Temps de tertúlia en aquest matí de dimarts,
dimarts en 10 de gener, una tertúlia que avui convertim
amb el president del Col·legi de Graduats Socials de Tarragona,
Francesc Blasco.
Francesc, molt bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya l'advocat i president del Consorci d'Aigües
de Tarragona, Antoni Huberton.
Molt bon dia.
Bon dia.
I esperem un tercer convidat, que, en fi,
esperem que s'incorpori de seguida,
que és el director de l'Institut Municipal d'Educació,
Carles Cepero.
Per comentar, en fi, diferents notícies d'actualitat.
De seguida parlarem-hi molt de números dels pressupostos municipals.
Ahir a la tarda vam conèixer ja totes les xifres
que proposa l'equip de govern de cara al debat de pressupostos
que tindrà lloc el proper dilluns a l'Ajuntament de Tarragona.
Però abans m'agradaria, en fi,
que féssim una referència des d'aquesta tertúlia
al cas de la dona morta al carrer Caputxins.
Hi ha un detingut ja, la seva exparella,
i el fet que en pràcticament una setmana,
deu dies, deu dies d'any,
portem ja tres casos confirmats de violència masclista.
N'hi havia un quart que semblava també possible,
però sembla que ha quedat descartat.
I estem assistint, doncs, això,
només a Catalunya a tres casos,
probablement, i amb pràcticament tota la seguretat,
tres casos de violència masclista.
Diuen alguns experts, psicòlegs i altres experts en violència domèstica,
que quan es produeixen dies aquests a vacances,
si en què hi ha, precisament, més contactes familiars,
es poden produir situacions tan extremes,
tan violentes com aquesta.
Però, en qualsevol cas,
als nostres convidats,
quina reflexió els porta veure aquests dies als diaris,
doncs, aquests casos de violència a Catalunya?
Bé, sempre que hi ha un cas d'aquests
de violència domèstica,
violència masclista, per res ho sembla ser,
em produeix molta pena, no?
Jo no sé quina relació hi pot haver
amb els dies de festa
amb un increment d'aquests casos,
no ho sé, perquè no ho he investigat.
Jo, no sé,
podria fer una anàlisi una miqueta simplista,
dient, escolti, més que la situació
en general és molt crítica.
La crisi. La crisi també ajuda.
No és per donar-li tota la culpa a la crisi de tot,
però crec que podria ser una línia
que podria anar, no?,
les famílies estan passant moments molt difícils
i això produeix una alteració
de les relacions normals de familiars, no?
No sé si podria ser aquesta línia,
però, en tot cas,
lamentar un cop més casos
i que es produeixin també.
Es produeixen o no es produeixin,
però a casa nostra encara els veus més propers, no?
Ton, el que demostra més és que en els últims anys
s'han fet moltes campanyes
contra la violència de gènere,
però en dies i setmanes com aquesta
sembla que no tenen cap efecte, eh?
No, efectivament, jo no ho connotaria,
vaja, jo no tinc coneixements tècnics
ni professionals com per poder fer una valoració
si realment les circumstàncies ambientals
d'aquests dies i a més influeixen, no?
Però el que sí me n'adono compte
és que tot i enduriments
de sancions punitives, penals,
en aquestes campanyes,
formació que es procura donar
i estar al tanto d'aquestes situacions,
el tema va a més.
És a dir, no tan sols està estancat a turat,
sinó que va a més.
Jo penso que és propi d'uns moments
en què la societat està absolutament materialitzada.
Hi ha una barreja multicultural
de formes de ser, de fer,
inclús personals quasi ètniques fins i tot
que porten a relacions
que no poden mai congeniar
i acaben amb aquestes violències
per una manca de cultura, etc.
i perquè també tenim una societat
que en aquest sentit està molt beligerant.
La televisió no para de donar notícies
molt punyents, de molta violència.
El cinema, els jocs, fins i tot per la canalla,
tots estan centrats en aquestes qüestions,
violència, violència, violència,
i no és d'estranyar que per tot aquest cúmul de raons
es produeixin.
No hi ha per què estiguem amb aquestes dates,
sinó per aquest cúmul de raons
es produeixen aquestes situacions.
Saludem el Carles Tevero.
Carles, molt bon dia.
Bon dia a tots.
Tu que estàs vinculat al món de l'educació,
quina reflexió et porta, en fi,
llegir i veure aquests dies casos com aquests,
aquesta acumulació de tres casos
confirmats de violència de gènere a Catalunya
en només una setmana?
No ho sé, una certa impotència,
per dir alguna paraula.
L'Antoni Vives Obert, perdó,
ho recordava ara, també amb el tema de la formació, no?
