És l'aventura de la vida
I una setmana més aquesta és la música que ens acompanya,
la música de l'aventura de la vida en directe a la sintonia de Tarragona Ràdio
amb alumnes, nens i nenes de les escoles de la ciutat de Tarragona.
Avui alumnes a cinquè D de la Salle de Tarragona.
Nois, noies, bon dia.
Bon dia!
Bon dia!
Bon dia!
Estan ja preparats per participar avui a l'aventura de la vida.
Com sempre, ja sabeu, aquest espai fet amb el suport de les conselleries
de Salut i Ensenyament de l'Ajuntament de Tarragona
i amb la Fundació Catalana de l'Espai també donant suport.
Ja sabeu que a l'aventura de la vida treballen molts temes,
treballen, a més a més, amb diversos materials, amb els cromos,
amb els contes que ara escoltarem.
I avui parlaran del respecte vers un mateix.
i ho faran l'Ariadna, la Judit, el Driso, l'Àlex, el Joel, el Nil,
el Gerard, la Marta, la Clara, l'Anna, el Christian i el Maneu.
Nois, esteu contents de ser a la ràdio o què?
Sí! Sí! Sí! Sí! Sí! Sí! Sí! Sí! Sí! Sí! Sí! A mi m'agusta.
El Driso té moltes ganes de xerrar, Bec. O no? Sí! Ja ho veig, eh?
M'agradaria xerrar una mica.
Veus? No pateixis que hi haurà temps.
Respecte vers un mateix. Aquest és el tema que han escollit, que han treballat.
Jo m'agradaria començar precisament parlant d'això.
Què creieu vosaltres que és això del respecte vers un mateix?
Arianna, vinga, comencem.
Doncs que ens hem de riure uns dels altres perquè siguin diferents
i doncs que ens hem de respectar.
Molt bé.
Els altres i uns mateixos, no?
Sí, com per exemple jo que soc d'un altre país, de Colòmbia,
i jo quan era petita se'n reien de mi.
Sí?
Sí.
I tu què us hi deies?
Me girava i me n'anava.
Molt bé.
Ara d'això també en parlarem, eh?
Vinga, va, Niu, què en penses tu?
Que el respecte vers un mateix significa que si arriba un company nou
d'una altra escola, com el cas de l'Ariadna,
que no t'has d'enriure d'ell i intentar ser amic seu.
Molt bé, perquè tots som iguals, oi?
Sí.
Molt bé. Gerard?
Que si algú es fa mal, no tens que passar a ell ni a enriure d'ell,
sinó que el tens que ajudar a aixecar-se i ajudar-lo a caminar
perquè s'adapti una mica més.
I, esclar, així es troba més acollit pels nens que l'han ajudat.
Molt bé.
Drissor.
Hola.
Bueno, el que us volia dir és que quan un joc és de nenes o de nens,
tothom pot jugar, perquè no pot dir algú,
aquest joc és sol de nens, per exemple, el futbol,
el futbol sol jugar a nens, pues no, se ha de jugar també nenes,
perquè jo, mira, faig taekwondo i també n'hi ha nenes i no passa res.
Molt bé. Per tant, tots som iguals i per tant tots podem fer les mateixes coses, no?
Sí, tots som iguals.
Molt bé. Judit, digues.
Doncs que, per exemple, si arriba un nen que, per exemple, és de l'Àfrica
i arriba aquí a Tarragona, aquí a Tarragona, pues tots som així blancs
i a l'Àfrica som tots, o sigui, som teus negres.
Per exemple, si un nen arriba, pues per exemple, si és de Barcelona
i té, pues per exemple, el cabell d'un altre color,
pues ell no ha escollit ser, o sigui, de tindre el cabell d'aquell color.
Molt bé. De fet, això ho parla un dels contes, oi?
Que sí, després ho tractarem, això.
Christian.
El que ha dit la meva companya Judit, té una mica de raó,
però és que, clar, si després naltros ens anem a Àfrica,
els diferents són naltros i ells no s'enriuen de naltros.
Molt bé, molt bé.
Llavors, naltros, quan ells venen aquí, els hem de respectar.
Molt bé, molt bé. Clara, digues.
Que, a veure, per exemple, quan hi ha nens de l'Àfrica,
a la nostra escola hi ha bastants nens, bueno, han vingut nens de l'Àfrica
i hi ha alguns que se senten marginats i jo crec que això no està bé.
Perquè, a més a més, se senten malament perquè són d'una raça diferent
i això no hi ha dret, perquè si nosaltres viatgem a un altre lloc,
segurament nosaltres serem els bitxos raros i també ens marginaran,
però nosaltres ja ho haurem fet.
Molt bé, molt bé. La reflexió de la Clara. Digues, dir-hi això.
No, el que volia dir és que quan un arriba d'un altre país,
com ha dit abans la Judi i el Cristian, ningú es pot reir,
perquè, a veure, a mi em diuen coses...
a mi em diuen coses dolentes i bueno, jo a vegades m'enfado i no sé per què m'ho diuen,
si tots són iguals. Jo també he pogut dir, eres un...
Sí, no cal dir-ho. Sí, no cal dir-ho, perquè això a vegades posa dels nervis a algun nen o a algun home o dona o nena o a molta gent, eh?
Molt bé. Per tant, respectar-nos entre tots, no dir-ho?
respectar-nos entre tots perquè posa nerviós i bueno, jo el que he dit és que, a veure,
que ens respectem més perquè tots som iguals i ens volem tots, som família.
Tots tenim dos ulls, un nas, una boca, dos orelles, dos cames, tots tenim el mateix, no?
Un cap, no? Molt bé, Teresa, molt bé.
Ariadna, digues.
El que he dit abans, que els dies els meus pares em diuen que tothom a l'estiu,
quan jo estava a l'estiu, tothom volia que tindria la pell com jo,
perquè era tan moreneta i quan estic a l'estiu estic com un conguito.
