Darrera mitja hora, avui dilluns, del matí de Tarragona Ràdio,
que dediquem, com cada dilluns, a l'espai Caixa Fòrum.
Això està al carrer Colombe.
Poca presentació crec que necessita.
Carles Marquès, bon dia.
Bon dia.
Director de l'espai Caixa Fòrum.
Tampoc necessites molta presentació.
Davant de la font del centenari.
Sí.
No sé per si algú encara té el bon dubte.
Davant de les obres del mercat, també.
També, també.
Però una mica ja fora de tot el casal.
No, no, però encara tenim la tanca, encara ens toca tanca, sí.
Però bé, quan la tregui, doncs tornem a tenir tota la visibilitat.
A l'espai Caixa Fòrum hi passen moltíssimes activitats, sense anar més lluny.
Diumenge ha passat un concert familiar a base de percussió.
Exactament, sí, que en vam parlar la setmana passada i que, a més, vam fer un petit tast
el mateix matí del Diumenge, davant de la fira de Nadal de la Rambla Nova.
Cap als 12 em sembla que va ser.
Van sortir allò a tocar el carrer.
Això estava pactat o...?
Això estava pactat.
Això estava pactat.
Evidentment, no ho sabíem que ho farien.
I, bueno, doncs teníem una doble funció.
Es feia una mica de crida, no?
Ja, que no feia una mica de crida, una funció publicitària.
i l'altre era col·laborar una mica també amb la fira de Nadal i amb la ciutat.
Doncs encara tenim...
Si això va ser espectacular, imagineu-vos tot aquest grup de percussió sortint al carrer,
serà, jo crec que, molt més espectacular el concert que ens heu preparat pel dia 28.
Ens avancem?
Pel dia 28, ens avancem, sí.
Sembla que falti temps, però falta una mica de preparació, exactament.
A veure, hi estan...
És un concert familiar, el farem dos cops al matí, a les 12 i a les 6 de la tarda,
és el dia 28, us asseguro que no és cap inocentat, eh?
Vull dir, aclarim-ho, vull dir, ho trobareu a l'agenda,
és un concert, són dos concerts absolutament reals,
vull dir, que ho fem el dia 28, broma, no en farem cap,
i tampoc és una broma que els nens que vulguin hi podran cantar i podran col·laborar.
És que estem parlant de concert familiar, de gospel.
De gospel, exactament.
Allò, veus espirituals...
Això mateix, sí, d'aquelles profundes...
A cor i cantant al pulmó.
Serà divertidíssim.
I els nens hi poden participar.
Els nens hi poden participar.
Han de venir una hora abans, és a dir, per tant, a les 11 i a les 5, respectivament,
assageran una hora amb els cantants i sortiran.
I, a més, em consta que al final cantarà una mica tothom, també, eh?
Clar, és que això, a més, s'enganxa.
No cal això que assageu, no cal que sigueu nens.
tots aquests dies és divertit, eh, nen, però, en fi, ja no se'n recordem gaire.
Però això, que al final també us demanaran la vostra col·laboració, tingueu bona veu, tingueu dolenta...
T'han explicat el repertori?
No, m'han explicat el repertori, però hi ha alguns...
No seran de dales, però, eh, ni que són espirituals, però no de dales.
Potser alguna cosa caurà...
Evidentment, evidentment, i a més tinguem en compte que els espirituals negres són, bàsicament,
música d'església, música d'això, de les comunitats, bàsicament, negres dels Estats Units,
i, per tant, estan concebudes, com el propi no m'indica, per cantar en l'església,
tot i que hi ha un repertori que toca també altres temes, però sempre vinculats, doncs, a això,
amb el ser humà i amb els sentiments espirituals.
Portaran a tota aquesta música dalt de l'escenari aquests espirituals negres, els Blackbirds,
jo espero que poder-los entrevistar.
Ah, perfecte, s'hi dona, i tant, i tant.
No sé si vindran abans, però, home, és divertit, això, eh?
