M'agrada que hi hagi persones que tinguin a dir que no colen ni res,
perquè diuen més el que volen i no et fa servir un bé.
Vull parlar de parlar, vull saber de saber, vull estar-me d'estar quan que no sigui fet.
Nova edició del carrer, ja sabeu aquest espai que torna una temporada més
per fer-nos ressò de les mil activitats que organitzen de caire social, de caire educatiu,
la Fundació Casal Lamic.
Avui ens torna a acompanyar el director de la Fundació, el Jordi Collado.
Jordi, bon dia.
Hola, bon dia.
Per parlar d'una boníssima notícia, que és la continuïtat d'un projecte de beques,
beques escolars que us atorga o realitzeu, gestioneu en col·laboració
amb l'obra social de Catalunya Caixa.
Quants anys de projecte?
Doncs des del 2009 vam arrencar la proposta i hem anat treballant en diferents versions
i modalitats i aquest any és això.
Des del 2009 anem tirant, aquest és el quart curs que tirem endavant la proposta en aquest sentit.
Ja per anar fent titulars, ara presentarem els convidats i entrarem més en matèria,
però a veure, des del 2009 aconseguiu aquestes beques de la Fundació de Catalunya Caixa
i les repartiu, quants escolars enguany s'han beneficiat d'aquestes beques?
Aquest any, per exemple, ara mateix, amb una perspectiva que siguin 21-25 infants joves
que estiguin vacats pel programa, l'any passat en van ser 23 i més o menys la ronda entre 20 i 25 cada any
anem becant aquests joves infants.
De Tarragona?
Mm-hm.
Barris, bàsicament?
En aquests moments sí, barris de Ponent.
La quantitat econòmica de les beques ha crescut, ha disminuït, s'ha mantingut?
No, aquest any ha crescut una miqueta, fins als 28.000 euros, per supost.
Bueno, també ha crescut la despesa escolar, eh?
Sí, sí, absolutament.
I segur que no ha crescut en la mateixa mesura.
No, no, no, el que passa és que sí que és cert que hem fet un petit augment,
hem passat els 25 als 28.000, que és una bona notícia, tenim més recursos.
Volem començar la secció parlant, donant els titulars, potser en xifres, no?,
per fer-nos la idea de la magnitud del tema.
Beques escolars, entre 20 i 25 alumnes se'n beneficien.
Fa quatre anys que estàvem a funcionament aquest projecte
i ara entrem, si us sembla, a parlar ja directament de tot el que implica,
tot el que hi ha darrere.
En parlem amb el Joan Mar Vendrell, ell és educador del projecte.
Joan Mar, bon dia.
I també amb la Yolanda Castellano, que ella és coordinadora pedagògica
de l'Institut Torreforta.
Hola, bon dia.
Bon dia, Yolanda.
I formes part d'aquest comitè local que us reuniu i decidiu
a qui van aparar aquestes beques, no?
Exacte.
Hi ha una sèrie de propostes, llavors ens reunim i decidim
si aquestes propostes ens semblen viables o no.
Però on comencem?
Comencem parlant de com és el procés de demanar, de sol·licitar les beques.
Com es treballa amb Catalunya Caixa, amb l'Obre Social?
Nosaltres, bàsicament, treballem, o sigui, la proposta demanem a la xarxa, no?,
a instituts, escoles i a la xarxa d'educadors d'equip de primària,
de serveis socials, que ens enviïn propostes de beques possibles,
becats, amb una proposta molt concreta, amb anàlisi de la situació familiar,
de la situació econòmica, de la situació escolar.
El primer pas, demanar als centres que us diguin, que us seleccionen, alumnes...
Exacte, que ens facin propostes per rebre aquestes beques.
I, Holanda, aquí estaries tu, també.
Exacte.
Quins alumnes teniu en compte, quines característiques han de tenir,
perquè vosaltres fer la proposta de dir que aquest nano mereixeria una beca?
