Són a la cinturia de la tertúlia, la cinturia habitual cada matí a aquesta hora a Tarragona Ràdio.
Volem analitzar, volem comentar l'actualitat tarragonina de la jornada.
Avui amb Pere Valls, president de l'empresa municipal de mitjans de comunicació.
Pere, molt bon dia.
Bon dia.
També ens acompanya Francesc Blasco, graduat social.
Fins fa poques setmanes el president del col·legi professional d'aquest sector.
Francesc, bon dia.
Bon dia.
I Joan Besora, director d'organització del Port de Tarragona.
i també des de fa poques setmanes president local de Convergència.
Joan, molt bon dia.
Molt bon dia.
Amb ells analitzarem una actualitat que ve marcada per una notícia que vam conèixer ahir a la tarda
i que realment ha sorprès els mitjans de comunicació i segurament a l'opinió pública
perquè és el compromís de la ministra de Foment, Anna Pastor,
a implantar el més aviat possible el tercer fil o el tercer carril,
com anomenen al Ministeri de Foment,
per connectar el Port de Tarragona amb l'ample de via internacional.
Ahir va haver-hi una trobada entre la ministra i els representants de la gran patronal química espanyola.
Hi havia representants, hi havia de fet el president i el vicepresident de l'EQT,
Joan Pedrerol i Joan Maria García Girona,
representants de l'EQT aquí a Tarragona van estar en aquesta visita amb la ministra
i la ministra es va comprometre al que ja havia apuntat fa unes setmanes a València
en una trobada amb altres empresaris i sectors polítics al País València,
que el 2013 hi haurà diners, es licitarà el projecte del tercer carril
i que tot el tram que va de Castellbisbal fins a València o a Alacant
podria estar enllestit el 2015.
Unes declaracions de la ministra que han estat molt ben valorades per l'EQT,
així, per exemple, s'ha manifestat el seu vicepresident Joan Maria García Girona.
La reunió ha sigut molt positiva i la ministra s'ha compromès exactament
a portar l'ampleu europeu a Tarragona d'una manera, no direm immediata,
però el més aviat possible.
Evidentment amb la variant per ser fil, és a dir, modificar la línia existent
per poder passar el tren amb ample europeu.
En principi, la ministra ens ha confirmat que volen acabar el projecte
durant l'any 2013, la licitació, i en principi el 2015
hauria d'estar aquest ample europeu operatiu, operatiu fins a Tarragona.
Seria, per tant, fer el tercer carril en tot aquest tram,
sobre la xarxa actual, el tercer carril o el tercer fil en tot aquest tram
que afecta Tarragona, Castelló, València i Alacant.
La ministra més s'ha compromès a venir a Tarragona el mes de juliol.
Per cert, que sobre aquesta notícia, el Partit Popular acaba de fer públic
un comunicat, Alejandro Fernández avui l'entrevistarem a partir de les 10 del matí
en aquest programa, i Alejandro Fernández acaba de fer públic
un comunicat de premsa en diu que no té cap inconvenient
en discrepar del seu propi partit i diu que continua pensant el mateix,
que prefereix la façana maríptima abans que el tercer fil.
I també diu que li provoca un pla indescriptible veure com el partit
dels socialistes i Convergència i Unió defensen ara,
en tant d'entusiasme, el govern del Partit Popular a Madrid.
Francesc Blasco, què opines de tot plegat?
Bé, en principi és una bona notícia, no?
Una bona notícia, almenys, l'anunci de fer aquest tercer carril o fil,
diguem-ne com vulguem.
Una altra cosa és que això es pugui portar a terme perquè,
averem primer, cal una dotació pressupostària i, segon,
influeixen moltes variables en què això es pugui fer.
Desgraciadament, la situació d'Espanya és la que és.
I si aquí anem amb una intervenció de la Comunitat Europea,
doncs la veritat és que aquestes inversions quedarien una miqueta
més tan baix, no?
Per tant, bé, faltria més, és una bona notícia,
sobretot si és una solució provisional,
perquè després, en el futur, d'aquí els 10 o 15 anys,
la famosa via Reus-Roda pugui ser operativa,
però bé, amb unes petroquímiques que dediquen el 40%
de la seva producció a l'exportació,
crec que és una decisió encertada,
la de la ministra Pastor, dient aquestes coses, dient això.
Pel respecte, jo com que soc l'únic que no soc polític d'aquesta taula...
Després, si vols, Francesc, parlem més del Joan Besora,
que, per exemple, com a responsable del port,
recordo que dilluns passat també va estar a València,
amb una mena de cimera, una altra cimera,
entre Catalunya, València, Múrcia, les Balears...
amb els ports corresponents,
l'anunci de la ministra, què et sembla?
És evident que a la tarda vam rebre la notícia
amb gran satisfacció,
però una satisfacció no a nivell personal
en quant a propi port, en definitiva,
per haver indagat tota aquesta solució,
sinó que una satisfacció col·lectiva,
una satisfacció de territori,
una satisfacció de les empreses,
que havien fixat fins i tot un termini
perquè es pogués portar a terme.
aquest tercer fil via els seus plantejaments,
els seus objectius d'empresa.
I això, per nosaltres, és la satisfacció
que vam tenir ahir a l'escoltar
aquesta relació inesperada,
tot i que la reunió amb l'Ecoté
n'èrem coneixedors,
en què jo crec que algú ha posat el seny
que s'hauria de posar,
ha escoltat a les empreses del territori
i l'ha necessitat.
I com deia el Francesc,
si estem en un moment
en què el territori necessita solucions
de cara a la seva economia,
no té a haver-hi res que retalli
o pugui obstaculitzar uns plantejaments de futur.
Les químiques ho van expressar així,
però hem d'oblidar
que no només són les químiques,
sinó moltes més.
I que la cosa va més enllà.
La sort és que, fins i tot,
del compromís d'uns terminis,
això vol dir molt,
vol dir que si hi ha terminis
hi haurà pressupost, m'entens?
I aleshores, el fet que comencin pel nord,
és a dir, que vagin en baixant,
això ens dona un avantatge,
que junt amb els altres,
com tu dius també,
a la reunió aquesta que van tenir dilluns de València,
en la que estava les comunitats catalanes,
amb el nostre conseller de Recudé,
la Valenciana, la Murciana i les Balears,
o sigui, fixeu-vos-hi,
el conseller de les Balears
que va venir manifestant el recolzament
a la solució ferroviària,
perquè ells també seria una de les maneres
de tindre també una d'allò important.
També he de dir que es va fixar,
també com a 2015,
fins al port de València
i 2016 fins al port d'Alacant.
O sigui, si això va endavant,
per nosaltres establirem aquí
una xarxa econòmica
molt important del Mediterrani,
bàsica per a Europa.
Pere.
Amb els grans projectes,
i a més en aquesta època,
el que necessiten és
que la gent, com més unitza,
anem millor perquè es puguin tirar endavant,
i més en aquesta època.
I aquest jo crec que és una necessitat,
com ara deia el Joan,
que a més a més,
el que posa,
en el darrer temps,
ja n'hi ha el fil de l'agulla,
és el president del port,
quan fa la proposta,
s'hi afegeix ajuntaments,
diputació, generalitat,
l'Ecotea,
la Cambra de Comerç,
i totes les empreses
que veuen necessari
per tirar endavant això,
llavors,
l'única cosa que ha passat aquí
és que,
doncs,
el sentit comú,
com deies tu,
s'imposa,
i sobretot,
jo crec que el que més important
és que hem vist també
que tothom ho demana,
perquè si les coses,
si tothom va a una,
tothom demana les coses,
i a més a més,
doncs,
es demana una cosa
que fa falta,
doncs,
el lògic
és que això passi
pel davant d'altres coses,
d'altres llocs inclús,
perquè això és una necessitat
no només per la gent d'aquí,
sinó per tothom,
perquè això és riquesa,
això és feina,
això és diners
que entren i surten,
vull dir que,
que, bueno,
que és definitivament
reactivar l'economia
i reactivar aquestes coses
i gastar-se els diners,
a veure,
això és posar una via
dins de les vies que hi ha,
és a dir,
no és fer una via nova,
és la meitat de preu,
per entendre's.
El tercer carril
sobre la xarxa actual.
Molt més barat.
Imagina,
perquè ja està fet això,
només has de posar,
i em penso que
a les travesses,
i aporten
la possibilitat
de posar-hi la via
durant tot el carrer.
Per recordar els oients,
i potser el Joan Besora
que ha estat més implicat
en el tema,
crec recordar que la ministra
en una d'aquestes trobades
quan van a València
i quan va ja parlar
d'ella del tercer fil,
perquè va donar a entendre
que l'estat espanyol
en aquesta situació econòmica
i Europa
no podien fer front
en aquests moments
a la gran inversió multimilionària
que s'oposaria
al corredor del Mediterrani,
ella va parlar
d'uns 1.200 milions d'euros
als pressupostos del 2013
per anar fent
aquest tercer carril
com deia el Joan
en sentit nord-sud,
és a dir,
començant per Castellbisbal
anar baixant cap a Tarragona,
Castelló, València i Alacant.
Això té la lògica
perquè si comences per baix
fins que no arribes
dalt els serveis.
i estaríem parlant
d'una inversió
no sé si dir-ne raonable
però en fi,
tenint un context
econòmic de crisi.
Mira, la reunió
que van tenir a València
entre altres coses
van coincidir
fins i tot
amb els aspectes econòmics.
Els mateixos càlculs
que nosaltres havíem fet
es van repetir,
o sigui,
estem parlant
d'una desena part
del cost,
o sigui,
el que amb una construcció
normal
de via
d'ample europeu
costa
22 milions d'euros
per quilòmetre,
estem parlant
de 2,2.
O sigui,
una desena part.
Perquè ja està fet
tota la base
i també s'aprofita
la catenària
i evidentment,
doncs,
escolta,
molts aspectes
que tindries
que mirar
en quant a enxamplament
o aparcaderos
de la via,
etcètera,
etcètera,
doncs tot això
et han enviat.
I després,
l'única cosa
serà que els vagons
i les màquines,
les rodes,
ja més,
puguin,
que això ja n'hi ha,
no?
Sí, sí, sí.
Que puguin passar
una obra.
Hem estat 4 mesos
marejant la perdiuda
tot això.
I això és imperdonable.
Això és molt d'aquí, eh?
No, no,
ja ho sé
que és molt d'aquí,
però 4 mesos
marejant la perdiuda
quan la solució
que demanaven
els empresaris
i el port mateix
era aquesta, no?
Llavors,
hi ha certes situacions,
bueno,
anava a dir,
no me les explico,
però veient tot el que va passant
m'ho explico ja tot, no?
Ja m'ho explico
gairebé tot.
Jo crec que aquesta és una solució
que és la més adient
per el tipus
d'empresa que tenim
i aquí tenim un representant del port
que potser millor ell
que...
El que vas que tu, Francesc,
al principi posaves en dubte
que fins i tot
es pogués tirar endavant
per la crisi.
Jo no vull donar...
Però si ho diu la ministra
sembla que l'hem de creure, no?
No, bueno, és que no ho ha de dir
la ministra,
ho ha de dir una senyora
que està a Alemanya,
m'entens?
Llavors, clar,
no, no, sí,
la veritat és aquesta
perquè si la situació
és la que és,
totes aquestes inversions
que es poden dir
amb molt bona intenció
a pressupostar,
si després resulta
que ha de vindre
el Fons Monetari Internacional
o el Banc Central Europeu,
tot això se'n va en orris.
Simplement,
no vull donar
la impressió
massa pessimista
dintre de la positiva
de la notícia.
Tu creus, Joan,
que podria perillar
o que pot perillar?
Jo només ho poso
sobre la taula.
Aquesta inversió...
Home, si ho diu la...
No ho sé, insisteixo,
clar, ho diu la ministra
i ho diu davant
de la patronal química espanyola
i també la tarragonina.
Exacte.
Jo, amb el tema
de la situació econòmica
del país,
tinc les meves reserves,
evidentment,
com tots podem tenir,
més aviat de gaire pessimista,
però no crec
que s'arribi
a la situació límit
de poder, diguéssim,
arribar a afectar
amb aquesta inversió.
Tots diem
i s'està repetint
que la crisi
és una oportunitat
que tenim
i, en certa manera,
a vegades has d'invertir
per poder sortir
de la crisi,
i això crec
que és un exemple
creïssim.
Hem de sortir,
perquè és que si no,
ho paralitzem tot.
I en unes...
Per exemple,
quan vam estar a València
el altre dia,
va sortir el tema
del gegant
de la Ford.
Us imagineu
que per culpa d'això,
doncs,
la Ford,
després,
evidentment,
ja n'hem parlat
de les empreses
tarragonines,
no?
Però el gegant...
La Ford ha fet
molta pressió, no?
Exacte,
el gegant de la Ford
tingui que tancar
perquè no tingui
aquesta sortida?
Vull dir, clar,
llavors el crac
ja és tan superlatiu
que no tindria...
això és...
Però llavors,
a veure,
s'ho he dit,
eh?
I mira,
escoltar,
tot ajuda
i si el senyor Ford
ens dona un cop de mà,
doncs,
escoltar,
millor,
així de clar.
Sí, fort.
Però no,
però hi ha inversions
d'aquí a Tarragonines
que no tiraran endavant,
no tiraran endavant
si no hi ha
aquesta connexió ferroviària.
Per tant,
ens estem jugant
el pa d'avui,
d'avui,
no només el de demà,
el d'avui.
Per això està tot
d'acord, Joan.
Si el problema
no és aquest,
el problema és que
això es pugui fer...
Parlaves de la crisi,
és que no estem
davant d'una crisi
normal i corrent,
estem davant
d'una crisi econòmica,
de valors i moral.
Però això la complica.
Clar que vulguem,
que això és el millor
per les comarques,
per la demarcació,
per Tarragona,
però no és tan senzill.
Jo, de veritat,
no vull posar aigua el vi,
però és que
les coses
estan com estan.
I a més,
les coses canvien
cada dia i cada hora.
Cada hora.
Dona la sensació...
El francès,
jo crec que reflexa
una mica
la sensació
que té molta gent
que deu pensar
que la notícia
és molt positiva,
però que, clar,
aquesta incertesa
que tenim
sobre tot,
en general...
La ministra,
des de principi,
ha dit una cosa
molt raonable també
i suposo que també
s'ha curat una mica
en salut,
que és parlar
de la inversió
pública i privada.
Sí, també és veritat.
M'entens?
I hi ha empreses privades
disposades
a satisfer
aquests costos.
I, de fet,
el projecte del port
que connecta Tarragona
amb Cacelvis-Balla
ja preveia
la inversió privada, no?
Hi ha predisposició privada
per assumir...
No, no, anem bé.
I és així?
Anem bé.
No, no, Francesc,
m'agradaria
tranquil·litzar-te
en aquest sentit.
Hi ha coses més importants,
com són les decisions
que es van prendre ahir
o que la ministra
va expressar ahir,
que no pas
la part econòmica
que afectaria
amb aquest tema, no?
La part econòmica
hi ha possibilitats.
I, per tant,
escolta,
jo crec que tothom
posar el que hagi de posar
perquè la cosa tingui endavant.
Ja feia setmanes
de totes maneres
que s'apuntava
que segurament
la ministra
es decantaria clarament
per aquesta solució,
perquè ho va dir
a València fa setmanes.
A més, recordo
que va ser el dia de Sant Jordi
que va tenir una visita,
va fer una visita a València
i ella ja va parlar
del tercer carril
i, de fet,
en les últimes setmanes,
per exemple,
el president del port,
Josep Andreu,
en aquests micròfons
fa escasament 10 dies
ja donava a entendre
que segurament
el que calia
era garantir
allò que ha demanat
sempre el PP de Tarragona,
la provisionalitat, no?
I que calia buscar
garanties jurídiques
sobre aquesta qüestió.
Creuen de totes maneres
això,
que caldrà garantir
la provisionalitat, Pere,
perquè si no
s'hi pot de cara
la façana marítima
i aquí podem anar
d'alguna manera,
si volen,
al comunicat
que jo comentava
al principi
de la tertulada
d'Alejandro Fernández?
Jo el que crec
és que s'ha de fer.
Si només tenim
com a dèria
que això ha de ser provisional
i si no ens garanteixen
que sigui provisional
no es farà
o estem en contra
o això,
vull dir,
en aquesta ciutat
ens ha passat moltes vegades
que esperant
que ens traguin
la via del tren
la gent no pugui passar
correctament
per la plaça dels carros,
per dir alguna cosa,
no?
Diguem-ho així de clar
perquè al final és això.
Si el dia
que es decideixi
en ferm,
en ferm vol dir
ja d'acord,
que el tren
ha de sortir
d'on està ara
i ha de passar
per una altra banda,
des que això es decideixi
que el tren hi passi
poden passar 10 anys
perquè això
és una tasca
molt...
Bueno,
s'han de fer
alguna expropiació
suposo jo,
vull dir,
mira,
no és tan fàcil.
Llavors,
molt bé
que ho garanteixin
amb un paper
i em sembla molt bé
però és que
una cosa
portarà a l'altra.
Jo el que no entenc
és que hi hagi gent
que encara
tregui impit
després del que els ha passat.
Ho sento molt.
Ho sento molt.
vull dir,
Alejandro Fernández,
jo ara,
abans deia,
bueno,
com ho definiríem això,
no?,
amb el francès
i com que tots ens trobem al futbol,
jo he fet un símil del futbol,
dic,
això és que igual que et diuen
que et fitxen
un futbolista molt bo
i el segon partit
i el mateix equip
el fa salvar la banqueta.
Això és així,
perquè és clar,
ha estat quatre mesos
allò,
tot el mundo contra mi
o jo contra el mundo,
no?,
i és com aquell que va
per l'autopista
en contradirecció
i diu que són els altres
que hi van.
Home,
per l'amor de Déu,
és que aquí estem parlant
de coses molt sèries,
aquí no estem parlant
de no sé què,
estem parlant d'això
que dèiem,
de feina,
d'inversions
i de futur
i de present
i el que no es pot
és jugar amb això,
no es pot jugar amb això,
això és molt sèrio
i aquest senyor
després ve aquí
i a veure què explica,
ho dic així de clar
perquè és que al final
la gent cadascú
es posa al seu lloc
i més igual,
perdona,
i d'impresentables
n'hi ha tot arreu,
també diguem-ho tot,
perquè ningú es pugui pensar
que només parlo d'algú,
d'impresentables n'hi ha tot arreu,
però el que està fent
aquest senyor,
que ell va dir fa no tants mesos
que ell ho arreglaria tot
i aniríem a Madrid
i ens obririen totes les portes
i no sé què,
home,
ja ho has vist,
no?,
i ho sento molt
però és així,
em sap greu
perquè no és una mala persona
per l'amor de Déu,
però compta,
Francesc?
No,
evidentment,
jo com que no soc polític
tinc més llibertat
de dir les coses,
no?
Jo també,
eh?
No ho diguis,
això de que no és polític,
tots som polítics,
tots som polítics,
suposo que vol dir
que no milites,
no milites,
però tu,
no paga un carnet,
exacte,
des del moment que expressa
la teva intenció,
el teu pensament,
tot això,
estàs fent polític.
Aquí els tres
que coincideixen
en pagar un carnet
és el del nàstic,
em sembla,
i potser l'un altre.
Aquest sí que el pago,
aquest sí que el pago,
quins remei ens tocarà.
M'hauran de reservar
uns minuts
per parlar del nàstic,
eh, també.
A veure,
Francesc?
No,
evidentment,
s'ha produït una descoordinació,
diguem-ho així,
descoordinació entre cometes,
no?
Home,
Alejandro Fernández
parla de discrepància,
clarament,
en el comunicat.
Ell diu que discrepa.
Bé,
jo que discrepi
amb ell,
amb els companys del partit,
doncs,
és molt lliure,
no?
És un problema
que al Cidonadia,
doncs,
ens preocupa poc,
la veritat.
el que a mi em sap greu
és que defensava
una opció
que jo creia
més fonamentada
en fets
i s'ha vist
que no hi havia
cap fet darrere d'això.
Això és l'únic element.
Lamento
aquest que deia abans,
marejar la perdiu
sense cap fonament.
Han tingut
molta més força
quatre empresaris
de la petroquímica
que no un diputat
provincial.
Això també em sap greu, eh?
Un diputat
del partit del govern.
Bé,
això també.
No, no.
Però això ho trobes malament,
Francesc?
No, no, no.
que els empresaris
i les forces
i els agents
econòmics
tinguin més força?
No, no,
em sembla perfecte,
però també
em sap greu
que polítics
de la nostra demarcació
tinguin el paper
que tenen
quan sortim fora d'aquí.
No ho dic ara
només pel PP.
No, no, no.
Ho dic per general
per tot, eh?
Per altres quins esquihan...
Jo ja he dit
que t'hi presentava.
Joan,
com valores
aquestes declaracions?
Com tu deies,
Ricard,
el president del Port,
Josep Andreu,
ha donat ja
suficients garanties
de respectar
aquesta provisionalitat,
mitjançant,
doncs,
si convé
una comissió tècnica
jurídica
que respongui
a totes les possibilitats
o totes les
advertències
que pugui haver-hi
sobre el tema, no?
Per tant,
no hi ha res més
a dir sobre aquest tema,
o sigui,
que és que,
no sé si cal
signar un sang,
això ja no,
no ho sé,
ja ha rebut
totes aquestes garanties
que tenia que rebre, no?
I en aquest sentit,
jo ara parlant com a port,
l'únic interès que tinc
és que la cosa
tiri endavant
i com menys traves,
millor.
Si això es tradueix
amb la visita
de la ministra
pel mes de juliol
al Port de Tarragona,
serà no molt benvinguda
com es mereix,
sinó que realment
estarà realment esperada,
no?
Esperada,
perquè jo crec que tothom
estarà pendent
del que dirà
i el que deixarà de dir.
vindrà a beneir
un projecte
que es va iniciar
ja fa uns mesos
i que possiblement
si no hagués sigut
per alguns entrebancs
ja podria estar
evidentment
en una altra línia
d'adjudicació,
avançar alguns mesos
o alguna coseta.
Evitem la baralla política,
doncs?
No, no, no,
és que no tinc cap interès.
Home,
ho dic perquè,
com que diu que
em provoca un pla indescriptible
veure Partit dels Socialistes
i Convergència i Unió
defensant amb tant d'entusiasme
el govern del Partit Popular?
Jo, la veritat,
d'entrar en terminologies
d'aquest tipus
ara no em ve de gust,
sincerament.
No, jo he vingut més aquí
a parlar
com a representant del Port,
R.I.K.
I a més,
els tertulians saben perfectament
que estaven convocats
els afadies
i que aquesta notícia...
No sabíem, no,
els tertulians
que arribem aquí...
Igual que l'entrevista
amb Alejandro Fernández
de fer-se pactada
dels afadies
per parlar del primer any
del mandat municipal.
La riquesa d'aquesta tertulia
és precisament
perquè mai ens avances
dels temes que parlarem
i pràcticament
estem aquí parlant
evidentment sense papers
i en tot allò.
Jo he vingut com a Port
a parlar d'aquesta situació
i com a tal
ho la faré.
Per dir les coses
com calen,
aquesta última proposta
de qui surt
és del president del Port,
que fa uns mesos...
Aviat farà un any,
em sembla.
Sí, sí, sí.
Va dir,
necessitem...
Això va ser un enxert
de l'Andreu.
S'ha de dir les coses
però...
Potser tampoc hem trigat tant,
no?
Tenint en compte...
No, no és que hàgim trigat.
Ho dic des que es fa la proposta
fins que...
És a dir,
del que et queixes
no és que les coses...
d'això també ens queixem
a vegades que tarden,
sinó dels entrebancs
que alguns hi posen.
Perquè això,
malgrat que valgui el 10%,
això hi ha un procés
de visitació,
de no sé què,
però això és un procés
administratiu,
com tots,
i que això,
doncs hem de mirar
que si pot ser allò
de 15 dies a 25,
doncs que en siguin 15,
no?
Aquestes coses.
Però això,
això no t'ho pot saltar.
El problema és arribar aquí.
Un cop ets aquí,
llavors això ja va.
El problema és arribar aquí.
I la cosa està
en què hem estat ara
des de primers d'any,
si no recordo malament,
que hem tornat a parlar
de si el tren per aquí,
que si allò per allà,
això ja estava més o menys decidit.
Ja hi havia un consens,
un consens o un acord,
com vulguis,
dels usuaris d'això,
dels agents
que han de fer servir això,
de com ho havien de fer.
