Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Sempre amb presses, Enric Garriga, bon dia.
Vos que després em dius que acabo tard. Bon dia a tothom.
Ah, que vols dir que si comencem ara acabarem abans?
Sí.
No et crec.
Acabarem dos segons abans que s'haguessin començat dos segons més tard.
Saps què passa? Que l'Enric sempre porta un munt de continguts,
té moltes coses a dir sobre la llengua catalana,
i escolta, feina ràpera, encabir-ho en un quart.
En un quart i mig.
De català, un quart i mig.
Jo m'assobro sempre a mig quart.
Enric, què farem avui al quart de català?
Avui encara la recta final d'any, nadalenca, final de tot,
perquè es veu que el divendres que ve no sé si hi haurà programa.
Per què ho dius?
Si es compleix la profecia mai aquesta que totalment...
És divendres vinent?
Sí, i a més és a les 12 del migdia, vull dir que per 10 minuts
podria ser que avui fos l'últim programa de la història
de la humanitat d'un quart de català.
Doncs ja que és l'últim, demana-li la música que vulguis al Lluís.
No, no, no cal, no cal córrer, fem un chino, Chano.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.

Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Lluís.
Hel deity.
Lluís.
Chino Chano, així penses el programa?
Sí, Chino Chano, el ritme de Very Pomelo,
que és això que sonava ara,
del disc Radioclotxa que va sortir aquest estiu,
que si no recordo malament ja el van presentar aquí a Tarragona
aquesta tardor, no sé si a la sala 0, una d'aquestes.
De fet, a la sala 0 ja els vaig veure la primera vegada
que van venir per aquí, amb el primers...
Bé, doncs el Radioclotxa és el tercer disc dels Very Pomelo,
ara hi ha molt més coneguts, no només com a Very Pomelo,
també perquè com que té aquesta veu que és capaç de fer tan aguda,
que és el Xerí Maresté, és un flixanco de pro,
que s'ha fet famós perquè ha anat de guitarrista solista
amb la gira de Sopa de Cabra de reunió de l'any passat o de fa dos anys,
és el guitarrista estel·lar de l'última gira del Sant Josec,
que també hem gravat amb un doble en directe,
amb el Sant Josec se'n va anar a Àfrica per allà a tocar,
i d'allí em va aprendre algunes coses que les ha aplicat en aquest disc.
i llavors ja centrant-nos en el Very Pomelo,
doncs és aquest grup que té aquesta barreja de ritmes,
tots del voltant del folk, del blues, del ritme en blues,
i ell ho deia la setmana passada amb el programa aquell que fan el 33,
que es diu De Prop, que són grups que toquen en directe,
aquesta temporada estan vessant ballar els Amics de les Arts,
el Joan Colomo, doncs el de la setmana, no ho sé, el dia 7,
el dia 7 devia ser la setmana passada.
Doncs eren ells els Very Pomelo presentant aquest disc,
i allò que en aquest programa entre cada dues o tres cançons,
surten els del grup parlant una miqueta del disc i tal,
i ell ho deia, de les influències que ha agafat Àfrica,
he fet aquí una barreja entre el blues americà i el blues africà,
i les nostres arrels mediterrànees,
i surt aquest disc de Radio Clotxa,
que la clotxa és una cosa típica de la ribera d'Ebre que es menja,
que és allò que és un pa buidat,
i mentre s'hi posa tota la brasa arrengada,
la ceba, els alls, tot allò...
Radio Clotxa, ell diu que la idea d'aquest disc és això,
el mot llueu ja el tenim, que és el pa,
i després d'ahir anem posant tot el que ens agrada.
Saps que sona, per lo poc que he sentit,
perquè he sentit molt poquet de Very Pomelo,
però sona diferent, eh, del primer?
Sí, el primer tenia més...
Els pets no hi havia...
Sí, sempre n'hi ha hagut,
però el primer tenia més pes la cosa rumbera,
i hi havia cançons amb allò que era una barreja,
que deien rumba-billy, que passejava més ritmes de roca-billy i de rumba,
i aquí això ha anat quedant una mica...
També hi té aquest remelasso, a vegades,
però priva més a la cosa més d'aquest, el que deia ell,
la barreja de tocs de blusa africà i de blusa americà,
i això, uns tocs folkies,
i el concert aquest, dic-ho del concert,
perquè el programa aquest de prop es pot veure perfectament a la 3B3 a la carta,
pots veure qualsevol dia i a qualsevol hora,
pots repescar tots aquests concerts que han anat sordint,
i jo aquest mateix el mirava ahir i està molt divertit,
i dic, mira, ja sé que posarem demà,
si no xano posarem veripomelo a un quart de català.
