David Serra, bon dia.
Bon dia.
Què tal?
Home, molt bé.
Regirant papers.
Os hem enviat un Twitter, sí,
des del joc que estava prenent,
des de la botifarra, prenent una tapeta extraordinària.
Del Tarragona de tapes o què?
Sí, sí, disfruta moltíssim.
Ahir vaig començar...
Però tu que ets una mateixa cafè, les tapes, te les prens amb cafè o...?
No, no, no, tinc la foto, després te l'ensenyo.
Ja t'ensenyarem, que me l'ha après.
Bueno, avui m'han convidat, eh?
O sigui, ha sigut aquelles coses que dius, no puc rebutjar,
arribaré a temps, no arribaré a temps...
He arribat a temps.
Molt bé, molt bé.
Però ara estic més content.
I has aprofitat per documentar-te una miqueta sobre les pel·lis
i acabar de recollir informació.
Si vaig amb tota la parafernàlia,
perquè d'estrenes no n'hi ha moltes, eh?
Em sembla aquesta setmana.
Home, jo deia que tenim una cartellera,
o almenys de les estrenes que jo he vist,
però que tenen un puntet com exòtic, no?
Perquè si la pesca de salmón...
Sí.
Aquesta m'ha fet molta gràcia el títol.
Exacte.
No, no, hi ha coses bastant exòtiques.
Aquesta és un dels títols,
però a més també tenim el fenomen literari de l'any,
o sigui, el que podríem dir que és la estrena potent,
que és aquesta dels Jocs de la Fam.
Es veu que sí, tu.
Sí, sí, sí.
És un futurista que jo deia abans,
feia temps que no vèiem una pel·lícula futurista en cartell, no?
Exacte.
I amb aquestes distopies, no?,
que moltes vegades intenten preveure un futur
que després no hi és ni s'apropa, no?
La realitat a vegades supera la ficció.
O un futur d'aquells que encara que sí que arribés a ser així,
l'espectador no se'l creu.
No, no, no se l'acaba de creure.
I aquest, en canvi, doncs fa por, però dius, bueno, podria ser, no?
Bueno, podria ser.
La veritat és que, a veure,
m'apeteix parlar d'aquesta pel·lícula per dos raons.
Tenia molta curiositat per veure què li havia semblat a la crítica,
aquesta pel·lícula.
Bueno, l'he vista, he intentat fer-me amb els llibres,
no els he pogut llegir,
però es veu que sí que és un dels fenòmens literaris
i que, a més, ha tingut, doncs, el...
Bueno, la sort, entre cometes,
perquè ja han venut molts llibres,
de convertir-se en una de les pel·lícules,
doncs, bueno, importants de l'any
des del punt de vista del blockbuster,
és a dir, les pel·lícules que...
Una mica com el Harry Potter i companyia,
pel·lícules que ja se sap d'entrada
que poden arrasar en taquilla,
que a més se té la voluntat
que no siguin només una pel·lícula,
no siguin moltes,
tipus Crepuscle,
tipus Harry Potter, etcètera.
I de què estem parlant?
Doncs ho estem parlant de...
Sí, de què va, aquest jocs?
Jocs de fam, fins i tot,
que em sembla que està doblada al català,
hi ha diverses còpies en català,
a Rolant Playa.
A Tarragona també la fan en català, doncs...
Crec que sí.
També és una bona notícia.
El que passa és que és una pel·lícula
que a més és curiosa, no?
Perquè es juga molt amb el tema
dels mitjans de comunicació,
o sigui, en el qual, doncs,
hi ha com una competició mortal,
o sigui, diguem-ne,
s'ha de enfrontar joves escollits
d'una sèrie de districtes.
Bé, la veritat és que tenia ganes de veure-la,
perquè a la novel·la sembla que treballa molt
els aspectes dels personatges,
és una mica com el Juego de Tronos,
que treballa tot el que serien
els punts que donen valor a una pel·lícula,
i en aquesta pel·lícula,
doncs, el que és veritat,
doncs...
Per mi ha quedat només el que és l'os,
o sigui, no té...
no té...
o la pell, podríem dir,
perquè no té profunditat.
Problema.
