Fins demà!
Obrim la tertúlia d'actualitat d'aquesta jornada, d'aquesta recta final de setmana, d'aquest divendres, ha passat per aigua.
Avui s'acompanyen l'advocat Lluís Sales. Lluís, què tal? Bon dia, benvingut.
Bon dia, gràcies.
Com estem?
Ens hem mullat darreres hores o no?
Una miqueta.
No necessitàvem.
No, no, feia falta, eh? El que passa que a vegades quan plou no acaba de ploure allò que diuen al gust de tothom, no?
Ara parlàvem fa una estona amb el local de Riudón, si ens deia que Déu n'hi do, que a la comarca del Baix Camp, ara ho escoltarem si voleu, i tela, eh?
Vull dir que ha caigut fort.
També s'acompanya l'Amadeu Roig, ell és el responsable de l'unitat Entorn Web de la Diputació de Tarragona.
Amadeu, què tal? Bon dia.
Hola, bon dia.
I l'Agustí López, que és de l'empresa Inspira Project.
Hola, bon dia.
Agustí, què tal? Bon dia.
Una empresa que feu molta tecnologia, no? Aplicacions, tecnologia...
Serveis de màrqueting digital.
Màrqueting digital.
És que, de fet, un dels temes que us volia plantejar és aquest congrés que es celebrarà anual a Tarragona sobre Smart City,
o sigui, del concepte Smart City, tecnologia, sostenibilitat, de tot plegat.
Però abans, si us sembla, parlem dels aiguats, perquè avui escoltàvem fa poca estona aquí a Matí de Tarragona Ràdio,
com us dèiem a l'alcalde de Riu d'Ong, Jordi Maria Crosset, que feia una mica de balanç notes perfectes d'aquesta nit i matinada.
Per la distribució geogràfica de la comarca, doncs, tota l'aigua que ens ha caigut, els pobles d'aigües amunt,
que són els 160 de les Borges del Camp, i m'assembla que uns 150 a l'Aleixà,
doncs, els vam trobar a sobre del terme municipal de Riu d'Ongs, que també n'havien recollit,
on estàvem recollint 130 litres.
Per tant, ha sigut una situació molt excepcional, que feia molts anys que no vivíem,
i llavors, clar, tota aquesta quantitat important d'aigua, doncs, ens ha fet molt bé tota la xarxa de camins agrícoles,
tot el que són els creuaments de les rilleres per poder anar a les finques agrícoles,
i, a més a més, doncs, en un dels barrancs que passa soterrat per l'interior de Riu d'Ongs,
doncs, va passar per sobre del carrer de l'avinguda Francesc Macià,
ens el va deixar, doncs, com passa en aquests casos, ple de pedres, rames, canyes i tot això.
Doncs, eren els efectes d'aquests aigüats importants que han caigut.
També va haver-hi trens paralitzats d'una línia propera a la zona.
Finalment, s'ha pogut restar el trànsit ferroviari.
Va donar un dels autocars que feia el trajecte alternatiu,
que l'havia de ser rescatat perquè va quedar entre dues rieres.
En fi, moltes perfectes.
Algum comentari dels aigüats?
Us vau viure des d'aquí, suposo, no?
Des del litoral, no?
Tots tres?
Estàvem...
Sota cobert, eh?
No ho hem patit així tan directament,
perquè, per sort, per Tarragona no hem tingut cap d'aquests diluvis,
perquè la veritat és que han estat molt fort, molt fort.
I la veritat és mirar-ho a veure.
Jo crec que, pel que fa als trens, ho dic,
ja vincular-ho amb tecnologia,
segurament que n'hi ha hagut algun missatge de Twitter o alguna cosa
dient que estic parat, que no funciono, que triga una mica més.
És a dir, que m'imagino que, paral·lelament a tota la informació habitual
que podem obtenir, les xarxes i les persones,
a poc a poc també s'han anat informant del que estava passant.
És la manera més ràpida que tenim ara per saber què està passant, no?
I no passeu per aquesta carretera que he mai trobat.
És a dir, hi ha qüestió d'anar mirant, a veure, localitzar-ho,
tenir-ho i tenir aquesta informació al moment, quasi.
No sé, jo el que diria és que hi ha coses que es poden preveure,
hi ha coses que no.