Doncs t'ho agraeixo, perquè sona molt bé.
I com un petit apunt musical,
és que avui a Reus,
i a mi no m'agrada parlar de Reus,
però avui ho diré perquè com que qui canta i actua avui a Reus
és el Roger Mas i aquest sí que és sant de la meva devoció,
actua amb la Cobra Sant Jordi al Teatre Fortuny a les 9 del vespre.
Avui, amb la Cobra Sant Jordi,
no, doncs jo per un motiu així seria capaç d'anar a Reus al Teatre Fortuny.
A veure això seria capaç.
Disfressat, que ningú sapigués que l'Enric Garriga està a Reus.
Sí, sense feitar per dissimular que no em vegin,
però jo hi aniria i ho recomano molt.
Al Teatre Fortuny, avui?
Sí, és un concert que s'havia de fer al setembre,
però no sé per quin motiu no es va fer,
i es fa avui, per tant,
si és possible que encara hi hagi entrades,
si algú s'anima, val molt la pena,
el concert aquest que es farà avui és l'últim d'enguany
que es fa a Reus al Teatre Fortuny
dintre la programació del CAER,
i és un concert en què la Cobra Sant Jordi,
Ciutat de Barcelona i els germans
presentaran el que és un disc que van gravar també enguany,
en directe, no sé quin teatre de Solsona,
el Teatre de Solsona ho van gravar,
i doncs ara estan, han anat fent gira amb això,
que és aquelles coses complicades,
perquè moure 12 o 14 músics,
com són els d'una Cobra, més ell i el seu.
Però espectacular pot ser això.
I deixem-me estar la música fins al final, ja?
Doncs vinga, deixem-me estar.
i parlem d'algunes notícies en format breu
que ens oferiu des del Centre de Normalització Lingüística.
Sí, una mica de cosa d'actualitat.
La setmana que ve ja parlarem una miqueta més del Nadal,
si és que no s'ha acabat el món,
i tenim programa, i si...
I si no, si s'acaba el món,
jo per mi que a Tarragona Ràdio s'agarem atent, eh?
Sí, doncs llavors nosaltres farem el primer programa
de l'era post-apocalíptica de la Terra.
Val, pels zombis que quedin.
La setmana que recomençarem la numeració
i serà el programa número 1 de la nova era.
Perquè ja anem pels 400 i pico i això es fa avorrit.
Canviem d'era, eh?
Programa número 1 de la nova era.
Mentrestant, aquesta setmana estem fent la matrícula dels cursos,
vam començar ahir i avui,
com que ara els cursos els fem per trimestres,
aquests dies ja vam acabar el primer trimestre
i estem fent la matrícula dels alumnes
dels cursos que començaran just després de Reis,
seran cursos que aniran de gener a març,
doncs ara estem fent la matrícula,
ahir i avui hem anat tenint els alumnes
que acaben d'acabar el curs
i que continuaran amb el pròxim curs,
i aquí ve la cosa que els que m'escoltin els pot ser útil
és que dilluns fem proves de col·locació
per als alumnes nous que es vulguin incorporar
i que no sàpiguen quin nivell tenen o no tinguin un certificat,
fem proves de col·locació.
I dimarts tot el dia,
amb l'horari habitual de dos quarts de deu a dos quarts de dues
i de quatre a sis,
la gent pot venir a fer una prova,
i dimarts 18, dimecres 19,
matí i tarda, també amb aquest horari,
es faran la matrícula de tots els nivells
dels alumnes nous que vulguin apuntar-se.
I el dijous encara tindrem el dijous
com a marge de repesca
per les places soltes que puguin quedar,
si queden...
Sempre hi ha algú despistat que arriba...
N'hi haurà que arribaran el dia 21
quan ja ho haurem acabat tot,
però si queda una plaça encara la matricularem.
Molt bé.
Això, tant a Tarragona
com a uns quants dels serveis nostres
per les comarques del centre de Tarragona,
això, la informació està,
com sempre la tenim posada allà al nostre web,
les 3 W cpnl.cat barra Tarragona
i allí, a la pastilleta que posa
cursos de català de matriculació,
doncs pam, cliqueu allà
i veureu en quins llocs hi ha cursos i matrícula.
Això, dic, aquests dies, just la setmana que ve.