A veure, mirem, tenim en compte que tinguin unes condicions socials una miqueta pobres,
que no tinguin possibilitat de gastar molts diners en els llibres, per exemple,
que són famílies que no tenen recursos, no poden gastar en, per exemple,
tindre un reforç educatiu, per exemple, un reforç de matemàtiques,
un reforç en les mateixes instrumentals, bàsicament, català, castellà i matemàtiques,
i també, sobretot, que puguem tindre un...
A veure, que la gent ens respongui, perquè si hem de becar alumnes
que després no ens han de respondre...
Alumnes que tinguin certa capacitat o...
Exacte, exacte.
Encara que, si en algun moment una beca veiem que no funciona, es pot canviar.
Exacte.
O sigui, no es llença la beca.
D'acord?
Sí.
En el moment que ens vam posar en contacte amb els centres educatius,
sí que era primordial això, no?
El nucli familiar, el nivell sociocultural també té molt a veure,
i els pocs recursos.
Però, com diu la Yolanda, és indispensable una predisposició de l'alumne
i un recolzament familiar, perquè és un acompanyament que hem fet a l'alumne
i, sobretot, a la família, no?, en tot el procés.
De quines edats estem parlant, meu?
Perquè per aquí ha sortit el primària?
Serien només alumnes de primària?
No, estem parlant del perfil dels xavals des de 10 a 16 anys.
Sí que, com deia el Jordi, que és el quart any que ho fem,
els anys anteriors sí que es prioritzava la transició secundària a cicles formatius
o a un batxillerat.
Ja des de l'any passat, aquests dos anys,
es prioritzava intervenció més primarenca, no?,
de transició a primària a secundària.
Llavors estem parlant des de cinquè fins a quart d'ESO.
Aquesta decisió, per exemple, del tema d'influir directament en primària,
s'ha demostrat que entre la primera i la secundària hi ha un 20% dels infants
i dels joves que es perden inicialment en la transició.
Això és un forat del propi sistema en si mateix, tal com està construït.
Llavors, la proposta justament, normalment, coincideixen amb aquells que tenen menys recursos.
Hi ha diferents estudis a nivell de Catalunya i d'Europa.
Menys renda, més fracàs escolar.
És inversament proporcional.
Quanta més renda tens, menys fracàs hi ha.
Quanta menys renda tens, més fracàs escolar hi ha.
La història és justament incidint en aquest punt.
És una transferència social, una transferència econòmica,
que el que fa és que les famílies no tinguin aquesta despesa afegida,
que és la despesa que té tothom, però que a més s'afegeix a la situació de dificultat econòmica.
Podem parlar de xifres? Jo no us he preguntat directament.
Potser caldria dir a cada alumne quants diners rep per passar el curs escolar.
A mi menys dediquen entre 1.200, 1.400 euros, 1.500 euros any alumna,
que és una quantitat...
Sí que això va molt en funció de la necessitat de cada cas,
però sí que l'interessant d'aquesta beca és que hi ha un seguiment durant tot el curs.
Som dos educadors que fem tutories amb els xavals,
sigui una hora a la setmana o tres quarts d'hora a la setmana,
en què es fa aquest seguiment, es treballen els hàbits d'estudi,
i això és una atenció directa de qualitat per a cada alumne.
De fet, són beques que intueixo,
però no són els diners en efectiu,
sinó que són beques que serveixen,
després al centre administra i compra...
Sí, és una mica en espècies, en la beca.
Llibres, material...
Exacte, material, llibres, en alguna ocasió,
si creiem oportú, temes extracolars,
tot el tema de la tutoria,
tot el tema del reforç escolar és molt important.
El que fem és generar un clímax al voltant de l'infant
que li reconegui davant la família i amb la família
el procés educatiu.
És a dir, tots ens posem d'acord perquè tu estudis,
amb la qual cosa has de fer aquest retorn,
de posar-te les piles.
No són renovables directament al cap del curs,
vull dir, cada any torneu a valorar els casos,
potser hi haurà nois que repetiran beca
i n'hi haurà que no.
Sí, en guany s'ha donat el cas que són 12 beques
que et repeteixen l'any passat i això et dona...