Bé, però podíem veure quina d'aquesta setmana, sí.
Sí, la setmana del 24 jo calculo que no, o sigui, perquè, clar, si toca dilluns 24,
però després, a micro tancat, en parlem i busquem un dia per fer-ho, ah, perfecte.
Aneu-vos-ho apuntar, eh?
Si voleu, o si als nens els fa gràcia participar en aquest concert de gospel,
el dia 28, en doble sessió, 28 de desembre, aneu-ho apuntant.
Això mateix.
I, a més, aquella puntualitat que últimament estem demanant,
en aquest cas, els que vulgueu cantar us la demanaria doble,
sisplau, i sé que cada cop apretem més,
però té el seu sentit.
Per tant, vingueu a les 11 i a les 5 una hora abans
per poder assajar amb els músics,
que, clar, si arriben una mica més tard,
potser serà complicat,
perquè són molt professionals, evidentment,
però, clar, vull dir, si el nen o nena
arriba 5 minuts abans i vol cantar,
tindrem un problema.
Un problema.
Tindrem un problema.
A veure, arriba Nadal,
sembla que falti...
No sé, en realitat falta molt,
perquè falten setmanes, falten dies,
però està...
I arriba desembre, els llums ja seran fesos i ja estan aquí.
I a mi m'agafa aquella pressa de córre, córre,
que se'ns acaba un cicle.
I s'acaba també,
perquè s'acaba just després de les festes de Nadal,
el 6 de gener,
una exposició que hem tingut a l'Espai Caixa Fòrum,
em sembla que de sempre.
Que de sempre, sí.
I encara no l'hem vist.
Encara no,
i a més, de sempre,
bueno, sí,
perquè a més la seva temàtica és molt actual,
en certs casos malauradament actual,
perquè va ser un visionari,
perquè va començar,
per exemple,
una cosa,
entre moltes altres que explica l'exposició,
però va començar a caricaturitzar,
a dibuixar,
a fer fixar, diguéssim,
el seu tras,
el seu dibuix,
amb un personatge com Hitler,
que en aquell moment,
doncs,
tothom se n'enraia bastant.
Però, clar,
també,
Gros va estar a la Primera Guerra Mundial,
que és una de...
Clar,
és la primera guerra
que d'alguna manera també va ser fotografiada
i va ser...
Que tenia documentació gràfica.
Que tenia documentació gràfica.
I ella ens en dona una altra documentació gràfica.
Vull dir,
que l'horror de la guerra
fins a aquella guerra
s'havia viscut una mica de forma...
Evidentment,
una ciutat com Tarragona
va viure directament la guerra del francès
i en tenim molts testimonis.
Però,
en els països, diguéssim,
que no patien guerra
o que realment enviaven els seus exèrcits,
doncs,
es vivia,
bueno,
una mena d'això d'honor i de glòria,
aquestes coses bèl·liques, no?
Però,
però en canvi,
a partir de la Primera Guerra Mundial,
segurament abans,
però a partir de la Primera Guerra Mundial
d'una forma més fefaent,
sabem,
doncs, això,
quins eren els horrors
i ho sabem gràcies a gent com grossa
que ho pinta d'una manera molt...
Molt crua.
Molt crua i molt descarnada.
El Carles en deia els inputs que teniu després,
no?
de la gent que visita l'exposició,
dius que és una exposició molt dura,
però la gent s'ha encantat
i repeteixen.
La gent repeteix.
La gent és de l'exposició
aquella que repeteix.
Però tu diuen que és dura.
Sí, sí,
evidentment.
Vull dir,
no és una exposició,
diguéssim així,
amable,
perquè,
fins i tot,
dels retrats
de la ciutat de Berlín,
que és també un dels fets importants
en aquest artista,
i que a més reflecteix
una època molt concreta
que ens ha passat molt
a l'emòria col·lectiva
a través de pel·lícules
com Cabaret,
que també l'hem fet
en el cicle
d'activitats complementàries,
doncs Gros retrata molt
aquesta època,
que és una època allò
de lluites ogreres,
d'a més d'una crisi econòmica
calopant.
