M'agrada que hi hagi persones que vinguin a dir que no col·len ni res,
perquè diuen més el que volen i no et fa servir viure.
Vull parlar de parlar.
Aquí estem parlant de temes socials,
com cada dilluns al matí de Tarragona Ràdio amb aquesta sintonia
i amb aquest títol que li posem a l'espai que fem amb la Fundació Casalamic,
aquest espai al carrer, que cada dilluns, com dèiem,
està aquí a la ràdio de la ciutat.
Avui amb Jordi Collado, el director de la Fundació Casalamic,
a través del telèfon. Jordi, molt bon dia.
Hola, bon dia, Ricard.
I aquí als Estudis ens acompanya Vivian Cano,
ella és gerent de CERCA, una cooperativa d'inserció laboral
que està molt vinculada també amb la feina que fa la Fundació Casalamic.
Vivian, també, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Jordi, explica'ns de què parlarem avui amb la Vivian i amb tu mateix.
Parlarem d'inserció laboral dels col·lectius segurament que tenen més problemes
precisament per accedir-hi a un lloc de treball?
Sí, home, parlarem d'això.
Parlarem, jo crec, també del procés que ha fet la cooperativa CERCA
a l'hora de fer aquesta aliança estratègica amb la Fundació Comunitat i Valors.
I, home, jo crec que també podem parlar de les cooperatives
que són un sector creixent en aquests moments
i que són també de les entitats que estan aguantant millor la crisi
en els àmbits econòmics tradicionals, no?
Molt bé. Doncs situem-nos primer, Vivian.
Explica'ns realment qui sou vosaltres.
Nosaltres som una cooperativa d'àmbit local,
que treballem a Tarragona, Tarragona i Voltants.
Llavors, la nostra activitat se centrava,
si es entrava, sobretot amb l'atenció a col·lectius
amb especials dificultats d'accés al mercat, del treball.
Llavors, els programes d'inserció sociolaboral
s'adreçaven especialment a dones i joves amb dificultats d'accés
i també fem serveis d'atenció a gent gran i formació ocupacional.
Des de quan? Des de quan no opereu com a cooperativa?
Nosaltres ja proveníem d'una altra cooperativa que es deia PROSAP.
Treballàvem a PROSAP com a treballadores pròpiament.
Llavors, amb la dissolució d'aquesta cooperativa,
nosaltres vam crear Cercle el 2004.
És a dir, que porteu ja vuit anys
i, clar, en aquests vuit anys han canviat molt les coses,
quan parlem d'inserció laboral, no?
Bueno, han canviat les coses, han canviat els escenaris,
han canviat les regles del joc...
En poc temps, crec jo, la percepció és que en poc temps,
en molt poc temps, han canviat moltes maneres
i moltes criteris i moltes prioritats.
Llavors, també això ha portat a que haguéssim de replantejar
una miqueta el nostre funcionament i la nostra activitat.
Replantejament, què per on passa?
Perquè, clar, tu has dit,
treballàvem amb col·lectius especialment
amb una problemàtica d'inserció laboral,
especialment joves o dones.
Per on passa aquest replantejament del que parles ara?
Sí, una mica ho dic que hem passat ja,
perquè sí que una miqueta els criteris
i que aquest any prioritzaran,
seran programes més...
Bueno, atendre col·lectius més genèrics,
o sigui, gent que està inscrita a l'atur
i que et deriven des de l'atur.
Però sí que el que eren els programes d'igualtat d'oportunitats
que portàvem fent des de l'inici,
adreçats a col·lectius amb especials dificultats,
on es treballava molt la part individualitzada,
els processos personals i individuals,
tots aquests maneres de funcionar
ara una mica ja s'unifiquen amb un sol programa
que és adreçat a col·lectius genèrics.
Perquè vosaltres, les persones aturades,
us venen des del Servei d'Ocupació de Catalunya?
Sí.
O com us arriben a vosaltres?
Nosaltres al programa d'igualtat d'oportunitats
ens arribaven a través de la xarxa d'entitats socials
i també arribaven a través d'iniciativa pròpia,
perquè una amiga o un altre jove havia estat allí
amb la recerca d'ocupació
i arribaven per aquestes dues vies.
I també des de l'atur directament ens ho podien adreçar.
Però Igualtat d'Oportunitats era sobretot iniciativa pròpia
de gent que havia estat allí ja al Servei
o si no d'entitats socials com Atenció Primària,
Casa l'Amic, entitats socials de la ciutat, de la zona.
Això era.
I ara, amb aquest programa més genèric,
que parles en què vosaltres portareu persones de perfils molt diferents,
per on us arribaran?
