I com que cada dimecres ens curem en salut
amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tecla.
Ens acompanya com cada jornada el director de l'hospital,
el doctor Javier Oliach.
Doctor Oliach, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
Com estem?
Molt bé.
Avui parlem de pediatria, parlem de canalla, en definitiva.
Avui parlem de canalla, dels problemes digestius
que habitualment presenten per problemes d'al·lèrgia,
problemes d'intolerància.
I que és una situació, diem-ne que és relativament freqüent.
Qui no ha sentit parlar d'alcohòlic o del lactant,
de problemes d'intolerància a determinats aliments,
d'aliments, problemes amb alguns medicaments també,
això m'equivocava però no tant.
I per tant és una situació de relativa freqüència
i doncs això parlarem de tots aquests temes.
I ara, allò que en diuen alguna passa que afecti la canalla?
Alguna passa d'alguna malaltia?
Ja poden haver-hi passes, però diem-ne que el que és en relació
al que seria més l'al·lèrgia alimentària,
que seria el tema, diem-ne, avui prínceps,
doncs l'estacionalitat, almenys jo no la tinc clara.
En tot cas, el que sí que hi ha són infeccions intestinals
que són més habituals en determinades èpoques de l'any.
però els trastorns o els problemes relacionats
amb l'al·lèrgia, amb l'al·lèrgia digestiva,
més difícilment tenen una estacionalitat.
Deixa'm saludar també l'Anna Velasco,
la cap del servei de pediatria.
Anna Velasco, què tal? Bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia.
I també s'acompanya l'Ariana Flores,
és pediatra especialitzada en aparell digestiu.
Sóc que deia'm ara amb el doctor.
Bon dia, què tal? Benvinguda.
Bon dia, gràcies.
Ara ho dèiem, és a dir,
abans, per exemple, fa uns anys,
i això els avis, les àvies ho saben,
als nens se'ls donava de tot,
als nadons, a cos alimentari,
se'ls donava de tot i a partir pràcticament,
no el primer dia, però els primers mesos,
se'ls introduïa de tot.
I ara hi ha molta cura amb això,
amb segons quins aliments,
perquè, clar, s'han demostrat que hi ha certs aliments
que poden ser intolerants,
que no poden ser beneficiosos per ells.
De fet, qualsevol aliment pot provocar una al·lèrgia,
no, o sigui, no és que...
El problema és que les al·lèrgies també depenen
dels aliments que s'introdueixen.
Si tenim un bebè, evidentment,
el primer que prendrà serà la llet.
Per això és l'aliment que dona més al·lèrgies,
perquè és el primer que s'introdueix.
Si fan l'atència materna,
l'atència materna és, entre cometes, protractora,
és menys al·lèrgica,
i com té menys càrrega de les proteïnes
que poden donar al·lèrgies,
doncs, evidentment, l'atència materna
no donarà tanta al·lèrgia, en teoria,
perquè després també, a través d'elles,
hem de pensar que també la mare està menjant
i a través de la llet també passen antígens
dels aliments que pren la mare,
teòricament.
Després, evidentment,
es van introduint altres aliments
que són més al·lèrgics,
com són l'ou o el peix.
Tot i això,
ha variat molt sempre.
O sigui, no hi ha unes pautes
que siguin ben establertes
i inamovibles,
perquè si tot es coneixia superbé,
això seria perfecte.
Aquest món perfecte no existeix.
Exacte.
No n'hi haurien canvis,
però, evidentment,
hi ha molts estudis
i cada cop,
o sigui,
el que abans es pensava
que potser era beneficiós,
doncs, ara s'ha vist
que potser no ho és tant.
Llavors,
en el moment d'introduir
el que serien els aliments,
abans es pensava
que potser els aliments
que donen més al·lèrgies
era millor introduir-los més tard.
Es pensava que d'aquesta manera
podria tenir un paper protector,
però ara s'ha vist que no,
que el que pot fer
és endarrerir l'aparició dels símptomes,
però els nens
que hauran de ser al·lèrgics
ho seran igualment.
Evidentment,
també depèn
de la forma d'introduir els aliments.
No és el mateix
introduir un aliment
amb quantitats que siguin molt grans
i de forma molt precoç,
sobretot els primers mesos de vida,
que hi ha l'intestida dels nens,
és molt immadur.
