Fins demà!
que realitzem amb el suport de la Fundació Casa L'Amic
i saludem com cada dions a aquesta hora
perquè ell és el fil conductor del programa
el cap de comunicació de la Fundació Casa L'Amic
el Xavi Saragossa
Xavi, molt bon dia
que com cada dions ve acompanyat
avui acompanyat de Laura Andreu
ella és la sotdirectora d'una altra fundació
la Fundació Leura Tarragona
Laura, molt bon dia
Xavi, per què tenim avui de convidats
a la gent de la Fundació Leura?
La Fundació Leura és una de les entitats
que forma part d'entitats catalanes
d'acció social d'ECAS
aquí a Tarragona
Som al voltant de 10 entitats
i una d'elles és la Fundació Leura
i venim a presentar-la
i a explicar la tasca que duen
a terme des de fa anys
Col·laboreu entre les dues entitats?
Entre el Casa L'Amic i l'Eura?
Feu coses conjuntament?
Ens coordinem una vegada al mes
totes les entitats que formem part
d'ECAS Tarragona
i fem activitats conjuntes
quan vam vindre a les eleccions municipals
vam fer el que feia en polítics
hem fet Tarragona inclusiva a la segona edició
i anem fent diferents activitats
d'incidència política
d'activitats d'incidència
de tot plegat
Avui anem a presentar la Fundació Leura
en anys anteriors
o en temporades anteriors
havíem fet algun programa
i n'havíem parlat
aquí a la sintonia de Tarragona Ràdio
però val la pena
avui amb la Laura Andreu
situar una mica
la història
el naixement de la Fundació
i realment
tota la feina
que esteu fent en l'actualitat
L'entitat ja neix el 1995
per tant, porteu més de 15 anys
Com neix?
Quin és l'esperit?
Quin és la filosofia?
I si aquesta
la de l'any 95
quan neix la Fundació
és la que continua vigent
ara que acabem d'estrenar el 2012
Home, sí
en principi
la filosofia continua sent la mateixa
i més perquè tenim molt clar
que som una entitat social
i més ara
avui en dia
que s'ha de tenir molt clar
que són entitats socials
que són empreses socials
i que són empreses mercantils
i això a vegades
sembla que es distorsioni una mica
Nosaltres vam començar l'any 1995
vam iniciar el nostre treball
amb la implantació a nivell territorial
del pla interdepartamental
per a joves de majors de 18 anys
tutelats i extutelats
eren uns pisos-pons
i nosaltres vam ser l'entitat
que em va representar
aquí a la província de Tarragona
i una altra entitat a Tortosa
Bé, a partir d'aquí nosaltres
vam anar treballant
en l'àmbit de joves
que és el col·lectiu
que nosaltres més o menys
hem treballat durant molts anys
i continuem
que és la nostra essència
i la nostra base
de ser
però vam veure
que hi havia altres necessitats socials
que anaven sorgint
i que la societat en si
no es donava una resposta
prou adequada
llavors va ser quan nosaltres
ens vam ampliar
el nostre camp d'actuació
cap a dones
en situació de dificultat social
mitjançant pisos
concretament a Reus
després vam anar ampliant
però a Reus
hi portem ja des del 2005
amb un pis de suport
per a dones
víctimes de violència domèstica
o en situacions
de dificultat social
perquè clar
no tothom pateix
només violència domèstica
es desencadenen
moltíssims
moltíssims processos personals
i necessiten un espai
on poder-se recuperar
però sense amagar-se
per tant
aquests són els dos col·lectius
joves
i dones
i dones
joves que han estat
sota la tutela
de la Generalitat
i que a partir dels 18 anys
d'alguna manera
necessiten un suport
vosaltres feien
tot el que es
podríem dir
la feina
pont
no?
sí
per que puguin
en fi
estar en plena normalitat
es puguin desenvolupar
en plena normalitat
en la societat
exactament
seria una mica
aquesta la idea
sí, sí, sí
conjuntament amb l'àrea
de superar el jove
perquè ara
clar
fa 15 anys
tot estava molt poc desenvolupat
ara gràcies
hem tingut la sort
que a nivell ja
de la Generalitat
hi ha una àrea específica
per aquest sector
i per tant
podem fer una atenció
molt global
no?