La natura, evidentment, no la podem preveure,
però el que sí que poden preveure són casos excepcionals,
però que repeteixen constantment temes com el de Salou, no?
La plaça d'Europa, plaça Imperial Tarraco,
sota l'ITB, el creuament de...
Hi ha llocs que, per repetits, ja no és una qüestió de natura.
Aquí el de Riudoms sembla que és una cosa que és imprevisible,
o sigui, els camins s'inundaran sempre,
que plogui el que ha plogut,
i el poble de Riudoms, doncs, evidentment,
patirà circumstàncies excepcionals.
El que no és acceptable és la resta, no?
On tenim ja mitjans i tenim tecnologia
com per evitar o estalviar-nos aquest tipus de tolls.
Són situacions recurrents, no?, d'alguna manera?
Sí.
Són coses que, cíclicament, tornen a passar,
i tornen a passar, i tornen a passar.
Igual a Riudoms no torna a passar res com això,
fins d'aquí 25 anys,
doncs, potser no està justificat una actuació important,
però, o sigui, el de temes de Salou, Cambrils,
això sí que, d'alguna manera, s'hauria de solventar, no?
Clar, hauria d'estar, no ho sé, tot en condicions
perquè, bé, pogués aixugar l'aigua, no?,
la infraestructura de cada lloc,
o del tren, perquè, clar, el tren es va haver d'interrompre la circulació
perquè les venien d'una de les vies d'aigua, és que, clar.
Clar, són temes excepcionals, que és el que comentava.
Quan és repetitiu, potser que s'hi ha de posar remei,
i cadascú ha d'analitzar quina és la tasca que ha de fer
per evitar que passi això.
I a partir d'aquí, doncs, intentar solventar, passar,
i aprendre'n, que és el que hem de fer.
Ho veieu, això, que, per exemple, les xarxes socials,
com ara Twitter, especialment Twitter,
però també Facebook, són eficients en casos com aquests,
eficients, vull dir, en el sentit de donar informació a la ciutadania,
perquè, de fet, a veure, els serveis d'emergència,
tots estan allà, el Twitter, d'emergències, bombers,
Renfe també, fins i tot, que dèiem, també, mira,
tinc el perfil de Renfe, el canal oficial de Twitter
hi van informant d'incidències, no?
Ho veieu, això, aquesta efectivitat?
Sí, però fins i tot ja no en canals, diguem-ne,
formals de fons que siguin autoritzades, no?,
servei d'emergència, o el que sigui, és a dir,
quan és un cas així de primera notícia,
el tren havia d'arribar a l'estet 38
i no arribarà perquè hi ha pluja, s'anuncia per una altaveu,
la persona que es connecta a Twitter
i ho comenta amb la seva comunitat
és una font vàlida d'informació,
no és una font que necessiti, una notícia
que necessiti reflexió, diguem-ne, no?
Llavors, aquesta immediatesa de primera notícia
d'està passant, el tren ens acaben de dir
que no vindrà, si te n'enteràs
a través d'un conegut, la mateixa validesa que s'ho diu
Meteocat, a cap de... Meteocat o qui sigui, no?,
a cap de, què sé jo, 45 minuts
perquè ho ha de verificar i no sé què.
Llavors, aquesta immediatesa que pot tenir Twitter
doncs és molt difícil que la trobeu millor oficial.
Està d'acord?
Sí, i a més jo crec que és aprofitable,
a més a més, com...
Igual que els periodistes ara actualment fan servir el Twitter
però com a font d'informació
per sabentar-se de què està passant en el moment
immediat,
jo crec que, i em sembla que n'hi ha una experiència,
ja que Protecció Civil també,
en casos que hi hagi d'assistir
o que hi hagi d'activar-se,
està mirant al Twitter
què és el que està passant,
què és el que està dient la gent,
què és el que s'està trobant,
què és el que està veient,
fins i tot per millorar l'operatiu
que pugui tenir
però en aquelles circumstàncies excepcionals.
Sí, jo, per la meva part,
jo diria que com a captació d'informació,
sí, com a usuari,
més del segle XX que del XXI,
jo preferixo la ràdio.
O sigui, jo, si tinc qualsevol dubte
o tinc qualsevol tipus de...
vull saber qualsevol cosa,
vaig a la ràdio.
I si no ho diu la ràdio,
per mi no existeix.
