Amb el Cafè Japón comencem el temps de la tertúlia.
Avui amb els nostres quatre convidats, els nostres quatre socis,
que ens ajudaran a comentar l'actualitat a grana.
Juanjo López, bon dia.
Hola, bon dia.
Lluís Teruel, bon dia.
Bon dia.
Jordi Leandro, bon dia.
Hola, bon dia.
Jesús Ramiro, bon dia.
Hola, bon dia.
Amb els quatre contartulis analitzarem l'actualitat a grana
després de la nova desfeta, després de la nova decepció de dissabte,
al nou estadi.
Una nova derrota, 0-1, aquesta davant del Vila Real B,
que deixa pràcticament a l'equip grana, molt i molt tocat.
Ara els hi preguntarem, de fet, als nostres contartulis,
si encara veuen alguna possibilitat de salvació.
Però m'agradaria començar la tertúlia amb aquestes paraules
de Jorge D'Alessandro.
Realmente no podemos dar más vueltas,
esto es como el que se está chupando un clavo.
Aquí hay que ser pragmático y hay que ser serio.
Hoy es un golpe de timón muy difícil para el club
y sobre todo para los intereses de mi equipo,
porque realmente nuestras aspiraciones dependían casi de un hilo,
como la veníamos viendo.
No quiero reiterarme más,
porque realmente es el momento de tomar contacto
con decisiones trascendentrales estructurales del club.
Esto es mucho más serio.
Se ha perdido un partido de fútbol, pero esto sigue vivo.
El club este sigue vivo.
No sé si me digan que me comprendes.
Es decir, la categoría está en el aire,
prácticamente casi con muchísima dificultad,
pero evidentemente aquí hay que mirar para adelante.
La categoria está en el aire, reconeixia D'Alessandro,
pero s'ha de mirar el futuro de l'equip.
¿I com plantegem el futuro?
Juanjo López, por ejemplo.
Bueno, mira, yo primer,
ahora, ya que estamos,
dono que estamos a segunda vez,
ya lo que me agradaría que el equipo
tinguéssim una mort esportiva digna.
O sigui, perquè diguéssim,
ahir el que es va poder veure al nou estadi
va ser patètic.
Però patètic en totes les facetes.
O sigui, ja quan Valtros feia la retransmissió
ja es previa que una entrada molt fluixa,
però sí que quan va acabar el partit
estaven quatre i al cabo.
O sigui,
ara mateix li estava dient a fora al Jordi
el que més em va agradar de la retransmissió
va ser els últims 20 minuts.
O sigui que ja van passar pràcticament del partit.
O sigui, perquè pel que s'estava veient
no valia la pena retransmitir el partit.
Perquè l'equip segurament també va passar de lluitar, no?
Per mi ja els jugadors
em sembla que ja han llançat la tovallora.
El que passa és que, bueno,
cara a la galeria
estan en què dir paraules,
però bueno, paraules que se les porta el vent, pràcticament.
Lluís, també va ser lamentable,
segons el teu punt de vista?
Jo crec que va ser lamentable en tots els aspectes.
va ser el partit més dolent que he vist
en els últims quatre anys, poder.
A veure, les situacions...
Dolent per què?
És a dir,
per falta de qualitat,
per poca intensitat dels jugadors...
Jo crec que l'equip està mort.
O sigui, l'equip qualsevol cosa que fa
no dona cap perspectiva, diguem,
de poder tirar el partit endavant.
Hi ha una cosa que està clara.
El Vila Real B
no es va donar un repàs de futbol.
O sigui, va tindre la pilota,
va portar els temps del partit,
va tindre les ocasions, no masses,
però va tindre
molt bé el del penalti,
que era penalti i expulsió,
tot això vale, d'acord,
però és la imatge de l'equip.
Jo crec que l'equip
hem arribat on no volíem arribar,
que és que estem ja morts,
el que és per salvar la categoria,
però a part d'això,
és el futur.
Nosaltres esperem el dia 20,
a veure què diu el Consell,
perquè jo crec que hi ha un tema econòmic
que és molt greu,
jo crec que encara serà més greu ara
que fa tres mesos enrere,
perquè...
Ara en parlarem, doncs, si vols,
de la Junta General d'Accionistes del dia 20
i de les coses a futur.
Vale, vale.
Vinga, Jordi, del partit de dissabte.
Hem perdut la dignitat,
totalment.
Sí?
Sí, sí.
Dignitat,
i el que més em fa mal
és que perdi el respecte a l'efició.
No se la pot convèncer
amb quatre paraules durant la setmana.
i a part d'això,
no fem més de dues passades seguides.
Tres com a molt i de rebot.
És que ja ni xutem,
però és que ja ni sabem passar de pilota.
Estem com a principi de temporada,
en tot respecte,
amb el senyor Oliva,
perquè l'any passat va fer una feina excepcional.
Però estem fatal, fatal.
La gent està molt emprenyada.
Sort, sort del penalti que no va pitar,
perquè, clar,
és que va evitar que l'afició
es tirés abans contra els jugadors,
que tot i així va ser bastant respectuós.
Sí, però en aquest cas,
segurament el penalti no amaga
les deficiències de l'equip.
Tenim una hora per davant
per poder fer més feina,
però molt malament.
Hi ha jugadors que no donen la talla
i, bueno,
i a part que tot ensurt malament.