Sí que el tema de les beques és un recurs
que els resultats es veuen a llarg termini,
i veient aquesta continuïtat
és quan es pot potenciar la intervenció,
quan es veuen els resultats,
i els xavals i les famílies ho reben superpositiu.
De moment, quina valoració en feu d'aquest seguiment de 4 anys?
Per un projecte de beques potser és a poc temps,
poc recorregut, però ja podeu veure...
Heu pal·liat una mica el fracàs escolar aquest que dèiem?
Hi ha processos clars, jo crec que...
Sí, si ara et parto del nostre centre en concret,
hi ha casos...
Centre Torreforta, recordem.
Sí, exacte, de l'Institut Torreforta.
Tenim casos en què s'ha vist com els nens han millorat.
També és molt important el que comentava el Joan Mar,
ells fan una tutoria en cada alumne,
setmanal més o menys,
i això es nota, se'ls revisa,
que facin els deures,
estan en contacte també amb el centre,
i nosaltres, com que ho sabem,
també fem un ressò més fort amb aquests alumnes,
i tot això s'ha notat.
O sigui, han agafat hàbits de fer deures,
han agafat hàbits de portar el material,
que eren alumnes que abans no portaven ni el material a classe.
És que és el que diuen moltes vegades,
comprant els llibres i el material no n'hi ha prou,
jo crec que la clau també està en aquest seguiment.
I a més, en aquestes famílies hi ha una dificultat inicial superimportant
amb el tema del material.
O sigui, la renda mitja per família de totes les beques està per sota,
al llim de la pobresa.
Això és uns 600 euros per persona més al nucli familiar,
amb la qual cosa, lògicament,
no poden avançar-se aquesta despesa,
i això els genera el primer conflicte amb l'escola.
i els alumnes amb els profes,
els profes de la dificultat...
Havies de portar aquest material, no l'has portat,
rep el nen, que el Timor és qui no en té.
Amb la qual cosa hi ha tot un treball d'aquí,
de fet també, que jo crec que comença ja aquest any,
sobretot amb aquests que han renovat,
que fer també un tema de transferència cap als pares,
cap a les famílies, és a dir, la responsabilitat és teva,
que és el teu fill,
i en això has de posar-te tu les piles.
Això també està sent un procés interessant quan vivim.
Com es barreja tot, si és que es barreja, Jordi,
amb altres projectes que teniu des de la Fundació Casal Amic?
S'hi barreja molt.
Es barreja molt, no?
Sí, tenim aquesta mania.
Clar, treballeu amb mil projectes,
amb bombarrejos en els mateixos centres,
en els mateixos barris,
per tant, això enllàça amb altres.
Clar, lògicament el que fem és un tema de treball integral,
absolutament posem al servei de l'infant
tot el tipus d'intervencions,
per exemple, des de Centro Obert,
des del seguiment en famílies,
de l'atenció de les activitats,
des de carrer l'atenció,
de trobar-te'l fa al carrer,
en aquests joves vegades,
preguntar com va, com ho tenen.
Lògicament també els dos educadors
combinen projectes a la casa,
no es dediquen integralment al projecte,
per exemple, no en som capaços,
allò econòmicament, de fer-ho encara,
però sí que la proposta és,
Joan Marc està a carrer,
Meritxell està a Centro Obert,
i això permet una complementació
en la relació amb les escoles,
no només preguntem pels joves vegats,
sinó per a aquells que tenim atenció,
amb l'equip de serveis socials,
ens permet tota una tasca
de rement a la xarxa,
de posar atenció
sobre alguns casos que realment són importants.
Sí, jo crec que és sobretot això,
el treball amb la xarxa,
facilitar aquesta intervenció,
que els que surten beneficiari
són els propis xavals,
i el fet de veure'ns en altres espais,
ja sigui de Centro Obert,
en relació amb serveis socials,
amb instituts,
facilita ja molt més intercanvi.
Ara tinc una pregunta de base
que se m'acaba d'acudir.