Llavors, jo suposo que la ràdio sí que ha d'estar
al tanto de tot,
i de Twitter i de tot tipus de xarxes.
Però fixeu-vos, ara,
aquesta setmana, per exemple,
que hi havia el simulacre d'emergència
a la pola de Mafomet,
ja van anunciar,
ho va dir el Manuel Part,
del director general de Protegeu Civil,
que es plantejaven en un futur
no gaire llunyà,
perquè veiem que hi ha un pla pilot
que allà el tenen pràcticament enllestit al novembre,
utilitzar missatges a través dels smartphones,
dels telèfons d'aquests d'última generació,
en cas d'una emergència real.
És a dir,
a moment ho provaríem amb simulacres
d'activar els smartphones
de la gent que està dins de l'àrea
d'influència de l'emergència,
d'enviar missatges massius.
Ara hi ha les sirenes,
les sirenes,
o també poden arribar a fer trucades simultànias,
que són 500 alhora,
a través del 112,
però l'edifici 112.
Però això què us semblaria?
És a dir,
que tu al teu telèfon mòbil
t'arribes un missatge
dient,
alerta,
confina't,
que hi ha una emergència.
A mi particularment bé.
És a dir,
en essència,
que davant d'una situació d'aquest tipus
em pugui avisar
en un mecanisme
que jo porto a la butxaca
que pugui entrar
al segon
d'una situació veritable d'emergència,
a mi en essència em sembla bé.
Altra cosa és encetar
aquest camí de comunicació massiva,
unidireccional,
des d'una administració pública,
que ja podria ser un altre tipus de debat.
però si és per una situació real
d'emergència
o per un simulacre,
a mi en particular,
a mi m'agrada.
És una idea
que jo trobo encertada
perquè probablement la sirena
ni estic treballant,
estic en una oficina
o una fàbrica on sigui,
ni me n'enteri
que hi ha un simulacre
i en canvi,
segurament el dispositiu mòbil
que porto a la butxaca
en un cas,
com dic,
realment d'emergència simulacre,
doncs a mi,
realment em sembla bé
perquè arribar a un accés
a un nivell
de penetració
en la població
que probablement
en altres mitjans
no podem accedir-hi.
Jo crec que també,
que és un tema,
hi ha mitjans
per crear grups,
per crear hashtags,
per crear diferents coses
que et permeten estar alerta
del que està passant
i és una informació més directa.
Evidentment,
la ràdio
és imprescindible
perquè saps
que és aquesta immediatesa
que també tenen
aquests mitjans
mòbils
latents també,
cosa que amb altres
costa una mica més,
però de totes maneres
i la pot sentir
de qualsevol lloc,
però jo crec que estaria
molt bé també
poder fer-ho.
És qüestió de planificar-ho
i veure-ho
de quina manera
ha de ser beneficis,
ha de donar beneficis
al ciutadà
i ha de facilitar
qualsevol operatiu
que s'hagi de fer.
El que no ha de ser
és substitutiu segurament.
Jo crec que no,
jo crec que en aquests moments
hem d'anar continuant.
Jo continuo agafant els diaris
en paper
i me'ls miro,
però això no diu
que després no agafi
la versió digital
o m'agafi les versions
d'alertes
o d'RCS
que puguen hi haver.
Aquí d'alguna manera
el que canviem
és una cosa,
és a dir,
una cosa és que jo
vagi a buscar informació
i la puc anar a buscar
al diari,
la puc buscar
a Tarragona Ràdio
o qualsevol altre mitjà
i jo vaig a buscar
aquesta informació.
I el que s'estava plantejant
és que la informació
ens arribi
d'una forma més invasiva.
De la mateixa manera
que si fan sonar les sirenes
que també és invasiu,
perquè jo vaig pel carrer
i van enter igualment.
Però no és una qüestió
d'esperar que la gent
vagi a buscar la notícia
perquè jo puc connectar
la ràdio a les 9
però probablement
fins a la 1
no tinc oportunitat.
Aquí la qüestió
és canviar aquesta
directa de la informació
i d'una forma més directa
i més això,
potser invasiva si volem,
que t'arribi a la butxaca.
I això
i altres mitjans
que per la seva tecnologia
no hi podem arribar.
Sempre que puguis controlar.
Evidentment
que ja que hi és el mitjà
utilitzem-lo.
