home, ja es va fer una vegada això,
jo no ho veig com un prèmio,
jo vull entendre que no és un prèmio
en aquells que han defraudat a Isenda
durant 25 anys,
sinó que es tracta de fer calaix,
es tracta de fer calaix,
es tracta de portar-los a la Caixa General de l'Estat.
I jo entenc que l'única manera de fer-ho
és dir, nens, veniu cap aquí,
i això sí, vull dir,
dels diners que blanquejareu,
doncs l'Estat se'n quedarà un 10%.
Jo crec que és en l'ànim de fer calaix,
perquè realment les arcades de l'Estat
estan molt buides.
No entenc en cap dels casos
com un premi en aquells que han defraudat a Isenda,
evidentment que no seria intolerable que fos un premi.
I és a Banton.
Bé, nosaltres coneixem la música dels pressupostos, no?
La lletra no la coneixem,
la coneixerem avui.
La música és preocupant.
Jo en el tema de l'amnistia fiscal,
veig que som tots molt moderats,
excepte el Josep Samanté,
però això és una estafa,
o sigui, el de l'amnistia fiscal.
No ens enganyem,
o sigui, és una estafa
per a tots aquells que paguem la nòmina,
que cobrem de nòmina,
que venim pagant els nostres impostos
i la nostra renta,
com a mínim deu estar del 15% per amunt,
no?, de la retenció de l'IRPF.
I ara uns que han fet diners
molt lligats tot aquest tema al totxo,
o sigui, tot aquest tema dels diners negres,
el diner negre,
els bitllets de 500, etcètera, etcètera.
O sigui, ara resulta que tenim la,
jo diria,
la quasi moralitat
de dir-los que només amb un còmodo 10%,
doncs poden liquidar
i poden arreglar aquest negoci.
Avui, per exemple,
perquè ho tinguem clar,
les diputacions del País Basc
i la Diputació de Navarra,
han dit que ells no ho faran.
Han dit alguna cosa així com que
home,
valla vergüenza que ara,
com un còmodito 10% d'interesses,
tinguem que netejar
i legalitzar tots els temes
dels diners negres
que hi ha en aquest país.
Jo per això dic que és una estafa.
I a més,
m'és igual el que s'ha fet abans.
Jo, per exemple...
El que passa és que, Josep Anton,
perdona,
quan s'està a l'oposició
segurament és fàcil criticar-ho,
perquè el PP també havia criticat
quan Zapatero volia fer
i recordem que governs socialistes
de Felipe González ho van fer, no?
Però a mi això no...
A veure,
ahir mirant una mica la premsa,
la senyora Cospedal va dir
que això era una vergonya,
mira, ho tinc aquí apuntat.
Va dir que les administracions fiscals
eren injustes, antisocials,
que eren una barbaritat.
I ho va dir la senyora Cospedal
i el senyor Rajoy.
Però si a mi això m'és igual.
Vostè em vol portar a una lluita de partits.
No, jo no vull parlar de partits polítics.
Jo vull parlar de la gent
que religiosament paga l'IRPF cada mes
i que està pagant el 15, el 20, el 25%,
a Catalunya fins al 56%
per la gent que cobra molts diners.
Inclús aquests tenen tot el dret a queixar-se
que aquells que han infringit la norma,
que han sigut allò...
que no han fet país,
que han anat en compte
dels interessos col·lectius del país.
O sigui, del país, eh?
O sigui, no dels...
Aquests ara, amb un mòdico 10%,
se pot arreglar l'oció.
Això és una vergonya.
Això és una estafa.
O sigui, sí, de clar.
A veure, Jordi Roca.
Home, fins que...
No hi havia més remei?
Fins que no sàpiguem la fórmula...
A veure, al final,
quan has de garantir l'estabilitat pressupostària,
suposo que...
anar amb...
sent un tiquis miquis
ho tens una mica més complicat.
Al final has d'anar allà on puguis.
Hem de veure a veure
quina és la fórmula que s'aplica.
Sí que és cert que, clar,
el que ha estat pagant,
doncs no li farà cap gràcia.
També és cert que moltes empreses
que...
moltes empreses grans
i que tenen mecanismes,
al final no acaben pagant
el tipus oficial del 35,
perquè tenen subvencions,
desgravacions,
perquè...
És a dir,
que aquí s'hauria de parlar
molt, molt profundament.
Ja són temes una mica molt tècnics.
Perquè hi ha un impost de societats
que permet fer trampes.
Al final són...
diners que estan a fora,
molts,
i si vols que vinguin,
doncs és millor que estiguin aquí
que a fora.
Al final,
la lectura és...
Perduts ja estan,
molts segur
que hi ha fins i tot
han prescrit.
O sigui,
si és cert que venen
d'una...
d'un frau fiscal,
molts segur
que han prescrit,
perquè és que molts...
No...