El problema és que és una pel·lícula
que passarà molt ràpid,
que jo crec que tindrà èxit,
una miqueta com ho vam parlar
del Battleship,
però que fins i tot no acaba de...
Jo penso que és molt poc arrodonida.
És una pel·lícula que a mi
m'ha decebut fins i tot
en els aspectes que normalment
aquest tipus de pel·lícules
no decebren.
Saps què vull dir?
O sigui, fins i tot en el tema de l'acció,
jo no he trobat que sigui
una pel·lícula molt encertada.
No he trobat la flapa
que pot tenir una pel·lícula
d'aquestes de hollywoodenses
amb molta pasta
i tirant milles.
El que m'interessava, sobretot,
era el fet que surten, evidentment,
el Woody Harrelson,
que fa el paper d'entrenador,
surt el Daniel Sutherland,
o sigui, els grans actors
fent un paper de tirar,
i després l'actriu,
l'actriu protagonista,
que estava buscant el nom
i que es diu Jennifer Lawrence,
és probablement
la troballa de la pel·lícula.
Diguem-ne que estem parlant
d'una actriu
que sí que encaixa
amb el perfil
que describís les novel·les
i que, bueno,
fidelitat o no fidelitat,
la pel·lícula jo penso
que tindrà èxit.
No és una pel·lícula
que m'hagin entusiasmat.
Jo recomanar-la
com una recomanació
d'aquelles...
No la recomanaria.
Tota manera,
sí que es va adreçar
d'un públic,
a públic adolescent...
Absolutament juvenil.
Sí, eh?
O sigui, la saga Crepúsculo
ara desemboca
en els Jocs de la Fam.
Va per aquí.
O sigui, el que, clar,
li manca tota la crueltat
que probablement té la novel·la.
Ja t'he dit,
la novel·la la llegiré
i aquesta pel·lícula
prometo comentar-la
perquè, com que serà
una pel·lícula
que durarà en taquilla
i miraré a veure
si puc fer una lectura ràpida
amb la novel·la
i sumar una mica
el que la gent va trobar
en la novel·la
que potser és molt interessant
i que, francament,
és el que deies tu,
feia temps
que no veia
una pel·lícula sense ficció.
A veure,
l'argument una mica
l'hem vist també
amb més matisos o menys
amb altres pel·lícules.
És com deien,
en un món futurista,
hi ha aquests jocs cruels
en què, en certa manera,
se sacrificen nois i noies
que envien de cada districte
a fer els jocs de la fam.
Només pot quedar un.
Només pot quedar un.
Llavors,
hi ha un entrenament,
el darrere...
Battle Royale.
La pel·lícula
que van veure a Sitges
és un dels referents
infinitament millor.
Molt més sorprenent.
Està el tema
dels mitjats de comunicació,
com s'espectacularitza
a un tema de mort.
Recordo també...
Ho hem de fer a escenes
de Mad Max, per exemple, també.
Sí, sí, sí.
El que passa és que,
ja t'ho dic,
el que em va sorprendre
és que,
sent una de les pel·lícules
més esperades,
doncs jo no vaig trobar
que tingués frapa.
O sigui...
Potser està tan allogerida
i descafeinada
precisament per presentar-la
en públic així,
doncs més...
Sí, però clar,
el dubte que jo tinc
i que em va despertar
veient-la
és el fet que
la gent parla molt bé
de les novel·les,
però molt bé, eh?
O sigui,
jo sentim...
una mica el que va passar
amb Juego de Tronos
que també la vaig descobrir
gràcies a Juanjo
i clar,
jo penso que sí.
Hi ha una altra
de les persones
que és el meu company Víctor
que també m'hi havia parlat
molt bé d'aquesta pel·lícula
i d'aquí records,
no de la pel·lícula,
des del tema
de les novel·les,
doncs, bueno,
clar,
és que a mi m'ha sorprès.
M'ha sorprès
el descafeinat
de la clara principal.
Potser apropeu-vos primer
la novel·la,
per cert,
autora Susan Collins.
Sí, sí.
Ja ho sabeu.
Un tema és que
una crítica,
però el que estic veient
tampoc és que la deixi
gaire bé.
