Matí de Tarragona, ràdio, sintonia de Tertúlia
en aquest dijous, 1 de març,
l'endemà de la jornada de mobilitzacions,
de la jornada de protestes que es va plasmar a Tarragona
amb les protestes dels estudiants,
manifestació i jornada de vaga a la Universitat de Rubí i Virgili
i també amb una manifestació a la tarda
convocada per diferents sectors per una plataforma
en defensa dels drets públics contra les retallades
en aquest context de crisi econòmica.
Les mobilitzacions als estudiants continuen aquest matí.
Una quarantena, una cinquantena d'estudiants
han passat la nit al rectorat de la Rubí i Virgili
i abans de saludar els nostres convidats a la Tertúlia
passem pel rectorat per la unitat mòbil
per conèixer ara mateix la situació actual.
Joan Maria Bertran, Laura Casas, bon dia.
Hola, Ricard, bon dia.
Continua el tancament, podríem dir,
d'aquests estudiants al rectorat?
No podríem dir-hi el tancament literalment
perquè ja estan començant a desfilar,
però sí que hi ha alguns d'ells encara aquí
amb la seva presència al rectorat.
El que estan fent ara mateix és dividir-se en dos grups.
Un es quedarà aquí de manera més permanent al llarg de la jornada
i l'altre, com dèiem, estan ja començant a agafar totes les seves pertinences
i marxen cap als campus de Catalunya i s'assalades
per mantenir piquets informatius i, vaja, tot això,
anar informant els estudiants de les motius de les seves protestes.
El que sabem, última hora, concentració,
avui a les 8 del vespre aquí al rectorat de la Rubí i Virgili.
El que volen aquests estudiants és aconseguir els màxims suports
en defensa de l'ensenyament públic i de qualitat.
També durant la jornada continuaran totes aquestes accions
i haurà assemblees.
El que volen és mantenir viva aquesta flama de l'acció estudiantil
i de les protestes en contra de les retallades.
Hem estat parlant amb Vicent Collado,
portaveu del Sindicat dels Països Catalans aquí a Tarragona.
Això és el que ens explicava.
Ara feia escassos minuts a Tarragona Ràdio.
Nosaltres ho valorem positivament
bàsicament perquè des d'aquí sortiran assemblees.
La nostra intenció és que aquí surtin assemblees.
Avui hem sabut que hi ha nuclis de barris aquí a Tarragona
que ja estan decidint muntant assemblees als instituts.
Hem saltat al camp de Tarragona
i aquesta era la nostra intenció,
que cada vegada, encara que sigui només un acte visual,
tinguéssim més repercussió
i cada vegada puguem arribar a més gent, a més estudiants
i continuar la protesta.
Això no és una protesta d'un dia,
ja ho sabríem tots que això no seria una tancada d'un dia.
No sabríem si continua la tancada o no,
però el que ha de continuar és la lluita,
les retallades continuen,
les privatitzacions continuen
i nosaltres continuem sense poder arribar a gruix d'estudiants.
Vicent Collado, portaveu del Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans aquí a Tarragona.
Moltes gràcies per atendre els micròfons de Tarragona Ràdio.
Això era part de l'entrevista que m'han registrat amb Vicent Collado.
Ricard, també us hem d'explicar que el rector ha mantingut un petit contacte amb aquests estudiants.
El que volen els joves és poder disposar d'espais de reunió,
els espais a la Rovira i Virgili per fer aquestes assemblees.
També que es deixi fer ús del correu massiu
per informar a tota la comunitat universitària de les accions
i dels motius que els porten a fer aquestes protestes.
Així doncs, recordem, jornada també de protestes
que continuarà durant tot el dia d'avui
i a les vuit del vespre, concentració aquí a les portes del rectorat de la Rovira i Virgili.
Perfecte, doncs gràcies Laura Casas amb l'assistència tècnica de Joan Maria Bertran.
Fins després.
Fins després.
Gràcies a la nostra companya.
Estem seguint aquest matí també la ressaca,
si em permeten l'expressió de la jornada de mobilitzacions d'ahir dimecres.
Saludem els nostres contartulis, l'advocat Ramon Maria Sanz.
Ramon, bon dia.
Hola, bon dia.
També l'advocat Matías Vives, bon dia.
Bon dia.
I un doctor avui, un metge, el doctor Josep Maria Soler Poblet.
Molt bon dia, doctor.
Bon dia, algú té que posar la nota discrepant.
Dos advocats i un metge avui per parlar bàsicament d'aquesta jornada de mobilitzacions
que es va plasmar a Tarragona amb la jornada de vaga a la universitat,
amb les manifestacions al matí dels universitaris
i a la tarda de la plataforma en defensa dels drets públics,
amb unes 4.000 persones a la marxa,
amb manifestacions i una jornada de protestes
que es van extendre per altres ciutats del país
i que ens deixen avui, malauradament, també imatges de violència,
especialment a Barcelona.
