Sintonia de tertúlia en aquest matí de dimecres,
l'últim dia per ser oficial de la primavera,
però ja amb temps i amb temperatures d'estiu.
Avui una tertúlia que compartim
amb la professora de la Universitat, Nani Rodríguez.
Nani, molt bon dia.
Bon dia i bona hora.
Amb el periodista de TAC12 a la televisió pública de Tarragona,
Àlex Alonso.
Àlex, bon dia.
Molt bon dia.
I amb l'advocat Antoni Vives.
Antoni, també bon dia.
Molt bon dia.
Amb ells comentarem algunes de les notícies destacades de la jornada.
Avui, per exemple,
als mitjans locals destaquem aquesta campanya
que ha engegat el Patronat Municipal de Turisme,
una campanya de promoció comercial
adreçada especialment als turistes russos.
M'imagino que molts dels nostres oients
i segur que els nostres contarturis d'aquests dies
s'hauran trobat amb molts turistes
en aspecte de països de l'est,
especialment de Rússia i d'altres països del voltant,
i realment molts carregats amb bosses.
Normalment s'allotgen a la Pineda, Salou, Cambrils
i venen a Tarragona de compres.
Ahir l'Ajuntament presentava aquesta campanya comercial,
això és el que deia la regidora i presidenta
del Patronat Municipal de Turisme, Patricia Anton.
Això és el que ens faltava, potser,
al comerç de proximitat a la ciutat.
Per tant, era una demanda del sector,
que ja feia dos anys, en aquest cas,
que ja estaven dient que féssim una campanya
d'adreçada als russos perquè l'índex de compra
que té és molt elevat i el promit de tíquet
és elevat, i per tant ens ho demanaven.
I a partir d'aquí és quan ens hem ficat a treballar
i hem presentat la campanya al rus,
passeja per tota la ciutat.
No sé si ho heu vist, aquests dies ja n'hi han hagut molts,
encara falta la part forta, que arribaré ara
a partir del mes de juliol, agost i setembre,
però ronden per tot arreu.
El que hem de fer és facilitar.
Diuen que es gasten una mitjana de 150 euros al dia.
Nani, tu has vist russos?
O moltes botigues i establiments amb cartells?
He vist de tot.
Has vist de tot?
A més i més vaig anar a una botiga
i vaig...
Estaven fent el lladrero aquest amb caràcters russos
i vaig preguntar com es deia un dia,
m'ho van dir i ja no me'n recordo, ho sento.
Volia saludar en russ, però no m'ha sortit.
Molts, es veuen molts.
De fet, aquest dia baixava des del casc antic
i hi havia grups familiars,
pare, mare, dos, tres crios,
amb un aspecte molt típic que es veu que són de l'est
i que a més m'ha fet molta gràcia
perquè són com els japonesos,
fan fotos a tot, fan fotos a una rajola,
a una porta,
disparant la baixada aquella que hi ha darrere de les muralles,
que no recordo com se diu,
que va parar a la placeta de Sant Joan, aquell carreró.
La baixada del Roser, diria.
La que va del Pla de Palau, del Palau d'Arquivisbat,
cap a baix.
Doncs allà hi havia dues famílies
i jo no sé si...
Bé, jo vaig baixar i encara estaven allà
fent fotos a cada pedra, a cada espai,
em sembla molt bé, em sembla perfecte.
I sí que és cert que es gasten diners,
que porten molts bitllets d'aquells
que són com els Bin Laden, no?
A mi sembla que vagin moltes vegades a pagar...
A Tocateja.
A Tocateja.
Sí, sí.
Àlex.
Doncs sí, no, no, jo també n'he vist molt.
Bueno, de fet, jo he vist cala per alta
i per tant em veig de tots
i els russos en guany són els més visibles.
A més, quan no venen japonesos,
són els més visibles
perquè són els que destaquen més
i els que pots identificar més.
El que jo trobo molt bé de la guia,
aquesta que ha dit a l'Ajuntament,
a la Regió de Comerç,
és que, per exemple, els russos segurament
que el Corte Inglés no té cap problema
per atraure els russos.
De fet, ja ha fet campanyes pròpies.
El Corte Inglés, la megafonia és tan russa,
no té cap problema per vendre.
El que em sembla molt bé
és que dintre d'aquesta guia
hi hagi altres establiments de la ciutat
repartits per tot l'eix comercial de la ciutat,
per la Rambla, per la part alta,
i que facin que pugui haver-hi una combinació
d'aquests russos que, a més,
està demostrat que no volen només sol i platja,
sinó que també volen patrimoni,
volen conèixer molt més la ciutat.
Doncs que puguin apropar-se
a altres llocs de la ciutat
que no siguin...
O sigui, a altres llocs comercials
que no siguin només els grans centres comercials
com pot ser el Corte Inglés.
La setmana passada recordo
que vam entrevistar aquí una professora,
nadiua, russa,
que està fent cursos
adreçats especialment a botiguers
perquè prenguin com a mínim
quatre paraules bàsiques
de les expressions més importants
i perquè coneguin també una mica
com és el caràcter rus.
I un advocat com l'Antoni Vives
també se n'adona
que veu russos carregats amb bosses.
Russos, lletreros...
Bé, benvinguts siguin.
A més, em sembla que ens salven
la temporada turística.
O sigui, que benvinguts siguin els russos.
Benvenido.
Ja que no gastem...
Mr. Marshall.
Mr. Marshall, no?
I que, bé, com més gastin, millor.
Ara, jo penso que l'Ajuntament
els veig poc imaginatius.
A mi em dóna no ho sé
i no ho he seguit, eh?
No ho he seguit ni...
I ara potser parlo sense coneixement de causa,
parlo com a espectador i ciutadà
que veu aquesta actuació.
Jo veig que és com una improvisació d'última hora.
Hi ha municipis com, per exemple, Vilaseca,
que l'altre dia presentaven uns programes informàtics
pels iPhones.
Això realment és preparar campanyes turístiques, no?
El comerç, revitalitzar el comerç,
miri, doncs està bé tot el que es faci,
però jo penso que la revitalització del poder
passa per tindre Tarragona en condicions, eh?
No es pot potenciar el comerç
tenint la zona del mercat com se té.
No es pot potenciar el comerç
tenint el Banc d'Espanya com se té.
Jo soc rus i entro a la Rambla de Tarragona.
Bec l'edifici del Banc d'Espanya
i el mercadet posat al mig
i potser me n'entorno a l'hotel on estava.
No ho sé, tinc jo perquè et dona una sensació de...
No ho sé, si som patrimoni de la humanitat,
hem d'enllustrar el patrimoni de la humanitat,
donar-li brillo, eh?
Vendre la nostra marca.
La nostra marca és la història,
és el comerç, és la ciutat,
és la ubicació geogràfica,
és el nostre clima.
No s'acaba donant una bulleta
perquè la gent vagi a canviar per 50 euros.
Bueno, està molt bé, és una cosa més,
però hem de vendre la imatge i el producte.
I la ciutat avui tindria que està impecable.
Dani?
Sí, jo vull fer un comentari
perquè a més és una anècdota personal,
però em sembla que veia conto.
He estat buscant durant 15 dies
un obsequi
per fer-li arribar...
Bueno, doncs,
un fill se'n va al Japó
i a la família allà on va parar,
doncs, em feia gràcia.
A més, ells havien estat aquí,
vull dir, comprar-los alguna cosa d'aquí.
No he trobat res.
Manoles, toreros...
Horrorós.
La botiga de la Generalitat,
de la llibreria de la Generalitat...
La que tancat, ex-llibreria.
M'han recomanat que anés a la botiga del Museu Arqueològic,
fa dos anys que està tancada.
Les botigues de records que hi ha,
buscant...
Jo recordo que hi havia unes peces de vidre romà,
vull dir, de fet, amb l'artesania...
No hi ha manera.
No hi ha manera.
I les dues botigues al carrer Major.
No hi són.
No hi ha res.
No hi ha res.
De fet, amb una vaig trobar una peça d'aquestes...
No, a la botiga de la Catedral hi ha un recetó preciós,
caríssim i enorme per portar-lo en avió.
És l'única cosa...
T'ho dic perquè fins i tot vaig anar a buscar guies turístics,
a veure, perquè em van dir que al Tarracovive hi havia paradetes
que a la millor on podien dir on trobar-lo.
No hi ha manera de trobar un souvenir de qualitat
a la ciutat de Tarragona.
Manoles, gaudís d'aquells del llargandaig ordinari de...
Això em sembla que passa també una mica a tot el país, eh?
Perquè si vas a les Rables de Barcelona,
tampoc és molt difícil trobar-ne.
I hi havia al carrer Major dos o tres botigues
on trobaves coses xulíssimes.
El que passa és que s'hi han tancat,
potser és que...
És que no hi havia demanda.
Però a veure...
Se suposa, eh?
No sé, m'imagino, perquè si és una iniciativa,
si tu muntes un negoci privat
amb aquesta voluntat de situar-se al carrer Major
i no funciona...
A veure, d'acord, però a les botiguetes que hi ha,
a les botigues que hi ha,
que n'hi ha un parell al pla de la catedral,
hi ha...
És d'Ana Botxino, per si ho trobes.
Doncs no ho sé.
No he trobat res, eh?
I penso que això també és important.
és ballar pel comerç.
Això és el que tu deies, eh?
Els russos, en qualsevol cas,
el que venen em sembla que és a comprar...
Potser també records, eh?
I souvenirs, però sobretot moda, no?
Moda, moda.
Per això van al cort inglès, diguem-ho clar,
a centres comercials o a botigues especialitzades
buscant sabates, roba...
I de marques, eh?
A més.
Ara que parlàvem del carrer Major,
he llegit en un diari aquest matí
en què els comerciants de la per l'altre
es queixaven que els guies que portaven els russos
els deien que no compressin el carrer Major
perquè era molt car.
