Sintonia ja de tertúlia en aquest matí de divendres,
una tertúlia que avui compartim amb tres companys periodistes
de tres mitjans de comunicació, la Raquel Sanz, de TAC12,
la televisió pública de Tarraona. Raquel, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
També l'Octavi Saumell, company periodista del diari Tarraona.
Octavi, bon dia.
Hola, bon dia.
I també l'Esteve Giral, periodista del diari La Vanguardia.
Esteve, també bon dia.
Bon dia.
Se m'ha desviat el microfontant, però encara et sentim bé.
Amb ells farem tertúlia i comentarem alguns aspectes de l'actualitat.
No sé si tindran moltes ganes de parlar els nostres periodistes
del corredor del Mediterrani, però clar,
és que és un tema que arrosseguem des de fa setmanes i des de fa mesos
i avui té components destacats, entre d'altres coses,
perquè ahir la Unió Europea a Brussel·les va descartar el corredor central,
malgrat la insistència de la ministra de Foment, Anna Pastor.
El govern espanyol insisteix en que s'ha de contemplar el passa ferroviari
amb un gran túnel que travessi els Pirineus per l'Aragó,
però la Unió Europea va tornar a rebutjar que aquesta fos una prioritat.
I coincidint amb aquesta reunió a Brussel·les, ahir també l'alcalde,
l'alcalde de Tarragona, Josep Félix Ballesteros, passava per aquesta casa
i, entre altres coses, va utilitzar una expressió que segurament és una mica singular,
perquè va arribar a parlar que, si cal, s'ha de ser insolidari amb aquesta qüestió
i amb altres territoris espanyols per defensar el corredor del Mediterrani,
perquè aquest corredor sigui realment el primer que s'executi.
Escoltem breument les paraules de l'alcalde Ballesteros i les comentem.
La Comissió Europea i el govern anterior va declarar la prioritat.
I ara això, que ja ho tenim, no podem perdre-ho,
per càlcul de quedar bé amb Castilla-La Manxa i amb determinades zones d'Aragó.
No ho podem perdre. Per tant, hem de ser, i aquí sí que sento dir-ho,
si cal, insolidaris. Si cal, insolidaris.
Perquè sembla que això de dir, no, és que nosaltres volem ser la prioritat,
és ser insolidaris amb Aragó. Doncs si cal, també, sí.
Perquè nosaltres no podem perdre l'oportunitat.
Això ho deia l'alcalde i, com comentàvem, coincidint amb la jornada,
la ministra Pastor continuava insistint davant de les institucions europees
en la importància també de mantenir el corredor central,
igual que el corredor mediterrani o el corredor atlàntic.
I també hem defendit que estem treballant, com sabe,
amb Francia en aquest projecte del corredor central,
que estava ja en la propuesta del 2004,
i que para nosotros el corredor mediterráneo está en ejecución,
como ustedes saben, es prioritario,
pero son muy importantes, también lo son el eje atlántico
y el corredor central.
Y en eso vamos a seguir trabajando.
Ara que es parla tant de solidaritat,
sobretot per altres qüestions,
amb el pacte fiscal de Rarafons, les qüestions econòmiques,
no sé si sentiu un polític,
i en aquest cas l'alcalde de Terraona,
parlant de si cal ser insolidaris,
no sé si sona, Raquel, massa fort.
Home, no, d'entrada no,
perquè a més és suau, parla que sí que cal...
D'entrada sí que cal.
D'entrada sí que cal.
Vull dir, ja no...
Sí, cal?
Sí, evidentment que cal.
I d'altra banda,
és que jo crec que no estem en un debat
sobre solidaritat o no solidaritat,
és que jo crec que estem portant això a un terreny erroni.
Estem en un debat de defensa dels interessos d'un territori,
i cadascú ha de defensar els seus.
I durant massa temps hem estat en aquest joc d'equilibris
que, malauradament, la política a nivell espanyol
ens ha portat a que aquí tinguem autopistes de pagament,
a que aquí, per anar de València a Barcelona,
tinguem una línia fèrria que fa riure,
que no tinguem corredor del Mediterrani, etcètera, etcètera, etcètera.
Llavors, per tant, jo no crec que sigui una qüestió de solidaritat,
jo crec que hem de defensar els nostres interessos,
i que durant massa temps les hem vist passar per davant.
Doncs potser ja n'hi ha prou,
perquè, a més, en la situació econòmica en la que estem,
encara exigint més això dels nostres polítics.
Octavi.
Menys mal que Bruxelles hi ha polítics en sentit comú,
perquè el que és l'estat espanyol,
em sembla que no em queda cap, eh?
Pel que fa a Ballesteros, home,
a mi m'hauria agradat també sentir aquestes paraules seves
quan el ministre de Foment era el José Blanco,
perquè, en fi, tenia exactament la mateixa postura que l'Anna Pastor,
no prioritzava,
i suposo que aquestes paraules de l'alcalde també es poden contextualitzar
en el pacte fiscal,
si hem de ser solidaris en el tema d'infraestructures,
doncs també perquè el pacte fiscal,
perquè ens han d'expoliar el 8,4% del nostre PIB,
no he sentit encara el seu partit que digui res en aquest sentit,
i pel que fa a la ministra,
doncs crec que són declaracions lamentables,
i és el que passa a Catalunya per estar dins un estat que no és amic.