En ser immadur,
això el que fa
és que la paret
deixa passar els antígens,
que serien les proteïnes
que poden fer una al·lèrgia,
i això fa que
el sistema immune
estigui una mica alerta
i faci anticossos
contra aquestes proteïnes.
Llavors,
quan aquest bebè
torni a prendre aquest aliment,
li pot causar
una reacció al·lèrgica
que pot ser molt variable.
No sempre és
una al·lèrgia
la que sabem tots
d'un estat
que se la peca
piquen,
o una anafilàxia,
que és la d'anar a córrer
ràpidament
a l'hospital,
perquè aquest nen
pot tenir
una obstrucció
de la via aèria
i pot posar-se
molt malament,
a part d'altres coses,
perquè és un problema
més sistèmic,
més de tot el cos.
Les al·lèrgies,
això sí que s'ha anat
veient
més últimament
o últimament
se sap més
i tothom ho té
més en ment,
poden afectar
a diverses parts
del cos,
també a aèria,
que seria més problema
d'asma
o via aèria superior,
una rinitis,
però també
l'aparell digestiu
i en aquest cas
potser podem tenir
una clínica
que és més larvada,
com poden ser
unes diarrees
o uns vòmits
que poden ser aguts
però que també
poden ser crònics
i podem pensar
que és una altra cosa
i al final
acaba sent
una al·lèrgia
a un medicament.
O un aliment,
eh, sí.
Aliment.
Aquesta comparació
l'anirem fent,
eh,
aliments,
medicaments,
rimen i és el que té,
no?
És que a més a més
que això és un dels temes
potser de previs,
no?
Intentar diferenciar
del que és
la intolerància alimentària,
el que és
l'al·lèrgia alimentària,
no?
Que moltes vegades
surten com a sinònims
però no són exactament
sinònims
i això,
diem-ne,
que dóna peu
a aquestes confusions.
Quan parlàvem
de medicament,
parlem més aviat
de vegades
d'intolerància,
més que no pas
d'al·lèrgia
amb un medicament,
quan parlem
de problemes digestius,
tot i que també
hi ha medicaments
que poden provocar
al·lèrgies.
És a dir,
que aquí
estem una mica
moltes vegades
a cavall
de les dues
terminologies
que no són
ben bé el mateix.
Diem-ne que
l'al·lèrgia alimentària,
els trastorns
digestius provocats
per l'al·lèrgia alimentària
tenen la mediació
dels mecanismes
del propi cos,
dels mecanismes
immunològics
del propi cos.
mentre el que seria
el trastorn alimentari
diem-ne que
són substàncies
que
poden ser
per exemple
la cafeïna
en grans quantitats
no deix de ser
pot acabar
provocant-te
una intolerància
tot i que no hi hagi
cap mediació
de cap mecanisme
al·lèrgic
pel mig.
Per tant
són coses
que poden
solapar-se
que donen
sintomatologies
que a vegades
són semblants
però ben bé
tenen mecanismes
absolutament diferents
i ben bé
no són el mateix.
Pel que fa a la mare
han anat a llet d'alletament
que donen llet
al bebè
quins aliments
no hauria de prendre
en els primers mesos
del nadó?
La mare ha de prendre
de tot.
De tot?
Depèn de tot.
No es pot treure
un aliment
si el nen no té
una al·lèrgia.
O sigui
en un principi
en un nen
un nen sa
la mare
no es pot
treure
aliments
perquè
és un problema
pel bebè
per una part
perquè
l'estan faltant
components
que l'ajudaran
a establir
una tolerància.
A més també
els aliments
que passen
per la mare
a la llet
diguem que
també li donen
un sabor
a la llet
diferent.