En tot cas,
sí que és l'estrena
per tota la repercussió
que té al darrere i tal.
Sí, sí.
Tenim més títols, eh?
I quedem-nos en els que tu vulguis
perquè no sé si podrem anar
per totes.
Mira,
Sol Surfer,
una de Surferos,
que, home,
només pel tema
i amb Dennis Quaid,
doncs, bueno,
és diferent.
Sí, sí.
Quisequi, Milagro.
Aquest té un regostet oriental,
no?
Sí,
la Quisequi
l'estan fent a Tarragona també
perquè no tenim el dubte.
No ho sé, però...
Bueno, a veure,
aquesta podria ser
la pel·lícula curiosa de la setmana
que podria estar bé
si l'estem fent.
És una de les pel·lícules
que estan millor valorades
per la crítica,
doncs,
que recupera una miqueta
la màgia d'aquest món infantil
i des del punt de vista
de lo que serien
les mirades
tan sàvies
dels orientals.
I la de Sol Surfer
és més aviat al contrari.
Tota l'estètica
i fins i tot la filosofia
que hi ha al voltant
del món de l'esforç
i de la superació personal,
no?
Que en aquest cas
està basat en un fet verídic,
o sigui,
com una surfista,
aquesta notícia
més penso que la vaig llegir,
va perdre un braç
per la mossegada
d'un tauró,
cosa absolutament excepcional,
però que passa,
en aquests jocs passa.
Doncs, bueno,
ella va continuar
enfrontant-se a les competicions,
però tothom ha dit
que és més aviat
un telefilm
ben rodat
que en una pel·lícula
i al metratge.
En tot cas,
la pesca del Salmon Jemen
del Lars Hastrom
aquesta que també es veu
que també és un...
Que és britànic, eh?
Sí, sí, sí.
No us deixem enganyar pel títol.
No, no, no,
despista molt.
Qui és el Lars Hastrom?
Però és l'autor
d'una pel·lícula
que a mi m'ha agradat molt
que és el Xocolat
i que, bueno,
que narra una miqueta
aquest pescar un salmó
per part d'un científic
al joc d'origen
que és el Jemen,
no?
I que a partir d'aquí
aquesta novel·la
que està basada
en una novel·la
que sembla
que va tindre
molt d'èxit també,
que és una mena
de best-seller
d'aquests que parlen
molt de les reflexions
personal,
d'aquest itinerari
personal d'aquest
científic avorrit.
Doncs, bueno,
sembla que recuperem
a la Christine Scott Thomas
que tenia moltes ganes
de veure-la
i en pantalla
amb el Ewan McGregor.
Què passa amb el Lars Hastrom?
Que és un bon director
d'actors,
és una persona
que sap estreure
una miqueta l'espirit
de les pel·lícules romàntiques
i donar-li una miqueta
més d'amplitud de mires
i aquesta pel·lícula
doncs ha estat
tèviament rebuda,
Déu-n'hi-do,
i que a mi m'invita més
a veure aquells jocs
de la fan,
per exemple.
És totalment diferent,
és una altra història.
Un altre públic i tal.
És una història
doncs potser de vital
com dius tu,
de personals que es troben
i de situacions vitals,
diferents, bueno,
moltes.
Pel·lícules amables
que tenim a la cartellera
a descobrir.
I britànica,
britànica,
amb un director
que ve contrastat.
Que pot estar molt bé.
A veure,
del que hem vist...
La pesca, perdona,
La pesca del salmón en Yemen,
diguem el títol.
Títol llarguíssim,
pel·lícules que hem vist
aquesta setmana.
Doncs bueno,
la veritat és que tenim
una cartellera,
ara ho hem de dir clarament,
tèvia.
o sigui,
no...
Jo penso que més enllà
de les batalles
aquestes espacials
absolutament decebradores,
doncs ara tenim
una pel·lícula amable
com pot ser aquesta
del Les Halston,
però és una cartellera
que convida més
a llegir llibres
que no precisament
per l'anunci.
És molt fort,
que ho digui jo.
Però és cartellera de Sant Jordi.
Sí, sí,
sembla que s'han posat d'acord
perquè el que està pervivint
són els blockbusters,
ara estic fent el repàs
amb l'iPad,
i la veritat és que no és...
