logo

Arxiu/ARXIU 2012/MATI DE T.R. 2012/


Transcribed podcasts: 805
Time transcribed: 14d 23h 14m 32s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Sintonia de Tartúlia en aquest matí de divendres,
aquí a la Sintonia de Tarragona Ràdio,
disposats a comentar algunes de les notícies més destacades
d'aquest divendres i de la setmana que estem a punt de tancar.
Avui una tertúlia amb el periodista de TAC12
a la televisió pública de Tarragona, Àlex Alonso.
Àlex, molt bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya el periodista del diari de Tarragona, Raül Cosano.
Bon dia.
Hola, bon dia.
El director de la Fundació Casal Amic, Jordi Collado.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
I la Sandra Ramos, gerent d'una empresa d'aplicacions mediambientals
vinculada a la universitat.
Sandra, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Amb ells quatre comentarem algunes de les notícies del dia i de la setmana.
Us proposo començar la tertúlia tal com vam acabar ahir,
quan comentàvem el cas del síndic de Greuges.
A partir d'un article enviat per un advocat,
Antoni Vives Tous, al diari de Tarragona,
ahir aquest enrotatiu, a través de l'advocat, desvetllava.
Les irregularitats, les suposades irregularitats del càrrec de síndic de Greuges
amb tota una sèrie d'ocupacions que Josep Francesc Ferrer té en aquests moments,
en diferents entitats i fundacions a la ciutat de Tarragona.
La tertúlia l'acabàvem ahir, era una tertúlia política,
amb la pròpia sorpresa de la portaveu de l'equip de govern de l'Ajuntament de Tarragona,
Begoña Floría.
Desconeixia aquest nivell d'incompatibilitat.
Segurament quan la normativa de la sindicatura,
que es va aprovar per part de tots els grups,
i que aquesta és una figura que tots els grups vam estar d'acord en,
que s'havia de tirar endavant,
de transferència ciutadana es va tirar endavant.
Però si al final es considera que això no pot ser així,
doncs evidentment el sindicat decideixi.
Tertúlia política, on els polítics, els grups municipals,
van reconèixer que no sabien exactament
que es podia produir aquesta incompatibilitat,
possibles incompatibilitats entre el càrrec de síndic de Greuges
i les altres responsabilitats que té l'actual síndic Josep Francesc Ferrer.
Jordi Collado, quina reflexió et mereix del tema?
Bé, doncs que tenim...
Quan parlem de transparència no sempre parlem amb coneixement de causa
o com ho hauríem de conèixer,
perquè lògicament si ara parlen els portadors que no coneixen el reglament
és un problema.
A mi em sorprèn molt el plantejament que el síndic decideixi,
és a dir, el síndic no pot decidir,
el síndic ha de decidir què fa amb la seva vida,
però és l'Ajuntament que ha de decidir,
els diferents grups municipals que hi participen,
qui és el síndic de Greuges,
una altra cosa és que li proposin l'opció de deixar els càrrecs per tornar-hi ser.
A mi em sorprèn, comença a sorpressar tothom,
que avui dia no coneixem les incompatibilitats
o que algú digués que no coneixia els altres càrrecs.
Són entitats prou importants de la ciutat de Tarragona
com per plantejar que no coneix.
Sí, són càrrecs, recordem,
amb fundacions relacionades amb el món de l'esport,
de la setmana santa i, en fi, altres qüestions.
Sandra?
Bé, a mi també em va sorprendre una mica la notícia,
quan la vaig sentar ahir.
De totes maneres, el síndic és una figura molt nova.
La nostra ciutat crec que es va instaurar fa quatre anys.
Encara no, tres, diria.
Es va crear la normativa també ex novo
i si realment un advocat que ja ha dedicat unes quantes hores a estudiar-s'ho,
que també està molt bé,
i ha descobert aquest tipus d'incompatibilitats,
no és que el síndic decideixi,
però realment si hi ha una incompatibilitat
haurà de decidir si prefereix ser síndic de greuges de la ciutat
o ser una altra cosa en aquesta vida.
I, per tant, si li surt més rentable o prefereix,
jo no entraré a valorar això.
quina és l'opció que vol, doncs, entre tots i totes
s'haurà d'escollir un nou síndic.
Tampoc crec que sigui més greu que tot això.
Àlex.
Doncs sí, home,
el que el síndic decideixi,
suposo que va en aquesta opció,
que decideixi què vol fer,
però si hi ha un reglament,
cosa que fa tres anys que la figura del síndic hi és,
aquesta persona, el Francesc Ferrer,
és una persona coneguda a tot Tarragona,
que tothom sabem,
o gairebé tothom sap les entitats
o els càrrecs que té,
el que sorprèn molt
és que es triïn tres anys
en veure que aquests càrrecs són incompatibles
amb el càrrec de síndic de greuges,
precisament per això,
perquè és públic i notori
que aquesta persona està en altres entitats,
no està en empreses que no sabem,
són privades,
per tant,
em sorprèn molt que arribem ara a tres anys
i també el síndic decideixi.
Jo crec que l'Ajuntament,
si realment aquesta incompatibilitat està,
és qui ha d'acabar decidint.
Raül.