Malgrat les societats modernes,
han fet esforços notables
perquè afrontar aquesta, diguem-li, cultura
o aquesta forma de conviure actualment
de l'era postmoderna multicultural
en tots els sentits,
pot ser que hagi influït també
en una sèrie de valors
que anys enrere estaven molt clars,
jo no sé si eren els valors encertats,
però molt contundents i molt clars
respecte al que havia de ser les relacions de gènere
entre home, dona, fills, família, etc.
I potser, doncs, en el temps actual,
això, doncs, ha canviat, no?
Però el que és evident és que
un esforç en el tema formatiu
i en el tema d'aprenentatge
i de respecte a una sèrie de valors
que considerem no només
des de la vessant
judio-cristiana o occidental,
sinó fins i tot universal,
amb la mateixa Declaració dels Drets Humans,
que facin que
es respecti per damunt de tot
la vida
i el ser de les persones,
doncs,
s'incompleixi cada dos per tres.
I és un fet lamentable que...
I la crisi, tu creus que tens...
Jo no m'apuntaria tant,
però tampoc tinc, evidentment, elements...
Això li hauríem de preguntar experts, no?
Però, clar, alguns diuen que la crisi,
tanta crisi, tanta crisi,
tantes notícies negatives
creen més tensions en general, no?
Entre les persones, entre les famílies,
els jocs de treball...
Jo no dic que no, no?
Però una mica ens està servint a tots
una mica també d'excusa, entre cometes, no?
Per justificar moltes de les coses
que no ens acaben d'agradar
de l'actual organització social.
És a dir, que la utilitzem per tot.
Jo crec que se n'abusa.
Jo no dic que no hi hagi...
Que siguin una part de la causa
de moltes d'aquestes qüestions,
entre elles aquest tipus de violència.
Jo crec que sempre n'hi ha hagut
aquest tipus de violència com d'altra.
Entre els sers humans...
Sí.
Però també per això deia
que en els últims anys,
en fi, tothom s'havia posat molt les piles
per combatre aquesta xacra
i, en fi...
Hem de continuar.
Dona la sensació que no...
De quals manera és el preocupant.
El problema és que això va a més.
Que això va a més.
Aquesta és la qüestió,
al meu entendre,
més preocupant.
Tot i el que estàvem comentant...
Potser perquè també es denuncia més
que no pas abans, no?
I coneixem més casos.
No, jo penso que tot precisament
aquests casos que has esmentat
per obrir el...
per anotar el tema de comentari
són casos que sempre han sortit
i que són de tal gravetat
que mai han quedat amagats
ni mancats de denúncia, no?
Però bé, la veritat és que
abans ho comentàvem,
és que tot és negatiu,
les notícies totes són negatives.
Algú deu produir també
en l'ànim de les persones,
tot i les raons que han donat, no?
D'aquest enfonsament personal, moral,
que porta que potser moltes vegades
persones que serien capaces
de contenir-se
amb aquest factor afegit,
doncs perden...
Jo crec que és un caldo de cultiu...
Però...
Perdó.
No, no, és un caldo de cultiu,
no volia...
Jo no et dic que influeixi directament,
però que podria ser un caldo de cultiu...
El context ajuda...
El context ajuda...
Ajuda.
Atencionar-ho tot, no?
Exacte.
Però no creieu vosaltres
que hi ha,
com a factor més rellevant,
aquesta cultura
que s'està difusionant
i promoguent
en tots els àmbits,
especialment en l'àmbit del jovent,
inclús dels nens,
de jocs violents,
de pel·lícules,
fins i tot de dibuixos animats violents,
que és el que mira la canalla
que està en formació.
Això, sens dubte,
ja dic no soc jo un professional,
però sens dubte que un psicòleg
amb especialitat d'educació infantil
segur que hi veu una raó important
que portarà el dia de demà
en situació de persona adulta
a adoptar aquestes conductes tan violentes,
no?, d'arribar,
no hi ha a la bufetada
que és reprobable,
sens dubte,
en l'àmbit de la violència domèstica,
sinó arribar a autèntics homicidis,
assassinats, etcètera, no?
Un altre aspecte que potser...
Amb una violència extrema, a més,
és a dir, 18...
Sí, ganivetades.
Ganivetades, no?
És a dir...
Sí, no, no.
Digues, Francesc.
No, no, deia que un altre aspecte
que potser el ton amb això
ens podria il·lustrar més
és que les mesures d'allunyament,
que en aquest cas...
Moltes vegades no són efectives, no?
No acaben de funcionar.
Llavors, aquí cal fer alguna cosa més.
No acaben de funcionar
i les víctimes hi col·laboren poc.
Això també ho hem de dir.