Clar, i tothom volia llavors ser morena com tu, no?
Ah, miro. Molt bé. També bona reflexió, també. Digues, Manel.
Doncs que com l'Ariana també ve de Colòmbia, potser que va vindre a P5,
potser també se va sentir una miqueta sola perquè tots som d'aquí
i potser ella s'hauria sentit una miqueta sola.
Tu què creus, Ariadna?
Bé, jo sí, al Tictat tenia amics que, bé, que me van acollir i me van ajudar en coses
i a poc a poc vaig començar a tindre amics, però quan vaig anar a la celler
hi havia altres companys i clar, ja va canviar la cosa també.
Vas haver de tornar a fer més amics, no?
Sí. Els altres ja no em coneixien.
Però ara estàs contenta, que sé.
Sí.
Aquest any han vingut dos nens a la classe nous i se sentien marginats.
Llavors nosaltres els van ajudar perquè se sentin bé i tot això i ara ja són molt amics nostres.
I tots sou amics, no?
Sí.
Molt bé. Clara, digues.
Després, suposo que posarà un conte que és d'un nen que no està content sent com és, de físic.
Però és que hi ha moltes persones que insulten els altres perquè tenen coses que ells voldrien tindre.
I per exemple, que, a veure, que, per exemple, diuen que la Shakira s'ha operat les costelles per ser més guapa, no sé què.
Hi ha moltes nenes que l'envidien i l'insulten perquè tenen enveja. No té sentit això.
No té sentit, no? Molt bé.
Ara escoltarem aquest conte, a veure si tenim moltes mans aixecades. Driso.
Bueno, Driso.
Jo el que vull explicar ara és que quan jo veig un nen trist o alguna cosa, jo li ajudo, però quan un té mala fama no pot...
El fan riure, pobre.
No.
El trist s'està explicant.
Quan un té mala fama, si l'ajudes i cada vegada es va, es va ser el teu amic i tot això.
Però, clar, sí, sí, bueno, si no l'ajudes sempre tindràs mala fama.
I, bueno, és això el que volia explicar, que sempre hem de ser bona persona.
Molt bé.
El que tinc jo, clar.
Molt bé. Digues, Judit.
Doncs que a tercer va vindre una nena que era de l'Àfrica, no?, que havia repetit curs.
i, clar, com que eren altres... com que... o sigui, ara tenia altres companys i els seus companys de l'any passat.
Doncs, clar, ara està més endavant, no?
Doncs nosaltres, per exemple, a l'hora del pati o així, jo sempre jugava a vegades amb ella
i al final de curs, quan fèiem un ball, doncs jo la vaig escollir amb ella perquè sabia ballar
i també perquè sabia que ningú l'escolliria.
Molt bé, molt bé. Digues, Nil.
Que, com ha dit la meva companya, Clara, que això de la Jaquira és veritat, que cada persona li ha d'agradar...
no ha de tindre enveja del que té un altre perquè cadascú és com és i no tens que canviar la forma de ser per agradar als altres.
Molt bé. Gerard.
Que a mi, quan estic a la plaça jugant, per exemple, hi ha uns nens que van de matrons per la vida, no?
I diuen, deixa'm jugar. I li dic, no, si no canvies, no. I diuen, doncs t'aprenc la pilota.
Esclar, i després, el meu cosí, que té 24 anys, em sembla, està allà sempre per defensar-me
perquè jo, quan era petit, també anaven de matons i així sempre em volen pagar, aquells.
N'hi ha que són doents, eh? N'hi ha que... ho s'haurien de fer mirar, això.
Anna.
Que l'any passat havia un nen que se sentia marginat i insultava la gent per sentir-se bé.
I llavors la gent intentava ser el seu amic, però quan intentava ser els deia que són tontos i tot això i els insultava.
I llavors va estar dos anys així sense que ningú li parlesi.
Bueno, parlar-li sí, però ningú era el seu amic.
Bueno, Marta, digues.
Jo tinc una amiga que és negreta i, bueno, tothom, quasi tothom se ficava amb ella i jo l'anava sempre a defensar
perquè, encara que sigui negreta, és una nena igualment.
Molt bé, com tots, no? Molt bé. Digues, joveu.
Jo, quan vaig repetir segon, em sentia molt sol. No tenia... tenia diferents alumnes i em sentia sol,
però al final vaig aconseguir amics.
Sí, no?
I ara tots sou amics, això és important. Digues, Manel.
Jo crec que també ens ha d'agradar tal com som, per l'aspecte físic i tot.
Molt bé. Mira, farem una cosa. Abans de contestar totes les mans aixecades,
escoltarem el conte, el del conill per sempre, aquest el conte número 1,
i a partir d'això debatrem aquest tema, que ja ho heu tret diversos, el va a Clara, el Manel,
i parlarem d'això. Conill per sempre.
Hola, sóc el Xavier. Avui a l'aventura de la vida us explicaré una cosa que em va passar.
Diu l'aventura de la vida.
Un partit de bàsquet representa per mi el que representen pels Sergi cinc gelats gegants de xocolata,
o el que significa per la Iolanda posar les mans al piano.
Tot i així, per mi, el partit que vam jugar un dia contra les gavines va ser terrible.
Ei, mireu! Les girafes no són com les pinten. Més aviat semblen conills.
Un jugador de l'altre equip va començar a burlar-se de mi a la meva cara.
Ei, conillet! Vols una pastanaga?
Ja m'havien dit altres vegades que tenia dents de conill,
però mai al davant de tanta gent i en ple partit.
Em va molestar molt.
Només et volen distreure. Compte, Xavier!
Tenia la moral destrossada.
L'entrenador se'n va adonar i va demanar canvi.
Molt bé, conillet! Que descansis!
Gira! Gira! Gira! Gira! Gira! Gira!
Estaves jugant molt bé. Què ha passat, Xavier?
Res, entrenador, res.
