Comencem la tertúlia d'actualitat aquest divendres.
Tanquem una setmana intensa des del punt de vista cultural.
Ara ho fem amb conversa,
parlem d'algun d'aquests temes que han sigut en notícia
al llarg de la setmana amb els nostres tertúlis.
Saludem la professora de can i presidenta de l'estudi de música,
Teresa Valls.
Bon dia.
Bon dia, com estem?
Bé.
A punt.
Com va anar, per cert, per Barcelona?
Molt bé, molt bé.
Un macromuntatge impressionant.
Recordem-ho, eh?
El programa del paraigua del Palau Sant Jordi és el dia 1.
Doncs sí, va anar molt bé, no?
Va ser un gran espectacle.
Sí, tot i que el Palau Sant Jordi és una cosa tan gran que t'hi perds.
La costa d'omplir, sí, sí.
Sí, però hi havia gent i l'espectacle va funcionar molt bé.
Estava ja pensat expressament per allà.
Vull dir, era una versió macro, també.
Doncs mira, una versió que potser quedaria molt bé aquí al Teatre Tarragona, no?
Bueno, diferent, diferent.
L'espai és molt diferent.
És molt diferent.
Això és un teatre com...
Jo crec que com cal.
Ara en parlem, eh?
Del Teatre Tarragona, perquè avui és notícia, també ho va ser el dia d'inauguració.
Joan Andreu Torres, titular del Sagrat Corc.
Què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia.
I ex-president de l'Unió Cultural del Tarragonès.
Ex, ja.
Ex-president.
Però, en fi, suposo que vostè també està al cas de tot el que està passant i a punt de passar avui, no?
Exacte, dintre tots els xous.
I també saludem al Dionísio de la Varga, president del Cooperatiu Obrera.
Dionísio, bon dia.
Bon dia.
Parlem del teatre, em sembla, del Teatre Tarragona.
No sé si vam poder veure, bueno, per dintre com és, com ha quedat.
Sí.
Què tal?
Molt bé.
Bueno, jo, dintre, de tot el que és la part de la tremolla, d'això ja no ho he de veure, eh?
Vull dir, no sé com si està tot acabat, si realment, vull dir, tots els mecanismes per poder fer grans obres i per grans espectacles dins la que és la part escènica, la part escènica és possible o no.
Però sí que la imatge, sobretot d'entrada, és una imatge molt bonica, molt moderna, molt lluminosa, bueno, vull dir, molt acollidora també.
I el disseny, bueno, és bonic, vull dir, vull dir, vull dir, vull dir, dintre mateix, doncs, bueno, inclús les butaques, així com potser, doncs, el Metropols al cap d'una estona és molt incòmode.
Almenys les butaques, de moment, semblaven bastant còmodes, home, no és aquells butaques que a vegades fan l'última, no vull dir, els cinemes, però sí que, bueno, que està bé, que està molt, molt bé per la ciutat.
Ja era hora. Ja era hora que arribés la inauguració del teatre, ja ho estaven demanant tots des de fa un munt d'anys, però, bueno, benvingut sigui perquè és molt important que hi hagi un equipament d'aquestes característiques per a la ciutat.
Són 600 places noves que fa un conjunt de 3.000 places públiques, és a més, no, a la ciutat, però n'hi ha d'altres, eh?
Em va recordar que hi ha més sales, que hi ha el Magatzem, que hi ha el Salatrono...
Això creieu que serà bo per a tothom? És a dir, si hi ve més gent al teatre, per exemple, en grans muntatges, això repercutirà a tothom?
Jo crec que sí. Jo crec que cada espai tindrà el seu públic, perdó, tindrà el seu públic i de les seves activitats.
El que caldria fer és una mica de coordinació de la programació de totes aquestes sales.
Hauria de fer més col·laboració a l'hora de fer una programació, si no conjunta, almenys que no es trepitgés un a l'altre, precisament.
Almenys coordinada, no?
Exactament.
Perquè a aquesta ciutat, però no en sortim, eh? Vull dir, se'ns munten els actes un damunt de l'altre, que hi ha dies que no hi ha res, i hi ha dies que dius, ostres, és que no puc anar en tres llocs a l'hora.
Sí, sí, sí.
És que hi ha tants temes encetats ara que no sé per on començar.
Teatre Tarragona, l'inauguració molt bé, em va agradar molt.
Tota la Tremoll, està clar que no està muntat tot, perquè jo estic ara...
I focus, no?
No, hi és tot, hi és tot.
El que passa que, bueno, la gent va contra el rellotge, sempre, els últims dies ja sabeu què passa.
Ahir es va fer l'assaig general de l'acta d'avui, va funcionar tot molt bé, vull dir, és un espectacle, crec que serà un espectacle molt bonic.
Jo ja estic implicada a trossos, i, bueno, la gent veurà un espectacle molt bonic, és molt...
Crec que el teatre Tarragona és molt funcional, no és un teatre amb molts luxes, però sí pràctic.
L'escenari és enorme, té 220 metres quadrats, té una pinta enorme, vull dir, hi ha espai per camerins, hi ha espai per tothom...
La pinta hem d'explicar què és, que la gent no ho sap.
Ah, la pinta és el que hi ha, el sostre de l'escenari, per entendre'ns.
No està acabada de muntar, però ja s'acabarà de muntar, o sigui que s'ha muntat per aquests dies, per aquests dos espectacles, i després es continuarà.
Jo crec que és importantíssim per Tarragona, perquè hi haurà un lloc on es podran fer coses d'un format que fins ara no teníem, només teníem el Camp de Mar,
i amb la supersort, o no sort, que segur que s'ho han treballat molt, que el senyor Xavier Climent, l'arquitecte,
que s'ho he treballat molt, que sona bé.
I això, a Tarragona, no tenim un espai gran on soni bé.
Vull dir, un lloc on es pugui escoltar música en determinades condicions no existeix.
Vull dir, allà hi cap una orquestra, i això, clar, l'altre dia a la inauguració es van fer un tast de les tres arts escèniques,
música, teatre i dansa.
Bueno, mentre hi va haver la dansa, mentre hi va haver el teatre, doncs...
El teatre va fallar un micro.
Va fallar un micro, però això és una cosa tècnica.
No, no, però vull dir, t'haurien en un sentit positiu, que la Montserrat va parlar sense micro,
i des del darrere se sentia, almenys, vull dir, no es perdia la veu.
No, i llavors, clar, això jo crec que és important.
Clar, la prova de foc va ser quan va cantar l'Àngel Òdena, vam pensar,
no, què passa, aquest va pèl, però no és l'Àngel Òdena.
I, evidentment, es va sentir bé de tot arreu, l'orquestra des del fos ho va sentir perfectament.
I, per tant, trobo que això, xapó, aquí ho hagi fet.
Buscarem l'Àngel Òdena, que estava per allò, el teníem per allà grava per algun lloc.
Ah, sí, vale.
El Lluís, que sí que el trobarem, i escoltarem, encara que sigui un fragmenter, eh, de...
Digues, digues.
És que, no sé, més hem dit, estàvem vient diversos temes encetats, sobre si això beneficiarà o no el públic.
Jo crec que sí.
Jo crec que a Tarragona, justament, ens falten llocs on puguem anar i crear una clientela,
una parròquia habitual que estigui acostumada.
Ja, mira, això ho vam escoltar des del fons, com deia Joan Andreu.
Ho vam gravar des del fons i a capella.
Escolteu, escolteu.
Con el rival de mis sueños de ayer, la libertad de Juan Pablo,
que viví en la detiena con la fe.
Con el amor de una mujer que adoro,
sé que lucha al ser rey en chiquet...
Doncs l'Àngela, dena, que ara parlàvem amb la Teresa, que havia estat a Metropolitana, de Nova York,
no fa gaire...
No, un parell de mesos.
No, un parell de mesos.
És un veritum de reunir, però amb una projecció internacional important va ser...
Segurament el més important que hem tingut, no sé si d'anar tota la vida,
perquè no ho sé, ho sabria dir, però a menys en els últims anys, segur.
Ho dèiem arrel d'això, que la sonoritat és molt important, està molt inacurada,
i ens explicava el Gb. Climent que s'havia encarregat d'una empresa
de la millor de Catalunya, de la sonoritat, i de les millors de l'Estat,
perquè hi ha tot un seguit de qüestions tècniques
que s'han de tenir en compte quan es fa l'obra de l'acústica.
El Metropol no s'anava tan bé.
No, no.
No, no teníem un lloc. Fins ara no teníem un lloc.
Quan cantem el cor Ciutat de Tarragona, allà al Teatre Tarragona,
ja t'ho diré si sona bé o no sona bé.
No, a veure, era...
Però, vamos, la sensació que n'hi ha és que sí, que sona molt bé.
La intenció és que sigui un espai que pugui treure muntatges, diguéssim,
d'un format que fins ara no havíem vist a Tarragona,
però també que sigui un lloc, com veia el dia a inici,
on pugueu les entitats tarragonines actuar i assajar-hi...
que seria obert també, no?
No n'hi ha un espai de producció, eh?
No n'hi ha un espai de producció, és d'exhibició.
Sí, per tant, aquí no...
Clar, si obres aquest teatre, l'has d'obrir per una activitat que s'obri,
per una... Clar, has d'omplir, has d'omplir.
Clar, no pots obrir el Teatre Tarragona per 200 persones, clar, això no pot ser.
I, per tant, sí que la programació va ser una programació especial i potent, no?
Perquè també demostra una cosa que quan hi ha companyies bones,
i sigui de teatre, de fi, d'òpera, de música, el que sigui,
hi ha bufetades per trobar entrades.
60 somplen de seguida, eh? 60 entrades?
No et pensis, eh? No et pensis que costa.
Avui, per exemple, per aquesta nit et sembla que està més plegat.
I per l'altre dia també.
És especial, vull dir, és una entrega de premis, és una altra història, crec.
Només a nivell de Catalunya.
Clar, és una altra història. No crec que pugui ser...
És el primer acte que es fa com a teatre, després de la inauguració,
però no és dintre de la programació del teatre, és un acte de part.
Per cert, que feia 40 anys que no ho vèiem, eh?
Això, Joan Andreu, com a ex-percent del Mínio Cultural...
No, vam començar i això, vam començar...
Pensa que vam començar a treballar això quan hi havia el Sandra Coloma de Cultura.
Que vam començar, llavors hi havia el Jordi Porta, de president de Barcelona.
Van començar ja a treballar per portar la nit de Santa Lúcia a Tarragona.
Bueno, s'aconseguirà, ara, després de 40 anys, poder-la tornar a portar.
Com és que hem passat 40 anys?
No ho sé, pregunto, eh? Perquè és que no ho sé, no...
No, perquè s'ha anat portant per diferents...
Clar, en diferents ciutats del territori,
i normalment cada dos anys estava a Barcelona,
i llavors l'any següent, doncs normalment va passant d'una ciutat a l'altra.
Clar, aleshores, com que nosaltres vam ser la primera ciutat
que quan va sortir la nit de Santa Lúcia de Barcelona va venir a Tarragona,
clar, doncs això ens vam trobar l'any 72,
doncs clar, ens vam trobar que han hagut de posar 40 anys
que anés passant per altres ciutats i poblacions que no l'havien tingut.
I m'hi queda repartida la cosa, no?
Bueno, avui es podrà veure per Televisió de Catalunya aquest espectacle, no?
A més a més dirigit per dos tarragonins, com deia la Teresa.
Sí, i això és molt important.
I això és important també, amb el Marc Jornet i l'Elia Pérez, no?
Sí, clar, és important perquè cosvalment és a Tarragona,
avui hauria pogut ser en un altre lloc,
però és a Tarragona, i a més és en el teatre nou,
vull dir que això és... i, bueno, l'espectacle, el Marc l'ha dissenyat
amb un carinyo i una cura que ha hagut de modificar coses,
perquè a vegades els espais...
O sigui, tu t'inventes un... el guió és de l'Albert Mestres,
llavors t'inventes una cosa, però després, quan arribes a l'espai,
doncs és a dir, bueno, he d'adaptar coses,
perquè a vegades no trobes les coses com t'havies pensat o t'havien dit,
però, bueno, jo per el que he vist i el que sé,
jo crec que agradarà molt a tothom, vull dir,
té un toc de catalanitat, però...
Cosa és mediterrània, però...
Sí, sí, i amb aquest regust d'actualitat,
no una cosa nyonya, que a vegades aquestes coses tradicionals,
no sé què, poden tenir un punt de...
Ai, no?
No, hi ha uns arranjaments musicals molt bonics,
i, bueno, jo crec que...
No ens ho expliquis, que ja ho veurem aquesta nit.
Molt bé, ja ens ho veurem.
Demà parlarem.
Un dic a mi incògnita, eh?
Us proverso també a parlar d'un altre tema.
Bueno, si us vol, podeu parlar el que vulgueu.
Si vols seguir parlant del teatre, per tant, seguim parlant del teatre.
El teatre esperem ara, que després d'inaugurar aquest dia...
El que sí que s'ha de resoldre aquesta setmana
ha sigut una setmana molt important culturalment
per la ciutat de Tarragona.
I, a més, jo suposo que la projecció,
si es retransmet en directe per TV3,
serà una projecció de la cultura de la ciutat
i com a cluenda de la capital de la cultura catalana
és molt important que es facin aquesta setmana i aquests actes.
I inaugurar un teatre, ara, amb els que estem...
I inaugurar un teatre, sí, sí, sí.
Té molt de mèrit, eh?
És molt important, és molt important.
És molt important.
Us volia proposar parlador a les terrasses,
perquè hi ha hagut, finalment, terrasses de bars i restaurants.
Avui s'aprova, i de fet en junta de govern.
Ahir va haver-hi una proposta, ja, d'una modificació
de la llei d'ocupació de via pública.
Per dir-ho curt i res, per dir-ho, solució salomònica.
És a dir, mitat per un, mitat per altres.
Veïns i restauradors, doncs, bueno,
hi havia posicions antagòniques i confrontades.
I ara el que passarà és a partir de...
Segurament el cap de setmana aquesta o l'altra, ja,
que podran obrir més hores, per dir-ho amb un gran titular,
a l'estiu i festius i vigílies,
i menys hores, en canvi, la resta d'any,
per respectar el descans dels veïns.
Hi ha una excepció, que és la passa de la font,
que té un tracte especial.
Allí no es podran obrir fins a les dues,
si no recordo malament, a l'estiu,
i fins a la una hora a l'hivern.
Què en penseu?
Que és més...
És complicat, perquè hi ha dos sectors,
que clar, aquí cadascú defensa el seu, no?
No, i mirar-hi, és un galimatís.
Hem hagut de repassar-ho dues vegades
i encara no m'ho sé de memòria.
Es passa el mateix amb nosaltres, eh?
Has de tenir la planificació d'altres,
és quasi com els autobusos, no?
Has de tenir...
Lluns en parlarem, el que l'alcalde de Guanya Flori
hi ha aquí els estudis perquè podem explicar-ho,
per això mateix, perquè hi ha moltes dades i moltes...
Ja, home, jo el que he vist és que
mentre la part política diu que molt bé,
que s'ha arribat a una cosa igual,
bueno, doncs els veïns continuen queixant-se,
l'associació de veïns, doncs, que encara és massa,
els comerciants, doncs, ho troben més bé.
Diran que necessiten més temps.
Bueno, i per tant, s'ha fet una solució de la manera
en la qual suposo que, bueno,
tothom tindrà alguna cosa a dir en contra
i tothom tindrà alguna cosa a dir a favor.
Clar, jo també aquestes coses...
És molt si les persones que viuen allí
realment amoïnen o durant la setmana...
Perquè diuen, escolta, és que el cap de setmana...
Però és que la gent ha de dormir,
és igual que sigui cap de setmana
o sigui durant la setmana, no?
Perquè donen la sensació de dir...
No, és que els veïns, si amoïnes els veïns,
no, els pots amoïnar el cap de setmana
pots amoïnar fins a les 12
i no, és que no els pots amoïnar
ni fins a les 12, ni fins a la 1, ni fins a les 2.
Vull dir, penso que això sí que hauria d'evitar.
Llavors els restaurants posen el crit al cel
i els bars perquè diuen que ja està prou complicada
la situació perquè de vegades obren un restaurant
per dues taules, moltes nits
i clar, si a més a més, amb aquells que estan sopant
resulta que a una certa hora
tens que anar allà a recollir els plats
perquè no puguin ni pràcticament fer el postre.
Clar, que és complicat.
Depèn de si tu minres del punt de vista de veí,
ho entens, si tu minres del punt de vista del restaurant
també ho entens
i fins i tot si tu minres del punt de vista del consumidor.
És difícil, eh?
Jo crec que és un tema molt difícil.
Clar, hi ha unes determinades zones
que tenen aquest inconvenient.
Estar en una determinada zona té aquest inconvenient
i això ja ho saps i és fotut.
Jo aquí no, però en una segona residència
sí que ho migpateixo.
No aquí.
I és veritat, està limitat.
Hi ha un moment que, pum, allò s'acaba.
Però a l'estona que allò passa
doncs maleixes el senyor i la senyora
i aquí canta i aquí balla i aquí no sé què.
Però has d'acceptar que estàs en un determinat lloc
que té aquests condicionants
i que tu vols dormir,
doncs sí,
o vols mirar la tele i no la sents perquè no sé què,
doncs sí, però...
Però jo crec que es pot estar en una terraza
sense fer tan soroll.
Ah, però molt difícil això.
Si no n'hi ha bronca...
Bueno, és que si la gent parla normalment
i no n'hi ha música al carrer...
No, clar, evidentment.
Doncs no es molesta als veïns.
Però a més a més ara jo crec que hi ha una altra...
La molestia s'ha de procurar que sigui la mínima
i això és...
No és educació personal.
O educació ciutadana.
Educació ciutadana, sí, sí.
Que la gent que pugui anar allí
no és que sigui conscient
que està disfrutant d'un espai
però que ho té de disfrutar
però sense molestar als veïns.
Però a més a més hi ha un altre condicionant
perquè hi ha els fumadors.
que surten al carrer
que abans no sortien.
Aquests són un grup nou
que va passar fred al carrer, no?
Però és veritat
vull dir que abans
tu gent fumava dintre els locals
i tu no te n'entenaves, no?
Llavors, clar, quan no
surten a fer el cigarrer a fora
o tenen terrasses a fora
i s'estan pelant.
De fet, no tenen per què cridar?
No, no, però la gent parla
però diuen si
en un carrer estret
això se sent molt.
En un carrer més ample
la cosa queda més diluïda.
Però pelar per alta...
El lloc més conflictiu
és la plaça de la Flora.
No s'enganyem.
la plaça de la Flora
i la plaça del Fòrum
que són els llocs
on s'encentra més gent.
I allà, si n'hi hagués
una mica de...
Home, jo entenc
que quan són les festes
les orquestes que n'hi ha
i tot això
jo crec que tothom
pren paciència.
Dormir per una temporada normal
en un cap de sermana normal
no ho sé
la gent es tindria
d'acostumar
a parlar normal
i no olvidar
i no...
Això és difícil.
Però no molestar a la gent.
Això em sembla
una segona tertúlia
és que el tema del civisme
podríem parlar
de fins a quin punt
la gent és prou conscient
que viu en una comunitat
que hi ha altres persones
que hi ha altres col·lectius
que hi ha uns béns
que són públics
que es paguen entre tots
d'uns impostos
que paguem entre tots
i tot això
és que tot això
és un debat
jo crec que
de força profunditat
que podríem entrar-hi
i hi hauria molts temes
a tractar aquí
perquè hi ha vegades
conductes
que es veuen
pel carrer
que té
la mateixa neteja
la mateixa neteja
dels carrers
és civisme
vull dir
tu embrutes
i a darrere
hi ha un senyor
que neteja
però com que n'hi ha
un que neteja
hi ha gent
que considera
que pot embrutar
així d'una feina
jo embruto
per d'una feina
sí, clar
que hem d'agrair
que embruti
per cert secret
una comissió
de seguiment
del compliment
d'aquesta modificació
normativa
on hi seran tots
en principi
seran
bueno
se'n poso gràcia
però és això
vull dir
agradar més amb uns
menys els altres
però satisfet
de tothom
és impossible
perquè clar
el jògic
afavorirà uns aspectes
amb uns
i aquello que afavoriés
amb uns
pot judicar
una mica els altres
però clar
si no són capaços
de cedir una mica
tots plegats
s'ha de pactar
doncs arribar una mica
a cedir
doncs clar
és complicat
és lògic
vull dir
més amb esferis públics
en què
bueno
doncs hi ha aquell
que sí que li va molt bé
que hi hagi força gent allí
perquè doncs
el negoci el té allí
i el que està
doncs dalt
doncs
doncs
que no hi hagués ningú
perquè doncs
perquè pogués dormir
bé la televisió tranquil·lament
clar
consumir aquestes coses
a vegades
no és fàcil
però
s'ha d'arribar amb acords
s'han d'arribar amb acords
el que passa que ja
aquí potser
hauria d'entrar això
la mediació
el que deia ell
la mà dreta
la cultura cívica
la responsabilitat
de les persones
que estan allà
i que
si un crida
doncs cridar-li l'atenció
també
de no sé
de conviure
conviure
entre la gent
que n'hi ha que ballar
o que anem allà
a sopar
o a prendre una copa
amb la gent
que està vivint allà
està vivint
doncs
s'ha de comprendre
que aquesta gent
li molesta
que es parli
a sota de casa
com a tots
ens molestaria
que crida
que crida
de sota
de casa nostra
però si tu
estàs allà
en una terrassa
i tu
com a usuari
crides l'atenció
a algú
és que et miren malament
vull dir
en real
o sigui
també no m'ho he de dir
ara aquesta
però la responsabilitat
ha de ser
dels propietaris
del bar
però l'educació
és una cosa
que no cal
molt l'or del dia
si li tancen
la terrassa
ha de ser
de guanyar diners
doncs
la gent
tenen una responsabilitat
que la gent
que estigui allà
no falli bronca
i si fa bronca
doncs
al carrer
o a la guàrdia urbana
i un altre tema
d'aquesta setmana
que també m'agradaria
que comentéssim
és una imatge
que no es veu
és molt insòlida
de fet no és gens habitual
veure doncs
jutges
advocats
i fiscals
mostrant
el rebuig
a una mesura
protestant
en definitiva
l'hem vist dos vegades
aquesta imatge
una aquesta setmana
i l'altra fa
també alguns dies
en protesta
per les taxes judicials
unes taxes que finalment
acabarem pagant tots
a partir del gener
i per exemple
recorre una multa
de 100 euros
ens costarà 200
si per dissord
ens hem de separar
del nostre parell
també ens costarà
molts més calés
i per tant seran
diuen els advocats
una mesura dissuessoria
què en penseu
d'aquestes
càrregues
que es van afegint
el dia a dia
com per exemple
el llum també
perquè ara se m'ha vingut
al cap
que a partir d'ara
també es pagarà
ben aviat per trams
l'electricitat
és a dir
pagaràs el quilowatt
en funció del teu consum
això a nivell domèstic
no ho sé jo
si arribarem a pagar tant
perquè no tindran diners
és que la gent
no pot pagar
tantes coses
és que
van pujar
però lo de la justícia
és
a més
la barra que diguin
que això es fa
perquè la justícia
arribi a tothom
i sigui gratuïta
jo no ho entenc
és que
a mi em cobren
per presentar una demanda
però diuen
que ho fan
perquè sigui gratuïta
per tots
no ho entenc
no ho entenc
i bueno
és que és clar
no ho sé
estem
en una situació
molt delicada
no
en tot
en el país
una regressió
de les llibertats
i de
i de
de la societat
que teníem
fins ara
que no sé
on arribarem
però evidentment
no
el que és
és una feina
recaptatòria
és a dir
a veure qui
ells busquen
donen l'ordre
escolta
s'han de reduir
tants mils
milions
vinga
cada ministeri
com ho podeu fer
vinga
doncs va
tasses
i aquí tenim
l'escola
en peu de guerra
els hospitals
la salut
en peu de guerra
la justícia
en peu de guerra
vull dir
és que tothom
està en peu de guerra
però que això
ho faci un senyor
que ha endeutat
l'Ajuntament de Madrid
ser en alcalde
per 30 o 40 anys
en tot el despilfarro
que ha fet
en aquella ciutat
doncs
és que
és tremendo
això
sí
però això és igual
ningú te va anar a comptes
d'això
és una política
que és totalment
de dretes
i que
el vol carregar
tot
tot
tot
tot
el que s'havia
aconseguit fins ara
hi ha un ideari
no es fa perquè si les coses
es retalla
d'uns llocs
i d'uns altres no
i aquests tres pilars
que han dit
la sanitat
l'ensenyament
i la justícia
són
tres pilars importantíssims
hi ha altres coses
a retallar
jo entenc
que no hi ha diners
i que segons què
no es pot fer
jo em sembla
que això
ja fa molt de temps
que tothom ho té entès
però tampoc
no crec que la gent
hagi despilferrat tant
ni hagi fet tant
i estirat més el braç
com la mànica
que es diu
no sé quantos
jo no em coneixo
de gent així
del carrer
no em coneixo masses
que hagin pogut
que em fessin fet
més coses
de les que puguin fer
segurament hi ha un altre estatus
on sí
però la majoria
de la gent
la gent treballadora
la gent treballadora
ha fet pel que ha pogut
i ara aquí
estem pagant tots
unes històries
d'uns de dalt de tot
estem pagant
l'Espanya va bien
del senyor Aznar
sí
però a més a més
d'un nivell
de l'Espanya va bien
perquè
inclús en aquell moment
la gent
de a pie
el cibudano de a pie
que diuen
feia el que podia
pel que podia
no crec que ningú
o la gran majoria de gent
malgastés
perquè sí
i ara aquí
el discurs és que no
no
tothom ha de retallar
perquè no sé què
perquè tal
perquè qual
sí
però bueno
ojo
que la gent
arribarà en un moment
que
anirem pel carrer
tots al carrer
i bé el Nadal
bueno
la reducció
ens hi ha una taxa
tot el negoci
d'aquí a Nadal
sombrant a baixada
a més ja ho estan dient
la disminució
de les despeses
i el consum
per família
respecte
tot el que és el Nadal
clar que baixarà
clar que baixarà
per tant
tot el comerç
és que és una cadena
vull dir
uns anem menjant
els altres
la funció pública
per exemple
no tindran
paguextra
per tant
els funcionaris
potser la paguextra
la dedicaven
a comprar
fer compres
a Nadal
o a les rebaixes
de gener
tot això cau
és diner que corre
però en aquest moment
no correrà
perquè no el tindran
la situació com a país
és molt delicada
i és molt delicada
perquè estem vivint
una situació
que tota la classe treballadora
i la classe mitjana
d'aquest país
està pagant
tota l'alegria
i la festa
que s'han fet
els bancs
i demés
o sigui
estem vivint
totes aquestes notícies
sembla que a través
de la premsa
ens tenim d'alegrar
perquè Europa
ha donat
39 milions d'euros
per pagar
les despeses
que han fet malament
els bancs
però si és una entitat privada
però si
això el que representa
és que aquesta deuta
que era privada
dels bancs
ara
amb el rescat
la fem tota
nostra
la tenim de pagar
entre tots
ja no és una deuta
dels bancs
és una deuta
que tenim de pagar
tots els espanyols
tots els ciutadans
d'aquest país
doncs
per aquest motiu
haurien de fer el mateix
amb les empreses privades
subvencionar-les
perquè no tinguin
que es facin inversions
per generar llocs de treball
de la gent
o que es paguin
a les famílies necessitades
el mateix
que es paga
a un banc
totes les deutes
que ha fet
doncs perquè no es paga
a un senyor
que li van a fer
malament el seu negoci
és que no
no s'entén
però si s'entén
des del punt de vista
tapar forats
de la mala gestió
dels diferents governs
perquè no és que estem pagant
tots
les
les malifetes
que han fet
els bancs
aquí
i les caixes
sinó el que han fet
els bancs alemanys
aquí
que són els que han generat
la deuda aquí
perquè han fet
aquí inversions
i necessiten
que s'aboqui aquí diners
per pagar aquestes deutes
però en canvi
es crea
ahir van sostir
la notícia
per controlar
tots els bancs
menys els alemanys
és curiós
això és
és molt greu
és molt greu
aquesta situació
no
si
m'ho explicaven
amb un
amb un acudit
molt d'allò
dius
escolta
és el camp
els rècords
vull dir
a la casa dels rècords
entra
la Blancaneus
i surt tota contenta
sóc la més guapa del món
tal qual
entra
el rovelló
torna a sortir content
i més content
perquè sóc el més petit
del món
tenc el rècord
entra l'Ibabà
i quan surt emprenyat
diu
què és aquest de bànquia?