És a dir,
per les raons que siguin,
però es produeixen molts perdons,
es demanen moltes persones
afavorides per mesures cautelars
d'aquest tipus d'allunyament.
Es demanen que es deixi sense efecte,
etcètera, etcètera.
I acaben moltes vegades,
si us hi fixeu,
la notícia és
hi havia una ordre d'allunyament
i aquella persona,
la víctima havia demanat que...
Bé, per què?
Doncs perquè la relació humana,
la relació de parella,
les relacions...
Les relacions humanes són molt complicades
i les afectives,
i les afectives,
que moltes vegades són circumstancials,
són molt complexes
i, com a circumstancials que són,
porten a aquestes situacions.
I em sembla que el que deia,
que la crisi precisament no ajuda,
és un context que encara fa que sigui més complicat.
Una cosa que m'ha cridat l'atenció,
quan hi ha psicòlegs i sociòlegs també,
però psicòlegs sobretot,
que malgrat això de la violència
en els jocs d'ordinador,
en les playstation, etcètera,
pot afavorir conductes violentes,
però també al mateix temps
les pot alleugerir,
en el sentit que el ser humà,
vulguem o no,
necessita treure,
exterioritzar les seves...
Pot servir per desfogar-se, vols dir?
Sí, d'alguna manera.
És a dir, sí, sí,
hi ha estudis sobre aquest tema,
perquè al final resulta que a societats
on hi pot haver un determinat nivell
de benestar en aquest sentit
i de gaudir
de totes les condicions òptimes
que facin que no hi hagi violència
també se'n produeix.
També se produeix, no?
Tinc casos com el nord d'Europa,
famosos per una vida tranquil·la, pacífica, etcètera.
Que considerem que és un model, no?
Sí, en el que també es produeixen
alteracions d'aquest ordre, no?
O els Estats Units que,
malgrat fins i tot
el tema de tindre llibertat per comprar
i per utilitzar les armes,
doncs no hi ha molts més assassinats
que en altres cultures
o en altres països
i això està restringit i prohibit.
Jo tornaria, no obstant, a intentar-ho
i ja sé que ho estem intentant entre tots, no?
A part de les mesures punitives, judicials, etcètera,
que han d'estar i han d'imperar
i s'han de procurar,
han d'exaltar els valors del respecte
per la diferència del respecte
pel gènere diferent, etcètera.
I no ens ho ha de cap més remei que fer-ho així
perquè, de l'altra manera,
jo tampoc m'explico com és que es poden produir, doncs,
a part d'aquests assassinats,
doncs, guerres, enfrontaments
entre països fins i tot, doncs,
fa poc temps i pocs anys, no?
I buscaríem raons econòmiques,
socials, ètniques, etcètera,
però se segueixen produint.
De totes maneres,
mentre hi hagi cultures i religions
que no mantinguin en situació d'igualtat
de gènere per les persones,
mal anem, no?
Aquest és un caldo de cultiu, també.
És a dir, si la dona està en un eslabó
per darrere
atribuint-li determinades tasques
i falta de drets respecte a l'home,
doncs, clar, no hi ha la bufetada a casa,
sinó tot.
El cas de la dona del carrer Caputxins,
en fi, és una de les notícies tràgiques,
una de les notícies negatives
de la setmana que acabem d'encetar,
la segona de l'any.
Jo la setmana passada,
em deia mitja en broma, mitja en sèrio
en les tertúlies,
els hi demanava als contartulis
si tenien alguna notícia positiva per comentar,
perquè és que ni l'arribada,
ni la setmana de l'arribada
del Reis Mags de l'Orient
pràcticament no ens va donar ni treva
per trobar coses positives.
A mi no m'ha portat res.
Els contartulis somriuen,
però és que, clar, és difícil,
els mitjans de comunicació,
els periodistes,
ho tenim francament difícil
per poder comentar en tertúlies
com aquesta notícies positives.
Avui hem de parlar
de pressupostos municipals,
retallades,
en les últimes setmanes,
entre les festes de Nadal i de Reis
hem assistit a un anunci
de pujada d'impostos espectacular,
retallades des del govern central,
més retallades del govern de la Generalitat,
pressupostos d'austeritat
a l'Ajuntament de Tarragona.
Francesc, tu trobes alguna notícia bona
en tot el panorama?
No, ja he dit que estava intentant,
abans, repassar la premsa,
vam trobar alguna notícia,
no n'he trobat cap.
Però és que ni avui ni fa dies,
ni fa setmanes.
No, no, fa mesos, ja diria jo.
Fa mesos.
Bé, si és el tema
dels pressupostos,
jo he intentat mirar una miqueta...
Els números.
Els números.