Una altra de les coses noves que estem fent ara,
justament aquesta setmana
vam anar al patronat municipal d'esports,
perquè estem a punt de signar un conveni,
però ja ho hem posat en marxa,
perquè des dels pavellons municipals
la gent es pugui apuntar al voluntariat per la llengua.
Llavors, sí, el títol d'això es diu
Mou-te en català,
hi ha uns cartells i uns díptics així amb imatges d'esport
que estem distribuint pels pavellons.
No, no, no, això ho fem amb el patronat municipal d'esports.
Sí, sí, pels pavellons.
El pavelló del Serrallo, el de Sant Veres i Sant Pau,
el de Bonavista, el de Riu-Clar,
el de Camp Clar i el de Sant Salvador.
Doncs tots aquests,
la gent que hi vagi, els usuaris,
veuran els cartells,
que són bastant grandets i es veuen bé,
allà hi ha la nostra etiqueta perquè ens puguin trobar
o trucar per apuntar-s'hi
i uns díptics amb una butlleta dintre per fer la inscripció
perquè, doncs, és això,
la idea de practicar el voluntariat fent esport.
I, per tant, per això el lema és mou-te en català.
La imatge és nova de trinca
i gent esportiva,
gent amb ambbes i samarreta d'esport
i això és la imatge visual.
I la idea és aquesta,
moure la llengua igual que movem el cos.
Molt bé.
I aquí està.
Aquestes són les cosetes que estem fent així.
Això del voluntariat no depèn del començament de curs,
sinó que contínuament podeu anar en formant parelles.
Exacte.
Llavors, clar, en llocs com aquests,
que són els pavellons municipals,
doncs hi ha gent que potser no sabia que existíem
però que en canvi freqüenta aquests llocs
i dirà, ah, mira, però si això em pot ser útil
per aprendre, per practicar,
o jo que faig esport,
doncs també m'assembla bé,
a més a més,
ajudar amb algú a aprendre català.
I l'última coseta així, diguem,
d'emplar la gent és...
L'aniversari.
Sí, aniversari.
La Plataforma per la Llengua
aquesta setmana ha celebrat els seus 19 anys,
el 19è aniversari,
i doncs cada setmana treuen un butlletí
o cada 15 dies surt un butlletí
i en aquest destaquen això,
el seu aniversari,
i que aquests últims dies han rebut
dos premis importants a la seva trajectòria,
i a més a més de la sèrie de projectes en marxa,
no cal dir,
amb tot el xou aquest de la immersió lingüística,
la Plataforma sempre es mulla
i sempre surt en defensa de la llengua
i, per tant, aquests dies també han sortit
a les manifestacions,
han emès comunicats, etcètera, etcètera.
També s'han manifestat a favor de la sentència,
això no s'hi ha sortit gaire,
però el Tribunal Suprem emès sentència
sobre el tema de la legalitat o no
de TV3,
que TV3 emeti al País Valencià.
Doncs bé, resulta que el Tribunal Suprem
li ha donat la raó a TV3
o als que defensaven que sí que es pugui veure
i diguem que no admet els arguments del govern
de la Generalitat Valenciana
per tancar els repetidors de TV3
i impedir que TV3 es pugui veure al País Valencià,
de manera que ara el nou pas que totes les entitats
com l'acció cultural del País Valencià,
per exemple, totes aquestes,
és reivindicar que s'apliqui la sentència
i que la Generalitat Valenciana
deixi d'impedir que TV3 es vegi i es pugui veure.
Respecte a aquesta sentència hi havia un gag al Polònia.
Van ser ràpids a agafar la informació
i van fer un petit gag.
És que jo no ho vaig veure, això, ahir, de Polònia.
Doncs mira, mira.
Digue'm.
El parell de premis que dèiem,
mira, un premi és el de...
Els hem donat el Premi al Voluntariat 2012.
Això lliga molt amb lo nostre.
Ells també promouen el Voluntariat
i els hem donat un premi per la seva activitat
de promoció del Voluntariat Lingüístic.
I n'hi ha un altre també que els hem donat,
en aquest cas l'Obre Cultural Balear,
els hem donat el Premi,
que és un premi de nova creació
que es diu Premi Aina Moll i Marquesc.
Aquest és un premi de nova creació.
Els premis els donen el 31 de desembre,
l'Obre Cultural Balear,
i el premi anirà...
Aquest va destinat a entitats,
persones, organitzacions, etcètera,
que facin activitats de promoció,
difusió o prestigi de la llengua catalana
en qualsevol lloc del domini lingüístic.