La resposta, però, o el que es va viure ahir, Matías,
d'alguna manera, per exemple, de mostra,
és una mostra inequívoca, un senyal del malestar
que segurament, clar, s'està produint en el conjunt de la societat
per aquest context de crisi econòmica,
de retallades que ens afecten gairebé a tots?
Jo diria que sens cap mena de dubte, no?
Jo vaig estar a la manifestació de la tarda
i la veritat és que la tipologia de la gent que hi era
no es pot atribuir a cap element extremista
o ni organitzat ni predeterminat, eh?
Anar amb aquest tipus d'actes,
sinó que era una manifestació, diria, amb molta component familiar
i on el tema de debat era precisament aquest,
una certa manca d'horitzons,
un cert desencís sobre com pot ser l'endemà
i, per tant, això és el que és preocupant en aquest moment, no?
Que hi hagi algun brot de violència en algun moment determinat
a la qual cosa, a més a més, se'n fa notícia
i és lògic que se'n faci,
jo crec que a hores d'ara no és l'element determinant,
però és evident que si no es dibuixa
per part de qui li correspon fer-ho uns horitzons més clars
i una certa il·lusió que d'aquí ens en podem sortir
el tema pot anar més, no?
Jo veia algunes imatges que em recordaven molt,
unes imatges d'Atenes fa alguns anys
en els quals hi van haver molts aldarulls generalitzats
i jo recordo que coincidia un dia d'aquells
amb el que ara és l'alcalde d'Atenes,
el Caminis,
i jo li preguntava com és, no?
Una ciutat com Atenes,
dient-li, succeeixen aquestes coses.
Ell em deia, mira, Matías,
perquè els joves ja ho han provat tot
i ningú els hi ha resolt res.
És a dir, ja havien passat per governs d'esquerres,
governs de dretes, governs de coalició,
de governs de centre i no hi havia sortida
i per tant es produeixen aquests esclats.
Però jo crec que la component essencial
és el toc d'atenció, l'alerta, l'alarma,
la gent està dient als governants
que alguna cosa han de fer
per generar aquests horitzons.
Ramon, què reflexió et porta a la jornada d'ahir?
En davant de la reflexió que ha fet el company Matías Vives,
poca cosa s'ha d'afegir perquè la s'ho escric
absolutament tota i té més raó que un sana.
Això és difícil de fer entre advocats, eh?
El què?
No, i ara...
Sí, perquè ara, clar, el Ramon...
Hauria d'haver posat una torre i has canviat el torre.
Home, si vol, em poso primer ara el metge al mig de la...
No, paga la paga.
Quants pactes has arribat?
Entre abogat i abogat un llum fotimer, oi que sí?
Molts més que no pas pleig.
Doncs això és molt fàcil, ja ho saps.
Però aleshores sí que és un toc d'atenció, d'alguna manera,
un senyal de que, clar, la gent està aguantant molt,
però tot té un límit.
Ja era hora, ja era hora, doncs, que es produïs una catarsi,
en aquest sentit. Jo crec que el moviment estudiantil
és el moviment per excel·lència, per liderar qualsevol tipus
d'aquest tipus de moviment al carrer.
La pregunta que ens fem absolutament tots,
se la fan els joves i ens la fem nosaltres, no tan joves,
és quan ens aixequem l'endemà, què passarà?
Ens fem aquesta pregunta perquè per part dels dirigents,
sigui qui sigui, quan poso dirigents, ja no dic sols polítics,
sinó dic directors de banc o gent que mana
i gent que controla tot això,
no ens donen una solució absolutament clara
de quin és el nostre demà.
I el nostre demà no és el de l'any que ve
i el d'aquí dos anys, d'aquí aquests anys,
sinó demà mateix, demà divendres,
què passarà, en quina situació ens trobarem?
No ho sabem, això ens crea una gran determinació,
indeterminació, indeterminació i incertesa en el nostre futur.
Per tant, aquest tema de les retallades,
ja era hora que sortíssim al carrer,
que es liderés un projecte,
que es formin assemblees,
l'interessant seria que s'extenguin també altres col·lectius,
no sols el col·lectiu d'estudiants,
sinó col·lectius d'associacions de veïns,
col·lectius d'advocats, col·lectius de mitges,
que tot això es vagi estenent ja absolutament a tot arreu,
que la gent surti al carrer
i que la gent faci plantejar,
doncs, escolteu,
teniu alguna línia,
teniu algun criteri a seguir
a banda de retallada pura i simple?
Doctor,
quina reflexió li porta a la jornada d'ahir?
Compartir el que acaben de dir els companys,
perquè aquesta és una realitat autèntica.
I jo crec que el gran problema que tenim
és el que tothom ens diu i ens repeteix
que tenim un greu problema,
però ningú diu què es pot fer al respecte.
O si el que es pot fer, si em permet,
és retallar, no?
Retallar, retallar,
complir el defici públic,
i seguir en aquesta espiral...
Jo crec que el problema que tenim
és un problema que és...