Esteve?
Jo és que crec que ja no és una qüestió de solidaritat
o de defensar el nostre territori,
en aquest cas és només sentit comú, no?
És l'escenari...
Però es pot interpretar com unes paraules o una postura molt egoista, no?
Anem a la nostra, per dir-ho d'alguna manera, no?
Però és que jo penso que el que ens hem d'agafar aquí és el sentit comú.
Agafem-nos el sentit comú,
deixem estar la batalla de territoris.
Un corredor central que planteja un escenari
absolutament de ciència-ficció,
any 2032,
parlen d'uns terminis absolutament animals
i sense sentit.
I amb una quantitat de diners.
Amb una quantitat de diners que avui en dia,
si el corredor mediterrani,
jo no sé si el veurem nosaltres els nostres nets,
perquè jo quan veig que van tirant vies
i van aplanant terrenys...
Home, Esteve, que encara som joves, eh?
Sí, sí, ja ho veurem.
Ja ho veurem.
Ens hem fent grans i...
Com l'ha passat a Marítima.
No ho sé, sí.
És que són projectes d'aquests que...
Jo quan ara veig totes aquelles connexions
que es fan allà a la T11
i diuen, mira, per aquí vindrà el corredor,
penso, bueno, ja vindrà, esperem-lo, no?
Ja vindrà.
Però, més enllà d'això,
és una qüestió de sentit comú.
És que és el corredor mediterrani,
tothom sap que és la via més viable
per connectar l'estat espanyol amb Europa.
I ara ens plantegem travessar els Pirineus
en un munt d'anys de túnels.
No s'acaba d'entendre.
És que, o sigui, jo el que crec que és que
el problema és que s'ha barrejat
una qüestió política de nacionalismes
amb una cosa que no té res a veure amb tot això.
És a dir, és una infraestructura que com a país,
i si vols com a estat, és necessària.
És una infraestructura que reclamen
no només des de Catalunya,
des del País Valencià també reclama
aquesta infraestructura.
El que passa és que hi hem barrejat altres qüestions
que sempre acaben portant a un debat
que és un debat que dona molts vots
a la resta de l'estat espanyol
i que això ens fa que se'ns frenin
tantes i tantes coses.
I un debat absolutament estèril.
Estèril, i coincideixo amb l'Octavi,
que aquí no se'n lliura ningú,
ni PSOE ni PP,
perquè ara aquest debat el tenim amb l'Anna Pastor,
però estic totalment d'acord
que amb el senyor José Blanco
era exactament el mateix.
Per tant, no és una qüestió...
És que no és una qüestió de partits,
és una qüestió que jo crec que és més de fons
i que abans de plantejar segons quins debats
que poden ser molt perillosos
i ens poden fer anar enrere com a país
i deixar-nos en ridícul a Europa,
ens ho podríem plantejar.
A més, és contradictòria
que mentre s'aposten per l'opció més cara,
però molt més cara que és el corredor central,
aquí a Catalunya,
se'ns estigui regatejant a Tarragona el tercer fil,
que són 50 milions d'euros més
del que ha de costar,
i se'ns està dient que és molt car,
que és una cosa temporal.
Home, el que és molt car
és fer una cosa que no podrem acabar mai,
que és el corredor central,
quan tothom diu,
amb els números a la mà econòmics,
que el corredor del Mediterrani
és per on passa la major part
de la producció de la península.
Compte que el corredor del Mediterrani
és escenari 2020, no?
Més o menys.
20-30, no?
Sí.
20-25, sí, no?
No estan clars les dates.
Per tant, un altre cop,
sentit comú,
és el que deia l'Octavi,
sentit comú és tercer fil,
fem-ho ràpid
i fem-ho relativament barat
o assumible econòmicament.
I en la situació econòmica
en la que estem.
O fem-ho molt lent,
fem grans debats,
això sí,
grans debats,
som especialistes en fer-los.
Ahir l'alcalde aprofitava
per recordar que, clar,
el proper divendres
s'han de passar pel Consell de Ministres
els pressupostos generals de l'Estat.
Aquesta data del 30 de març
que ja s'ha fixat
just després de les eleccions
que hi ha diumens
a Andalusia i a Astúries
i que, clar,
allà es veurà
si hi ha voluntat política o no.
Ell donava a entendre-hi
que, clar,
també és veritat
que ell és alcalde socialista
davant d'un govern central
del Partit Popular,
però aquí també Alejandro Fernández
com a diputat del PP per Tarragona
tindrà feina en el sentit
de veure si en els pressupostos
que puguem veure
a partir d'aquí una setmana,
no?,
hi ha alguna partida
concreta
i per quina...
i per quina...
per quin tram,
per quina opció,
si pel corredor del Mediterrani...
Segurament no hi haurà ni un euro,
però...
Però creus que no n'hi haurà?
Moltes vegades
es preveuen quantitats
que llavors no s'arriben a executar,
vull dir que tampoc no és...
Encara aquí sí,
no vol dir res,
no és cap garantia de res,
però...
Home,
però si no hi fossin
encara seria més indicatiu,
no?
No, no,
si no hi són,
hi ha blanc i amb...
S'ha anat passant davant.
Em sembla que van rebutjar
una proposta al Congrés
en relació al corredor
que fos la prioritat.
Sí, que fos la prioritat.
A mi no em permet
Alejandro Fernández
durant la campanya electoral
i durant els últims temps
ha tingut un discurs
molt de protagonisme
i molt de defensa
de Tarragona Ciutat.
Ara que governa,
ara que té una responsabilitat,
veurem si hi ha coherència
amb el que he dit.
Però ell no hi creu
amb el tercer fil, no?
Ell no hi creu
amb el tercer fil.
No, ni amb el corredor, segurament.
Però...
També el seu partit
el deixaria una mica
amb pantalons avall
si ara li aposta
pel tercer fil, no?
Entenc jo.
El que passa és que jo parlava
de partides pressupostàries
pel corredor del Mediterrani, eh?
Ah, pel corredor del Mediterrani.
Però jo pensava que parlaves
de preveure executar
aquest tercer fil.
En aquest cas,
el senyor Fernández
va reclamar moltes vegades,
en aquest cas,
a l'alcalde Ballesteros,
que es desmarqués
del seu partit,
que deixés la política de partit
i pensés en Tarragona.
Primer, Tarragona.
És una cosa
que li hem sentit a dir
reiteradament
en un discurs
que segurament
és molt mangívol
per la gent que l'escolta,
però que després
ha de tenir una aplicació pràctica
i, per tant,
jo espero que després
de sentir tot el que he sentit
en defensa
de la ciutat de Tarragona,
doncs ara,
que té l'opció
i la possibilitat,
doncs respongui
i tal com hauria de respondre.
S'està interessant,
amb aquest nou paper
que té ara l'Alejandro Fernández
de subdelegat del govern
a la pràctica,
perquè el Jordi Serra
no ho és,
perquè ho està sent ell,
el subdelegat,
a la pràctica,
s'està interessant veure
com reacciona
amb els pressupostos.
És que serà molt interessant
veure els pressupostos
la setmana que ve, no?
És lamentable
que haguem d'esperar
les eleccions andaluses
per presentar uns pressupostos, no?
Ahir, sense que li preguntés,
l'alcalde també va dir,
davant d'aquests micròfons,
que havia demanat
una entrevista amb la ministra,
que ja feia tres setmanes
que l'havia demanat,
que encara no tenia resposta,
perquè volia parlar
de tot això,
del tercer fil,
en fi,
de tot aquest debat
que hem tingut
en les últimes setmanes,
si ha apostat
pel tercer fil
o per el corredor interior,
és a dir,
per recuperar
la via Reus-Sontroda.
El debat ara
sembla que ha baixat
una mica,
almenys
de cara als mitjans
de comunicació,
però veieu algun canvi
o alguna novetat sobre
aquestes discrepàncies
que bàsicament hi hauria
entre el Partit Popular,
que ara governa l'Estat,
i la resta de forces polítiques
i agents econòmics
i indústria química
i port
que insisteixen
en el tercer fil?
Jo crec que és evident
que el territori
es reclama el tercer fil,
ho hem sentit
per activa i per passiva
i que en aquest cas
és el Partit Popular
que no ho veu viable,
a més a més
és una postura de partit
i per tant
les postures de partit,
doncs, bueno,
qui es mou
no surt a la foto,
per tant, jo crec que tothom
respectarà les postures
ja preestablertes
i per tant
no hi ha discussió possible.
Octavi?
A mi em consta
que podria canviar d'opinió
l'Alejama,
perquè la pressió
dels lobbies econòmics,
etcètera,
el que passa
que serà
com una operació
de maquillatge
per no desautoritzar-lo
davant del seu partit,
però jo estic segur que...
Tu creus que s'obtaria
finalment pel tercer fil?
Jo crec que sí.
Jo crec que sí.
Home,
la Cambra,
la Cepta,
l'EQT...
El port, clar.
El port.
És que es tira sobre
tots els agents econòmics.
La Generalitat,
tothom,
tothom està pel tercer fil.
Jo crec que
en les properes setmanes
veurem algun canvi.
És un argument
que no s'aguanta
per al lloc,
el fet de dir
que deixem lliure...
Que hipotequem
la façana marítima,
la façana marítima,
deixem lliure
el pas de trens
per davant de les platges
quan només cal anar un...
Cal mirar la línia
de la roda
com està, també.
És que un altre cop
sentit comú
que tant falta
en aquest país
i el tercer fil
és l'opció
més senzilla,
més viable.
Resolem-ho ara,
veurem què passa després.
El que passa és que potser
no,
el que deia l'Octavi,
que potser en aquest cas
deixen que l'Alejandro
no s'hagi d'enfrontar
com a partit,
perquè tots sabem
com funcionen
els partits polítics,
deixen que no s'hagi d'enfrontar
amb determinats sectors
i amb determinats lobbies
del territori,
però que com a partit
la postura acabarà sent
la que acabarà sent
i si la postura de partit
a nivell general
és la que és,
no hi haurà tercer fil.
Ja que hem començat
la tertúlia parlant de trens,
només un petit apunt
perquè és l'actualitat
de la jornada.
Ahir,
encara de fet a aquestes hores,
el servei entre Reus i Mora
la nova està tallat
per el descarrilament
d'un tren.
La setmana passada
vam estar un dia
també sense trens
entre Reus i la plana
a Picamuchons.
Ens dediquem
que mentre parlem
de corredors mediterranis
i grans inversions
i corredors centrals,
tenim cada setmana
les vies que utilitzen
milers de passatgers.
És que en aquest país
amb els diners europeus,
amb tots els diners
ens hem dedicat
a fer aves
perquè són per la gent
amb major poder adquisitiu.
I els trens normals
mentrestant
descarrilen
amb una facilitat, no?
Que és el que s'hauria d'apostar
per les rodalies
que és el que fa servir
el 75% de la gent
i aquí no s'inverteix
pràcticament ni un euro.
És lamentable, eh?
El tema de la xarxa
ferroviària aquesta,
ferroviària, perdó.
aquesta línia ferroviària
i aquests trens
de mercaderies
és que els conductors,
ja sent solidaris
amb els conductors
dels trens de mercaderies
deuen cobrar
un plus
de perillositat, no?
Perquè no és el primer
descarrilament,
no serà l'últim,
a més amb els efectes
que té sobre els
passatgers
que fan servir
aquestes línies, no?
Imagina't, autobús,
us retards, etcètera, etcètera.
Però és que fa molt de temps
que anem sentint
aquestes notícies, no?
De matinada,
descarrilat un tren
i a més ja ho diem
com amb certa...
Sí, sí.
I aleshores
24 hores la línia tallada,
per dir-la.
Han de posar-hi...
Han de treure el tren
de les vies.
En fi, han començat
parlant de trens.
Els hi proposo parlar
d'alguns noms propis
de l'actualitat de la setmana.
Per exemple,
Josep Anton Burgassé,
que des d'aquesta passada nit
és el nou primer secretari local
del Partit dels Socialistes,
amb Javier Villamallor
com a número 2.
Algun comentari?
Home, de vistes en fora,
si la renovació del PSC
és a nivell estatal,
Rubalcaba,
a nivell nacional,
Pere Navarro,
a nivell territorial,
Josep Félix Ballesteros,
a nivell de Parlament,
Xavier Sabater,
i a nivell local de Tarragona,
Josep Antoni Burgassé.
Home, doncs a pagar i vamonos,
no?
Penso que...
En fi,
jo crec que no estan...
Potser estan escoltant
el seu electorat,
els seus militants,
però no estan escoltant
la gent del carrer,
no?
Jo crec que la gent demana
renovació,
aire nou,
i en fi,
aquesta operació de maquillatge
que han fet
amb aquest pacte
amb Villamallor-Burgassé,
deixant Carles Castelló
al principi,
doncs fora,
al final el Carles Castelló
ha acceptat entrar
a l'executiva,
doncs jo penso
que és una operació
de maquillatge
i que els hi...
Crec que
sempre que demanen
escoltar a la població,
doncs ho haurien de fer
una miqueta més.
Esteve?
No, coincideixo plenament
amb l'Octavi,
no hi ha renovació
en absolut,
no escolten
l'electorat
ni els possibles votants,
sinó que s'escolten
amb ells mateixos
i protegeixen
una mica
el que tenen,
no?
I no dubto
de la qualitat
de Josep Anton Burguassé
ni de la seva experiència,
però, ostres,
obrim una mica
el camí,
no?
Siguem una mica
més agosarats
i més en el moment actual,
no?
Encara que sigui
per una qüestió
d'imatge,
i el repàs que ha fet
de noms l'Octavi
és que cada nom
que anava caient
era més futur,
no?
Era un viatge
al passat
i potser l'opció
Javier Villamallor
de número 2
és la que obre el futur,
no?
Sí,
és allò,
no?
Obrim el futur
d'una banda,
obrim la porta,
però conservem
el que ja tenim,
no siguem massa agosarats,
no siguem massa arriscats,
calmem una mica
els que apreten,
no?
Carles Castillo
el deixem una mica
en segon pla,
no acaba
d'engrescar ningú.
Si això fos el Twitter
posaria més 1,
els vostres comentaris,
perquè la veritat
és que
comparteixo plenament
i, home,
posar el Javier Villamallor
però acompanyat
d'un sistema
entre cometes
i antic
tampoc és
renovació,
perquè
si es renova realment
agafa gent nova
i deixa-la treballar
en una manera diferent,
en uns aires diferents
i aposta
per un trenc...
I gent jove,
és que costa tant
una política
que entri gent jove,
costa tant.
Però és que
mentre la gent jove
vegi aquests sistemes
de poder,
al meu entendre
una mica arcaics
i fins i tot
de començaments
de segle XX,
una mica
de cadascú
amb la seva
quota de poder
amb molt poques
possibilitats
de canvi,
jo ho veig
realment molt complicat
i després crec
que el PSC
té un problema
més afegit
que és que
la caiguda
en totes
les eleccions
passades
els ha de fer
plantejar
coses més profundes
que fins i tot
qui són els seus dirigents.
Jo crec que
estem en un moment
en què s'estan donant
moviments socials
del tipus
les assemblees nacionals
i en què hi ha
un moviment transversal
que va més enllà
fins i tot
dels partits polítics
tradicionals
jo crec que és un moment
de replantejar-se
coses seriosament
com a partit
i evidentment
amb tots aquests noms
és difícil.
Ahir vaig veure un tuit
que em va fer molta gràcia
un tuit irònic
òbviament
que deia
Josep Anton Burguessé
nou primer secretari
del PSC
amb el hashtag
nou PSC
Burguessé
és un dels
noms propis
de la jornada
però aquesta setmana
tenim altres noms propis
per exemple
la Natàlia Rodríguez
i la seva decisió
de deixar la política municipal
per concentrar-se
en els Jocs Olímpics
de Londres
a més avui
que tenim periodistes
i que segueixen molt
el dia a dia
de l'activitat
s'ho esperaven
estan sorpresos
no
a mi crec que
entre el sector periodístic
hi havia apostes
de veure
quan duraria
la Natàlia Rodríguez
perquè hi havia
home és un atleta
que està en el millor moment
de la seva carrera esportiva
era difícil
o pràcticament impossible
fer-ho compatible
molt difícil
se l'avisen
els moments complicats
aquest estiu
sobretot amb la
unificació del bàsquet
que ella no ha acabat
de comandar
les negociacions
crec que va ser
una aposta mediàtica
una aposta electoral
tant al Paco Zapater
com a ella
s'ha demostrat
que el seu pes
dins l'executiu
no és fort
les dos novetats
que sí que porten
pes a l'executiu
són
a l'àrea de promoció
econòmica
el Javier Villamallor
i la Patricia Anton
una mica gent de partit
també
o sigui
en el cas del Javier
en el cas del Javier
ara això sí
també m'agradaria criticar
una nota de premsa
que vaig llegir l'altre dia
de Convergència i Unió
que criticaven
que era una falta de respecte
a l'electorat
presentar-se a les eleccions
i després renunciar
doncs una mica m'expliquin
què va fer Josep Poblet
a les eleccions autonòmiques
al Parlament
fa un any i pico
es va presentar
de cap de
de llista
i al cap d'un mes
ho va
ho va deixar
no va arribar a perdre
ni a posició
no va a perdre a posició
sí
va anar a un o dos
vull dir que
en política s'ha de tenir
una mica de memòria històrica
també
jo la decisió de la Natàlia
la veritat és que
la respecto
la respecto
l'únic que se li pot retreure
és
si abans
hauria d'haver reflexionat
més
segur que hi va pensar
perquè a més la conec
la Natàlia
i conec
i conec
la duresa del seu entrenament
i precisament
fa algunes setmanes
més enllà de la rumorologia
parlava amb gent
que més o menys coneix
el sector de l'atletisme
i la dificultat
de preparar
uns Jocs Olímpics
i parlàvem
ostres
és difícil
que la Natàlia
pugui arribar a Jocs Olímpics
a més
amb aquesta lesió
que ha tingut
que se li complica
els entrebancs
que això suposa
que l'atleta
no només
i l'esportista
no només necessita
tot el temps
que inverteix
en preparar-se
sinó que necessita
molt de temps
per recuperar-se
i per tant
les recuperacions
les sessions de fisioteràpia
etcètera
molt limitades
per una agenda política
que obligatòriament
et pren moltíssimes hores
per tant
la respecto
penso que ha sigut valenta
que també podia haver fet
allò d'amagar el cap sota l'ala
i anar fent
i que no se la veiés massa
per l'Ajuntament
però assistint
als moments claus
i deixar-se veure
en alguns altres moments
o en els plens
i desitjar-li
molta sort
de cara als Jocs Olímpics
de Londres
Ja ho han dit tot
Avui hi ha poc debat
No, no surt
Però aleshores
per exemple
el que diu
Convergència i Unió
que això va ser
una jugada electoral
per captar vots
però com tantes
i tantes altres
l'Octà
havia posat
l'exemple
del Josep Poblet
és que
jo crec que això
ho podem criticar
des de la ciutadania
però des dels partits polítics
en què
qui més
qui menys
utilitza aquest tipus
d'estratègies
de màrqueting
d'estratègies
doncs
home
resulta una mica
incongruent
criticar això
pel que fa a la Natàlia
doncs
evidentment
molt millor
renunciar
a un càrrec
en el qual
no podràs exercir
que no pas
tenir una actitud
jo crec que
irresponsable
seguint amb el càrrec
de regidora
i preparant-te
com a atleta
i fins i tot
com a Tarragona
jo crec que ens va més bé
tenir un atleta
competint
que guanyi una medalla
que guanyi una medalla
que és en el que realment
ella és bona
i que potser
doncs
bueno
hi hagi altres polítics
que puguin exercir
el seu substitut
és Xavier Terrés
que sembla que
se l'ha posat molt pensant
en el 2017
creus que és
el perfil ideal?
jo trobo que el Xavier Terrés
és una mica
allò
el cul de sac
de l'Ajuntament de Tarragona
és veritat
perquè qualsevol cosa
que no saben aquí donar-li
va pel Xavier Terrés
per tant
això ja d'entrada
demostra
que és una persona vàlida
en tots els àmbits
però clar
jo no sé
si pots tenir el cap
a l'hora
amb tantes tecles
per tocar
jo
bueno
en fi
ara que estem en època
de crisi
de retallades
jo pregunto
per què un Ajuntament
necessita una regidoria
d'esports
per començar
si tenim
si tenim
si tenim el patronat
d'esports
que en fi
que és qui gestiona
els equipaments
tenim una regidoria
de relacions
sí però
el Xavier Terrés
afegirà
o mantindrà
competències
que ja tenia
relacionades amb obres
projectes
per això
que la regidoria d'esports
com a tal
jo tinc molts dubtes
a més
les entitats esportives
són entitats
podrien estar
dins de relacions
ciutadales
per exemple
no ho sé
ara que estem en època
de retallades
el Xavier Terrés
s'hauria començat a pensar
ja en la seva maledicció
a la regidoria
d'espais públics
perquè l'any 2007
va començar
la mort
malauradament
i ara que havia tornat
a espais públics
que se li volia donar
un descans
després dels 4 anys
de Pou
ara se li torna
a girar feina
afortunadament
no s'ha mort ningú
però sí
és afortunadament
per una altra raó
i el tema
Jocs del Mediterrani
i el 2017
perquè ahir per exemple
l'alcaldat
també va dir
com el tenim
i els pressupostos
el dia 30
l'estat
també hauria de posar-hi
alguna cosa
que encara no ha dit
res
i en un escenari
que hi ha molts països
que renuncien
a grans esdeveniments
internacionals
ahir en la tertúlia
a aquesta hora
Agustí Pujol
en fi
no cal presentar-lo
perquè és un home
vinculat al món de l'esport
també expressava públicament
davant d'aquests micròfons
la seva preocupació
per la sensació
que dona
de l'entitud
en tot el tema
del 2017
el que passa
és que
l'Ajuntament
el que argumenta
és que clar
hi ha hagut el canvi
al govern de l'estat
i això fa que
tots aquests moviments
per crear
i constituir
el comitè organitzador
que segons l'alcalde
ara serà al voltant
de Sant Jordi
doncs en fi
ha motivat aquest retard
vosaltres creieu
que falta aquí
més energia
jo el que crec
jo el que crec
és que hi ha
la sensació
o la necessitat
de fer un replanteig
en profunditat
del que són
els Jocs del Mediterrani
si s'arriben a fer
que espero que sí
que s'arribin a fer
perquè és un estaveniment
que si més no et serveix
de parador
de cara al món
s'hauran de fer
d'una manera molt diferent
a la que es podien haver arribat
a plantejar
en un inici
ja hi ha hagut una transformació
ja s'han anat
no?
retallant
sent més realista
el projecte
dient que moltes de les infraestructures
ja les tenim
que només cal fer
redissenyar algunes coses
penso que seran
jocs una mica
no sé si de mínims
il·lusionants
però no?
seran jocs
necessàriament més petits
si es volen arribar a fer
si es volen arribar a fer
on van ser el 2013?
on han de ser el 2013?
a Mercè
a Turquia
sí, sí
en aquella ciutat
on es va decidir
on es va decidir
que Tarragona
que Tarragona seria la seva
alguna sensació
una mica de
l'entitud
potser
és una mica
una sensació
que no només
amb els jocs del Mediterrani
amb tantes coses
que tens grans
anuncis
que
doncs
bueno
el moment del nomenament
tots recordem
el moment de Mercín
però que a partir d'aquí
dius
bueno
es fa el silenci
i allò
veus
com la bola aquella
que va corrent
que
no sé
ningú diu res
ningú es mou
i tens una mica
una sensació
que és una cosa
que queda molt lluny
que tenim altres problemes
més immediats
però clar
també el temps va corrent
i va corrent perquè si s'han de
no sé si es farà
s'arribarà a fer alguna infraestructura
o no
grans
grans
veurem
de fet
l'única realitat
s'havien de fer equipaments esportius
un pavelló com a mínim
i un espai d'aigües
i veient com van les obres públiques
doncs no estaria de més començar
el més aviat possible
queden 5 anys encara
per això ho dic
anar repassant l'actualitat de la setmana
aquesta també ha estat una mica
la setmana dels focs
dels focs artificials
n'hem parlat
pràcticament cada dia
en les tertúlies
finalment hi haurà una mena
d'exhibició de 3 dies
de fet ho vam plantejar
en una de les tertúlies
aquí tothom ha plantejat
una fórmula de jocs
de focs
de focs
no de jocs
de focs més petita
i patrocinada
i patrocinada
i és el que s'ha acabat fent
i és el que s'ha acabat fent
és la millor solució Esteve
o la que es pot fer
jo penso que és una bona solució
si més no no perda-ho
que és el que plantejàvem també aquí
seguint-ho fent
i si hem de ser més realistes
i només els podem fer petitons
doncs almenys els fem
almenys els fem
i no els perdrem
són 20 anys
23 edicions
també ho havíem dit
quan tu consolides
una cosa com aquesta
un certamen com aquest
de cop i volta
que desaparegui del mapa
després que torni a incloure's
és molt complicat
jo confio
que algun dia
la situació econòmica
millorarà
i les coses
deixaran de ser tan petitones
i podran ser mitjanes
ahir l'alcalde deia
ha estat un pedaç
ho reconeixem
això serà un pedaç
però l'any 2013
podrem fer el concurs
a focs
perquè no tindrem
el concurs a castells
perquè és bianual
i va dir
l'alcalde
confio que el 2014
que tornaríem a tenir
concurs a focs artificials
es pugui fer
ja en condicions
però jo penso
perdona només una cosa
penso que
sí que segurament
és un pedaç
però aprenem
potser també una mica
allò del sentit comú
que potser ens havien passat
de frenada
és que aquí venien
pirotecnes de tot el món
home de la Xina
d'Austràlia
repartíem unes quantitats
de diners enormes
semblava Hollywood
però avui per exemple
el diari publiqueu Octavi
que precisament
no hi ha hagut cap concurs
internacional a Espanya
que s'hagi suspès
n'hi ha quatre
de grans a Espanya
que són Sebastián
Bilbao i Pamplona
i allà ni s'ho plantegen
jo estic totalment d'acord
a mi sis dies
de focs
em semblava una exageració
una cosa
que jo crec que no hi havia
molt poca gent
que anés els sis dies
als focs
però realment
movia molta gent
però la gent agafava
un entrepà
molta gent
agafa un entrepà
no hi havia tanta
activitat econòmica
com es deia
i ara
en el moment que estem
gastar-se 160.000 euros
públics
per una cosa
que no té cap mena
de retorn
a les arques municipals
home
doncs que si dona
si això genera
activitat econòmica
doncs que els privats
s'hi impliquin
ja que són ells
els que treuen
rendiment econòmic
jo tampoc
els privats
s'han implicat
però relativament poc
relativament poc
o no hem aconseguit
t'adones el que es mereix
doncs 40.000 euros
però escolta'm
jo crec que ara
fem aquest petit pedaç
perquè ara tampoc
és temps de retallar més
perquè és que al final
si acabem retallant més
ja no quedarà res
però potser
en el moment
en què millori
la situació econòmica
començar a pensar
que aquests tipus
de festivals
que aquests tipus
de certàmens
han de tenir
més autofinançament
és a dir
que potser
no es poden finançar
només amb diner públic
llavors a partir d'aquí
home
quan les coses millorin
perquè han de millorar
començar a pensar
doncs per exemple
com s'està fent
amb el concurs
de castells
dels altres
de torres humanes
de dir
ostres
potser pugem l'entrada
perquè potser
les entrades
han de ser més cares
i
doncs aquí com ho fas
això clar
no ho sé
aquí seria impossible
però
hi ha fórmules
d'exploatació
exacte
segur que hi ha fórmules
d'exploatació
i dels restaurants
que havia aparegut
els últims anys
patrocinis
també és una manera
els restaurants
hi havia més retorn
s'organitzava
jo crec que ara
és impossible
ara és impossible
jo crec que
quan millori
la situació
és quan
hem de prendre
els errors
que deia l'Esteve
i no podem
tornar a dir
mira com que ara
ja tenim
les arques municipals
plenes
160
200
com que no les tornarem
a tenir mai més plenes
el que perdona
com que no les tornarem
a tenir mai més plenes
ja no cal
les arques
jo recordo
que dels 23 anys
els 10 o 12 primers
eren de 3 dies
i tothom
estava encantat
amb el concurs
de foc
a més es fan
de dilluns a dimecres
perquè eren els dies
que hi havia menys
va començar
amb 3 dies
però clar
després en aquella època
que els partits
de l'oposició
diguin que és un pedàs
i m'agradaria recordar-los
que ells també han fet
un pedàs
a la Fórmula 1
amb un meló
que ara es partiran
un any a Catalunya
i un any a València
i també
això segons diuen
afecta la marca
de Tarragona
com a concurs internacional
home doncs també pot afectar
la marca
de la Fórmula 1
de Catalunya
això ens portaria a pensar
que clar
a tot arreu
fem pedaços
la veritat és que la crisi
ja se n'adonen
fa setmanes els oients
i avui que tenim
contartulis periodistes
la crisi impregna
totes les notícies
tot està vinculat
amb la crisi
la crisi
afecta esdeveniments
culturals
com ara comentàvem
el tema del corredor del Mediterrani
infraestructures
equipaments
els jocs del Mediterrani
qualsevol cosa
té vinculació a la crisi
també avui que tenim
tres companys periodistes
poden parlar de la crisi
dels nostres mitjans de comunicació
perquè nosaltres
també estem patint la crisi
i avui que tenim
la Raquel i l'Esteve
i l'Octavi
em volen fer alguna referència?
home sí
sí
perquè constantment
estem parlant d'eros
estem parlant
d'empreses
que fan fora gent
i jo crec que de vegades
som molt poc autocrítics
amb una professió
que a més és injusta
jo avui crec que és un dia trist
pel periodisme
tarragoní
crec que és un dia trist
també per Tarragona Ciutat
perquè cada vegada
que cau un periodista
cau una visió crítica
i cau
d'alguna manera
una eina de control
als governs
i a les empreses
i en aquest cas
estic trista
perquè ahir
van acomiadar
set companys
del diari de Tarragona
en un any i mig
han caigut 20 persones
s'ha reduït la plantilla
notablement
i d'entrada
gent com
el Patxi Seracho
gent com
la Dolors Figueroa
i el Rafa Villa
amb molta experiència
però també gent jove
que tenia futur
com la Laia Riverola
la Juït Pinazo
i la Begoña Ruiz
i també la informàtica
perquè encara que no sigui periodista
doncs també és molt greu
el Manel Segura
jo crec que
que és molt trist
és un dia trist
i que com a periodistes
ens ho hauríem de fer mirar
perquè
a mi
no em valen
segons quines coses
l'experiència
la visió crítica
el background
jo crec que
que s'ha de mantenir
i que com a periodistes
hem d'apostar per això
perquè si no perdrem
molta qualitat
recordem que això arriba
més poques setmanes després
de l'eliminació
de la redacció del diari
El Punt Avui
a les comarques de Tarragona
i de la supressió
de companys periodistes
o de redaccions
d'altres mitjans de comunicació
Esteve Octaveu
algun comentari?
Esteve
en un moment absolutament crític
de la professió
ens hauríem de replantejar
l'objectiu
el sentit
la forma
si s'han de canviar coses
perquè el periodista
torni a tenir valor
perquè sembla que és
que és la peça
més prescindible
de tots els mitjans de comunicació
lamentar
com la Raquel
que s'aprimi
un mitjà
el mitjà de referència
aquí a Tarragona
perquè això
inevitablement
acabarà influint
en la seva qualitat
lamentar-ho també
per les persones
que espero
que puguin
reconduir
la seva situació
però penso que
cal un debat profund
i cal
molta més solidaritat
i aquí
autocrítica
jo mateix
i amb la nostra professió
absoluta insolidaritat
que tenim
els uns amb els altres
som illes
som petites illes
també la mateixa situació
de precarietat
ens ha anat convertint
en illes
que no hi ha cap mena
de connexió
ni solidaritat
entre professionals
i que això
ens fa
inevitablement
més febles
d'aquí
enviar
la meva solidaritat
cap als companys
que
inmerescudament
van ser
acomiadats
ahir
jo crec que tots són
tots
absolutament tots
són grans professionals
el diari ha perdut
grans
grans valors
i bueno
hauríem de fer
una autocrítica
doncs
que aquesta
reforma laboral
que havia de generar
ocupació
almenys la meva empresa
de moment
el partit
està sent
contractació zero
acomiadament set
bueno
o contractació zero
o contractació
d'una altra forma
és a dir
a través d'autònoms
a través de pagar
per peça
perquè la feina
continua sent
i llavors
jo crec que som tots
plegats una mica
hipòcrates
i que aquí
els governs
també haurien
en aquest cas
l'administració
hauria d'estar vigilant
que no es donin
en aquestes situacions
és a dir
no fer fora
una persona
amb 30 anys
d'experiència
amb 5
amb 10
i en canvi
acabar contractant
una persona
que va de sortir
de la facultat
i pagar-li
una misèria
jo només afegim
una coseta
molt ràpida
el nostre sector
que ja estava
en crisi
que ja ho estava
que sempre ha patit
molt
només ha calgut
afegir-li
una crisi
segurament
de la reforma laboral
i de la vaga
general convocada
haurem de parlar
molt la setmana
que ve
senyors
una porra
pel partit del Nàstic
demà
per acabar
amb una alegria
Octavi guanyarem
Alacan?
1 a 2
2 a 3
va
siguin optimistes
vinga va
1 a 3
que en marcarem 3
acabem la tertúlia
amb un to optimista
a veure si aconseguim
una segona victòria
consecutiva del Nàstic
en una tertúlia
en la que hem parlat
i molt
de la crisi
dels seus impactes
Octavi Saumell
Esteve Giral
Raquel Sanz
moltes gràcies
molta sort
i fins la propera
que vagi bé
bon dia