Jesús.
Mira,
hoy,
hablando del Nasi,
hoy es pasado ya.
Yo creo que habría que empezar a hablar
futuro.
Doncs és que
les paroles de D'Alessandro
que hem escoltat al principi
em servien precisament per això,
perquè ell diu
la categoria està en el aire,
però este equipo
tiene futuro,
este club tiene futuro.
Bueno, mire,
si quiere una...
lo que utilizan
los encantadores de serpientes,
como se llama,
Dulzaina,
Chirimoia...
La flauta, sí,
lo que quiera, sí.
Si quiere,
y los primeros 10 euros
son los míos,
ha de una suscripción,
que no venga encantando
más serpientes,
por el amor de Dios.
que eso ya es
encantador de serpientes.
Antes el amigo
Juanjo
decía
de segunda B y tal,
mira si está grave la cosa,
que a día de hoy
y en esta mesa
yo firmaría
ante notario
jugar al año que viene
en segunda B.
¿Porque creus que
per cuestiones económicas...?
Podemos jugar en tercera,
ojo,
y no es ninguna locura
ni ya estará el de siempre,
ya está el señor Ramiro.
No, no.
El señor Ramiro,
por desgracia,
hasta ahora,
lo que ha anunciado
se ha cumplido.
Y el día 20
se aclararán muchas cosas.
Y por desgracia,
podemos llegar
a jugar en tercer.
Ara parlarem,
del día 20
i dels canvis,
però del partit,
clar,
perquè a més
el Jordi feia referència
durant la setmana,
ens havien dit,
per exemple,
D'Alessandro va assegurar
la roda de premsa
de divendres.
Segur,
aquest dissabte
no fallarem.
i l'equip va fallar,
no?
Sí,
i bueno,
però és que porten
anunciant
la bona nova
durant,
bueno,
el señor D'Alessandro
la porta anunciant
des que va vindre,
no?
Sí que va a haver-me 5 a 0,
doncs,
a cap del Corcón,
bueno,
jo estic creient
que això va ser
xurro.
Per desgràcia,
m'ho has passat molt bé
aquests dos partits,
però va ser un xurro,
o sigui,
xurro va tindre molta sort.
Ja sabem com són els argentins
en tots els respectes
que van a ells,
que els agrava molt parlar,
bueno,
en fi.
Per què la responsabilitat
és de l'entrenador
o dels jugadors,
consideren?
En el partit de dissabte,
eh?
Home,
no ho sé,
jo crec que
més els jugadors,
ara.
L'entrenador a mi ja no m'agrada,
ja li he perdut la gràcia,
no t'ho he de negar,
clar,
si no hi ha victòries,
doncs,
l'entrenador,
la culpa és de l'entrenador,
però és que els jugadors,
hi ha molts que és que fan pena,
eh?
Entrenador,
jugadors,
bueno,
és que podem comparar,
diguéssim,
quan el entrenador
que té ara el Saragossa,
no?
Ja està un equip trencat,
igual que en altres,
o sigui,
ja està,
ara ja,
ja no podem canviar
els entrenadors,
i ara ja hem de morir dignament,
o sigui,
que els jugadors
facin el paper
millor possible,
i bueno,
i quan acabi la temporada
fer una neteixa,
començant per la porteria,
que per desgràcia
perdrem el Ruben Pert,
perquè el perdrem,
no perquè ens vulgui quedar,
perquè el perdrem,
però d'aquí cap a davant
em sembla que
només podem aprofitar
dos altres jugadors,
l'altre,
començar de nou,
començar a engrescar la gent,
i a veure què passa,
si podem,
com diu l'amic Jesús,
si podem continuar
a segona vegada,
que jo espero que sí,
almenys que no sigui
un atacó amb
per la ciutat de Tarragona
i pel club.
Lluís,
jugadors,
tècnic?
Jo crec que
buscar culpables
podria buscar molts culpables,
no?
O sigui,
a mi el que em sap greu
és atacar,
si ataco tant al enredor
com a l'equip,
m'ataco al Consell.
No vull atacar
perquè reconec
que els quatre que queden
són els que hem de continuar
el camí
perquè darrere d'aquests
no hi ha ningú,
això ho hem de tindre clar.
Els quatre que queden
al Consell,
vols dir?
Sí,
i jo crec,
i jo crec que
ho vaig dir així ja
a l'Assemblea,
que és un acte
de responsabilitat,
el que passa
és que no ens ho tenim
al problema econòmic
i és el que
parlem abans,
o sigui,
depèn del tema econòmic,
podrem estar segona bé
o podrem baixar a tercera?
O sigui,
perquè a tercera,
no tindrem el Rubén,
tu no pots tindre
gaire cap jugador,
no pots pagar a cap jugador
la fitxa que estan cobrant
actualment a segona B
i per descomptat
a tercera ja no parlem de tercera.
Si baixem a segona B
el pressupost
s'haurà de reduir...
A un milió d'os 100.000
com a màxim,
poder.
Clar.
Amb una deuteca,
per això dic que
tot dependrà,
diguem,
de la part econòmica.
Nosaltres esperem que el dia 20
no us diguin la realitat
ja del problema econòmic,
si hi ha aquesta aportació
d'aquest capital
que parlaven d'un milió i mig
i a veure,
i a veure,
bueno,
jo crec que
han de treballar
per al futur.
O sigui,
el club està
on se mereix estar.
Jo crec que ha vingut
moltes serrades
ja fa anys,
és molt fàcil dir
que s'han equivocat
quan tu no decedeixes
perquè, clar,
el que no decedeix
no s'equivoca mai
i, en fi,
és que jo t'ho dir,
de veritat,
és una situació ja
allò de...
Desesperada, no?
Sí, desesperada
perquè tampoc és qüestió
d'anar pegant garrotades
a tothom.
Si me dius concretament
el aquí malament,
si malament,
he d'entrar-ho malament,
te diré que sí,
que també malament.
A veure,
és veritat
que els quatre senyors
que quedan
colen els seus narics
per a dir-hi,
altra cosa,
hi ha de tenir-los
molt bé puestos
per a mantenir-se allà.
Això és indiscutible.
Però,
si buscamos
culpables o responsables,
això tenia que llegar...
Ja no me vull
a remontar anys atrás,
a principi o temporada.
senyor mío,
si el año pasado
hubo un señor,
el señor Noguets,
que demostró
una ineptitud
elevada
a la enésima potencia
y teniendo
los medios,
aunque tuviera
dos años más
de contrato,
con una cláusula
que tenía
de no hacer la efectiva
en junio del año pasado,
si le vuelven
a dejar montar
el equipo,
ahí vemos
un equipo,
por mucho que el diga...
Aleshores,
la responsabilitat
aniria a més amunt
possible
i més amunt
és el Consell
d'Administració
i el seu president.
Bueno,
exactamente,
pero entonces,
a principio de temporada,
aparte de estos cuatro,
había,
entre otros,
un señor
que ese es uno
de los principales
y voy a dar el nombre,
a mí no me duelen prendas,
yo no tengo hipotecas
con nadie,
afortunadamente,
el señor José Luis García
y como su protegido
era Noguets,
pues hubo que tragar.
Entonces,
si partimos de la base
que a principio de temporada
se hicieron las cosas
parecían que estaban
hechas por el enemigo,
pues al final
las cosas que hay
porque una plantilla
descompensada,
jugadores
centrales,
hay dos
y uno no juega,
de los que trajo,
por cierto,
lo trajo él,
es el único que queda,
pues las cosas
tienen que llegar.
Estaríem d'acord
en que tot el problema
d'aquesta temporada
arrenca desde el principi,
de la pretemporada,
de l'estiu,
Lluís?
Home,
anem a veure.
De la planificación,
eh?
De las errades
en la planificación
i que després
se n'han anat acumulant
errors.
Hi ha una cosa
que està clara,
tu quan fitxes molt
te pots equivocar
amb dos o tres jugadors
màxims,
la veritat és que
portem ja quatre anys
amb molts errors
d'aquestos,
perquè a les segones voltes
sempre han tingut
que han buscat
tres,
quatre i hasta
cinc jugadors,
o sigui,
és clar que hi ha
responsabilitat
del director esportiu,
hi ha responsabilitat
del Consell al final
perquè són els propietaris,
al final l'empresari
és el responsable
de l'empresa,
no?
Però que és veritat
que aquest any
van començar
amb deu lesions,
això és cert,
vulguis o no te vulguis,
ja tu l'equip,
aquell que tenia
que ser base,
ja no el tenies,
se va carregar
el mort a l'Oliva,
crec que,
i ho vaig dir
amb la primera tertúria
que vaig veure,
crec que l'Oliva
era el menys culpable,
home,
culpable
alguna part
devia tindre,
no?
però tu quan t'aporten
el que tu no vols
o millor dic
quan tu demanes
a algú i no t'ho porten,
això és fotut,
eh?
Perquè,
torno a insistir,
jo amb una sortida
d'una nit allí
del tènis
vaig veure,
en fi,
un emprenyament
de l'Oliva
davant del senyor Nogués
que era considerable
i ell va dir públicament
que va utilitzar els mitjans
per dir que
jugadors de 20 anys
els tenia a la pobla.
Sí,
clar,
les diferències
entre direcció esportiva
i tècnic
de principis de temporada
ja eren conegudes.
I la prova està
que aquests jugadors
de 20 anys
que m'han portat
que tenen que costar
uns calés
no han jugat pràcticament.
Juanjo,
Jordi,
coincidiu en que
els errors venen
una mica
tot el mal
que tenim ara
ve des del principi
de pretemporada?
Però és que ve
de molt abans també
perquè és que
portem dos anys
que ens salvem
des de la campana.
Per mi és
des que es va
descendir de primera
ja van començar
a vindre els problemes.
És a dir,
que fa anys
que ho fem tot malament.
Sí,
que no es pot fixar
que cada any
3 o 14 jugadors
fer una plantilla nova
i tornarà a començar
de nou
que quan l'equip
vol començar
a reaccionar
ja portem mitja temporada.
Això no pot ser
i després t'arriba
la segona volta
i les coses van malament
i tornes a fixar
els jugadors.
I portem arrastrant
un tipus de deute,
un tipus de fitxatges
que ni a la de 3
han sortit
a condicions
que puguin treure
l'equip
en van
i és més abocat
que ara ja
a l'última hora
estem on estem.
O sigui,
ja per demèrits propis
o per el que sigui
estem on estem.
o sigui,
nosaltres
la mala sort
la pots tindre un partit,
dos, tres,
però ara mateix
estem on ens mereixem.
Ni més ni menys.
Per dir-ho,
gràcies a la nostra.
Un any més,
doncs sí,
s'ha fet malament.
Es podria haver començat millor
i arreglar alguna cosa,
però bueno,
tens un exemple
que van començar
amb 3 laterals drets
i al final
no jugué cap d'ells.
Juga el Txecchi.
4, diu el Jesús.
Sí, bueno,
contando el Txecchi.
¿No?
¿Me dices?
Bueno,
al final
se empezó,
Txecchi no se contaba
quan es va contar
amb ell
i mira,
juga amb ell
que per cert
és un jugador interessant
per l'any que ve a segona B.
O tercera,
però tercera no es quedaria.
I, i...
És a dir,
que aquí hi ha hagut errades
de planificació esportiva.
Deixi'm escoltar ara
Mingo i Morant
que van sortir
després del partit.
Ara ja els jugadors
ja parlen
que la situació
realment és crítica.
El missatge
que ens podem salvar
pràcticament
ja desaparegut
de les paraules
dels jugadors
i Morant també parlava
del possible penal
que li van fer
la primera part del partit.
Jo penso que no
perquè encara matemàticament
hi ha vida
i hi ha esperança
i nosaltres seguirem treballant.
Vull dir,
està clar que
és molt difícil,
és molt dur
treballar així
i veure que la cosa
és molt complicada
però aquí
per part de nosaltres
ningú baixarà els braços.
Una mica per orgull
i perquè ho devem
a l'afició
i a tots vosaltres.
Vull dir,
intentarem donar la cara
en cada partit
i, bueno,
no queda una altra.
Quan perds d'aquesta manera
i portant l'any
que portem
poques excuses
valen.
Home,
està difícil.
Tenemos que sacar
unos resultados
de casi ascenso
i, bueno,
si estàs remant
i, bueno,
quan
quieres sacar
la cabeza
també
te la vuelven
a hundir
és difícil,
és molt complicat.
Para mí,
clarísimo.
No sé,
ja le hago
el regate
i tengo
la sensación
de que voy a
meter gol
y me traba
el pie
e incluso
me hace
penalti.
Ara és quan parla
del penal
Morán,
però abans,
en fi,
jo crec que
els missatges
dels jugadors
ja donen a entendre
que Mingo
parla d'orgull,
d'acabar la temporada
amb orgull
i de donar la cara.
És el mínim
que podem demanar
d'acabar
amb una certa dignitat,
Lluís?
Sí,
clar,
ja no es pot parlar
de res més
que no sigui
la dignitat,
no?
Aquestes
salades
a la temporada.
Jo entenc
que és molt complicat
acabar amb dignitat
amb la situació
que està
com per nosaltres,
els socis,
o sigui,
en quines ganes
vas al camp?
Què vas a fer al camp?
A veure,
m'explico,
jo us vaig a passar
la tarda
perquè no tinc una...
O sigui,
és que jo ho veig,
tu diré veritat,
ho veig complicadíssim
com acabar la temporada.
Jo crec que aquí
la...
Sí,
perquè a més faltar
dos mesos i mig.
No diguin realment
la situació econòmica
i per on hem de treballar,
que és per al futur,
si s'ha de prendre
de decisions
que les prenguin,
que és portar
un director esportiu,
sigui el Sicaro
o el que sigui,
i que comenci a treballar
de cara al futur.
Però jo et torno a dir,
el tema econòmic
és el que em preocupa
realment
perquè
com nosaltres
no puguem solventar
el tema de les fitxes
aquest any,
ja veurem on anirà a parar
perquè a més a més
passa una cosa.
És cert
que si nosaltres
podem aguantar
la segona B l'any que ve
per tema econòmic,
hi ha jugadors
que podran venir
al Nàstic indiscutiblement
perquè el Nàstic
possiblement serà
l'equip
de més nivell
de la segona B
i amb un futur immediat
de tornar a pujar a segona
perquè nosaltres
si baixem
amb aquesta situació
que podem aguantar
el tema econòmic
tindrem un any
de garància
per dir,
bueno,
reviscular,
jo que dius,
mira,
tornes a estar dalt
i a veure si pots pujar
perquè si no és així,
els tres anys
de la segona B,
molt bé.
Al fil del que diu el Lluís
m'agradaria plantejar
una pregunta
que avui ensem
a tota l'audiència
del sempre nàstic
a partir també
del que va passar
dissabte
al nou Estadi
contra el Vila Real B
i d'alguns comentaris
que es van fer
durant la retransmissió
de Tarragona Ràdio
i també a partir
d'alguns comentaris
que després ens van fer
alguns aficionats
a través del Facebook
i del Twitter.
Jo avui els hi pregunto
si calen ja
que la direcció
del club,
que el Consell d'Administració,
cal que el nàstic
faci ja canvis
en l'estructura esportiva
del club
pensant en la pròxima temporada
sense més dilacions.
Vostès farien canvis ja
o mantenim aquesta agonia
fins a principis de juny
que és quan s'acaba la lliga?
Juanjo.
Jo penso que ara ja mateix
d'una situació
com a la boxa
que s'han llançat
a la tovallola,
anar provant jugadors
que tenim a la Pobla
perquè és el filial
que tenim
i a veure quins jugadors
poden donar la talla.
És que ja
amb el que hi ha
que no continuaran,
això ja,
diguéssim,
desperdici
i provar jugadors.
És que no tenim
una altra alternativa.
Lluís.
No,
di-lo.
Jesús.
Tampoc aquest és el camí.
No, no.
Habla, Jesús.
Vamos a ver.
Què quieres?
Ponérselo
en bandeja
a los actuales
que se vayan de rositas.
No, señor.
Hasta el último partido
jugador.
Y por lo menos
pasando vergüenza
dentro del campo.
No, no, no.
No menes la cabeza.
Jesús,
espantaremos a la gente.
Ayer estábamos 3.600
y yo creo que seremos estos.
Vamos a ver.
Es ponérselo
muy cómodo,
te lo repito.
Es ponérselo
muy cómodo
a los señores
que hay actualmente
en la plantilla.
no,
ahora ya
vamos a empezar
con lo de la Pobla.
No,
primero la Pobla
déjala
que haga su faena.
Y aquí
hasta el último minuto
del último partido
los señores
que nos han llevado
a esta situación
por lo menos
que pasen
si es que tienen
vergüenza en el campo.
¿Qué es eso
de que ponérselo
en bandeja?
Jesús,
¿sabes qué pasa?
Que
encara
rebran diners
sota la mà
de primers,
de tercer,
si guanyes
o deixes perdre
o el que sigui.
Això
és el que van fer
ràbia
perquè potser
es veien
incluso córrer
a final de temporada
per guanyar-se
4 duros.
Això
és de
ya vamos...
Entonces también
se les verá
el plomero.
Ahora,
que me digas
si la pregunta
que has hecho
de...
Sí,
jo clar,
la pregunta
és pensant
que ja estem
pràcticament
a segona B.
Hem de començar
a prendre
i a decisions.
El club
ha de prendre
decisions
pensant una mica
en nous jugadors,
fins i tot
en nou entrenador,
en un director esportiu
per la próxima temporada.
Sí,
però tomar decisiones
en la parte técnica,
no en los jugadores.
Que sigan
para mí,
que sigan
jugando los mismos
y que pasen
si tienen vergüenza
hasta el último minuto
de l'último partido.
Ahora,
si tiene que venir
quien sea,
como has dicho,
Teruel,
director deportivo,
o sea,
ya empezar a trabajar,
empezar a planificar.
En eso
totalmente de acuerdo.
Hasta nosotros
podemos empezar
a hacer la pretemporada
ya en el campo
para ver cuántos seremos.
Ahora,
los jugadores,
no.
Tú, Jordi,
¿qué farías?
Yo sí que
començaría a preparar
un entrenador nou.
Bueno,
no sé yo realmente
la cláusula
de despido del señor
o del Alessandro,
pero sí que començar
ya a
a prendre decisions.
No ficar jugadors
de la pola juvenil
porque es pot cremar,
es pot cremar-los,
l'ambient serà
molt trist
porque ahora
mateix
que están actualmente
que pillin
cacho,
entre comillas,
i si se va a ficar
algun jugador
a cuenta gotas
del juvenil
o de la pola,
però només
algun,
pues escolta'm,
vale,
pero penseu que
la pola juvenil
también está
en la seva temporada,
está en una buena temporada
perquè són uns bons filials
i tampoc seria just
que desfessin
l'equip
dels entrenadors.
Quico Ramírez
s'emprenyaria,
escolta'm,
però començarà
a preparar,
a prendre decisions
i a moure fils
ja per la temporada següent.
És que el nom
de Quico Ramírez
que l'anomenes
ja ha sortit
aquests dies
a les xarxes,
en comentaris,
en tertúlies.
Escolta,
que posin
Quico Ramírez
a la banqueta
o gent de la casa
i que comencin
ja a preparar
la propera temporada.
Jo quan he dit
prendre decisions,
no parlava
de fotre-entrenó fora,
gent de la Pobla,
jo no parlava d'això.
Jo parlava
de planificació
per la temporada que ve.
Si la SAD,
o sigui,
els que hi ha
dins de la SAD
tenen el tema
econòmic solventat,
han de prendre
decisions
de saber
qui ha de portar
el club
l'any que ve.
Director esportiu,
si és que hi ha diners
per pagar un director esportiu,
secretària tècnica,
qui ha de continuar,
qui té que és
el proper entrenador.
Començava a jugar
tema de jugadors
per descomptat.
Quan jo dic
tema de jugadors,
sàpiguen la bossa
de jugadors
que poden vindre,
o sigui,
perquè pràcticament
has de canviar
el 90% de plantilla,
a segona vegada,
o sigui,
això està més clar
que l'aigua.
O sigui,
jo anava per aquest camí,
no de carregar-te
l'entrenador,
no carregar-te
els jugadors,
o sigui,
sí que és veritat
que podrien haver-hi
alguns jugadors
que no tenien
que jugar més,
i això també és cert,
però aquests jugadors
són els menys culpables,
però que no valen.
I els aguantem
fins a final de temporada.
I parlo dels dos jugadors
que han vingut ara.
Bueno,
tot apunta...
Dels del Mercat d'hivern,
que no han estat precisament...
Ni les Vargas ni les Roboza.
Que s'han cobert de glòria,
el que els ha portat.
Bueno,
tot apunta,
tot apunta,
si no canvien les coses,
que José Sicar
serà el secretari tècnic.
Això és el que es diu,
i l'Andreu serà el president.
Que, si ens recordem,
el Sicar
amb l'Andreu
van tindre dos ascensos,
o sigui,
i jo penso,
que és la meva opinió personal,
que per mi el Sicar
ja està mans a l'obra,
o sigui,
oficialment encara
no és el secretari tècnic.
Bueno,
però jo això no ho sé.
Però penso...
Jo no he vist això.
Que ja està treballant a la sombra
i ja està treballant.
Perquè és que ara ja
ja tenim una conta enrere
que, bueno,
ara ja, diguéssim,
el descens ja és inevitable.
O ja estem a segona pràtica.
Jesús,
Sicar te està treballant ja?
Que tu que...
¿Cómo que no?
Fa una cara de...
Ullat.
Con que això no és la televisió,
que eres el mejor informado, eh?
Ha fet una cara de dir...
No ho sé.
Mira,
jo no sé si està treballant.
Lo que sí que os puedo decir,
eh?
I eso...
Home,
el que sí que em poden dir
és una cosa.
Estan a favor
que Sicar torni al club?
Sí o no?
Jesús.
Si es con un monosílabo,
sí.
Ara descontinues.
És arriscat,
però sí.
Sí.
Sí.
De todas maneras.
Sí, claro.
Sí.
Vinga,
Jesús.
Mira,
jo,
me parece que...
No,
si lo sabe lo he contado mucho.
Yo con él,
aquel señor que no quiero ni nombrarlo,
culpable, repito,
del Vendrell,
tuve dos cara a cara privados
el primer año del de presidente.
Al finalizar la primera temporada
le dije en una cafetería de la Rambla,
digo,
la primera gran patinada,
no dije patinada,
dije otra cosa.
Ya me imagino.
Digo,
para mí es que no hubiera seguido Sicar.
Digo,
deportivamente peor,
lo dudo,
pero es que económicamente
a estas alturas
tendrías mucho dinero en la caja.
Y me dijo,
Ramiro,
te tengo que dar la razón.
Lo que pasa
que
tú
te hiciste aquello patitas abajo
porque como tenía mala prensa
en Tarragona,
dijiste,
uy,
ya voy a entrar
con el pie torcido
yo como presidente.
Dice,
no, no,
te reconozco.
Dice,
y me dijo más,
que luego ya supe por dónde iba la cosa.
Dice,
tampoco dependía de mí solo.
Luego,
por...
Home,
és que,
clar,
el Consell d'Administració
no el forma només una persona.
Y el que cortaba el bacalao
no era él,
que era,
y repito,
un señor que tiene aquí delante
las oficinas,
creo yo.
Señor García,
no hay que darle vueltas.
De totes maneres,
recordem que José Luis García
ja fa temps
que no participa
al Consell d'Administració
y a las decisiones,
y que es el principal accionista privat,
pero ya hace meses
que no pren
cap decisión
al Consell.
A principios de temporada
dice que todavía.
¿Cómo que no?
No asistía a las reuniones.
Tan culpable de El Salvador
como los que tenía alrededor,
que digo que no.
A veure,
mirem de totes maneres
una mica el futur,
perquè jo els plantejo això,
què fem?
Miren el futur.
És a dir,
objectiu primer,
acabar la temporada
amb la màxima dignitat possible,
no?
Seria.
i ja planificar la temporada
segona B.
Ja veig que Josep Sicard
seria una bona opció
per a vostès.
I Josep Maria Andreu
com a president
a partir del 20 de març,
a partir de la Junta General
d'Accionistes
la setmana que ve?
Per mi sí,
evidentment.
Sí,
el tàndent Andreu Sicard
va sortir efecte
uns anys enrere
i amb un munt d'èxit.
Lluís?
Bueno,
no,
no,
per descomptat.
O sigui,
jo t'ho dic,
jo,
aquests quatre que hi ha
tenen total l'apoi,
i això que s'han equivocat també,
no és que no s'hagin equivocat,
perquè s'equivoquen també,
però totalment l'apoi
amb aquests quatre que queden.
I per descomptat planificar
sapiguer què és...
Clar,
sapiguer...
Què és el que comptarem?
És que jo m'estic basant molt
amb el tema econòmic.
Sí, sí.
Perquè és la mà de poder.
I això segurament
no ho sabrem fins la setmana que ve.
perquè ho dic de veritat,
està el futbol que vaig dir un dia
que ara estava podrit.
Està tot podrit.
Federacions,
FIFA,
UEFA,
clubs,
està tot podrit.
Doncs dins del podriment,
a veure si podem salvar
el tema econòmic,
perquè espero que aquest any
alguns equips de segona
baixin.
Que passa que això ja fa anys
que es diu...
No, no fa anys,
és que jo porto quatre anys
amb la mateixa evitòria.
Ja fa temporades
que es parla dels equips
que tenen molts problemes...
Però en aquest país,
el que més roba
és el que menys delict té.
Jordi,
Andreu també de president,
Sí, sí, sí.
T'agradaria?
I tant, m'agradaria molt,
però bueno,
també és arriscat
perquè, bueno,
ha deixat bon record,
però sí, sí.
És arriscat
per allò de segundes partes
que no fueron bones.
Sí, no fueron bones.
Sí, però...
A veurem què plantegem
també el dia 20 de març,
perquè, clar,
l'última assemblea
va ser allò,
per mi,
una presa de pèl de tots,
perquè vam anar allí
i no es va fer res,
es va posposar tot,
però,
res por la pregunta,
encantat que tu,
i Andreu tingui,
a menys té carisma,
és un tio que m'agrada,
parla molt bé,
se li nota sentiment,
fica calés de la seva butxaca,
que amb els temps que corren,
doncs,
és de molta honra,
perquè els jugadors
cobren gràcies a ell
i dos més.
Jesús,
Andreu, sí?
No solamente sí,
sino rezar
para que no diga que no.
No, claro.
No, no, no,
es que es así,
como él vea la cosa tan mal
que diga,
señores voluntarios,
esto es que ni en tercera,
ni en tercera.
Y antes volviendo
un segundo nada más
a lo de Sicar,
yo no sé si está trabajando,
lo que sí que os puedo decir
que desde fuera
le ha sacado de mar
de un embolado,
sabéis lo que decir
un embolado,
¿no?
O ha tenido que hacer
de bombero
en mar de una situación
en estos dos últimos años.
Hacer de padrino.
I vostès que són socis
del club
i a més porten
molts anys vinculats
al Nasti,
com creuen
que respondrà l'entorn
al descens a segona B?
Després de vuit anys
ininterromputs
a la segona,
amb un ascens a primera?
És a dir,
si comptem
el primer ascens
del 2001
haurem estat
12 anys,
pràcticament,
11 anys,
millor dit,
11 temporades,
podríem dir que
pràcticament a l'elit.
Com creuen, Lluís,
que respondrà l'entorn,
l'afició,
la gent
de cara a la pròxima temporada
a la segona B?
1.500 que no fallaran
i encabat a braç
sobre uns 1.000
que són
aquests contractes
que tenen empreses
a canvi de carnets,
sempre i quan
es creï
un futur
més o menys optimista.
És a dir,
tu creus que tornarem
a la situació
dels anys 90
quan estava l'equip
a segona B
a nivell de socis
i de gent al camp?
Tornarem
en pitjors condicions,
o sigui,
perquè,
o sigui,
la resposta
ha de ser immediata.
O sigui,
nosaltres,
jo he parlat
d'un any de carència.
el nàstic té un any
de carència
segona B
per ser un cap,
o sigui,
per estar dalt
de la electrificació,
que és el que et fa
la reacció
que la gent
vagi al futbol,
no?
Que vagis un equip
implicat,
jo pinto un popató
de vela
i això
envolta
tot el que és
l'equip,
no?
però jo crec
que és una situació
diferent
perquè nosaltres
veníem
de baix cap a dalt
i ara anem
de dalt cap a baix,
o sigui,
anem en barrenes,
però és qüestió
de veure com
sortim del...
És que passa una cosa,
és que jo tinc
el tema econòmic
que el tinc al cap.
Sí, ja, ja.
Perquè és la base
de tot això.
No, no,
per això,
jo els pregunto
ara,
jo pregunto
per l'entorn,
per l'afició,
com respondrà la gent?
Clar,
una cosa és com
estar econòmicament
i una altra cosa és...
Sí, però és que la gent
respondrà a conseqüència
del que hagi.
Però no parla
la qüestió econòmica
del club, segurament.
No, però tu...
Si no, en tot cas,
parla la qüestió econòmica
i la qüestió esportiva, no?
Sí.
La qüestió econòmica
pròpia, també.
Sí, però tu sí,
d'alguna manera o altra,
solvantes el tema econòmic
i fas un equip
amb il·lusionat
i entre el SICAR,
per dir alguna cosa,
i bé no entrarà
l'on cada lluix
i tot això,
clar que això...
És a dir,
dependrà del projecte
si crea il·lusió.
Jesús,
com creus
que respondrà la gent?
Jo crec que
va molt en funció
del que es pot fer.
I és que va tan ligat
el econòmic
amb el deportiu,
perquè la situació...
Este descenso
amb el del 2002
no se sembla
en res.
Llavors,
la gent estava
enganxada al equip,
no se debia a un duro,
però és que
va tan ligat
a la situació.
Llavors,
verdaderos socios
o abonados
de los que pagan,
perquè, claro,
si contamos
com abonados
los niños
que tienen su carnet
hasta los 12 años...
Esto no se cuenta.
No, no,
los verdaderos
de Cataclan,
Cataclan,
1.500
i...
Pero, ojo,
lo que dice
aquí el amigo Teruel,
si de entrada
no das un poco
que se pueden hacer
en la segunda remesa
de invierno
o la facilidad
y tal,
al otro año,
menos, eh.
Menos, eh.
Bueno,
es que aquesta resignació,
digues,
no es que vinguis
de sobretón, no,
ya la venir máscante
fa...
3 o 4 anys,
3 o 4 anys,
no, o sigui,
no és que te vingui
de nou,
estàs dient
ai, ai, ai,
i l'ai ha sigut
catastròfic.
O sigui,
aquest matí,
a primera hora,
a nosaltres avui he dit
que som el tercer equip...
Sí,
tinc les dades per aquí.
El tercer pitjor equip
de les últimes 14 temporades.
Orense
i Sevilla Atlètic,
m'assembla.
O sigui,
això és catastròfic,
o sigui,
és el que dius
al principi,
podem morir
dignament.
O sigui,
l'Aurense tenia 17 punts
a aquesta alçada
de la temporada
i el Sevilla Atlético,
10 punts.
Tota la resta,
el pitjor equip,
el tercer pitjor equip,
nosaltres.
Sí,
per això al principi
he dit de morir
dignament,
despedir la segona
per desgràcia nostra
d'una manera digna
i tot el que podem parlar
de segona B
està lligat
al tema econòmic.
I al projecte
que es pugui fer,
no?
Quan quedarà,
quan no quedarà,
que bueno,
jo confio que
tal com el Sicar,
quan van tindent
una falta de porter
es van a buscar
el segon porter
del Badajoz
que no es jugava
i es va sortir
la barra de B.
Perquè, clar,
de jugadors actuals
vostès es quedarien amb algú
si poguessin,
Jordi?
Sergi Juste
i Álvaro Rey.
Sergi Juste
i Moral
acabaria d'exprimir,
però ja està.
Jesús,
tu a qui et quedaries
de la plantilla actual?
Aparte de que
muy poquitos
hay un problema
pero muy grave
que mucha gente
no ha parado a pensar
ojalá,
ojalá,
a final de temporada
por decreto ley,
o sea,
porque estuviera firmado
tuvieran que largarse todos.
¡Ojo!
No, no, no.
Tots els jugadors
tu no deixaries cap?
Bueno,
te pots quedar
el Sergio Juste,
el Seuane,
el Gile que torni
i poca cosa més
porque lo del Álvaro,
jo començo a tindre
ja moltes dubtes,
perquè ja fa temps
que tinc dubtes,
no acaba d'explotar,
això és com el Walter Fernández,
un jugador que arriba
a tres quarts desapareixia,
aquest jugador l'altre dia
va sortir
i va a desaparèixer,
va ser pitjor
de lo que estava,
o sigui que pensava
que era el revulsiu
i no va a acabar res,
Jesús.
Pero a lo que me refiero,
quitando los tres o cuatro
esos jóvenes,
aquel que están en Logroña
y tal y cual,
el resto,
no es que no me los quedaría,
es que ojalá pudiéramos
prescindir de ellos,
que esa es otra,
que hasta aquí no.
Se supone que habrá
una cláusula
que si se baja
quedan...
Pues, ¿sabes qué te digo?
Que este señor,
el sábado,
a una persona
ya le hice esa pregunta
y me dijo,
Ramiro,
me parece que no existe,
digo, pues,
ole por las lumbreras.
¿Sabes por donde voy, no?
Sí, sí.
Y esos señores
no se casan con nadie.
Eso pasa por hacer
contratos de dos años
a señores con 35 años,
renovar por partidos
y esos no querrán saber nada,
dirán, sí, sí,
a mí no me importa
jugar en segunda vez,
coño, claro,
¿a dónde le van a pagar
lo de aquí?
Estem ja a punt
d'acabar la tertulia
i abans d'acabar
m'agradaria,
no sé si demanar disculpes
perquè potser
algun dels que
ens escoltant
ens està dient
i pensant en el moderador
de la tertulia
donant a entendre
que ja estem a segona vez
i estem plantejant
la tertulia
com si estiguessin
a segona vez
i matemàticament
no ho estem.
Però, en fi,
com que les opinions
dels quatre contartulis
i les que hem sentit
en les últimes hores
ho donen per fet,
no?
O encara tenim
algun punt d'esperança
perquè, per exemple,
la setmana passada
deu un i do
la gent que va a Huesca,
que va anar a Huesca
i encara hi havia
molts comentaris...
A Huesca es dinà molt bé,
però vull dir que
no hi ha res a fer, no?
Entenc de tota la tertulia
que no ni pensen
en un miracle, no?
Nou punts
és un lastre
molt important
i més
com juga l'equip.
Jordi?
Estem a segona vez
encara que
les matemàtiques...
Juguem a segona
però l'any que ve
estarem a segona vez.
I ojalà
si estiguem a segona vez
que ja portem
el restrició
tota la tertulia.
Però, sisplau,
la dignitat
que depèn també...
Potser aquest any
són 4.000
però l'any que ve...
Bueno, 4.000
no ho som de niacuany
aquest any.
Sí, la mitja de 4.000.
Però si l'any que ve
som 3.000
ojalà
per això
la dignitat, sisplau.
Jesús?
La pregunta era...
Ja no me'n recordo.
Que no,
que jo demanava disculpes
perquè semblava
que estaven parlant
de segona vez
que no hi ha res a fer.
En fi.
Me gusta mucho
ver los niños
como se muevan
viendo los reyes magos
pero yo me emociono
por los niños
no por los reyes magos
porque sé que es mentira
por lo de la categoría
en segona.
Ens haurem de...
ens haurem d'ilusionar
amb una altra cosa
a partir d'ara
perquè a més
queda molta lliga encara.
Queden moltes jornades encara,
moltes tertúlies
i molts programes.
Per cert,
avui el Sembra Nàstic
a partir de les 8 del vespre.
Avui us preguntem
si creieu que el Nàstic
ha de prendre ja decisions
pensant en la pròxima temporada
si juguem a segona B.
Acabem la tertúlia d'aquest matí
amb el Juanjo López,
el Lluís Teruel,
el Jordi Leandro
i el Jesús Ramiro.
Senyors,
moltes gràcies.
Bona setmana.
Adéu.