Jo crec que és una miqueta escandalós,
sobretot el fet que ningú veiés
que existia aquesta normativa,
perquè tothom sabia que aquest senyor
estava a tots aquests càrrecs,
però ha hagut de venir un advocat des de fora
per descobrir tota la il·legalitat aquesta.
A mi és el més greu,
em sembla això,
el desconeixement de la classe política
d'aquesta il·legalitat.
Avui ha de compareixer el síndic de Greuges
en una roda de premsa.
El diari de Tarragona avança
que ell no pensa dimitir.
Creuen els nostres contartulis
que sí que hauria de dimitir.
Sembla, segons aquesta informació
del diari de Tarragona,
que ell fins i tot l'alcalde li va demanar,
ell sembla que no pensa dimitir
i haurem de veure,
escoltar-lo a partir de les 11 del matí.
Però què creuen que hauria de fer?
Jo crec que hi ha una...
Hem de discernir dues històries.
Una és la persona,
que té les seves participacions
en les organitzacions
i ara mateix a mi em sembla
que s'està carregant sobre ell
una responsabilitat que no és seva
i una altra cosa és el síndic
com a institució
que haurem de replantejar
si és el que volem.
Sí que és cert que la normativa
és molt nova,
sí que és cert que s'ha adaptat
a la ciutat que ha vingut de...
que l'hem importat, diguem-ne,
amb diferents incongruències pot ser,
però jo crec que el que ha de decidir
és l'Ajuntament
i són els diferents grups municipals.
Si volem des del consens,
que seria l'ideal, però...
Per tant, tu creus que sí,
l'Ajuntament amb el consens
de tots els grups decideix
que s'ha de destituir
la persona actual del síndic,
ja està,
s'hauria de...
N'hi ha cap problema.
S'hauria de prendre aquesta decisió.
Sí, endavant,
perquè és el que dèiem
de separar la figura del síndic
de la persona,
segons s'informa,
el síndic avui presentarà
una carta de suport
dels altres síndics
de greus de Catalunya,
per tant, suposo que els altres síndics
de greus de Catalunya
el que fan és una carta
en suport a la institució,
perquè si existeix
en altres poblacions,
en altres llocs,
no és una institució, per exemple,
a mi em sembli malament,
simplement que hauríem
de replantejar perquè
ara és això,
ara és la incompatibilitat,
però recordem que
quan el síndic presenta
el seu informe anual
també va haver-hi tota la polèmica
que veníem del que costava,
del que no costava,
reglarem transparència,
mirem exactament el que costa,
mirem exactament
quines són les funcions que fa
i a partir d'aquí
parlem de la figura del síndic.
De la figura personal,
si és cert que l'alcalde
li demana que dimiteixi,
si els grups polítics demanen,
es dimiteix o s'alcessa
i punt,
i final,
si realment és incompatible,
una cosa amb l'altra,
s'alcessa i punt,
no hauria d'haver-hi un problema
dintre d'aquí,
l'únic que passa
és que tot això sorgeix
arran del primer
que va sortir
quan costava,
arran del que va sortir,
ara sorgeixen
les incompatibilitats,
tres anys després.
Crec que també
hi ha un cúmul
de circumstàncies
que potser
hauríem de veure
o què s'està atacant,
si s'està atacant la figura
o s'està atacant la persona.
Jo crec que la idoneïtat
de l'existència
del síndic de Greuges
la podem discutir
molt o no.
A mi és una figura
que particularment
m'agrada
perquè,
bé,
el ciutadà
en un moment
de desesperació
sempre té aquí
a acollir-se, no?
Perdona,
segurament ningú discuteix
de la figura
de la importància del síndic,
però sí que és veritat
que fa unes setmanes
es va discutir
que enmig de tantes retallades
si hem destalviat diners,
doncs una figura
com la del síndic
que teòricament
la persona que fa
aquesta feina
la fa de manera altruista
no hauria de costar
els diners
que està costant fins ara.
I aquest debat
sí que va sorgir.
I fins i tot ahir
algun dels tertulians polítics
va dir
doncs escolta
tanquem
el síndic de Greuges
encara que sigui
de manera temporal.
De totes maneres
crec que
li ha retallat
moltíssim
el que costava
l'oficina
del síndic de Greuges
s'ha retallat moltíssim
en funció
de com ha anat
tot el pressupost
de l'Ajuntament.
I en quant
a la idoneïtat
de la persona
home,
jo crec que és un gest
maco
o un usable
de l'alcalde
que li hagi dit
home,
dimiteix tu
abans que t'haguem
de destituir nosaltres.
Que és una mica
aviso a navegantes,
no?
De dir
jo t'ho demano
del bon rotllo
però clar,
evidentment al final
el que no pot dir
és continuaré
tot i que sigui
incompatible
amb les meves altres funcions
i faré el que vulgui.
Evidentment això
no podrà ser.
Per tant,
si se li ofereix
la possibilitat
de dimitir ell
entenc que no deixarà
altres coses
que té
abans que això
i estic convençuda
que en aquesta ciutat
hi ha homes i dones
preparadíssims
i preparadíssimes
per ser
síndic de greuges
vull dir que
no passa res
vull dir
si ell no pot
ho farà una altra persona.
Digues, digues Jordi.
Jo crec que
també hi ha un plantejament
de per què se'l va escollir
en aquest síndic.
Jo encara no,
o sigui,
recordo que en aquell moment
va ser per unanimitat
parlem de 2007.