No sé com dir-ho,
perquè no és un tema estructural,
és un tema que no tenim un horitzó
en el que veiem
què és el que nosaltres podem fer
que serveixi per a alguna cosa.
El que nosaltres podem fer,
els ciutadans de peu,
crec que som els únics que ja ho estem fent.
Són els únics que estan passant penúries,
dificultats,
la gent per arribar a la final de mes
les passa magres o no hi arriba,
etcètera, etcètera,
i va tirant.
I el que no sentim
és cap crit a l'esperança de tot això.
És a dir,
aquí estem parlant que les retallades ja hi són,
i ara el que se'ns està dient
és que les retallades han de ser més retallades encara,
la Unió Europea no fa res al respecte,
el que l'únic que fa és,
jo crec que aquell que està més feixú que,
apretar el més encara,
perquè és el més dèbil en realitat,
i això,
el que pot acabar realment
és amb un crit de la societat,
dient,
doncs escolteu,
el sistema,
tots nosaltres,
hem de fer alguna cosa nou,
perquè això no funciona.
I si no funciona,
doncs la preocupació i el desencís
pot portar a...
Això ho parlàvem fa 15 dies,
en una tertúlia,
també ho vam dir,
que això pot acabar
amb una explosió social
que pot,
que a més de saber com pot acabar,
i que,
que jo crec que és molt preocupant,
i entenc,
o crec,
que el polític
el que hauria de veure això,
preocupar-se més
de què està passant amb la societat
i què és el que fa la gent,
perquè, clar,
apretar des d'un despatx
és fàcil,
però el que no és tan difícil
és la vida,
el dia a dia de la gent,
hauria de poder esmorzar dinar
i sopar cada dia.
Clar,
però no tenen la sensació
que els dirigents polítics
d'aquest país,
en fi,
tampoc no tenen una autonomia pròpia
a l'hora de decidir,
no?
Estem seguint aquí
unes polítiques d'austeritat,
clar,
aquesta jornada d'ahir
coincideix
amb aquestes dades macroeconòmiques
que la gent,
jo crec que a tots
pràcticament ens mareja,
amb això del dèficit,
no?
8,5%,
dos punts i mig més
del que havia dit
el govern espanyol anterior,
i això suposa
que, teòricament,
per complir el dèficit
que ens marca Europa,
la rebaixa
hem d'estalviar
44.000 milions
en total,
diu el Matías,
clar,
i aleshores,
cada cop surten més veus
aquests dies,
de tots els àmbits,
dient que, clar,
és que això és inviable,
és impossible
fer aquesta rebaixa
en un any,
no?,
en aquest exercici
del 2012,
però, clar,
sembla que aquesta
sigui l'única alternativa
econòmica
i que no hi hagi
ningú,
sí que n'hi ha veus,
que surten
dient,
ei,
que hi ha una altra manera
de fer,
però, clar,
sembla que
tots els polítics europeus
estem abocats a,
o estan abocats
a fer aquesta política.
El missatge
que ens estan enviant
la senyora Merkel
és molt clar,
és a dir,
tenen vostès Grècia
a les portes,
i tots,
alguns havíem explicat
que això segurament
seria així.
I no hi ha diners
per rescatar Espanya.
I no hi ha diners
per rescatar Espanya,
que és la segona part
de la pel·lícula.
De fet,
ahir una senyora
de 80 anys
em deia una frase
que se'm va quedar gravada,
d'aquestes,
que després recordaràs
tota la vida,
que diu,
no sap vostè com agraeixo
que durant 78 anys
jo no sapigués
el que era el dèficit.
Estava a la manifestació?
No, no, no,
era el mateix això.
Diu, perquè és clar,
jo durant 78 anys
he viscut feliç.
Diu, i ara porto dos anys
que cada matí
quan em llevo,
primer que sento
que tenim més dèficit.
I això m'angoixa molt.
I que hem d'arribar
al 4,4
i complir aquelles coses
que ens marquen,
no, des d'Europa?
Jo crec que el cercle
està explicat
per molta gent,
no, és a dir,
si vostè,
jo li exigeixo
que cada dia
ha de complir
amb més
mesures d'austeritat
en contra del dèficit,
vostè generarà
cada dia
menys ocupació,
vostè generarà
cada dia,
per tant,
menys consum,
per tant,
l'Estat tindrà
menys ingressos,
si l'Estat té
menys ingressos,
difícilment podrà complir
amb els objectius
de dèficit,
forçosament
no podrà
tornar l'endeutament,
forçosament
això ens portarà
més a atur,
és a dir,
això és un cercle
virtuós
que algú ha de trencar,
no?
Aquesta setmana,
perdona Matías,
recordem que els milions
de salariats
amb una nòmina
tenen menys diners
perquè amb la retenció
de l'IRPF
que ha augmentat,
aprovada pel govern espanyol
al desembre?
