Sintonia de Tertúlia en aquest matí de divendres,
una tertúlia que avui compartirem amb molts periodistes
i amb els mitjans de comunicació,
però no tota la tertúlia és de periodistes.
Però sí que ens acompanya la Montse Cartanyà,
periodista de la Universitat Rovira i Virgili.
Montse, bon dia.
Hola, bon dia.
Ens acompanya la Sandra Ramos,
ella és gerent d'una empresa d'aplicacions mediambientals
precisament relacionada amb la Fundació URB.
Sandra, bon dia.
Hola, bon dia.
I la part periodística continua amb l'Esteve Giral,
delegat del diari La Vanguardia de Tarragona.
Bon dia, Esteve.
Hola, bon dia.
I el Tomàs Carot, periodista de l'empresa PremiCom.
Tomàs, també, bon dia.
Bon dia.
Amb ells quatre repassarem alguns temes
de l'actualitat del dia i de la setmana.
Segur que parlarem d'inversions, d'infraestructures, d'economia,
perquè, en fi, tot això omple l'actualitat
ja des de fa setmanes i des de fa mesos,
però també en relació a l'economia,
doncs aquesta setmana tenim notícies
estrictament en l'àmbit cultural,
que, a més, estan despertant un serre de bata
a la ciutat de Tarragona.
Ahir es presentava el nou model de concurs a Castells,
en dos dies, 30 colles,
a la Tarracoarena plaça,
que es farà el primer cap de setmana d'octubre.
Per tant, en fi, una aposta clara de la ciutat
per ser la capital castellera del país,
però també aquesta setmana hem conegut
la decisió de l'Ajuntament
d'eliminar o de congelar, com a mínim,
aquest any, el festival de Dixilan
i el concurs internacional de focs artificials.
I això, fins i tot, a través de les xarxes socials,
ja està provocant un cert debat.
Què els sembla? Sandra, va, començo per tu.
Què et sembla?
Havíem de renunciar necessàriament
a focs artificials i Dixilan?
Home, jo crec que per algun cantó
s'ha de començar a retallar,
a retallar, entenem?
A contenir la despesa de l'Ajuntament.
Si realment estem en una situació crítica,
on hi ha un endeutament,
i la prioritat del consistori municipal
és garantir els serveis socials en aquesta ciutat,
doncs sé que a tots ens agrada moltíssim
anar a veure el Castells de Focs
i gaudir de la Dixilan,
però si un any hem de renunciar
doncs aquests privilegis que tenim
com a ciutadans i ciutadanes d'aquesta ciutat,
per qüestions de força major, com diríem,
doncs si és necessari, és necessari.
No és plat de gust per ningú,
però no ho és res d'aquesta situació
amb la qual estem vivint ara mateix.
Montse, tu creus que podíem haver buscat alternatives
o que no hi havia més remei?
Jo el que penso és que en èpoques com aquestes,
clar, quan es valora...
És prescindible el festival de Dixilan?
Evidentment, és prescindible el festival de Dixilan
i si parles de temes culturals
ens podríem carregar pràcticament tota la cultura,
perquè prescindible,
des del punt de vista de...
més prescindible que els serveis socials,
evidentment, ho és, però clar,
jo crec que s'ha de mantenir un cert equilibri,
sobretot en una ciutat,
que avui mateix enceta la seva campanya més o menys oficial
cap a la capitalitat cultural.
Tarragona 2012.
Tarragona 2012.
Capital de la cultura catalana.
Trobo que és una mica contradictori
carregar-te bona part dels actes culturals.
Potser, a més a més,
en el cas dels focs
i en el cas del Dixilan,
actes que comportaven
molt de moviment al carrer
i molt de moviment econòmic, també,
tant pels restaurants com, bueno,
etcètera, etcètera.
Aquí a Tarragona,
fa uns quants anys,
coincidint amb els focs,
es feia
aquella part...
aquella part...
Sí, sí,
aquells restaurants de la part alta...
...que feien els sopars sota els focs.
I clar, hi havia molt moviment.
Evidentment,
si mirat fredament,
cal gastar-se diners per llançar polvor al cel
quan potser no podem mantenir els serveis socials.
Si ho poses en una balança,
jo segurament et diria
que preferiria els serveis socials.
Però crec que s'ha de mantenir un cert equilibri
perquè, si no,
ens carregarem tota la cultura
d'aquesta ciutat i de totes.
I, d'una banda,
me n'alegro que, com a mínim,
el tema dels castells es mantingui
perquè també podia haver estat perjudicat.
Però jo crec que es poden prendre mesures,
però que a vegades són mesures
que no tenen volta enrere,
perquè moltes vegades es diu
si es fa aquest any perquè estem en crisi,
després ja ho recuperarem.
i que afecta molt més enllà
d'aquella setmana en concret que es fa al Dixi.
Crec que és una cosa més de ciutat
i que afecta la imatge de la ciutat,
sobretot en un any,
si tu et vols vendre
com una ciutat capital de la cultura catalana.
Esteve.
La imatge i l'economia, no?
La Montse ho comentava.
Són esdeveniments que també tenen tornada, no?
I s'han fet molts estudis.
I alguns,
és bo que tampoc hi ha massa interès
en que es coneguin,
perquè segurament seria més difícil
poder retirar alguns d'aquests esdeveniments.