De l'anterior mandat.
L'anterior mandat
podríem parlar
de per què se'l va escollir.
o sigui, ja veig...
Bueno, és que també
s'ha parlat molt
de la idoneitat
d'una persona com...
Alguns consideren
que hauria de ser
un expert en lleis,
un advocat
qui realment
ostentés
aquesta funció, no?
A més,
el sindicat actual
té un perfil important
que jo crec
que s'ha de tenir en compte.
És a dir,
participa
d'una qüestió
tan important
com la Setmana Santa
que a més té
tot un plantejament
religiós al darrere
que això s'ha de pensar
en una clau
de quin és el...
com s'ha d'entendre
la institució pública,
la laïcitat,
jo crec que aquí
hi ha d'aquests temes
de fons
que tampoc se'n parlen
però que estaria bé
plantejar-s'ho.
Raül?
A mi no em sembla malament
l'existència de la figura
però sí em sembla saludable
que es vagi plantejant
el tema del sou,
per exemple,
i de què ha de ser
i crec que si ell no dimiteix
l'Ajuntament hauria de prendre
mesures no pot ser ell
que decideixi el mateix
amb quin càrrec es queda.
Tu creus que no pot continuar
com a síndic?
Jo crec que no.
L'Ajuntament hauria de prendre
alguna decisió
si ell no dimiteix
per la seva pròpia voluntat.
I si es renuncia
a tots els càrrecs aquests
que tenen diferents entitats?
Tornen a ser compatible,
no passa res.
Aquí hi ha un reglament,
hi ha unes incompatibilitats.
Si aquestes incompatibilitats
desapareixen,
la persona continua
estant legitimada
per continuar davant del càrrec.
Què hauria de fer l'Ajuntament?
Això és una pregunta
que hauríem de traslladar
a l'equip de govern
i a tots els grups,
perquè recordem
que va ser una figura
posada per tots els grups.
Ho sabrem avui
en aquesta compareixença,
una compareixença
que també sembla ser
que no ha de matrar preguntes
dels periodistes.
Per tant,
veurem fins a quin punt
ens assabentem de coses,
perquè sembla ser.
No tenim una confirmació oficial,
però ahir a la nit
ja volia parlar
per les xarxes socials
en què segurament
no hi hauria preguntes
en aquesta compareixença
del síndic de Greuges.
Per tant,
primer,
un denunciable,
com sempre,
des dels mitjans d'informació,
que hi hagi compareixes així,
si realment,
finalment és així,
segons veurem fins a on
podrem saber
de tot això.
Passi el que passi,
de totes maneres,
la reflexió de fons
que segurament ens porta
és que aquesta figura,
tan valorada en el seu moment,
quan es va crear,
i tan aplaudida,
ha començat amb el peu
a Tarragona, no,
Sandra?
Malauradament, clar.
Si ha tingut com a mala sort
aquesta figura,
no sé,
perquè s'ha creat
en altres ciutats,
hem estat pionerers,
Reus va,
fa quatre dies,
va escollir el seu
síndic de Greuges també,
no?
Jo crec que és una figura
important.
Però aquí tu estaries d'acord
que...
Però aquí ha començat
amb el peu,
o sigui,
una mica,
si jo crec que va
acompanyada de la crisi
entre...
A més,
els discursos
aquests de quan
costen les coses
sempre han de ser
una mica relatius,
i a vegades es fa
molta demagogia,
no?
Quin servei
fa un síndic de Greuges,
a més,
una persona
que està dedicant
el seu temps
de manera gratuïta,
se li ha de donar
algun tipus de suport,
entenc,
no?
També,
per fer aquesta tasca.
Quin servei
fa la ciutat
i què costa realment?
És que el que costa
en les coses
en termes absoluts
a vegades
és molt demagògic,
no?
Costa de valorar.
Però bueno,
s'ha de retallar
i s'ha d'ajustar
al màxim possible,
això per descomptat.
Però a vegades
dius una xifra
i en funció
i després saps
quan costen
altres coses
i penses,
home,
posa una comparació,
no és cap disbarat,
tampoc,
no?
Àlex,
no vas a dir?
Jo l'ho anava a dir,
el que hauríem de mirar
és també la duplicitat
de càrrecs.
Recordem que ja hi ha
un síndic de greuges
de la Generalitat
de Catalunya,
que és el Rafael Ribó,
i hauríem de veure
si una figura
no clipsa l'altra.
La gent,
potser hi ha un moment
que no sap,
tu tens un síndic de greuges,
tens ara mateix
dos síndics de greuges
per les coses
que passin a la ciutat de Tarragona,
tres,
amb el defensor del poble
espanyol,
per tant,
tres,
posem-li dos
per els més pròxims
que tenim.
Si ja en tenim dos,
tu estàs,
jo som ciutadà de Tarragona,
quan tinc una queixa,
on vaig?
Vaig al síndic de greuges,
primer vaig aquest
i després vaig a l'altre,
hi ha un moment
que la gent,
potser el que necessitaríem
també és més informació
a la ciutadania
de exactament
com funcionen
aquestes institucions.
Sí,
perquè hem fet més d'una vegada
i a través dels informes
dels síndic de greuges municipals
que la ciutadà moltes vegades
no sap on acudir
o que li planteja
al síndic de Tarragona
qüestions que no són
de la seva competència,
que no són de competència municipal.