De totes maneres,
jo crec que hi ha una cosa
que sí que pels nostres governants
alguna cosa poden fer,
és a dir,
el senyor Mario Draghi
ha canviat
la política
del Banc Central Europeu,
és a dir,
d'un control
purament
de la inflació
ha passat
amb una política
de començar
a anar fent
a la maquineta,
que és el que toca fer,
diem-ne jo crec,
a hores d'ara,
no?
Però esclar,
a l'interior d'Espanya,
el senyor Luis de Guindós,
el que ha dit és,
escolti-ne,
no,
els bancs han de provisionar
més
tot el seu totxo,
esclar,
aquests diners
del senyor Draghi
on aniran?
Aniran a l'empresa,
aniran a la família,
aniran al consum,
aniran a aquelles inversions
que algú està pensant en fer,
aniran a apuntalar
o apalancar financerament
determinades empreses
que des del punt de vista
de l'exportació,
per exemple,
estan funcionant,
no, no,
aquests diners
aniran a cobrir
aquest percentatge
de provisió de fons
que necessiten fer
les entitats financeres,
per tant,
això és,
i falta aquest puntet ara,
és a dir,
el senyor Draghi
ha començat a canviar
alguna política,
ara falta que a casa nostra
també comencin a canviar.
Deixa'm introduir,
ja que ara el Matías
parlava de les entitats
financeres del tema
a la banca,
una de les imatges
de la violència d'ahir,
curiosament,
contra la Borsa de Barcelona,
és a dir,
ja sabem que és una minoria
violenta la que ahir
es manifesta a Barcelona
de forma molt agressiva,
però ataquen,
segurament,
una institució
que simbolitza
tots els mals
que estem patint,
és a dir,
la sensació que tenen
els ciutadans
és que les estem passant magres,
que les administracions
públiques
també han de retallar,
però mentrestant
hi ha aquí
la gran banca,
les grans entitats
financeres
o la Borsa,
que aquest sí que continuen,
no, Josep Maria?
Home,
ahir la notícia era
que el Banc Europeu
enviava altra vegada
una ajuda
als bancs i tal,
sense,
i explicitava TV3,
jo no sé si el resto
de televisió
ens ho deia,
però explicitava
sense el compromís
que això serveixi
perquè es reparteixi
per les famílies
i per les empreses,
és a dir,
això és pel banc,
el banc s'ho quedarà,
ho invertirà
en bònos de l'Estat
o no sé què,
és igual,
és el seu problema,
bònom és el nostre,
però aquesta és una realitat.
i el que jo crec
és que la situació
a la que arribem,
hi ha una dita castellana
que jo crec que és
d'aquelles que,
o andalusia,
no sé si és castellà,
però no sé si és andalusia,
que deia
el que no pot ser,
no pot ser,
i a més és impossible,
però aquesta és la realitat.
Jo crec que estem arribant
a l'impossible
i els missatges
segueixen sent
constantment negatius,
però al respecte
ningú obliga a res,
és a dir,
del que és el consum intern
d'aquest país
no en parla mai ningú,
ni una sola paraula
i un país,
si no circula el diner,
és liquidat,
està mort.
Per tant,
escolta,
jo no sé
si s'ha de fer imaginació
o finalment
és que el que hem de fer
és el que a Gràcia
li estan espitjant
a que abandoni
la zona euro,
no ho sé,
no ho sé,
no sé el que seria millor
ni el que seria pitjor,
però que si això,
a un termini
no excessivament llarg,
s'aprèn
alguna mesura concreta
que satisfagui
almenys
una explicació
transparent,
que es pugui
entenedora,
perquè si no,
si t'expliquen
teories econòmiques
no entén res,
la gent no està per això,
doncs si no hi ha
una esperança,
això pot acabar,
jo crec que molt sèriament,
molt fotut.
No és que,
digues,
digues Ramon.
És que hi ha un fotiment
de coses.
En primer lloc,
anem a ser clars,
el fariseïsme polític.
És a dir,
no hi ha ningú
en aquest país
que ens hagi dit,
escolteu,
estem en aquesta situació,
hem d'anar cap aquí
i s'ha de fer això.
No.
El fariseïsme polític
arriba fins al punt
que hi ha unes eleccions
i amaguen
totes les retallades
fins després
de les eleccions.
I ha passat aquí
i passar ara
amb les eleccions andalusas.
Ho estan esperant tot.
Escolteu,
això és d'una inconsciència
però brutal.
Brutal.
Això en primer lloc.
En segon lloc,
el tema dels bancs.
El tema dels bancs,
jo és que,
de veritat,
d'acord que a vegades
em calento una mica
i em puja una lliveta
i jo és que no entenc
com no està processat
cap dirigent del banc.
És a dir,
l'entitat La Caixa,
per dir-ho una cosa,
Santa Santorum,
La Caixa,
Déu meu,
La Caixa,
la gran entitat,
l'entitat de tot,
la que ens estima tant,
ha tret una quantitat
de productes basura,
basura,
gent que està enxampada
per aquests productes basura,
La Caixa
i altres bancs
i altres entitats.