I, misteriosament,
qui va seguir una miqueta
va veure que acabaven a comprar arreus
perquè tenien comissions, els guies, tenien tal.
Una queixa que jo he desconeixit
i que he llegit aquest matí
dels comerciants de la per l'alta
que els propis guies que portaven els russos
feien que no compressin allà.
Que, clar, que s'havien queixat a l'Ajuntament
i l'Ajuntament diu que no pot fer-hi res
perquè són guies privats
però que són coses, com el que deies tu,
simptomàtiques,
de dir, potser ens falta donar un pas més.
Jo crec que sí.
Veurem com evolució de totes maneres
la temporada turística.
Deia que, l'Antoni, que, clar,
el turisme és una de les poques coses
que ens poden salvar
i segurament, com que el consum interior
està tan...
En fi, frenat, retingut, frenat,
hem de confiar en els de fora
i potser especialment els russos.
I ja que parlàvem del carrer Major
i ha citat la Nani el tema de la llibreria,
avui és notícia
el conveni que s'ha arribat
entre la Generalitat
i dues llibreries de Tarragona
perquè venguin els llibres oficials
del govern,
impulsats i editats pel govern de la Generalitat,
perquè el govern,
amb aquesta crisi,
ha decidit tancar
les instal·lacions del carrer Major.
Et sembla adequat
que en aquest context de crisi
reduïm
o tanquem, en aquest cas,
un espai com aquest?
Jo, tot el que sigui
anar en contra de la cultura
per mi és una situació de dol.
O sigui,
tot el que sigui
limitar
l'accés de la ciutadania
a la cultura
és una cosa trista.
Si s'ha optat
per tancar-ho,
el polític
que ho ha decidit
tindrà les seves raons,
però no crec
que sigui
tancar
mantenir una llibreria
amb les edicions públiques
en un local públic
que ara estarà tancat.
Un local, per cert,
que és propietat de l'Ajuntament?
De l'Ajuntament,
que ara m'imagino
que el tancaran
i no el destinaran a res.
O sigui,
que en definitiva
són d'aquelles situacions
una mica
que no saps...
Bueno,
respecto la decisió
del polític
que l'ha pres,
però no s'acaba d'entendre.
No s'acaba d'entendre.
Si allà,
aquell local que és tan gran,
ara arreglo el món,
és molt fàcil d'arregar-lo.
Vinga,
pot de solucions.
Si en aquell local tan gran
deixes mig local de llibreria,
l'altre mig
de reproduccions romanes
de qualitat
i poses un mostrador
amb un guia rus
que els expliqui
als turistes
i un punt turístic
per...
Recordem que
l'oficina d'informació
municipal de turisme
està allà al costat.
Tens un just al costat
a l'antic Ajuntament.
Però és molt més fàcil
veure-ho a l'aparador
d'aquella botiga
que és molt maco,
no cal entrar-hi allà.
Ara que tornes a ser
l'Ajuntament,
podria ser una idea
de treure'l d'allà dins
a l'antic Ajuntament.
A més,
que abans estava just a l'entrada
i ara ja has d'anar
fins a dins
per trobar-ho.
Jo a la llibreria
desconec la facturació
que feia
la llibreria
de la Generalitat
comptant que només
venien llibres editats
pel govern de la Generalitat.
Però tenien llibres
ben bancos.
Sí, efectivament.
A veure,
recordem que aquests llibres
continuaran,
o sigui,
el conveni
que signen
amb la Capona
i amb la Xerà
és perquè siguin
punts
diferents
de distribuïdors.
Continuin siguin punts
de distribuïcció
d'aquests llibres.
Desconec la facturació
i si era un gran forat
aquella llibreria
en el tema de vendes
i en el tema de facturació.
Com a mínim,
podem dir que hi continua
havent-hi punts de distribució
perquè suposo
que el públic
més especialitzat,
l'actor més especialitzat
que anava a buscar
aquests llibres,
pugui continuar
tenint un lloc
on els va buscar.
El que passa és que també
hi havia llibres a l'aparador,
havíem vist,
hi ha a l'interior,
llibres aquells de regal,
una mica de Tarragona,
molts,
i la seva ubicació
és perfecta
i per tant,
més enllà del que es tracta
d'un centre
de distribució
de cultura
d'una llibreria
és una llàstima
a partir d'ara
tenir aquell espai...
I era un aparador
de Tarragona també.
Home,
hi havia tots els llibres
de la Tarragona
monumental,
els llibres de fotografia
que estaven a l'aparador
que era de castells,
posters,
que era un reclam
de la nostra ciutat.
També és un aparador,
com deia la nani,
preciós,
d'una amplada
que es veia...
I que està en un lloc,
clar,
en un lloc de pas.
Perquè passa a tothom.
Si passen per el carrer Major
amb el guia turístic
i comencen a veure
locals tancats
per un tubo,
evidentment que se'n van a Reus.