Doncs bé, la primera vegada
que s'institueix aquest premi,
des de les Balears el donen
a la Plataforma per la Llengua.
Així que poden estar contents
que celebren els 19 anys la mar de bé.
Molt bé, doncs amb aquest aniversari
tanquem el primer bloc del Quart de Català.
Atenció!
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns!
I ara fem una miqueta de màgia
amb les paraules.
Sí, d'aquí, d'aquesta secció
que en diem
Abre Cafabra.
Que parlarem cada 15 dies, no?
Divendres, divendres, no?
Sobre paraules que estan
vintage, em dius tu.
Sí, són paraules...
I ara ho explicarem.
Sí, són paraules...
El vintage és un concepte
una mica així, eh?
De mode, però que encara té...
Sí, xic.
Xic i prestigiós, eh?
Bé, com que això
ja vam explicar
que és a partir de la secció
que feia Vicent Pagès
el mes d'agost al punt
i que com que tothom
estava d'avagances
va passar les apressions
i dir, calla, farem un servei
a la societat
i des del quart de català
parlarem això de la màgia
i les paraules.
Lògicament, doncs,
va en ordre alfabètic
i la primera és la que comença a parar
i ja vam dir que seria
què són les andròmines?
Jo tinc moltes a casa,
ja ho dic ara.
Tu sí, però una de les coses
que diu, home,
coneixeu gent de menys de 30 anys
que conegui aquesta paraula
i la utilitzi amb normalitat?
Difícil, eh?
Són petites paraules...
Sí?
Les andròmines en si,
el concepte d'andròmines
és allò, objectes que en el seu moment
eren nous i útils i tal,
però que amb el pas del temps
han perdut utilitat,
ja no s'utilitzen,
sigui perquè s'han fet malbé,
sigui perquè han passat de moda,
estan en desús.
Un exemple claríssim,
els disquets d'ordinador.
Segur que encara en tens per a casa.
En tinc damunt la taula.
I damunt la taula.
Tots tenim per un lloc o altre
disquets d'ordinador.
I en quina ràmina ho poso?
Sí, com els ordinadors,
jo en tinc fins i tot
d'uns que hi havia fa 15 anys
que eren grossos i plans
i superflexibles,
com així de la mida
més grosses que un compact,
doncs d'aquells encara en tenim.
Mira, quan vam fer el primer congrés
sobre la llengua catalana
a Tarragona l'any 92,
tots els de les comunicacions,
i això anaven amb discos d'aquests,
anaven amb aquests ordinadors.
I mira, ara allò,
ja no s'ha de fer res.
Són objectes,
són andròmines,
són andròmines antiquades.
I aquest encara que no fa gaire volum,
però normalment les andròmines
també es caracteritzen
perquè ocupen molt d'espai,
són una nosa, un trasto.
Sí, exacte.
Trasto em sembla que també sortirà
per aquí més endavant.
Sí?
Sí, sí, tot i és un castellanisme,
però bueno,
trasto, no trasto.
També, què més ens diu el Vicenç Pagès d'això?
Bé, el que deia,
diu, doncs aquestes paraules,
primer, l'andròmina és això,
però l'andròmina com a paraula,
diu aquest diccionari,
del diccionari vintage,
en diu així,
perquè són paraules que en el seu moment
han passat de moda,
però que encara tenen una certa pàtina
d'allò de glamour i tal,
i que a més a més són paraules
que en un moment en un moment
poden ser recuperables,
poden tornar a estar de moda
i poden ressuscitar, eh?
I d'exemples em poso,
doncs aquest tipus de paraules
són les que ells en diuen
paraules vintage,
i això és el diccionari vintage,
paraules d'aquestes que tenen,
malgrat haver passat de moda,
encara tenen una certa pàtina de coses.
Per exemple,
són objectes vintage els cassets, eh?
Hi va haver una època
que tothom tenia cassets, eh?
i després el casset va desaparèixer,
va passar de moda,
ha deixat de fabricar-se
i ara avui dia és un objecte,
diguem, de ser culte.
Clar, ha passat de ser una icona.
Ha passat de ser una icona.
Clar, avui en dia potser un casset,
ja no el farem servir nosaltres,
però sí que és una icona, no?
Sí, exacte.
Doncs això són les coses,
els objectes vintage.
Doncs bé, paraules com aquesta,
l'Andròmina,
és una paraula també vintage
perquè en el seu moment donat
pot tornar a ressuscitar.