Aquells bons preferents,
no?
Aquells bons preferents
i tot això,
no se'n fa ningú ressò
ni els mitjans de comunicació.
que si suaps per una banda,
que si els bons preferents aquests,
gent que ha quedat enganxada
amb això,
gent gran
que tota la vida
ha posat els talvis allí.
Escolteu,
això és d'una greu inconsciència
i d'una gravetat absoluta
i a ningú
se li correix
ni aixecar
una mínima investigació
ni portar-ho a la fiscalia
i dir,
escolteu,
què està passant aquí?
Què és el responsable?
Doncs escolta,
aquest responsable
ens faria gràcia
que anés a declarar
davant d'un jutge.
Si passa una temporada
de la presó,
que la passi
per estafador.
Una altra qüestió.
Recordo l'indult
del número 2
del Banc Santander,
eh?
Això funciona així.
Número 2,
ai,
indult aprovat
per un Consell de Ministres
del Govern Espanyol
en funcions,
els socialistes,
ja que apuntaves això ara.
Ja que marxava.
Això funciona així d'aquesta manera.
Amb el vistiplau
del Govern que entrava,
clar,
del Partit Popular.
Digues, Ramon,
no sé si t'havia...
Però és que ho van fer
abans que ho facin els altres.
Jo anés amb la medalla
i me la poso jo.
No,
clar,
jo deia tot això
de la banca,
i de les entitats financeres
perquè segurament
és el que percep
la immensa majoria
de la societat,
no?
Aquesta responsabilitat
de les entitats financeres
que s'estan subministrant
de diners públics
i que després
no faciliten el crèdit
perquè el tema del crèdit
continua absolutament estancat
i no hi ha manera
que circuli el diner.
Al matí es diu una cosa
i és que, clar,
aquests diners n'hi ha a la banca
però aquests diners
no aniran per fomentar
ni el consum
ni les empreses
ni res.
Se'l quedaran ells
per sanejar
tot el que han de sanejar
i per subvencionar
els seus alt sous
i les seves jubilacions
daurades
que tenen absolutament tots.
Tots.
Una altra qüestió.
Perdoneu, eh?
Jo poso l'exemple
d'un milaurista.
Un milaurista
que pot treballar
a l'administració
perquè l'administració
està plegat
d'un milauristes.
Pensem a vegades
que els funcionaris...
No, no.
Els funcionaris
i l'administració
està plegat d'un milauristes.
Persona que està
en un pis de lloguer
perquè no s'ha atrevit
mai a comprar un pis
perquè, escolta,
no m'atreveixo,
no vull entrar
i en aquest joc
de comprar un pis
de lloguer,
no s'ha canviat el cotxe,
no ha fet vacances
i aquesta persona
li estan fent retallades.
Diu, escolteu,
parleu per vosaltres?
Jo he fet els deures?
Jo m'he portat bé?
I ara estic patint
les conseqüències
les conseqüències vostres?
De la mala gestió, eh?
A nivell individual
ho tractem així.
Però és que a nivell col·lectiu
pensem en Catalunya.
A Catalunya estem fent uns deures
o estem procurant
fer uns deures.
No sabem fins a quin punt
ni quin horitzó tenim
però, bueno,
ens diuen,
doncs, ah, retallada per aquí.
hi ha comunitats autònomes
que fan aquests deures?
València?
Andalusia?
Home, ara València
segurament
ho acaben de començar ara, no?
D'acord.
No ho sé,
però de moment
ja tenen el pressupost
del que val
la capçalera de la pista
que no funciona
d'un horroport
que no té avions.
Que té collons, també.
Per donar-ho a nosaltres.
Però és que és així.
Llavors, sincerament,
el que penso
és que aquest context de crisi...
Ens escalfem, ens escalfem.
Clar que ens escalfem.
Aquest context de crisi
el Partit Popular
li va de conya.
I disculpeu-la.
De totes maneres,
però clar, el problema és
en fi, quin horitzó...
Ja ens han dit tots, eh?
Els contactors que l'horitzó és...
Jo hi veig un problema.
I el veig claríssim.
És a dir,
si la societat
arriba a la desesperació,
que Déu ets empari, eh?
Aquesta és una realitat.
I els missatges que es transmeten
és que no n'hi ha ni un desprecedor.
És cada dia...
És a dir,
vostè ja ha fet
i ha deixat pel camí
no sé quantes coses,
doncs, escolti,
ara l'he de donar
dos toms més de clau
per fotre'l més encara.
Mentrestant,
el que estàvem comentant
ara mateix,
vas veient això d'altres,
explicant...
A més,
tenen la desfaciatesa
de fotre una assemblea general
per explicar
que ves pobret,
han guanyat
20 milions menys
que l'any anterior.
Hosti,
però han guanyat, no?
Per tant,
vostè és el que no té crisis.
No fotem.