El 2010 i el 2011
no s'han fet grans fortunes
en la construcció,
perquè el sector estava...
I això que prescriu
els quatre anys,
doncs no ho sé.
Jo, la veritat,
a mi se m'escapa una mica.
El gran tema
és la sensació
que poden tenir.
Això que parlem tant
de classes mitjanes,
que es parla moltíssim últimament,
no?,
que sembla que siguin
les més afectades
per la crisi,
i per les mesures econòmiques,
dels governs,
sigui el color que sigui,
no?,
dóna la sensació
que aquests que,
en fi,
estan pagant més impostos
i tenen les seves nòmines
i tal,
ara veuen com
altres dones,
no?
Hi ha altres maneres
que és, per exemple,
imprimir més diners.
Això es pot fer
amb cohesus
o amb diferents
mecanismes econòmics.
El que passa
és que quan tu imprimeixes
més diners,
els que ja tenen diners,
la classe mitja,
aquells diners
valen menys.
En un extrem,
és el que va passar
amb el Corralito Argentina,
que gent que tenia
20.000 euros
va anar al Bangal
l'endemà
i en tenia 20.
Clar.
Mira,
jo crec que les grans...
Els mecanismes són complicats
i tenen efecte.
Jo crec que les grans fortunes,
les grans fortunes
que hi ha,
les que hi ha,
o sigui,
aquestes difícilment
tornaran d'aquí.
El que està instal·lat
a Luxemburgo,
a les Caimans i tal,
aquesta gent...
Jo crec que estem parlant
d'un altre volum
de frau,
estem parlant de la gent
que ha fet calarets,
sobretot lligat al tema
del totxo
els últims anys,
o sigui,
el 2010-2011,
però tots coneixem
com ha anat aquest país.
Aquí s'han fet molts diners,
hi ha gent que té molts diners
i que els té amagats.
Què li expliques ara
a un treballador
que paga l'IRPF,
a un autònom
que resulta que ve
un inspector d'Hisenda
i li diu,
escolta,
mira,
a vostè no li quadra
aquests tíquets de restaurants,
aquesta gasolina del cotxe,
no sé què,
i per tant,
escolta,
mira,
es pedien obert,
mira,
el primer que pot passar
és que els inspectors d'Hisenda
diguin,
escolta,
mira,
per treballar així,
no treballem.
Però és que el més ridícul
inclús és el del 10%,
no sé,
jo no hi entenc d'això,
però com a mínim
que li es fotessin allò
del 35 o del 40%,
que potser aleshores
no ho declararíem.
Hi ha gent que inclús
jo diria que pagant més,
prefereix...
Però l'Europa s'ha fet.
A veure,
Jordi,
què li expliquem
a la gent que paga l'IRPF?
Amb aquest argument,
què li expliquem?
Jo mateix pago cada any
i a mi l'Hisenda
em fa unes retencions,
evidentment,
evidentment.
Però en la línia
del que deia el Josep Antón
al començament,
si això ho fa ara
el Partit Popular,
però també ho va fer
en el seu dia
un partit socialista,
és a dir,
que no és un problema
de partits,
és un problema de governs
i quan els governs
decideixen prendre
una mesura tan dràstica
i probablement tan injusta
com aquesta,
és perquè no hi ha
altra alternativa.
I per tant,
si no hi ha alternativa...
Però Jordi,
fixa't-hi tu.
L'has d'afrontar
i a més a més reitero,
és que jo no ho veig un...
Jordi, no, però...
És fer calaix,
perquè no hi ha calaix
a les dades.
Jordi, però imagina
quin missatge llancem
a la gent.
Com que no hi ha diners
i no analitzem
perquè no n'hi ha,
aquí
tot s'hi val.
Per tant,
aquests que han fet
injustícies
i han amagat els diners,
aquests se'ls perdonen.
Segona qüestió,
la persona que està pagant
cada mes,
tu ets un burro,
tu el que has de fer
és no pagar.
I tercer missatge,
que a mi em sembla
encara més important,
home,
com queda la reforma fiscal?
Per què no fem
una reforma fiscal?
Per què no tinguem
la SICAP?
I com queden
els treballadors
d'Hisenda?
Com queda
el fiscal anticorrupció?
per què he de treballar
i això
perquè si tot això
ho perdonen?
Jo crec que el missatge
encara és més prioritzant.
I el missatge
no tot s'hi val
en política, eh?
El debat seria
sobre clar
quina és la prioritat.
En qualsevol cas
i pel que fa
als pressupostos,
ja no ho sabem,
el detall,
esperen i confien.
Jordi,
que està al Partit Popular,
encara que sigui
de diputat al Parlament
i no a Madrid,
confia que hi haurà
bones notícies
per Tarragona
o tenint en compte
el panorama general...
Molt bones
no seran,
evidentment,
perquè la situació
és la que és.