Sempre són molt freds, no?
Deixa'm recordar, Francesc,
que la setmana passada
l'alcalde va fer una presentació
una mica filosòfica,
és a dir,
una proposta filosòfica de pressupostos,
i ahir el tinent d'alcalde,
Pau Pérez,
el responsable dels números,
ja va concretar números,
doncs números que, en fi,
per no marejar gaire,
121 milions d'euros
és el pressupost que proposa,
això representa gairebé
un 5% menys
que l'any anterior,
baixen especialment
les despeses de personal
a més d'un 7%,
en fi,
hi ha tota una sèrie de partides,
la setmana passada
ja es va donar a conèixer
que 100 treballadors
de l'Ajuntament
aniran fora aquest 2012,
que es reduirà
l'estructura de personal
en un 20%
en aquest mandat,
de 4 anys,
aquesta és la intenció,
que reduiran molt
les partides
de cultura i festes,
i, en fi,
podríem seguir...
Jo crec que
els pressupostos
que s'han fet
o que s'han presentat
crec que són els únics
que es poden fer,
vull creure això,
jo crec que,
desgraciadament,
la situació ens ha portat
aquests pressupostos,
pots estar d'acord
en que una partida
baixi menys
que una altra,
això pots estar d'acord,
però la veritat
és que els pressupostos
que jo he tingut
oportunitat avui
de fullejar al diari
abans de la premsa,
vaja,
abans de venir,
doncs jo crec que
són irremediables,
no?
M'assobta,
si entréssim una miqueta
al detall,
per exemple,
el tema de promoció
econòmica i l'ocupació,
que inclús
no que es mantingui,
sinó que fins i tot
baixi una miqueta
quan l'ocupació
hauria de ser
d'on s'hauria d'estirar
el carro
per procurar
que almenys
la gent del municipi
puguin tenir
alguna oportunitat
de trobar treball,
aquest em sobta,
però les baixades
que jo trobo
doncs la veritat
les trobo
molt lògiques,
tristament lògiques
diria jo,
jo vaig dir
ja fa unes tertulles
que més important
que això
sigui la imatge
que els partits polítics
puguin donar
d'aquests pressupostos.
El tema de la unitat
que vam dematre fa unes setmanes,
no?
La crida a la unitat
que va fer l'alcalde.
Estem en un període
excepcional
i per tant
deixin ser estat
que si interessos
electorals,
que si vots,
aquests pressupostos
s'han d'apoyar
per tots els partits polítics.
podem estirar
més d'un lloc
que d'un altre
però jo crec que s'han de portar
i fixi-s'hi bé
que també dic
recolzar
ni tan sols
abstenció.
un vot positiu
de totes les forces
polítiques
de l'Ajuntament
crec que donaria
una imatge
al ciutadà
d'esforç
i que s'estan fent
les coses
per solucionar el tema.
I acabo.
Clar,
la conclusió
d'aquests pressupostos
és no per la situació
actual
sinó perquè
ve d'una sèrie
d'anys
que potser
com tothom sap
s'estirà
més al braç
que a la màniga.
I ara han baixat
moltíssim els ingressos.
I ara han baixat
els ingressos.
Recordem-ho a tots
els ajuntaments.
I això,
a més de l'equip
municipal
és culpa
de tots els partits
perquè ni l'equip
del govern
va fer les coses
com ho havia de fer
ni l'oposició
va vigilar
que això es fes
de la manera
que es va fer.
Per tant,
aquí culpa
tots.
Ton,
quina impressió et fa
veure tants números?
Veure els números
amb si mateix
tampoc tinc la capacitat
per fer un anàlisi
i opinar
sobre si la partida
per tant o quant
diners
és suficient
o no suficient.
Penso que estem
en una economia
de guerra
que es diu,
una economia de guerra
i a més domèstica
perquè ens afecta
precisament a casa nostra
on vivim,
on hem de fer
activitats
de manteniment
de tot tipus
les que ens corresponen
en l'àmbit
més proper
que tenim.
Aleshores,
amb una economia
de guerra,
el bàndol,
estem,
els tarragonins,
independientment
d'opinions
i colors polítics,
al mateix bàndol.
Per tant,
aquí estem
a la mateixa
trinxera,
estem lluitant
contra el mateix
front,
que el mateix front
és precisament
aquesta crisi...
Utilitzes una metàfora,
Ton,
aquesta de la guerra
que encara
ens deprimirà més.
com que hem dit
que no hi havia notícies
fer-m'ho entenedor
d'una forma molt gràfica.
Això d'estar tots
a la mateixa trinxera
dóna una imatge
allà a la nit
per ensorrar-se.
Potser sí que ha estat...