Home,
jo crec que és que això
alguna cosa
ha de passar,
alguna cosa s'ha de fer,
o si no al final
tornarem a un maig
del 68
que va ser gloriós
i...
Però l'estanen eficient,
eh?
Ja,
però bueno,
però ara n'han après,
eh?
Jo també,
jo també,
però ara s'han après,
eh?
Però on anem,
doncs?
Jo crec que s'han de fer
algunes coses
i que algunes coses
s'havien d'haver fet
ja fa molt de temps,
no?
Ara el Ramon Maria
deia això dels banquers
i tal,
jo crec que amb els personatges
amb els que serà més cruel
la història d'aquest país
serà amb el senyor
Miguel Ángel Fernández Ordóñez.
Jo crec que aquest senyor,
el dia que algú faci
la història d'aquest període,
l'apidarà pública
i intel·lectualment
des de qualsevol costat
que se'l miri.
A veure,
les entitats financeres
tenen un gran problema
que és el problema
derivat del totxo.
Del totxo, sí.
Ara oblidem-se
de si les causes,
les raons,
les presons...
Jo me n'oblido un moment.
Aquí el que s'imposa
és que tot aquest totxo
faci cap
amb un dipòsit
únic,
que ha de ser un dipòsit públic.
Això ho va fer el Japó,
no.
Intento explicar una cosa
que va fer el Japó
quan va tenir una crisi
molt similar a la nostra
en aquest moment,
que és crear aquest banc
en el qual hi van anar
a parar totes les immobiliàries,
tot el producte immobiliari
que tenien les entitats financeres
perquè era molt més barato
comprar-los a preu comptable
aquest immobilitzat,
més que no pas
seguir injectant diners
de la manera
que ho estan fent fins ara.
Tot això permetria
d'entrada
alliberar les entitats financeres
i algú dirà
ja els tornem a ajudar.
És que no ens en sortim,
és que és el model
d'aquest llast
i al mateix temps
posar en mans de l'Estat
una sèrie d'habitatges
per fer les polítiques
que hagi de fer
del contingut social
que les vulgui fer
i en un futur
col·locar-les en el mercat
quan això millori
i guanyari diners
com va fer el Japó.
Però neteixant d'aquesta manera
les entitats financeres
començarà
a córrer el diner?
És una de les vies evidents
perquè puguin alliberar
provisions que han fet
i per tant
col·locar recursos propis
on els han de col·locar.
Segona qüestió,
acceptar que hem d'anar
amb un nivell d'inflació alt.
Per què?
Perquè hem de col·locar
més diners en el mercat.
La inflació
que per si mateixa
és dolenta
en el context actual
és bona
perquè en el context actual
la crisi el que fa
és que els rics
són més rics
i cada dia són menys
però més rics
i els pobres
són cada dia més pobres
i són més.
La inflació el que fa
és que tots pugin
al mateix nivell
de manera proporcional
i per tant
en aquest moment
segurament això és bo.
I tercer lloc
que la Unió Europea
assumeixi moltes més competències
en matèria econòmica
i en matèria fiscal
evidentment
i això vol dir
la conversió
d'una part molt important
del deute públic
dels estats
en aquest moment
en deute públic europeu
i per tant
que allò
que ens volen fer passar
bo o per bèstia grossa
des d'Alemanya
molt bé
i acceptem
seguir jugant
en aquest partit
que vostès es volen fer jugar
però a canvi
vostès també es mengen
una part
del deute
que hem generat
precisament
per fer-los feliços
a vostès
en aquest període anterior.
jo crec que aquestes
són tres mesures
que són unes mesures
diguem-ne
molt poc emocionals
i per tant
segurament no serveixen
per millorar l'ànim col·lectiu
però sí que podrien servir
perquè a mig termini
hi hagués una millora
d'aquesta situació.
