Els darrers minuts, com cada divendres,
els dediquem aquí al Maté de Tarragona Ràdio
a fer-vos cinc cèntims sobre la cartellera cinematogràfica.
A vegades enves de cinc en són deu.
Si és que ens acompanya el David Serra,
que és el nostre col·laborador especialista en cinema.
Avui no pot ser amb nosaltres,
per tant, us explico jo, la cartellera,
m'amenjo jo sola les crispetes,
però bé, això vol dir que em baso en el que diuen,
perquè la veritat és que el David és realment
un consumidor imparable, gairebé compulsiu de cinema,
i aquí la que us parlen no té tant de temps
per veure tant de cinema.
Però sí que us puc dir títols,
quatre dades que coneixem sobre les diferents pel·lícules
que s'estrenen avui,
i també què en diu la crítica
o alguns espectadors que ja han vist la pel·lícula.
Doncs, vinga, començem amb el repàs a les estrenes,
o si voleu, ja d'entrada,
us puc dir títols que trobareu a partir d'avui
a la cartellera comercial.
Fin, L'Hombre de los Puños de Hierro,
Golpe de Efecto, Persiguiendo Mavericks,
César Debe Morir i Hasta la Vista.
S'hi afegeixen alguns títols que ens consten com a menors,
com High School, Sessiona 1.16
i Recibi les peores notícies de tus làbios.
Algunes les trobareu a la cartellera comercial aquí a Tarragona,
d'altres possiblement no arribaran a la ciutat.
Segurament, eh?
Sí, vaja, posarem-la amb el foc.
Sí que ens arriba fin,
és la pel·lícula de Jorge Torregrosa,
una producció espanyola
que compta en el seu repartiment
amb Clara Lago, Blanca Romero, Daniel Grau
i, encapçalant un repartiment encara més llarg,
Maribel Verdú.
Una pel·lícula que ens parla d'aventures, d'intriga,
fins a cert punt de ciència, ficció o qüestions sobrenaturals.
Us explico l'argument de fin que és curiós.
Mira, un grup d'amics que es retroben després de 15 anys
per recordar una nit molt especial que van viure això 15 anys enrere.
diuen, escolta, 15 anys després, tornem-nos a trobar,
que us en recordeu d'aquell dia tan xulo,
doncs, ens trobem a trobar en un refugi de muntanya.
Clar, tot el que passa amb retrobament d'amics
i en un refugi de muntanya ja alguna cosa passarà pel mig,
ja sona una mica a ser el que hicisteix l'último verano.
Doncs, bé, se'ls apaguen les llums inesperadament
en aquesta trobada, en aquest refugi
i llavors descobreixen que les estrelles
doncs estan brillant més, llueixen més
del que seria habitual.
Fins aquí no hi donen més importància
però l'endemà un d'ells ha desaparegut
sense deixar rastre.
I aquí és on comença, doncs, tot l'apartat sobrenatural.
Què en diu la crítica?
De tot.
De veritat que diu de tot, eh?
Coses bones i coses dolentes.
Hem llegit, per exemple,
que fins que aconsegueix mantenir la tensió
i que està tot molt equilibrat
i que val la pena la pel·lícula
fins que arriba la part aquesta sobrenatural, no?
Diu, a partir d'aquí ja per al nord
i ja no se sap cap on va
i comença a ser irregular.
Diuen que hi ha una pretesa, atenció,
doncs, que no s'arriba mai
a veure a la pantalla.
Vull dir que té pretensions de thriller
quan en realitat no ho és.
Diuen que, doncs,
tira vegades més cap al melodrama
que no pas cap al thriller.
De tot, n'hem sentit,
crítiques bones i dolentes,
per tant, simplement deixem aquí el títol.
Fin de Jorge Torregrossa,
una de les estrenes en majúscules de la setmana.
La que potser és més fàcil de qualificar,
de posar-li etiqueta,
tot i que això sempre és molt injust,
ja ho sabeu,
però, vaja,
l'etiqueta ens ve com a més ben donada,
és
El hombre de los puños de hierro,
una producció americana
amb regust oriental,
perquè, de fet,
és una pel·lícula d'arts marcials
i d'acció,
de 100% acció,
amb arts marcials
que es transporta cap a l'edat mitjana.