T'he vist discutint amb el número 10 de les gavines.
No m'ho recordi.
És greu?
L'entrenador acabava de fer una bona pregunta.
La veritat és que no sabia si era greu o no.
Només sabia que em sentia molt malament
i vaig decidir explicar-li el que m'havia passat.
Digue'm una cosa.
És culpa teva tenir dents de conill?
No, esclar que no.
Doncs no hi pensis més.
I ja està.
Esclar.
Preocupa't el dia que et faci pudor a la boca
i que et diguin bacallà.
Ui, entrenador.
Una cosa és tenir les dents grosses
i l'altra és no rentar-se-les.
Tu ho has dit.
Tenir dents de conill no és culpa teva.
Però ser un bacallà, sí.
A la pista, conillet!
A la velocitat d'un conill vaig tornar a la pista.
Vaig rebre una passada perfecta
i vaig fer els dos últims punts.
Una altra vegada aquest conillet?
Doncs sí, una altra vegada.
La pastanaga estava boníssima.
Aquella nit vaig arribar a casa.
Em vaig dutxar i em vaig estirar al llit.
Estava molt cansat.
Mig adormit i mig despert
vaig recordar les paraules de l'entrenador.
Preocupa't el dia que et faci pudor a la boca
i et diguin bacallà.
Vaig saltar del llit com un conill de debò.
No m'havia recordat de rentar-me les dents.
Bacallà ni mort.
Conill tota la vida.
Conill per sempre
és un conte per xerrar de l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat!
Viu l'aventura de la vida.
Moltes mans aixecades.
Crec que la primera ha sigut la Clara.
Vinga, Clara.
Què en podem dir, aquest conte?
Ara el conte que m'ha escoltat, doncs era el que deia,
que hi ha molta gent que ara han inventat les operacions
de la Corporació Dorma Estètica i tal i tal,
que no serveixen per res, perquè, és a més,
tu dius, jo vull tindre el nas de nascí aquí.
Doncs no serveix de res, perquè diguem que hi ha algú que ens ha creat i que quedem bé com hi estem.
Si ens canviem, doncs ja no quedem bé.
Molt bé.
Quedem diferents, no?
Quedem així com a...
Sí.
Molt bé.
Vinga, Cristian, digues.
Doncs que potser hi ha un nen al col·legi que és dolent, és un exemple.
I un altre que és bo.
I, clar, si tu ets, per exemple, més prim i l'altre és més gras o alguna cosa així,
doncs no perquè a aquell que sigui prim li has insultat dient-li gras,
perquè el gras te pot dir que tu ets un prim.
Molt bé.
Per exemple, no?
Vull dir que cadascú és com és.
Que ens hem d'agradar com tot.
Molt bé.
Cadascú és com és.
Drissó.
Bueno.
Digues.
Bueno, lo que volia dir respecte al conte que m'he escoltat ara,
eh...
Al conte que m'he respectat ara, bueno, que...
Bueno, és que em fan riure.
Bueno, que lo de les dents...
Tu mirem a mi, tu mirem a mi.
Lo de les dents...
Sí.
Que això tenen raó, perquè un...
té que ser com és i ningú té que riure.
I si riuen, doncs no...
D'igual.
Tots tenen que ser com és.
I si, per exemple, està fent un partit de bàsquet i se'n riuen,
és per...
s'ha de concentrar, perquè no se te...
No tenen que distreure's.
Distreure's.
Molt bé.
Bueno, això...
Això...
Això...
Això...
Vull que l'escolti molta gent perquè tinc raó i...
i bueno.
Molt bé.
Bueno, us deixo amb els meus companys i amb el pro i amb el doctor.
Vinga, Josep, i Judith, digues.
Doncs que el nen aquest, no, doncs...
Això que ell n'ha escollit no ser així i, per exemple,
ell n'ha escollit ser així i, per exemple, jo també tinc les dents una mica així.
I si m'ho diuen, doncs jo ho ignoro.
Clar que sí.
No?
És allò de...
Com es diu en castellà, paraules nécies oïdors sordes, no?
Sí.
De dir, és igual, però jo les tinc ben netes, no, per exemple?
Ja està, és el que diu el conte, no?
Vinga, Gerard, digues.
Que, per exemple, jo crec que el primer pensament que va tindre li deia
li donaré un cop de puny a la cara, però el seu instint li deia
no ho facis, no ho facis perquè t'expulsaran del partit, potser.
Molt bé, molt bé.
I no ho va fer perquè, si no, sabria que l'expulsarien i no volia això
perquè era com un partit molt important per ell.
i al final va marcar dos punts, o sigui, va dir, mira, la pastanaga m'ha anat molt bé, no?
Sí.
Àlex, digues.
Que el conte que hem escoltat ara, o sigui, no ha de ser amb...
O sigui, no s'ha de ficar amb ell.
Per tindre les dents de conill, ara existeixen moltes coses com els braguets o no sé, qualsevol cosa.
I si...
Els braguets, els braguets, molt bé, no?
Sí, els braguets.
T'hem entès, t'hem entès, Àlex.
Àlex, segueix.
I si...
Bueno, braguets, que...
I si...
A veure, no s'han d'enriure per això.
Tu el que has de fer és concentrar-te i tirar la cistella.
I, o sigui, per molt que t'ho diguin, tu concentra't i deixa...
O sigui, passa.
Molt bé, tu a lo teu, no? I anar a guanyar el partit. Molt bé, Nil, digues.
Que, com he dit abans, no tens que canviar la teva actitud.
Però hi ha algunes persones que, al ser com són, no tenen amics.
I potser tenen que canviar una mica l'actitud perquè...
Si no, no tindran amics perquè potser són agressius, impulsius...
Tu ara parles d'actitud, eh? No de ser com...
No físicament, sinó de l'actitud, no?
Que a vegades potser ho hem de millorar per tenir més amics.
Molt bé, molt bé, digues, joveu.