Perdó,
jo recordo de Tarragona
el vaig trobar a Cambrels.
El que has dit, perdona?
El meu record de Tarragona
que buscava
el vaig trobar a Cambrels.
En qualsevol cas,
aquesta és la decisió del govern,
una decisió més
en aquest marc
de retallades pressupostàries.
Volem comentar
d'alguna manera
la situació econòmica
en general
amb aquesta mena
de vaivents,
muntanyes russes
o Xambala,
com és el nom
de la nova atracció
de Port Aventura
en el sentit d'analitzar
el que està passant
aquests set dies
després del rescat bancari
de fa deu dies
que semblava
que ens anava a salvar
de mals majors.
Ara sembla precisament
tot el contrari.
Jo la setmana passada
els contartulis
els preguntava
si estaven més segurs
d'alguna manera
o creien que la situació
era millor
que abans del rescat.
Clar,
tot això
van passant
i va evolucionant
tan ràpid
que ara ja no sé
si la sensació
a nivell personal
vostès com a ciutadans
tenen la sensació
que el país
està millor
o pitjor?
Jo crec que pitjor
però una cosa
jo demanaria
és que no sé
com s'ha d'arreglar
això
però estic una mica
tipus d'aquests gurus
i jo soc molt atrevida
parlo de tot
sense tenir-ne idea
suposo que per això vinc
vull dir
que la meva opinió
penso que pot ser
vàlida
o pot ser compartida
per algú
però no m'atreveixo
a fer cap predicció
de com estem
i cap on anem
i en canvi
està ple de gurus
que asseguren
tenir la solució
màgica
que si
que pugi la inflexió
que el Kruger
aquell que ha dit
que a l'euro
li queden dos més
jo penso que la situació actual
ningú té
ni punyetera idea
del que passa
i per tant
jo penso que anem a pitjor
però ni m'atreveixo
ni a on anem
absolutament
no tinc aquest atreviment
però això després del rescat
del famós rescat
dels 100 milions
però si encara no l'ha demanat
si resulta que encara no l'ha demanat
ell vol que sigui
una línia de crèdit
no vol que passi per l'Estat
i Alemanya ha dit
ah no muchacho
aquí passa per l'Estat
perquè no me n'enfio de ningú
vull dir que és que
és una
jo penso que d'aquí
d'aquí un temps
s'analitzarà
la comunicació
de tota aquesta situació
perquè és
jo guardo retalls
per dir-los als nois
quan hi ha una crisi
i heu de compareixer
amb els mitjans
això és el que no heu de fer
perquè és constant
l'eufemisme
l'engan
el dir les coses que no són
el fer-nos
passar tots per
això també és comunicació de risc
de crisi
ah de crisi
és que com que la Nani
és especialista en tema
comunicació de crisi
Àlex
tu que ets periodista
quina sensació tens
com a periodista
i com a ciutat
que estem millor o pitjor
que fa 10 dies
com a mínim
estem igual
o sigui no crec que
haguem
haguem millorat
en cap aspecte
bàsicament ara el que no sabem
és el que
el que dia la Nani
ens vam aixecar
el cap de setmana
fa dos cap de setmana
amb que
100.000 milions
que ja estava
que era un rescat
ara es veu que no
que aquests 100.000 milions
és un topall
que posa
la Unió Europea
la Comissió Europea
del que se li pot donar
Rajoy diu
que no sap
que encara no s'han de demanar
llavors si encara
no els demanem
en principi
no pot haver-hi una millora
fins que no els demanem
i comencin a fluir
aquests diners
i arribin a crèdits
i arribin a on
en teoria
haurien d'arribar
ja veurem si arribaran o no
per tant
la situació no pot millorar
i pel que deia la nani
dels grans gurus
que van fent les prediccions
i tal
portem des del 2007
fent aquestes prediccions
i veiem que
ningú n'ha donat ni una
i tot
s'ha anat
modificant
el discurs
depèn de les circumstàncies
que s'han donat
en aquell moment
tothom pensava
quan es va
en un xerrescat
que el dia següent
la borsa pujaria
que la primera
es desbaixaria
i vam veure que no
que era el contrari
no al llavors eren
les eleccions gregues
han passat les eleccions gregues
i tampoc
però mira
la compareixen
i li estic prenent
no
jo us escolto
que no n'entenc
d'economiar
no, però si no
s'ha d'entendre
d'economiar
s'ha de parlar
com a ciutadà
la sensació de dir
si això va pitjor
el dia que va fer
la intervenció
era de traca
perquè va dir
amb un exercici
de transparència
vull explicar
que ens donaran
fins a 100.000 euros
no sé
a canvi de què
no sé
a quin interès
no sabem
amb quines condicions
però és un exercici
de transparència
i no és un rescat
no se sabia
la lletra petita
i és una
sí
allò de les paraules
rescat
no dir-li rescat
igual que fa uns anys
no es volia dir crisi
allò que ja teníem
al damunt
és el mal
de la classe política
que considera
la ciutadania
com si fossin incapaços
jo penso que
el polític
s'ha de mentalitzar
de cada dia
la veritat
ara en moment de crisi
i en moment d'eufòria
i en moment de
d'amonança
ens tracten
com si fóssim
incapaços
sensació com a ciutadà
estem amb un vaixell
a la deriva
amb vies d'aigua
per tot arreu
amb un capità
que li han posat
els galons
i és tan menys
categoric
a cada moment