També és pròpida
després d'aquests dies
d'anar,
la reincorporació
a la feina...
El mes de gener
és dur.
El mes de gener
és duríssim,
la cuesta d'ener.
Però aquest argument
d'això que fas
et fa conduir
a la conclusió
una mica en la línia
del francès
que tothom
hauria de fer
un esforç aquí
a l'Ajuntament
per aconseguir
uns pressupostos.
Aquí hem d'arrimar
l'ombro tots plegats.
Segur que l'equip de govern
està fent el que pot
i amb coneixement
deuen estar retallant
on poden
però fins a un determinat punt
que no comporti
el que al final
estiguem
sense serveis bàsics mínims
o que Tarragona
es degradi
perquè no es fa
el mínim necessari
o que no hi hagi
activitat de cap tipus.
Per tant,
aquí vot de confiança
a l'equip de govern.
Demanar-li a l'oposició
que sigui molt constructiva
i molt positiva
que com deia
estem al mateix bàndol
per tant
esforç per part de tothom.
De totes les àrees
les úniques
que tenen números positius
és a dir
en el diferencial
en el tal percent
són serveis socials
i seguretat ciutadana.
La resta
totes baixen
moltíssimes
en alguns casos
un 49%
per exemple
en relacions ciutadanes
un 31% esports
o un 29%
festes, cultura i patrimoni.
Carles,
algun comentari?
No, jo també el primer que...
En fi,
el positiu
és que s'aprovin
els pressupostos
perquè de veritat
és que també
van endarrerits
respecte al que és
l'anualitat
en el que tots els serveis...
Sí, però aquí tothom
va molt endarrerit,
Carles,
perquè la Generalitat
ara comença
i el Govern Central,
clar, ni t'explico,
acaben d'estrenar-se.
Però això és positiu
perquè si sense
la màxima, diguem-la,
norma
que regula després
tota l'activitat
econòmica, social
i de relacions
i de servei públic
és a partir del pressupost.
Si el pressupost
no s'aprova,
s'endarrereix,
es prorrogi, etcètera,
doncs l'única causa
són maldecaps
i molta incertesa
perquè hi ha moltes...
No només l'equip,
diguem-li,
de treball
propi,
directe de l'Ajuntament,
sinó també
totes aquelles empreses
petites,
la majoria,
la gran majoria,
petites empreses
que treballen
i que serveixen
els serveis de l'Ajuntament
estan pendents
que s'aproven els pressupostos.
Si no s'aproven
no saben
si continuaran treballant
o què passarà
com el seu futur.
O si continuaran cobrant
o quan cobraran.
I si cobraran.
Aquest és el tema
que l'Estat
deu diners a la Generalitat,
la Generalitat
deu diners a l'Ajuntament,
als Ajuntaments
i els Ajuntaments
tenen molts problemes
i deuen diners
a proveïdors.
És una cadena.
És una cadena.
El primer...
No, Antoni,
estic d'acord?
Sí, no, no.
És positiu.
Deixa'm que hi posi una falca.
que l'aprovació
és bàsica i fonamental.
Un pressupost prorrogat
és enganyar-se
tots plegats
perquè si els ingressos
no podran cobrir
aquest pressupost prorrogat
que està claríssim
que no ho podran cobrir
ens estem enganyant
i anirem
encara pitjor.
Per tant,
aprovació de pressupost
com sigui.
I justament
també llegia jo
respecte a la
la diferència
entre això del superhàbit
i el dèficit
i el deute.
El que s'està intentant
amb aquests pressupostos
és reduir precisament
el que es deu.
Anar pagant els deutes.
Anar pagant els deutes
la hipoteca
que guasta
ja no sé
són 8 o 9 milions
que posa l'any
és a dir
són números enormes
però això no vol dir
que el pressupost
s'hagi d'ajustar
perquè no hi hagi
ni dèficit ni de superhàbit.
Una altra cosa
que volia apuntar
i pel que ell digita
que em sembla
que amb això
convé aclarir-ho
perquè toca directament
a les persones
això dels 103
treballadors
que s'acomiadaran
o que deixarà.
Exactament
i jo crec que
també no sé
si ho he sentit
en algun altre moment
o en alguna tertúlia
o algú de l'equip de govern
o el mateix alcalde
i és així
ja es produeixen jubilacions
cada any
a la plantilla dels mil·licos
Una trentena del centenar
són jubilacions.