Com hem escoltat el conte, el nen que tenia d'uns de conills,
el sentia molt trist i...
I els altres companys els reien i l'entrenador el va animar i...
I al final va anar tot bé, no?
Sí.
Molt bé. Digues, Anna.
Que el conte que m'ha escoltat ara, ai, que m'ha escoltat ara, no?
És molt important perquè jo ara sóc baixeta i me'n diuen mediometro
i a mi m'és igual, perquè a mi m'agrada ser com sóc.
Molt bé. I ja creixeràs, escolta, tots ja creixerem, no?
Molt bé. Digues, Arianna.
Una, estar satisfet del que té i del que és,
perquè, clar, tu això, mires a un altre i dius
Jope, doncs aquest és millor i potser l'altre pensa que tu ets millor.
Clar, de vegades, una és com la casa que dius
Jope, doncs jo vull tindre el jardí com ell
i l'altre diu que ell també vol tindre el jardí com l'altre, no?
Molt bé, molt bé, molt bé. Digues, Judit.
Doncs que el meu germà fa segon d'ESO i és potser d'alt com jo
i tots els altres nens, doncs clar, s'enriuen d'ell perquè és molt baixet
i potser quan tinguin 18 anys ell serà el més alt de tots.
Molt bé, molt bé. Per tant, ningú s'ha d'arribar a ningú perquè
després les coses poden canviar, no? Digues, Marta.
Bueno, doncs jo, lo de la meva amiga, també tenien una mica d'enveja
perquè ella ballava superbé, perquè com era negrita i el seu pare era d'Àfrica,
doncs ballava superbé perquè tenia els genes i jo deia...
Tenen el ritme a la sang, vols dir tu, eh? Molt bé.
I jo li deia, jo tinc una mica d'enveja perquè jo vull ballar com tu.
Clar, vull dir que al final algú hi trobava... Digues, Cristian.
Doncs que naltros, aleshores al pati, juguem en un joc, a tenis, amb uns amics
i clar, naltros ens fiquem mots de com som, per exemple, a la meva companyana
li diem Pitofina. A mi em diuen Cristiano Ronaldo perquè em dic Cristian.
Ah, va bé.
I clar, així amb tots i naltros no ens enfadem perquè ens diguin això,
perquè és que en teoria ens diem així i som així.
I punto, no? Molt bé. Això m'ha agradat, molt bé. Digues, Clara.
Que jo et jugo bàsquet i llavors sempre, el meu entrenador sempre ens diu
bueno, si et fan una falta i no te l'avisa l'àrbit, tu els marques dos punts,
que això se'n fa més ràbia. I llavors és que també és una mica,
perquè jo tinc companyes al bàsquet que quan els fan una falta
doncs enseguida reboten i jo també reboto, a vegades.
Mira, dona ràbia, però després tu entres a canasta, la marques,
et compten la falta i quatre tirs més. Això està molt bé.
Molt bé, molt bé. Veus?
S'havia de buscar sempre la part positiva, no, Clara?
Sí.
Digues, Driso.
Driso. Bueno, lo que voy a dir ahora es que abans,
com ha dit l'Ana, li diuen a l'Ana mediometro o pitufina o algo així,
però i a mi també me diuen, per exemple, a mi me diuen, moro.
I jo me pongo nervioso, però al final de tot jo no els faco caso.
Molt bé. Tu no els has de fer cas.
Sí, i en el tema de pobres i ricos, que també està en el tema de l'educació,
perquè hi ha molta gent que són rics i diuen,
ah, mira, aquest pobre és, mira, és un mendigo i riuen i tot això.
Però després, a mi no m'agrada ni ser ni ric ni pobra.
Jo soc normal i m'agrada com soc.
Molt bé.
I això vull que ho escolteu tothom.
Ho escolti tothom.
No, no, no, és que tinc raó, perquè, a veure, ningú us pot riure de l'altre,
perquè, per exemple, si un té, per exemple, el nas trencat,
si un té el nas trencat, que és un ric i el mendigo està molt bé i tot.
Jo no sé, el ric, de què riu, si el mendigo està a mi ok.
Bé, això em fa una mica gràcia, perquè els meus companys s'estan rient, però...
Ho dius en sèrio, eh?
Sí, ho dic en sèrio perquè vull que us curtin els meus pares,
que els meus pares són molt educats i tota la gent.
Molt bé, molt bé.
Recordo.
Molt bé, Driso.
Digues, Niu.
Com ha dit el Driso que els rics potser se'n riuen dels pobres,
però els pobres són més feliços i humils perquè no tenen coses i volen aspirar a tindre-les.
Però els rics ja tenen tot i, clar, no són feliços perquè el que volen ho tenen i ja està.
Molt bé, digues, AVEX.
A veure, un moment, que ara no t'escoltem, a veure?
Que el conte que m'escoltem...
No, no t'escoltem. Ara reclamarem el micròfon i ara ens ho expliques.
Va bé, AVEX? Ara ens ho expliques.
Anna.
Que com ha dit la meva companya Clara, que ella jugava a bàsquet i jo també,
llavors jo quan vaig començar a jugar era molt dolenta.
I totes les nenes me deien, ets molt dolenta, no sé què.
I ara jugo a alguns partits sempre els de sisè.
Molt bé, o sigui que això vol dir que hi ha hagut aquí esforç també, no?
Sí.
D'entrenar, de preparar-se, molt bé.
ÀVEX, ara sí, digues.
Que quan un s'arriba... Ara ja fa una estona que hem escoltat aquell conte,
però que per molt que tinc els dents de conill, que a veure,
mentre que te les rentis o mentre que tu et sentis feliç, ja està.
Els que diguin els altres a tu t'ha de ser igual.
Molt bé, ÀVEX, molt bé. Digues, Clara.
El meu pare, de vegades, porta ulleres i de vegades se les canvia
i nosaltres li diem que no ens agraden i tal.