Doncs el que no pot ser
és posar pals a l'hora de...
Home,
si un dia un proposa
una animalada,
potser sí que s'ha de dir,
però això no és cap,
això és al contrari,
això és una cosa assenyada.
En qualsevol cas,
aquesta sembla que sí que sigui
una bona notícia
enmig d'una setmana,
bé,
com moltes altres,
de crisi,
de sensació de pànic,
d'angoixa,
de sensació d'estar a la vora
del precipici
amb tot el tema de banca,
de tot el tema
del sistema financer.
Jo no sé si volen
fer alguna reflexió
abans de parlar
una miqueta de futbol,
però com que el francès
al principi de la tertúlia
ha dit
és que jo encara
que ho digui la ministra
no ho veig molt clar
perquè potser Espanya
serà intervinguda...
Jo no vull ser pessimista,
però les coses
són les que són,
tema de banca.
Gràcies per treure'l
perquè estic indignat,
estic indignat,
jo no em poso...
Com gairebé tothom,
no em poso
la tenda de campanya
al bas a la font,
però jo estic indignat.
Volem,
banca està provocant
una autèntica alarma social,
una autèntica alarma social,
aquesta famosa alarma social
que diuen per altres,
per posar gent
a la presó
o per altres coses,
doncs banca ho està provocant
i multiplicat per 10.
I la veritat
és que jo
poso en els cabells de punta
quan sento
l'exgobernador
del Banc d'Espanya
dient que no parla
perquè no em deixen
insinuant que si parlés,
home,
aquest senyor,
com pot sortir
amb una roda de premsa
a dir això?
Però és que
banca
amb 23.000 milions
de moment
que han sortit
de forat,
la gent encara està
cobrant indemnitzacions
per sortir
del Consell d'Administració,
però on estem?
Jo
m'indigno
quan
cap diputat
provincial
de qualsevol partit
de la demarcació
de Tarragona
pot anar al Parlament
d'Espanyol
i preguntar
escolti'm,
què ha passat aquí?
Per què jo
he de posar
1.300 euros
que em tocaran
a mi per cap
per financiar
el forat
de bànquia?
Per què
no m'ho deixen
preguntar això?
Perquè resulta
que hi ha un partit
que diu
que no,
que això està per tot
i que no permetran
cap comissió
d'investigació
ni res.
Doncs jo estic indignat
i més d'un
i més de dos
han d'anar
a la presó
directes,
però directes.
Jo,
perdoneu-me.
Espera,
alguna reflexió?
Indignadíssim.
Recordem que per cert
el ministre Guindos
ahir en unes jornades
aquí a Sitges
al Cercle d'Economia
ha dit que a més
del futur de l'euro
juga les pròximes setmanes
aquí a Espanya
i a Itàlia.
Vull dir que
tota aquesta sensació
d'economia,
de gran crisi
i del tema
del sistema financer
jo crec que té
a la gent...
Sempre estem parlant
en temes macroeconòmics
només, no?
I que només s'importin
els temes macroeconòmics
quan encara no s'ha donat resposta
per exemple
als petits inversors
que estan enganxats
amb les accions preferents.
ningú encara
ha donat cap solució
però és curiós
l'endemà
d'esclatar el tema banca
sí que hi ha solucions.
No, no,
perquè no parlem
d'aquests petits inversors
milers i milers
que encara no saben
què passen
als seus estalvis
que encara no saben
sobretot gent gran
sobretot gent gran
que han confiat
en el, no sé,
en la recomanació
diguéssim
del director del banc
etcètera, etcètera
per fer els seus estalvis
i tot això
i que encara no tenen resposta.
El director del banc
abans era un amic
el de la sucursal
i ara tothom
el deu com un enemi
el deu van explicar
i això
no tenen resposta
i algunes respostes
parlen d'assegurar
d'aquí 10 anys
hi ha persones
de certa edat
que no els hi parlis
d'aquí 10 anys
necessiten ara
necessiten ara
per fer front
a les seves necessitats
a la seva situació crítica
etcètera, etcètera
que ara
doncs ja estan espantats
perquè doncs pensen
que potser
tindran que pagar
una sanitat
tindran que pagar
una sanitat
de coses
que no estaven
això sí
perdona
això sí
anem a Estats Units
a demanar
que ens diguin
que per favor
que diguin públicament
que l'economia va bé
i d'una pregunta
home
la imatge
que estem donant
és deplorable
home la imatge
segurament pot semblar
d'un país
pràcticament
intervingut
encara que no sigui
del tot
jo el que deia el francès
és a dir
alarma social
això es va fer servir
durant molts mesos enrere
i anys enrere
per posar gent a la presó
i tant
l'alarma social
després els deixaven anar
però preventivament
no?
sí, sí
gent de diferent
de mena i condició
ara aquí resulta
home
jo
de debò
amb aquest tema
fins que no veiem algú
que surtin manillat
no estarem tranquils
no no estarem tranquils
tranquils no sé si estrem
com a mín
veurem que les coses
comencen a funcionar
perquè és molt bèstia
tot això
és a dir
el que passa aquí
i no oblidem
que es tapen les vergonyes
la gent
és veritat
que allí hi ha gent
de tot color
però
compte
els gastos
que s'han fet allí
és a dir
els diners que s'han deixat
han anat
a fer inversions
amb governs autonòmics
que
que governava el PP
que és el de València
i el de Madrid
és a dir
el de la senyora Esperanza Aguirre
amagant el deute
que tenia
i fins l'última hora
una senyora
que ha anat
lliçons a tothom
i que ha vingut
per tot arreu
per això va treure el tema
dels xiulets
per amagar tot el que
és que això és molt
és clar
la credibilitat
d'això que parlen
que les autonomies
fan anar malament
a veure quines autonomies
fan anar malament
parlem clar
qui són els mal gestors
per què
el govern
ara ha fet això
d'ajudar els ajuntaments
a pagar els deutes
aquests
els factures
perquè el 90%
dels ajuntaments
són del PP
no ho oblidem
sinó de què
parlem clar també
perquè si no
és que sembla
que aquí
tothom sigui igual
no no tothom no és igual
n'hi ha que ho fan bé
a tot arreu
i n'hi ha que ho fan malament
a tot arreu
també t'haig de dir Pere
la tardança del PSOE
en reclamar la comissió
sí senyor
tens tota la raó
compta amb això
aquí
al final li han fet veure
que no ho hauria de fer
sí sí d'acord
aquí ja era
el pastelet total
era la galeta total
hi ha una cosa
hi ha una cosa
que és que
ser massa prudent
és dolent a vegades
és a dir
fa un any
fa un any
la prima de Riesó
quan estava
200
no sé perquè això
és gairebé
o 400 o 300
i ja
Espanya sí un dia
i s'anava
i ara quan estàs
què deia llavors
l'oposició
i què farà l'oposició
amb tots els seus defectes
què fa
callar
per què
perquè és el que toca
a l'oposició
no li toca callar
no no no
vull dir que allà
vol dir ajudar
a que això es arregli
i fa un any
fa un any
i un any i mig
les clatellades
que rebia el govern
perquè no feia les coses
més veritat
però eren clatellades
interessades
de partit
evidentment
només
no només dir-li
no ho feu bé
sinó
com pitjor ho facis
a mi em anirà millor
l'estaran fent bo
al anterior govern
exacte
aquí vull anar a parar
és a dir
compte quan es diu les coses
perquè sembla que la gent
no tingui memòria
i com que
passen tantes coses
en tan pocs dies
el que va passar abans deia
no ens en recordem
perquè anem així
anem així
perquè passen tantes coses
vull dir
ara estem parlant d'això
del fil
del tren
però la setmana que ve
ja el donarem per fet
que havia d'estar fet
això va imparable
això no para mal
i el tema de la crisi bancària
i de tant en tant
hem de parar un moment
perquè no fa tants anys
ni fa tants mesos
el que passa és que
tenim tantes notícies alhora
que unes tapen els altres
i alguna també li deu haver de bona
però aquestes no es diuen
home no és bona
la notícia del Nasti
que volia comentar amb vostès
en la recta final del programa
aprofitant que avui
tinc tres contartulis
que van habitualment
a les graderies
del nou estadi
diumenge s'acabarà la lliga
diumenge 3 de juny
diumenge farà 6 anys
a la sense primera
a Tarragona Ràdio
ho volem recordar
de primera divisió
a segona B
6 anys després
quina reflexió francès
et porta
acabar la lliga
acabar 8 anys
a la lliga de futbol professional
el mateix dia
en què fas 6 de la sense primera
en aquesta hora del dematí
és molt dur això
però bé
home després
a parlar de banca
i del terça fil
escolt n'estic
que ara és més important
encara és més important
que jo
no
la veritat és que
no pot suspendre ningú
i és una
és la
com deien
la crònica
d'una mort anunciada
no
la veritat és
esperem que sigui això
donar un pas enrere
per donar-ne dos endavant
no
la veritat és que
bueno
anem a segona B
no serà fàcil sortir d'aquí
que ningú es cregui
que això l'any que ve
doncs
serà
estarem dalt
i enseguida
tornarem a segona A
potser
potser ens hem d'anar
materialitzant
que estarem uns quants anys
a segona B
tant de boc
no sigui així
però bé
si això serveix d'experiència
i de posar
una pedra
d'una estructura sòlida
del nàstic
que no ha tingut
des que va baixar
la primera divisió
doncs bé
és fer un pas enrere
per donar-ne dos endavant
i per tant
doncs endavant
amb el nàstic
i tota la col·laboració
que demanin
la tindran
sortirem abans
de la crisi
o de segona B
ui no ho sé
abans de segona B
segur que sí
ja ho veureu
com sí
Joan
a veure
desanimat
amb el tema nàstic
deixa'm explicar-te
malauradament
Tarragona està patint
un crac esportiu important
no només pel tema
del nàstic
sinó pel tema del bàsquet
tots sabem ja
com està la situació
la desaparició
l'esport base
la desaparició
del voleibol
etcètera
i l'esport base
evidentment
quan tu dius francès
també està com està
jo per treure'm
aquest mal sabor de boca
i en certa manera
amb solidaritat
t'aniré a veure
aquest dissabte
el partit de la Pòloma Fomet
perquè
a més
per culpa
del nàstic
hem provocat un tap
que l'esforç
d'aquestes persones
no s'ha pogut cristal·litzar
amb la seva bujada
segona B
i si puc
i en què de temps
aniré a veure el Torrefort
que també està
una miqueta
una miqueta
amb un dèrbit
amb el Reus
un dèrbit
que aixecarà passió
jo crec que les coses
amb el temps
sempre es veuen
d'una altra manera
és veritat
que hem tingut
un equip de primera divisió
un bàsquet del de tot
un voleibol del de tot
però això
en el fons
era una miqueta
bluff
perquè
només s'ha pogut arribar aquí
amb molts diners públics
no oblidem això
i evidentment
quan aquests diners públics
ja no hi poden ser
les entitats
per si soles
no poden mantenir-se
on estaven
això
diguem-ho així
i aquesta pena
que tenim
és aquesta
és a dir
l'empenta
que va donar l'Ajuntament
al seu moment
no hi ha hagut
les empreses al darrere
ara és complicat
però quan no era complicat
perquè fessin
el pas
és a dir
quants empresaris
hi ha al Nàstic
llavors te deien
que les empreses
pagaven a l'Ajuntament
bueno
llavors això és un pes
que es mossega la cua
però mal fet
mal fet
no no
ho dic
i ho dic amb tota la franquesa
i això s'ha d'arreglar
és a dir
hi ha molt poc empresariat
que s'hagi fet amb el Nàstic
el Nàstic
el Nàstic
per mi és un actiu
el futbol
és molt important
de terra
no pot ser un aparador
que pot acompanyar
tot això que dèiem
de la imatge
de la ciutat
tot això
però no pot ser
que sigui
un aparador públic
amb diners públics
només
o amb tants diners públics
perquè això
quan l'Ajuntament
no pot donar
tants diners
doncs no
doncs és impossible
mantenir-ho
si al darrere
no hi ha hagut
doncs tota aquesta altra feina
d'aquests anys
i això ha sigut una pena
que no s'hagi fet
perquè era quan
es podia fer
és a dir
quants empresaris
de l'hostaleria
per exemple
tenen accions del Nàstic
segurament Pere
perdona
no s'ha baixat
per motius econòmics
sinó perquè hi ha hagut
una mala gestió esportiva
però el que passa
és que si hagués tingut
aquest agent dins
potser no hauria passat
també diguem-ho així
és a dir
aquí els únics
que han vist
alguna passeta
o algun euro
amb tots aquests anys
directes
és l'hostaleria
els hotels
els restaurants
home el diumenge passat
tots aquests que van venir
del Celta de Vigo
alguna Coca-Cola
es durien prendre
a Tarragona
com a mi
i això
encara que estigués
al voltant
de la plaça Verdaguer
no sé on
és que estava molt bé
és igual
a un lloc l'altre
havien d'estar
vull dir
tot això
tot això és així
llavors
el que
el que és estrany
és que aquest agent
no s'hi hagin abogat
l'any de primera divisió
que era quan s'havia de fer el gesto
tampoc el van fer
bueno
llavors
això també ens ho hem de pensar
on podem estar
de debò
sí però de totes formes
el que diu el Joan
l'esport base a Tarragoni
està 17 de la mà de Déu
i aquí
algú hauria de posar
això és
no no
toquis l'esport que toquis
alguna cosa fa
el Consell
de l'esport
per la part que toca
el Consell Esportiu
estem fent una feina important
exacte
exacte
t'ho anava a dir
tu és tota
però la base
dels nens i nenes
que fan esport base aquí
és pràcticament
s'aguanten pels col·làgics
i per poca cosa més
és on ha de fer l'esport
i l'organització
amb potenciar
campus
amb potenciar
trobades
tot això no es fa
i això
setmana que ve tenim
un centre de Catalunya
d'atletisme infantil
Benjamí
que és de Tarragona
que hi ha unes 400 criatures
si puc
si puc vindré a veure
exacte
anem acabant
la tertúlia
porto el crits al nàstic
he fet allò
vagin animar
al Torreforta
vagin animar
a la pobla
que realment s'ho mereixen
com deia
com deia el Joan Besora
animin si volen
i escoltin el partit
del nàstic
a ells
i també els convidem
a sentir el dimenys
a dos quarts de sis
de la tarda
a recordar
què passava
el 3 de juny
del 2006
que sempre està bé
un diumenge a la tarda
de ple estiu
recordar què fèiem
en aquella època
quan a l'estadi de Chapin
arribàvem a primera divisió
facin el que vulguin
que disfrutin del cap de setmana
Joan Besora
Francesc Blasco
Pere Valls
gràcies per compartir
aquesta estona de tertúlia
i fins la propera
que vagi molt bé
bon dia