oferint els millors torrons artesans
amb certificat d'origen de Xixona.
Gaudeixi de la nostra variada selecció de torrons
amb una àmplia gamma de productes per celíacs.
L'esperem a les nostres botigues,
als carrers Portalet 5, Rambla Vella 27-29
i Canyelles 9 de Tarragona.
José Sirvent Garrigós, des de l'any 1860.
Torrons de qualitat a la seva llar.
Ens queden menys d'un quart d'hora
i això és molt poquet temps per comentar-vos
alguna de les pel·lícules que entren en cartell
durant aquestes festes nadalenques.
Saludem, doncs, ràpidament en David Serra.
David, bon dia.
Hola, bon dia. Una mica pujunt, tot ha de prop.
Ah, sí?
Ah, quina frase, quina frase tan bonica.
Doncs mira, bé, i sorpresa positivament
per la cartellera que tenim,
perquè estic llegint arguments i pinten...
N'hi ha que pinten molt bé.
N'hi ha que pinten molt bé, he fet una mica de feina,
hi ha engusetes que podem parlar, d'altres no...
Bé, sí, podem parlar de tot, eh?
Haurem de fer tria, però,
perquè, com sempre, no tenim molt de temps, així que...
Exacte. Llavors, on vols que comencem? A veure...
Jo vols que et digui, t'ha dit títols
i tu després et tries. Mira, s'estrena, s'estrena avui,
Los días no vividos.
S'estrena també Infancia clandestina.
S'estrena Amor es todo lo que necesites.
Sí.
S'estrena El alucinante mundo de Norman,
que és una pel·lícula d'animació
que a mi m'ha deixat super sorprès l'argument,
fa molta gràcia.
El cuerpo, amb José Coronado, Belén Rueda...
Correcte.
I una pel·lícula, ara, si vols, en parlem.
I s'estrena la que diuen que és la petita joia
d'aquesta cartellera una mica crispatera,
que són Les Sessions, amb Helen Hunt.
Doncs no sé, tu diràs.
A veure, podem parlar...
Si vols, comencem parlant de La joia,
que estic totalment d'acord,
que és la pel·lícula Les Sessions.
Una pel·lícula que, francament,
jo penso que, d'entrada, sorprèn molt,
perquè toca un tema que és un tema molt delicat.
És un tema molt delicat.
Estem parlant de la paraplegia,
o sigui, una persona que té una malaltia física,
bueno, que és un tetaplegic,
i que, evidentment, té una problemàtica molt seriosa,
però estem parlant també del sexe.
Decideix que, tot i la seva malaltia,
als 38 anys ja vol perdre la virginitat.
Llavors, és quan entra en contacte...
Bueno, és quan entra en contacte amb Helen Hunt.
Una història, diuen que molt ben escrita,
de fet està basada en fets reals.
Qui l'escriu és poeta i és periodista,
i diuen que és molt sensible.
No ho sé, una petita joia.
Tu diràs.
Bueno, jo el que tinc que dir és que, d'entrada,
és una pel·lícula que ja entra directament
a la càrrega dels Oscars.
Sí.
És d'aquelles pel·lícules que, bueno,
tot actor que vulgui guanyar un Oscar
i interpreti amb talent,
amb un personatge, amb una disminució física,
doncs, escolta, té molts números
per portar-se a l'Oscar.
Aquí estaríem parlant d'aquest actor,
per mi i per dota,
que és el John Hux,
un actor que, bueno,
l'hem vist creixer en pel·lícules tan estupendes
com La Tormenta Perfecta,
Tu i els demà.
Darrerament ho he seguit bastant
a la sèrie Deadwood
i American Gangster,
l'altra pel·lícula que també interpretava.
A veure, és un actor
que a mi recorda molt el Danny D. Lewis,
en el sentit que és molt polifacètic,
que té unes grans capacitats
per ficar-nos a la pell del personatge
que interpreta,
no és gaire histriònic,
això vol dir que no és un d'aquests actors
que fan de l'acceleració el mètode favorit,
i que en aquesta pel·lícula,
francament,
jo que vaig anar amb moltes reserves,
o millor he dit que l'he pogut veure amb moltes reserves,
perquè, clar,
són pel·lícules que ja d'entrada
busquen la complicitat de l'espectador,
el tema que tracten.
I jo crec que, bueno,
que la veritat és que
em sorprèn,
a mi m'ha sorprès,
que aquest personatge,
que a més té diversos problemes,
o sigui, té un pulmó de ser.
Té totes les problemàtiques fisiològiques,
perquè realment, diguem,
ho té molt cru.
Però, escolta,
aquesta terapeuta sexual,
interpretada amb tanta sensibilitat,
per a l'Illenghan,
ha fet que aquesta pel·lícula
t'obliguis directament
de qualsevol mena de prejudici,
llavors,
te la pots creure.
Sí.