Doncs s'hauran de fer
les tres o quatre prioritats
que tingui
que tingui Tarragona
i amb el que arribi.
I si abans
s'hagués pogut fer
amb dos anys,
ara s'haurà de fer amb quatre
perquè hi ha menys diners
i s'han de pagar
amb molts diners
que s'han gastat
en el passat.
Això és...
Jo crec...
Per mi ja s'han de fer dues coses.
Primer,
el Rajoy explica
al comitè executiu d'ahir
tota la situació
però no enmet preguntes.
Aquest és un tema
que dius...
Bueno,
explica,
no enmet preguntes, senyor.
I segon,
a mi em sembla
que amb el tema
de pressupostos,
bueno,
per exemple,
es podria retallar en defensa.
Per què no retallen?
Perquè el ministre de Defensa
és membre,
fins ara,
d'una empresa
d'industria armamentista.
Es podrien retallar a qüestió,
es podrien prioritzar,
però aquests no quedin anant
a la retallada, retallada, retallada,
perquè és el seu paper.
Hauria d'haver-hi alguna partida,
Josep Antoni, Jordi,
Sendra,
en el tema, per exemple,
corredor del Mediterrani?
Home,
jo crec que aquesta és la prova del nou,
veure si en els pressupostos
generals de l'Estat...
No ho dir,
perquè això ens portaria a perdó
el debat aquest
que tenim a Tarragona
des de fa setmanes.
Malgrat els retalls
i és veritat
que estem en una situació complicada,
jo tampoc vull fer extracció
com si res hagués passat.
Sí que han passat coses
i estan passant coses,
per tant,
això no ens podem enganyar.
Per tant,
no pot ser el mateix pressupost
ara que el pressupost
del 2009,
o sigui,
no ho sé,
ni pot ser,
ni serà,
ni sabem quan tornarà a ser,
a lo millor no serà mai més,
o sigui que no,
però el que cal és saber
quines són les prioritats
sobre el Partit Popular,
no?
Saber quines són.
Quines són les necessitats
que nosaltres tenim?
Escolta,
que quedi clar
que hem d'acabar les obres
que tenim en marxa,
que tenim una aposta
que es veurà
si es compleix o no
i que el Partit Popular
ens diu constantment
que sí que és una aposta
que és la del cordó mediterrani,
doncs caldrà veure si no,
però suposo que això és possible
i es recolleix o no,
el tema de la 27
i tot el tema
d'acabar les obres
i les infraestructures
que tenim en aquest moment.
No vull fer una llista
perquè potser em deixo alguna
i em direu
no, però estàs deixant
no sé quina,
però malgrat...
Potser la llista
ha de ser molt curta, eh?
Malgrat les dificultats,
jo crec que això,
o sigui,
jo crec que malgrat les dificultats
haurà d'haver
perquè la gent de Tarragona
ens sentim mínimament allò...
Reconfortada.
No, ja no dic ni reconfortada,
sinó menys agraviada,
o sigui,
que com a mínim
acabem les obres
que tenim en marxa
i veiem l'aposta
del Partit Popular
i del Govern del País
a favor del cordó mediterrani,
perquè això determinarà
també moltes altres coses.
Sí, perquè ara els hi preguntaré
en funció del que pugui passar
amb els pressupostos, Jordi.
Jo cada vegada
que en aquests tres mesos
he escoltat preguntes
a la ministra de Foment
o a qualsevol altre ministre
en el plenari del Senat,
doncs la primera resposta,
perquè habitualment
les preguntes venen
de la bancada socialista
i pregunten
com està aquest tema,
com està aquell altre,
com està aquesta inversió.
Quan jo he preguntat
també m'han dit el mateix
i el primer que fan
és recordar-te
els deutes que tenen.
Jo he preguntat
sobre el corredor mediterrani,
sobre la sortida del port
i em responen
escolti,
vostè sap que es va adjudicar
l'any 2007
i que s'ha anat prorrogant
i que cada vegada
ens ha costat més
per fer l'estudi informatiu
ens ha costat el doble
i el triple
i el quadre i està per pagar.
Aquesta és la resposta
típica i tòpica.
Jo el que...
Ja podem tancar, doncs.
Sí, sí, sí, no, no.
Escolta,
el govern
et respon
que el govern anterior
li ha deixat
una motxilla,
una herència
absolutament brutal.
Nosaltres
li hem demanat,
especialment
a la ministra de Foment,
perquè nosaltres
esperem uns pressupostos,
reitero,
que contemplin
l'addicional
tercera
de l'estatut
i que portin
aquests 200 i escaig
milions
que se'ns deuen,
però com a territori
em preocupa molt
l'A27
o la sortida del port
o el corredor mediterrani
o que acabin
les obres de l'Acions
i que hi hagi calés
per fer-ho.