des de l'àmbit
de l'habitatge
l'àmbit laboral
l'àmbit de salut mental
o sigui
tot aquest
i el procés del jove
el pots anar
a fer
assumir
tot aquest tema
de competitivitat
que a nivell social
se'ns exigeix tant
i que amb els col·lectius
tan vulnerables
com passa també
a la Fundació Casal Amic
les tasques
que nosaltres
hem de realitzar
són de triple esforç
no?
perquè són xavals
que no coneixen
realment
moltes de les coses
que nosaltres
del dia a dia
són bàsiques
com una manera
de seure's
com una manera
de parlar
com una manera
de comportar-te
en un moment determinat
i això no són
de xavals estrangers
són xavals d'aquí
llavors
són realitats
que nosaltres
no expliquem
perquè en la nostra feina
ens costa molt
exposar realment
el que fem
perquè són coses
molt profundes
és el dia a dia
d'una persona
i acabes coneixent
realment
tot el procés
d'aquella persona
fins i tot
com dorm
aquesta persona
i també treballem
amb dones
i les dones
necessiten
processos molt llargs
més si venen
de situacions
de certa
conflictivitat
perquè
s'han de començar
a estimar
i a sentir-se
persones
perquè se senten
realment objectes
quan hi ha vegades
surten coses
als films
i tal
i això
pot ser
doncs sí
i molt més
accentuat
llavors
perquè guanyin
autonomia
i
i amor propi
no es fa
amb una feina
de 15 dies
sinó que
necessiten
són processos
molt llargs
llargs
que poden costar
diners
que jo dic
que poden costar
diners
però que a la llarga
beneficien
perquè aquesta persona
fa una vida
normalitzada
i això és el que
fem les entitats
socials
una inversió
prèvia
perquè després
tant de bo
poguéssim fer
prevenció
perquè això
ens és ara
mitjanament
impossible
però això ens permet
un estalvi
a la llarga
podem fer-ho
una bona tasca
perquè donem
recursos a la gent
anem per parts
on se't sembla
Laura
comencem
parlant més
específicament
o amb més detall
del que feu
amb els joves
com ho feu
bàsicament
com treballo
precisament
a partir
d'un pis
o de pisos assistits
que vosaltres
anomeneu assistits
com funciona
són pisos d'assistits
o pisos d'autonomia
aquests pisos
hi ha un educador
que està allí
a mitja jornada
més o menys amb ells
ara tenim un pis
per exemple
de noies
i depèn una mica
del procés
no hi ha un horari concret
perquè cada procés
de cada jove
és diferent
tenim tres places
de noies
i el que es fa
és una mica
oriental
juntament
amb l'àrea de suport
al jove
ja sigui per via laboral
o per l'itinerari
que ell hagi escollit
perquè l'ha d'escollir
el jove
l'itinerari
no li hem de plasmar
l'itinerari
damunt de la taula
ha de ser ell
i això és molt difícil
perquè s'ha de responsabilitzar
una persona
d'entre 16 i 18 anys
s'ha de començar a responsabilitzar
de la seva vida
però aleshores vosaltres
també actueu en aquest període
de 16 a 18
quan encara estan sota
entre 17 i 18
quan encara estan
sota la tutela
de l'administració
sí però ja són
els hi falten uns mesos
per fer la majoria d'edat
llavors es pot fer
un treball previ
abans que
entre cometes
surtin al carrer
i puguin viure
en aquest pis
de fet ara
amb l'àrea de suport
és fins als 21 anys
21
vale
sí
a veure
es va ampliar
la franja horària
d'atenció
perquè
és que
un jove
no és
no és independent
als 18 anys
amb les característiques
socials
actualment
costa molt
llavors doncs
és fins als 21 anys
es pot realitzar
un treball
dins d'aquests pisos
assistits
hi ha casos
molt excepcionals
on hi ha un procés
per exemple
de recuperació personal
molt traumàtic
o molt llarg
que també s'ha donat
es pot allargar
en principi no
però hi ha hagut
anys enrere
havíem tingut
algun cas
molt específic
d'un patiment
bastant
bueno
perquè clar
van sortint cosetes
van sortint cosetes
no
i bueno
llavors sí
que es pot ampliar
i aleshores
aquest itinerari
del que parlaves
posa'ns un exemple
pràctic
perquè la gent
ens entengui
què vols dir
que el jove realment decideixi tri
el que vol estudiar
on voldria treballar
és una mica això
sí
home
plantejant-li
també la realitat
perquè potser jo vull ser astronauta
i resulta que estic treballant
en una entitat social
des de fa molts anys
i volia ser astronauta