El fet que fer un seguiment
tan directe d'alguns alumnes
no fa que, en certa manera,
estiguin excessivament autoritzats
i que els imanqui una mica de llibertat
i que quan acaben de tot aquest procés
es troben sols davant del món.
Dius, ja què faig?
No, el plantejament no...
Jo crec que sobretot el tema
de les tutories en l'equip
és un plantejament
que ha d'estar superdemuda,
però que els eucodes socials
ho han fet històricament,
que és el tema del quatching,
és un tema de potència
a les habilitats del jove,
de l'infant,
de les seves pròpies habilitats
i de la seva família.
Per tant, no hi ha un plantejament
de quarta llibertat
sinó més ben aviat tot el contrari.
Es donem totes les eines
perquè aquest jove tingui l'oportunitat
de tenir-les.
Hem de pensar que justament
el que fem és contrarrestar
un sistema que en aquests nens
o aquests joves, aquests infants,
els deixa apartats,
els aparta per la seva situació econòmica.
Amb la qual cosa,
el que li has de fer
és dotar-lo d'eines,
omplir-li aquesta motxilla d'eines
perquè pugui caminar sol, lògicament.
No és una història
de has de fer allò que diguem,
sinó que les tutories
es basen en preguntes.
Com va l'escola?
Què necessites?
Com estan els deures?
Per què no es fan aquests deures?
I treballar sobretot la motivació.
Moltes vegades veiem que això,
la manca de recursos,
tots els companys de classe
que tenen llibres
i jo no els tinc,
no saps que és el mateix ritme
que els altres.
I treballar amb la motivació,
la implicació i la responsabilitat
durant tot el procés.
És una història piràmide,
no tinc la panxa plena,
no puc estudiar.
és un bàsic,
un nom és un o dos.
Hem fet molts toms,
ja ho veiem,
i encara no hem acabat de parlar
del procés aquest
que jo us preguntava al començament
de les beques.
Doncs això,
feu des dels centres,
Iolanda,
una llista
de possibles nanos.
De possibles candidats.
i ho passeu a la Fundació
que és el LAMIC
i vosaltres què feu?
Sí,
llavors,
el passat 3 d'octubre
es va fer el comitè
on van participar
la Iolanda,
com a coordinadora
també va venir
la Montse Esporrin,
coordinadora
de l'Institut Camp Clar,
la tècnica de l'IMET,
diferents personatges
que puguin avalar
totes les propostes
sobre la taula
i tot i que aquestes propostes
s'emeten cap a la Fundació
Catalunya Caixa
amb expectatives
que ens les aprovin.
En algun cas
sí que no s'ha aprovat
alguna beca
senzillament perquè
no es va respectar
el perfil d'edat,
superava l'edat,
l'any passat es va...
Qüestions formals,
diguem.
Sí,
però els motius socials
són molt contundents.
Aquí depèn també
i aquí està la feina
que moltes vegades diem,
la feina de despatx
que feu vosaltres,
els agents socials,
de presentar
o el projecte ben presentat,
de manera que un cop
arriba allà
no hi hagi cap dubte.
No, clar.
També nosaltres aquí
en la lògica
de no generar dubtes
i sobretot
del tema de transparència,
els comitès locals
poden estar formats
a diferents punts de Catalunya
per diferent gent.
Nosaltres vam fer
una aposta,
vam intentar l'any passat
i aquest any
que ja ens hem sortit,
d'incorporar
quants més agents millor
fent una història àgil.
El qual,
en el comitè
ve que tenim
la inspecció
del Departament d'Ensenyament,
que coneix
perfectament
la situació
dels centres educatius
i la majoria dels casos,
sorprenentment
i agradablement,
amb el qual
tenia ja
una informació important
del procés.
Teníem les dues
coordinadores pedagògiques
dels centres educatius
que són
qui cuinen
en allà
la situació vital
del centre,
que saben
qui necessita.
Teníem la tècnica
de l'IMED,
la Montse Legret,
que treballa
amb el tema
de la comissió d'absentisme.