Nosaltres li diem
a la ministra,
escolti,
sobretot prioritats,
perquè tinc la sensació
que quan vostè ens diu
que no hi ha calés
és per segons
què que no hi ha calés,
perquè estan licitant,
estan a punt
d'adjudicar
l'autovia de la Plata,
que va de Zamora
a Extremadura
o l'AVE
a Madrid-Galícia.
Prioritats,
prioritats,
prioritats,
eficiència econòmica,
inversions en infraestructures
que siguin rendibles,
que siguin rendibles,
perquè si fem autovies
que no hi passa ningú
i fem AVEs
que no hi pugen
passatgers
o hi fem aeroports
que no hi passen avions
perquè no hi ha passatgers,
tampoc,
això no és eficiència econòmica
i li hem exigit
i li hem demanat
que prioritzi
en funció
de les necessitats
reals
de l'economia productiva
d'aquest país.
Perquè en funció
del que diguin avui
els pressupostos,
com a territori,
com a ciutat de Tarragona,
ens haurem de plantejar
l'estratègia
en relació
al tema
de la sortida
de les mercaderies
al port,
que és una mica
el gran debat
que tenim
aquests darrers mesos.
És a dir,
Jordi,
Roca,
d'apostar
clarament,
en funció
del que diguin
els pressupostos,
per una cosa
o una altra,
el PP ja sabem
que el que vol
no vol tercer fil
i vol recuperar
la línia interior,
però,
en fi,
en funció del que diguin
els pressupostos...
No és el que digui el PP,
és el que va pactar,
consensuar tota la ciutat
de Tarragona
amb una jornada
del tren,
que ningú va parlar
de tercer fil.
És a dir,
és el que va pactar
Tarragona.
Si es vol canviar
aquest escenari,
el que s'ha fet
és seguint
la via que toca.
Seguint la via que toca.
Jo estic molt d'acord
amb el que diu
el senyor Cendra
i aquí tots hem pecat
de...
Venim d'una etapa
d'accessos
i només cal veure,
per exemple,
el senyor Cendra
que ara està al Senat,
veure les compareixences,
com es demanava
la ministra de Foment
a la Magdalena d'Alvaret
del 2004.
Doncs el to era
molt diferent
del d'ara
perquè hi havia més alegria
i jo li recomano
al senyor Cendra
que faci aquest exercici,
que miri
quines eren
les interpel·lacions
del grup de Convergència
i Unió al Senat
a la ministra de Foment
i després un dia
parlem amb calma
perquè aquí tots...
No, no, no, no,
consulti-ho,
consulti-ho,
consulti-ho,
perquè al final
aquí s'han parlat
de cinc corredors,
s'ha parlat
d'aeroports
a tot arreu,
d'aves que no tenien
cap sentit
de mercat
per dir-ho d'alguna manera.
Però per això
jo els hi plantejava
que si els pressupostos
avui no
demostren clarament
una aposta
pel corredor del Mediterrani
com a prioritat
de totes les prioritats
ferroviàries
els hi plantejo
com a polítics
que són de la ciutat de Tarragona
si caldrà...
No, és que és una prioritat,
és que a més
ho diu tothom,
és a dir...
El corredor del Mediterrani.
Clar, és compartit
i per la gent del Ministeri
també ho comparteix.
I el senyor Cendre
haurà parlat
amb més d'una persona
que segur que li ha confirmat
que el corredor del Mediterrani,
perquè a més
hi ha la comunitat valenciana,
hi ha la comunitat de Múrcia,
hi ha Andalucía,
hi ha tots els ports
de l'estat,
tots els ports mediterranis
que estan d'acord.
Evidentment,
sí que és cert
que aquests pressupostos
tenen una màxima prioritat
que està per sobre de totes
que és garantir
l'estabilitat pressupostòria.
Perquè és que si venen...
I tenim països
que tenim exemples
on mirar
què és el que no volem.
Perquè si ve algun
tecnòcrata,
euroburócrata
o el que sigui
a manar,
aleshores sí que patirem
i molt,
molt,
però amb coses
que ens sorprendran
moltíssim a molta gent.
No doni idees
a veure que un burócrata
substitueix el president Rajoy.
Burócrates no n'hi ha.
Hi ha passat,
i ja sabem
com se les gasten
perquè a més van
de 15.000 en 15.000
i no,
com que viuen
en un altre país.
Però tornem al debat ferroviari
en funció del que diguen
els pressupostos.
Burgacer i després Cementer?
A veure,
jo el que crec
és que,
a veure,
quan es parla
de l'etapa anterior,
o sigui,
es diu,
no,
s'hem trobat,
a veure,
s'hem trobat
el que
en el Ministeri de Foment
hi ha
crèdits,
suposo,
pendents
d'obres
que tothom ha demanat.
O sigui,
si hi trobéssim,
si busquéssim
al Parlament,
al Senat
i al Congrés
la quantitat
de demandes
de tots els partits polítics,
també del PP
quan estava en la provisió,
de dir,
jo mas,
o sigui,
si vostè vol fer
una carretera
jo vull fer una altra.
