Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Jo crec que ahir no ho tenien clar com a mínim els hotelers.
A veure, a mi em costa...
Ja hi penso, ja.
Què pots dir per treure una mica de ferro de la situació.
La setmana passada vam fer una jornada econòmica al Col·legi d'Enginyers que es deia Idees per a Salir de la Crisi, en què venien experts i empreses que havien sofert un procés i que se n'havien sortit.
I a mi em va agradar particularment el comentari que va fer un dels ponents que deia que ens hem d'oblidar i no hem de deixar que la crisi ens modifiqui el dia a dia.
És a dir, nosaltres hem d'anar fent, és el que tenim i amb el que tenim hem de tirar endavant.
No podem estar cada dia pensant què faré si puja en l'IVA.
Doncs si puja en l'IVA ho puges tu i andant-ho.
És a dir, que d'alguna manera no ens condicioni la nostra vida quotidiana a aquesta espècie d'espiral fastigosa, negra i quitrenosa, diria jo, perquè és enganxosa,
que ens envolta perquè és l'única manera de no ensorrar-nos com a societat.
Però això és el que deia ell.
Clar, això en la teoria queda molt bé.
Això és la teoria que queda molt bé.
Segurament hi ha sectors i persones que sí que se'n poden sortir.
És que jo estic d'acord amb que és l'única manera.
L'única manera és particularment i a nivell individual tirar endavant.
És que no n'hi ha d'altre, però reconec que ens ho estan posant molt, molt difícil.
I respecte a les mesures del govern, si em deixes que dir una cosa.
Sí, totes les que vulguis.
Suposo que tots els adjectius ja els han dit.
Però que els interessos de capital continuïn tenint la càrrega fiscal que tenen
i que es carreguin els cuidadors, vull dir la llei de dependència,
que toquin les prestacions d'atur, que toquin l'IVA també, evidentment,
que afectin tant aquests sectors i que en canvi els grans defraudadors
tinguin la possibilitat, els hi perdonen l'error, el que deia.
El mercat especulatiu continua tenint un gravament ridícul comparat amb la resta.
Em sembla que demostra molt bé a quin partit tenim el govern
i que potser val la pena que qui els han votat s'ho tornin a pensar.
És l'única cosa que puc dir.
A veure, Teresa, per la...
Bueno, sí, el que diu la Nani, vull dir, jo trobo que són unes mesures
que no incentiven gens ni a la productivitat,
que realment és la part negativa de tot això.
Realment, si estem on estem, ja perquè són uns senyors i uns banquers
i no sé què i no sé quantos, molt amunt,
però realment és un país que produeix molt poc
i amb aquestes mesures no crec que ningú estigui incentivat a produir més.
Cadascú des de la seva feina, evidentment.
El que he dit abans al final de la Nani, vull dir que governa qui governa
i són uns senyors que no han fet un cop d'estat, vull dir que...
que estan elegits democràticament, per tant,
tenen tot el dret a fer les mesures.
Després hi ha coses d'aquestes mesures
que penso que atenten a la democràcia.
Aquesta, per exemple, la història aquesta del reduir regidors,
d'una cosa que ja s'ha fet,
perquè altra cosa que diuen,
d'aquí quatre anys o d'aquí tres anys tornem a anar a votar,
o, vale, fem-ho diferent,
però una cosa que ja s'ha fet ho trobo horrorós.
O sigui, això és carregar-se la democràcia.
Però això no s'aplicarà fins d'aquí tres anys, eh,
les properes eleccions, Teresa?
No.
Sí?
No, tinc entès així.
No, jo diria que no.
Volem, potser ho entès malament.
Jo ho trobo molt fort.
Ja serà fora igualment,
perquè, clar, en el cas de l'Ajuntament de Terraona
passarem de tenir 27 regidors a tenir-ne 19.
Jo no tinc tan clar que sigui així, eh,
que no és com dius tu.
Potser ho tinc...
És que, de fet, avui, a partir d'avui del Consell de Ministres,
sabré moltes coses concretes.
Carme, tu que has estat botigra durant molts anys,
això de l'IVA, per exemple,
tu creus que afectarà directament el consum?
A veure, tot està afectant el consum.
La nani deia una cosa d'aquests senyors
que van vindre i van fer aquesta ponència,
que s'oblidem una miqueta, no?
Clar, es pot olvidar la persona
que té una feina,
per poc remunerada que sigui,
és igual que té...
Però digue'l-s'hi la quantitat de persones
que estan al paro.
Tu has de fer una lectura positiva, tu.
Ostres, estem llegint
que moltes d'aquesta gent estan vivint
gràcies a les jubilacions dels seus pares.
I unes jubilacions, a vegades, miserioses.
És molt lamentable que avui en dia
hàgim de pensar d'aquesta manera.
O sigui, o per sortir-se'n una miqueta
hàgim de confiar de la gent gran
que prou estan explotats,
perquè els avis sempre han fet
més que d'avis.
I llavors, que ara en aquests moments
que és quan poden disfrutar una miqueta
del seu temps lleure i tot,
home, que ara els hi posin, a més a més,
aquesta càrrega,
no solament d'acompanyament,
com poden fer amb els seus nets,
sinó que al damunt
no hagi de mantenir la família.
Jo, la veritat, jo el que no entenc,
i parlo també per mi, eh,
com la gent no sortim al carrer
i ens plantem,
perquè, clar, és el que estem dient.
S'estan cobrant uns sous,
t'estàs enterant de...
que si encaixa Tarragona,
no sé què,
que es van pujar els sous, no sé,
abans que es fusionés,
si és altra.
Home, això és escandalós.
I la gent, estem tan tranquils,
a veure, tan tranquils no hi estem,
però, clar, es conformem, no?
Potser és que la gent s'ha quedat sense forces
per sortir al carrer, no?
Sí, però jo diria que la gent té un límit, eh?
Jo diria que la gent té un límit.
Home, la setmana que ve,
la setmana que ve ja s'estan anunciant mobilitzacions, no?
Jo crec que a partir d'aquestes mesures
les coses canvien molt, eh?
Vull dir, fins ara anem retocant cosetes d'aquí, d'allà,
pitipim, patapom,
però ara el paquet aquest que van anunciar,
és que, bueno...
És que tothom queda afectat.
La nani abans deia una cosa,
i que és veritat, vull dir, clar,
és que estan retallant coses,
inclús posem funcionaris, ja.
Clar, no tot el funcionariat
cobra unes barbaritats,
hi ha funcionaris milauristes, a veure...
Molts, eh?
Molts, i al damunt que diguin
posar-la a la paga doble de Nadal,
tampoc la cobrereu.
Home...
Això és que repercuteix en tot.
Clar, i llavors jo penso...
Perdona, no, perdona, Nani,
amb el que has dit tu
d'aquestes treballadores de la llei de la dependència,
és una vergonya.
O sigui, fa set mesos,
bueno, sí, set mesos,
aniran cap a vuit,
que no cobren.
I aquesta gent va anar a treballar,
i van anar a treballar amb gent
que normalment, que són malalts,
que necessiten una rialla,
i aquesta gent els hi donen.
I, en canvi, elles no cobren,
no cobren, fa sis, perdó,
fa vuit mesos que no cobren.
Moltes, potser estan per aquí a Tarragona,
però n'hi ha d'anar amb barriades,
i a les barriades hi han d'anar amb autobús.
Moltes van a peu.
Això és una vergonya.
Vull dir, jo, això trobo una aberració.
Llavors, que surtin,
que el banc tal,
jo és que no ho entenc.
De veritat és que jo no ho entenc.
I no hi arribo.
Aquests banquers no els hi passarà res.
És que, clar,
això està passant per salvar
les entitats financeres,
per salvar fonamentalment bànquia.
Alguns haurien d'anar a la presó,
no?
I això acabaria la comèdia aquí.
Deixa'm recordar dues xifres,
que, clar, pel comú dels mortals,
no les podem ni apreciar ni valorar.
però les retallades que anuncia dimecres Mariano Rajoy
és per reduir el dèficit en 65.000 milions d'euros.
65.000 milions d'euros.
I crec recordar que a bànquia s'havia dit
que es necessitava una injecció mínima
de 60-62.000 milions d'euros.
Gairebé coincideixen les xifres, eh?
Les retallades i la injecció de diners
que diuen que necessita bànquia.
I després jo també volia dir una altra cosa.
Els senyors del PP,
que no governen per majoria,
però per poquet...
Sí, sí que governen per majoria.
Per majoria, sí.
Sí, sí, perdó, perdó.
Que pensin que molta gent els ha votat,
els ha votat per tot el discurs que feia aquest senyor.
Bé, clar, aquí hi ha un altre tema de debat
que ha sortit després de l'anunci de dimecres,
que és el PP està incomplint tot el seu programa electoral.
Fins i tot alguns han dit
potser que hauríem d'anar a eleccions.
És a dir, que un altre cop els ciutadans votessin
si aquestes mesures hi estan d'acord o no.
Perquè, clar, el Partit Popular es va presentar
a les eleccions al novembre
amb un programa completament diferent.
Però és que ni l'IVA,
que era l'única cosa que quedava en canes...
L'IVA de los chuches, Apuján.
L'IVA de los chuches.
De la pobre niña.
Ni l'IVA, no?
Vull dir que, clar, jo no sé si...
Vostès creuen que fins i tot
s'hauria d'anar a les urnes
i que se li hauria de demanar d'opinia als ciutadans?
És tot una mica kafkià,
perquè la imatge dels polítics
aplaudint les mesures de Mariano Rajoy...
És que...
No sé, la classe política també hauria de fer
una mica d'aut...
No, una mica, no.
Tonegades d'autocrítica.
Perquè és com si hi ha un foc en una casa.
Aquest matí ho pensava.
I els bombers estan discutint.