Imagineu-vos la Xina,
en un poblet de la Xina feudal,
de l'edat mitjana,
en què el protagonista,
que és un foraster,
es dedica a fer armes
per a vendre-les
en aquests habitants del poble.
En principi,
un mercenari que ven armes
perquè ells puguin defensar.
El que passa és que aquest foraster,
que en principi no tindria res a veure
o cap lligama emocional amb el poble,
més enllà d'aprofitar-se econòmica
de les seves necessitats,
acaba convertint-se en el defensor,
en el protector d'aquest poble.
En què resulta
l'Hombre de los puños de hierro?
Doncs, en una pel·lícula èpica,
ja us dic,
d'arts marcials,
amb 100% acció.
Fins i tot hem llegit
que és una pel·lícula de kung fu
a ritme de rap.
Trepidant en el ritme,
podeu, diu,
simplement desconnectar i adormir-vos
de tanta acció que hi ha
i de tanta coreografia
amb arts marcials,
o podeu gaudir-la 100%,
sàpigant el que aneu a veure,
especialment recomanable
gaudir-la amb crispetes.
El Hombre de los puños de hierro
també en cartellera.
La tercera pel·li
de la que us volíem parlar,
bé, amb tràiler incorporat,
mira, hem triat aquesta
com podíem haver-ne triat una altra, eh?
És una pel·lícula
interpretada per Clint Eastwood
i això ja crida l'atenció
perquè, home,
jo pensava que aquest home
ja es deia o marxava, no?
Del que era la interpretació,
no potser de la direcció,
però pensava que no tornaria a aparèixer
com a intèrpret en una pel·lícula.
Doncs sí, protagonista Clint Eastwood
de Golpe d'Efecto,
en un paper que segurament
té molt de regustet.
Una pel·lícula té molt de regust americà
i, bé, escoltem el tràiler
i després us explico una miqueta més.
Golpe d'Efecto,
són així.
Guus, ¿estàs en casa?
No.
Eso quiere decir que puedo pasar.
Mira, Zobel, calma.
Un nuevo estilo de decoración?
Es fenchungo,
no estás muy puesto, eh?
Guus Lóbel
es el mejor ojeador de base
porque ha habido.
Puede ver si alguien tiene talento
con los ojos cerrados.
Guus Lóbel.
¿Qué estáis mirando?
No soy una stripper.
Bienvenida al comité de socios.
Es lo que quiero.
¿Serías la única mujer?
Mi padre es ojeador de baseball,
crecí rodeada de hombres
que decían tacos, bebían y eructaban.
¡La cuenta, joder!
Créame, puedo hacer claro.
Tiene que verte un especialista.
¿Cómo vas a seguir a nadie
si no ves bien?
No necesito tu ayuda.
No sé por qué no te vas a tu casa.
¿Por qué?
Por alguna disfunción
de mi sentido de la responsabilidad.
Me preocupo por ti.
¿Cuántos años tenía Miki
cuando murió su madre?
Sí.
¿Cómo te las apañas de solo?
No lo hice.
Solo un cobrado abandona su hijo.
No tienes ni idea
de lo que estás diciendo.
Golpe d'Efecto.
No sé si ho heu escoltat
o si ho heu captat com jo.
A més, llegim una mica
de què va l'argument
d'aquesta pel·lícula
doncs això que dèiem, no?
Un paper que sembla fet
100% per a Clint Eastwood
i que a més té el regostet
d'aquesta pel·lícula americana
a l'estil clàssic
de les pel·lis americanes,
dels drames personals.
Estem parlant de Clint Eastwood
que interpreta
un veterà,
com ho diríem,
un crític de beisbol
o una caça a talents
d'aquests persones
que van a diferents partits
de beisbol
com d'altres esports
intentant fitxar
les joves promeses
d'aquest esport.
Però què li passa?
El drama és que Clint Eastwood
està perdent la vista
i fa un viatge cap a Atlanta
a veure com juga
un d'aquests joves talents.