O sigui,
tothom,
a veure,
tothom hem viscut
en un món,
jo crec,
una mica irreal.
Jo crec que el gran error
és que no hem sigut capaços
de diferenciar
el que era necessari
del que era imprescindible.
O sigui,
i aleshores
l'hem posat tot
en el mateix sac
i aleshores ha passat
el que ha passat.
Jo recordo
que durant la campanya
electoral
de les últimes generals,
en resposta
a què és el que recolliran
els pressupostos de l'Estat.
I jo els pregunto
què hauríem de fer nosaltres.
Què hauríem de fer?
Aquí va.
Si nosaltres veiem
que hi ha
un cert despreci
per les comarques tarragonines
en el pressupost
en general de l'Estat,
el que jo crec
que hem de tornar
a allò que vam dir,
escolti,
se recorda
el que vam dir
en la campanya electoral?
El lobby dels diputats.
El lobby dels diputats.
em sona això, eh?
Senadors.
Bueno,
jo crec que és una aposta,
no?
Jo en el meu partit
potser m'hagin per dir això,
però jo m'ho crec.
Sí,
jo m'ho crec.
Per què?
Per un lobby
per demanar què?
Per demanar les necessitats.
A veure,
si vostè em diu
un lobby per demanar
al corredor mediterrani
o al tercer fil,
jo crec que hem de superar
aquesta dinàmica.
Però això no s'ha fet, eh?
S'ha buscat una alternativa.
No,
jo el que dic és...
Resulta que anem.
Ara amb la façana,
ara amb el bocill,
ara amb un tunnel,
ara amb una...
Jo ja sabeu que el Ricard
per molt que ho intenti
a mi no em vellugarà
de la posició
que mantinc del primer dia
en el sentit de dir
que les forces polítiques
d'aquesta ciutat,
o sigui,
junt amb els estaments econòmics
que és la química,
el por i tal,
han de definir una posició
i aquesta posició
l'han de defensar
davant de tot arreu.
Però ja estava feta.
Ja la teníem a la posició.
Si no anem bé.
Que tenen tots moltes ganes
de parlar,
se n'entén i centra.
Això és el que volia preguntar.
Dues qüestions.
Anar és una mica
a la història.
Nosaltres,
com a partit,
mai hem demanat l'AVE,
mai hem demanat autobies,
ho dic també per ser realistes.
Vull dir,
se'ns deia
fa de anys que això era utòpic,
ara l'últim tothom
ve en aquesta qüestió.
Segona qüestió,
que a mi em sembla important.
Quan parlem del tema ferroviari
no hem d'oblidar les persones,
tampoc.
Aquí tot hi ha un problema
de l'estació de Tarragona
i de l'any que viatge a Barcelona.
I tercera qüestió,
que el Joan Miquel Carrillo
va explicar.
Hi ha una qüestió definida
no només per l'Ajuntament,
pel pla territorial
i una qüestió definida
per la Comunitat Europea,
que pel 2014
pagarà
el de Reu Roda.
Doncs jo ho vaig dir,
a mi em sembla
que el primer error que he fet,
o sigui,
el del tercer fil,
o sigui,
el de Reu Roda,
no digueu que ha sigut unitari.
Ho ha defensat
nosaltres,
la plataforma
i el PP en aquest cas.
Els demés tots...
Perdona, Josep, no, no.
Perdona, però deixa'm acabar,
deixa'm acabar,
perdona, perdona, perdona,
perdona, perdona,
el del tercer fil
no ha sortit
ni de la plataforma
en defensa del ferrocarril públic
ni d'iniciativa
ha sortit
del port.
Llavors,
en aquest moment,
si l'he de dir,
perquè els papers valen per alguna cosa,
perquè ara diem,
els papers valen,
hi ha uns papers,
hi ha un pla,
hi ha la qüestió europea
que no s'ha dit,
que el Joan Miquel ho va dir,
que el 2014
financerien el 20%,
i això està escrit i aprovat
per la Comunitat Europea,
que és bastant sèria,
que ens emboliquem
en una tina del tercer fil,
sisplau,
oblidem el tercer fil,
anem tots per la tercera roda
i es pot aconseguir les coses.
Cendre.
Perquè si s'està aconseguint
que licitin l'AVE
cap a Galícia.
Josep,
doncs home,
la línia Reus-Roda
és corredor del Mediterrani.
El corredor del Mediterrani
és una cosa
que unànimament
tots els partits,
tota la societat civil,
tota la societat econòmica
d'aquest territori,
de tot el país
i de tota la Mediterrània
ibèrica,
i tothom hi ha estat d'acord
i tothom hi ha estat d'acord.
D'on surt
la necessitat
de fer el tercer fil?