La resta
que hem de treballar més
escolti
encara més
és a dir
encara més
no ens ho expliquin això
que hem de millorar
productivitats
i cobrar menys
que hem de ser més eficients
segur
que hem estirat més
el braç que la màniga
o d'acord
que l'endeutament privat
també és molt important
i l'hem de treballar
vinga som
i fiquem
si ja ens hi ficarem
ho dèiem un dèiem abans
els meus contartulis
les persones
ja estem fent els deures
de manera majoritària
ara el que s'imposa
és que la situació general
el que ens aclapara
el que ens té
en aquest moment
absolutament tallats
també millori
i per mi
les tres qüestions mínimes
que s'haurien de fer
serien aquestes tres
perquè per exemple
i recuperant
el sector de les mobilitzacions
els universitaris
d'ahir
amb la que hauríem
la tertúlia
clar
el missatge aquest
de pagar taxes
augment de les taxes
i fins i tot
clar
retallades a les universitats
la Roviri Brasili
l'any passat
va retallar un 16
un 18%
el seu pressupost
aquest any encara de retallar més
segurament això
s'enrecent
en la qualitat docent
en el món
de la investigació
de la recerca
i a més a més
els hi demana
als estudiants
a les famílies
que augmenti
la seva quota
clar
la universitat
que hauria de ser
un punt central
la justícia
l'ensenyament
la sanitat
és que tot
és que tot
tot
absolutament tot
i clar
què hem de fer
amb la universitat
però hi ha pilars
però hi ha pilars bàsics
a la societat
que no s'han de
no dic que no s'hagin
de retocar
perquè jo crec que
per exemple
nosaltres hem tingut
un sistema de salut
que ha estat probablement
el millor del món
i no crec que fóssim
el país més ric del món
per poder tindre
i sustentar
aquest sistema
i estic d'acord
que s'havia de rebaixar
el nivell
perquè realment
no es correspon
però
tot i
malgrat això
segueixo
convençudíssim
que els pilars bàsics
d'una societat
és la justícia
l'ensenyament
i la salut
sense cap
d'aquests tres pilars
una societat
no se sostenta
i per tant
jo el que sí crec
i el país
està disposat
a suportar
més retallades
en aquests àmbits
és que jo crec
que no ens queda
gran marge
després del 2011
a mi cada vegada
que sento parlar
d'eficàcia
i eficiència
tremolo
perquè eficàcia i eficiència
vol dir que anem
a fer bogada
i quan fem bogada
perdem un llençol
cada vegada
i el problema
és que el llençol
el perden sempre els mateixos
i jo crec
que això cansa
i quan una societat
se cansa
la societat
té la tendència
a sobrevars
i per tant
aquesta és una situació
en la que
el perill existeix
i si no hi ha
un trist missatge
és que a veure
en tot el temps
que portem
has sentit
algú de vosaltres
d'un polític
del nostre territori
que parli d'esperança
d'alguna
és que tothom
només parlem
de l'emport negativa
la societat
no se la pot exigir
permanentment
sense res a canvi
en un món
en què
el senyor Berlusconi
i el senyor Papandreu
són cessats
al marge
dels seus parlaments
quin polític
ha de parlar d'esperança
si no existeixen
és a dir
en aquest moment
el polític
no existeix
la senyora Merkel
decideix
fa desfara
tu entra
tu ara surts
si no m'agrades
et canvio
i posa un tecnòcrata
és a dir
el món
en què estem
és aquest
i a més a més
tots els polítics
i els partits polítics
als quals pertanyen
aquests polítics
deuen tenir
algun crèdit
amb la caixa
et veig obsessionat
jo no comparteixo massa
la tesis de les preferents
que abans apuntava
és a dir
no sé si la tertúlia
dona per parlar
d'aquest tema
això ara ens es portaria
a especialitzar-los
amb aquest producte
no home
jo els hi preguntava
bàsicament
per la universitat
perquè n'havíem parlat
durant moltíssimes tertúlies
i mesos
sobre el tema
de la sanitat
una cosa sí que he de dir
i és que
amb tot el carinyo
amb el Josep Maria
quan me diu
però jo no veig
que la societat
estigui revoltada
encara no està revoltada
està resignada
però comença
la situació en la qual estem
jo és que no entenc
com no estem
tot el dia al carrer
és que no entenc
i tu posaves l'exemple
de la borsa
aquest apartat
de gent violenta
però per què
però pel que simbolitza
en comptes d'anar
a destrossar
la perdó
del corte inglès
si em permets
una expressió
en fi
una comparació
potser tonta
no donguis idees
jo no vull fer
ara apologia
de la violència
ni molt menys
però jo el que no entenc
és com el tema
que ha de dir
un banc
perquè la borsa
simbolitza
segurament
la indignació
del ciutadà
perquè és la representació
insigne
de l'economia
especulativa
és a dir
d'allò que no ens
no van a les institucions
polítiques
ahir
els manifestants
a Barcelona
no van a la plaça
Sant Jaume
per representar
contra el polític
sinó segurament
contra
en fi
aquest sistema
financer
els polítics
també els hi deuen
a la banca
jo crec que ja
ja ho deixen
bastant per inútil
a veure
és
jo crec que és
clar però
mentre sent
això que dèiem
amb aquest to
de resignació
de missatges
clar avui
que la universitat
és notícia
per les protestes
d'ahir
doncs fa uns dies
parlant amb el rector
de la Roviri Virgili
doncs en fi
resignat
davant de la nova retallada
que aplicarà el govern
perquè en fi
no hi ha més remei
aquest és el missatge
s'hauran de fer fora
segurament professors
associats