Això després
és molt important
perquè
nens
que tenen
latència materna
sí que s'ha vist
que després
a l'hora d'introduir
tots els aliments
mengem molt millor
normalment
toleren
aliments
diferents
els sabors
es toleren
els 60
millor
diguem
o sigui
no es pot
treure
a part
la mare
tampoc
és bo
si no
li pots dir
a una mare
que no prengui
llet
si el nen
està bé
perquè
aquesta mare
necessita
calci
necessita vitamina D
aquesta mare
té uns osos
que quan estan
en problemes
en el període
de lactància
diguem
que es pot
desmineralitzar
i necessita
aquest component
el mateix
amb altres
o sigui
no es pot anar
tampoc
és tan fàcil
o sigui
no li podem dir
a una persona
que el seu bebè
no té cap problema
que deixi de menjar
determinades coses
perquè
no li pots dir
deixa de menjar ou
per exemple
no perquè
l'ou no és només
l'ou
que coneixem
hi ha molts aliments
que tenen
components de l'ou
és molt difícil
fer una dieta
completament estricta
i si no es fa estricta
no serveix de res
o sigui que
si s'ha de fer
es fa bé
i fer-la bé
és molt difícil
i pot acarrear
també al darrere
uns problemes nutricionals
a la mare i al nen
o sigui que
si el nen està bé
la mare
ha d'aprendre de tot
si el nen ja
tingués
algun problema
per exemple
problemes que
que veiem
a la consulta
nens que
que estan fent pit
no
no sempre
no sempre
encara que es pensa
que
que els nens
que aprenen
que aprenen
la fórmula
són els que tenen
més problemes al·lèrgics
no sempre passa
hi ha
per exemple
les protocolitis
al·lèrgiques
nens que
que estan fent pit
que són
són petitets
i que fan
diarrees
amb sang
amb sang
i moc
clar
la sang
alerta molt
evidentment
o sigui
això no és normal
i habitualment
es veu
es veu sang
que més que
que es crida
nera
el nen
d'una altra banda
està
està bé
menjar bé
no està irritable
guanyar pes
però té
aquest problema
que
evidentment
s'ha de solucionar
llavors
s'ha vist
està molt
relacionat
i
s'ha d'anar a treure
la proteïna
que
li està provocant
aquest problema
el més freqüent
que sigui
la llet
de vaca
llavors
en aquests casos
la mala
s'ha de treure
tots els aliments
que contenen
la llet
però no només
la de vaca
sinó també
la d'ovella
la de cabra
perquè fan
reactivitats creuades
evidentment
láctis
com
iogurts
formatges
i després
n'hi ha molts
conservants
que tenen
noms
ocults
H
Números
i tal
que
si no els coneixen
els poden
prendre
i el nen
pot tenir
una
simptomatologia
que persisteix
i per tant
si nosaltres
com a professionals
pensem que el nen
té aquesta patologia
se li ha de comentar
a la mare
perquè tampoc
ho prengui
Clar
aquesta mare
l'estem traient
tot el que és
l'àctic
és la font
prioritària
de calci
sí que n'hi ha
unes altres
però no són
tan bones
fonts de calci
doncs
aquesta mare
l'hem de suplementar
evidentment
normalment
en aquests nens
els quadres
es ressonen
en dies
quan ja
la barrega intestinal
es cura
i ja després
són
nens normals
habitualment
són
al·lèrgies
que
tenen
bastant
bon pronòstic
són
el que es diuen
al·lèrgies
no mediades
per IgE
la IgE
és un anticós
que es relaciona
molt
amb problemes
d'al·lèrgia
però que sobretot
donen
una reacció
immediata
com per exemple
una anafilàxia
una urticària
aquestes al·lèrgies
són
són més
per dir-ho d'alguna manera
subclíniques
o sigui
sí que tenen
la clínica
però és més
larvada
habitualment
i tenen
més bon pronòstic
perquè
en un període
d'exclusió
habitualment
d'uns 6
12 mesos
aquestes al·lèrgies
solen respondre
i es pot tornar
a introduir
aliments
sense
problemes
o sigui
aquest nen
tampoc no significa
que no
podrà prendre
per exemple
la llet
que és el més habitual
en tota la seva vida
sinó que és un període
determinat
La barrera aquesta
bacteriana
quan es crea
en l'estómac
del nen
del donador
a partir de quin moment
es crea
Bueno
això
normalment
diguem
que va madurant
durant tot
el primer any
i és madurar
sobre els 12
18 mesos
el problema
és que
quan
quan hi ha
aquesta
immaduresa
com
més permeable
poden passar
els antígens
que són
les proteïnes
que poden fer
una determinada
al·lèrgia
diguem
també podrien ser
els antígens
també poden ser
microbis
evidentment
o sigui
no és només
l'al·lèrgic
però això
en poder passar
fàcilment
per la barrera intestinal
també pot estimular
el sistema immunitari
que és el problema
que tenen
també
bueno
a veure
també
hem de tenir en compte
que
tots els nens
no tenen
el mateix risc
també
depèn
de la base genètica
que tingui
o sigui
no és el mateix
un nen
que té
els dos pares
al·lèrgics
que un nen
que no té
antecedent
de cap familiar
amb un problema
d'al·lèrgia
és hereditària
aquesta al·lèrgia
segons com
o segons com
és hereditària
si hi ha una
base tòpica
que com més familiars
n'hi ha
sobretot de primer grau
pare
germans
o la mare
doncs hi ha més
més risc
de tenir
l'al·lèrgia
com jugar
al bingo
com més papeletes
tinguis
més possibilitats
ja veu que si van a la tecla
estan en bones mans
hi ha gent que en sap molt
d'aquest tema
d'aquesta confiança
doctora
doctora
Anna Velasco
és molt habitual
poc habitual
a la consulta
trobar això
al·lèrgies infantils
nadons
en aquest cas
últimament
la veritat
és que
igualment
és perquè
potser ara
els estudiarem
més
els nens
abans
potser no teníem
tots els mitjors
per fer
tots els diagnòstics
i avui en dia
pues como ya
hay muchos progresos
y luego también
porque
pensamos más
en estos niños
sobre todo en aquellos
como ya decía
la doctora Irene
aquellos niños
que tienen
cólico
aquellos niños
que tienen
una falta
de ganancia
de peso
pues por eso
es que
cada día
se estudian más
y se llegan
más diagnósticos
de alergias
o de intolerancia
alimentaria
els cólics
també són un misteri
els cólics
perquè
hi ha ments
que en tindran
nanos que en tindran
i altres que no
o en menor
quantitat
o no sé
de mesura
els cólics
estan una mica
en terreno de nadie
no hi ha una causa
evident de dir
si al nen
li passa
no és que sigui
una alergia
o una intolerància
clara
no és una cosa
que estigui
ben ben demostrat
és un problema
que és molt freqüent
als nens
en els tres primers
mesos de vida
i que molts nens
no tenen res més
però sí que
s'ha relacionat
per exemple
també
és que ara
amb el tema
de
el que seria
barrera intestinal
flora intestinal
i tot això
n'estan
amb molts estudis
i ha progressat
molt la cosa
i sí que s'està veient
que per exemple
nens que
han nascut
per cesària
que no passen
pel canard del part
i no es poden colonitzar
o nens que fan
latència artificial
que també
la latència materna
doncs
a part de tenir
molts nutrients
té anticossos
té antígens
també
del que té la mare
doncs llavors
la flora intestinal
d'aquests nens
sí que s'ha vist
que
els nens que tenen
còlics greus
diguem
no els còlics
que poden tenir
habitualment
els nens
sí que s'ha vist
que és diferent
a nens que no tenen
còlics
o tenen còlics
més
més lleus
llavors sí que
hi ha molts estudis
també
amb probiòtics
que
sí que s'ha vist
que pot haver
una milloria
a llartalmini
tampoc és donar
el probiòtic
i el dia següent
el nen ja riu
o sigui
són coses
de tornar
col·lutge
una flora intestinal
que de vegades són
dos o tres setmanes
o fins i tot
un mes
és que jo diria
que hi ha
els tipus de còlics
els que fan
els que fan
a l'hospital
perquè són greus
i els que no deixen dormir
els pares
que són els altres
la majoria
és que
el que passa
que clar
també has d'estar
una mica
alerta
perquè pot ser
que aquest nen
tingui una
una al·lèrgia
no mediada
per iger
a la llet de vaca
els símptomes
de vegades
s'assolapan molt
o sigui
pel païet
tampoc no
no és tan fàcil
el que passa
que quan
n'has vist un quant
i tens la sospita
doncs ja
diem que
que pots
fer més proves
o sigui
no és que
hi ha patologies
que no pots fer
un diagnòstic
de primeres
també s'ha relacionat