O per on us arriben ja?
Sí.
Els programes d'igualtat d'oportunitats
eren programes que funcionaven a través de subvencions,
llavors surten convocatoris anuals,
llavors es va acabar el 31 de desembre d'aquest passat 2011,
i sí que una miqueta l'últim que des del SOC se'ns ha plantejat
és el fet que no hi haurà aquests programes com a tal,
sinó que el que hi haurà serà un programa
que ubicarà tota la demanda de la gent
que necessiti una mica, bueno, necessiti suport per trobar feina,
que serà a través d'un programa IPI,
que nosaltres ja també...
Un programa?
Programa IPI.
IPI?
Sí, el programa IPI és un programa
que funciona amb molta més interrelació
amb l'oficina del SOC,
amb les oficines de treball,
i llavors el que una mica se'ns ha plantejat
és que tots els usuaris que ens arribin i que atendríem,
en el cas que se'ns aprovés aquest programa
que hi féssim nosaltres
o les entitats que s'hi vulguin presentar,
seria a través d'aquest programa més genèric
en el sentit que ja no és una adreçada a dones,
ni a joves, ni a col·lectius amb dificultats d'accés,
sinó que el criteri és que siguin adreçats des de les OTGs.
El programa, doncs, el feu vosaltres?
Encara no ha sortit la convocatòria.
És la intenció de fer-ho.
Sí, encara no ha sortit.
La de fer la cooperativa,
la de presentar per poder-lo tirar després endavant.
Sí, les entitats que gestionem IPI sí que ens ha dit
que les entitats que hem fet
igualtat d'oportunitats ens tindran en compte
i sí que les entitats que vulguin
o les empreses que vulguin,
perquè també hi ha un altre tipus de sector
en tots aquests tipus de programes,
doncs es podran presentar a la convocatòria
i llavors s'aprovaran uns certs programes
segons els territoris.
I ja veurem què passa.
Ja veurem què passa.
IPI, Ricard, és itineraris professionalitzadors individuals,
si no m'equivoco, Vivian, no?
Sí.
O sigui, és una mica agafar la persona
i acompanyar-la en el procés professionalitzador,
és a dir, acompanyar-la, no?
En totes les ciutats on pots recercar feina,
construcció de currículum,
és una història molt individualitzada
i molt concreta en la recerca de feina, no?
Sí, el que passa és que ara els IPI
sí que el criteri que ens han establert
és que han de ser molt més grupals,
clar, es tracta d'atendre més nombre de persones...
Més gent, per dir-ho d'una manera clara.
Sí, sí.
Llavors el criteri serà molt més grupal
i sí que també la dificultat que veiem
és el fet de...
Bueno, que ens han dit que també es podran fer pràctiques
i que s'obri una miqueta més a tot el que eren
els mòduls professionalitzadors,
per exemple, amb joves fem el d'operari de magatzem,
amb dones el de cambrera de pisos...
I sí que, bueno, que es vagi apropant una mica
a tot el que és les pràctiques en empresa
i el contacte directe en empresa,
però sí que el criteri que ens han establert una mica
serà que s'ha de fer molta més atenció grupal.
És a dir, en poques paraules,
també perquè la gent ens entengui,
fins ara fèieu un seguint molt més personalitzat
i especialitzat en dos col·lectius,
dones amb problemes d'inserció laboral i joves,
i ara haureu de fer un seguiment
potser no tan personalitzat
i, a més a més, amb un ventall,
amb un perfil molt divers, no?
Sí.
En fi, de moltíssimes persones
que precisament busquen feina,
busquen millorar la seva formació.
Perquè en aquesta etapa fins ara,
des de l'any 2004, com a cooperativa,
Vivian, quanta gent potser ha passat,
entre cometes, per les vostres mans?
Clar, nosaltres amb l'SPO,
en el marc de l'SPO,
que és el Servei de Promoció per l'Ocupació,
fem tant el que era el programa IPI
com els programes d'igualtat d'oportunitats,
com un espai de consulta
que assumeix pròpiament l'entitat.
Perquè, clar, els mesos que no n'hi ha en programes,
no pots tancar tampoc totalment el servei,
la gent, tens que oferir-li algun recurs,
alguna opció,
perquè pugui seguir venint a buscar feina,
perquè, clar, la gent no deixa de buscar feina,
uns mesos i uns mesos no.
Llavors, sí que en aquesta suma d'espai consulta,
IPI, igualtat d'oportunitats,
no ho sé, t'ho dic a grosso modo,
perquè això t'ho podria dir la persona que ho porta,
però és unes 200-300 persones a l'any,
amb diferents nivells d'intensitat, eh?
O sigui, una cosa és passar pel programa d'igualtat,
amb un nombre d'hores considerable d'atenció,
i fent un mòdul de professionalitzador,
si és el cas,
i una altra cosa és venir a l'espai de consultar un cop a la setmana, eh?
Ho dic amb diferents nivells d'intensitat.
I vosaltres, Jordi, des de la Fundació,
doncs, algun cas d'algun dels joves segurament que heu tractat,
també els heu adreçat cap a la cooperativa, cap a Cerca?
Sí, cap a Cerca.
Nosaltres derivàvem, a part de joves,
que era un perfil important,
sobretot les famílies,
ens permetia també el contacte,
oferir una nova xarxa, no?
Cerca està al centre de la ciutat,
està en un espai que canvia molt la lògica,
i ens permetia justament derivar les famílies
en una història d'obrir, no?
I a més, sabíem que l'arribar allà eren ben acollides,
que eren acollides amb la sensibilitat que nosaltres treballem,
però que allà en el barri no podíem fer, no?
Ens permetia això generar una història,
un espai de complicitat també amb les famílies i amb els joves, no?
Sobretot els mòdus professionalitzadors
era un espai on podíem derivar molta gent.
Escolta, deies, ens permetia,
també ho dius en passat.
Vols dir que ja no podreu fer el mateix a partir d'ara?
Clar, bueno, la realitat és que
el Departament d'Empresa i Ocupació ha canviat la lògica, no?
No només en els criteris, sinó també en el volum,
i sobretot aquí s'ha d'adreçar, no?
El discurs avui del Servei d'Ocupació
és que s'ha d'ocupar gent
i els que tenen dificultats, doncs, haurem d'esperar, no?
O sigui, això també és una realitat,
i el nostre perfil, els xavals que nosaltres podíem derivar
de baix perfil d'ocupabilitat
i això dificultaran, no és el mateix,
que puguin acollir una persona, no?,
d'una manera tranquil·la i compassada
a haver d'incorporar-nos en un grup
on les habilitats socials han d'estar treballades,
on, clar, el concepte és diferent.
I tot i que sabem que, no?,
que el carinyo i la cura
en l'equip de Cerca hi serà,
les realitats que tindran, les hores que tindran
per intervenir.
I això diferenciarà
i posarà segurament més dificultats
a un sector de gent
que fins ara podíem mirar
amb bons ulls, com ara,
però, a més, podíem tenir cura, no?,
del seu procés
de recerca de feina.
Això ara serà molt més complicat.
Coincideixes amb això, Vivian?
Sí, nosaltres una mica,
quan se'ns feia el traspàs
del plantejament que anunciava el SOC
amb el dels programes,
hem marcat-ho tot amb un IPI,
que també hi ha plantejaments
que podran ser positius,
entenc, ells hem d'entendre
positivament i constructivament.
Sí que el que sentíem és,
ostres, i els col·lectius, perdó,
em depararan, no?,
perquè, clar, la gent,
sobretot els joves, no?,
jo que estava joves,
pensava, ostres, tots els meus xavals
que no tenen l'ESO ni tots aquests xavals,
no, que els hi podrem oferir,
perquè tampoc tindrem molt a oferir-los
i realment dic els xavals
perquè som el que treballava jo,
però, clar, la companya de dones
em deia el mateix, no?,
diu, clar, els que les dones,
moltes tampoc tenen el graduat escolar
ni l'ESO.
Llavors, tota aquesta gent,
ja és una, bueno,
la dificultat que hi ha
al mercat de treball,
a part si se'ls bloqueja una mica
les possibilitats d'accedir
a segons quins tipus de formació pública,
de formació professional,
amb certificat de professional,
doncs, certificats de professionalitat,
que són els que validen
a l'hora d'accedir al mercat de treball.
Clar, hi ha alguns certificats d'aquests
que ja no es pot accedir
si no hi ha l'ESO.
Llavors, realment,
quan sentís la companya
explicar tot el plantejament
exposat des del SOC,
clar, pensaves,
tota aquesta gent
que hem estat atenent fins ara
no sabem molt bé on...
Clar, així de votar pronta
el que se'ns acudia és,
ostres, doncs, ajudem-los,
potser busquem la manera
d'ajudar-los a que es tragui l'ESO,
no?, comencem per aquí,
perquè, clar, molt més
ja no sé si els hi podrem oferir.
I en aquest context, Vivian,
aquesta aliança que heu fet
amb la Fundació Comunitat i Valors,
per què l'heu fet
i quin és l'objectiu?
Nosaltres, una mica,
a l'inici d'aquesta pluja
de crisi socioeconòmica,
no sé com li hem de dir,
sí que...
I és que ja no sé com li hem de dir.
Sí que, bueno,
intentaves entendre's
en una mica positiu i constructiu
i pensaves, bueno,
igual acabarà sent,
doncs, racionalitzarem
una sèrie d'històries, no?,
que, bueno, no,
potser hi ha hagut
un sobreendeutament d'històries
i de sobreconsums
i potser hem viscut
en una realitat
tots plegats, eh?
No parla del sector
ni molt menys,
perquè crec que el sector
sempre ha sigut bastant austè
per general, generalment,
sobretot les entitats locals
com Casal, com Cerca,
precisament el que fem
és autoocupació
i, bueno,
que precisament no hi ha hagut
cap bombolla, no?,
en el nostre sector.
Però, bueno, tot i així,
dius, bueno,
potser sí que racionalitzaran
una mica les coses
i l'administració
té menys ingressos,
té més dificultats econòmiques
i tal
i potser sí que, bueno,
hi haurà alguna racionalització
de recursos, no?,
i una mica acompanyant
a tot aquest
daltabaix
d'esbonbollament
econòmic, no?
Però, clar,
sí que el que anàvem veient
en molt poc temps
és que hi havia,
no sé si diu-li,
una escabetxina
de drets socials,
una escabetxina
de drets de ciutadania
i llavors sí que
el que vam percebre
és que,
que, bueno,
l'atur sí que
podria ser una prioritat
però no sabíem com, no?
I certament
ha sigut que no
ha sigut adreçat
a col·lectius especials
precisament la prioritat, no?
Llavors sí que
ja era una qüestió
de necessitat
de diversificar activitat
perquè el que sabíem fer
i el que havíem fet
sobretot fins ara
el nostre gran volum
de feina
doncs no veiem clar
que tingués continuïtat
en tot aquest dalt a baix
i si més no
doncs ens havíem de salvaguardar
una miqueta
que fos o no fos així, no?
Que no podíem estar esperant
a veure com acabaria.
Llavors el fet
d'amplir activitat
nosaltres sí que
en aquest sentit
som, no sé si dir prudents
en el sentit
que no ens hem ficat
en projectes
que no coneixem ni de lluny
perquè entenem
que els serveis d'atenció
a la persona
mereixen el fet
que sàpiguis una mica
de què estàs parlant
i tinguis una trajectòria prèvia
per a oferir-te
a gestionar
segons el que
no?
Perquè
bueno
entenem que
o tens una solvència
tècnica al darrere
d'acompanyament
d'algú
que ja ho ha fet
o ja ho està fent
i pots tenir una mica
doncs aquests criteris
una mica ja establerts
o així doncs
provar
d'obrir nous activitats
i nous sectors
amb coses
no sé
drogodependències
o coses
que no tens
una trajectòria prèvia
i un coneixement tècnic
doncs sempre ens ha semblat
una mica
no?
Hem sigut sempre
intentat ser molt prudents
i respectuoses
no?
Amb aquest sentit
llavors sí que veiem
que si no eren
el marc d'una entitat
que tingués més pluralitat
d'acció
més solvència tècnica
també solvència econòmica
perquè nosaltres
no ens podíem presentar
segons quins concursos
perquè ja no
no podíem aguantar
el fet
de deixar de cobrar
segons quin temps
segons els volums
de facturació
llavors tot això
bueno
suposo que sumada
aquest por
sumada
veient
l'escenari aquest
d'endarreriments
de cobraments
la solvència tècnica
la solvència econòmica
ens va portar
a buscar
una entitat
que ja havíem estat
que coneixim
ja des de molt temps
a través de la plataforma
Ecas
i que sabíem
que podia tenir
doncs un cert interès
i un cert carinyo
a Tarragona
perquè ja havia treballat
prèviament
i actualment
doncs no hi tenia
gaire activitat
i bueno
hi vam anar una mica
a buscar aquesta aliança
i de què fa la Fundació Comunitat i Valors
i què fareu conjuntament
doncs a partir d'ara
la Fundació Comunitat i Valors
de fet està enmarcada
amb el Centre de Sinergia Social
que és una manera
de juntar
diverses fundacions
una empresa d'inserció
una associació
i ara actualment
la cooperativa
amb l'objectiu
de mancomunar
i optimitzar recursos
i també de potenciar
i exponenciar
les activitats
que fa cadascuna
l'empresa d'inserció
per una banda
la cooperativa
per una altra
sí que nosaltres
bueno
després de tota aquesta
història amb el SOC
i no sabem molt bé
com anirà la cosa
sí que la nostra intenció
és seguir allí
afirmades
en inserció sociolaboral
i buscant una mica
les opcions
per oferir
serveis
i oferir atenció
a col·lectius especials
perquè de fet
és amb el que vam néixer
i és amb el que tenim
i l'apego que tenim
però també
és una mica
començar a reforçar més
tot el que és
el servei d'atenció domiciliar
i a tot el que són
els serveis d'atenció
a gent gran
perquè una mica
la reubicació
al sector
doncs pot ser
una mica
la via
de buscar noves oportunitats
on esteu físicament?
on us poden trobar?
a la gent de cerca?
estem allà darrere de l'atur
allà a veure
quatre torres
al carrer Baró
de les quatre torres
número 22
cantonada
amb Santa Joaquim Adadruna
que és així
des d'on és més fàcil
trobar-los
sí
molt bé
Jordi
algun comentari
per anar acabant
sobre aquest món
de la inserció laboral
de les dificultats
de la crisi
com us afecta
entitats
que treballeu
doncs això
en el món
de la inserció sociolaboral
o en altres
aspectes socioeducatius
home
jo crec que hi ha
una valoració important
que es planteja
amb el canvi
de direcció
del servei d'ocupació
de Catalunya
que s'està
plantejant
és que aquells
que tenen menys oportunitats
continuen
tenint de menys
i el plantejament
que jo estic veient
és que ens abocan
allò de la guerra
de los últimos
contra los penúltimos
i
és un plantejament complex
avui és veritat
que hi ha un volum
d'atur brutal
i que s'ha de fer esforços
però és justament
allò que
sempre explicàvem
en l'època
de guanança
si la gent
té dificultats
el que no podem fer
és baixar
els llindars
baixar
les previsions
o les intencions
perquè així
sembla que n'hi ha menys
el que ens estan plantejant
des d'avui
des del SOC
és que la gent
que té menys oportunitats
realment
ho tindrà més difícil
perquè segons ells
el que s'ha d'ajudar
és a aquells
que tenen més possibilitats
en realitat
el que hauríem de fer
és intentar
recuperar recursos
i aconseguir recursos
per poder generar
ocupació
a tots els sectors
lògicament
atent a cadascú
segons les seves necessitats
la gent que té
un perfil
de més ocupabilitat
doncs
amb històries
més senzilles
més fàcils
més d'acompanyament
que de reeducació
si volem dir-li així
i a la gent
que té més dificultats
doncs
a destinar-li
més recursos
per aconseguir
que aquesta gent
s'enganxi
que no deixem anar
aquest vagó
del tren
de la societat
l'altre dia
el ministre
parlava
de
potser sí que cal
dues velocitats
o tres velocitats
i això ara
està molt de moda
nosaltres que dèiem
que no
que no ens podem
permetre
que hi hagi
un vagó
d'aquest tren
que és la ciutat catalana
que es quedi enrere
i és aquí
on ho estem plantejant
i en entitats
com Cerca
o com nosaltres
ho estem fent
des del nostre sector
Vivian
alguna cosa per acabar
bueno
esperem
ens diuen
que hem de ser constructius
hem de ser positius
en alli estem
el que passa
que veiem
com està passant la gent
i veiem
com se li estan
tancant les portes
a vegades
se te va
una miqueta difícil
però bueno
alli estarem
reinventant-nos
per a
mantenir
històries
i bueno
la veritat
és que sinergies
i col·laboracions
com
com les que tenim
entre les entitats
doncs també
ens ajudem bastant
i ahí estem
Vivian Cano
gerent de Cerca
cooperativa d'inserció
sociolaboral
aquí a la ciutat de Tarragona
amb 8 anys
ja de tasca al darrere
i moltes més abans
amb altres noms
moltes gràcies
molta sort
i que vagi bé
gràcies
Gràcies Vivian
i gràcies Jordi Collado
el director de la Fundació Casalami
que avui l'hem tingut
a través del telèfon
gràcies Jordi
gràcies Ricard
i escolta
malgrat tot
ànims
i que vagi bé
no no
i tant
això no ens ho acabaran
per tu
per tu
per la Fundació Casalami
per la cooperativa Cerca
i en definitiva
per tota la gent
que ens escolta
que fa falta
ànims
i una mica d'alegria
gràcies
que vagi bé
fins aquí avui
l'Espai al carrer
al matí de Tarragona Ràdio
sense paraules
sense res a dir
només són feres
records d'avui
dits pel demà
el tresor d'avui
és poder parlar
jo vull parlar
de parlar
vull saber
de saber
d'avui
d'avui
l'Espai
de Tarragona Ràdio