i enganyant
la foto del G20
semblava catatònic
la foto d'aquí
del G20
que estava al darrere
que es veia
perquè és alt
però semblava catatònic
el president espanyol
sí, sí
saps aquelles fotos
que fan de tamany real
que el posen allà
però en general
és tota la classe política
igual
donen un missatge
sempre amb eufemisme
sempre intentant
contentar tothom
escolti
si la veritat és una
si la ciutadania
n'és conscient
del que està passant
expliquin vostè
el que passa
diguin que hi haurà
50 anys
d'apretar-se
el cinturon
que hi ha
dos generacions
que se sacrificaran
i escolti
el diner que es deu
es té a pagar
llavors
es té a pagar
si diuen alguns gurus
d'aquests
que diu la nània
que és impossible
pagar tot el deute
haurà d'haver-hi
algun tipus de condonació
hi ha una lògica
compareu això
amb una fallida
d'una empresa
o sigui
si una empresa
fa fallida
per sortir
té dos maneres
o fa liquidació
tanca l'empresa
i liquida
tot el seu patrimoni
i reparteix
a porrata
o demana
una quita
i un ajornament
del pagament
pagar tot això
és impossible
o sigui
que aquí hi ha
tres generacions
l'Àlex
que és jove
jo ja soc gran
els nens
de l'Àlex
encara estaran pagant
el deute aquest
això és impossible
pagar un deute
al 8%
100.000 milions d'euros
al 8%
si això és impossible
en un país
en què no es produeix res
que estem
amb un creixement
per sota
com hem de pagar això
i a més el tema
del rescat aquest bancari
amb tota la sensació
que dona
la sensació
la certesa
que tothom té
que això no ajudarà
que hi hagi crèdit
que els bancs
puguin facilitar el crèdit
l'altre dia
ho parlàvem
amb els de la Pimec
amb els de la patronal
de petites i mitjanes
empreses
i estan convençuts
que aquests suposats
100.000 milions
que puguin arribar
a la banca espanyola
no serviran
perquè
serviran
perquè pugin
les comissions
per entrar al banc
només per obrir la porta
i et cobraran un euro
si vol entrar
i preguntar un euro
jo crec que la solució
és com una partida
del paler
que s'ha acabat la partida
comencem una altra vegada
tots de zero
deute
no deu ningú
res
perquè és que si no
jo no sé com s'ho pengarà
vaja no n'entenc
però és esgarrifós
de dir
joventut
que no treballa
que no es produeix
que cada vegada
generem
molt més deute
això és una bola de neu
que cada dia
es va fent més grossa
no és només
una situació
de Grècia
o d'Espanya
que podíem ser
si és general d'Europa
Holanda
i Alemanya
és que això no salvem
no salvem Espanya
salvem la banca alemana
i la banca francesa
o sigui
si aquí els que tenen el problema
són ells
de dir
escolta i no li puc pagar
és dir-li
no li puc pagar
és que quan el banc
quan el banc et deixa 100 euros
el problema
tu tens un problema
amb el banc
per tornar-li
quan el banc et deixa
100 milions d'euros
el problema és del banc
si tu no li tornes
i aquí estem
una miqueta
crec que estem una miqueta
amb això
jo deia l'Antoni
que no l'entenc
ni jo tampoc
però crec que una miqueta
va per aquí
si a mi em deixen una miqueta
patiré jo per tornar-lo
si em deixen una grandíssima quantitat
hi haurà de patir-se ell
perquè com no li torni
qui se'n va al pou és ell
però se suposa
que en aquesta situació
qui està patint
és la Xina
que és que més ha comprat deute
europeu
però pel que sabem
té un creixement
tan espectacular
no tant
no tant
comparat amb els altres
la nani deia
que ens faran pagar
potser un euro
per entrar al banc
a aquest ritme
a partir de dissabte
gairebé ens faran
pagar un euro
per entrar a les farmàcies
perquè clar
fruit de la crisi
i d'aquesta situació
de col·lapse
els governs
van imposant mesures
i en el cas de Catalunya
el govern de la Generalitat
ja va anunciar
fa un temps
que farà pagar
un euro per recepta
amb un topall
en guany
em sembla que és de 36 euros
perquè
clar
comença ja
la meitat de l'any
a partir del 2013
serà més de 60 euros
amb algunes excepcions
però
nani
et sembla
una mesura raonable
o molt injusta
em sembla que sempre
passa el mateix
en aquest país
o passem
de regalar-ho tot
perquè
jo recordo
a mi em donaven receptes
per la meva mare
i jo deia
no és que això
no li va bé
no cal que m'ho doni
o és que ho poso aquí
i li dono
i què fa jo d'això
d'un despilfarro absolut
que allà
llançava tothom
a cobrar
un euro per recepta
home
doncs depèn
jo no estic ni a favor
ni en contra
de l'euro per recepta
així per principi
penso que és bastant
més complicat
hi haurà gent
que cobra una pensió
que cobra un sou
que l'haurà de pagar
i potser dos i tres
perquè va en funció
del que ell cobra
hi ha gent
que no pot pagar
ni un euro per recepta
vull dir
és que això
i carregar-li el mort
a les farmàcies
també em sembla
una mica
no sé
vinga
ara les farmàcies
s'han de fer
de recaptador
d'impostos
em sembla una mica
atrevit
no els agrada
no gens
perquè els problemes
se'ls trobaran ells
Antoni com ho veus?
bueno jo
a veure
començo ja a estar indignat
de tant
de m'apretar amb el cinturon
arriba un moment
que dius
bueno has de pagar un euro
pagarem
jo em medico
habitualment
tinc l'atenció alta
gràcies als discursos
de l'economia
i vaig a la farmàcia
habitualment
pagar un euro
no em suposarà res
evidentment
que a mi no em suposarà res
ni a qualsevol ciutadat mitjà
a molta gent
li suposarà molt
i sobretot
el que es medica habitualment
el que compra esporàdicament
un medicament
però el pensionista
que és el
el que es medica habitualment
que cobra una pensió
de 500-600 euros
no sé quin tractament té
o el que en cobra mil
o el milaurista
o el que està a l'atur
aquest ho patirà
llavors
jo crec que
estic d'acord
en que aquesta deute
l'hem de pagar amb tots
estic d'acord
en que tots
hem de fer un sacrifici
estic d'acord
en que tots
hem de treballar
però quan dic tots
és tots
a mi em preocupa
i per exemple
ahir venia
amb un mitjà de comunicació
la declaració
d'avents
dels regidors
de l'Ajuntament
de Tarragona
em preocupa
em preocupa
en primer lloc
perquè és un acte
jo diria
incomplet
a mi fer una declaració
unilateral
d'avents
no és cap acte
de transparència
jo el que demanaria
el que demanaria
és que es declari
els ingressos
de diner públic
que rep
la classe política
jo vull saber
el que cobra
el polític
no vull saber
el que té
el compte corrent
jo vull saber
el que li paga
l'administració pública
i a mi
el que em llama
l'atenció
el que em crida
l'atenció
són els saldos
mitjans
dels comptes
corrents
de la classe política
jo voldria saber
quin és el saldo
mitjà
d'un ciutadà
de Tarragona
amb el seu compte
i veuríem
que no arriba
i el desconec
que no arriba
a les quantitats
que cobra
la classe política
llavors
aquesta és la imatge
que no es pot donar
en un moment de crisi
que uns senyors
estiguin
altament retribuïts
amb uns diners
que s'estan retallant
per la ciutadania
llavors
jo demano
a la classe política
s'han retallat
el sou
que se'l retallin
encara molt més
que baixin
a cobrar
un salari ètic
que es deixin
de pagar dietes
que es deixin
de pagar
despeses
de representació
que es deixin
de pagar
assistències
a consells
d'administració
tot això
ha d'anar
inclòs
amb un salari
ètic
escolti
la ciutadania
fa molt de temps
que s'apartem
el cinturon
fa molt de temps
que renunciem
a moltíssimes coses
comencin a renunciar
vostès també
i sobretot
comencin a donar
exemple
comencin a renunciar
a vehicles oficials
a despeses
a tot
jo és que
és que hi ha
qüestions
que tindrien
que ser de lògica
no vull
Alex
començant
per l'euro
per recepta
sempre que s'apliqui
en funció
de la renda
em sembla
una solució
com una altra
ni millor
ni pitjor
ja es va posar
un euro
per sanitat
a la gasolina
ja paguem
el cèntim sanitari
a Catalunya
ja és més car
a la gasolina
que a la resta d'Espanya
cèntim sanitari
per la gasolina
paguem impostos
en molts àmbits
per tant
aquest és un mes
tampoc
no entraria
a valorar
per principis
com deia la Nani
si estic a favor
en compte
sempre que es faci
per renda
que hi hagi
unes excepcions
que qui no el pugui
pagar realment
no el pagui
i qui tingui
si parlem dels pensionistes
que haurien de ser
i són els que més
utilitzen
les receptes mèdiques
si un pensionista
té una pensió
de 2.000 euros al mes
doncs
em sembla perfecte
que sigui