Estan els educadors
i jo mateix,
amb el qual
hi havia una amalgama
de Generalitat,
Ajuntament,
en escoles,
nosaltres,
que de manera que
queda tot molt a la vista,
molt evident
i genera
per nosaltres
un fet de transparència
que ens és molt important,
tot i que podríem fer-ho
d'una manera
menys pública
i segurament
menys ferragosa
perquè has d'ajuntar
molta gent,
trobar dies és difícil.
Però t'assegures
que al final
el resultat
és just
i que apostes
per un procés obert.
Escolteu,
de les beques,
de les propostes
que heu entregat,
dels nanos
que heu seleccionat,
tots passen a...
No se'n queda cap
sense concessió
de beca
de dir
que en vés de 25
n'entrin 30
i ja repartim
menys per cadascú.
No, a veure,
en principi
estem en procés
ara,
estem en procés
que ens aprovin
les beques.
I els altres anys
com ha anat això?
En general,
molt bé.
En general,
vull dir...
Sí,
totes les que hem presentat
s'han anat entrant
en el procés dels anys
i sí que és veritat
que aquest any
pinta que serà
més difícil
que entrin totes.
Amb la qual,
perquè n'hi ha més demanda
tot i que hi ha més pressupost,
hi ha més propostes
de beques
i això és una realitat,
la demanda ha crescut.
Tota manera,
això el pressupost
el podeu gestionar vosaltres
en el sentit de dir
mira,
en vés de 25
si me les acceptes
agafo les 30
i que quedi més repartit.
Hi ha uns mínims
acordats
a través del conveni
amb Catalunya Caixa
que el que fa
és lligar una mica
que les beques
no siguin
de manera que sí que
queda una mica complicat
normalment
és això,
que al voltant
una beca estigui
per sota dels 1.200
no és massa normal.
S'hauria de justificar
molt i molt
per explicar-la
i una beca estigui
per sobre de 1.500
s'hauria de justificar
molt i molt
perquè l'acceptessin
que això també està bé
perquè ens posa un corsé
que d'alguna manera
respon a la qualitat
i al criteri
que havíem pactat inicialment.
Quan sabrem
el resultat?
Bé,
la nostra intenció
és començar
en 15 dies
començar al novembre
a fer intervenció
amb les famílies
que els xavals
puguin començar
en reforç
vull dir
la comunicació
sí que amb la Fundació
de Catalunya Caixa
és fluïda
i en els propers dies
o sigui
nosaltres d'entrada
ja començarem
amb el tema del reforç
sí
perquè la majoria
de xavals
així ho demanen
en diferents fases
clar
pensar que el comitè
ens hem reunit
per primer cop
aquest 3 d'octubre
el dia 30 d'octubre
ens tornem a reunir
amb les noves propostes
que ens vagin arribant
pel 8 de novembre
i un altre
ser un cicle
que fins que no ens acabem
el pressupost
no pararem de trobar-nos
per anar provant
diferents beques
amb la qual
suposem que
cap a meitat de novembre
ja estigui funcionant
el 100% del projecte
ara anirem encreixent
i anirem incorporant
Iolanda
tu des de
des del centre
la Iolanda
recordeu que està
a l'Institut
a Torreforta
què implica
pel centre en general
el fet de poder
gaudir d'aquestes beques
primer ja evitar
l'atenció
com deies
d'aquell alumne
que no porta el material
exacte
o sigui un xiquet
quan entra a l'aula
i no porta el material
primer
que ell
sent
desubicat del grup
i segon
que el que comença
és a crear problemes
dintre de l'aula
llavors
és vital
que porti sempre
el material
què més
a més a més
si
fan aquest seguiment
fa aquest reforç
que normalment
aquests alumnes
nosaltres ja els tenim
en grups de reforç
també
sí
perquè nosaltres
al centre
el que tenim
són
diferents grups
i dividim els nens
segons les seves necessitats
normalment
aquests nens
ja estan en els grups
de reforç
que són grups
molt reduïts
que reben
una atenció
individualitzada
això què vol dir
durant les hores lectives
o després
extraescolars
no no
durant les hores lectives
sobretot
el que comentàvem
de les instrumentals
a català
a castellà
i matemàtiques
reben unes hores
de
que això ja estàs
que del centre
a més a més teniu
ells que us ho fan
si a més a més
ells
es senten recolzats
perquè van
a les classes
de reforç
a fora
veuen que tenen
aquests
tutors
que estan pendents
d'ells
que estan pendents
que facin la feina
a més a més
els tutors
que tenim al centre
perquè esclar
nosaltres els tutors
del centre
els avisem
saben que aquests nens
tenen aquesta beca
si els hi fa el seguiment
tot l'equip
d'ocent ho sap
o sigui
nosaltres estem pendents
que aquests nens
facin els deures
no només aquests
que tots
que facin els deures
ja no se senten
desplaçats
o sigui
segueixen el mateix
recorregut
que segueixen
els altres nens
a l'aula
o sigui
se'ls demana els deures
se'ls controla l'agenda
que ho facin
se fan els exàmens
igual
que tots els altres companys
és l'únic programa
de beques
que teniu a l'institut
l'únic
que sí
encara que no
sigui directament vostre
ara per ara
sí
hi ha a banda
estan les beques
de llibres
que dona el departament
d'ensenyament
però moltes vegades
aquestes famílies
no entren
en aquest
tipus de beca
no hi ha
en la beca de llibres
no hi ha aquest seguiment
que dèiem
aquest suport
exacte
purament per comprar
el material
què diuen les famílies
i no sé si
fins a quin punt
són les famílies
que ja us venen
i ho demanen
Jolanda
potser del mateix centre
ha dit
mira escolta
que a nosaltres
ens agradaria
ha crescut
ha crescut la demanda
de famílies
que venen
i ens diuen
que no tenen recursos
que no
inclús fent
la reutilització
de llibres
és el que t'anava a dir
perquè això de la reutilització
s'està fent
o no s'està fent
sí
sí
sí
amb moltíssims centres
però molts centres
ho fan
però la majoria
ho estan fent
sí sí
sobretot a Tarragona
però tot i així
ens venen les famílies
i ens diuen
que tot i fent
la reutilització
no són capaços
d'arribar
a fer aquesta despesa
i que tenen problemes
i llavors és quan nosaltres
clar
com a coordinadora del centre
jo tinc coneixement
de tots aquests casos
i ara el que fem
és
fer un buidat
i llavors
els presentem
a les beques
en aquest cas
les famílies en general
també acompanyen
en aquest
en aquest seguiment
en aquest programa de beques
sí
que siguin partíceps
de tot el procés
perquè
hem d'estar
diguéssim que la responsabilitat
és seva
com deia el Jordi
és el seu fill
nosaltres
acompanyem
el procés
però
el recolzament de la família
és indispensable
perquè
aquesta beca
vagi bon port
si no
ja ens ha passat
algun cas
que si
per molta predisposició
que tingui el xaval
estem parlant
de xavals de 5
de 10 anys
11 anys
si no hi ha una família
darrere
que els porti
tutoria
o que els porti
reforç
malauradament
es perdrà
aquesta oportunitat
però
la majoria
són elles mateixes
que ens ho venen
a demanar
i ho reben molt
positivament
i ho veuen
com una oportunitat
que s'ha d'aprofitar
com està tot el panorama
que estem parlant
que el pare i la mare
estan a l'atur
si gràcies
que cobren una ajuda
quan
si facilitem
una ajuda
d'aquesta qualitat
ens ho plantegen
quan comencem
i endavant
i per tot el que faci falta
l'Institut de Torreforta
l'hem fet referència
tota l'estona
perquè la Iolanda
és d'allà
és l'únic institut
que se'n beneficia?
qui més hi ha?
No, no, està l'Institut Collblanc
està l'Institut Campclar
està la pròpia
la pròpia
UAC Ponent
que és el Servei Municipal
gestionat per la Fundació
estan totes les escoles de Ponent
és a dir
l'amálgama
és important
de centres educatius
abans
fèiem tot el tema
de les convencions socials
estàvem repassant
i realment
tindrem una pedalada
important
per poder
atendre'ls
com toca a tots
però bueno
aquesta és la proposta
Jordi
i és l'únic
sistema de beques
que gestioneu vosaltres?
aquest any comencem
amb el tema
del dispositiu
lluita contra la pobresa
començarem
altres dos
modalitats
que també seran
estem acabant
d'equadrar
però que les creareu
vosaltres
mateixos
les vam presentar
sí
les vam presentar
a la marató
de la pobresa
TV3
amb el dispositiu
lluita contra la pobresa
i és un tema
d'atenció
psicosocial
a famílies
i a infants
que moltes d'elles
seran complementars
la modalitat
és complementària
a la pròpia
de beques escolars
sinó que són
temes d'hàbits
de servir
d'atenció domiciliària
temes de menjar
o sigui
va més enllà
del que és
estrictament educatiu
que és el que van
destinades
a les beques
que hem parlat
exacte
nois
ho hem explicat bé
em sembla
i tant
sí
escolta
esperem que vagin bé
els resultats
que us acceptin
totes les propostes
d'alumnes
becats
i que pugueu continuar
en definitiva
un any més
fent el treball
perquè últimament
l'únic que us dona
això és diners
per continuar treballant
per l'escolarització
dels joves
sí
l'objectiu principal
sempre diem
és evitar
que aquests xavals
facin un abandonament
si en molts casos
són absentistes
el que ens marquem
és que
no ho perdin
aquest trinari formatiu
que s'embarquin
i que tinguin endavant
i que el dia de demà
puguin seguir estudiant
i si les coses canvien
que puguin treballar
clar
tenim
a Catalunya
tenim
un 26%
de fracàs escolar
un cop acabat
el procés
de secundària
majoritàriament
en situació
econòmica
complexa
en el llindar
o per sota
el llindar
de pobresa
i això sí
és una evidència
que alguna cosa
no funciona
amb la qual cosa
una mica
és simplement
sumar-nos
en aquesta xarxa
posar-nos al servei
dels centres educatius
perquè puguin
fer la seva feina
amb tranquil·litat
i preocupar-se
de les matèries
i que és allò
pel que està
i clar
aquí també
amb la xarxa
de Catalunya
que això
ens permet
estar en connexió
amb diferents entitats
el projecte
participa
a Fundació Maranau
Casal dels Infants
del Raval
a l'agenda
de Fundació Sergi
de Girona
amb la qual cosa
és una xarxa
a nivell de Catalunya
superimportant
l'any passat
van ser 300 beques
a tota Catalunya
amb la qual
calculant
els euros
són uns quants
i sí que és veritat
que tenen objectius
i que s'acompleixen
objectius
de manera interessant
i l'han d'objectius
que per exemple
a final de curs
es nota
en el centre
ho noteu
a final de curs
sí, sí
és el que us comentava abans
s'ha notat
van fer la valoració
a finals de l'any passat
i realment
dintre de l'equip docent
es va estar parlant
i tothom
tots els professors
van estar d'acord
en que aquests nens
realment
havien fet un canvi
i un canvi
a millor
o sigui nens
que només donaven problemes
dintre de l'aula
ara no
ara estan a l'aula
estan treballant
estan contents
i estan amb els seus companys
doncs escolta
fa goig
explicar bones notícies
a més que venen
d'entitats bancàries
escolta
teva la gran
de milions
avui hem parlat
sobre aquest projecte
de beques escolars
que surt
de l'obra social
de Catalunya Caixa
i que
demana
gestiona
reparteix
i en fa el seguiment
la Fundació Casal
l'amic
ens han acompanyat
la Yolanda Castellano
la coordinadora pedagògica
de l'Institut de Torreforta
Yolanda
moltes gràcies
a vosaltres
a la Jean-Marc Vendrell
educador d'aquest projecte
de beques
Jean-Marc
moltes gràcies
també
i al director
de la Fundació
Jordi Collado
felicitats
i endavant
gràcies
a vosaltres
gràcies