Després
gent que està treballant
amb treballs
ja expressament temporals
que no són
programes específics
un programa específic
que també s'acabarà
és a dir
home
és que hi haurà
100 o 103 persones menys
l'any que ve
que l'1 o el 31 de desembre
del 2011
probablement
però que
no és exactament
la plantilla
que es considera
que està actualment
treballant a l'Ajuntament
i això crec que també
convé deixar-ho clar
perquè si no
també crea
noves incerteses
més angústia
i més potser
tot allò
que estàvem comentant abans
d'aquest neguit
i
home
pel que em toca directament
jo crec que
educació
en els temes d'educació
que avui també
l'aprens
us salveu
us salveu de la tisorada
parlem als llars d'infants
i a l'escola de música
etcètera
etcètera
ara ho volia comentar
precisament Carles
perquè en fi
eren notícies
d'aquests dies
que també està relacionat
amb els problemes
econòmics
que tenen
les altres administracions
per exemple
les aportacions
a la Generalitat
a llars d'infants
clar
ha reduït
les aportacions
ja fa temps
alguns ajuntaments
han aplicat ja
als pares
aquesta quota
l'Ajuntament de Tarragona
diu que de moment no
però que clar
segurament arribarà
el mes de setembre
segurament
perquè així ens ho va explicar
el regidor d'ensenyament
la setmana passada
i ho hauran de
hauran de pujar
les gotes
dels pares
no és un punt
aprofitant
ja que acaba
aquest tema
que són serveis
diguem-li
entre cometes
no obligatoris
no són imprescindibles
són prescindibles
en qual cosa
no vol dir
que no siguin necessaris
ull
tots els que estem aquí
ara
escoltant
són necessaris
evidentment
perquè si no
la societat
tampoc
les famílies
no poden anar a treballar
no poden
fer les seves activitats
i a la canalla
també se l'ha de formar
ja des del primer any
de la seva vida
són necessaris
ara bé
clar
la societat
ha d'aclarir-se
què és el que
paguem entre tots
a partir de quina edat
quina és la formació bàsica
quina és la formació
primera
sí sí
el debat és
fins a quin punt
això les famílies
i l'altra
que també és necessària
i també és formació permanent
estem disposats a pagar
fins a
quant per tots
i això és el que fa
l'administració
jo no dic que la generalitat
home el que no pot fer
la generalitat
ni l'estat
ni cap administració
ni l'ajuntament
ni una família
ni amb un fill
per exemple
és dir-li
escolta
jo t'ingressaré
jo què sé
400 euros cada mes
perquè tu et facis
les teves
el teu negoci
la teva vida
i de cop i volta
quan ha passat
un temps
i diu
no no 400 no
em cal que et digués
400
ara te'n pagaré 200
perquè no en tinc més
o no
potser sí que està obligat
a fer-ho
però entre administracions
és un greu incompliment
que l'únic que fa
evidentment
és que tots
en surtin perdent
i això
o ho paguen
l'administració municipal
o ho paguen
els pares
i les famílies
sí no
és un altre cas
que la pressió
en aquest cas
de l'escola de música
recaurà sobre els pares
com bé has dit
i deixeu-m'ho dir
un altre cop
a la classe mitjana
un altre cop
un altre cop
que és la que s'està sangrant
últimament més
i la pressió
comença a ser insuportable
el tema de l'escola de música
home
és una pena
és una pena
perquè
com deia el Carles
no és solament
sí que és prescindible
home
però és formar part
de la manera
de ser d'un poble
hi ha una tradició
de musical
Tarragona i a Catalunya
si m'ho permeteu
important
i potser abans
d'arribar
al tancament
que potser
s'ha insinuat
de fer-ho
no sé
produir una selecció
més acurada
dels nanos
que hi puguin anar
reduint
les places
que hi pugui haver
els ensenyaments
jo crec que
hi hauria altres solucions
que això
evidentment
això és una
resta
que portem
la Generalitat no paga
perquè no els paga
el Govern Central
el Govern Central
obliga a pujar
a l'IBI
i aquí també
i bé
vull concluir
amb el que he començat
les classes mitjanes
desgraciadament
les propres ja
perquè ja no m'hi poso
però les mitjanes
són les que
ara han descobert
bueno ara no
ja fa uns anys
que han descobert
que són les que es poden sangrar
i ja no ens posem
amb la pujada de l'IRPF
que diuen que és
no no
si volen
ens hi posem
que diuen que és
que és proporcional
i no és proporcional
sinó és exponencial
però bueno
jo
el que sí que volia dir
amb aquests exemples
és que clar
tenim exemples
en diferents àmbits
això no
de la problemàtica
escola de música
llars d'infants
rebaixen les quotes
la Generalitat
els serveis socials
que la Generalitat
no pot pagar
el que li deu
a l'Ajuntament
els diners
que l'Estat
li deu
a la Generalitat
en moltes altres qüestions
i és com una mena
de cercle
ton
del qual no ens sortim
i segurament sí que
com deia el Francesc
el que acaba rebent
és aquesta àmplia capa
de la població
que a més li han anunciat
aquest augment
dels impostos
de l'IRPF
i l'IBI
que Déu-n'hi-do
i l'IBI
que per exemple
l'IBI també sí que pot ser
una bona manera
per recaptar uns quants diners
més ingressos
per part de l'Ajuntament
i més dels que no et fan
de l'acord
a l'IBI estarien d'acord
el ton
a l'IBI sí
estaria d'acord
en què?