És com al començament
quan va sortir la ràdio
de dir, no, no, no,
jo no utilitzo la ràdio.
No, doncs al final
guanya la ràdio
a tot arreu.
Doncs igual
amb els mitjans
i aquest tipus de comunicació.
No el vull utilitzar,
d'acord,
doncs bueno,
tu pots rebutjar
aquest tipus de missatge,
aquest tipus d'informació
fins i tot
donant instruccions
que tu no t'envien això.
Però evidentment
que els organismes públics
tinguin el mitjà
i que no l'utilitzin.
Per mi,
com a sistema complementari
a les sirenes,
perquè evidentment
l'àvia de 78 anys
no rebrà
ni llegirà el missatge,
però
la sirena
serà
algú correcte,
però complementari
a la premsa escrita
i a la ràdio
i altres mitjans que hi ha.
A les sirenes
de fet també van dir
que estan estudiant
posar missatge de veu.
És a dir,
que a més a més
del so
també hi hagi una veu
que et digui
què has de fer
o què no has de fer
o què està passant.
Per això també és una mancança
que trobaven a faltar
perquè deien, clar,
la gent sent una sirena
i no sap
sent sirenes
allò que diuen
i no sap
per on van les coses.
Us sembla que canviem de terça
i parlem també
de temes tecnològiques
però relacionats
amb la Smart City
perquè a Tarragona
està de parar
un congrés anual
sobre Smart City
i avui ho explicàvem
a nivell d'informatius
i es presentava.
La primera trobada
es farà el 7 i 8 de novembre
al Palau de Congressos
i de fet
l'assessor de la Unió Europea
el Jeremy Rechfin
Rechfin
si ho dic bé
pronunciarà
una conferència magistral.
Escoltem que deia l'alcalde
Joan Ferri Ballesteros
i ho comentem.
S'emmarca
i seria
com el tret de sortida
el punt de sortida
de l'aposta
de la nostra ciutat
i de tots els operadors
de la nostra ciutat
i de tot l'Ajuntament
i quan dic tot l'Ajuntament
dic tot l'Ajuntament
és a dir
tots els grups polítics
per unanimitat
estem en aquesta
funció de reflexió
i d'engegar
el que és la dinàmica
de Smart Cities
a ciutats intel·ligents
a la recerca
de ciutats
que siguin sostenibles
doncs és aquest concepte
de ciutat intel·ligent
és un concepte
que es vol anar
implantant
des d'ara fins a 2017
que seria una mica
l'horitzó
amb els llocs mediterranis
clar que hi ha molts conceptes
hi ha molts paràmetres
en joc
estem parlant
de tecnologia
estem parlant
de sostenibilitat
estem parlant
en fi d'eficiència
d'allò que deies tu ara
de bidireccionalitat
entre
qui emet la informació
i qui la rep
i qui també la torni
és a dir
que també es vol tenir en compte
que això sigui
un flux
entre qui emet
la informació
i qui la torna
què en penseu
d'això
d'aquest concepte
d'esmart city
ho veieu?
home
jo ho veig
en un marc molt global
com una
refundació
de la tecnologia
fins ara
la tecnologia
s'ha anat creant
s'ha anat utilitzant
ha tingut un sistema
ha estat
una aplicació
bàsicament
a nivell de producció
d'empreses
a nivell de comercialització
sempre ha tingut
una finalitat
podíem dir
bàsicament econòmica
jo crec que
amb un tema
d'esmart city
potser que el que s'està
plantejant és
aquesta refundació
de la tecnologia
des d'una vessant
més social
és a dir
bueno
i el dia a dia
de la persona
que hi està treballant
de quina manera
la tecnologia
ens pot
la podem utilitzar millor
li podem traure
més rendiment
o la podem optimitzar
no?
en tots els sentits
tecnologia
dites noves
que serien
les de comunicació
les tecnologies
d'informació
de comunicació
o fins i tot
les de transport
que també
han d'anar evolucionant
per veure
de quina manera
fem que una ciutat
sigui més sostenible
a nivell
en aquest sentit
o el transport públic
o maneres
de desplaçament
que pugues tenir
alternatives
comunicacions
jo crec que és una mica
aquest replantejament
d'aquesta tecnologia
no?