que sigui aquest
qui hagi d'ajudar
i que pagui l'autobús
i que pagui l'autobús
igual que
s'ha fet
és que clar
hi ha moltes coses
com deia la Nani
que venim d'una època
en què tot era gratis
tot per tothom
hi ha un moment
que no pot ser
tot gratis
avui sortia al diari
un de sanitat
que haurà 800.000 euros
ha cobrat
de no sé
que soltipes aquest senyor
és que aquest senyor
l'han de manillar
i posar-la aquí
a la República Argentina
és que s'ha d'acabar així
la República Argentina
vol dir el centre penitenciari
ja ho entenc
ja ho entenc
l'altre dia
li deien el cortinglès
digues Àlex
i pel que deia d'Antoni
de la retribució
dels càrrecs
és que
seria el real
més que
més que publicar
el patrimoni
i el patrimoni
no m'interessa conèixer-lo
no m'acaba d'interessar
perquè cadascú
després
és lliure
de comprar el que vulgui
és lliure
de tenir el passat
abans d'entrar en política
que vulgui
haver treballat
per una empresa privada
o haver-ho heretat
no ho sé
em dona igual
cadascú sap
la seva circumstància
el que sí
que jo estic molt d'acord
és reclamar
quan es cobra
per cada
per cada càrrec públic
que es té
perquè n'hi ha molts
i molts
que en tenen més d'un
les assistències
i el tema
les assistències
quan veus
molts ajuntaments
per exemple
plens
que duren 3 minuts
i que
saps que allà
s'està cobrant
una assistència
a mi m'indigna
m'indigna profundament
i no passa
en el de Tarragona
ni en el de Reus
ni en el de Valls
passa en tots
per tant
és una cosa
què passa
quan
quan hi ha gent
que intenta
fer públics
aquests
aquests
retribucions
des de la classe política
el primer que es fa
és negar-les
perquè tenim exemples
molt a prop d'aquí
a Tarragona
no tenim cap exemple
d'aquests
però
en municipis
propers
tenim exemples
que s'han intentat
publicar
les retribucions
que reben
els membres
de l'Ajuntament
i s'ha muntat
la mundial
allà
i tothom
ha sortit
a desmentir-ho
jo estic molt d'acord
en què
hauríem de saber
i hauríem de començar
a retallar
perquè
per assistència
crec que
a ningú d'aquí
per assistir
a la nostra feina
ens paguen un plus
per anar-hi
que en el món dels polítics
i en altres mons
hi ha un cert
corporativisme
de no dir mai
el sou
hi ha sous
disparatats
a tot arreu
vull dir
a la universitat
i no és mi caso
a la diputació
als bancs
hi ha sous
que tal com estan
les coses
no són raonables
amb la diferència
que els bancs
per exemple
per molt en contra
que hi puguem estar
i un banc
que no l'haguem de rescatar
continua sent
una entitat privada
i crec que és lliure
sempre que no l'haguem d'anar a buscar
sempre que no l'haguem d'anar a rescatar
que no és el cas
però mentre estén el ciutadà
doncs ara clar
parlem de l'euro per recepta
que és una taxa
que s'aplicarà a partir d'hissabte
però tindrem altres taxes
hi ha per exemple
les taxes universitàries
que encara no sabem a Catalunya
quan pujaran de cara al curs vinent
o altres taxes
que s'han anat anunciant
i que les haurem d'assumir
en els propers mesos
amb aquesta sensació
que dona que
en fi
és un no parar
és que les taxes universitàries
s'haurien de saber
i les beques
s'haurien de convocar
tot això està en pinces
encara no se sap
i hem acabat ja el curs actual
i d'entrada
el període de preinscripció
és ara
és ja
i has de saber
de quin mal has de morir
vull dir
què hi hauràs de pagar
d'allò de...