De comprovar
que el corredor del Mediterrani
que té les seves fases
que arriben fins al 2050,
30 o 50,
ens podem trobar
que per tenir
la línia,
la connexió
en ampla europeu
des del port
fins a aquest Ellbisbal,
que és el que correspon
per poder tenir ampla europeu
la sortida de mercaderies del port,
poden passar 10 anys.
Bueno, això no ho sé.
Poden,
Josep, cony,
poden passar 10 anys.
No, home,
no ho sabem,
home, no ho provem.
Bueno, evidentment,
no ho sabem.
Poden passar 10 anys
perquè la senyora ministra diu
jo el mes de juny
he de tenir damunt de la taula
l'estudi informatiu.
Ha de passar un any
per impacte ambiental.
Ha de passar 6 mesos
per les al·legacions.
S'ha de redactar
el projecte executiu
i després
hi ha d'haver la voluntat
de posar-hi calés
per executar
aquest tram
de la línia Reus-Oda
fins a Castellbisbal.
Poden passar 10 anys.
És un problema
de competitivitat del port.
El port no pot esperar 10 anys.
Mentrestant,
mentrestant diu
fem la línia
del tercer fil
i en el moment
que entri...
Això no ho diu la ministra.
Espera't un moment.
Això ho diu el president del port
i ho diu el port
i ho diu els que defensen
el tercer fil
com jo.
Mentrestant
fem el tercer fil
i en el moment
que entri en funcionament
el corredor mediterrani
el tercer fil
es retira
i deixa de funcionar.
Així de fàcil
i així de clar.
volia dir també
aprofitant
massa temps
Josep Anton
massa temps
i val per tots els partits
s'han pres decisions
amb criteri estrictament polític
i poques decisions
amb criteri
d'eficiència econòmica
el que dèiem abans
el suport
massa temps
i tots els partits
i tots els governs
ja ho he dit
tots els partits
i tots els governs
per exemple
hi poso una alerta
als oients
el partit popular
el govern d'Espanya
ara està pensant
està pensant
en perllongar
determinades concessions
d'autopistes
per compensar
les que són deficitàries
quines són les deficitàries?
la P7 és deficitària?
la P2 és deficitària?
no
no, evidentment
són les més rendibles
de tot l'estat
el que no podrà ser
és que vulguin allargar
les concessions
de les autopistes catalanes
perquè aquelles autopistes
que es van fer
per criteris polítics
de contentar tothom
i tal
no són rendibles
perquè com que al costat
de l'autopista
que va de Madrid
de no sé on
hi ha una autovia gratuïta
no hi ha ni deu
que passi per l'autopista
per tant jo alerto
que també pot haver
aquesta temptació
que una vegada més
es faci pagar
els plats trencats
no, o sigui
a Madrid també tenen peatges
li he pagat tres peatges
en un quilòmetre a Madrid
i a més
tres seguides
tres barreres seguides
a més a Madrid
es van fer aquestes radials
creient que això
continuaria crescent
fins a l'infinit
o sigui
entre radial
i radial
hi ha urbanitzacions
o sigui
que és el model
allò expansiu
que a Madrid
no li ha anat malament
no són altres coses
que compartessin
aquest criteri
a veure
la prova
de si
que hem de fer
ho sabrem
avui
quan veiem
la lletra
o sigui
a veure
en els pressupostos
general de l'estat
perquè el corredor
mediterrani
tira endavant
ha d'haver una partida
una partida
notable
però vull dir
que en els pressupostos
d'enguany
ha d'haver una partida
notable
perquè si no
hi ha cap partida
però per fer què?
no, pregunto
jo no entenc exactament
però tu pots posar
una partida
però si després
no estàs amb el
si la lletra
dels pressupostos
de l'estat
avui
no contempla
zero euros
no sé si m'estupico
és que en guany
no sortirà
és que a vegades
es posen moltes partides
que no s'executen
però seria
com a mínim
significatiu
que hi hagués alguna cosa
perquè si no hi ha res
hi ha partides
que s'estiren
s'hereden
any rere any
si avui
si vèiem
que en la lletra
no hi ha cap partida
pel corredor mediterrani
comencem-nos a preocupar
l'any que ve
serà com aquest
vosaltres em esteu dient
primer acabem el projecte
per acabar el projecte
potser també
hi ha més diners
perquè suposo
que hi ha un problema
de finances
jo m'imagino
la redacció del projecte
si s'ha de fer un projecte
executiu
s'ha de visitar
una empresa
que no redacti
però això està pressupostat
amb els enguany
jo no ho sé
no, no, no
jo el que dic
és que
si l'han de fer enguany
l'han de pagar enguany
la voluntat política
no treballa
l'altre dia a València
la premsa de València
deia
deien ells a València
que per creure's
a més ho deia
la Confederació d'Empresaris
de València
no sé com se diu el nom ara
diu que
deia exactament
quan agafeu el diari Levante
crec que era
o les províncies
no sé quina era
perquè el corredor mediterrani
pugui ser una realitat
en els terminis que diu
el Ministeri i la Unió Europea
en el pressupost general
d'enguany
d'enguany
ha d'haver una partida
de 2.000 milions d'euros
ho deien els empresaris
a València
si no hi ha aquesta partida
no arribem ni a termini
2.000 per tot
el corredor mediterrani
no no
per començar
o per només el tram de València
de la comunitat valenciana
el tram
que a ells
li correspon
perquè es complessin
els terminis
si agafem el projecte
de la Unió Europea
en la planificació
el que tampoc
perdona
però dir-ho
tot a mil euros
és que es vulgui començar
el corredor mediterrani
a mig camí
per la mitat
no és que està començat
jo crec que teòricament
s'ho ha de començar
per la zona més propera
en aquelles
en aquelles infraestructures
quedaries, no?