com s'aprofita
una administració pública
fins i tot
en la gestió
de recursos públics
recursos hídrics
per exemple
etc
hi ha un tema
que ja ha sortit
en les declaracions
de l'alcalde
el tema de la sostenibilitat
són criteris
que segurament
utilitzen tecnologies
que probablement
en una empresa privada
ja existeixin
i es tinguin aplicant
amb criteris
de comptes resultats
quan parlem
d'acord
de la administració pública
doncs en fi
segurament que no
sempre ha sigut així
perquè no hi ha
un plantejament
de base
d'una utilització
intel·ligent
smart city
en definitiva
segurament
la definició
va per aquí
i evidentment
jo crec que és un gran camí
altra cosa és
quants recursos econòmics
s'hauran de posar
pel camí
perquè això
acabi sent així
en un plaç
de 5 o de 10
o de 15 o 20 anys
i d'alguna manera
sembla un canvi
estratègic
o ho fem d'una manera
o fem d'una altra
o d'una altra
determinada manera
és un bon camí
però que no crec
que sigui un camí
de 3, 4, 5 anys
sinó que això
o anem per aquí
o anem per un altre lloc
a part de la il·lusió
que em genera
veure un conjunt
de governants
que ens diu
que van tots a una
de cara a un camí
i això genera il·lusió
i genera el ciutadà
que s'estan posant de cor
i a més a més
amb un objectiu
que ens genera a tots
jo crec que l'eficiència
ens genera a tots
bon rotllo
a part d'això
jo el que crec
és que
la inversió
mai és una despesa
per tant
invertir
en la ciutat
no és
qualcom dolent
evidentment
estem en una època
que no és època
de grans inversions
però
estic convençut
que
hem d'anar
per aquest camí
això genera
simpaties
dins del que és
la ciutadania
això genera
il·lusió
dins del que és
el món empresarial
i això
veure els polítics
en aquest sentit
dirigits
i caminant
cap a un lloc
tots de la mà
doncs
jo com a ciutadà
i com a assessor
d'empreses
i com a
persona que rebo
els inputs
d'aquestes empreses
ho veig molt il·lusionant
al revés
jo tractaria
que
això s'ha
d'establir
un primer objectiu
inicial
aquí a nivell de ciutat
i després
tractar de
traslladar-ho
a tot el nostre entorn
perquè si hem de ser pioners
doncs
endavant
fins ara
el sentiment de ciutat
moltes vegades
o de capitalitat
la veies
o esportivament
o turísticament
no
anem a un punt
una mica més
ambiciós
que és la de l'eficiència
i la tecnologia
hi ha exemples
no sé
del dia a dia
a Sant Cugat
a la ciutat
de Sant Cugat
hi ha un sistema
ja totalment pioner
que aquí també
es vol intentar
anar per aquest camí
que és que
per exemple
en llum anar públic
de la ciutat
s'han habilitat
un seguit
de sensors
de manera que
si de nit
no passa ningú
pel carrer
la llum
està apagada
si passa
algú
detecta
presència
s'encen
també uns altres sensors
que detecten
si hi ha més o menys
intensitat de llum
i van atenuant
de manera que
finalment
el consum energètic
és més baix
i això
si parlem
d'una enllumnat públic
en una ciutat
com Tarragona
o com Sant Cugat
al final
també és
és que és una inversió
d'ascensors
o de detectors
o del que sigui
de tecnologia
però al final
també hi ha un resultat
econòmic
d'eficiència
de sostenibilitat
és que és evident
això no et met
cap tipus de discussió
és a dir
un dels beneficis
que ens porta
la tecnologia
això ja ho sabem
més que de sobre
és un tema d'eficiència
és a dir
probablement
seria més barat
si no invertíem
uns calés
en aquest sistema
d'alarma
enviar cartes físiques
a la gent
que no invertíem
no sé quants calés
en una aplicació
que enviarà
100.000 missatges
a smartphone
està clar
però és un tema d'eficiència
una cosa arriba al segon
i l'altra arribarà
d'aquí a 7 dies
i segurament ja serà tard
per tant
hi ha una aplicació
d'eficiència
i en aquest sentit
igual
fins i tot
l'utilització
de la llum
amb sensors
coses que segurament
vas a qualsevol
establiment públic
i el lavabo
s'est apaga automàticament