som com una mena de suport
com una mena d'acompanyament
com el braç
que s'agafen
i nosaltres els hem d'orientar
però deixant-nos escollir
amb ells
i aquí
és on raula
la dificultat
perquè tu tens les maneres
de veure d'una manera
però has d'acabar
d'empatitzar
amb el tipus de persona
que tens al davant
i quines possibilitats
reals té
si aquesta persona
pot arribar
als objectius
que es marca
aconseguirem més
perquè
la farà confiança
si aquesta persona
es marca uns objectius
molt alts
i nosaltres
permetem que es marqui
aquests objectius
tan alts
aquesta persona
s'enfonsarà
es frustrarà
es frustra
llavors
el que s'intenta evitar
i més ara
es treballa molt
el tema del materialisme
perquè són gent
molt materialista
els xavals que venen
de centres residencials
són molt materialistes
però per l'estructura
que hi ha muntada
perquè és que és impossible
donar
un apropament
és que és impossible
en un centre residencial
ja prou fan
i guanyen confiança
en aquest apropament
que és el que
nosaltres els oferim
o tota la gent
que treballa
en pisos
de joves
d'autonomia
és aquest
tu a tu
dia a dia
i aquest discutir
dia a dia
i hores intensives
treballant
en vells
i aquesta és la feina
que fa aquest mediador
que està unes quantes hores
en aquest pis
un educador
o educadora
en pisos
en què són
de 3 o 4 places
per exemple
i on també suposo
que tot el tema
de la convivència
s'ha de treballar
clar
llavors es fan assemblees
que és
on es posen
punts en comú
a més a més
vull dir
els professionals
en funció
de la dificultat
anem rotant
habitualment
per exemple
ara
jo no
acudeixo
a pisos
sempre
i quan acudeixo
a pisos
són per casos
molt
puntuals
si hi ha algun conflicte
potser
sí
no
alguna alegria
també
però normalment
si hi ha algun conflicte
doncs
diguem-ne que és la figura
que marca
que aquí hi ha alguna cosa
que no està funcionant
i que hem de posar fil
a l'agulla
però ho entenen bé
i quant de temps
poden estar aquests joves
en aquest pis
depèn
si ells entren als 18 anys
o als 17 i mig
i fins als 21
estan fent un bon
aprofitament del recurs
doncs
d'això
poden estar
i normalment estan
a veure
com uns dos anys
dos anys
dos anys i mig
és la part
òptima
per poder
liar d'això
perquè si no
també s'agafa
com
s'enganxen
i tampoc
els hi és bo
perquè hem de volar sols
quants nois i noies
podeu
doncs
amb tots els anys
que portem
atenent
hem atès
a uns
190 joves
però en processos
d'això
de dos anys i mig
n'hi ha alguns
de quasi
quatre
el nostre rècord
és quatre anys
i quin és el balanç
que en feu
positiu
a veure
és
ja n'ha hagut
jo no ho diria
com a fracassos
o no ho vivia
com a fracassos
perquè és la decisió
d'ells
i
quan
tu has estat
treballant amb joves
i han decidit
al final
el que volien
i els has vist
i potser els veus
que malauradament
estan enganxats
a la cocaïna
i no
no hi ha manera
no has pogut fer cap treball
però siguen la seva decisió
i els continues veient
i bueno
busques aquest fil
o sigui
si els ensenyes
a decidir
és el que
el màxim
que pots arribar a fer
l'altre
durant un temps
poden estar bé
tenen recaigudes
són xavals
que són molt vulnerables
si no tenen
si no aconsegueixen
tenir un entorn
racional
una mica
dinàmic
optimista
i tot
és molt difícil
perquè entre ells mateixos
ja s'ajunten
per això es fan
aquestes activitats
que fan el casal
o que fan
altres entitats
de potenciar
una mica
aquest
jo puc fer coses
i puc fer coses
per distreure'm
i aprenc
i per donar als altres
i això
és el bo
aquest enriquiment
entre entitats
i entre
professionals
per tal
de fer possible
que aquests joves
puguin tirar
endavant
perquè
el jove
és el nostre futur
i a vegades
sembla que
perdem una mica
la perspectiva
si no
treballem
insistentment
en la formació
i la capacitació
d'aquests joves
el nostre futur
també serà incert
i quin perfil
tenen aquests joves
hi ha un perfil
molt
majoritari
és a dir
tenen unes característiques
els nois i les noies
que
estan amb vosaltres
tenen mancances emocionals
molts
no tots
però tenen mancances emocionals
i això fa que tinguin
una autoestima molt baixa
no són optimistes
tot el vent negro
no?