molt
amb l'al·lèrgia
sobretot
a la proteïna
de la llet de vaca
amb el reflux
el reflux
gastrointestinal
i la patologia
més
el que seria
d'al·lèrgia
catalogada
tal qual
es pensa
que fins i tot
el reflux
de l'en patit
pot ser
pot estar
dintre del mateix
espetre
o sigui
nens
que tenen
una clínica
de reflux
que d'una banda
és que a més
s'assembla moltíssim
a el que és
una l'al·lèrgia
alimentària
són nens
que estan
molt irritables
que no menjan
bé les preses
que poden ser
tant
de pit
com de
de biberó
encara que
normalment
són nens
que aquests
sí que estan
en lactància
artificial
que
estan
sobretot
irritables
durant tot el dia
no només
el vespre
nit
que és més típic
d'un còlic
normal
que fan
postures
una mica
anòmales
que s'estiran
molt
que es pot
deixar
al llit
i estan
més irritables
encara
que poden
tenir
unes
regurgitacions
i aquests
nens
de vegades
s'hi posa
estat
ben
pel reflux
i
continuen
igual
ojo
perquè
aquest nen
potser
no tingui
reflux
potser
és una
al·lergia
a les proteïnes
de la llet
de vaca
llavors
de vegades
fins i tot
és millor
o no sé
des del meu
punt de vista
provar
el tractament
d'una
al·lergia
a les proteïnes
de la llet
de vaca
i si no
milloren
amb
un canvi
de fórmula
o amb
l'excursió
materna
de la llet
llavors
provar
un tractament
pel reflux
no és tan
fàcil
però
si els expliques
bé als pares
que tu tens
aquestes dues
sospites
i que
és qüestió
de fer
una prova
terapèutica
els pares
habitualment
la veritat
és que
quan tenen
molt bé
són molt
col·laboradors
fan bé
el tractament
i això
a nosaltres
ens ajuda
a arribar
a un diagnòstic
trobo que
és força complex
tot plegat
no és allò
la ciència
exacta
no són
dos i dos
quatre
hi ha molt
diagnòstic
basat
en la sospita
clínica
més que
més que
no pas
en
una radiografia
la radiografia
ens donarà
que hi ha
aquest
problema
en els problemes
digestius
les sospites
diagnòstiques
es basen
i moltes vegades
els diagnòstics
s'arriben
bàsicament
a basar
en la clínica
en això
dient
què presenta
el nen
quantes vegades
ho presenta
en quines hores
relacionat
amb què
i això
primer
que no és tan ràpid
no
escolta'm
en un minut
ja ho hem aclarit
en canvi
comparativament
amb una radiografia
veure si un os
s'ha trencat
o no s'ha trencat
són cinc minuts
per tant
és això
i a més a més
un mateix símptoma
pot representar
diferents entitats
clíniques
pot representar
diferents malalties
per entendre's
el mateix símptoma
per tant
aquí
ve la dificultat
d'afrontar
els problemes
aquests
dels nens
i a més a més
els nens
que quan parlem
d'adons especialment
evidentment
no parlen
i suposo que els pares
parlen tot el que no parlen ells
perquè clar
ho afronten en patiment
no volen respostes
i de vegades no
les teniu
les respostes a priori
se necesita mucha colaboración
de los padres
sobre todo
que ellos estén dispuestos
a tener mucha paciencia
porque necesitamos mucho
de ellos
para valorar la respuesta
de lo que
de la pauta
que se
se coloca
como dice la doctora Irene
muchas veces
es valorar
a veces
que alimentos
está tomando la madre
y si da el pecho
pues a ver
qué respuesta
tiene el niño
és a dir
que els pares
també han de facilitar
molta informació
que potser ells creuen
que no pot ser important
però que pot ser
molt decisiva
a l'hora de fer el diagnòstic
que han menjat
les últimes hores
una mica
hàbits de vida
clar
es busca una relació
els símptomes
que té el nen
amb
el que pot
provocar
aquests símptomes
hi ha vegades
que els hi vas preguntant
i et van dient
ah, pues
això també ho té
ah, mira
pues
ara que ho dius
també ho he vist
i de vegades
no s'han fixat
o el que sigui
llavors els hi dius
bueno
miri a veure
si fem allò
ara
si canvia
aquest comportament
i llavors
els hi tas en breu
i
llavors
quan tens
més informació clínica
llavors pots
atuar una mica més
en conseqüència
durant l'embaràs
es pot menjar
embotit?