Perquè està tractada,
doncs,
amb ironia,
de fet,
el personatge del John Hux,
jo penso que és un personatge
que està molt ben escrit.
O sigui,
és un personatge que te'l pots creure.
Tu has dit abans,
està basada en fets verídics,
però, bueno,
tu normalment,
quan te diuen això d'una pel·lícula,
doncs dius,
ostres,
cuidao, no?
Anem amb compte.
I la veritat és que
són tres cites,
o sigui,
aquí no es desvelarà res,
que sigui important,
però vam veient,
vam agafant tot el respecte
per aquest personatge
que és l'Ellen Hunt,
però a la vegada
és una complicitat
a dues bandes.
O sigui,
dos personatges,
ole,
ben construïts,
ben dissenyats,
perquè l'espectador
s'oblidi
que està veient una pel·lícula
i es capfiqui
amb una història
que interessa,
que a més,
feia temps
que no veia
una pel·lícula
de personatges,
que per mi els personatges
són els millors
de fets especials del cinema,
en tant i canter-hi.
Amb un guió
que francament
és un guió de risc,
és un guió
que a més
ha sigut
molt ben,
diguem-ne,
interpretat
pel director
de la pel·lícula,
Ben Levin,
que sincerament
no coneixia gaire
de les seves pel·lícules
anteriors,
que probablement
n'he vist alguna
però no me'n recordava,
o sigui,
jo ara mateix
soc incapaç
de dir
què he vist
d'aquest senyor,
però que és que m'he oblidat,
o sigui,
no té pes,
és la capacitat
de fer
de la tragicomèdia
amb unes interpretacions
que són clarament
magistrals,
una pel·lícula
que,
escolta,
és tot un regal
de Nadal,
és tot un regal
de Nadal,
amb això
ho estic dient tot,
no?
Ostres,
que bonic,
eh?
No feia temps
que no parlava
o sigui,
una pel·lícula
que l'he pogut veure
i que jo ara
l'estimo de comanant
amb els amics
i amb les persones
de la família
perquè és una pel·lícula
realment...
Bé,
a mi,
jo també te diré
una cosa,
a mi,
com que el meu pare
tenia d'etablésia
i jo l'he discutit
molt a prop,
és una pel·lícula
que d'entrada
jo he anat
amb els peus de plom.
Aquestes pel·lícules
em fan molta por a mi.
Clar.
Perquè quan coneixes
la problemàtica real,
doncs,
bueno,
canvia tot.
però és una pel·lícula
que ho fa molt bé.
Francament,
La Sessiones
és una pel·lícula
francament recomanable.
Doncs mira,
me n'alegro que ho diguis.
A més,
és d'aquelles
en què està,
jo totes les crítiques
que li he llegit
són positives,
eh?
Vull dir que,
mira,
rodoneta,
rodoneta.
Per on continuem?
Què tal El cuerpo
del José Coronado?
Mira,
A veure,
El cuerpo
és una pel·lícula
que a mi
m'ha agradat.
Expliquem una mica,
expliquem,
un cadàver
que desapareix
d'una,
de la morgue,
i jo tampoc.
Una cadàver
que desapareix,
un policia
que investiga
i ja està,
tot plegat,
un thriller
que diuen
que fa un gir
brutal al final
i que això
la salva
de potser
estar una mica
ensopida
entre la meitat
o de ser
un thriller normal.
Tu què penses,
David?
Tu l'has vista,
doncs.
Sí,
a veure,
és una de les pel·lícules
que,
bueno,
que van inaugurar
el festival
de Sitges
de l'enguany.
A veure,
ben escollida,
ben escollida
perquè és la tercera
vegada
que Belén Rueda,
Rueda,
perdona,
ja t'he traduït
la Belén Rueda,
Josep Corum,
la Belén Rueda
és la nostra
Gemini Curti
del cinema fantàstic.
Ah, mira.
És la dona
que millor crida
del cinema fantàstic espanyol.
És una scream queen
que en diuen,
una reina
d'aquelles de cridar.
Bueno,
jo crec que,
clar,
estem parlant
de pel·lícules
com l'Orfanato
que va ser un èxit,
Los ojos de Julia
que no va funcionar
res malament,
que va funcionar molt bé.
De fet,
el director és el mateix,
jo hi diuen.
Bueno,
és el guionista.
El guionista,
perdona.
El guionista,
que és l'Oriol Paulo.
A veure,
diguem-ne les coses clarament.
És la pel·lícula
que té la sort
de comptar
amb el José Coronado
i que realment
jo crec que és
l'ànima
d'aquesta pel·lícula
que jo,
una vegada
que acceptes...
Perdó, eh?
Sí.
És que m'he ric
perquè, clar,
haguem vist,
haguem vist
el José Coronado
amb aquella pel·lícula
tan estupenda
amb el policia
de Sant Hostinidad.
Sí.
No habrá pas para los malvados,
que, bueno,
que està brutal
i que és una pel·lícula
que jo l'hora comano
perquè ell
és la pel·lícula.