Doncs jo vull la manguera verda.
Doncs no perquè a mi em toca la groga.
doncs a mi m'han dit que la manguera verda era meva.
I estan discutint sobre qui té la manguera més grossa.
I l'edifici està cremant.
Corria una foto per les xarxes que hi havia la...
Té una diputada...
No, em sembla que era de...
Castelló?
No.
Una diputada del Partit Popular.
No, tu no parles de la que se joden?
No.
Això està sortint per totes les xarxes socials per internet.
Segons diuen alguns que una diputada
en un moment d'escalfament
en què els diputats del Partit Popular aplaudeixen
diu, crida, que se joden
referint-se també a tota la gent afectada de l'atur.
Sí, als avis i a la gent de la independència.
Sí, no, no, anem a una altra foto.
N'hi havia una altra comparativa
que era la ministra italiana
dient també el seu paquet de mesures.
Quan va plorar.
Plorant.
I aquí, després de paquet de mesures,
tothom aplaudint.
Bé, tothom, suposo que un cop.
El PP.
Clar, és que és...
Que s'ho facin mirar, eh?
Perquè, clar.
Doncs aquestes coses crec jo que són gotetes.
I arribarà un moment que no els minés.
Són sensibles a les coses.
Tothom, perdrem l'Oremos.
Perdrem l'Oremos
perquè és que te'l faran perdre.
I arribarem a situacions
que m'imagino que no les vol ningú.
És que no sé on tenen el sentit comú.
Vull dir, ells que escombrin cap a casa.
Ja els hi van mal...
Jo no entenc com algú a Catalunya
per ser del Partit Popular.
En sèrie, em costa molt
entendre fins i tot un madrilenyo que ho sigui.
Però bueno, si és funcionari,
cobra molt, mira, encara.
Però d'aquí...
És que trobo que ho fan...
La xuleria del senyor Montoro ahir,
al Consell de Política Fiscal i Financera.
La manera de parlar
és que aquest senyor sembla que s'han en fot i de tothom.
Jo...
Ai, no, parlem d'una altra cosa, Ricard.
Però de què volen que parlem?
Si és del que parla tothom.
Ja parlarem.
Volen que hi ha de tema, doncs?
Jo tinc una estesa molt bonica del museu.
Carme, què volies dir?
No, no, és que no, no, no.
Ni els croissants ho arreglen, això, eh?
Ni els croissants, no, ja veig que no.
Els croissants seran més cars a partir de dilluns o no?
Bé, tot serà més car.
Que no has vist que he pujat amb el carro de la compra
per anar a comprar?
Sí, també ho hem de dir.
Aquí ho s'ha de dir tot.
La Carme Pedral ha vingut amb el carro de la compra,
un carro ben gran.
Jo no sé si és que vol agafar provisions
per uns quants dies o setmanes, eh?
A vegades aquest és el que diem, no?
També és el que diu la Nani.
La gent comprarem igual i ho farem igual.
i la gent no comprarà més ara
perquè la setmana que ve pugi l'IVA.
Perquè això ja ho fèiem amb la gasolina, no?
Deien, pujarà la gasolina i feien unes cúes de motxes, no?
I ara puja la gasolina i la gent...
I ens n'adonem pràcticament.
Per desgràcia som animals de costums.
I dic animals amb la paraula maiúscula,
perquè de veritat és que no s'entén.
Vull dir, en tot arreu hi ha els problemes,
al Serrallo també tenim els problemes de la pesca,
vull dir, en tot arreu hi ha els problemes i no...
Jo, la desgràcia d'això és que no hi veus la solució.
No hi veus la solució.
Això és potser el pitjor.
I llavors...
Perquè hi ha alguns experts que diuen això,
que aquest és el principi de la retallada dels ajustos que s'han de fer.
i més bé perquè treballa a la universitat,
però, clar, tota aquesta canalla que estan acabant ara,
què passa?
I els que fa un any que han acabat, a què passa?
Jo anem a preguntar què fa, on porto el currículum,
marxeu, és que tothom me diu el mateix,
és que és el que jo faria, marxeu,
encara que sigui treballar de cambrés, allà on sigui,
però coneixereu un altre idioma, coneixereu una altra cultura
i ja escamparà, perquè quedar-se aquí...
Bueno, què t'haig de dir, Ricard, com estan les mitjans de comunicació?
Marxa fora del país, no?
Els mitjans de comunicació és un sector com molts,
però és que aquest trobo que està...
I encara jo diria una altra cosa,
que ho dic amb la boca petita, eh, cuidado,
que marxin i que no tornin,
perquè a veure si quan estiran preparats tornaran
i encara al damunt faran gran espanya.
Això encara em fot més.
Home, no, que tornin.
Per això et dic jo, que ho dic amb la boca petita, no?
Però, esclar, penses...
Clar, el que diu tothom,
que marxin ara que l'acord està malament
i després quan estiguin ben preparats i tot,
que tornin. Ara que tornin.
després, per fer l'Espanya gran,
doncs la paraula d'aquella...