sí, sí, sí
de totes maneres
tenim un problema
que no tenim les dades
encara
que no tenim la lletra
jo els havia convidat avui
pensant que ja tindríem
la lletra petita
i ens han anat
d'unes quantes hores
insisteixo que vostè
ens explica la música
però la lletra no la sabem
no, això ho explica el govern
jo no explico cap música
l'explica el govern
digues, Jordi
hi ha moltes partides
que han passat any rere any
els pressupostos
que es perpetuen
que tenim llaríssimes experiències
i que no s'executen
des del mercat
que hi hagi calés per la 27
que és tan importantíssima
avui és tan important la 27
la sortida
que puguem arribar a Montblanc
és tan important
per les mercaderies també
i pels passatgers
i pel sector turístic
la gent que baixa de l'Aragó
i que baixa de Navarre
i del País Basc
han de poder baixar
amb comoditat també, no?
doncs també és molt important
que hi hagi calés per la 27
deixem recordar totes maneres
per les obres de l'OT11
ja que cita
per què no es llibera l'autopista?
és que també
o sigui
critiquem a Madrid
que estan fotent autovia
nosaltres farem una autovia
per què no lliberem l'autopista
des de Lleida cap aquí?
perquè pagar el rescat
és molt car
o bueno
no te l'agafarà ningú
que has d'anar fins al Vendrell
per venir a Tarragona
per l'autopista
no, no
fins a Vendrell no
fins aquí a Pla de Santa Maria
fins avall
fes una autovia d'aquí valls
i agafes l'autopista
és que l'aquí valls
és el que costa
és la 27
o bueno
a l'Aragó
la faran fins a Lleida
en els pressupostos
a més
hi ha coses
que no són tan grans
que són petites
ara recordo
que ahir va sortir
en un debat
que va haver a la ciutat
per què
l'estació de Tarragona
no pot rebre
en aquell moment
els convois més moderns
que hi ha
de Barcelona
cap al Nord
els convois
per passejar
perquè cal adaptar
les sandanes
cal adaptar les sandanes
i potser resulta
que no són 2.000 milions
simplement són
10 milions d'euros
no tinc ni idea
sobres puntuals
per millorar el servei
de les persones
és molt important de vegades
jo recordo com a regidor
que sempre em trucava
el Jordi Genéndez
escolta
hi ha els pressupostos
i hi han sortit
els pressupostos
les menes
que s'han de fer
des de la ciutat
per exemple
habilitar un aparcament gratuït
a la sortida
fora de l'estació
de Perefort
per exemple
o reclamar
que es continuï
jardinant
la llera del riu Francolí
que es va quedar
a la meitat
i en direcció
cap a nord
i per demanar
tot això
saps que fa falta
unitat
unitat
no pot ser
que cada any
o cada dos anys
algú surti
amb una pel·lícula nova
i un bo fill
i culpo tothom
no vull personalitzar
ni molt menys
i molt menys
no és igual
aquí
o anem tots o no
el que no pot ser
és que anem canviant
cada dos per tres
de projectes
perquè a Madrid
quan venen de Tarragona
ja van dir
mira
aquests venen
però aleshores
si tots omplen
la boca
que em sembla perfecta
després
perquè en la pràctica
no passa
perquè estic recordant
unes declaracions
una entrevista
la setmana passada
amb César Puig
el director territorial
també de la Generalitat
també demanant
va dir textualment
deixem-nos de personalismes
en aquest tema
del debat ferroviari
i anem tots a l'una
la Generalitat
el port
l'Ajuntament
totes les forces polítiques
els agents
si tothom ho diu
després
perquè no
ja ho teníem
no però és que ja ho teníem
vam fer la jornada
aquella del tren
és a dir
els que defensen el tercer fil
són els que trenquen el consens
i si ara sí
perdona
jo crec que no està ben
no és exactament
no és això
a veure
nosaltres hem de tenir
un projecte important
i a més el port
a veure
aquesta idea la comparteix
segur
jo parlo
però segur que la comparteix
el prioritari és
el Reu Roda
un carril allò
només
excursiu per mercaderies
etcètera
Josep Antón
aquesta és el prioritari
el que està dient el port
i l'Ajuntament també
no sé si unànimament
l'Ajuntament
però l'Ajuntament
també està dient el mateix
jo com a mínim
l'alcalde
el sento dir
escolta
hem de saber
quin és
hem de saber