en què això ajudaria
els ajuntaments
en general
a augmentar els seus ingressos
sens dubte
és una font d'ingressos
és a dir
no sé si s'ho ventaria
o no s'ho ventaria
o si la mesura
val la pena aplicar-la
pel resultat
que pugui aconseguir-se
però sens dubte
és una font més d'ingressos
i la pujada d'impossos
per exemple
de l'IRPF
del que tant s'està parlant
allà
que és descomanant
el Consell de Ministres
jo crec que hi ha
un percentatge molt alt
com perquè es pensi
en tornar a pujar
a l'IRPF
l'IRPF
home aquí diuen
que pagarem impostos
com a Suècia
però amb els mateixos serveis
això és una pregunta
suposo
no no no
el que no vull
el que
perdona
el que
el que a mi no
no suporto
és que s'intenti enganyar
no no
és que serà
pagaran els que més tenen
no és veritat
tal com està previst
no és veritat
hi haurà un tram inicial
que sí
però hi haurà un moment
que hi haurà un salt
al percentatge
de l'IRPF
que no serà proporcional
serà exponencial
que ho diguin
clarament
i ja està
home de fet
la recaptació d'ingressos
que preveu el govern central
amb aquesta puja d'impostos
la gran majoria
són per rendir béns del treball
no per del capital
i les nòmines del mes
i el fort
de gener
o febrer
notarem
hi haurà gent
si no ja ho veureu
que cobrarà menys
del que estava cobrant
perquè les retencions
hauran pujat
sobretot les nòmines de febrer
i el gruix
i el gruix està en el tram mig
per tant certament es grava especialment
les classes mitges
sí que està clar que
amb les rentes altes
l'increment
com a resultat
en termes
absoluts
pot ser important
però
en termes relatius
que li puguin
l'IRPF
a una persona
que té
uns ingressos
de 300.000 euros
l'any
doncs bueno
sí
pagarà molt més
que el que paga el tram mig
però
del tram mig
a veure
la patirem
està clar
i no vull ser més pessimista
no vull ser més pessimista
del que toca ser-ho
amb una visió realista
de la situació
quan no hi ha diners
quan
hi ha
dificultats
com per poder pagar
i
les administracions
en aquest cas
és obvi que
els tindran
mireu
el govern de la Generalitat
els equilibris que ha de fer
a Catalunya especialment
no perdem de vista
que estem a Catalunya
i Catalunya és una gran
damnificada
d'aquestes qüestions
en tant en quant
que el retorn
bé
ara no
ensenem aquest debat
bé
però també donaria la sensació
que fa un any
que estem en crisi a Catalunya
i sembla que la resta d'Espanya
fins ara
no se n'ha parlat
aquí a Catalunya
perquè aquí a Catalunya
la patirem molt més
en tant en quant
que tenim menys retorn
per tant
assumim-ho
procurarem
que els nostres governants
a nivell autonòmic
i a nivell local
siguin curós
i ho facin el millor
que puguin
i que tots
tots hi arribem
a l'ombro
això que comentaves abans
de la necessitat
que totes les forces polítiques
vagin
a més
si no a una
bastant a una
jo entenc que cadascú té el seu criteri
cada grup polític
perdona Carles
un moment
ahir
el tirant d'alcalde Pau Pérez
ja en la roda de premsa
de presentació
clar
ja va presentar uns números
dient que
per exemple
doncs havien acceptat
algunes de les condicions
o algunes de les propostes
que el Partit Popular
i Convergència i Unió
havien fet
en els últims dies
entre altres coses
perquè clar
el govern necessita
almenys l'abstenció
d'alguna de les transformacions
polítiques
i Pau Pérez
va posar alguns exemples
d'acords
amb els que ja s'havien arribat
amb aquests dos partits
sí, sí
no, no
jo no dic que
com s'ha comentat
que la tortura
d'algun grup polític
pugui fins i tot a favor
però jo ho dubtaria moltíssim
allò que diem
amb l'abstenció n'hi ha
però
ja és una postura correcta
l'abstenció
és suficient
per i un sí
no donaria una imatge
d'unitat i de confiança
als ciutadans
evidentment
i no ho descartem
no, no
però què passa
per donar un sí
no ho descartem
no passa res
hi ha moments
de dificultat
i de crisi
i de necessitat
de reduir el dèficit
etcètera
que sigui convenient
o que sigui
en fi