S'ajunta tot,
final de la Primera Guerra Mundial.
Milions de marcs,
diguéssim,
per comprar una barra de pa,
en fi.
I això,
tot aquest tema és al mateix temps
una època
on molts artistes
van a Berlín.
És una ciutat,
diguéssim,
que té com a dues realitats
paral·leles, no?
A senar-se morir
de cana a Berlín.
Sí,
però vaja,
un nord-americà
o un anglès,
diguéssim,
amb molt pocs diners,
vivia estupendament.
Una ciutat
amb molta llibertat
de tots tipus,
sexual,
moral,
és a dir,
la que no tenien els berlinesos
o la que no tenien els alemanys
la tenien els turistes.
Doncs, a veure,
per conèixer més en profunditat
del que era el Berlín
de l'època de Gros,
i estaríem parlant
del període d'entreguerres,
després de la primera,
abans de la segona,
avui teniu una de les conferències
o de les activitats
que es fan
com a satèl·lit,
no?,
al voltant de la...
Això mateix.
I a més,
potser és una conferència
que segurament
hauria anat bé
de fer la primera
i després fer
totes les pel·lícules
que han fet
i les altres conferències,
perquè és el context històric,
és a dir,
és la suma dels factors.
El títol,
dius,
amb aquesta ja ho tinc tot,
el context històric
del Berlín de Gros.
Sí, exacte,
però justament per això
pot ser
estar bé fer-ho així.
L'altre dia
ho parlàvem la gent
del Club de Lectura.
Clar,
tots ens hem anat fent
unes peces aquests dies
a través de l'exposició,
de les pel·lícules i tal,
i ara necessitem
algú
que ens les encaixi,
que realment
els textos,
les obres,
les pel·lícules
que hem vist,
doncs realment
ara
acabi de fixar-ho.
Jo crec que serà interessant.
Ui, serà de les xerrades
més comentades,
diria jo, eh?
Segurament, segurament.
Pregunta,
jo crec que sí.
La durà a terme
la doctora en Història,
escriptora i directora
d'Història i Vida,
Isabel Margarit.
Isabel, bon dia.
Bon dia.
T'hem fet esperar una miqueta, eh?
No, tranquil.
No hem dit gaire desverbalitats,
no?
I ara al contrari.
Et deixem parlar a tu
perquè no ens queda massa temps.
Isabel,
què ens, no sé,
com has articulat
la xerrada d'avui?
Perquè em sembla
que hi ha moltíssim
per explicar, no?
Sí, sí, sí.
Realment aquest ha estat
el gran problema.
És un món,
una època
i un univers
extraordinari.
Com dèieu molt bé
vosaltres abans,
podríem dir que és
com una mena de peces
d'un puzle enorme
que en el fons
configura
no només la realitat
alemanya,
sinó la realitat
europea
de la primera meitat
del segle XX.
Nosaltres, per això,
en aquest cas,
aquesta conferència
s'entrarà
en el que jo he titulat
el temps de grots.
El temps de grots
que hauria de començar
una miqueta abans
de l'era de Weimar,
del període de Weimar,
perquè realment,
com estàveu dient abans,
aquell episodi apocalíptic
que va significar
la primera guerra mundial,
va marcar,
va traumatitzar
de tal manera
el pintor
que la seva realitat
es va transfigurar.
És a dir,
va haver-hi un abans
i un després
del pintor
després d'aquest
episodi bèl·lic.
La conferència,
bàsicament,
intentarà
submergir-se
en aquest context històric
perquè realment
els senyals d'identitat
artístics de grots
venen determinats
per aquests esdeveniments
que va viure a Alemanya
entre, com deia,
el 1914
i 1933.
És a dir,
l'inici
de la primera guerra mundial
i l'ascens
al poder
del nazisme.
Aleshores,
com comentàvem,
aquesta conferència
tindrà dos objectius bàsics.