Llavors,
una vegada
que la veus
amb un flequillo
lacio
i fem un paper
que és el mateix
però és molt diferent
de policia
amb problemes.
Sí.
Policia amb un passat,
policia amb un no sé què.
Però,
en aquest cas,
ha fet
l'antítesis
del personatge
del Santos Trinidad.
Una vegada
que supereixi
això del flequillo lacio,
aquí directament,
d'aquest look tan peculiar
que li han fet
que jo d'entrada
em va sorprendre.
Dic,
hòstia,
no,
no pot ser,
perdoneu-me,
però...
No el reconeixes.
Coronado,
si no,
no saps què és ell,
però clar,
diuen,
canvi de look
però una mica heavy.
I la veritat
és que,
francament,
la pel·lícula
se salva
ja no tant
per la veren rueda,
que recordem
que és el cadàver.
Sí,
el cuerpo,
el cuerpo,
mai m'ho he dit,
pel personatge
del...
Del Coronado.
Diuen això,
diuen que és una mica
típica,
sosa,
d'entremig
però que al final
que no us l'expliquis
és sorprenent.
Mira,
jo te diré
que d'entrada
era una pel·lícula
que jo no tenia
els meus prejudicis
però és que al final
surts dient,
escolta,
no és tan dolenta
i a més passes
molt bé l'estona.
O sigui,
el que deies tu,
el giro és argumental
i el darrer plano
de la pel·lícula,
ja veus que m'estic
estalvint
tota la informació important,
saben la pel·lícula,
tenen la seva gràcia.
Llavors surts de la pel·lícula
directament
amb la sensació
que es veu una pel·lícula
que no es talli normalament.
Val.
Potser pel mig
de preguntes que faig aquí
però al final
ja deus,
bé,
mire,
sí.
Perquè és un guió
que es basa molt
en un determinat tipus
de gènere italià
de cine de terror
que és el giallo,
pel·lícules de cadàvers,
pel·lícules de crims
una mica improbables,
amb molts flashbacks
que jo de veritat
als guionistes
els prohibiria
incloure més
d'un flashback
a la pel·lícula
perquè és un tema
que és seriós
i perjudica molt
la pel·lícula
i de veritat
aquesta pel·lícula
la traiem als flashbacks
probablement
tindríem una pel·lícula
millor del que és.
Ostres.
Bé,
la veritat és que
la podem recomanar,
que és una pel·lícula
digna,
amb moltes trampes,
però bé,
que de veritat...
Bé,
ah, bé,
i una altra cosa
que sí que volia dir,
que això m'ho apunta
a tot un paperet.
Digues,
però molt ràpid,
molt ràpidament,
perquè sí que tenim poc temps.
Té un problema greu
amb els sectors de repartiment.
Ah, sí?
Sí,
és una pel·lícula
amb una clara
de descompensació
de càsting.
Però jo sóc dur
amb les pel·lícules de casa
perquè em fa ràbia.
T'ho dic sincerament
que me'n sap greu
fer una crítica negativa
d'una pel·lícula
feta aquí a casa,
que està ben feta,
perquè són pel·lícules
que jo crec
que el nostre cinema
es mereix molt més.
A més,
tenim actors molt bons.
Exacte,
i el José Coronado
que se carrega
la pel·lícula
a la seva esquena
i la porta endavant,
endavant,
endavant,
contra vent i pluja.
Doncs són alguns
dels títols
que entren en cartellera
de les pel·lícules
a partir del dia 25.
A partir de Nadal
estrictament n'entren d'altres
com un documental
de Woody Allen.
No,
Los Miserables
amb un repartiment d'actors
i, bueno,
que no te l'acabes.
Això serà brutal, eh?
I, clar,
és una pel·lícula
que jo aquesta
l'aniria a veure
per l'espectacular
i totes aquestes coses.
I, bueno,
així si vols
que faci quatre
recomanacions directes,
que la gent
no es perdi
una pistola en cada mano.
La pel·lícula espanyola
que ja vam dir
que estava molt bé.
Que si no han vist
el 007
no se la perdin.
que l'escaïfan
està molt bé.
Que és molt divertida
la pel·lícula
Romper Ralf,
la pel·lícula d'animació.
D'acord.
I lo impossible
la seguís fent fent aquí.
O sigui,
que si algú no l'ha vista,
que sisplau,
que vagi corrent al cinema
a veure-la.
La vida de Pi
encara continua.
Sí.
I, escolta,
el Hobbit
que és una joie.
Oi, doncs mira,
hem de passar pel cine
un dia o altre
aquestes festes.
David,
amb tu et deixem
també descansat,
deixem que consumeixis
molt de cinema,
però sobretot,
passat res,
ens ho expliques, eh?
Perfecte.
Una abraçada, David Serra.
Bon porta
i bones festes
i bon cinema.
Igualment.
Adéu.