per cert
està bé
doncs el senyor
Rodrigo Rato
té nom
sí que un nom
sabeu que era això
del Banc Dolent
perquè és que
sabeu
no no
estudiant
crea ara
aquesta mena de
Banc Dolent
entre cometes
perquè és que
dius actius
tòxics
perquè és que dius
els actius
tòxics
tòxics
de les entitats
financeres
això
jo crec que
ho diuen
d'explicar
hem de portar
un economista
que quan s'ho expliqui
de què va això
perquè a mi d'entrada
els actius tòxics
són els que generen
pèrdues
és un dels nuclears
això
el que no volen
però ho posen
en un banc
que estarà financiat
per tots nosaltres
estarà allí
i a més
el que recuperarà
no és res
en canvi
els bancs
continuaran fent
desausis
i quedar-se
amb els pisos
millors que n'hi ha
i la gent al carrer
a més a més
és curiós
perquè diuen
que gràcies
és el fet
que els bancs
es podien treure
aquesta llosa
diguéssim
aquests tòxics
de sobre
llavors podrien
obrir el crèdit
veus que bé
si treuen la llosa
de sobre
llavors poden
obrir el crèdit
i podrien
donar crèdit
a tothom
i aquest banc
dolent
quina funció té
ho hem d'explicar
un dia
jo no acabo
d'entendre
això
tots els actius
tòxics
què són els actius
doncs si tu vas
comprar un banc
o fas una hipoteca
per 20
i ara val a 10
això no m'interessa
cap al bàndolent
cap al bàndolent
ja m'ho trec
de l'actiu meu
i vaig cap al bàndolent
ja no existeix
ja estic equilibrat
el meu balanç
és una vergonya
això
ara ho despuntava
un a mi
que el tema
dels desnonaments
que també preocupa
i força
persones que
que no podem pagar
perquè no podem pagar
la hipoteca
i que se'n poden
anar al carrer
d'un dia per l'altre
però el més greu
és que han de continuar
pagant
el pis
encara han de continuar
pagant
la injustícia
la injustícia greu
que no entenc jo
vull dir
com el govern
els mateixos
sindicats
les mateixes forces
polítiques
no se'n donen compte
que això
no és que sigui injust
és que això
clama el cel
si el banc
se queda
la teva propietat
doncs tu
ja el tens
ja el tens
acabat
vull dir tu
punt i final
doncs no
no no no no
perquè tu has signat
un paper
on diu
que tens de pagar
200.000 euros
no el valor
del teu pis
sinó 200.000 euros
i com que el pis
ja no val
a la subhasta
val 50.000
tens de pagar
els altres
350.000
sí sí
no no
és que evidentment
les lleis
evidentment
no estan fetes
no estan fetes
pel gent del poble
però el banc
que ha fet
aquesta
malifeta
aquest sí que
si li donen diners
que paguem entre tots
el pobre senyor
que va signar
els 200.000
els 200.000
aquest no
aquest que pagui
i fa el carrer
i que vagi a viure
de sota un pont
o on sigui
en fi
no a sort
de les mobilitzacions
que hi ha
i d'això
i va ajudant
una mica
aquests moviments
que van sortint
però clar
és que
aquí algú
hauria d'anar
tot i prou
s'ha acabat
perquè aquests moviments
són tan
és tan petita
la força
que poden tenir
que per molt que facin
vull dir
hi ha tanta gent
afectada per això
que és
que és bo que se'n parli
també
que s'aconsegui
que estigui el debat
a l'amunt de la taula
les plataformes
afectades per la hipoteca
perquè si no
ni se'n parlaria
serien encara
dolament afectats
és a dir
pel sistema
aquest pervers
i també
pels mitjans
és a dir
pel sector
que no serien
a l'ordre
del dia
sobre la taula
i això sí que no aconseguim
però
mentre no
es crea una llei
que acabi
amb això
que acabi
amb que
si tornes el pis
ja s'ha acabat
la deuta
i que sigui
amb efecte
retroactiu
això no se solucionarà
però esclar
els que no volen això
són els bancs
precisament
i doncs anem
contra els bancs
i doncs dir
que s'ha de fer aquí
la pressió social
dir escolti
tots aquests bancs
vinga públicament
tots aquests bancs
que fan això
perquè haguem de ser tots
clar
aquest és el problema
que són tots
i escolta
anem traient
els diners
que tenim
d'allí del banc
i ajuntaments
que ja han dit
el Tarragona
és el cas
i també el Tefulla
que retiraran negocis
amb aquests bancs
que tirin davant
una persona
pels que ho són tots
m'imagino que són tots els bancs
hi ha algunes entitats
que ho tenen més
hauríem d'agafar
tots els diners cap a casa
i s'ha trobat això
a veure
quanta moltes
el mateix ajuntament
com ho farà
com ho farà l'ajuntament
com demanarà un crèdit
per pagar després
clar
dius
escolti
retiro els diners
una mesura de pressió
també
estan atrapats
estan atrapats
perquè els bancs
que diuen això
tu me dius això
però quan vinguis
a demanar diners
on deus
o alerta
que et vaig deixar
això
que m'endeus diners
que vens ara aquí
treure el que em deus
si no pots treure
que me'n deus
què treuràs
si que ara em deus
si estàs en negatiu
Teresa Valls
o Andreu Torres
i Unició de la Varga
gràcies
bon cap de setmana
igualment
que vagi molt bé
molt bé
gràcies
gran nit
gràcies
gràcies