En fi,
veurem com evolucionen
els fets,
perquè això al llarg
d'avui divendres
segur que ens deixarà
més en més apunts
de l'actualitat.
Mentrestant,
en fi,
les notícies del dia de la setmana
ens porten a parlar
d'infraestructures,
de diverses qüestions.
A més,
ha estat una setmana
de conferències,
vam tenir la conferència
de l'alcalde
sobre l'estat de la ciutat
i ahir
de l'autoritat portuària,
Josep Andreu,
parlant d'un projecte
que, en fi,
per molts que es considera
que és estratègica,
això del tercer fil ferroviari
per treure les mercaderies
i connectar-se
amb l'ample de via internacional.
I ahir,
per primera vegada,
el president del Port
va mostrar la seva preocupació
sobre l'actitud
que pugui tenir
el govern de l'estat,
el govern del Partit Popular
respecte a aquesta infraestructura.
Jo crec que l'adequat
seria fer un protocol
de consens
per part de totes les forces
i dir,
escolta,
ha de ser prioritza aquesta inversió
i l'altre queda
a 10,
12,
15 anys.
El que els estudis tècnics
i els diners
permetin fer-ho.
10,
12,
15 anys,
molt bé,
durant 10 o 15 anys
aquest projecte
s'ha de provisional
i quan s'ha fàcil
ja la solució definitiva
tots els trens
podran desaparèixer
de la façana marítima.
Els que avui no passen nostres
i els que passen d'altres,
com us he dit.
Aquesta infraestructura,
aquest projecte,
costa uns 180 milions d'euros,
vol dir aprofitar
la línia de la costa
per treure les mercaderies
i connectar-se amb Castellbisbal.
Aquesta postura
no és compartida
pel diputat del Partit Popular
ni pel govern central.
A priori,
Alejandro Fernández
ja va dir
ahir a la tarda precisament
que una infraestructura
de 180 milions d'euros
difícilment
es pot considerar
com a provisional,
que és el que deia ara
el president del Port.
Així que, Jordi,
què fem?
No ens gastem
aquests 180 milions d'euros
i esperem que arribi
al corredor del Mediterrani
d'aquí 10 anys o...?
Jo crec que hauríem de ser
una mica seriosos
i plantejar realment
què és el que volem
com a ciutat.
Això d'anar fotent
trets ara un,
ara l'altre,
ara aquell d'allà
i ara arriba
l'Alejandro
que més diu
que ve de Madrid
i diu no sé què.
Aquesta situació
és insostenible.
Jo crec que el tercer fil,
si plantejar el tercer fil
180 milions d'euros
de manera provisional
és allò de...
Just parlàvem fa un moment
de què és car o què és barat,
sinó quina rentabilitat
realment té això
pel territori,
però pel territori,
no per unes empreses en concret
a dins del port de Tarragona,
que aquesta jo crec
que és una història important
i hauríem de plantejar
què és el que volem.
Xec,
si l'estat espanyol
ens està dient
que escollim una cosa o l'altra,
doncs bé,
escollim tots plegats,
però jo crec que no pot ser
que estem cada dia
rondinant d'allò
que voldríem.
Què més?
El problema és que
jo crec que l'estat espanyol
ara no està dient
escollir una cosa o l'altra,
sinó que sentint
l'Alejandro Fernández
ahir al vespre
va per un cantó,
va pel cantó
de recuperar la via Reu-Roda,
que serà el futur
corredor mediterrani.
El problema
i el que es planteja
des del port,
jo crec que aquí
tenim dues opcions,
o agafar l'opció
tercer fil
ara mateix,
que podria estar feta,
si ara està,
el Josep Andreu
va posar un termini
el 2015,
sabem els moments
que estem
i seria molt dir,
no hi ha cap infraestructura
que s'acabi
quan es planteja
al principi,
per tant,
2015 ja sabem
que no serà,
posem-li
2016-2017.
l'altre,
la Unió Europea
dona a l'Estat espanyol
del 2020 al 2030
per tenir-la feta,
per tant,
si estem en el que estem,
apropem-nos més al 2030.
Si realment,
si el port,
les empreses,
presenten un pla,
un estudi,
on es demostri
la rentabilitat
pel territori,
com deia el Jordi,
no només
per les empreses del port,
sinó pel territori,
jo seria
seria partidari
d'apostar
per aquest tercer fil,
primer perquè,
sobretot,
perquè es faria abans,
després dels 180 milions
de provisionalitat,
l'estudi,
en principi,
també el que planteja
és que la provisionalitat
seria fins a Sant Vicenç,
de Sant Vicenç
a Castelllisball
ja formaria part
d'aquest nou corredor,
per tant,
no serien els 180.
Per tant,
són coses
que s'han d'estudiar molt.
També és veritat,
perdona, Àlex,
que qui sap,
sempre s'ha parlat
que hi hauria
finançament privat,
és a dir,
que hi ha empreses
interessades en posar-hi diners
amb això del tercer fil.
Sí, també no hem d'oblidar
que...
Per tant,
no serien tots els milions,
teòricament,
no seria un càrrec
de...
Es rebaixaria
aquesta xifra
de provisionalitat.
L'altra provisionalitat
fa santa marítima.
És l'etern
debat de Tarragona.