Altres objectes vintage,
mira, sense anar més lluny,
els discos de vinil, eh?
que quan va aparèixer el compact
semblava que havia de ser
el final definitiu del vinil,
però en canvi avui dia
el vinil està resultant
com a objecte de culte
i com a edicions de luxe
i de col·leccionista.
Ja fa temps, eh?
Fins i tot ja se les està donant la volta.
Sí, no, i ara hi ha grups
que fan l'edició en compact
o només l'edició digital
per a l'iTunes i aquestes coses,
però fan una edició limitada de vinil,
en color, no sé què,
unes bilgueries,
i clar, són objectes vintage
i això és la paraula vintage, eh?
Doncs bé, aquest,
les paraules,
a vegades algunes tenen
una vida curta,
en aquesta secció
aniran sortint paraules d'aquestes,
com això de l'enzòmina,
que tenen aquest caràcter de vintage
i ens diu el Vicenç Pagès
que hi ha paraules
que aniran sortint aquí,
perquè cada,
en prou d'alfabètic,
doncs hi ha una per cada lletra,
quasi,
i diu,
són paraules que a vegades
han tingut una vida curta,
intensa,
com per exemple el verb controlar,
que als anys 70
era super...
Controles o no controles?
Tot era controlar o no controlar, eh?
Sí.
Ara potser és la de l'emprenedoria,
no?
La paraula emprenedor i emprenedoria,
ara és una paraula d'aquestes
que està de moda
i d'aquí quatre dies
no la dirà ningú.
Potser,
és una proposta que tinc jo,
una idea de futur que tinc,
com que fem màgia,
abre cafabra,
la meva predicció és que
la paraula aquesta de l'emprenedoria
i dels emprenedors...
És que trobes que s'utilitza molt,
sí?
Ara sí,
ara és com un virus lingüístic
que està per tot arreu,
tot xomplem la boca d'emprenedoria
i coses i tal,
i d'aquí quatre dies,
com que és una paraula difícil de dir
quatre dies...
No és que n'hi ha moltes paraules,
d'aquestes s'ha acutat ara mateix
sostenibilitat, no?
Ser sostenible també.
Ui, aquesta, mira.
Aquesta.
Fa com a ràbia
perquè utilitzem les paraules
com perquè les sentim aquí i allà
i les acabem utilitzant,
però en realitat
potser hem perdut el significat
que li volien donar
i qui ha començat a dir-les, no?
Exacte, exacte.
Vull dir que ja ser sostenible.
I aquestes són paraules d'aquestes
que amb el temps...
O globalització.
Sí, d'això també parla.
D'això parla.
També té la seva època.
Ai, que bonic.
A part de...
Hi ha paraules de vida curta,
com aquestes,
que eren molt útiles als anys 70.
Després, per exemple,
altres que prolonguen la vida
a base de canviar de significat,
com la paraula punk.
No és el mateix punk
que als anys 50.
Als anys 50,
a Amèrica ja s'utilitzava la paraula punk,
però es referia a una cosa
que ara no podem dir
perquè té connotacions marranes.
No la podem dir, exacte.
No la diem.
Als anys 70 era una altra cosa,
gent amb cresta.
I avui en dia,
quasi qualsevol cosa li diuen
quan una cosa és una mica gamberra
i ara li diuen que és punk.
Independentment que portin perdibles o no,
cresta o no,
que escopini o no,
tot això ja és igual.
Se n'ha escrituat la paraula punk.
Hi ha paraules zombies.
Aquesta m'agrada molt.
Paraules zombies són aquelles
que resisteixen a morir,
com el Mende.
Paraula Mende.
No l'he dit mai a la vida.
Enric Garriga no l'he dit mai a la vida.
No, perquè tu no ets prou vintage parlant.
Tu parles actualment,
perquè hi ha gent que li agrada
omplir-se la boca de paraules així antiquades.
I creus que és una paraula zombie, el Mende?
Sí, es veu que sí.
perquè hi ha sectors en què s'ho continua dient.
O paraules,
i després hi ha paraules...
Penseu, perquè tot això que estem dient,
aquí l'enricdo al Mende,
però segur que vosaltres penseu
en alguna paraula que dieu molt
i que l'heu sentit dir molt
i que no ha mort mai.
I guai,
que no es deia molt als anys 80.
I ara torna xulo.
Xulo torna.
Ara es torna a dir xulo.
I mira, una d'aquestes que va i bé
és la que diu molà.
Ah, com molà.
No, aquesta diu,
paraules que se mantenen vives
canvien de valor,
perquè als anys 80
molà era una paraula
d'això que si la deies
tu uns pares dient
parla bé,
quines maneres de parlar això de molà,
que no saps cap més adjectiu que molà.