tot el vent negro
el
tenen
aquesta sensació
de ser
és que l'estat
m'ha de mantenir
perquè la meva vida
és una putada
i a partir d'aquí
és problema
d'ells
no?
i viuen això
molt malament
no?
viuen
i que tot és culpa
de l'estat
no es miren
el seu malic
no?
llavors
el que han d'aprendre
és a mirar
aquest malic
són els típics
són molt consumistes
donen
sí
és un exís
de consum
brutal
però bueno
hi ha gent
tenen tots
un molt bon fons
o almenys
els que jo
haia atès
fins i tot
els més rebels
de situacions
de conductes
de problemes
conductuals
importants
tenen
es protegeixen
és que
clar
què faries tu
i ara que parles
que són molt consumistes
quina autonomia
econòmica tenen?
però és que ells
ells
el que es converti
jo fa molts anys
que el conec
el que es converti
l'exemple que et vull dir
és que es busquen la vida
són sobrevividors
tenen les capacitats
per sobreviure i tirar endavant
i rebenta de coses
i això
és brutal
brutal
jo
des que estava
fa 10 anys enrere
que hi havia el cas
que es converti
ara quants pisos en teniu?
ara en tenim un
un només
amb aquestes tres places
que comentaves
amb noies
més específic
perquè bueno
durant un temps
ens hem dedicat més
al col·lectiu
de dones
hi ha molta diferència
entre els nois i les noies
d'aquestes edats
hi ha aquestes situacions
que han estat
sota la tutela
de l'administració
a veure les noies
són noies
que busquen
que tenen més dependència emocional
busquen l'ombra ideal
les figures possiblement
que no han tingut
però bueno
portem una temporada
que més o menys
les noies
estan
està canviant
a veure no és que estigui canviant
el perfil
és que
com que el servei
ha anat canviant
i la dinàmica social
han anat canviant
i s'ha anat
professionalitzant tot
els xavals
ja van una mica
molt més orientats
com que hi ha una estructura
molt clara
des de l'àrea
de superar el jove
i treballem
amb una metodologia
de competències socials
això permet
que saben
fins on poden arribar
llavors no treballem
des del fracàs
sinó que treballem
sempre des de la victòria
llavors
en aquest sentit
els processos
són molt més àgils
i molt més fàcils
i dintre de les dificultats
però la victimització
tampoc ens porta enlloc
per la qual cosa
hem de canviar el xip
no som els ninos
pobres
no, no, no
són xavals
que s'han trobat
en una sèrie de situacions
i que han de tirar endavant
perquè tenen dret
a conèixer
un altre sistema
de vida
i és això
el que els ensenyem
això pel que fa als joves
que d'alguna manera
és l'origen
de quan neix
la Fundació Leura
l'any 1995
després incorporeu col·lectius de dones
parlem de les dones
què feu amb
quin programa
o programes
feu amb aquestes dones
en risc d'exclusió social
que ens comentaves
que moltes han estat víctimes
d'algun tipus
de violència de gènere
el projecte es diu
Punt i Seguit
el del joves es diu
La meva llar
i el projecte
Punt i Seguit
doncs va néixer
juntament amb l'Ajuntament
de Reus
l'any 2005
es va posar
un pis de suport
per a dones
per a aquest col·lectiu
a veure
en principi
no es lliga
només a dones
amb violència
de gènere
tot i que n'hi ha
hagut moltes
i el que es fa
és també
un treball
de recuperació
personal
aquí no és
d'integració
sinó que és
de recuperació
Què volem dir?
O què voleu dir
vosaltres?