Aquesta setmana
n'hem comentat dues
que estan basades
en gran bestsellers,
en novel·les, eh?
Aquest és el tema.
Sí, que una mica
el cinema veu
del que ja està escrit.
Veu molt de la literatura.
O sigui,
està molt clar
que la crisi
del punt de vista audiovisual,
no,
és més una crisi d'idees,
però d'idees originals.
El que està molt clar
és que, clar,
la literatura a vegades
té el do
d'otorgar
mons molt personals
i que poden ensamplar-se
amb el món del cinema.
Sí.
Això jo ho tinc molt clar.
O sigui,
fins i tot,
mira el que et diré,
jo ara mateix
estic revisant
la saga literària
de Juego de Tronos
a major glòria
de la sèrie televisiva,
que està molt bé,
i tinc
franques dificultats
per imaginar-me
un món propi
que no sigui
el que estic veient
a la pel·lícula,
a la sèrie,
en aquest cas.
Està explicat allà dins.
Molt atrapat,
molt atrapat,
i la veritat és
que m'ha sorprès
que fins i tot
una deitat
del món literari
com és el Tolkien,
doncs,
amb un autor contemporàni
ha trobat
un digne successor
i fins i tot
jo diria
que hi ha moments
que és superior
a Tolkien.
No des del punt de vista...
Ara diré una bestiesa,
però, bueno,
la diré perquè...
Estem en família.
Estem en família.
O sigui,
Tolkien té una grandesa
que és que literàriament
és superior,
però a vegades
és per a les descripcions
i el que tenim de bo
és que aquest senyor
de la saga
de Juego de Tronos
té una capacitat
d'entretindre,
d'atrapar-te
amb els dials
dels personatges,
de fer de cada personatge
un capítol,
és el que fa.
Cada personatge
té el seu propi capítol
i el seu desenvolupament
i la veritat
és que
R. Martin
és una bèstia parla,
o sigui,
de la nova literatura.
Jo el compararia
també amb autors
a vegades molt inspirats
com el de Stephen King,
que més enllà
de qualsevol crítica
fàcil que es pugui
fer a la seva literatura,
també és capaç
d'extreure
dels seus personatges
moltes vegades
més.
Però clar,
Stephen King
ha sabut
fer un màrqueting
poderós
que el cinema
ho ha sabut aprofitar
i jo penso
que la saga
Juego de Tronos,
que és
una sèrie de televisió
digna,
molt digna
i molt superior
a moltes altres sèries
amb ínfoles
de gran sèrie,
doncs la veritat
és que
literatura
i televisió
serà molt
amb la ignorància.
S'ha dut a la gran batalla?
S'ha dut al cinema?
A Juego de Tronos?
A Juego de Tronos
és sèrie de televisió.
I no hi ha...
No hi ha adaptació,
gràcies a Déu,
que no hi ha adaptació cinematogràfica
perquè probablement
farien una bestisa.
Estic parlant
de Juego de Tronos
perquè Juego de Tronos
ha permès
explorar
fins a la societat
cada un dels personatges
i cada capítol.
Si s'hagués dur a la pantalla
doncs hagués tingut que ser
una trilogia
a lo Senyor
de les Anells.
Sí, sí, sí, sí.
Directament.
Doncs mireu si hem parlat
de coses,
de novetats cinematogràfiques,
de literatura
i hem acabat parlant de tele.
Sí, sí.
La veritat és que...
Però ja t'ho dic,
jo venia ja predisposat
amb el bon apa
que m'ha fet
de parlar més de llibres
perquè és que
realment
la cartera cinematogràfica
no és molt excitant.
Doncs escolta,
o li fem el salt
al cinema
aquesta setmana
o, bueno,
sàpiguem
el que hi ha
que a vegades també
ve de gust,
una mica de no pensar
en res i anar al cinema.
Exacte,
tot ha de dir
i ha fet pel·lícules
de la literatura
a la ment,
a la imaginació,
que és el que toca
aquesta setmana.
David Serra,
com sempre,
un plaer,
molt interessant.
Bon cinema
i bona lletra
i literatura.