I ell diu, doncs me la rep en pimple i ja està.
Perquè aquí viuen d'agradar les ulleres.
Ai, ai.
Molt bé, molt bé.
I llavors, la meva mare, jo sempre, com que les ulleres que es compren els meus pares
no m'agraden gaire, perquè, no sé, són ulleres per pares,
i llavors no m'agraden i costa acostumar-t'hi, però al final t'acaben agradant i saps que són les de la mare.
Molt bé, molt bé. Digues, Marta.
Doncs nosaltres a la salle jugàvem partits de futbol, no?
I totes les nenes ens deien, no podreu guanyar, no guanyareu.
I al final vam guanyar i vam tindre la...
La copa.
La copa, sí.
Molt bé, o sigui, al final va guanyar.
Molt bé, molt bé. Digues, Gerard.
Que jo a P4 em vaig fer mal als ulls i vaig tindre que portar ulleres durant un temps, no?
I llavors els nens de la meva classe i els altres em deien
Què passa, quatre ojos?
I així jo passava d'ells i, clar, ells es sentien tan sols per no poder vacilar ningú
que, clar, van deixar de fer-ho.
Molt bé, molt bé.
Tu el sol ja s'ha de dir, amb ulleres Ibec millor, no?
Ibec millor. Digues, Ariadna.
Doncs que...
Ara, Ariadna se n'en recordarà. Christian.
Que jo faig hip-hop, vale?
I vaig començar amb set anys
i els nois i noies que ja començaven ja fa temps
doncs se'n rien de mi perquè no memoritzava els vals
i ara ho faig jo millor que elles i que ells.
Molt bé.
Ara jo no m'enric d'ells.
Ara te'n podries enriure d'ells però no ho fas.
Molt bé.
I ells els donen compte.
Molt bé, així m'agrada.
Digues, Anna.
Que el Christian fa hip-hop, vale?
I una nena del col·le s'enriu d'ell perquè com és gras
quan s'emou no ho fa molt bé.
Però a mi m'assembla que ho fa molt... superbé.
Llavors jo estic contenta del que fa i ell també ho deuria d'estar.
Molt bé.
I a ell no li importa el que li diguin els altres.
Tu, Christian, estàs contentíssim, eh?
Que sí.
Home, ja ho acabes de dir.
Ara fa les coreografies més ben fetes.
Clar, perquè jo sé qui és aquell nen i ell no és que sigui perfecte.
Té molts efectes.
Molt bé, molt bé.
Ningú és perfecte, no?
Molt bé.
A veure, Judit.
Jo tinc una amiga que fa hípica, no?
I des dels 5 anys.
I l'any passat va fer el seu primer concurs i va quedar per les últimes.
Però aquest any ha tornat a fer el mateix i ja ha avançat una mica.
i potser quan ja sigui més gran, algun dia podrà quedar primera.
Molt bé, molt bé.
Vinga, Drifo, digues.
Doncs, com ha dit el nen que hem escoltat ara...
Sí.
Bueno, ara no, perquè ara l'ha dit la Judit.
Com ha dit el Christian, no?
Sí, el Christian.
Digues.
Bueno, que jo, hi ha un nen que riu de mi, eh?
I bueno, i aquell nen quan riu de mi, jo també em riu...
Te'n rius d'ell.
Jo, jo, jo m'enriqueixo.
M'enric d'ell.
M'enric d'ell.
Perquè, a veure, no tinc que fer-ho, perquè, a veure, ell té problemes.
Perquè, a veure, ell és bon nen.
En el fons és bon nen.
Però, a veure, si un dia està amb el seu grupet i comença a dir...
Ai, és que el Drifo és un piso.
Ai, que això, ai, que l'altre.
Però, pues, a mí, me pongo nervioso, como le he dicho antes.
i, bueno, a veure, se té que dir...
se té
que dir-li a la senyoreta
però
també se té que
defendre, però
no amb cop de punts,
sinó amb
la boca.
Molt bé, molt bé.
Espera, espera, eh?
El que hem dit abans,
el respecte és una cosa molt sèria
perquè, a veure, cadascú és com és
i no hem de reir-nos
de ningú, perquè
si un és gordo
i l'altre, fufu,
no importa
perquè, a veure, ara m'estic
rient de les paraules, però
no importa si un és això
i l'altre és allò, perquè, a veure,
tots som iguals
i això
ho hem d'entrar en el cap
perquè tots som iguals.
Molt bé, Marta, digues.
Doncs jo faig jazz i jaj,
i nosaltres no és molt
habitual que vinguin nens a jazz,
però una vegada va vindre un nen
i, bueno, tots es reien d'ell
i jo i una nena
que és la meva amiga
li intentàvem ajudar
amb els passos i tot.
Molt bé.
La qüestió és que tots en sapiguem, no?
Digues, Maneu.
Jo tinc una amiga que és xineta
que ve de la Xina
i a ella li agrada tal i com és
i això, i tot,
i que jo sàpiga,
ningú no li ha insultat.
Molt bé, molt bé, perquè sigui d'un altre país
no passa res, no?
Digues, Clara.
Que moltes vegades,
com deia abans d'Ariana,
bueno, abans d'abans,
que la gent a vegades s'insulta
només perquè t'enveja.
I és impossible que una persona
no tinguin enveja
perquè tothom té una mica d'enveja dintre.
I llavors,
a l'Ariana, per exemple,
deia que quan estava a l'estiu
es fica molt morena i tal i tal.
I jo m'ha dit a la meva mare
i a l'Ariana hi posarem una morena
perquè estic blanca com un paper,
però mira.
Però cadascú és com és, no?
Sí.
Cadascú és com és.
És el que hi ha, i mira.
Molt bé.
Si no es pot tenir, no es pot tenir.
Molt bé.
Digues, Gerard.
Que jo a casa de la meva cosina
hi havia dos nens
que sempre estaven allí molestant-nos, no?
I llavors,
la meva cosina té un...
té un cosí que es diu Joel
i el Joel té una mica dalt
de la casa de la meva cosina
que es diu...
Bueno, no ho sé com es diu
perquè no em va donar temps.
Però després hi havia dos nois grans
que quan un se'n va anar
l'altre sempre ens seguia a tots llocs
per molestar-nos sol.
I després li vam dir
Pare, ja.
I ell, no, no és vostre tot això, ni res.
I llavors li vam dir
Pare, pare, ja, sisplau.
I llavors va parar
però després el dia següent
un altre cop va seguir
però ara amb l'altre nen
que es va quedar fins més tard.
Amb l'altre.
I llavors deien...
I es cansarà.
I llavors es deien
que si no els deixeu seguir-vos
us donarem cops de puny a la cara
i tot això.
Però ja es cansarà, o no?
Ja es cansarà.
Aria, me digues.
Doncs que abans, a quart
quan anava amb la Clara i la Marta
i el grupet
jugàvem a futbol
i no ens hi portava
perquè hi havia com unes berenes
que les fiem servir
de porteria
i la Clara
ens ensenyava a jugar a futbol
o qualsevol altre company
que ens ajudava.
Us ajudava entre tots, no?
Sí.
Molt bé.
Digues, Anna.
que jo, quan tenia quatre anys
feia ballet,
però com no sabia escriure,
les nenes que ballaven amb mi
se'n reien.
Llavors, em vaig desapuntar
i no m'he tornat a apuntar
perquè no m'agrada ja.
Però abans,
quan me vaig desapuntar,
vaig començar a escriure
i ja no m'agrada
el ballet, sí.
Molt bé.
Però ara saps escriure bé,
que sí.
Molt bé.
Digues, Marta.
Doncs el que ha dit l'Ariana,
la meva companya,
nosaltres entre el grup
sempre ens ajudem
i jo crec
és el que es té que fer
perquè, a veure,
un no sap ballar
i jo li puc ajudar.
La Clara sap fer bàsquet
i jo no sé fer
i m'ajuda.
Molt bé.
Cadascú,
les seves qualitats,
el que més sàpiga fer
és ajudar els altres.
Digues, Àlex.
Jo tinc una amiga
que té unes ulleres
que són,
o sigui,
estan molt grans
perquè no veu del tot bé
i li costa molt veure
i aquestes ulleres,
perquè les té tan grans,
li diu
que són,
que és una noia gafota.
Si jo jugo amb ell,
jo jugo amb ella
i estic amb ella
i la pollo
perquè, o sigui,
ella no s'ha d'ofendre amb això.
O sigui,
hi ha de ser igual.
Molt bé.
Tu vidius o no?
Tu vidius,
oi què sé,
a la amiga?
Jo la pollo i jugo amb ell.
Molt bé,
així m'agrada.
Digues, Niu.
Abans també ho han dit
que els que t'insulten
és que t'enveixen,
però clar,
els que són d'aquests
que t'insulten,
hi ha alguns
que són molt valents
i t'insulten molt
quan estan amb el grupet,
però quan no estan
amb el seu grupet
són més tímids.
Com vençols,
no diuen res, no?
Sí.
Fem una cosa,
abans de també continuar
amb totes les mans
que tenim aixecades,
escoltarem també
l'altre conte
i així parlarem
d'un altre tema.
Es diu
La llista
de la felicitat.
Avui em toca a mi.
Em dic Xavier
i us convido
a escoltar
un altre conte
per xerrar.
Diu
l'aventura
de la vida.
La llista
de la felicitat.
Fa uns quants dies
vaig anar al cinema.
Em vaig tornar
a fer pols.
al protagonista
de la història
no li passava
mai res bo,
només coses dolentes.
Per això,
quan vaig arribar a casa
vaig prendre una decisió.
Encara estudies
aquestes hores?
No, mare.
Aleshores,
què fas?
Escric.
I es pot saber
què escrius?
No es pot saber.
Com vulguis,
però no t'oblidis
de pegar el llum
abans d'anar-te'n a dormir.
Aquella va ser
la primera nit
que ho vaig fer.
Ara ho faig sempre.
Abans de dormir-me,
apunto a la llibreta
tres coses
que m'han fet sentir bé
durant el dia.
I no apuntes
les coses
que t'han fet sentir malament?
No.
Aquestes coses
també són importants.
Jo sé que la Yolanda
té raó,
però no vull saber
res de males notícies.
Ja n'hi ha prou
amb les de la televisió.
Si no anem amb compte,
acabem pensant
que tot és dolent.
Per això,
prefereixo apuntar
només punts positius.
et felicito, Xavier.
Cada vegada jugues més bé.
El triomf de les girafes
contra els ossos
i la invitació
a l'aniversari
de la Marta.
Quina altra cosa
m'ha fet sentir bé avui?
És impossible
que només hi hagi dues coses.
Xavier,
l'Hèctor et demana
el telèfon.
Ja hi vaig.
Digui?
Hola, Xavier.
Hola, Hèctor.
Em podries deixar
la cançó
que hem escoltat
avui al pati?
La de l'aventura
de la vida.
Sí, aquesta.
M'ha agradat molt
i voldria gravar-me-la.
Entesos.
Te la porto demà
a l'escola.
D'acord.
Gràcies.
Fins demà.
Amb aquesta trucada
he completat
la tercera cosa bona
del dia
que em faltava
apuntar la llibreta.
Tot s'hi val,
fins i tot
la lletra d'una cançó.
Què és tot això
que escrius?
Coses bones,
mare,
coses bones.
La llista
de la felicitat
és un conte
per xerrar
de l'aventura
de la vida.
Tornarem amb una altra.
Fins aviat!
Viu l'aventura
de la vida.
Bé,
jo crec que ja tots
fèiem una mica
la llista
de coses bones
que hem fet
o que ens hem passat
al llarg de la setmana.
Mireu,
els últims 10 minuts
que ens queden
podríem fer això.
Fer una llista,
no?,
o dir de coses bones
que ens han passat
a la setmana
o avui.
Home,
una cosa bona d'avui
seria haver vingut a la ràdio,
no?
Sí o no?
Sí.
Sí, no?
Algú diu que no.
No, tots diem que sí, no?
Sí, sí.
I després, a més,
vosaltres heu treballat allò de
M'agrado perquè tots tenim
alguna cosa bona
i això també,
cadascun remarquarem
una cosa bona de nosaltres.
Què us sembla?
Vinga, va, Arianna,
comencem.
Jo el que vaig escriure
a la televisió,
que ara me'n recordo,
era que m'agrado
perquè tinc una...
un somriure natural,
soc optimista
i...
i quan s'emporta
la contraria
me'n fa dur.
Això seria molt negatiu,
una miqueta, no?
Sí.
Molt bé.
I escolta, Mariana,
alguna cosa bona
que t'hagi passat aquesta setmana?
Què creus?
Bueno,
l'anar a la ràdio...
Anar a la ràdio...
I...
doncs, no ho sé...
És que ara...
Bueno, ja és prou bona aquesta,
no?
Acabem la setmana,
bé.
Acabem la setmana,
bé.
Vinga, va,
anirem fent això
una mica en ordre.
Ara m'ha ajudit.
Doncs que jo vaig a escriure,
no?
Que m'agrado
perquè, o sigui,
jo soc diferent
de les altres nenes
perquè hi ha molt poques nenes
que, per exemple,
els agrada el futbol
o coses diferents.
I a tu t'agrada
perquè a tu t'agrada el futbol
i t'agrada així com ets,
oi que sí?
Sí.
Molt bé.
I escolta'm,
una cosa bona d'aquesta setmana
o què?
Va, això us ho deixo pensar
una miqueta més.
Drisso.
Bueno,
aquesta setmana ha sigut molt bona
i a mi,
perquè jo em lliverteixo,
em lliverteixo sempre.
Aunque no faci res,
jo soc com soc
i m'agrada com soc
perquè, a veure,
amb la meva família
soc amable,
soc molt bo
i amb els meus companys també.
Molt bé, per tant...
I bueno,
i avui tindria que ser
un dia molt especial.
Després.
Vale.
Després descobrirem per què, això.
Àlex, vinga.
Que hem de...
O sigui,
el conte que hem escoltat ara,
que nosaltres hem de ser feliços,
o sigui,
no hem d'apuntar
coses dolentes de nosaltres,
sinó coses bones
que ens hagi passat.
Molt bé.
Hem de deixar
el dolent que ja ha passat
i hem de passar el bo
que està ara en present.
Molt bé, molt bé.
I tu què?
Alguna cosa bona d'aquesta setmana,
Àlex, o què?
Sí, vindrà a la ràdio.
Vindrà a la ràdio.
A veure si algú
és una mica més original.
Mariana,
té alguna cosa més original?
Jo,
quina?
Ara ho direm.
Vaig fer un examen de verd
i me la va sortir molt bé.
Jo no m'esperava
una nota tan bona,
vaig treure un 8.
Molt bé.
Per tant,
home, això està molt bé, no?
Sí.
Va ser una cosa bona de la setmana, eh?
Jo m'esperava,
doncs,
una altra nota,
però és que me la vaig descombrar molt
perquè no sabia,
però no sé.
Tenies el dubte, no?
Sí, el dubte.
Vinga, Joel.
Jo a la targeta
vaig escriure.
Soc respectosa
amb les persones
i ordeno els caldeixos
i estic molt ordenats
i m'agrada el futbol.
Molt bé,
perfecte.
I alguna cosa bona d'aquesta setmana
jugueu o què?
Sí, que el diumenge
faig un torneig
a Geïda.
Ah, molt bé.
De què?
De futbol.
De futbol.
A veure si guanyeu, doncs, eh?
Sí.
I ens ho explicaràs.
Nil, què?
Que jo m'agrado
perquè sóc amable
i mai contesto
a la tutora
i als meus pares
i els meus amics
em poden comptar amb mi
per jugar a qualsevol cosa.
Molt bé.
Per tant,
estàs allà sempre
al costat dels amics.
Sí.
Molt bé.
Hi ha una cosa bona
d'aquesta setmana?
Sí, un control de matemàtiques
que vaig fer
i que vaig treure un 9 i mig
però per una tonterietat
no vaig treure un 10.
Quasi el 10, eh?
Quasi.
Sí.
Molt bé.
Una cosa molt bona.
Doncs vinga, Gerard.
Que també
jo tinc uns amics
que sempre m'han ajudat.
Per exemple,
la veïna de dalt
també quan jo era petit
sempre m'ajudava
quan jo em feia mal
o algú semblava, no?
I després,
que també tinc els germans
que sempre m'ajuden.
Per exemple,
a música
no en tenia una cosa
i el meu germà
em va ajudar
perquè el meu pare
i la meva mare
no saben quasi res de música.
Molt bé.
Per tant,
qui et sap de música
el teu germà
et va ajudar una miqueta.
Molt bé.
Alguna cosa bona
d'aquesta setmana?
Sí,
tindre uns amics
que sempre m'ajuden.
Molt bé.
Perfecte.
Digues, Marta.
Bueno,
jo m'agrado
amb els meus amics
i mai contesto
a la professora
ni a ningú.
Molt bé.
I a mi m'agrada
aquesta setmana
perquè vinc a la radio
i a més
aquesta setmana
vaig a ballar
amb la meva amiga
que també surt
i no sé,
m'agrada molt
aquesta setmana.
Molt bé.
Clara, vinga.
Bueno,
doncs jo m'agrado
perquè a vegades
sóc una mica antipàtica
però mira,
això és com si
és com ens
i mira,
no es pot arreglar.