ah, això és diferent ja
això és pel toxoplasma
segur que ho té en ment
això
no, però
embotit
veu bo
d'aquest
veu bo
embotit
per mi un pot a negre
no, això no té res
pel tema al·lèrgic
podria menjar
de tot
després
l'altre és més
pel toxoplasma
això és per prevenir
que no tinguin
una infecció
perinatal
diguem del nen
que pot ser
que pot ser greu
i això ja
això és més
deixar-lo al·lèrgic
que segur
hem de congelar
la pota negra
sí
bàsicament
jo si estigués
embarassada
no me la menjar
la congelaria
perquè la pota negra
està molt bona
però
així tal qual
millor que no
alcohol i tabac no
eh
evidentment
el tabac
fora tothom
només
per exemple
perquè
clar
quan un té nens
a vegades hi ha molts aniversaris
sovint hi ha aniversaris
de fet
i la mare pot prendre
una mica de cava
una miqueta de cava
un parell de copes de cava
i estan en la llet
al nadó
li arriba a passar
l'alcohol
al nadó
amb un parell de copetes de cava
amb tres
no sé
si és una
cantidad
muy escasa
pues no le va a ser
ningún efecto
adverso
al recién nacido
pero si son
cantidades importantes
claro que
la cantidad
que pasará
a través de la leche materna
también será importante
entonces sí que tendrá
efectos en el recién nacido
mullar-se'ns llavis
eh
que té una miqueta
mullar-se'ns llavis
la de cortesía
hi ha alguns aliments
que per exemple
canviï molt
molt
o tant
la llet materna
que al nadó
l'arribi a rebutjar
per un gust molt fort
no sé
penso per exemple
en la carxofa
o en alguna altra
no?
no
això són mites
són mites
són mites
i és no?
perquè mites
se'n parla a vegades
a veure
a cap és el sabor
però
el gust serà diferent
però no
no la rebutja
o sigui
el contrari
és
o sigui
és bo
pel futur
d'aquest nen
o sigui
l'estem acostumant
a sabors diferents
i després
quan s'ha d'aprendre
acceptarà
s'ha vist que absenta
molts aliments diferents
que altres nens
que poden estar
en latència artificial
doncs els costa una miqueta més
evidentment
després n'hi ha
n'hi ha altres coses
no és només això
però
és més complexa
diguem
però sí que s'ha vist
que afavoreix
la latència materna
si es pot fer
és el millor
que n'hi ha
o sigui
també
és això
dóna una protecció
dóna uns anticossos
dóna una
té unes propietats
que no
que no pot tenir
una llet
fabricada
tot i així
hi ha nens
que no poden prendre
llet materna
doncs
perquè la mala no té
o
o perquè és insuficient
o perquè
per
el que sigui
o hi ha nens que no
que no s'hi volen donar
i s'ha d'acceptar
o sigui
és el que n'hi ha
llavors
en aquests casos
doncs
les fórmules
artificials
sí que han avançat molt
no és el mateix
les fórmules d'ara
que les que n'hi havien
abans
afortunadament
o sigui
són fórmules
que són molt bones
han passat uns
uns nivells
de qualitat
o sigui
està tot molt estudiat
i
perquè estiguin
al mercat
està molt
molt molt molt
molt controlades
o sigui
que si s'ha de donar
s'ha de donar
però bueno
evidentment
nosaltres com a pediatres
ens agrada més
l'adaptància materna
doncs és un món
no doctor
que és un món
el món
en fi
dels nadons
i dels aliments
és un món
que s'inspira molt
i és un món
que com comentava
la doctora
també evoluciona moltíssim
és a dir
que hi ha molta investigació
i per tant
cada dia sabem més coses
i podem
escursar el temps
de reacció
quan es troben
a la consulta
en algun d'aquests casos
això també és així
hi ha molta evolució
a nivell d'investigació
moltes gràcies
per acompanyar-nos
doctores
ens ha acabat el temps
doctor Uriac
gràcies també
ens veiem demícres
vinent
per altres temes d'interès
i també gràcies
a les doctores
Anna Velasco
Irene Flores
i fins la propera
Gràian
Gràcies
Gràcies