M'assega la llengua.
M'assega la llengua.
Escolta, escoltin, els oients i les tertulianes,
canviem de tema.
Ja que tenim els croissons aquí davant,
anem a indulsir una mica la tertulia,
que avui aprofitem com a mínim que tenim una bona notícia.
Jo deia a primera hora del matí que és un anunci important,
gairebé diria que històric,
perquè després d'estar 20 anys tancada,
la necròpolis es reobrirà al mes de gener.
La necròpolis paleocristiana.
Teresa.
Amb una nova notícia aquí al mig,
això és fantàstic.
Vull dir, és que llavors llueix molt més.
No, molt contenta,
perquè clar,
jo fa tants anys que està tancada
que ja no ens en recordem ni com era oberta.
20 anys enrere,
jo és que no me'n recordo.
Suposo que com jo,
d'altra gent,
però és una bona cosa.
Més val veure morts que vius,
segons com.
No, però és una bona cosa,
és una bona cosa.
Jo trobo que...
Llàstima que han trigat tant.
Jo sempre això que expliqui una història,
abuela Batallites,
és que està vinculada a la necròpolis.
Quan jo era petita,
petita, vull dir,
tenia 6 o 7 anys,
el meu avi treballava al museu,
que en principi és el que no tocaran,
l'edifici aquell que hi ha al mig.
Treballava i feia de guia la gent
que venia a veure-ho.
L'estiu el meu germà i jo ens aviaven
amb l'àvia a berenar allà,
els jardins aquells,
i berenàvem per allà
i passàvem la tarda allà.
I alguna vegada,
quan venien a veure-ho,
el meu avi ens deixava
que n'altres també col·laboressin
amb l'explicació,
a més feia gràcia, no?
Un nen i una nena petits
que estaven explicant.
I me'n recordo que a la part de baix,
que hi havia dos escalets romans sencers,
fins i tot amb la dentadura,
els sòtans,
que eren una mica tètrics,
vull dir, a mi m'impressionava allò,
a més el meu germà em feia por.
I hi havia un dels escalets
que li faltaven unes dents.
I resulta que van ser uns turistes alemanys
que van aixecar la tapa de vidri
i van arrencar les dues.
Les van robar directament.
Però el meu avi
que això no quedava bé de dir-ho.
Sí.
Que no quedava bé de dir-ho
i ens feia dir...
Turistes alemanys havien de ser.
Sí.
Digue.
Perdó, eh, perdó.
No, no.
I ens feia dir
que s'havien perdut
durant les excavacions.
I aquella sensació
de dir una mentida
i que els altres et creguessin la mentida
em resultava molt excitant, no?
El meu avi em deia
que diguis una mentida.
Jo deia la mentida
i veia com la gent se la creia.
I era...
I estaves perdonada
perquè ho havia dit l'avi.
Ho havia dit l'avi.
I recordo molt bé
el museu
que es veu que no el tocarà encara.
Jo, de totes maneres,
em faig una pregunta.
Estem davant d'una bona notícia.
El conseller Mascarell
ve ahir a Tarragona,
fa aquesta visita
acompanyat dels mitjans de comunicació
i explica que
hi haurà una inversió
de 225.000 euros
que serviran
per millorar la senyalització,
la conservació
i els accessos
a la necròpolis.
Aleshores,
la pregunta
que ens podem fer és
225.000 euros
és misèria
amb els números
i amb els pressupostos
que ens estem movent.
I hem estat 20 anys
amb això tancat
i, de fet,
es podia reobrir una part,
no tota,
però com a mínim una part
amb un pressupost
relativament petit.
Sí, per això,
llàstima que han trigat tant.
No sé per què han trigat tant
i hi ha hagut...
Com es pot entendre, no?
Hi ha hagut alguna història
per aquell mig que s'ha entorpit,
no?,
perquè ha ralentit això,
perquè no s'entén.
Clar,
no estem parlant
d'una inversió
de milions d'euros.
Estem parlant...
De xocolata al lloro.
Clar.
Després de parlar
de 65.000 milions
que suposen
les mesures de dimecres,
aquí estem parlant
de 225.000 euros.
És igual,
és igual.
No et preguntis
aquestes preguntes
que et tenen
de mal respondre.
Carme,
tu què?
Tens alguna història
explicada a la necròpolis?
com a bona serrallenca
que t'estàs a prop
de la tabacalera?
No,
la veritat és que no.
Però bueno,
que és curiós això
i a més a més
que hagin sigut uns alemants
que li hagin pres les dents.
Això és curiós.
A més,
anàvem a comprar coca dura
al fort del cisne
de la Rambla
que tots coneixeu
i ja ho haurà
d'anar cap allà baix.
Tenen més notícies,
bones notícies
per comentar la tertúlia?
Sí,
perquè si no vaig
proposant temes
que ja no serien
tan agradables.
No,
no,
la Carme que parli
de les festes
del Serrallo.
Carme,
va,
anem-la a veure.
A veure,
sort de les festes.
Deixa'm apuntar una cosa
perquè em sembla
de debat interessant.
Perquè l'altre dia
li preguntàvem
al president
de la Federació
d'Associacions de Veïns,
Antoni Peco,
sobre les festes
en general als barris
i li preguntàvem
si enmig d'aquesta crisi
i en un context
en què les associacions
pràcticament no tenen diners
perquè les subvencions
s'han baixat molt,
si s'havien de mantenir
les festes
i ell ens deia que sí
perquè precisament
són elements
d'equació del barri,
en fi,
de germanor
entre la gent
que viu al barri
i fins i tot
serveixen una mica
per desconnectar
de tot això.
Són terapèutiques.
Tu estàs d'acord, Carme,
que s'han de mantenir
peti qui peti?
Jo estic d'acord
i a més a més
doncs mira,
és qüestió
de fer anar la imaginació
perquè allà
no arriba a la butxaca
doncs ha d'arribar
a la imaginació
i en aquest cas sí
perquè ajuda
que el barri
es mantingui més unit
inclús,
ara nosaltres
han començat
que es fa des del port,
de les habaneres
i que ja fa
potser 3 o 4 anys
que es fan allí
baix al serrallo
i clar,
la quantitat de gent
que baixa
i llavors això
és com una roda
que també fa
moure els restaurants
i fa bellugar
les geladeries
i tot
jo a les festes
és que
és com una vàlvula
d'escapa
i llavors ja trobo
que és el millor
que es pot fer.
Teresa,
perdona,
acaba,
acaba.
No, no, només una cosa
hi ha molt de costum
de fer sopers populars
vull dir que la gent
se'l porta de casa
que la despesa
això no costa gaire
això no costa res
clar, vull dir
el que potser s'ha acabat
és l'època aquella
en què es contractaven
rebella
orquestres
llavors
llavors
bé
potser s'agafa
una persona sola
que porta
una parella d'aquells
i resulta que
hi ha trompetes
hi ha de tot
però bé
per moure l'escalet
sí
per moure l'escalet
doncs
no sé
i ja va bé
pensem en la butxaca
clar
llavors
això que fan
aquests sopers
populars
i així
doncs això també ajuda
a més a més
és aquella cosa
de dir
ai què portes tu
ho tasto
o venen a la teva taula
te tasto
i hi ha el que portes
vull dir clar
Teresa
tu què és
jo tinc una mena de contradicció
doncs vinga
que sí
fes la pública
la contradicció
no
que per un costat
penso que sí
que s'han de fer
que tot això que dieu
està molt bé
i per l'altre
penso
hi havia tantes festes
i festetes
amb barris i barriets
i tres carrers
que són una associació
i altres tres carrers
potser
hi havia
no un excés
perquè mira
les festes
mai són excés
però
segur que en menys
passem
i segur que hi ha
llocs
que això és molt important
i hi ha llocs
hi ha espais
que això no és tan important
tens raó
però jo trobo
que fet en mesura
tens raó
però fet en mesura
de germanament
ja està bé
vull dir
no cal allò
com vulguer competir
ja sé que no
amb les festes
de Santa Tegla
de Sant Magí
ja ho sé que no
però bueno
allò de dir
jo tens aquest orquestra
i a vegades que passava
tens aquest orquestra
nosaltres hem de tindre
aquest altre
reconeixeran
que fa uns anys
8 o 10 anys
en aquesta època
meravellosa
que hem viscut
és veritat
que els barris
feien unes festes
molt potents
i semblava
que hi havia
una competència
entre juriol
i pitjor
és que era
un folclore
i potser
no cal tant
sí que és veritat
encara una cosa
que m'agrada
és això
de fer treballar
la imaginació
quan no hi ha calés
doncs passa això
dissultadament
només quan no hi ha calés
vol dir la pena
també fer una
s'ha fet
i es continua fent
allò que deia ella
de treure el sopar al carrer
és a dir
d'empelmar unes taules
cadascú posa el que
això no costa res
és una bona manera
de cohesionar
que no costa un duro
i que permet mantenir
però jo no deia tant
amb això
sinó amb les coses
que es feien
tu deies les festes
subvencionades
d'aquelles
feien festes
perquè resulta
que l'Ajuntament
donava una subvenció
a la subvenció
a la subvenció de veïns
tal
i llavors
donen aquests diners
ah no es fa res
doncs és que no s'havia de fer
exacte
és que no s'ho mereixia
sí sí sí
perquè si els diners serveixen per això
perdoneu
no serveixen per això
trobo que els diners
han de servir per una altra cosa
no no
és veritat
ja dic jo més que res
que llavors s'havia fet
amb desmesura
vull dir
hi havia barres
que s'hi portaven a la Rosario
que s'hi portaven
això
vull dir clar
això és competir directament
en canvi
aquestes altres allò
aquestes festetes
doncs que
que si és un ball de barriada
no i tu pots llogar
el teu grup
no i a més a més
perquè t'ha menys de la velada
són festes
quasi quasi només pel barri
vull dir clar
com que no és res
que cridi l'atenció
doncs altra gent de fora
potser no vindran
i en canvi
els poques al barri
doncs bueno
ajuda a fer barri
avui és una tertúlia diferent
jo els hi vaig proposant
que vostès traguin els temes
les notícies
doncs estan acabant els barris
perquè no
perquè vostès no volien parlar
de la crisi
ni de les retallades
del govern
i encara tenim 12 minuts
de tertúlia
no és que no vulguem parlar
de què podem anar parlant
a veure
no és que no vulguem parlar
però és que tota la setmana
estem escoltant el mateix
a més a més
com que ara no hi ha futbol
el temps que ocupava abans el futbol
ara ocupen aquestes tertúlies
i clar
ja ho som conscients
però és que arriba un moment
que dius
hosti
a veure
m'avui espargir una miqueta
no hi vull pensar
vull posar el cap sota l'ala
ja ho sé
que no s'ha de fer
però bueno
això que dius Carme
molta gent ho està dient
gent normal del carrer
és que ja soc normal del carrer
tot
tothom
totes
les tres convidats
que tenim avui
evidentment
i jo mateix també
som normals
però en el sentit
que la meva feina
com a periodista
segurament
doncs
em fa estar molt pendent
de l'actualitat
però és que hi ha molta gent
que ja està començant a dir
que vol desconnectar
que no llegeix diaris
que mira de no veure gaire la televisió
perquè està arribant un moment
d'angoixa
jo és que l'altre dia em sentia
com a
em sembla que la tele
o no sé quina emissora de ràdio
que com a cosa terapèutica
amb algú li vien a encomanar
ha dit que no llegís diaris
ni mirés informatius
perquè era tant
o sigui la negació era tal
que al final va dir
a mi m'agradaria tenir aquesta opció
però ho sento
m'amor de curiositat
tu i jo som periodistes
però jo no
però també m'agrada saber
què passa
i estar al dia
però vull dir que clar
realment si això se't menja tant
potser sí que la gent ha de fer una força
jo ho procuro fer això
perquè n'estic fins al monyo
no, és veritat
a més a més
en totes les tertúlies
o la majoria de tertúlies
que puc escoltar jo
sempre són els mateixos
els mateixos economistes
sempre el mateix rotllo
gent que a vegades
diuen coses que penses
clar, tu per què no hi estàs allà dintre
però si hi estessis això
no et pensaries d'aquesta manera
i clar, arriba un moment
que també et canses
i dius
bueno, vaig a fer una altra cosa
Carme, va
que et pregunto qüestions concretes
agafes el cotxe
per anar al centre de Tarragona
habitualment?
no
no
aniràs a comprar a peu?
a peu
a peu
no, no
t'ho dic pel tema de l'aparcament
i de les zones verdes
no, sí
què els sembla
a les nostres tertulianes
que es reguli el trànsit
a tot el centre de la ciutat
amb aquestes àrees verdes
i que es pagui
55 cèntims per dia
pels residents
a mi em sembla que
aparcar a la ciutat
és un luxe que hem de pagar
jo crec que està bé
jo crec que està bé
ara em tiraran pedres
quan surti al carrer
no, no, no
en tot arreu es paga
jo hi vaig amb cotxe
el que passa és que
podria anar caminant
i hi vaig amb cotxe
perquè porto la bossa
que pesa bastant
i s'encarrega
agafat un carro
sí
també podria agafar un carro
portes un carro
com les senyores
i per anar al centre
vas amb cotxe
vaig amb cotxe
per això
perquè vaig carregada
si no, no
si no soc d'autobús
però darrerament
haig de portar
moltes coses a la bossa
i vaig amb cotxe
però a part com un pàrquing
i el pago
i ho entenc
i no em semblaria bé
no fer-ho
perquè
és un espai urbà
a veure
que la gent deixi el cotxe
més lluny
i s'hi acosti
amb autobús
i si no que pagui pàrquing
jo pago pàrquing
jo no demano cap
jo els pàrquings
els trobo caríssims
i encara te't diré una altra
jo vaig aparcar
bé
vaig haver d'anar
a Joan XXIII
i
bé
perquè vaig portar
la meva mare urgències
i érem diumenge
i
estava com a molt atabalada
i no em vaig donar compte
i vaig entrar dintre del pàrquing
el pàrquing
un pàrquing
que hem fet nou
al darrere de Joan XXIII
davant de l'escola aquella
sí
i no hi havia cap cotxe
jo sola
esclar
me va passar per tonta
a més
era
no sé
potser a les 9 del dematí
em va passar per tonta
i el vaig anar a treure el cotxe
però potser
era
vaig estar
com a dues hores
i vaig pagar
2,70 euros
clar
dius
home
una necessitat
perquè allí
segurament que tots els cotxes són
perquè
per anar a l'hospital
i que
hagis de pagar
2,70 euros
però el de davant
el de la diferència
també és car
vull dir
el pàrquing
i que part de la gent
que hi viu per allà
la majoria
són de gent
que va a l'hospital
sí
jo hi visc allà
i
quan no són hores
d'hospital
està pelat
vull dir
perquè
és gent que necessita
que vas allà
amb una urgència
el que sigui
però a tu Teresa
et sembla reu noble
tot això d'implantar
la zona verda
al centre de la ciutat
sí
jo fortosament
vaig a peu tot arreu
tinc bastant
tot de propi
però
considero que sí
és un luxe
i si volem
si volem
entre cometes
que Tarragona
tinc una part turística
important
jo crec que això
és important
que la gent
que va pel carrer
pugui circular
fàcilment
no hi hagi cotxes
que entorpeixin
etc
tu vas a fora
a ciutats
més o menys turístiques
i tu pots desplaçar-te
per tot el centre
perfectament
jo crec que aquí
jo ara em sentiran
i segurament
que baixarà la Guàrdia Urbana
perquè em sentiran
però per exemple
al Serrallo
que baixaran a on
al Serrallo
perquè la gent
aparca on vol
a dalt de les voreres
a les cantonades
aparca on vol
i diuen
clar
és que com que no hi ha
lloc per aparcar
jo feia
no hi ha lloc per aparcar
en cap lloc
jo per aparcar
perquè si jo pujo
a la Rambla
tampoc no podré aparcar
hauré de buscar un parking
històricament
la gent d'aquí
s'ha acostumat
a aparcar gratis
al carrer
i la gent
estan acostumats
que si viuen
al segon-segona
van amb el cotxe
fins al segon-segona
perquè no poden pujar
les escales amb el cotxe
si no te m'ho farien
clar
la gent estan acostumats
a tindre sempre el cotxe
amb perdó
enganxat el cul
i deien
home
s'ha dit de sempre
ara no és tant
que Tarragona
són 10 minuts
sí
ara
és més estens
i potser no no
ara és un quart
però vull dir
la pega que tenim aquí
és que és tot costa
vull dir que és molt costrut
i clar
però
pots anar a peu
en tot arreu
què no vas a dir?
sí
que el que no acabo d'entendre
ja ho he dit moltes vegades
és la diferència
que hi ha de preu
entre els pàrquings
de Tarragona
i els de Reus
m'imagino que totes dues
per les concessions
clar aquí estem parlant
bàsicament de pàrquings privats
n'hi ha alguns que no
que ja els gestiona
l'Ajuntament
però
la majoria de pàrquings
del centre
són privats
i en el moment de la concessió
doncs suposo que es va
però amb això
sí que no estic d'acord
és a dir
jo considero que la gent
ha de pagar
per aparcar
al centre de la ciutat
i evidentment
per aparcar
en un pàrquing encara més
però que els preus
no poden ser un negoci
sí
perquè si els preus
fossin més econòmics
als pàrquings soterranis
vostès creus que
s'utilitzarien més?
segur
segur
perquè són
per exemple
recordo de memòria
el pàrquing del Balcó
el pàrquing
de l'antic Vallellano
que també és privat
i és bastant car
el de la plaça de la Font
és escandalós
jo l'altre dia
vaig anar
bueno per feina
però vaig entrar
a les 10 del matí
i vaig sortir
a les 4 de la tarda
sí són hores
però és que em van demanar
18 euros
vull dir
és que em vaig quedar
vaig pagant la targeta
perquè evidentment
qui té 18 euros
per posar-ho
em va semblar escandalós
també pujarà l'IVA
a partir de dilluns
els pàrquings
estava pensant
no no
encara
mirem en carro
mirem en carro
mirem en carro
mirem en carro
mirem en carro
mirem en carro
i si no
perdona
amb el carro
de Manolo Escobar
ja voran
dintre de dos
allò de mi
que no trobo
que estigui bé
que sigui un negoci
això sí que no
de la mateixa manera
que una empresa
d'autobusos urbans
no pot ser
una empresa privada
doncs els pàrquings
penso que l'Ajuntament
aquí sí que hi hauria
de fer alguna cosa
o pagar la diferència
o el que sigui
el debat sobre els pàrquings
és un debat
d'aquells de temps
hi ha un altre
que avui que està a la Carme
també vull aprofitar
només ens queden 4 minuts
de tertúlia
que és el debat aquest
dels horaris comercials
que ha tornat a sortir
clar
amb les mesures
de Rajoy de dimecres
i tota la informació
va tan ràpida
que no és en recordem
que la setmana passada
el govern central
va aprovar
tota una sèrie de mesures
que vol
ja veurem si s'apliquen o no
a tota Espanya
que vol liberalitzar
els horaris comercials
de 72 a 90 hores
a la setmana
obrir més festius
jo no sé
si aquesta gent
els polítics
o aquests polítics
a la nit dormen
no poden dormir
de cap manera
segur
vull dir
és que
és que no poden dormir
de veritat
perquè és que
s'ho estan carregant tot
s'ho estan carregant tot
jo
jo dic com la nani
jo no entenc
com hi pot haver
algú
que els voti
és que no ho entenc
és que no ho entenc
amb això dels horaris comercials
tenim un problema
perquè hi ha la tira
de gent que el vota
això mateix dels horaris comercials
és que es volen carregar tot
una cosa
cap de què és una botiga
és que hasta la família
es volen carregar
o sigui
no en tenen prou
de carregar
l'economia
sinó que al damunt
es volen carregar
la família
però per exemple
Carme
en les zones turístiques
aquesta mesura concreta
que afectaria
les zones turístiques
és que clar
en el cas de Tarragona
no seria així
però Barcelona
per exemple
les grans zones turístiques
han d'obrir els diumenges
perquè els turistes
puguin comprar
perdona un momentet
si els horaris
ja se'ls fan ells
si el botiguer
ja se'l fa el seu horari
ja sap quan ha d'obrir
però diumenge
està tancat
no
segons quines botigues
estan tancades
clar
vull dir
és que l'horari
també vaig sentir
a veure
la Carme ja s'encés
que això ja se sabia
no
clar
és que això
li dono tanta importància
a la família
que clar
llavors
això és una roda
si la família
si hi ha un membre
de la família
que està treballant
els altres no sortiran
de casa
perquè no aniran a disfrutar
llavors són els restaurants
són
no només la família
és la qualitat
del centre de les ciutats
ens estem quedant
en una ciutat
que està tota tancada
l'altre dia baixava
pel carrer L'Orió
i és que és patet
són temes d'aquells
que no es poden tocar
perquè se'ns emporten
els monis
està ple
ple ple
de botigues tancades
és una ciutat trista
una ciutat trista
i amb això
el que l'agrada
és acabar-les a tancar
les que estan obertes
què aconseguirem
tenir ciutats
com a Estats Units
que al centre de la ciutat
no hi ha absolutament
vull dir
que no hi ha centre de ciutats
que tots se'n van a passar
el dissabte
hauran de posar més il·luminació
als carrers
ja ho saben això
perquè clar
si no hi ha botigues
quedaran més foscos
almenys ara
entre els aparadors
i el foco
és un carrer trist
i lamentablement
a veure
nosaltres parlem per Tarragona
s'està convertint
en una ciutat trista
és que puges
i no veus cap alegria
de res
jo me'n recordo
que quan pujaves
ara perquè doncs
ja ha obert
el carrer Pere Martell
però abans que pujaves
pel carrer Real
i així fes
ai no vull pujar
perquè
o no vull passar
perquè és
clar
hi ha poc moviment
i tot
perquè no hi ha botigues
clar
això passarà en tot Tarragona
si anem fent així
aquella botigueta
petita
del comerciant
i de la dona
o de no sé qui
o d'un dependent
clar
tot això ha de tancar
perquè no poden
tindre tantes hores obertes
clar
i que sigui una imposició
del govern central
que sembla que vulgui
ser un model
com el de Madrid
a Madrid ja
sembla que practiquen
totes les botigues
poden obrir tots els dies de l'any
i amb els horaris que volen
el que no pot ser
és que una persona
normal
com naltros
si a les 10 de la nit
vas a fer el sopar
i no tens sal
puguis anar a comprar la sal
doncs no em posis
que va bé per l'atenció
clar
vull dir a veure
és que la gent
vol en tindre obert
i això fa molts anys
que ja ho deia un ministre
és que jo necessito una cosa
collos si necessites una cosa
si necessitem
un certificat de l'Ajuntament
que estarà obert
però els que no han anat a comprar
mai
en un supermercat
ja no hi anem mai
com un cap de setmana
en un supermercat
vull dir
jo ja poden obrir
ja poden obrir els diumenges
que a mi el teu no m'hi veuran
no m'hi veuran
però
jo tinc prohibit
també podrien obrir els bancs
no els diumenges
tot
i l'Ajuntament
i tot
i els bancs
i el que no pot ser una gestió
perquè tot s'ha de carregar
els botigues
a la universitat
a mi m'he de gust
de fer classe els diumenges
els diumenges
i estic de bon humor
doncs no puc
en fi
senyores
ja veig que al final
hem acabat parlant de temes
que els han encès una mica
però
anem a acabar de menjar els croissants
que tenim aquí
a la taula
de la tertúlia del matí
de Tarragona Ràdio
aprofitem
aprofitem el dia
que vagi bé el cap de setmana
gràcies
compta amb el que ens anuncien avui
després del Consell de Ministres
agafi'ns allò
apreti'ns el cinturó
no
allò que diuen
posi'ns bé el cinturó
i a mirada
disfruta el màxim possible
aquest estiu
Teresa Valls
Carme Pedrol
Nani Rodríguez
gràcies
i fins la propera tertúlia
bon dia
bon dia