Però sé que tinc uns amics
que em suporten
i espero que em suportin sempre.
Molt bé.
Veus que maca?
Molt bé.
I alguna cosa bona
aquesta setmana o què?
Sí,
que amb el que m'ha costat
les matemàtiques
he treu
un set
i no ha estat
tan malament.
Home,
està molt bé,
molt bé.
Digues, Anna.
que jo a la targeta
vaig explicar
que sóc com sóc
i m'agrada com sóc,
no?
I el que m'agrada
aquesta setmana
és que hem vingut
a la ràdio
i que demà
tenim un partit
de bàsquet
que si el guanyem
som primeres
a la Lliga.
Home,
això és molt bo,
eh?
I que ja aneu preparades
o no?
Sí,
però contra l'equip
que vam jugar
el vam perdre.
Ah,
o sigui,
ara és la tornada
o anada
a veure què passa.
Perquè l'alvitre
no pitava res.
Un palà d'alvitre.
Christian.
Jo a la targeta
vaig dir
que m'agrada
com sóc
perquè sóc sensible
i no sé,
m'agrada
perquè sóc així.
Molt bé.
I una cosa bona
d'aquesta setmana
és que els meus pares
i jo
estem adoptant
una nena d'Etiopia
i clar,
nosaltres no sabíem
si ens deixaven dir
que podíem anar a Etiopia
o sí
i ens van dir que sí.
Home,
la notícia de la setmana,
doncs.
Molt bé,
o sigui que aneu cap a Etiopia,
eh?
Sí.
Molt bé,
ja ens ho explicaràs també.
Vinga,
Maneu,
què?
Tu què vas escriure?
Doncs a mi mateix
m'agrado
perquè
sóc responsable,
amable
i
ja està.
Home,
ja n'hi ha prou.
Molt bé,
molt bé,
ja està bé.
I què,
alguna cosa bona
d'aquesta setmana,
Maneu?
Bueno,
sí,
vindre aquí a la ràdio.
Sí?
Així m'agrada.
Molt bé.
A Judit li faltava
la cosa bona de la setmana,
no?
Sí,
digues.
He pensat,
decidirà vindre a la ràdio
i que,
pues,
ahir
va vindre
la meva cosina petita
que,
pues,
normalment
no la veig.
I per tant va ser
una bona notícia,
no?
Tu ets del Barça,
Judit,
o què?
Sí.
No va ser massa bona notícia
aquesta setmana,
no?
No.
Que perdés el Madrid,
sí,
però,
o no?
Sí,
això sí.
Qui més falta?
A veure,
tenim molt poc temps,
hem de ser ràpid.
Ara,
no pateixis.
Ariadna.
Doncs que,
una altra cosa bona que tinc
d'aquesta setmana
és que
jo tenia
aquests controls preparats
i que en un examen
vaig treure-me la nota,
els meus pares
me van dir
que jo m'havia esforçat
i que això ho valoraven.
I l'examen
que farem,
jo el tinc preparat.
I anirà bé,
ja ho veuràs.
Quan ho tens l'examen?
L'examen.
No,
la tarda.
Ah,
aquesta tarda ho tens?
Sí.
Aquesta tarda l'examen.
Bueno,
això del ViniBarradio
ha anat bé
per tranquil·litzar-nos,
no?
Sí.
Jueu,
digues.
Una altra cosa
que m'agrada
aquesta setmana
és que fan el Barça-Madrid.
Ah,
demà
fan el Barça-Madrid.
Barça-Madrid.
Vull que el Barça.
Barça.
Vull que guanyeu Barça.
Que guanyeu Barça.
Sí,
sí,
digues,
Gerard.
Els meus tiets
també estan adoptant
que
els meus tiets
estan adoptant
una nena
però
que ja té 15 anys
perquè els ajudin
a fer les tasques
perquè el meu tiets
que ho hagi mai
d'està a casa.
Molt bé.
Que és comerciant
i clar,
no pot estar
amb la seva família.
I així l'ajudeu.
Molt bé.
Mireu,
les últimes ja,
la Clara
i l'Anna.
Vinga,
Clara.
Bueno,
doncs que
jo estic d'acord
amb l'Anna
que aquest cap de setmana
tenim un partit
superimportant
que a mi no m'agrada
l'ambient
que hi ha
a les grades
quan juguem
amb aquells d'aquí
perquè
els pares
són una mica
superen una mica
massa en sèrio
i no m'agrada
l'ambient
i llavors
suposem que
aquesta vegada
no es passin
tant com les últimes.
Tu has de passar
de l'ambient
i tu concentrada
en el partit.
Ja fa cosa.
Ja fa cosa.
Anna,
digues.
Com ha dit
la meva companya Clara
que els pares
sempre estan insultant
i estan dient
aquestes nenes
fan moltes faltes
i elles també
feien faltes
quan elles feien faltes
no li deien res
però nosaltres
li tocavem
i ja feien res
i començaven a cridar tots.
La millor resposta
serà que guanyeu el partit.
Ja.
Vinga va
i acabarem ja
i abans de posar la cançó
el Drissons ha demanat
que volia dir una cosa
has de ser molt ràpid
si no no tindrem temps
molt ràpid.
Sí, bueno
espero que us ha
agradat
la meva versió
i avui
és un dia
molt feliç
perquè
és el
és l'aniversari
el cumple
del meu germà
i vull dir-li
feliç
cumpleans.
Molt bé
doncs vinga
felicitem el germà
del Drissons.
Felicitats!
Felicitats!
Felicitats!
Felicitats!
Felicitats!
Bueno
espero que t'hagi agradat
la felicitació
un petó molt gran
Quina cançó
hem escollit?
Coconut
i amb aquesta cançó
que veiem
avui
a
abumnes
de cinquè
abumnes
de cinquè D
de la salle de Tarragona
nois gràcies
que vagi bé
adeu!
Fericitats!!!
Fericitats!
Fins demà!
Fins demà!