Fa el viatge
amb la seva filla,
la seva filla
que es preocupa per ella.
A partir d'aquí coneixem
la relació familiar
que no és gaire bona
amb la mare de la filla
que va morir
quan era molt jove.
Clint Eastwood
que no va saber
pujar-la com a pare
i aquí és on
trobem aquest conflicte familiar.
La lectura més enllà d'això
és un retrat
de com les generacions
més velles
es van aïllant progressivament
de les més joves
i tot plegat
amb l'esport del beisbol
darrere a fons
que és el que li dona
aquest apunt,
aquest toc americà
de drama en principi
de pel·lícula
dramàtica,
personal,
americana,
que és el que nosaltres
llegim entre línies
de tot plegat.
Per què Clint Eastwood
està encapçalant el repartiment?
Ara ho entenem una miqueta més.
Hem llegit
que el director
és Robert Lawrence
que de fet
va ser un dels ajudants,
l'ajudant de direcció
de Clint Eastwood
en pel·lícules
tan claus
en què ell va fer de director
com los puentes de Madison,
Mystic River
o Million Dollar Baby.
Per tant,
suposem que en certa manera
li devia Robert Lawrence
o Robert Lawrence
i va dir
escolta,
Clint Eastwood,
vine cap aquí
i protagonitzar la meva...
Jo que t'he fet
d'ajudant de direcció
ara faré de director
i vull que tu
siguis el meu ganxo
i protagonitzis la pel·lícula.
Golpe de facto,
segurament,
per el fet
que hi hagi Clint Eastwood
i que és una pel·lícula
entenem que
clàssica
en el seu argument,
serà una de les estrenes
a veure
o més vistes
almenys
d'aquesta cartellera.
Títols menors
que sí...
No menors
però simplement
altres títols
en els quals
no és que siguin menors
és que no ens hi podem
espleiar pas tant
però valen la pena
perquè algunes
possiblement seran
aquelles petites joies
que se surten
de les grans
estrenes crispateres.
Persiguendo Mavericks
una pel·li
que agradarà
suposo
igualment és obligada
per a aquells
a qui us agraden
les pel·lícules de surf
costa californiana
pel·lícules de surf
que les trobeu a faltar
perquè no es prodiguen gaire
que quan hi ha
una d'aquelles de surf
dissabte a la tarda
les veieu
a mans dels Beach Boys
Persiguendo Mavericks
Mavericks són
les onades aquestes
enormes
doncs
és obligat
que aneu a veure
aquesta pel·lícula
i a més
no crec que duri
massa en cartellera.
Una italiana
César deve morir
i aquí
doncs
això té molt a veure
bé avalada
aquesta pel·lícula
per mil premis
en mil festivals
també
és una pel·lícula
que es basa
en una obra teatral
i que
s'etiqueta
com a drama
drama carcel·lario
es diu
drama de presons
doncs aquí
queda explicat
pel·lícula que
sens dubte
no entrarà fàcilment
però que té pinta
de ser intensa
i interessant
César deve morir
i una altra
de la qual us volíem parlar
és Hasta la vista
és la quota europea
ens arriba aquella italiana
i Hasta la vista
és una pel·lícula
alemanya
també avalada
per premis
al festival
de Valladolid
i en altres festivals
de cinema
europeus
doncs
ens parla
ens parla de tres
persones
tres homes
de 20 anys
que venen
a Espanya
a perdre
la virginitat
això que pot sonar
així tant
a lleuger
i tant de pel·lícula
americana
per a adolescents
doncs en principi
no ho és
aquestes tres persones
tenen unes discapacitats
encara són verges
i volen venir a Espanya
una mica
doncs amb l'excusa
de fer
no turisme
a perdre
la virginitat
tot plegat
amb el saber fer
de les produccions
alemanyes
li dona el Tom
a una pel·lícula
que es converteix
diuen
en bastant
entranyable
doncs aquí ho teniu
hasta la vista
és la darrera
de les estrenes
que us volíem parlar avui
i així
tanquem la secció
de cine d'avui