En canvi, avui dia,
la paraula molà apareixen
als anuncis de productes bancaris.
Per proximitat al client.
Sí, hi ha anuncis que utilitzen paraules com aquestes
a intenció d'aproximar-se al client.
Ostres, però a vegades
l'apifien perquè...
Sí, a vegades hi ha un problema de registre important.
Això passa molt amb els anuncis
dedicats a un públic jove,
que si no afines molt
te passes de...
Se passen de frenada
o de rosca
o de cutre.
Que dius, els joves no parlen així, home.
Exacte, no,
o no, que a vegades
volen ser més moderns que els joves.
Això és com aquell capítol dels plats bruts,
en què la iaia Assunción
volia ser moderna.
Ara me'n recordo.
Sí, els que l'han vist
aquest estiu
els plats bruts que la tornaven a fer
se'n recordaran.
El capítol en què la iaia Assunción
aprèn paraules d'aquestes
per ser moderna.
És que passa,
jo diria que hi va haver
molt de sorgiment
d'aquestes paraules
com a molt col·loquials
als anys 80.
I ara, pot ser,
i ara als 80 com a que tornen?
I torna també tot un seguit de vocabulari.
Això una mica...
Sí, una mica...
Que es posa a vegades.
Es posa, sí.
Bé, deixem-ho.
Ja hem deixat
l'Andròmina a banda.
la pròxima paraula
començarà per B.
Però no dic quina és
perquè si hi ha més interès
perquè això ja serà el mes de gener.
El mes de gener
tindrem la pròxima cita
amb això.
Amb l'Abra Cafabra.
Farem una mica més de màgia.
La setmana que ve
és l'última de...
Potser del món o no,
no ho sabem.
Però la setmana que ve
serà el primer programa
de la nova era
i toca parlar de menjar.
Amb el Rostim Tòpics.
Sí, per tant,
això ja queda percat
fins a l'any que ve
si existeix.
Doncs després d'aquest
punt terminològic
passem a altres
a qüestions
novetats editorials
i informàtiques.
Sí.
Una mica de lectura
i una mica d'informàtica.
Digue'm.
Mira, la lectura.
Doncs com que a mi m'agrada
el còmic,
ja ho dic sempre,
i com que els del Club del Còmic
estan molt actius
cada mes fan una trobada
a la biblioteca.
Això ho organitza
l'Associació Ariadna
que són gent
que es mouen
amb aquestes coses culturals
i fan actes culturals
i organitzen
en col·laboració
amb la biblioteca
el Club del Còmic
que un cop al mes
fan una trobada
igual que altres dies
es fan amb escriptors
doncs un cop al mes
els dissabtes
a dos quarts de dotze
fan una trobada
amb un autor de còmic
i comenten algun còmic
igual que es fa
doncs amb els autors
de poesia
o amb els autors
de narrativa
que es fan trobades
amb l'autor
per comentar el llibre
i per això
doncs també es fa
amb els còmics.
Aquest dissabte
tenim ni més ni menys
que l'Oriol García
que era
que és un professor
d'història
però que és molt conegut
com a dibuixant
i com a guionista
de còmics
de tema històric
especialment
i principalment
i únicament
fins ara
sobre moments històrics
de la història de Catalunya.
El còmic
que es comenta
concretament
demà
és el Corpus 1640.