que es veurien bons ulls
jo crec que sí
però
ho veig molt difícil
això
no, no
demanar una heroïcitat
a l'oposició
sigui del color que sigui
i nosaltres
tres mateixos
o quatre
estem aquí
en aquesta taula
si volem fer alguna cosa junts
ho hauríem d'estar parlant
des d'un primer moment
i veure
de què cadascú
què és el que hi posa
o què és el que hi treu
jo crec que aquí
la responsabilitat
és de l'equip de govern
el que li ha tocat governar
és el que ha de gestionar
el pressupost
ara bé
escoltar de les forces
de l'oposició
i dir
escolta'm
com ho veus
què et sembla
escolta'm
jo veig que això
ho veig allò
i ho puc arreglar
perquè m'abstinga
perfecte
jo crec que
el que no s'ha de fer
jo ja m'ho volia
un error polític greu
és anar en contra
anar en contra
és a dir
a no ser que presentis
alguna cosa allò
en fi
que arregli tot el món
i tota l'activitat
que ho veig tan cru i tan difícil
estic d'acord
i que no s'allargui massa
molt bé
i que no s'allargui massa
teòricament no
perquè el plenari
serà el proper dilluns
per tant
l'acord s'ha de fer
aquesta setmana
i que el pressupost
sigui possible
que el pressupost
sigui possible
quant a execució
tant per la despesa
prevista
com per l'ingrés
i l'efectivitat
de l'ingrés
és a dir
que
el que es pressuposti
d'ingrés
que realment
sigui cert
realment sigui cert
el descens
d'algunes partides
que es va anunciar
la setmana passada
en fi
potser perquè són
les més sorprenents
i estaríem d'acord
que per exemple
cultura
festes
reduixin gairebé
un 50%
hi ha festes i festes
per exemple
la Dixilan
en fi
em pot agradar molt
amb un o amb un altre
jazz o no
però en fi
jo crec que això
i les subvencions
aquí és on s'ha de retallar
jo ho sento molt
però tu parles
de subvencions
entitats
veïnals
clubs esportius
que ho lamento
que no ho desitjo
però
a l'hora de prioritzar
que és el que ha de fer
un administrador públic
a l'hora d'administrar
s'ha de prioritzar
i prioritzar és
determinades agrupacions
que fan
aporten
activitat cultural
desitjable per la ciutat
potser la tindran
que autofinançar
o buscar recursos
en el sí
hi ha entitats
que faciliten aquesta formació
que hi ha abans
per la cultura
per la tradició
i tal
l'Ajuntament
no pot ser la repartidora
que venia sent
quan podia ser-ho
és que venim d'anys
fantàstics
que es repartien
moltes subvencions
però això s'ha acabat
però hi ha molta diferència
entre uns i altres
és que no sé
si a Tarragona
en deu haver 50, 60
o no sé quantes entitats
en tots els sentits
o més
però jo crec que hi ha diferència
entre organitzar
entre un bloc
en un bloc de cases
muntar la festa
la verbena
i el sopar
i que tenien subvenció
i tenien subvenció
o l'entitat
que es preocupa
que la canalla
que els joves
prioritzem
de totes formes
les partides
que jo he vist
veig un pressupost raonable
jo veig unes
anava a dir
les que pugen i baixen
les que pugen
no
no
no
hi ha seguretat
ciutadana
serveis socials
neteja
crec que també he vist
veig que raonable
les festes
esports
ja ho hem parlat moltes vegades
també baixa
això serà
jo crec que inclús
l'esport professional
ja serà per baixar
fins a zero
en pocs temps
això ens portaria
també un altre debat
molt interessant
sobre els clubs professionals
i les ajudes
que han rebut
i que reben encara
de les administracions públiques
senyors
els acaba la tertúlia
els hi encomano
mitja broma
mitja en serio
que la pròxima vegada
vinguin amb els deures fets
i ens portin una notícia positiva
més optimistes
per comentar
jo la retallaré
per comentar
si troben una notícia positiva
la retallo
i ens la porten
que segur que els oients
del batí de Terraona Ràdio
també ho agrairan
en fi
malgrat tot
malgrat que parlem molt de crisi
que vagi molt bé aquest 2012
també
els nostres
contartulis
que avui ens han acompanyat
Francesc Blasco
Carles Cepero
i Antonio Ver
senyors
moltes gràcies
i fins la propera tertulià
gràcies
adeu
bon dia
bon dia
bon dia