Sí
quan parleu
de recuperació
social
Són persones
són dones
que estan
visquent
unes situacions
estan acostumades
a viure
estandaritzades
en un model
concret
de manera
de viure
i l'hombre
me dice
l'home
l'home
és qui porta
tot el d'això
i el que l'home
diu
és sagrat
i per tant
per això
parlem de recuperació
personal
sinó que diem
no no no
tu pots discutir
amb la teva parella
tu pots
parlar
que no és discutir
que és parlar
i
de tu a tu
tu pots mirar
els ulls
mira'm a la cara
o sigui
són aquestes
coses
aquestes petites coses
són dones
que és com si
no existissin
són nules
i és
recuperar
la seva essència
l'essència
que nosaltres veiem
i això com es fa?
amb molta implicació
en creure en la persona
en treballar
a nivell de sentiments
a nivell d'efectivitat
és bàsic
jo sempre ho dic
tu pots ser un gran professional
però si no tens implicació
i aquesta part vocacional
apaga i vamonos
t'has d'implicar molt
clar
si no
sí
a més a més
vull dir
depèn
hi ha gent
cadascú utilitza
les seves pròpies
metodologies
jo utilitzo
la metodologia
molt del contacte físic
perquè penso
que són persones
molt insegures
que s'han d'aprendre
a protegir
però a partir del contacte
llavors
com es fa?
doncs
hi ha vegades
plorant junts
com pot ser?
doncs sí
perquè és l'acompanyament
en aquest procés
de dol
és com un procés
de dol
en dir
què faré?
jo tinc molta por
estic espantada
tenen por
tremolós
igual que els joves
què faré?
i més si tenen càrregues familiars
perquè llavors
clar
amb càrregues familiars
aquí hi ha una doble vessant
i és que estan en revisió
per infància
moltes vegades
i el nostre pis serveix
perquè no arribin
a aquest punt
però aleshores
el pis també pot haver-hi
nens
d'aquestes dones?
sí, sí, sí
amb nens
amb nens
amb nens
el treball el fem amb nens
perquè el que volem
és continuar
el nucli familiar
des d'una
vessant
més normalitzadora
i al pis també
hi ha diferents dones
sí, sí, sí
hi ha diferents
es divideix
per nuclis familiars
i llavors doncs bueno
es fa un treball intensiu
i també amb l'entorn
que tenen
o sigui
és a dir
quin entorn
tenen realment
les dones
que estan maltractades
en quina situació real
es troben
si han de fugir
o no han de fugir
què hem de treballar
exactament
perquè aquesta dona
es pugui recuperar
perquè hi ha vegades
el trencament és bo
com ha passat en joves
el fet de trencar
amb la família
els hi ha sigut
la recuperació
però hi ha vegades
no
hi ha vegades no és
positiu
el trencament
llavors s'han de fer
un anàlisi
i per això
entren molts agents
socials
a l'hora de treballar
o sigui
quan es parla
a nivell de comunicació
de casos
d'infants
tot això
és tan complex
és tan difícil
seure's damunt
de la taula
i acordar
què s'ha de fer
amb aquesta família
és molt complicat
perquè a més a més
tots som diferents
llavors
clar
posar-nos d'acord
sobre el futur
d'una altra persona
i a vegades
ens oblidem
i no escoltem
que al centre
que hem d'escoltar
la persona
que hi ha al davant
en el cas de les dones
no hi ha
aquesta part més
d'itinerari
d'assessorament
sí
sí
també
perquè clar
són dones que segurament
no estan inserides
laboralment
i que necessiten
es treballa conjuntament
i molt
colze a colze
amb atenció primària
de l'Ajuntament
d'arreu
sí
sí
a més a més
es fa un treball
molt intensiu
i es posa
a més a més
es treballa amb tots els mitjans
de la comunitat
la xarxa
el treball en xarxa
de ser essencial
clar
s'intenta
que no siguin
dependents
del pis
sinó que estiguin
fora del pis
i si tot es fan
formació
tot es fan alguna cosa
encara que primer
remugen una mica
o ho veuen difícil
però després
saben
espavilar-se
i comencen a agafar
confiança
i ara en tenim una noia
que ha trencat temporalment
amb el nucli familiar
però això li ha servit
per trobar-se
ella mateixa
per fer de mare
per començar
a dir
jo vull fer aquesta professió
formar-se
li ha servit
per això
i la família
la veu
la durada habitual
d'estada
d'una dona
són més curts
més curtes
que en el cas dels joves
depèn
depèn dels processos
amb dones estrangeres
sí que era una mica
més llarg
pel tema de documentació
i bueno
depèn molt del cas
si és un cas
molt greu
llavors
sí que
i el procés
és molt bo
doncs s'allarga
però
normalment poden estar
un any i mig
com a màxim
com a molt
perquè normalment
en pic
tu has aconseguit
arribar
a aquesta dona
i
fer-li aquest feedback
i comença a creure
amb ella mateixa
a veure
n'altres marxen
del recurs
però les trucades
el venir-te a veure
és constant
vull dir
jo ja conec
crius
que tenen crius
d'això
que dius estresri
que et venen a veure
vull dir clar
perquè es manté
una relació
molt d'apropament
i llavors
doncs bueno
però és com un any i mig
per una recuperació
plena
i des de quan ho feu
aquest programa?
2005
2005
i quantes dones
ja?
ara tenim dos nuclis familiars
i bueno
hem atès
no sé si
unes 80
i alguna cosa
de dones
tan satisfets
com del programa
de joves
que parlàvem?
és més intensiu
sí, és diferent
més intensiu
és més
a veure
jo soc
addicta
als joves
necessita
més implicació
fins i tot
als professionals
en tots els sentits
no, a veure
és molt més satisfactori
a la llarga
per tant
el professional
a la llarga
acaba molt més satisfet
de la feina que ha fet
amb el jove
és molt més difícil
perquè
però jo
soc addicta
estic enganxada
als joves
i llavors
clar
per mi els joves
són doncs
intocables
per mi són
una de les essències
de la societat
però
a nivell
de satisfacció
dona més satisfacció
al treball
de dones amb fills
que bueno
que són nens
que acabarien
com els joves
que tenim
i per tant
la gran satisfacció
és que podem treballar
prevenció
avui en dia
podeu evitar casos
de nois que vagin
i per tant
podem fer prevenció
i això
és un dels al·licients
més grans
que pot tenir
un professional
de l'acció social
podem treballar
la prevenció
hem parlat
de joves
hem parlat de dones
amb aquests programes
la meva llar
pisos assistits
per a joves
punt i seguit
pisos de suport
per a dones
en situacions
de risc
d'exclusió social
alguna altra cosa
breument
Laura
en què treballeu
a la fundació
sí
gestionem
l'unitat
depenent
de dones
que són dones
que estan
en tercer grau
de tractament
penitenciari
és amb habitatges
i treballem
la part laboral
d'inserció laboral
juntament
amb
secció
oberta
secció oberta
del
centre penitenciari
de Tarragona
i els resultats
són boníssims
treballem
amb dones
amb un nivell
molt
de calle
i això
et permet
un coneixement
a nivell
de barris
i a nivell
social
i de col·lectius
marginals
brutal
i llavors
tenim també
el programa
Creixen Juntes
que és un projecte
que fem
juntament
amb la Diputació
de Tarragona
i itineraris
d'inserció laboral
amb
incorpora
i reincorpora
que estàvem
financiats
per l'Obre Social
La Caixa
i aquí
pots
amb aquest projecte
de Creixen Juntes
treballes
el medi ambient
amb dones
de presó
amb dones
amb exclusió
i veus
el resultat
vull dir
si vas per Altafulla
ara
veuràs
tot un treball
de restauració
de camins
fets en prei
de ressec
i tot això
i això
ho van fer
les nostres dones
i veuen
el resultat
de la feina
que han fet
i això
és la millor satisfacció
que poden tenir
és el que més
satisfà
en aquest cas
amb aquesta col·lectiu
de dones
quanta gent esteu
a la Fundació
per curiositat?
de professionals
som molt pocs
som vuit professionals
vuit
vuit professionals
fent tots aquests projectes
però bueno
ens creiem
la feina
que fem
d'economia
i de la crisi
i de recursos econòmics
millor no parlar-ne
millor no parlar-ne
esperem
perquè és un fil conductor
que afecta tothom
afecta tothom
i potser
que el més important
i el missatge
més positiu
que sempre es pot traslladar
en aquest cas
a l'audiència
d'un programa de ràdio
és que hi ha coses
que malgrat les dificultats econòmiques
i malgrat la crisi
es fan
es fan amb moltes ganes
es fan amb bons professionals
i amb uns resultats
que val la pena
en fi
avui hem conegut
la Fundació Leura
Xavi
alguna cosa per acabar?
molta feina
i ànims
gràcies
que és l'important
doncs amb la Laura Andreu
la sotdirectora
de la Fundació Leura Tarragona
avui hem parlat
en aquest espai
avui li hem dedicat
aquest espai al carrer
que fem cada dilluns
amb la Fundació Casa l'Amic
Laura Andreu
moltes gràcies
i molta sort
bona feina
gràcies igualment
Xavi Sarabosa
fins al proper dilluns
que vagi bé
que vagi bé
adeu
Fins demà