Jo aquest
confesso que no l'he llegit
però sí que
et diré
els títols
que ha fet aquest home
i segurament
a més d'un li sonaran
en diferents editorials
ha anat publicant
l'exèrcit terran
que parla
de l'última campanya
dels Almogàvers
a Atenes
i a Grècia
i per allà
i jo aquest sí l'he llegit
el Romano
Gorja Mortal
que parla
de l'època
de Romans
i d'Aníbal
l'Amenaça Serraïna
doncs també
a l'època
de la invasió musulmana
Revenja
aquest no el conec
després
d'èpoques
diguem
més cap aquí
tenim
Roca Guinarda
dedicat
al famós bandoler
Roca Guinarda
tenim la trilogia medieval
que se centra
al voltant
d'episodis
dels inicis
fundacionals
de Catalunya
i són tres episodis
i després
ja en l'època
d'època moderna
també d'època medieval
tenim Guifrer
897
dels primers contes
dels contats catalans
i en l'època més contemporana
tenim
el volum
Corpus 1640
que és el que es comentarà demà
i també en té
un altre dedicat
a veure
el Corpus 1640
té el subtítol
de la revolta dels segadors
va d'això
i en té un altre
que és Barcelona
el 1714
l'11 de setembre
per tant
doncs bé
de tot això
es parlarà demà
principalment
es parlarà
del Corpus 1640
que és el llibre
que es comenta
però segurament
es parlarà
de moltes altres coses
d'aquestes
en què
el dibuixant
i guionista
doncs
es documenta
amb documentació històrica
i vull dir
són uns còmics
que són còmics
de molt agradable lectura
però al mateix temps
estan basats
en dades històriques
comprovades
i estan molt ben documentats
i molt recomanables
doncs això que el club de lectura de còmics
us convida a aquesta trobada
amb Oriol Quera
sí
i l'última coseta
és d'aquestes de tecnologia
i tot molt actual
perquè el Termcat
acaba de publicar
la terminologia bàsica
de les xarxes socials
perquè no estigui el cas
el Termcat
és un servei
un recurs lingüístic en línia
o sigui a través de la xarxa
busqueu Termcat
i us servirà molt bé
jo el faig servir molt
per buscar aquelles paraules
que dius
ai no sé si això ho dic bé
o ho dic malament
és de terminologia
de paraules concretes
sí perquè és el centre
de terminologia
Termcat és centre de terminologia
catalana
tot i que fins i tot
fan treballs
per a l'Instituto Cervantes
de terminologia en castellà
perquè a Espanya
no existeix un organisme
com aquest
del Termcat
i els del Termcat
com que treballen en idiomes
no només quan fan
tots els vocabularis
diccionaris
tot això que fan
ells fan la terminologia
diguem
punt de partida és el català
però sempre hi ha
les guivències en castellà
en anglès
i en altres idiomes
sí això també ho tenen en compte
i ara dius que
tenen un grup de paraules
respecte a les xarxes socials
sí en aquest cas
o sigui trobarem Facebook
per exemple
sí tot això
ells no
ells fan
ells fan diferents
tipus de productes
fan diccionaris
però també fan vocabularis
aquest és de la gamma
de vocabularis en línia
aquest no està impresa
però si te'l vols
imprimir pots
en format de PDF
però és una pantalleta
on tens totes les
inicials
de totes les lletres
i pots buscar
paraules
o després
clicant a cada paraula
pots obrir la fitxa
de la definició
de les explicacions
de què vol dir
aquella paraula
i evidentment
si va de les xarxes socials
bé aquí hi ha
un centenar de termes
relacionats sobretot
amb Twitter i Facebook
i com ja vam comentar
a principis de temporada
el Twitter aquest estiu
s'ha posat en català
ara ja podem dir
el de piolar
si piolar o tu
totes aquestes cosetes
es poden veure
i consultar aquí dintre
i mira
encara relacionat
amb això
de les tecnologies
hi ha una empresa catalana
d'aquestes
que fan apps
ara se'n diuen apps
aplicacions
les apps
que han guanyat
un premi a Nova York
que és el que
se'n consideren
els Oscars
de la tecnologia
és una empresa catalana
el creador és un tal
Joan Casas
que ha fet
un producte
una aplicació
que
integra
la veu
a les xarxes socials
de manera que tu pots
al teu Facebook
o al teu Twitter
hi pots
posar missatges
de so
que graves tu
amb el micròfon
connectat a l'ordinador
doncs
això
en aquest sigui
li han donat
un premi
que equivala
als Oscars
de la tecnologia
ho volien donat
a Nova York
i és un premi
que havia guanyat
per exemple
anteriorment
el van guanyar
aquest premi
els fundadors
de Google
el 2003
o el va guanyar
l'inventor
del Facebook
precisament
el Marc Zuckerberg
que el 2009
va guanyar
aquest mateix premi
que ara li han donat
a aquest català
per aquest invent
que és
l'aplicació
Uwisp
Uwisp
que és això
integres la veu
a la teu Facebook
al teu Twitter
ja no és
només posar
fotos
sinó que ara
també pots posar
missatges orals
amb la teva
pròpia veu
de les teves
cordes vocals
de la que surt
per la teva boca
la pots incorporar
al teu Facebook
al teu Twitter
mira estic a la pàgina
de Termcat
i estic a
Estracats Facebook
i veig que en català
no està adaptat
vull dir
s'escriu a l'anglesa
sí
Facebook
i busca Twitter
o Piola
busco Twitter
o Twitter
Twitter amb U
jo pots buscar amb U
perquè en català
s'escriu amb U
ho explico
ho escric en anglès
a veure què passa
i així representa
que m'ha de dir
quin és l'equivalent
en català
doncs escolta'm
me l'agafa
igualment en anglès
no?