Primer, diria,
esbrinar la naturalesa
d'aquests esdeveniments.
Això és molt important.
L'origen
i la naturalesa
d'aquests esdeveniments
són bàsics
per després
tractar d'interpretar,
de fer lectures,
fins i tot,
sobre aquestes esplèndides
obres de grots
que comentàvem
fa un moment.
Cadascuna
de les seves pintures
té moltes lectures
i sense aquest
reafons històrics
són difícils
d'interpretar.
I en un segon,
en un segon lloc
jo diria
recrear
en un segon lloc
o de forma paral·lela
perquè realment
és indissociable
recrear
el Berlín
d'Entreguerres
com a el gran escenari
de les turbulències
polítiques,
socials,
econòmiques
i culturals
que van inspirar
el pincer
i combatiu
del pintor.
Espero, doncs,
que
amb tota aquesta
panoràmica
que, com veieu,
té un enorme
rarafons històric,
una amplada
cronologia,
una cronologia
molt ampla
perquè realment
ens hem de remetre.
Fins i tot,
diria jo,
i això serà,
si em permeteu,
una petita sorpresa
que intentaré
afortar també
a la xerrada,
doncs,
em remuntaré
fins i tot
un pelet abans
de la pròpia
Primera Guerra Mundial
perquè,
des del meu punt de vista,
allà es troba
en bona part
la clau
d'aquella
Alemanya,
del segon Reich,
de l'època
guillermina,
de l'arrogància,
de l'orgull,
d'un tipus
determinat
d'educació
que en aquell moment
es donaven els nens,
en aquell moment
gros,
encara era un nen,
com va anar
determinant
quina atmosfera es vivia
per després
poder arribar
a tota la història,
tots sabem,
els camins,
els processos
i els fenòmens
i els fets
que van anar
derivant en Alemanya
a la gran catàstrofe
de l'ascens final
del nazisme
que precisament
l'any vinent,
el 30 de gener
de 2013,
es complirà
el 80 aniversari.
T'esperem,
Isabel Margarín,
moltíssimes gràcies.
Doncs, Carles,
pinta molt bé això,
d'aquesta tarda.
Ja és el darrer
dels actes
que acompanya
l'exposició
del groc.
Seria un final,
exactament,
no podem dir un final
de festa
perquè hem vist
que estem parlant
d'una època
tràgica,
però si més no,
en part sí que ho ha sigut
perquè aquest cicle
que fins i tot
he tingut com a tres
subcicles
o tres parts
i tal,
realment ha sigut
molt enriquidor,
entenc,
per tota la gent
que hi ha participat
i que ha repetit
i que ha participat
en totes les conferències
i evidentment
sap greu
que s'acabi,
però segurament
acabar amb aquesta conferència
això tant
que ho empaqueta
tant tot
com hem vist
serà fantàstic.
El context històric
del Berlín de Grots
és el títol
de la conferència,
recordeu,
avui a les 7
a l'Espai Caixa Fòrum
a càrrec
de la historiadora
Isabel Margarit
i l'exposició
la podeu veure
a l'Espai Caixa Fòrum
fins al 6 de gener.
És el dia 6 de gener.
Visites comentades
també recomanades.
6 de gener al matí,
6 de gener al matí,
que a la tarda tanquem.
Aquí som l'únic Caixa Fòrum
que tenim aquesta personalitat
d'obrir el dia 6,
doncs només és el 6 del matí,
vull dir que,
per tant,
quan aneu de casa a buscar els regals,
això mateix és correcte,
que sabem que hi ha molta gent
que ho fa,
però a la tarda ja no,
perquè som per obrir regals
i a la tarda ja no hi som.
Carles Marqués,
doncs escolta,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
La setmana vinent
és dilluns normal,
ja haurem passat els paus,
no sé què t'esperem.
Dilluns 10, correcte.
Doncs aquí,
aquí estovarem.
Gràcies, Carles.
A vosaltres.