la llum
ja ho sabem
o fins i tot la tecnologia
que utilitzem
en les bombetes
en fi
coses que poden semblar
molt tontes
però quan parlem
d'una dimensió
de ciutat
no són tan tontes
perquè sempre parlem
de milers d'unitats
en qualsevol cosa
per tant
que s'apliquin criteris
d'eficiència
basant-se en la tecnologia
a mi això era fantàstic
altra cosa és això
doncs que segurament
en la situació en què estem
haurem d'anar
a la possibilitat
que es pugui
però a mi em sembla
una gran iniciativa
jo crec que entra un moment
de creativitat
i d'innovar
i d'imaginar coses
de veure com
les coses
que en disposem
les podem anar aplicant
per obtenir-ne
uns beneficis directes
evidentment
tangibles
ja ja bé
exacte
però de totes maneres
també
aquesta tangibilitat
també
al final
l'has de comptar
si fins ara era
tenim més quilòmetres
de carretera
o tenim més quilòmetres
d'ave
ara el que hem de fer
és
d'aquests quilòmetres
d'ave
qualitativament
són molt importants
o aquests quilòmetres
de carretera
són molt importants
i també s'ha de conscienciar
la gent que
aquestes valoracions
ja han de tendir
a ser més qualitatives
quan fem
quan fem
anàlisi
de les dades
de la web
abans sempre era
quantes visites tinc
quants enllaços tinc
ara el que estàs mirant
és
quant de temps
està
a la meva
a la meva web
aquesta visita
quantes conversions
quina difusió
n'ha fet
d'aquesta informació
entre les xarxes
és a dir
estàs començant
a tindre altres elements
que després
et permeten
fer una valoració
i agafar una estratègia
diferent
i jo crec que
una mica
un smart city
o amb l'aplicació
de la tecnologia
el que ha de mirar
és a dir
no és qüestió
de tenir més
més més
i que el compte
de resultats
sigui sempre cap amunt
sinó
a veure
en un moment
en què hi ha un sostre
tots coneixem
quina és la campana
de Gaus
quan va cap a baix
el que hem d'intentar
és frenar-la
i intentar fer
un manteniment
i canviar
la manera
de valorar
les feines
que s'estan fent
tots els efectes
que es puguin fer
des de les administracions
augmenten
la nostra qualitat
de vida
no perquè tinguem
60 autobusos
urbans
sinó
en tenim 30
però
funcionen de meravella
jo crec que és una mica
això
el que s'està buscant
és a dir
amb uns recursos
que ja es disposen
mirar de millorar-los
i de treure-los
tota l'eficiència possible
és que segurament
com la meva percepció
de ciutada de peu
s'ha de fer encara més esforç
de comunicació
en aquest tema
de l'Smart City
perquè si no
es pot caure
en determinades crítiques
diguem-ne
perquè doncs
sembli una
iniciativa peregrina
no
per exemple
l'Smart Park
i tot el que hi ha
al voltant de la tabacalera
del jardí vertical
l'utilització de les aigües
són coses que segurament
no es coneixen
suficient en detall
què s'hi ha posat allí
per què s'hi ha posat
i quin sentit té
etcètera
però tu
vaja
no ho sé si
es podria fer una enquesta
fins i tot al carrer
apuntar a la gent
que és l'Smart Park
i ens portaríem
possiblement una sorpresa
i és una gran iniciativa
a mi em sembla
una bona iniciativa
però
probablement
encara
a l'administració pública
li calgui
explicar-se més i millor
en aquest sentit
perquè si no
amb la situació
que estem
econòmica
en la que estem
ara mateix
pot semblar
com un divertiment
dels nostres polítics
quan en realitat
no ho és segurament
la veritat és que
per descomptat
que s'haurà de gestionar bé
i s'haurà de tractar
de gestionar bé
tant el tema de comunicació
perquè si no
realment la ciutadania
no es farà ressò
però
jo crec que és un
extraordinari moment
i fins i tot
sàpiguem
que no hi ha recursos
a l'administració
però és que
les nostres empreses
estan patint molt
i les nostres empreses
ara
molt possiblement
puguin
donar aquest cop
de mà
a participar
d'aquest projecte
a un cost
potser
sis vegades
més econòmic
que el que
podien haver-ho fet