Jo no m'ho miraria tant com un luxe,
sinó com una inversió.
I Tarragona és una ciutat turística,
una ciutat aparador i una ciutat espectacle.
I per tant,
si anem retallant tots els espectacles,
fins i tot es va arribar a posar damunt la taula
la possibilitat d'eliminar el Tarraco Viva,
un festival que més lligat a l'ADN
i a la identitat d'aquesta ciutat no pot estar.
Està clar que si hem d'eliminar serveis socials
o concurs de focs,
no hi ha dubte, no?
I segurament és molt més fàcil parlar des d'aquí
que estar veient els números i els comptes de resultats
i veient que no arriben els diners
per pagar serveis absolutament bàsics per Tarragona.
Però clar,
és que si ho anem eliminant tot,
què ens quedarà?
I si eliminem coses que formen part de la identitat
d'aquesta ciutat,
com el concurs de castell,
Recordo la filosofia que es va anunciar ja fa unes setmanes
era de dir mantenim Tarraco Viva,
mantenim el concurs a castells,
mantenim les festes...
Sí, aquesta tria, no?
Sí, no?
Aquesta selecció...
La Setmana Santa...
Ara hem tingut també el cas del Carnaval,
que s'ha pogut fer malgrat una reducció,
crec que del 85% del pressupost municipal.
I lligat a això que comentes de la reducció,
jo em nego a creure
que no hi puguin haver-hi fórmules
per intentar mantenir esdeveniments
de la tirada d'un concurs de castells,
que des del punt de vista...
Finançament privat parles?
Des del punt de vista de comunicacions
anem cansat de dir que mou 40.000 persones
al carrer cada nit, no?
Si no recordo malament.
Hi ha d'haver-hi fórmules
per aconseguir que un esdeveniment com aquest
no recaigui només a les espatlles d'un ajuntament, no?
Hi ha d'haver-hi gent interessada
en aquesta ciutat per promoure-ho.
Hi ha d'haver-hi algun tipus de patrocini.
No ho sé...
No ho sé si s'ha explorat tot això, no?
Si s'ha explorat totes les possibilitats.
Segurament que sí, que sí.
Després li podrem preguntar
a l'atinent d'alcalde de Cultura,
Carme Crespo, que ens visitarà,
però és veritat que sí que és una pregunta...
En fi, un debat que s'ha creat
en les últimes zones, en els últims dies.
Tomàs, què creus?
Com ho veus?
Jo començaria reconeixent la genialitat de Napi
que va definir la...
2012, capital catalana de la cultura
i feia caca, cul per les retallades, no?
Vull dir, d'alguna manera
simplifica molt bé tot això.
Potser tot això,
tu començaves parlant de les xarxes socials,
doncs és...
És que, perdona,
ahir al Facebook ja es va crear
un grup de salvem el concurs de Fox.
Però mira,
és la manera d'entendre
una mica el joc democràtic,
de dir, merem i decidim,
tallem, ja està.
És a dir, ni es planteja,
convertim el Dixi en un dia,
concentrem tot allí,
i es fa.
Per exemple,
ara resulta que surten les xarxes
quan, proactivament,
l'Ajuntament
i un exercici de participació ciutadana
podien haver impulsat
aquestes xarxes
i decidir
sobre l'abast
del que pensa la ciutadania,
en lloc de començar
a tallar a torri a dret, no?
Per exemple,
és una oportunitat
democràtica
i de fer les coses
d'una altra manera
i probablement
haguéssim salvat més coses.
Si el Carnaval
s'ha fet
sense el 85%
d'aportació municipal,
vol dir que la gent
té ganes de fer-lo
i es fa.
El Carnaval és això, eh?
El Carnaval
pràcticament no s'ha notat
al carrer
durant aquests dies
i s'ha pogut fer
amb molts menys diners
dels que es gastava
abans a l'Ajuntament.
Home, però és que jo crec,
perdona,
que el Carnaval
és una festa
on la implicació
de la gent
és activíssima,
és a dir,
sense les colles carnavaleres
no n'hi ha de Carnaval,
però l'aportació
del públic
al Castells de Focs
és fer de públic
i fer, oh,
quan ens agrada molt
i aplaudir.
I és un espectacle
caríssim.
Llavors, jo,
tenint en compte
que conec els esforços,
per exemple...
Em sembla, Sandra,
que costa entre 150 i 160.000 euros
una edició del concurs.
És que, aviam,
vull dir que és genial
tenir el Castells de Focs
i segur que hi ha
un retorn importantíssim
doncs pels negocis,
no?,
els restaurants
i els bars
de les zones
on es puguin veure els castells.
Però jo, per exemple,
que si l'esforç sobre humà
que ha fet aquest Ajuntament
perquè es mantingui
el parc de Nadal
reduint moltíssim el pressupost
i tirant molt
d'iniciativa privada,
jo suposo que la iniciativa privada
d'aquesta ciutat
també arriba fins on arriba
prioritzar potser
les festes a Santa Tegla,
la terra que viva,
el concurs de castells,
estan per sobre
d'un concurs
de castells de focs
que és importantíssim
però que costa
una pasta inhumana
perquè les coses són així.
Vull dir,
és caríssim
els castells de focs.
Però potser també
perquè no s'havien explorat
altres fórmules.
És a dir,
també venim d'una època
que ens havíem acostumat tots
a viure per damunt
i també les administracions
s'havien acostumat
a tirar de veta, no?
I si han de venir
una companyia pirotècnia
de la Xina
que vingui
i si demana
X milers d'euros
per participar-hi,
doncs que...
Clar,
venim d'una època
en què semblava
que teníem
un diner llarg
i que tot s'hi valia, no?
Jo crec que
estem en un moment
en què s'estan fent
des del Consistori Municipal
esforços importantíssims
per mantenir
les màximes activitats
lúdiques possibles
i culturals,
reduint els costos
també a la mínima expressió,
però potser
en algun moment
s'ha de fer una tria.
Vull dir,
jo no dubto
que no s'hagi fet
un esforç.
per mantenir el màxim,
però també
és que el concurs
de Castells
és molt car,
és una realitat.
En el cas del Dixi,
escoltàvem,
aquests ja estan
els músics,
que deien,
home,
els músics de terror
estàvem disposats
a actuar,
i recordem que el Dixi
també participa
en molts restaurants
i bars
fent les seves...
I ha d'haver,
en el cas del Dixi,
l'an,
per exemple,
dubto que,
jo no ho recordo,
però no crec,
bueno,
a banda dels espectacles
del teatre
que es fan al Metropol,
a la resta
són gratuïts,
al carrer...
Era tot al carrer
o al local?
Segur que hi ha alguna fórmula
de dir,
potser no pagant 15 euros,
però entres a Montbarri
en pagues dos,
quatre,
la cervesa més cara
i els euros de diferència
van pel finançament.
Crec que,
o potser no cal que vingin
colles de l'altra punta del món,
aquí a Catalunya,
a Tarragona,
a l'entorn a Catalunya,
pots trobar colles
segurament de qualitat
que puguin fer.
La cervesa preu de Santa Tecla,
segur que hi ha.
Per exemple,
ah, per exemple.
o sigui que són decisions
que en moments com aquest,
jo recordo l'any passat
per Santa Tecla,
fins i tot fa dos anys,
però l'any passat,
gent que organitzava actes
d'aquests exposicions,
potser que sempre n'estan
més fluixes de participació,
que estaven a actes
al carrer planíssims,
actes que habitualment
no hi ha gent.
En èpoques de crisi
la gent té ganes,
precisament,
perquè...
De sortir, no?
Perquè el teu camp necessita
a vegades una mica
treure's de totes
les preocupacions diàries,
sortir al carrer,
gaudir...
I a vegades no necessites
un gran espectacle,
no que necessites
que vingui una gran orquestra,
necessites poder sortir
i fer activitats lúdiques
al carrer
i això t'ho han d'oferir
d'alguna manera o altra, no?
És que el concurs de Fox
era precisament això
que comentes de sortir,
era sortir amb la tauleta,
amb els amics...
Després al sopar...
Al sopar, el gelat...
També es podria reduir,
recordem que el concurs
va començar amb tres jornades
i després, clar,
en aquestes èpoques magnífiques
de bonança...
Era Hollywood, eh?
Ja s'havia reduït un dia,
ara cinc...
Després 20 o 25 minuts,
es pot fer un altre format,
però és això,
posem-ho sobre la taula
i participem tots
en les decisions.
De totes maneres,
l'Ajuntament,
això ho va anunciar
a principis d'any,
va dir,
fins a finals de febrer,
marquem el termini
de buscar finançament,
de finançament privat
i semblaria,
suposa,
de les paraules
de la tinent d'alcalde,
Carme Crespo,
que no ho han aconseguit.
Però, esclar,
potser el plantejament
és erróni.
El concurs val tant,
qui ho paga?
Ningú.
Oh, se siente.
Tampoc és així,
parlem-ne tots,
perquè ara...
I si ara els resultes
de les xarxes socials
es fan enrere
i resulta que hi ha
dos dies,
a veure,
en concurs és entre dos,
ha d'haver un guanyador
en dos dies,
potser és suficient,
i amb 15 minuts de focs,
també,
i potser hi ha solucions,
que dius,
els restauradors
es comprometen a una part,
pot haver un altre patrocinador
que paga una part,
jo què sé,
poden haver solucions imaginatives.
però si tu t'avances en això
i actualment
hi ha mecanismes
de participació
com les xarxes
que es poden explorar
i explotar
en el bon sentit
de la paraula,
doncs val la pena,
no?
I penso que entre tots
també ens hauríem de fer
un esforç
a explicar a la ciutadania
que no és només un luxe,
sinó que també
hi ha un retorn,
perquè clar,
si no,
des de la gent del carrer
també veu que es llencen
focs artificials al cel,
que s'organitzen
grans festivals de música,
que apareixen una gent
vestides de romans
i sembla que tot sigui espectacle.
Clar, és que és un debat
molt interessant,
perquè molta gent
que ho està passant malament
per la crisi
també pot entendre
que no cal que ens hi ha
quatre castells de focs.
És part de la hipoteca,
una persona que li estan
a punt de desnonar.
El que passa és que això
també és moviment econòmic,
en fi,
el sector de la restauració
és realment un debat interessant.
El que passa és que ja està,
però el que crec que ens ha de fer pensar
és que en aquests moments
tots ajuntaments,
Generalitat,
etcètera,
la cultura i l'educació,
malauradament,
però la cultura és com que es pot retallar
perquè sí,
perquè s'ha de fer ara
una gran inversió en cultura,
evidentment,
i comparant sempre perdrà la cultura.
Llavors crec que és delicat
perquè són inversions que no es fan
o retallades
que tenen uns efectes
per la...
No estic parlant només de Tarragona,
sinó que és com,
clar, mira,
en la cultura,
ara pengem un quadre aquí,
total,
per què?
I és secundari.
I és molt fàcil fer de magogi.
Val la pena gastar els diners en un quadre?
No, clar,
vull dir,
si tu no,
però s'ha de reflexionar també,
no?,
en què és el que volem
i això,
quin retorn en té també.
Pensem també tota la gent
que hi ha darrere
treballant amb tots aquests tipus
d'esdeveniments,
també són més aturats
o gent que tindrà menys activitat econòmica.
És que, clar,
totes les decisions
o tots els anuncis econòmics
des de fa setmanes
i des de fa mesos,
clar,
ens porten això, no?,
a reduir l'activitat
en tots els sentits, eh?
I imaginar-te més gent
a la cua de la cua.
És a dir,
anem de cop i volta,
doncs ens veiem,
doncs d'un any per l'altre,
doncs això,
eliminant certaments culturals,
perquè avui hem començat
parlant de cultura,
o altres aspectes
que encara ens donen
més aquesta sensació negativa
de l'impacte de la crisi.
De totes maneres,
d'inversions importants
en els propers anys
de les diferents empreses
del polígon petroquímic
i, en fi,
i després tenim
el gran tema
d'infraestructures
del Tercefil,
que els nostres convidats
segur que tenen
moltes ganes de parlar.
Ho dic en broma, això,
perquè ho dèiem abans
d'entrar en antena,
que és un tema
que ens està acompanyant
a les tertúlies
des de fa
ja unes quantes setmanes.
Aquest projecte,
estem davant, segurament,
d'un dels projectes
d'infraestructures
més importants pel territori.
Fa dies que en parlem
sense que hi hagi
un acord unànim,
bàsicament el president del Port,
l'alcalde i el diputat
del Partit Popular,
Alejandro Fernández,
serien els tres principals,
tot i que després hi ha
la indústria química,
les cambres de comerç,
els agents econòmics i socials
i la ciutadania,
mentrestant,
veient com si fos
això un partit de tenis
i el Tomàs,
què en pensa?
Mira, més que pensar,
el que vull és reproduir
les paraules del president
de l'EQT d'ahir
davant de la seva presentació pública
als mitjans de comunicació,
que, clar,
va plantejar una qüestió
que, curiosament,
no es veu massa reflectida avui,
però que és molt senzilla.
És a dir,
el plantejament es fa
des del territori,
anem a buscar
l'ample de via europeu.
Si hi ha tant d'interès,
també poden venir
a buscar-nos a nosaltres
cap al sud,
per una banda.
És a dir,
per què ha de sortir
el tercer fil
o per la façana
o la solució de Reus?
hi ha un punt d'inflexió
que es roda.
Mentrestant,
es posen d'acord
que comencen les obres ja,
direcció es roda.
Això és sí o sí.
Per tant,
es demostraria
que realment
hi ha interès
i voluntat política
de fer-ho.
És una nova via,
un nou plantejament
que no s'havia fet.
Potser per això
posem-ho sobre la taula,
perquè realment
és una altra visió
i deixar-se estar
de politiqueig.
Esteve,
com ho veus?
Primer,
el nom...
Si és que ho veus clar,
d'alguna manera.
El nom està mal triat.
Tercer fil.
Perquè això de tercer fil
a la gent li va sonar
a xinès,
no ho sé,
estrany.
Que és una decisió estratègica...
Algú deia l'altre dia,
en broma,
que semblava una marxeria,
d'una botiga de petes i fils.
És una decisió estratègica
clau pel territori,
amb una importància
segurament més important
o més gran
de la que molta gent
es pugui imaginar.
Veig malament
que es converteixi
en un tema
de debat polític,
de lluita política,
on aquí sembla
que Alejandro Fernández
s'hi vulgui agafar fort
i també marcar molt
de perfil
en aquest tema,
com a futurible
alcalde de...
Aleshores,
tu creus que el tema
s'està polititzant molt
per estratègies partidistes?
Jo vaig veure
que primer sortia
com una qüestió
real i econòmica
i estratègica
i el debat
de les primeres setmanes
em semblava molt
lògic
i molt fred,
poc polític,
però veig que cada cop
estem en unes qüestions
més polítiques
i més...
I tu què creus
que hem de fer
com a territori,
com a ciutat?
Home,
el que hem de fer
és que aquesta obra
es converteixi en una realitat.
El tercer fil
o Reus Roda?
La connexió
amb l'ample
internacional,
sigui per una
o per l'altra,
però que no es converteixi
en un d'aquells temes
que a Tarragona
ens passem
10 anys parlant-ne,
com la façana marítima,
que he dit
de la gran façana marítima
que ara ha tornat
i que segurament
no veurem nosaltres
els nostres fills
i que no es converteixi
el tercer fil
i la connexió
en un d'aquells temes
també a temps.
Tu ja ho veus venir,
que serà així.
Em dóna una sensació
i avui, Montse,
tu que ets un expert
en temes històrics.
Infraestructures sobretot,
no?
Temes històrics,
però infraestructures no.
El que passa
és que estic completament d'acord
en que s'ha convertit
en un tema polític
perquè,
o sigui,
ara el port,
les empreses i el port
estan disposades
a finançar
fins i tot
la bona part
d'aquest tercer fil
que passa.
La cosa seria
el greuge comparatiu.
Per exemple.
No oblidem.
El greuge per les empreses,
vols dir?
Sí, clar.
Per exemple.
El port de Barcelona
li ha costat zero.
Ho veuen tan necessari
que, clar,
estan disposats
a posar-hi diners,
no?,
a les empreses.
Però això
jo poso un dubte
que si les empreses
estan disposades
a fer el tercer fil
com un provisional
fins que la línia
de reu roda
no s'activi
i la línia de reu roda,
si no ho tinc mal entès,
depèn de l'estat,
que és que ha de prendre
la decisió.
El tercer fil també.
Tot depèn de l'estat, eh?
El que passa
és que el finançament,
en aquest cas,
del tercer fil,
les empreses
han dit
que estaven disposades
i al port.
La boca petita.
Amb alguna forma,
sí.
Es parlava d'un sistema
de veatge, no?
Mix de finançament, sí.
Tu què faries?
Jo, la veritat,
jo el que faria
és,
si realment
hi ha una necessitat
d'obrir
de la connexió
a l'ample europeu
i que les mercaderies
tinguin sortida,
que és el problema
que ens trobem ara,
si realment
s'ha d'esperar
una decisió de l'estat,
potser,
que en tot cas
s'haurà d'esperar
perquè tant una cosa
com l'altra
depèn de l'estat,
però jo crec
que si l'estat
decidirà fer
la que li resulti
més econòmica
i si és més econòmica
fer el tercer fil
perquè les empreses
estan disposades
a finançar-lo,
potser no veurem mai.
Una de les qüestions
que s'ha posat
damunt la taula,
que jo ara
he redescobert
que fins ara
no passaven trens
per davant
de les platges
de Tarragona.
Suposo que tots
hem estat
a les platges
de Tarragona,
tots hem estat
al Serrallo,
i algunes mercaderies
perilloses,
no totes,
però algunes.
I ara sembla
que no em passessin.
Els nuclears
que passen
per les platges
de Tarragona,
pel centre de Barcelona...
I trens que passen
a tocar, per exemple,
ciutats com Reus,
a tocar de barris
plens de gent.
I ara sembla
que hem redescobert
que aquests trens,
que és l'argument
que utilitza
Alejandro Fernández,
que jo penso
que moltes coses
hi he estat d'acord
i l'he defensat,
però que penso
que amb això...
A mi el que em sorprèn
és com de sobte
apareixen conceptes
a la nostra vida
que no hi eren.
El tercer fil vols dir,
l'expressió tercer fil.
Què és el tercer fil
i per què ara
les nostres vides,
no?
El tercer fil...
Jo a mi,
l'Alejandro Fernández
s'hauria de preocupar més
de no fer servir
el tercer fil
com a cortina de fum
per no fer veure
que hi ha companys seus
a Madrid
i companyes
que estan defensant
que potser
el corredor mediterrani
no és prioritari
per a Espanya.
Llavors,
a mi em sembla molt bé
defensar el tercer fil,
però si el tercer fil
és una cosa transitoria
o és una mesura transitoria
fins que arribi
el corredor mediterrani
i estem sentint veus
des de Madrid
que posen en dubte
que Espanya
hagi d'apostar
pel corredor mediterrani...
És que si es posen en dubte
el corredor mediterrani...
Clar,
quin sentit té el tercer fil?
El tercer fil ja sona...
A mi,
les mesures provisionals,
si les ha de pagar
la indústria o no
i si això portarà
un benefici
per a aquest territori o no,
em semblen molt bé
aquests debats,
no?
Jo crec que al final
menys debats
i més decisions també,
perquè al final
l'opinió pública
és experta
fins al punt
que és experta.
Per tant,
jo puc parlar
del tercer fil
i donar la meva opinió,
però la meva opinió
des de la ignorància
una mica també,
perquè no soc tècnica
ni experta
ni de tothom.
Exacte, no?
Però a mi el que em preocupa
realment és això.
Deixa'm recordar
una petita cronologia
d'aquests últims dies
de memòria, eh?
La ministra de Fomé
la setmana passada
parla del corredor central,
de recuperar
el projecte del corredor central,
però a principis
d'aquesta setmana
el Senat
i en una resposta
al senador Jordi Sendra
diu que es pot fer.
Esteve, crec que era
en vuit mesos, no?
L'estudi informatiu
del tram aquest Reus Roda.
I invertir 800 milions
o no sé quant
en quatre anys.
Oh,
s'han veu l'enteniment.
És a dir,
clar,
us ho creieu?
És a dir,
ens ho podem creure
com a territori?
I a més,
sense donar
cap tipus de calendari
de...
Sí que es dona un calendari
de què volem fer,
però no es dona un calendari
de com ho finançarem
ni amb quines partides
el pressupost.
I estem farts
de veure projectes
que s'eternitzen, no?
Que hi ha la 27,
per exemple, no?
Que segueix empantanegada.
Jo,
fins que no hi hagi
una declaració en ferm
que aquest govern
aposta clarament
pel corredor mediterrani
com línia estratègica
que ja ha marcat
la Unió Europea,
que tampoc és una cosa
que ens inventem.
Vull dir,
recordo que a l'octubre
la Unió Europea
va dir que
la línia estratègica
per tot Europa
era el corredor mediterrani.
Fins que no hi hagi
una declaració en ferm
que realment
respectem aquesta decisió
i apostem pel corredor
del mediterrani.
Tot això del tercer fil
és una cortina de fum
per no clarificar
que el que hi ha
darrere de tot això
és que realment
no s'està apostant
pel corredor mediterrani
i que això sí que és greu.
Tomàs.
I mentrestant,
això de Castellbisbal
fins a Roda,
que comencen les obres
i que es demostra
que hi ha interès.
Coneixem els tarragonits
del Castellbisbal,
de tant parlen
els darrers mesos, no?
I de veure el mapa
en un punt.
És una gran idea,
jo no ho coneixia,
però és que és...
Mirar-ho al revés,
posa't a l'altre cantó
i mira,
realment al nord
volen que vinguin també
perquè sempre nosaltres
que comencen ells
i nosaltres mentre decidim
si sí o sí
de Roda allà
ha d'existir...
I realment
ens hem de creure
aquests arguments
que sobretot utilitza
el por i la indústria química
de que la competitivitat
del territori
en un moment de crisi
com aquest
realment ens la juguem
amb aquest tema?
Jo crec que sí.
D'això no en tinc cap dubte
i parlant amb...
Sobretot també se comparen molt
amb els ports de Barcelona
i de València, no?
És que quedaries fora de joc
i la indústria química
necessita estar
a 24 hores
del centre
i al nord d'Europa.
I aleshores
fent d'advocat del diable
agafant l'argumentació
del Partit Popular
que si fem el tercer fil
ja ens podem oblidar
per sempre més
de la façana marítima?
Perquè això
no mai serà provisional
sinó que sí...
Algú es creu
la façana marítima encara?
Sí, home...
Amb l'inversió de diners
que s'ho posa en aquest moment?
No, ara mateix no.
Ara mateix no.
Algun dia...
Però si quan les coses
anaven tan fabulosament bé
no es va avançar
i va quedar
absolutament encallat.
Si estem parlant
d'un projecte...
No sé si farà
en Nadal.
Què has dit ara?
En aquell projecte
per jo.
En aquell projecte
bofill, no?
És que com que havia sentit
la paraula a Nadal
no sabia si parlaves
de les festes.
Recordeu com s'havia de pagar,
que ara mateix
se'm a ciència-ficció,
s'havia de pagar
amb els pisos.
Amb pisos, clar.
Pisos que ara no vol ningú,
ni davant ni darrere del mar.
Sembla que parlem
de la prehistòria
i no fa tants anys.
d'exposició a la ramba.
La carpa, eh?
Però aquesta argumentació,
aquesta argumentació
que serà definitiu aleshores,
no se la creuen?
El pressupost de tercer fil
fins al final,
de roda el tros aquell
també inclòs,
és a dir,
si eliminem aquell tros,
m'assembla que eren 50 milions,
és a dir, 50 versus 800
per la importància,
la competitivitat i tal.
A veure, 50 milions
és un quilòmetre d'ave
dels que s'han fet
que no van enlloc,
per exemple, no?
Llavors, posem una balança
i sospesem,
no és llançar els diners.
És a dir,
posem per cas
futurologia i ciència-ficció,
que no són quatre anys
que han dit els ministres,
que és pràcticament impossible
i tant de bòs complís.
Posem que és vuit,
imagina't, vuit anys.
En vuit anys,
50 milions
s'han requetat,
reamortitzat
i aleshores potser sí
que estarien disposats
empreses i els agents
del territori
a finançar,
perquè en realitat
serien aquests 50,
no els 180,
perquè els altres
s'entén
que de Roda,
Castell,
el que sigui,
això va sí o sí.
El que passa és que si realment
fossin quatre anys
ja no caldria fer el tercer...
D'acord.
És el que han dit
el president del Port,
l'alcalde i tots els agents.
El problema és que
hi ha com un debat
territorial
que en el fons
està a les mans
de l'Estat.
Si l'Estat decideix
fer la línia reu-roda
i en quatre anys
la tenim...
I sembla que si no hi ha
una unitat de criteri
al territori,
vas a Madrid...
És com si els altres diguessin
primer que s'aclareixin aquests
i després ja ens ho vindran a dir
i anem retracant
els terminis.
que comencen les obres
cap al sud.
I mentrestant els altres van fent
mentre aquí ens anem discutint
si a tercer fil o reu-roda
quan si quatre anys
la línia reu-roda
ha de ser una realitat
estem parlant d'un tercer fil
que no cal fer obres provisional
si estem tenint una obra...
Estem a les portes segurament
bé, a les portes no
i ahir hem entrat
en un debat
sobre una gran infraestructura
del territori
que veurem quants anys
o quant de temps dura
n'hi ha una altra infraestructura
un equipament
que aquest està en la recta final
i que avui que la Montse Cartanya
ens acompanya
m'ha fet gràcia pensar
que parlaríem
aquesta tardulia
quantes vegades havíem parlat
de l'Escola d'Idiomes
molts anys
a la Xartrés
ahir es va fer una visita d'obres
sembla que està en la recta final
tot i que no està clar
tot el tema del finançament
perquè l'Ajuntament
està avançant els diners
ja veurem com paga la Generalitat
la Generalitat segurament
retardarà els terminis previstos
això ja està bastant clar
tot i que l'Ajuntament
sembla que ja assumeix
aquest retard
és que just ahir
abans d'ahir
quan us sentia vosaltres
anunciar la visita
que no hi va anar ningú
de la Generalitat
per cert
només hi van anar
representants de l'Ajuntament
i de l'Escola Oficial
recordava que
havíem fet
les primeres notícies
dient que el 2009
estaria en funcionament
el 2009
ja després de molts retards
a la Xartrés
i clar
estem al 2012
i encara estan les obres
per finalitzar
si realment
estan a la recta final
jo ja la veritat
ara que ja soc alumne
ja he passat
de la fase alumne i tot
ho agrairia bastant
perquè l'edifici
que hi ha a la Rambla
hi vas encara?
hi vaig
ahir teníem un altre
cot d'Arduliana
que hi anava
i ens explicava realment
l'estat de l'edifici
tinc una altra persona
que hi va
que és la meva parella
i que em comentava
que és un edifici
que contribueix
als encostipats
grups de la ciutat
un fenomen
incrementa
ara el tema
el podíem derivar
a qüestions de salut
que també són notícies
jo només vull dir
que és una llàstima
que amb els anys
que fa acabar
en èpoques d'abonança
econòmica
que aquesta obra
hagués hagut d'estar acabada
s'ha hagut de fer mans i mànigues
avançant diners
a l'Ajuntament
i amb un tema
que és indiscutible
els idiomes
i amb un edifici
que a més a més
que s'està pagant
un lloguer
claríssim
a més a més
la setmana passada
nosaltres vam explicar
des de Tarragona Ràdio
que la Generalitat
s'estava plantejant
tot i que
sembla que ho han descartat
que com que s'estava pagant
el lloguer
i aquest s'acabava ara
de traslladar
provisionalment
l'escola d'idiomes
a la comissaria
una possibilitat era
aquella comissaria
que ha quedat buida
Les Gavarres
suposo que els oients
se'n recorden
aquella comissaria
que tenim un edifici buit
al Polígol Les Gavarres
on ens van instal·lar
els Mossos
però sembla que
aquesta possibilitat
espero que no
jo només
crec que
la directora
de l'escola oficial
quan acabi
li haurien de fer
un monument
perquè el que ha aguantat
aquesta dona
la veritat
no té gaire nom
perquè tot i les condicions
penoses
perquè són penoses
la veritat és que
a banda de la qualitat
de l'ensenyament
que s'hi fa
estan fent mans i mànigues
per intentar que sigui
el més digne possible
Jo crec que
com a mínim
la notícia positiva
és que
la llum
al final del túnel
no és que es vegi
sinó que ja hi ha
claror suficient
com quasi
d'una classe
i tot
les obres no avançades
estan pràcticament acabades
falta
acabar d'enllestir l'obra
i sobretot
fer el trasllat
que suposo que a mig curs
també és un tema
bastant
complicat
fer-se aquestes coses
a mig curs
jo crec que
és que l'Ajuntament
ha posat el resto
en aquesta obra
perquè el servei municipal
de l'habitatge
és mausa
és que s'ha mullat
fins al final
i han assumit
tot
segurament potser
massa i tot
6 milions
800 mil euros
en sembla
sí però és que si no es feia així
és que no es feia
i clar
arriba un moment
en què has de
també
el que parlàvem abans
de prioritzar
una mica
és una empresa municipal
que s'ha mullat
fins al fons
per treure endavant
aquest projecte
jo crec
com a mínim
mentre la Generalitat
ha acabat escoles oficials
a Sabadell
i altres ciutats
pagades
íntegrament
per la Generalitat
mentre aquí estava
caient un edifici
Tomàs
no que si fa fred
feu com a València
sortiu al carrer
i doneu feina als Mossos
fa calor més aviat
més que fred és calor
home
donarem feina als Mossos
i donaríem feina als periodistes
i a tothom
Déu-n'hi-do
en fi
això també ens portaria
a un altre tema
però model d'estat policial
però parlant de qüestions educatives
també avui és notícia
a la universitat
avui que tenim dues persones
a més víncules a la universitat
perquè ahir el rector
va anunciar
doncs mira
parlant també de constipats
que em sembla
que la climatització
també es restringirà al màxim
no sé si Montse
això ho patiu vosaltres
en general
però això
s'han de retallar
més diners
de la universitat
tancarà el mes d'agost
la universitat
una mica
el que deia al principi
de la tertúlia
quan parlàvem
dels focs artificials
i de la Dixi
no hi ha més remei
Sandra
i escolta
s'ha de retallar
d'on sigui
no hi ha més remei
i és com un bucle
acabarem la tertúlia
igual que començàvem
és possible
no hi ha més remei
això de
per exemple
jo que visc a la ECQ
i al Campus Asselades
el debat sobre tancar l'agost
és intensíssim allà dalt
perquè tancar l'agost
i tancar laboratori
suposa aturar projectes
això és un drama
per nosaltres
aturar projectes
perquè estàs deixant
de produir
durant tot un mes
i sí que és cert
que la gent ha de fer
vacances a l'estiu
i que concentrem
les vacances a l'agost
no sé què
aturar coses
quan tens projectes europeus
amb el que costa
aconseguir finançament europeu
perquè és un procés
bastant feixuc
dir que el mes d'agost
és inhàbil
a veure
però tu buscaries
mesures alternatives
el que passa és que és molt complicat
perquè aquest debat
ja el vam tenir l'any passat
recordo
debats així
bastant acalorats
entre professors de la ECQ
i vicerectors de la casa
uns defensant una cosa
i uns altres
perquè
la casa que prioritza
la URB
prioritza
no haver de fer fora ningú
llavors
davant de mesures
d'escolti'm
és que abans de perdre
15 investigadors
perquè és que no els puc mantenir
prefereixo tancar
el mes d'agost
i estalviar-me
el que suposa
el servei de la neteja
de seguretat
de l'electre
de l'aire condicionat
que a més són molts diners
no només tanca l'agost
l'aire condicionat
ens el talla
el juliol a la tarda
i com comprendreu
allà dalt
sense aire condicionat
a les 3 de la tarda
més val que te'n vagis cap a casa
o potser et desmaies allà mateix
vull dir que realment fa cal
són mesures
sí
són mesures necessàries
ves
què hem de fer
si les universitats públiques
s'estan finançant
bàsicament
pels ajuts
que el finançament
de la Generalitat
i la Generalitat
està tallant l'aixeta
Esteve
jo penso que el tema de fons
aquí
si ens creiem o no
que la investigació
i ara parlava
de projectes d'investigació
vinculats a Europa
si ens creiem
que això és un model
de futur per a aquest país
sí perquè perdona
aquesta setmana
també m'he explicat
que s'ha reduït
o s'ha eliminat
una aportació
de 5 milions d'euros
Montse oi?
del campus
excel·lència internacional
de la URB
si veu retallant tot això
i cada cop apostem
menys per la investigació
segurament és que
no ens creiem
el model aquest
que no ens creiem
que la investigació
que la universitat
que això és el futur
d'aquest país
i jo penso que el debat
de fons és aquest
més enllà de si es tanca
un mes o no
o si es tanca l'agost
o si es tanca en 15 dies
o si es baixa
la calefacció
segurament que són mesures
que s'han de fer
això és la conseqüència
és la conseqüència
que hi ha algú
que no creu realment
en aquest model
com tu deies
estem posant en dubte
un model
que sembla evident
que si d'alguna manera
n'hem de sortir
si hem de sortir
d'aquesta ha de ser
per aquesta via
i sembla a l'hora
que tallem l'aixeta
és que el dramàtic
és això
estem invertint
en formar científics
investigadors
alguns molt bons
i després se'n van
i després se'n van
perquè aquest fenomen
de la gent que se'n va
fora del país
és que aquí no hi ha opcions
que és l'altra
és que jo us ho explico
de primera mà
jo treballo
amb un grup de recerca
que també tenim
centre d'innovació
que hem acabat sent spin-off
i us puc dir
que algunes de les més brillants
que hem tingut al grup
han marxat a treballar fora
perquè aquí no han trobat oportunitats
això és dramàtic
perquè estem perdent
el capital humà
d'aquest país
això realment
és dramàtic
això mentre
la majoria de polítics
s'omplen la boca
dient
que el futur
d'aquest país
ha de ser aquest
ha de ser el de la recerca
i no el de la mà d'obra
que ja ens ha demostrat
que no té futur
el de la construcció
etcètera
d'una banda
estem anunciant
que hem d'invertir en recerca
i d'altra banda
mires els pressupostos
de l'estat
generalitat
etcètera
i la inversió en recerca
cada cop
està més retallada
i espera't a veure
les aportacions
que hi haurà
a les universitats
aquest any
nosaltres
quan vam veure
que desapareixia
el Ministeri de Ciència
i Innovació
ja no auguràvem res bo
i el Ministeri d'Educació
és de Cultura
i Esports
i no hi ha
universitats allà
ni busqueu
perquè encara no
és hora que ho trobis
què n'has de dir Tomàs
com dèiem
estèticament
ni que sigui estèticament
s'haurien de rebaixer
el sou
els polítics
per demostrar que també estan
en les retallades
i el que avui es planteja
arran de la llengua
què fem amb el Senat
ens estalviem
quants mils de milions
a l'any
ja d'una quanta vegada
quants temes
podríem parlar ara
això de la llengua
però
amb això del model
una mica de país
he de sortir la crisi
també estava pensant
en el tema
de l'Eurovegas
a mi m'ha vingut al cap
parlant de recerca
precisament
ho he trobat molt vinculat
i estem per un país
que aposta per
ens deixem els pantalons
fins avall
recordem que a Eurodisney
hi havia d'estar a l'Ametlla
i després va acabar
seguint Porta Aventura
aquí a la vora
i bueno
en fi
quantes coses podríem fer
podríem fer una hora més
de tertúlia
però ho sento
senyor
s'acaba el temps
Esteve Giral
Sandra Ramos
Tomàs Carot
Montse Cartanyà
avui quatre convidats
a la tertúlia
d'aquest divendres
que ja té pinta
d'inici de primavera
i bons constipats
que vagi bé
gràcies
fins la propera
adeu
adeu
bona setmana