No sé,
aquí els que...
Els que hi som
som bastant joves,
però quan jo recordo
de ser petit
i veure una...
Tenir 10 anys
i veure una maqueta
ja a un tinglado
al port de Tarragona
on es deia
com estaria tot tapat
i com es faria
fa santa marítima
i d'això pot fer 20 anys
tranquil·lament
i n'hem anat veient
normal,
vam veure la gran carpa
de tot de la Rambla
a l'època Joan Miquel Nadal
i hem vist moltíssimes coses
sobre aquesta eterna
fa santa marítima.
Ara mateix,
escudant-la en la fa santa marítima
per no fer això,
si realment això és un estudi,
no ho veig,
no ho veig
perquè és que no ve realitzable
la fa santa marítima
a molts anys vista.
Raül,
tu què faries?
És que a mi aquests projectes
tan a llarg termini
amb tantes xifres
em semblen...
som molt escèptics.
Després de tot el que hem viscut aquí
de coses parades
i infraestructures
que no avancen,
a mi 180 milions
em sembla una xifra
molt desorbitada
per ser alguna cosa provisional
però es tracta d'això,
d'estudiar
quin pot ser l'impacte econòmic
i de prioritzar,
tot i que ni prioritzant
tenim garantides
que es facin les coses
com hem vist.
Sandra.
Jo crec que amb aquest tema
de la xarxa ferroviària
i de la fa santa marítima,
a veure,
el govern de la ciutat
amb el tema
de la fa santa marítima
ha començat a treballar
i en l'istudis informatius,
tal, vull dir,
una mequera de llum
al final del túnel
potser veurem, no?
El que passa és que cada vegada
que canviem dintre
d'una institució
o d'un organisme
com ara l'autoritat portuària,
canviem de president,
que cada nou
hagi de venir a portar
el seu granet de sorra
al ja prou maltret sistema
ferroviari
que tenim aquí,
home,
abans d'inventar coses noves,
jo crec que si la línia
està marcada
hi ha unes estratègies
tercer fil,
plantegem en funció
com el deia el Jordi,
si ha de ser rentable,
si les empreses
hi han de ficar diners
i si al final dius
costa 180 milions
però realment
en traurem un benefici
de no sé quants més
que serà repercutit
en el territori
i d'aquesta manera
ens ho podem plantejar
però de sobte
un dia m'aixeco
i penso que farem això
i que costarà allò altre
home,
no em sembla seriós
jo crec que
hi ha uns plans,
unes línies,
uns estudis
prou complicades
a l'administració pública
a l'hora de fer obres
perquè és molt garantista
i així ho ha de ser
perquè són diners de tots
doncs home,
una vegada hi ha uns plans
establerts
potser que els respectem
una mica, no?
perquè si no
no acabarem
ni façada marítima
ni tercera línia
ni res de res
o tercer fil
ni res
perquè
i el corredor del Mediterrani
jo crec que és una gran notícia
per Tarragona
que arribarà ara
quan
quan
quan també
bueno
no sabem per què apostarem
si pel corredor del nord
pel del Mediterrani
pels dos a l'hora
tenim calés
per invertir en quatre corredors
ara ho tenim clar
perquè van dir que hi havia
no sé quants corredors prioritaris
que tots seran
el del centre
i el del Mediterrani
els dos són prioritaris
per tant
el govern
per què apostarà?
sabíem que
el ministre Blanco
en su momento
va dir que no
que el Mediterrani
però no escartava l'altre
ara
el Partit Popular
que recordem
mana a gairebé
totes les comunitats autònomes
però on ha de passar
el corredor central
aquesta ja la Manxa
Madrid
Aragó
per tant
el que passa
és que a l'octubre
la Comissió Europea
va ser bastant claret
amb aquest tema
i llavors va determinar
que l'eix prioritari
on ficarien els diners
a l'eix del Mediterrani
per tant
no queda massa discussió
Sí, però la Unió Europea
el que fa és
finançar-te
el que tu ja has decidit
per tant
el primer que decideix
és l'estat espanyol
llavors la Unió Europea
diu
nosaltres
si quan et decideixis
apostar pel corredor mediterrani
que tens fins al 2030
per apostar-hi
llavors nosaltres
posarem els diners
però qui
en primera instància
qui decideix
per on s'aposta
és el govern espanyol
per tant la Unió Europea

diu
quan tu vulguis
fer el corredor mediterrani
jo t'ajudaré
i abans del 2030
l'has de tenir fet
Sí, sí
el que passa és que
si no m'equivoco
hi havia una comissió
que decidia
uns eixos estratègics
ferroviaris
per tot Europa
i van descartar
l'eix central
i van apostar
per l'eix de la mediterrània
Jo aquí sí que faig
un plantejament
d'allò d'espany
és diferent
i ja n'hem vist
de tots els colors
i de totes les maneres
i jo crec que
un plantejament
a mi la recuperació
de línia de Reu-Roda
m'agrada especialment
amb el plantejament
d'intentar
no trinxar territori
és allò
d'utilitzar
un terreny
que ja està preparat
per això
un plantejament també
és el tema
de la seguretat
les mercaderies
el creuament
de mercaderies
perilloses
per la ciutat
de Tarragona
a través del Serrallo
i tota la línia
és superimportant
o sigui
hi ha mercaderies
perilloses
que passen
cada dia
per aquests espais
amb el qual
també ens hauríem
de plantejar
una història
de seguretat
de les persones
si no
el dia que hi hagi
una història
ja corrirem tots
que és el que
passarà sempre aquí
amb el qual
realment
jo crec que hauríem
d'apostar amb força
en aquest sentit
cap a línia
rorrada
però intentar-ho
apretar des d'allà
és a dir
pactem
si hi ha empreses
que estan disposades
a pagar el tercer fil
xic
que comencin a pagar
aquesta
de fet
l'altre dia
aquí en una entrevista
el director
de la BACF
també va dir
que ells
estaven disposats
a fer
una estació
intermodal
dins dels seus
propis terrenys
amb els seus
propis diners
perquè per la indústria
química
seria fonamental
treure les mercaderies
en tren
aquest és un dèficit
que té l'estat espanyol
que aquí transporten
moltes mercaderies
per carretera
i molt poques en tren
i que per tant
caldria
impulsar
tot el tema
de transport
de mercaderies
per ferrocarril
a l'espera
de tercer fil
i corredors
del Mediterrani
ahir sí que
Alejandro Fernández
que ara fa de diputat
del govern espanyol
a Tarragona
diputat del Partit Popular
es va reunir
amb els agents
del territori
i els va dir
que la prioritat
d'aquest mandat
serà acabar
l'A27
o acabar
o reobrir
les obres
que les tenim
aturades
i que l'opció
del govern central
és no tornar a licitar
recordaran
que del govern anterior
del govern socialista
hi havia aquella opció
de tornar a licitar
els trams
de la carretera pendents
no licitar les obres
i dir-li
a les empreses
que van començar
les obres
que les acabin
i que cal buscar
la fórmula jurídica
ho trobes
el més encertat
Àlex?
Sí, no home
el trobo més encertat
per no allargar-ho més
i ara
de fet
Alejandro Fernández
ja va dir ahir
que ja
ja estan pactades
fins i tot
les indemnitzacions
amb aquestes empreses
de liquidació total
per tant
el que també em planteja
el dubte
és si ara
el govern
realment
ho pot fer
això
d'un cop
ha pactat
una liquidació
I les empreses
estan preparades
per fer les obres?
Per això
això és el que
volem veure
si les empreses
estan preparades
o si no
jo el que ve
que és
l'Alejandro Fernández
en el seu paper
ara mateix
de sotdelegat
del govern
fins que el sotdelegat
del govern
nou no pengui posició
i comenci realment
a treballar
perquè fins ara
tot el territori
l'hora de parlar
amb el govern espanyol
ho fa a través
de la persona
representant
que és el diputat
provincial
del partit
que governa
suposo que ara
amb el nomenament
ja del Jordi Sierra
això s'acabarà
i el sotdelegat
del govern
serà qui
hagi de fer
l'Alejandro Fernández
el marca
com a prioritat
absoluta

de moment
acabem
el primer tram
fins al Morell
que és l'únic
que es continua treballant
i en el que no
s'ha ressentit
en aquest moment
veurem després
els trams
fins avall
i sobretot
el tram
de Valja Montblanc
amb els túnels
del Coll de l'Illa
ahir l'Alejandro Fernández
deia que no es replantejaven
canviar el projecte
dels túnels
que això també va portar
a la seva controvèrsia
perquè no es veia clar
i no es veia viable
econòmicament
el projecte que hi havia
dels túnels
del Coll de l'Illa
de moment
de moment
sembla que el projecte
no canviarà
el dubte
que em queda a mi
és si realment
el govern
pot fer això
pot
amb una empresa
que tu ja has pactat
liquidar el contracte
que ja has pactat
la integrització
que li donaràs
poder dir
no no
ara tot allò
ho va ser
i acabes l'obra
veurem en quines condicions
estan les empreses
veurem tant
l'únic que la 27
una altra vegada més
i com deia
abans de Raül
aquestes inversions
en el nostre territori
a tants anys vista
i tal
sempre ens acaben sortint malament
no sé què tenim
haurem trepitjat alguna cosa
que més
més val no
nomenar
algun comentari d'això?
a mi em sembla que
m'ha agradat molt
el comentari
del subdelegat
del govern
perquè realment
ha estat
exercint aquest paper
jo crec que una empresa
que ha fet fallida
i que volen liquidar
dir-li
no no no
ho hauràs de fer
per més d'allò
home no ho sé jo
si és la solució més òptima
perquè si realment
no poden afrontar
aquesta feina
al final
més val que es faci bé
també les coses
no sé
quan costarà
tornar a licitar
els trams d'obra
o potser es pot aprofitar
i mentre s'estan treballant
com tu deies
amb els trams
que estan licitats
i que es pot treballar
cada mentre es aprofitin
per licitar els altres trams
la fórmula jurídica
jo crec que és
bastant complicada
més complicada
que les incompatibilitats
del sindic de greuges
de fet
però ara
el que em preocupa
també és la viabilitat
tècnica
de les empreses
que realment
puguin ser capaces
d'afrontar
aquestes tasques
si les administracions
públiques
estan malament
les empreses
del sector
de la construcció
no estan gaire millor
jo no això vull sumar-hi
hem de pensar
que aquestes empreses
estan en fallides
potser hauríem de mirar
per què aquestes empreses
estan en fallides
és a dir
justament recuperant
allò que parlàvem abans
del port de Tarragona
que cuando llegue uno
hice lo que quiera hacer
això està succeint
a tot arreu
hi ha realment
un problema greu
amb el tema
de quins són
els camins estratègics
que tenim com a país
i això no es decideix
i cada cop que arriba un
xic
doncs
canvia el plantejament
mirem què els es pot
en passant a les empreses
veiem si és viable
o no és viable
jo tinc els meus dubtes
i per altra banda
decidim tot plegats
això
sisplau
una vegada
doncs
deixeu-me parlar
de més qüestions
d'aquestes relacions
amb la crisi
perquè com que tot
té problemes
aquesta setmana
també el Departament
d'Ensenyament
de la Generalitat
ha anunciat
a través de la seva
directora territorial
ho feien en una entrevista
aquest dimecres
aquí a Tarragona Ràdio
que de moment
evidentment
no hi ha diners
per l'institut
que s'havia de fer
a Tarragona 2
i que per tant
ha començat
a parlar amb l'Ajuntament
per anar ampliant
les aules
a l'edifici
de l'antiga facultat
de Lletres
a la plaça Imperial Tàrraco
on recordem
que l'institut
havia d'estar
de manera provisional
durant dos o tres cursos
ara hi ha capacitat
fins al curs vinent
però després
a partir del curs
del 2013
a 2014
s'haurien de fer obres
ampliar espais
i la Generalitat
diu que
de moment
l'institut
Tarragona 2
en fi
que no hi ha diners
i que no es farà
una qüestió
que tampoc
no ha agradat gens
Raül
a l'equip de govern
ho podem entendre
que no hi ha diners
per l'institut
ni per l'institut
ni per els altres equipaments
perquè clar
després
l'Ajuntament
ha recordat
que en aquests moments
té cinc terrenys
cedits
a la Generalitat
per centres educatius
i clar
ni Tarragona 2
ni res
en la línia
dels últims temps
que no hi ha diners
per res
i entre les administracions
uns esjancen els trastos
als altres
i això
dona peu
al pic
entre polítics
és el mateix
que portem
ja vivint
uns mesos
però et creus que
s'hauria de fer
algun esforç
per l'institut
Tarragona 2
o per algun altre
dels equipaments
educatius
home jo crec que
s'hauria de prioritzar
l'institut Tarragona 2
a mi em sembla
que s'hauria de
bueno
de prioritzar
davant d'altres
infraestructures
Àlex
home jo
dintre
això el que ve
és una política
de pedassos
l'ampliar
el Tarragona
l'institut Tarragona
com està aquí
al costat
de l'antiga facultat
al mateix edifici
ara ve de fer-hi obres
també és una inversió
també les haurem de pagar
aquestes obres
per tant
el que em manca
potser
és un pla general

de Sant Ennos
tenim 5
5 solars
com deien
espera que recordo
l'I és de Tarragona
o el de Tarragona 2
l'institut de Ponent
l'escola Institut de la Rebassada
l'escola Olga Xilinax
que clar
aquest cas ja queda descartat
però també hi ha un terreny
cedit per l'Ajuntament
però com que ara
la Generalitat
ha dit que no es farà
la nova escola
doncs també queda ara clar
i també a Riuclar
són els 5 equipaments
per tant
l'Ajuntament va cedint
va cedint terrenys
va cedint
el del futur Olga Xilinax
allà a Països Catalans
va cedint el de Tarragona 2
però no hi ha un pla general
abans de cedir aquests terrenys
i abans de veure
què hi fem en aquests terrenys
perquè potser l'Ajuntament
podria tenir
alguna altra opció
d'utilitzar aquests terrenys
abans de cedir-los
fem un pla
de com
de com
ho afrontarem
els anys que sigui
perquè
realment no hi ha diners
d'acord?
no n'hi ha
doncs fem un pla
a llarg plaç
però que la gent
a llarg termini
en què
tant els pares
com els professors
com l'àmbit educatiu
sàpiga
cap a on anirà
el que no pot ser
és que ara
l'Olga Xilinax
anirà a Tarragona
això pels l'Olga Xilinax
ja sabem
el que comporta
i per això protesten
però és que també
què comporta
pel Tarragona
la pregunta
Àlex
segurament general
seria
podem fer previsions
a llarg termini
tothom
parlo de l'Ajuntament
de Tarragona
parlo de totes les administracions
i parlo de nosaltres mateixos
com a ciutadans
amb la que està caient
podem fer
previsions a llarg termini
Jordi
en qualsevol cas
tornem al tema educatiu
això no m'atreveixo a dir-ho
això és complicat
deixem-ho a mig
deixem-ho allò
a mi jo crec que
en el plantejament educatiu
jo crec que hi ha
aquí hi ha una història
de corresponsabilitat
entre administracions
és a dir
estem veient
com
l'Ajuntament
ha cedit tard
i això era important
plantejar-ho
no va cedir
quan tocava
uns espais
perquè es construïssin
la Generalitat
es van parar
en un moment donat
per dir
clar és que me'ls has donat ara
Tarragona 2
Tarragona 2
o Gaxilinax
recordem l'oposició veïnal
sí, sí
que allò va
fa que
just en aquesta història
l'oposició venial
que va tenir en aquell moment
com va retrasar tot el projecte
però clar
la zona ponent
l'escola polent
continuen
amb el mateix plantejament
l'escola Gaxilinax
ara directament
se la carreguen
i ximpum
o sigui
realment
una mica no
en la línia
que abans comentava el Raül
demà és de lo mismo
senyors
però sí
una mica
amb què estem fent
què volem fer
i cap on anem
que és que és l'únic
que ens queda
o sigui
si no
Sandra
jo crec que aquest tema
és complicat
això no és una novetat
però seguim una mica
la política
hi ha algun tema fàcil
la política Queen
I want it all
and I want it now
lo queremos todo
y lo queremos ahora
home
todo y ahora
no puede ser
vull dir
negociar
on
la ubicación
dels institutos
ha estat una tasca
de negociador
de
segres
de pelis
dels Estats Units
vull dir
perquè amb una
oposición
veïnal
tan aferrima
que dius
per què no vols
tenir un institut
al costat
de casa teva
però bueno
no entraré a discutir
aquest tema
ha estat complicat
per tant
els territoris
es van cedir
perquè clar
si vols tenir
els veïns contents
i consultar amb tothom
i fer-ho el més
participatiu possible
doncs això requereix
de més temps
que si dius
mira
es farà així
i punta pelota
per tant
el que passa
és que a mi
el que m'agradaria saber
dels pressupostos
de la Generalitat
de Catalunya
és perquè Tarragona
té la meitat
de pressupost
que a Vilaseca
per exemple
i no es paguen
el que s'ha de pagar
per llarg d'infants
i estem parlant
que no es pagarà
la llei de dependència
i tenim la ciutat
de la justícia penjada
i tenim
la presó nova penjada
i suma i sigue
i el solar aquest
de l'esport
del poliesportiu
Sant Jordi penjat
i en canvi
Vilaseca
té el doble
de pressupost
l'excusa de Vilaseca
és perquè s'han d'acabar
projectes pendents
s'acaba sobretot
el Raval de la Mar
que és el projecte pendent
de Vilaseca
l'excusa és
no, és que a Vilaseca
hi ha uns projectes pendents
que s'han de
sí, però és que aquí també
n'hi ha
i molts
llavors
clar, això et fa pensar coses
i no les vols pensar
però és que no tens
més remei de pensar
serà que l'alcalde
de Vilaseca
i president
de la Diputació
de Tarragona
i diputat
al Parlament de Catalunya
és de Convergència
o ex-diputat
i l'alcalde
de Tarragona
és del PSC
no ho sé
clar, a mi
que amb tots els respectes
pels ciutadans
i ciutadanes
de Vilaseca
que tenen tot el dret
del món
igual que els tarragonins
i tarragonines
de tenir les seves infraestructures
però home
el doble
que la capital
de la província
i una ciutat
molt més gran
i el centre
d'aquesta àrea
metropolitana
que tenim aquí
no ho sé
aquestes coses
dius
després no hi ha calés
ni per fer escoles
home
no tindrem calés
ni per escuradents
aquest pas
la Generalitat
ara mateix
està ofegant
els ajuntaments
i crec que el nostre
especialment
l'està ofegant
estem a punt
d'acabar la tertúlia
acaben de sortir
les dades oficials
de l'enquesta
de població activa
que ja ens va avançar
ahir
el ministre d'Economia
5.273.000 persones
sense feina
a l'estat espanyol
una notícia
que ens anima moltíssim
aquesta hora del divendres
i a les portes
del cap de setmana
deixin per acabar
un apunt positiu
el Carnaval de Tarragona
es podrà fer
pràcticament
com sempre
tot i que el pressupost
Àlex
crec que s'havia reduït
moltíssim
l'aportació municipal
però les comparses
s'ho han muntat
prou bé
per fer el Carnaval
gaire bé
com sempre
les comparses
les entitats
que participen
del Carnaval de Tarragona
tots les coneixem
que són gent
motivadíssima
que s'han vist
que l'Ajuntament
no podria anar més
i per tant
no els queda més remei
que si volen continuar
amb la seva
gran festa
posar-hi el coll
i posar-hi el coll
i posar-hi les ganes
el que jo no entenc
és
l'any passat
els mateixos actes
ens van costar
110.000 euros
en guany
ens costen 14.000
d'acord
que una gran part
l'hem d'atribuir
a les comparses
i a les entitats
que hi posen el coll
però és que
una altra gran part
l'hem de deure
a que la iniciativa privada
entra en gran força
em pregunto
l'any passat
i fa dos anys
que ja estàvem
no podia entrar
a la iniciativa privada
potser perquè tothom
s'havia acostumat
en aquesta època d'hora
que hem viscut
a viure de la subvenció pública
no?
no
el problema és que
hem començat
a fer tot això
l'any 2012
quan portem en crisi
des de l'any 2007
jo ja no dic el primer any
que no ho podíem saber
però
en fi
com a mínim
acabem amb la bona notícia
que tindrem un carnaval
com Déu Mare
senyors
Jordi Collado
Sandra Ramos
Raül Cosano
Àlex Alonso
gràcies per compartir
la tertúlia
i malgrat tot
malgrat les notícies
bon cap de setmana
que vagi bé
adeu
bon cap de setmana
saluda
alex
alex