fa quatre o cinc anys
i evidentment
aquest és l'impuls
que nosaltres demanem
als nostres polítics
que facin
per la ciutat
que ho expliquin
perquè la ciutadania
ho entengui
s'involucri
i tracti
de ser més eficient
familiarment
però a més a més
per gestionar
els nostres recursos
sapient que és un moment
extraordinari
per aconseguir
impulsar
el que és
el teixit empresarial
de la ciutat
a un cost
jo crec
molt més reduït
que fa cinc anys
ja com dèiem
un horitzó
que és aquest
el dos jocs mediterranis
de 2017
i de fet
es vincula
el projecte Smart City
amb aquest horitzó
de manera que els equipaments
que calgui fer nous
de cara a 2017
tinguin ja aquest concepte
aquest xip incorporat
és a dir
que ja tinguin
l'eficiència energètica
ja dissenyin pensant
ja
és el que deia el Lluís
que ja els empresaris
que participin
ja ho pensin
amb aquesta línia
d'aconseguir
estalvi energètic
i a veure
hi ha materials nous
que també s'explicava
precisament
a l'Espart
a la Cadera
amb unes jornades
que es van fer
que ja s'utilitzen a Holanda
a altres països
del nord d'Europa
materials de construcció
per fer sostres
de grans equipaments
per fer les cobertes
que al final
et fan estalviar
gairebé un 40 o 50%
en cost de climatització
o les Zoomlets
tecnologia per la Zoom
tot això
ja s'ho deia l'altre dia
també el Javier Villamallor
que ja volen incorporar-ho
en aquests futurs equipaments
dels jocs mediterranis
veieu això
també aquesta complicitat
de les empreses
que ja es trobarà
que pujaran el carro
diguéssim
i a més a més
amb el ressò
dels jocs
que és el que dèiem
que moltes vegades
la ciutadania
li ha d'arribar
aquest missatge
que donen els polítics
als nostres gestors
i és un lloc extraordinari
el dels jocs
perquè evidentment
tots estem pendents
doncs qualsevol cosa
que es faci
tindrà un ressò
i automàtic
pel fet que és els jocs
doncs fantàstic
jo estic il·lucionat
és que aquí
hi ha un element
des del punt de vista
de la comunicació
que és important
perquè les coses
il·lusionin
i vinculin
i motivin
i la gent s'acabi
identificant
i finalment
comprometent
ha de tenir un relat
ha de tenir això
que dèiem un storytelling
i els jocs
és una fantàstica oportunitat
més enllà
de si ens costaran
X calés
els jocs
igual que va passar
Barcelona fa molts anys
és una excel·lenta oportunitat
perquè hi hagi
un relat
com a ciutat
que realment
no s'emocioni
vinculi
comprometi
etc
i amb aquesta excusa
si volem
perquè no deia ser
una excusa
aquí
tenim tots
una oportunitat
fantàstica
com a ciutat
perquè quan hi ha
una meta
hi ha un objectiu
en fi
són coses
que et porten
a actuar
no quedar-te parat
i a mi
em sembla
fantàstic
que s'utilitzi
aquest motiu
aquesta excusa
per tirar endavant
la iniciativa
a l'horitzó
2017
i segurament
el 2016
ens diran
bé
però això
s'ha d'ampliar
perquè aquest camí
em visca
i anirem
el 2025
amb una altra excusa
doncs fantàstic
perquè això
farà que a Tarragona
s'ha dit abans
ja no sigui un referent
només de platja
i de futbol
sinó que ho siguin
per altres coses
tant de vol
també de futbol
però també per altres motius
esperem
esperem
esperem
que siguem referents
a futbol
veus també aquesta il·lusió
m'adeu
aquesta
jo crec que és un esgurtebrador
comunicatiu
el que estem fent
aprofitant en aquest moment
de crisi
el que s'està fent
és com una mena
de canvi de valors
i un canvi cultural
i s'ha de comunicar
aquest canvi cultural
i ha de ser
cap a tothom
ciutadans
empreses
i a més les empreses
han d'atendre
i han de valorar-ho
que això és una oportunitat
per anar innovant
i no fer servir sempre
els totxos
que han fet servir sempre
sinó fer servir
uns totxos
que siguin més sostenibles
a nivell de ciutadà
ha de saber
que d'alguna manera
ha de canviar
la seva actitud
a l'hora
de reciclar la brossa
és a dir
són coses
que a poc a poc