el tema de la recerca
i de la investigació
que hauria de ser
un puntal d'aquest país
també queda retallat
els alumnes
hauran de pagar taxes
retallat no
missing
o missing
no missing no
tots agafen l'avió
i van en una altra direcció
que és el que han de fer
que jo també ho faria
a la seva edat
el tema és que tot això
té un fil conductor
que és una mica
el que era
l'esmotiv
de la manifestació
d'ahir a la tarda
és a dir
que són els drets públics
jo no sé
tots els països
tots els continents
tots els col·lectius humans
poden exportar coses
poden vendre coses
a Europa
el que hem d'exportar
és el nostre
grandíssim respecte
pels drets humans
i la nostra creació
d'un estat
del benestar
que n'hem anomenat
del benestar
i en aquest moment
el que s'intenta
encara el tenim
jo crec que el tenim
encara
a trossos
i que l'hem de
defensar
amb tota l'energia
del món
però es desmorona
eh Matías
sí però
bé és el que està en joc
és a dir
es desmorona
doncs què fem
és l'estat del malestar
si voleu sortir d'aquí
ens hem encadenat
tots tres
en algun lloc
no seria la primera vegada
però
a veure
el senyor rector
ha de batallar
en el marc
del que pot batallar
que és els recursos
que li donen
i els estudiants
i per tant
cadascú en el seu àmbit
jo crec que ha de construir això
el que comença a veure
en la societat
és que fins ara
les famílies
han aguantat molt
del llast social
que representaven
les retallades
però és que estem
arribant a un punt
en el qual la família
se l'està atacant
des de tot arreu
és a dir
des de l'impost
sobre la renta
des de la reducció
de les prestacions socials
des de l'alcat
i per tant
també això
aquest esclat de violència
comença a arribar
als nuclis familiars
la família ha aguantat molt
fins ara
i aquí
això comença a trontollar
perquè
en bona part
per les entitats financeres
és a dir
perquè el nen
es va casar
es va comprar un pis
li van donant hipoteca
pel doble
del que en aquest moment
val aquest pis
en el mercat
el nen s'ha separat
ara a més a més
la ex no paga
escolti
què podem fer
perquè ara el nen
l'empaiten
el nen aquest
entrarà en el mercat laboral
el nen ja té 40 anys
gairebé
el nen té 30 anys
fets
però entrarà en el mercat laboral
amb una motxilla
de 30, 40, 60 mil euros
de deute al banc
i el fill d'aquest nen
que per exemple
anava a l'escola de música
que estava majoritàriament subvencionat
doncs ara no estarà
i haurà de pagar més
i la nena no podrà fer
activitats extraescolars
i si tens un nadó
a la llar d'un faig
es podrem comprar la roba
i no podrem
i aquest és el dibuix
i quan això arribi
al cor mateix
de l'estructura familiar
és pensable
que aquesta eclosió
que tots estem plantejant
en aquest moment aquí
es pugui donar
com i de quina manera
confiem que sigui
d'una manera assenyada
i confiem que no calgui arribar-hi
però jo no veig
en aquest moment
la reacció
per part dels dirigents
segurament perquè saben
que tampoc la poden fer
i segurament perquè la decisió
està en aquest moment
a Brussel·les
aquest retrat que fèiem
seria això
l'ataca
això que anomenem
les classes mitjanes
en el sentit més ampli
de l'expressió
unes classes mitjanes
en procés de liquidació
que són les que estan rebent
els cops de...
però això és la història
del món
sempre ha sigut igual
és a dir
qui paga
sempre és el del mig
el que en té massa
perquè en té massa
i el que no en té
perquè no en té
i el del mig paga
i...
clar que és important
no, no
no és molt important
és Catalunya
Catalunya
sinònim de classe mitja
i si això no sura
estem fotuts de veritat
de veritat
jo crec que el missatge
és molt clar
és a dir
escoltin
els senyors que dominen
la macro
l'economia
actuin
facin coses
com aquestes que jo insinuava abans
o d'altres
que permetin
que el diner pugui frugir
i que per tant
que el tinguem al nostre base
i que això pugui representar
millora de demanda interna
la resta
els humans
ja estem fent
tot el que ens toca
no, no, no
llavors
com deia abans
el Josep Marino
que cada dia surti
el president del govern
dient
escolti
no els anuncio
que estarem molt malament
miri escolti
no l'hem votat
perquè ens anuncia això
l'hem votat
perquè ho arregli
no cal que m'ho diguin
és clar
però ho veig
això ens portaria
a un altre aspecte
del debat
que ara no podem fer
si s'està posant abans
la vena
el president del govern
i els dirigents polítics
s'estan posant la vena
abans de la ferida
i miro el doctor
perquè com que he fet
aquesta metàfora
que això és molt habitual
a vegades també
en política
anunciar que les coses
aniran molt malament
per si després potser
potser
potser
potser
potser
potser
potser
talafotaré
talafotaré
escolta
pega'm ja d'una vegada
en fi
acabem aquesta tortura
avui pràcticament monogràfic
al voltant de la crisi
les retallades
és clar
és que
les notícies
són les que són
i avui n'hem parlat
en aquest espai
el problema que
deveu tindre dificultat
per veure quina tertúlia
no trobo gairebé mai
no trobo gairebé mai
doctor
una notícia positiva
Matías Vives
doctor Soler Poblet
Ramon Maria Sanz
gràcies
i fins la propera tertúlia
que vagi bé
bon dia
gràcies
bé
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies