Aquesta és la sintonia habitual de l'espai de salut
que cada dimecres fem amb la xarxa social i sanitària
de Sant Pau i Sant de Tegla.
Un espai, però, que avui presenta un format diferent.
Avui no té les característiques d'espai divulgatiu
que fem amb els diferents professionals sanitaris de la xarxa.
Avui hem convidat el director gerent de la xarxa Sant de Tegla,
el doctor Joan Maria Gerà,
perquè damunt de la taula tenim alguns temes molt interessants
i a més de gran repercussió per la ciutat de Tarragona,
com, per exemple, la posada en marxa de la nova residència
dels barris de Ponent, del barri de la granja.
Doctor Gerà, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
La residència no s'ha inaugurat, però la residència ja ha acollit,
ha començat a acollir els primers usuaris, no?
Sí. Primer, moltes gràcies per estar aquí.
Saludo a tots els oients.
Sí, diguem-ne, la residència està acabada,
estava funcionant i nosaltres vam estar parlant amb la conselleria
amb, diguem-ne, molta intensitat,
perquè és un edifici molt viu i molt obert.
Si ens imaginàvem aquest edifici acabat i equipat
i tenint-lo que tancar per protecció, per exemple,
per antivandalisme i robatoris i coses d'aquestes,
que està preparat per ser un edifici d'entrar i sortir gent
ni de viu i realment alegre, doncs hagués sigut una catàstrofe.
Llavors vam arribar a un bon acord amb l'administració,
de manera que les ajudes que ens havien de donar previstes,
doncs les ajornem, amb la qual cosa aquests diners
poden servir per anar a les persones i no el totxo.
Ha sigut un acord, diguem-ne, que hem pogut negociar amb ells,
perquè crec que en aquests moments és més important
finançar les persones que no pas un equipament
que s'anirà retornant al llarg de 20 anys.
Per tant, això s'ha renegociat des del punt de vista
del retorn de la inversió a fi i efecte
que poguéssim dedicar aquests recursos econòmics
a l'atenció a les persones i poder obrir aquestes places.
També el Departament de Benestar i de Salut,
perquè hi haurà places de tots dos,
en aquests moments té la consigna
que no volen inaugurar edificis tancats ni caixes buides
perquè després no queda bé
i al damunt si després no les pots posar en funcionament,
això és un desastre.
Si no, equipaments en funcionament.
Per això vam fer un cronograma
en relació a tota la gent que estava en llista d'espera,
tot això és un procés que ha durat,
ja porta un parell o dos mesos llarg,
i vam concretar que el dia 20,
20 d'agost seria ja l'entrada posada en funcionament
per arribar a la inauguració
amb que ja no tot el complet,
però que l'edifici ja tingui prou substància
com per ser bonic, viu
i que visualitzi totes les prestacions que tindrà.
És a dir, que es van incorporant cada setmana,
suposo, diferents usuaris.
Cada dia el procés que han fet,
que jo crec que ha estat molt ben fet i l'ha fet
a la Conselleria de Benestar Social,
bàsicament és...
O sigui, quan algú vol anar a una residència,
la llista d'espera no és una llista d'espera
per anar a qualsevol i el primer a que em donguin,
sinó que l'usuari de les diferents opcions
que té el departament s'apunta amb una.
Què vol dir?
Que del Tarragonès,
doncs hi havia gent que estava de les diferents...
Podem una però amb l'altra no
i pendent i amb cua esperant que tingués una oportunitat.
Llavors el que s'ha fet és que
tota la gent que estava en llista d'espera,
independentment de quin lloc estés,
se li ha donat, se li ha enviat una carta
que l'ha fet el propi departament,
dient-li, miri, s'obre un nou equipament,
el trucaran per si vostè, que està apuntat aquí,
li interessa aquesta altra opció.
Això ho va fer el departament
i nosaltres el que vam fer,
ens vam passar tota aquesta llista
i el cronograma de l'antiguetat
en què la gent estava apuntada,
independentment del centre en què estés anotat, apuntat.
Llavors, per rigorós ordre d'antiguetat,
o sigui, de més temps en llista d'espera
que hi havia aquesta persona,
s'ha anat trucant un a un,
que vol dir, miri, això se'l explica,
ja rob la carta, sí, sí,
però miri, si vol, està interessat, no, no,
adiós, el següent.
I així fins a les 45 de residència assistida,
que eren les que volíem obrir fins al setembre, no?
I per això s'ha tancat en 15 dies,
es van acabar totes.
A partir, pràcticament.
Llavors, a partir d'aquest punt,
no vol dir que llavors hi segueix haver-hi gent
i, per tant, quan hi haurà una vacància,
n'anem fent-hi,
i per les noves posem en funcionament,
doncs ja hi seran i n'anem fent.
I llavors, des del punt de vista
de la dinàmica interna de posar en funcionament,
penseu que són persones que han d'entrar,
se'ls ha d'acollir,
han de conèixer l'edifici,
moltes d'elles deixen casa seva
i van a viure allà.
Això és un procés d'acompanyament complex
a vegades per a les famílies,
que tenen com un cert complex
sentiment de culpa.
Ho he de deixar a l'avi,
com si l'abandonessin.
I de vegades no,
i és la pròpia persona
que no ho veu clar,
que ha estat sempre visquent a casa seva,
o bé ha canviat,
o està en una altra residència,
en un altre recurs,
i menys sofisticat,
i ha de passar en un recurs més complex.
Tot això necessita un acompanyament.
Llavors, nosaltres utilitzem ja fa temps
una rutina de no més de 4 al dia,
perquè per nosaltres mateixos,
per molts recursos que hi posis,
tot això es fa complex.
Per tant, vam començar,
vam dir 10 dies, 40,
doncs mira, els 5 primers,
si la setmana passada
ja van anar a ritme de 4 cada dia,
i aquesta setmana també hi ha 4 cada dia,
i els que ens queden fins als 45 primers,
doncs ho farem la propera.
I així ja farà una setmana o 10 dies,
i alguns hi ha quasi un mes,
per les dates que preveiem de la inauguració,
que tot una planta,
que és la planta primera
de sociosanitat,
de residencial,
acollida,
que ja estaran integrats,
que la gent no li ve de nou,
també és un edifici
que s'ha de posar en funcionament,
per tant el rodatge de tot
és molt més fàcil,
amb menys gent
i cada cop més,
i progressivament,
però més que el tema de cuina,
això,
que això al final
ho resols,
és que, clar,
no és algú que va a un hotel
i s'anirà,
la persona que arriba allí
va i s'hi queda.
i això és un procés
d'acompanyament
que cada un que arriba
és diferent
i no és fàcil.
I són les primeres 45 places
del complex global
de la residença
que seran 160...
180.
180.
La resta de places,
quines característiques tindran?
També seran residencials?
Globalment,
l'edifici és un edifici polivalent
que ha de poder optar
a qualsevol
de les diferents escenaris
que l'administració
vagi fent.
perquè en aquest moment
l'administració
d'alguna manera
té dues tipologies
de...
classifica dues tipologies
de pacients.
Uns que són residencials,
això és per la llei
d'autonomia a les persones,
la llei de la dependència famosa,
i l'altre que és
que ja Catalunya
va ser pionera
abans de la llei
de la dependència
que era l'espai soci sanitari.
L'espai soci sanitari
va ser un invent
de la Generalitat de Catalunya,
del govern Pujol,
que no existia
la resta de l'estat espanyol
per donar cobertura
a aquesta necessitat
que l'estat espanyol
no estava reconeguda.
En aquell moment
qui tenia capacitat
de fer-lo
perquè sí que tenia competències
era la sanitat.
Per tant,
es va fer un invent
molt reaixit,
que ha anat copiant
la llei de la dependència
pràcticament
molts dels postulats
del que a Catalunya
durant anys
ha anat evolucionant
el sistema soci sanitari,
que era que
amb el paraigües
de sanitat
anaves agafant
aquelles persones
altament dependents
que no podien estar a casa,
que lògicament
la seva dependència
majoritàriament
era perquè s'ha de malaltes,
malalties cròniques,
però que també hi ha
un cert component social.
Aquest va ser
el primer copagament
que va existir,
existeix
a Catalunya
en l'àmbit
que,
convoyant
i combinant
el Departament
de Benestar Social
i el Departament de Salut,
la part proporcional
del Departament de Salut
financia salut,
per tant,
al 100%,
i la part
que seria
més complementària
de Benestar Social
finançant
en part
les persones
els usuaris.
Aquests llits
socis sanitaris
que normalment
en diem nosaltres
llargues estades
són patologies cròniques,
són malalts
en alguns terminals,
en els altres
d'alta dependència
que no es poden
moure per si sols
i solen ser
amb Alzheimer's
avançats
o malalties
molt discapacitants.
Aquestos són els que
financia també salut.
Per tant,
el complex global
del 180%
pot tindre
qualsevol
d'aquesta tipologia
i la disponibilitat
d'uns o els altres
estarà
segons les necessitats.
En funció
de les necessitats
del moment.
D'arrenque
hem plantejat
45 i 45.
Per tant,
l'arrencada primera
després
d'aquestos
45 residencials
començaran
ja
amb allò
que estic explicant
ja
un cop acabats
els primers 45
que ompliran
la primera planta
començaran
els de llarga estada
de,
diem,
mixtes,
salut i sanitat
que seran
la segona planta.
També
amb el mateix ritme
de manera
que jo
comptem
nosaltres
que per Santa Tegla
per dir alguna cosa
mitjans
amb un mes
senceret
són els
10-40
més 10 dies
més 40
més una altra setmana
més
ja estarà
els 90
tindríem
els 90
usuaris
a finals de setembre
els 90
sencers
en la que arrenca
la residència
45
de més complex
diguem-ne
més greus
o més
45
d'una mica menys
que són els que
sols hi ha
el finançament
de benestar social.
Això vol dir també
tenir una quantitat
de professionals
considerables
per atendre
aquestes persones,
no?
sí
en un complex
d'aquest
el rati
quan un
un indicador
global
dius
quants llits
tens
divideixes
per quantes
persones
i aquí
li poso tot
des d'auxiliars
professionals
sanitaris
infermeria
metges
fisioterapeutes
terapeutes
ocupacionals
animadors
culturals
gent de la neteja
gent de cuina
tot això
ve a fer
un per un
per tant
al final
més menys
aquí hi haurà
unes 180 persones
entre 180
i 200 persones
i ara
en aquests moments
quan acabi setembre
anant-nos comptem
que al voltant
de les 80
80-90 persones
són les que
s'enferen càrrec.
La posada
en marxa
de la residència
sens dubte
és una molt bona notícia
per aquests finals
d'agost
en un final d'estiu
també
d'un estiu
que déu-n'hi-do
les notícies negatives
que en l'àmbit
sanitari i social
ens ha portat
perquè ara feia referència
a les persones
amb dependència
n'has mandat
la llei de la dependència
amb retallades
anunciades
pel govern espanyol
aquest estiu
molt considerables
i després tenim
la problemàtica
financera
del govern de Catalunya
a l'hora de pagar
doncs a proveïdors
com la mateixa xarxa
Santa Tecla
en l'àmbit sanitari
i en l'àmbit social
recordaran els sovents
que ara fa uns dies
parlàvem
amb la gent
de la Montanyeta
una altra entitat
que es dedica
a persones
amb un alt grau
de deficiència
que no havien cobrat
el mes de juliol
vostès també
estan en el mateix cas
també són d'aquelles entitats
la xarxa
de la tecla
que no van poder cobrar
el que els corresponia
per part de la Generalitat
el juliol?
Sí, clar
no sóc cap excepció
vull dir que
malauradament
el govern de la Generalitat
com vostè diu molt bé
no tant
al principi
però un problema pressupostari
perquè està complint
els ajustos
i els equilibris
de rebaixar
l'endeutament
i de rebaixar
el dèficit
i els està complint
però hi ha un problema
de liquides
hi ha un problema
que els ingressos
corresponents
a un pressupost
tancat
i aprovat
i pactat
en Madrid
han d'arribar
amb qui els rep
i qui els recapta
i el recapta Madrid
no el recapta Catalunya
i per tant
quan nosaltres
anem a comprar
i posem
paguem un IVA
això
ho recapta Madrid
i quan paguem
l'IRPF
cada mes
de les nostres nòmines
ho recapta Madrid
i quan paguem
la cap de l'any
la regularització
evidentment
ho recapta Madrid
i per molt
que tu tinguis
el paraulat
que els teus sous
són 12 pessetes
o 12 euros
i aquests 12 euros
te n'han de donar
un cada mes
doncs si tu compleixes
amb els 12 euros
lògic
és que el que té
els diners
te'n pagui
un cada mes
i els seus problemes
de liquiditat
no te'ls traspassi
doncs Catalunya
ha tingut un problema
de liquiditat
serà que aquests diners
se'n retornaran
perquè si els pressupostos
es compleixen
el diner
ja ha de ser
però ha tingut
un problema
greu, greu, greu
de liquiditat
jo no ho havia viscut mai
i això que els hi suposa
vostès per exemple
perquè de quants diners
s'estem parlant?
una mensualitat
de la xarxa
entre el que seria
les prestacions socials
i sanitàries
estaríem parlant
d'uns 9 milions
i mig d'euros
aproximadament
i això que els hi suposa
en la pràctica
que els hi ha suposat?
què han hagut de fer?
jo tinc
la, diem-ne
nosaltres
afortunadament
i només ho dic
amb orgull
perquè crec
que és bo
també saber-ho
doncs som una
organització sanejada
no som una
organització
que tingui
pèrdues econòmiques
ni és una organització
que tingui
endeutament
més enllà
del endeutament
dels equipaments
és un endeutament
i
diem-ne
contra
una hipoteca
d'un equipament
del nou hospital
que s'ha fet
de l'agència
però endeutament
de la despesa corrent
no el tenim
i tenim
el que en diuen
els tècnics
solvència financera
perquè tenim patrimonis
de recursos propis
i afortunadament
això
doncs
amb els diàlegs habituals
amb les entitats financeres
amb els bancs
les caixes
doncs
les nostres línies
de crèdit
són bons clients
i paguem bé
i ens ho deixen bé
i tenim
afortunadament
aquesta capacitat financera
que ens poden
fer amb pòlisses
de crèdit
i amb factorings
avançar
aquests diners
esperant
que la Generalitat
tingui la liquiditat
suficient
com per retornar-los
o sigui
efectes pràctics
nostres
ningú ha viscut res
però això
evidentment
té un cost financer
que és que et deixen diners
a canvi d'interessos
però
el pitjor seria
que no
que no tinguessis
la confiança suficient
davant d'aquestes entitats
com perquè te'ls puguin deixar
a mi això em fa respecte
d'anar-nos a l'àmbit
en alguns dels àmbits
que estem
que Catalunya és molt diversa
i no tots són
i no tots són
organitzacions grans
que tinguin aquesta capacitat
i em fa por
que realment
hi hagi organitzacions petites
que ho sabem
i algunes
doncs han fet fallida
i ens hem tingut que anar
ens hem assumit
les seves competències
i que puguin haver-ne més
em consta a mi
diguem-ne
per la meva relació
professional
i directa
i a través de les patronals
les patronals catalanes
i tal
amb el diàleg permanent
que tenim
amb l'administració
de la Generalitat
que la cara d'angoixa
que se li posa
amb el conseller Claries
quan té que dir
que no pot
d'allò
és que
se l'ha de veure
és un home
que ha patit horror
sobretot en l'àmbit social
el tenir que
dir el mes de juliol
que no podia fer front
amb aquests diners
ara sí que podran
fer pagar
el mes d'agost
però clar
encara quedarà pendent
el mes de juliol
segons el que s'ha dit
públicament
sí
les notícies
d'aquesta setmana
és que afortunadament
i
diguem-ne
el corrent d'aquest mes
tant amb sanitat
com benestar social
se farà efectiu
i per tant
això
doncs
no hi haurà problemes
els enderrariments
aquestos
imagino
que la Generalitat
al mes dels propers mesos
o les primeres setmanes
doncs ja dirà
com
amb quina disponibilitat té
i les retallades
anunciades pel govern espanyol
en l'àmbit de la dependència
com les analitzi
quines repercussions
creu que
poden tenir
el que a mi m'arriba
i això
crec que
la bola
aquesta del futur
avui
s'ha trencat
és que ja n'hi ha molt poca gent
que la tingui
o almenys
dels que
tan porai
que tindrien
o potser no la té ningú
la bola
que pot preveure
les coses
que passaran demà
exacte
el que a mi m'arriba
és que
i també seria
bastant lògic
que digui
una mica
que el fre
estigui
amb tot el que són
els segments més
que encara
quasi no han entrat
el segment més
diguem-ne
de dependència
més lleu
exacte
del que nosaltres
estem parlant
que inclús
li feia
la referència
aquella
de l'àmbit
sociosanitari
que ja
Catalunya
va avançar
el seu dia
ja hi era
és molt
jo crec
aquest
aquest gran
independent
ens haurien tornat
tots molt ximples
però hi ha des d'un punt de vista
de ximpleria
absoluta
que
la maduresa
d'una societat
es mesura
amb
el nivell d'atenció
que té la gent
feble
i tothom és feble
tothom té problemes
però hi ha qui no els poden
resoldre per si sols
i sols són dos
col·lectius
la gent gran
i els nens
tant
hi ha dos col·lectius
que una societat
no pot abandonar
perquè
només ella
n'és responsable
ells sols
no s'ho poden arreglar
els altres
tenim tots problemes
però gràcies a Déu
si som capaços
de sortir al carrer
i buscar
i trobar
doncs tenim uns marge
d'autonomia
nosaltres mateixos
però aquestes persones no
llavors jo penso que
seria ja
el final del final
del procés
que un estat
no se'n preocupi
col·lectivament
de la gent gran
i la gent gran malalta
que en queda
encara menys
de menys
de menys
de menys
o bé
de tot el que és
el món de la infància
des del punt de vista
del desnudament
de la infància
amb conflictes
que també hi són
i també té un greu problema
acabem
com comencem
amb el tema
de la residència
perquè ja hem parlat
que els usuaris
han començat a arribar
tenim ja
inauguració
ha parlat del mes de setembre
s'inaugurarà
doncs el setembre
sí
jo no vull donar la data
ni que la tingui
la tinc una data
diguem-ne
prevista
per l'agenda
del president
de la Generalitat
però en aquests dies
com
hi ha la diada
el dia 11
després Santatec
hi ha dies
tan complexos
d'agenda
que a mi em fa
una mica de respecte
i he de deixar
evidentment
la prioritat
que tingui el govern
per davant de tot
però
diguem-ne
el compromís
enferm
que jo diria
que abans de Santa Tecla
es pugui fer
aquesta inauguració
i aquesta inauguració
en principi
jo estic molt content
perquè ha anunciat
la seva assistència
després del final
si la data final
canvia
o una cosa
ja ho veurem
però és una inauguració
que farà el propi
president de la Generalitat
i amb la presència
dels dos consellers
implicats
que és el conseller
de Salut
i el conseller
de Benestar Social
jo crec
que Tarragona
s'ho val
que de veritat
que un equipament
que feia molta falta
des d'aquest punt de vista
de la complexitat
amb el que és
l'àrea de la gent gran
hi hagi
la presència viva
i el testimoni
de la màxima representació
d'aquest espai
de les dues conselleries
i llavors
per tant
del president
del nostre país
que vingui aquí
i que doni
aquest gest
de confiança
que no tot està perdut
que realment
tenim futur
i que les coses
han d'anar bé
molt bé
doncs estarem pendent
de la inauguració
d'aquesta residència
de Ponent
que avui ha centrat
el nostre interès
en aquest espai
de conversa
amb el director
gerent de la xarxa
Santa Tecla
el doctor Joan Maria Txerà
doctor Txerà
moltes gràcies
moltes gràcies
que vagi molt bé
i fins la propera
molt amable