Twitter
no sé que també
me l'enganxi
amb la U
ai
Piolada
B
Perdeu-vos
Sí, sí, sí
Solt la Piolada
Piolà
que són els equivalents
de tuit
i de tuitejar
i tot això
Perdeu-vos pel termcat
que val la pena
aquest centre de terminologia
i que s'hi troba de tot
s'hi troba de tot
no només això
sinó de
tots els n'hem tret uns quants
que si el de l'esport
etcètera
però
se'n anem al Nepal o què?
Vinga
per si de cas
Passejaven pel gràcia
Agafats de la mà
i vam entrar
a un restaurant
mexicà
Molt bufó
Petit
però acollidor
Encantador
Són les coses bones
de la globalització
Són burguetes
alent del port
Estiu
a Gemma
al Nepal
L'inquidació
trimestral
Intel·ligència
no sapiau
Són burguetes
alent del port
Estiu
a Gemma
al Nepal
I fem lloc
La zona
Petit
al nou
És comercial
Tot s'hi val
És un festival
Sembla carnaval
Estem fatal
Passejaven
per gràcia
Agafats de la mà
I vam decidir
marxar
Són burguetes
alent del port
Estiu
a Gemma
al Nepal
L'inquidació
trimestral
Intel·ligència
no sapiau
Són burguetes
alent del port
Estiu
a Gemma
al Nepal
L'inquidació
trimestral
Mira que m'agrada
aquest treball
dels Beripomelo
Radio Clotxa
Són flixancos
Són flixancos
Són de flix
Són de casa
Tenen aquest caràcter
que tenen els de la Ribera d'Ebre
que s'ho prenen tot
amb una certa
displicència
però
amb una
amb una convicció
amb una gran convicció
i
tenen una
tenen
carisma
Tenen carisma
Em vas dir
de fet sí
que m'estaves explicant ara
que els vas veure un concert
i que l'escenari
i tenen rotllo
Sí
Són d'aquells grups
que tenen
i us toquen de conya
el cantant
és un
d'allò
és un
líder nat
d'aquests
aquest paio
el menja a l'escenari
i totes les xiques
s'adonen
perquè de lleig
no té res
i totes les ties
els hi cau
diguem que els hi agrada
els hi agrada
resulta
i a més
amb aquella
alegria
i aquella
despreocupació
que tenen
els de l'Ebre
podíem estar aquí tocant
com podíem estar fent-nos
unes clotxes
i unes cervesetes
i tal
no tenen aquell aire
oi
que bons que som
que tenen a vegades
els grups de la metròpoli
de Barcelona
allò que tenen aquell
que van de
nosaltres som els més guapos
i els més macos
i els que fem millor
ells noies
ara això sí
quasi tots porten barba
aquest xiquet
jo no sé què està passant
amb la barba
enric Garriga
tu t'estàs deixant barba també
i camisa
què anaves a dir?
quadros?
és que avui no tenia
és que no
camises de quadros
no me'n veuràs mai a mi
això sí que va contra
la meva religió
ah
no diguis mai
és veritat
això jo deia en l'accent bus
que no diguis mai a un mai
sí
va que continuem parlant de música
però ja després eh
la setmana que ve
més
sí la setmana que ve
tenim un Oxford
sí?
Oxford
Oxford Connection
sí però serà
serà connexion en directe
aquí mateix
molt bé
que la tindríem en carn i ossos aquí
així no gastarem telèfon
no gastarem Skype
molt bé
enric Garriga
gràcies
divendres més
la zona peat d'anau
és comercial
tot s'hi val
és un festival
sembla carnaval
estem fatal
passejàvem per gràcia
agafats de la mà
i van decidir marxar
ah
ah
són purgueses
de l'endaltor
estiu
i llenar l'endalt
líquidació
trimestral
intel·ligència
no se fia
són purgueses
de l'endaltor
estiu
i llenar l'endalt
líquidació
trimestral
i de l'endaltia
no se fia
destructió totàu
destructió totàu
l'endaltia
l'endaltia
l'endaltia
l'endaltia
l'endaltia
l'endaltia
l'endaltia
l'endaltia
l'endaltia
d'arinde
l'endaltia
l'endaltia
l'endaltia
l'endaltia
l'endaltia
l'endaltia
l'endaltia
l'endaltia
l'endaltia
l'endaltia
l'endaltia