una mica la política
de la improvisació
ara per on anem
per aquí
però aleshores
arran d'això
que diu l'Antoni
la improvisació
que és veritat
que és un tema
que s'està comentant molt
també no tenen la sensació
que és que clar
és pràcticament impossible
planificar
perquè allò que dèiem
que cada dia
estan passant coses
a nivell local
a nivell de Catalunya
a nivell mundial
que fan repensar
els objectius
de manera constant
però no ens podem deixar
emportar
per aquesta sensació
que és real
de dir
mare de Déu
on anem
com puc preveure
si no sé
el que cobraria
a final de mes
ni sé
quan m'acostarà
la llum
ho entenc
però no ens podem
deixar emportar
per això
jo penso que
cadascú
dins de les nostres
responsabilitats
cadascú
amb la seva
petita parcel·la
ha de ser responsable
de fer les coses bé
i ha d'evitar
malbaratar
energia
esforços
diners
i de tot
crec que és l'única
possibilitat
si n'hi ha algun
és aquest
que cadascú
a veure
jo penso que
el tema
de la universitat
fa mesos
que s'està parlant
i jo crec que avui
més de juny
tindria que sapiguer-se
el curs escolar
està a punt de
l'any universitarista
a punt de començar
i això
tindria que sapiguer
i de dir
escolti
jo començo
una carrera universitària
o continuo un curs
i em costarà
no sé què
tindré de dret
en què de beca
home
un mínim
de planificació
s'ha d'exigir
la classe
en el cas de la universitat
fa temps
se'n parla
però no s'ha concretat
amb tot
jo penso que
un mínim
de planificació
recordem que els rectors
perdó Antoni
recordem que els rectors
fa un parell de setmanes
van plantar el ministre
perquè el tema aquest
no es volia abordar
aquí ara sembla
que tot s'acaba
en comissions parlamentàries
tot s'acaba
fent compareixents parlamentàries
com sempre
a mi si això
m'és igual
a mi ara que porti
el de la caixa
d'això
al Parlament
no fa ni fred ni calor
jo vull que m'aclareixi
la meva filla
començarà a la universitat
que he de pagar
jo vaig a la farmàcia
vull que m'aclareixin
tots aquests temes
ara una investigació
parlamentària
del tema
de les caixes
que tots estan implicats
home també eh
també eh
també convé
encara que només sigui
per fer-se freds
i posar-li alguna cara vermella
la investigació
parlamentària
no la poden fer
els que estan
contaminats
i contagiats
a mi que un diputat
a veure
deixi'm recordar un moment
que és arran de la iniciativa
de la proposta
del partit dels socialistes
d'investigar
el Parlament de Catalunya
el cas concret
de Caixa Tarragona
arran de la fusió
després
qui havia d'aconsellar
Caixa Tarragona
és que
a veure
que posarem
el llop a guardar
les ovelles
és que
escolti
posi
si vol
anirem n'altres tres
investigar
si vol
i sabrem més bé
però jo
el meu amiguet
que l'he tingut allí
cobrant
perquè l'he posat
jo vaig investigar
per favor
però clar
jo no sé si amb la fórmula
de la comissió parlamentària
ja que treuen aquest tema
estem a punt d'acabar
però amb tot el que està passant
amb la banca
el ciutadà suposo
que reclama
responsabilitats
i qui les investiga
qui les determina
però que facin les investigacions
qui les tingui que fer
a mi que se les facin entre ells
escolti
per favor home
és que
a veure
el senyor
com investigaran
per exemple
a Caixa Catalunya
el senyor Narcís Serra
exministre socialista
què el portaran
aquest senyor
que no ho sabien
el que passava allí
ell ha fet unes declaracions
dient que ell ja ho sabia
el que passava
i que ho estava denunciant
i que ningú li feia cas
hagués tingut que dimitir
una persona
amb la popularitat
i amb la força
d'Arcís Serra
s'hagués sortit
a anunciar alguna cosa
com demà
ens haguéssim ensaventat
tots
no és mi culpa
jo així que bueno
va fer un concepte
d'economia
als membres
del Consell d'Administració
perquè no sabien sumar
ni restar
això et demostra
això et demostra també
el que parlàvem abans
d'assistències
i de Consells
i tal
que ara
es veu que
tots els representants polítics
que hi havia en aquests Consells d'Administració
simplement anaven allà
votaven
si no
no s'entaraven de res
cobraven
cobraven dietes
d'escàndol
d'escàndol
d'escàndol
anaven allà
aixecaven el braç
suposo que quan devien tenir algú
que els anava marcant
ara aixequeu-lo
ara no aixequeu-lo
ni aixecaven
ni aixecaven
ni aixecaven el braç
però no es preien la molestia
ni aixecaven
què vols dir
que apretaven el dit
i ja està un botonet
se sentaven allí
per cobrar la dieta
puntós
se n'hauria d'encendre un Montecristo
i dinaven
i marxaven
una noia a la bancaja
em sembla que era
que era ballarina
que diu
jo no en tinc ni idea
jo hi anava
però no en tinc ni idea
de conèixer
on guardarem els diners
si acabo amb això
a sota la rajola
sí
creuen que més d'un
ja ho està fent?
sí, absolutament
home
s'estan venent caixes fortes
la desconfiança
respecte al sistema bancari
jo tinc una petitona
d'allò dels crios
quan els donaves la paga
amb una claueta
ja tens alguns dinerets allà
no ment
Antoni, tu creus que hi ha gent
que desconfia tant?
jo no desconfio
jo no desconfio
tampoc
però no tens una miqueta
més de diners
dels que tenies?
jo abans
jo casa
no tenia el punt d'un
no vull viure
amb la intranquilitat
de veritat
no vull viure
amb la intranquilitat
no vull que em donin
un missatge
d'intranquilitat
jo encara confio
confio
amb l'estat de dret
confio
amb la democràcia
i penso
que sortirà una classe política nova
que portarà el país
on l'ha de portar
confia en l'estat de dret
desnota que és advocat
en fi
acabem la tertúlia
parlant una mica
dels estalvis
d'on els guardem
arran de
en fi
les diferents notícies
que avui hem anat comentant
algunes més locals
altres més generals
i que han configurat avui
la tertúlia del programa
amb la Nani Rodríguez
amb l'Àlex Alonso
i amb l'Antoni Vive
senyors
moltes gràcies
que vagi molt bé
fins la propera
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia