Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila.
Toc, toc, toc, toc.
Què és això?
Que tenim algú que truca a la porta.
Què passa aquí?
Que truca algú a la porta?
Toc, toc.
Toc, toc.
Sí, sí, sí.
Sí, però no podem obrir perquè tenim un programa perfect.
Josep Ardila.
Normalment truquen al final del programa
per recriminar-los amb les pífies que hem amès,
però vaja, encara no hem començat.
Ves a saber, ves a saber què deuen voler.
Però jo ja et dic, jo no obriria pel que pugui passar.
Pel que pugui passar no obrim.
En fi, si et sembla, comencem com sempre.
Recordem les vies de participació, si no tornen a trucar.
Doncs sí, ens ho podeu enviar, com sempre.
Material, allò que escolteu, al matí,
arroba tarragonaradi.cat, facebook.com barra última mitja hora
i al twitter.com barra última mitja hora.
Tot allò que detecteu,
que creieu que sigui susceptible de sortir a última mitja hora,
doncs ens ho podeu fer arribar.
Jo crec que ens equivoquem poc.
Ens equivoquem poc o la gent detecta poques coses, eh?
Sí, eh?
Això és que ho fem molt bé.
Això és que ho fem molt bé.
I que anem a buscar tres potes del gat.
En pinzes, en pinzes.
Vinga, doncs comencem, va.
La última mitja hora,
Pepetila i Miguel Mozzoli.
Fa dues setmanes escoltàvem a l'Enrique Riga
a l'Espai Unquart de Català.
Últimament apareix molt bé.
Sí, ens agrada l'Enrique Riga.
Ens agrada l'Enrique Riga.
I fa dues setmanes feia un rap, hip-hop
i aquestes coses que ell sap fer amb tant d'estiu, eh?
I tant.
Doncs bé, aquest passat dimecres va tornar
i ens va perseguir...
No, i no ens va perseguir.
I no ens va perseguir.
I no ens va perseguir, tranquil.
Ni res per l'estiu.
No, no, no.
És a dir, que va venir, no ens va fer res.
Exacte.
Vaja, potser és que no ens va escoltar,
que també pot ser.
Però ens parla, no?
Sí.
Ah, no ens ha tret la paraula encara.
No, no, ens parla.
No ens parla.
No ens parla.
Això sí, em va tornar a deixar alguna de les seves.
Em va deixant alguna d'aquelles de les seves.
Tu saps per on es passen les lleis, els jutges?
Aviam, espera.
Per on es passen les lleis, els jutges?
Els jutges, tu ho saps?
No, ara ens ho explicarà ell.
Vinga, Enric.
Això, què ha passat?
Parlaré de dos jutges que són jutges, eh?
Que són els senyors que se suposa que han de garantir
la correcta aplicació i interpretació de les lleis.
Doncs bé, jo diria que són jutges que es passen
al dret lingüístic català.
pel forro de la toga, com a mínim,
i el de les punyetes.
Agafant l'argot jurídic, eh?
Sí, se'l passen per les punyetes.
Les punyetes són aquelles brodats
que porten a la màniga les togas.
Allò són les punyetes.
I quan t'envien a fer punyetes,
vols dir, bé, depèn,
si me les deixen fer en català,
perquè això de les jutges ja se sap.
Bé, quins jutges són els que s'han posat de peus a la gallera
i s'han retratat?
No ho sabia jo, això de fer les punyetes, eh?
Jo tampoc, eh?
Fem punyetes.
Anar a fer punyetes, sí.
Anar a fer punyetes vol dir això.
En fi, per on es passen les lleis els jutges
pel forro de la toga, no?
Pel forro de la toga.
Molt bé.
Està ben trobat, eh?
Està ben trobat.
És una bona manera de poder-ho dir per antena.
Sense dir cap paraula mal sonant.
Cap altre forres.
Correcte.
Continuem parlant
i fem ara del sempre-nàstic.
Jo em pregunto,
per què reia Joan Andreu Pérez
els titulars del dimecres a la tarda?
Ascoltem.
Sinceramente, yo creo que lo vamos a ganar.
Al vestidor de la pobla confien en la reacció.
El jugador
Javi Boniquet
assegura que no hi ha ansietat,
tot i els resultats adversos.
Diu que el Sambullà
pagarà diumenge després tancats.
L'equip abandonat zona de...
Aquest diumenge
s'ha estat durant 17 jornades.
Somos un equip...
Déu-n'hi-do, eh?
Es nota que ho estava passant malament, eh?
Uf, sí, sí, sí.
I és que, a veure,
ha de ser complicat fer els titulars
si tens un dels tertulians
comentant-los amb veu baixa
darrere teu tota l'estona.
Ja sabeu que el sempre-nàstic
quan comença el problema
ja hi ha tots els tertulians aquí a Santas.
Ahir m'ho explicava el Joan Andreu a la tarda.
Diu, clar, és que anàvem fent els titulars.
Diu, clar, el tertulià en qüestió
anava comentant-los amb veu baixa,
però se sentia.
De fet, el tall s'aprecia
que hi ha una tercera veu
que per darrere va posar en cullerada, sí.
Parlem ara del Quimpons.
Què et sembla?
On és el Quimpons?
Home.
Tu ho saps?
No ho sé, home,
fa un moment era aquí,
està allà la redacció,
sí, està per allà, no?
I què li passa al Quimpons?
Prenia unes pastilles
per allargar el penis.
No, jo crec que no.
Jo crec que no.
Però bé, on era?
La pregunta, Miquel.
La pregunta quina és?
Era on era dissabte passat?
Aquesta és la pregunta.
Estava prenent pastilles també.
Oh, no ho sabem, a veure.
Escolta't.
Tornem al nou Estadi
per conèixer la situació,
per poder escoltar
les primeres valoracions
a l'empat del Nàstic.
Jordi.
Doncs mira,
busquem aquesta primera comunicació
amb la zona mixta,
Quim.
Com està el panorama per aquí?
Doncs no hi deu haver panorama
de moment.
De seguida tornem ara
a la sala de premsa
del nou Estadi
per veure com està
la situació ara mateix
dels protagonistes
d'aquest partit.
Quim, estàs aquí, eh?
Soc i soc.
Vale, vale.
Jo ho sentia perfecte,
ja estava intentant entrar,
però no...
Bueno,
t'havíem tallat el micro.
Val, perfecte.
Era en protesta pel gol
que no ha fet tuner.
Oh!
Val, perfecte.
Era el senyal de protesta.
L'havia tallat el micro,
és la típica excusa
de la tècnica
i la tecnologia.
Ai, és que els tècnics
m'han tancat un mica.
És que no entro,
jo intentava entrar,
però no...
L'ordinador ha fallat.
Sí, sí, sí.
Bueno, això també ho diem
nosaltres moltes vegades
i sol ser veritat, eh?
Però...
Bueno, però...
Sí, va bé, va.
Al 50%, podríem dir.
No ens fiquem en camis
de 12 bares.
Per cert, Josep,
tens 50 cèntims,
sisplau, per deixar-me?
A veure, Miquel,
això ja m'ho vas dir
un altre dia.
Per què vols els diners?
És que com aquest xiquet
no t'hi ha de mara que vés.
No, perquè és que...
Jo en tinc 50 més
aquí a la butxaca
i potser puc comprar el nàstic
amb els 50 teus
i els 50 meus.
Com? El nàstic?
Sí.
El nàstic no va a un euro?
Com que no?
Ah, no, espera't.
És que la Tere,
la Tere Ortega,
ha comprat el Girona Futbol Club
per un euro.
Ah?
O volia comprar-ho,
és veritat.
I encara n'hi han sobrat
què vés, eh?
Encara n'hi han sobrat
49 euros.
Ai.
Un partit menys
perquè hi juga demà
l'equip de Girona.
Ja has comprat el Girona,
Tere, per això, no?
Que ells la tiqui naves.
No, necessito...
Quants?
75 cèntims, no?
Clar, 50 teus, no?
Val, sí, sí, no,
ja te'ls sigo.
Home, evidentment, Tere.
Per quant el venia?
Un euro.
Un euro?
Però...
70 milions d'euros!
Compte que tindríem
el que dèiem ahir,
el Jandro...
Home, Jandro, Tortolero...
Per la teva economia diària
encara te'n sobranen 49, no?
Sí, sí.
La pilota que la posarà l'àstic.
Vull dir,
la millor és,
després de tota la pifia,
la recull de la Tere.
Sí, sí, com vulguem dir,
una de dos.
O no us estava escoltant
o això dels 49 euros
no ho he entès.
La que més diu...
Sí, sí, com allò de...
Sí, sí.
Allò que fas callar algú
per dir sí, sí, sí, sí, sí.
Sí, sí, sí, sí.
Vinga, va, sí, canviem, vinga.
Sí, sí, vinga, va.
I ara continuem parlant
de les tartúbies,
de les nostres estimades tartúbies.
Dius estimades perquè ens fan la feina, no?
Això mateix.
Ah, vale.
Que, per cert,
vés amb compte, Miquel
i no t'hi tiris l'aigua,
perquè tens aquí un got d'aigua.
No, no, no, però lo tinc controlat,
lo tinc controlat.
Sí, segur, eh?
Sí, lo tinc controlat aquí al costat.
Tranquil.
Perquè, bé, si et caigués,
encara faríem sort.
Per què?
Perquè l'aigua no és cafè.
No.
Si cau el cafè ja és més complicat.
Sueldo i renta conocida.
I la resta,
el diner,
les grandes fortunes...
Hauries de ser responsable.
Jo crec que tampoc.
Jo crec que tampoc.
Ara el cafè, disculpeu.
Jo crec que tampoc, begonya.
Demanem que ens portin alguna cosa
per netejar la taula.
Això és la ràdio en directe.
Nervisisme, nervisisme.
Parlar des de...
Espatocisme.
Bueno, insisteixo.
A veure un moment,
que ens hem desviat.
Insisteixo.
L'ha caigut el got de cafè
i ara farem la neteja la taula.
Maribel.
El que jo intentava dir és això.
Tu que vas caure?
Bueno, que no estic d'acord.
Ara, no diguis tu
que la posició d'iniciativa és...
Bueno, de fet,
és que tampoc hem deixat pel a l'aire.
Últimament,
tu que m'ataques per l'izquierda
i això és per la dreta,
mare meva,
estic al mig.
La meva posició política
no és atacar ningú,
ni pel deus,
és explicar...
Compte'm el cafè.
Déu n'hi do,
va donar joc, eh, el cafè.
Va donar el cafè de la Begoña Flòria.
I és que les tartubies,
a vegades,
són tan aferrissades
i tantes discussions,
autèntiques lluites dialectals,
lluites dialèctiques,
vaja, de tot.
Com se diu?
Dialèctal o dialèctica?
Jo crec que és dialèctica.
Dialèctica, vale.
Perquè dialèctal
seria d'un dialecte.
Molt bé.
Fantàstic.
Igual no és dir dialèctica
ni dialèctal,
però ens hem tirat a la piscina.
Begoña Flòria,
Maribel Rubio
i Judí Teres.
La tertúlia
del passat dimarts.
Ai.
Qualsevol...
Ja sabem què és la tècnica d'iniciativa,
tirar la culpa...
O sigui, fer aquella tècnica és tu i a la dreta.
El senyor Zapatero
ha sigut l'única persona
que ha tingut al seu...
Judit, has parlat molta estona.
De rebaixar...
Judit, has parlat molta estona.
Deixa que els altres
també ens puguem expressar, dona.
Vull dir que no passa res que parlem tots.
A veure, senyores regidores,
Begoña Flòria,
Judit Teres, Maribel Rubio.
A veure si podem fer aquest ordre.
No.
A veure, a veure,
voleu confondre...
El que es va fer en un moment donat...
Perdona.
El que viene el coco ja ho veia un poquito, eh?
Home, vosaltres us huelen des de fa cinc anys,
Begoña, Tarragona.
Home, no ho dius això.
Com?
Home, vosaltres us huelen des de fa cinc anys,
Begoña, Tarragona.
Nosaltres vam fer les polítiques
que tocaven en aquell moment.
Per a mi ni pava mal.
La evidència és com a fiscalment.
La evidència és com a fiscalment.
La evidència és com a fiscalment.
La evidència és amb els resultats electorals.
I ja està.
La gent ha votat llei.
Judit, en qualsevol cas, insisteixo,
nosaltres no vam trencar les negociacions
directament amb els sindicats.
No, simplement no ho heu comptat amb ells.
Heu arribat amb l'ordena i mando.
Basta, com sempre feu.
Home, estàs dient...
Perdona.
I convocar una vaga general...
Escolta'm, estàs dient unes coses
que no sé si t'escoltes a tu mateixa, eh?
Sí, sí, sí.
No sé si t'escoltes a tu mateixa,
però Esperanza Aguirre
te va dar el premio a la derecha de tu partida, eh?
Una cosa...
Molt orgullosa, aquesta toia.
A veure, ja, ja.
Ja està, i sempre ho hem sigut.
És metafòric, Begoña.
Judit, jo t'he deixat parlar tota l'estona
i no he obert la boca.
I avui estàs especialment...
Bueno...
Com?
No, m'has tolla totes les vegades que heu d'haver-la.
Igual que tu fas, eh? Perdona.
És el teu estil, més que ets una tertúlia.
Bueno, sí, però si no puc parlar,
llavors ja, no cal que vingui.
A veure, dit això,
el que volia dir és que no,
poden interrompre,
però almenys que acabi l'argument,
perquè clar, si no acabo l'argument,
després m'interromps el que vulguis.
Bé, doncs que acabi l'argument.
La pregunta era...
El comentari és pobre Josep Samanté,
que era el quart en discòrdia.
Josep Samanté i Ricard Lagoz
han estat els dos grans damnificats
d'aquesta tertúlia, perquè...
Sí, sí, perquè hi havia moments
que no se'n tenia res, de fet, eh?
No, no, no.
Però bé, deixem enrere les tertúlies, eh, Miquel?
Sí, i continuem amb música de Carnaval, sisplau.
Ara, ara sí.
Anava a dir-nos disfressament poc.
Perdó, perdó, no, és veritat, és veritat.
És amb samba de janeiro, és aquesta o no?
No ho sé, és aquesta, Lluís?
No ho sé, és Carnavalera.
És Carnavalera, sí.
És Carnavalera.
Una cançó, com deia, molt característica del Carnaval.
Sí.
I és que, és sentir-la i ja penses en disfresses,
en les màscares, en festa, anir a passar-ho bé.
No, espera, no continuïs, no continuïs,
perquè acabarem malament,
perquè després de les màscares, disfresses, la festa...
Bé, a més, no és tan característica.
Ah, no?
No, no és tan característica del Carnaval.
Uau!
Una pluma d'Índia.
Una porra.
Si hi ha una música o una cançó típica i tòpica,
que s'identifiqui amb el Carnaval,
sens dubte, és aquesta.
Segurament no és la música més adequada
per identificar el Carnaval de Tarragona,
però en qualsevol cas ens serveix perfectament
per sortir al carrer, per sortir a l'exterior
i per anunciar i per recordar a tothom
que arriba el Carnaval
i que aquest matí, a la plaça de la Font,
es fan ja els primers actes,
s'instal·la la bota de Carnaval
i d'aquí una estona...
Quina és la música característica del Carnaval de Tarragona?
És que no sé què volia dir.
No, jo tampoc.
Seria qüestió de preguntar-li, però...
Ja li preguntarem.
Ja li preguntarem.
I ara agafem la màquina del temps.
Som-hi.
No fa soroll aquesta setmana, la màquina del temps?
No, és que li hem posat un silenciador
i és per no molestar els veïns.
No està mal.
És que hi saps?
Sí.
Ah, sí.
És com una centrifugadora
que fa així com molt de soroll i molesta.
Bé, anem a l'any 2004.
Van a plaça que obria el Carnaval de Tarragona.
Mireu en quina situació es trobava.
Segons una senyora,
anava disfressada de Bocotora.
Qui, l'Anna Plaza?
L'Anna Plaza, sí.
No m'hi podia però fer creure que aquella era la seva feina.
Escolteu.
Estàs disfressada de Bocotora, no?
No, no, vaig disfressada,
però el mixto és la veritat.
Ets Bocotora autèntica?
No, fas cara de conya.
Li em queda el comentari de
fas cara de conya.
Estava a veure això.
Fas cara de conya.
És que quina és la cara de conya?
No, la pregunta és
quina és la cara de Bocotora autèntica?
Sí, com ho podia saber, aquesta senyora?
L'Anna s'haurà de fer un carnet.
S'haurà de fer un carnet.
Déu-n'hi-do.
Bocotora autèntica.
Vinga, va, anem cap al final.
I acabarem pendents
rendint homenatge
a la nostra companya Sílvia García.
I és que l'admirem.
Admirem la seva capacitat de ser feliç
davant de tot
i sobretot davant del micròfon.
Escolteu,
com resolia
la següent trucada
de dimecres a la tarda.
Bona tarda.
Què és això?
Això, algú que ens ha trucat
i ha deixat la música.
Doncs no, res, seguim.
És que clar,
vull dir,
truca algú,
truca algú,
posa aquesta música,
no sé per què,
segons el nostre tècnic,
és el film musical de Gestel,
dius, Lluís?
Sí, de Gestel.
El Lluís creu que sí.
Sí, sí.
Doncs ella,
és el cantor.
Sí, sí, sí.
I fixeu-vos si té bon humor la Sílvia,
que fins i tot quan s'equivoca o arregla,
doncs amb el millor dels somriures.
Sí, no se'ns nota, eh,
que li tenim debilitat a la Sílvia.
No, no ens nota gens.
Vinga.
Home, jo espero que estigueu gaudint
del carnaval.
Sí.
Perquè avui recordem,
mira, ara mateix,
a veure, a veure,
què deuen estar fent?
Sí, digui, sisplau.
A la plossa de la Font
es feia dos quart de set,
la rebuda del carnestoltes.
No sé si el sermó ja haurà acabat.
No.
Però aquesta nit,
a dos quarts d'onze de la nit,
al magatzem de la Cooperativa,
al carrer de dic número 14,
la xirigota de Tarragona,
que presenta
consciència de colors,
consciència de colors.
no.
A les onze,
a l'interior del Mercat Central,
carnaval gastronòmic.
Tast popular de la botifarra d'ou.
No.
Quilis i quilos de carn,
centenars d'ous,
metres i metres de budells,
i pebre carnestoltenc.
Dos pebrots.
Déu-n'hi-do, eh.
A veure, a veure,
que estava llegint...
Ai, clar, clar,
m'he anat a l'olla.
Perdoneu-me, eh.
Perdoneu-me, perdoneu-me,
però és que estava mirant.
Clar, m'he equivocat de dia.
Oi, oi, oi, oi, oi.
No, no, no.
Això que estava llegint fa una miqueta
de la botifarra nou i tot això,
és per dijous.
Per avui, a les 6 de la tarda,
des del Teatre Metropol,
l'entrada de la ciutat del carnestolta,
es la concubicna.
Així?
Sí.
Així, sí.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do.
Molt bé, Miquel,
que...
Ràpid, no?
Ràpid, que tenim pressa.
Bon carnaval.
Bon carnaval, bon cap de setmana.
Ja m'explica la setmana que ve
d'aquestes disfressat, eh.
Això, fins divendres vinent.
Adéu.
Bé, Bé, Bé, Bé, Bé.