si això del corredor mediterrani
serà una realitat
o no
perquè si no és una realitat
perquè les circumstàncies
del país
etcètera
anem a una alternativa
que és relativament fàcil
la ministra va dir
que no és
el que no és
el que no és
el tercer fil
és
contradictori
i excloient
del corredor mediterrani
per a tot
el que no sé
per què
això no som capaços
de discutir-ho
en el coro
és un tema de ciutat
perquè si posa 180 milions d'euros
allà
no els recuperaràs
mai a la vida
aleshores
si algú vol convertir
Tarragona
en una ciutat industrial
dels 180 milions
n'hi ha 60
que són corredor
del mediterrani
com a mínim
són corredor
del mediterrani
són definitius
ja però és que
quan comptem una cosa
sí que ho comptem tot
i l'altre resulta
que sorbarà a tu
i aquí que ens costa
fer una guarderia
8 anys
reprenent
el missatge aquest
del consens
ciutadà
Tarragona
a veure
no deixa de ser
una infraestructura
que és territorial
també
que no és només
de la ciutat de Tarragona
i del seu port
que afecta
a tot el camp de Tarragona
per tant
sí que ens hem de posar
d'acord
tots els partits
i la ciutat econòmica
i l'edat civil
de Tarragona
però després
també hem d'arribar
amb acords
amb el territori
perquè l'estació
de sota de l'aeroport
és una estació
que està definida
i que ara es replanteja
des de la ciutat
i ho entenc perfectament
clar
en el moment
que la replanteges
els veïns del costat
et sortiran a dir
que aquí no es replanteja res
el consens
ha de ser molt més ampli
hem d'actuar
com a territori
que moltes vegades
per no actuar
com a territori
ens perdem
jo el que passa
és que ahir
vaig sentir
a veure
jo crec que
el que no pot ser
és que ens replantesem
tot cada 4 o 5 anys
això sí que
això es vol que fa feliços
els de Madrid
és que en aquesta entrevista
Josep Antón
deixa'm recordar
César Puig
deia la setmana passada
recordava el tema
de la 27
i ell que és de Valls
recordava el que havia passat
al seu poble
6 o 7 anys
discutint
amb la 27
i deia el del perill
que pot passar aquí
ara al Madrid
a Madrid estan encantats
perquè escolta
i quan els estudis
se pongan de acuerdo
ja no els avisaran
però per què no deixem
a part lo que hem dit
i torno a insistir
si hi ha uns documents
la jornada
i la comunitat europea
perquè quan volem els documents
els traiem
i això
si hi ha uns documents
perquè no partim
i després una altra cosa
mantenia aquella idea
de les jornades del 2010
i després una altra cosa
jo
perquè estem més polítics
entenem
però
si tu parles
amb la gent del carrer
perdona
el tercer fil
està al carrer
no ho han tret ells
si ningú
hagués parlat
si ho hagués
tothom hagués fet el missatge
de reu roda
la gent diria reu roda
però no no
s'ha dit el tercer fil
la gent s'interessa
per la seva ciutat
però és que tampoc enganyem
de Constantí surten
ahir ho van dir
la xifra exacta
i ara no la recordo
400.000 milions de tones
o no sé quantes milions de tones
i van fins a Alemanya
si a Constantí
ho poden treure
i a més a més
jo també
jo estic convençut
i després a això
estic d'acord
amb el Joan Miquel
el port
no depèn del tercer fil
jo crec que situar
el port
sí
la competitivitat futura
del port
sí
escolta
Josep
hi ha empreses
hi ha empreses
que han dit
com ho teniu
la connexió amb Europa
perquè depèn d'això
que faré més inversions
o en faré menys
diem
però és veritat
que no és només el port
no
clar que no
anem a davant
senyor
la tertúlia és molt interessant
no
se'n aniran al carrer
no hauran de tancar
la para
que potser
tindran menys inversions
com tothom
com els hotels
els hotels de Tarragona
hi ha el sector turístic de Tarragona
i el sector cultural
els altres fan els deures
i Barcelona ja té connexió
però no passa per l'amble
senyor
però Barcelona Jordi
no treu un rau roda
i ja sabem
que tothom
Jordi Roca
Josep Sabanter
Josep Ponto
en Burgasset
Jordi Sendra
s'acaba la tertúlia
ho sento
haurem d'esperar
el detall dels pressupostos
fins la propera
que vagi bé
fins la propera
tornarem amb això
bon dia