s'han de fer
però jo crec que
sí que tenim
un punt final
amb un punt
que il·lusiona
però el que s'ha de fer
també és
establir
una vertebració
comunicativa
que arribi a tothom
i que tothom
al final entengui
que això
té un objectiu
molt clar
que no és
fer un esdeveniment
sinó que l'objectiu
és un altre
aquest esdeveniment
és l'excusa
per aconseguir
uns altres objectius
que és posicionar
Tarragona al món
posicionar Tarragona
en el món de la cultura
posicionar Tarragona
en el món de l'economia
que és una mica
el que des de tinets
empreses
volem posicionar
que estigui
hem d'estar presents
a internet
i hem de fer coses
perquè tinets
estigui present
al món
d'internet
i que Tarragona
i sigui
no qualsevol cosa
el que hem d'anar fent
és això
si tenim un punt
cap on anar
el que hem de fer després
és que tothom
el comparteixi
que tothom
l'assumeixi
i des de la seva
possibilitat
des de l'entorn
que estigui
intentar tirar endavant
tots amb una
és un relat interessant
però s'ha d'explicar
i
sols per acabar
la meva opinió
hem d'aconseguir
que aquí
es veixi
el 2017
com Barcelona 92
no com l'Expo 92
Barcelona 92
algú parla
del que és el cost
del que va costar
no
parlen de la inversió
de com se li va donar
el tom a la ciutat
qui parla
de l'Expo
el cost
el cost de l'Expo
perquè tu vas a Sevilla
i vas a la zona
de l'Expo
i evidentment
veus que allò
va ser una despesa
doncs jo crec que
és el millor moment
perquè evidentment
s'han de trencar molt
el cap
els gestors
de la ciutat
per aconseguir
amb menys recursos
arribar
a l'objectiu
d'uns Jocs Olímpics
Mediterranis
és que
jo crec que és molt important
per una ciutat
com la nostra
i a part
jo
per informació
que tinc
de clients meus
tecnològics
estem a la cua
en molts temes
a nivell de comunicació
a nivell de
tecnologia
que puguin
fer servir
empreses tecnològiques
que emigren
i marxen
de la ciutat
perquè aquí
no tenen
ni polígons
adaptats
a aquestes
infraestructures
tecnològiques
ni
accessos
a la comunicació
ni accessos
a les xarxes
que tenen
altres llocs
i això
evidentment
s'ho han de fer mirar
els nostres polítics
jo crec
com la xarxa
més un
és a dir
no puc estar
més d'acord
és lamentable
noves
per les empreses
per donar entre vies
l'accés a DCL
és lamentable
coses tan senzilles
com això
hi ha molts professionals
que acaben marxant
em refereixo a professionals
a joves de 21 anys
que acaben marxant
a Barcelona
buscant més oportunitats
fins i tot a Madrid
perquè hi ha més oportunitats
diguem-ne
en els entorns digitals
o tecnològics
és un fenomen
absolutament lamentable
és a dir
així com en altres llocs
del món
s'aposta per la tecnologia
com a sector emergent
i ple d'oportunitats
perquè doncs en fi
pot haver-hi una empresa
tecnològica
a Tarragona
que estigui venent serveis
a San Francisco
és així de senzill
no hi ha cap barrera
que ens impedeixi
fer això
igual que ho estan fent
altres clusters
relacionats amb això
i aquí sembla
que el tema tecnològic
doncs en fi
sempre ens ho prenem
una mica
d'aquella manera
hi ha un parell
d'infraestructures
que segurament
no sé si depèn
poc o molt
de l'Ajuntament
al final
no ho sé
no ho desconec
però és absolutament
diguem-ne
lamentable
a banda de poc
eficient i car
però ja no només això
sinó la incentivació
la creació
d'un ecosistema
que permetés
que això
realment tingués
certa vitalitat
estem
sota zero
més enllà
potser que en aquest camí
també s'activin
aquests mecanismes
i pugui tot plegat
confluir
en certa manera
que també una mica
l'objectiu és aquest
que tot pugui anar
confluint
i també arribant
amb aquesta qüestió
que planteixes
en fi
esperem que sí
que no només sigui
un tema
d'utilització de recursos
etcètera
realment
hi ha moltes oportunitats
diguem-ne
empresariales
a la xarxa
relacionades amb els entorns
digitals
això és evident
així com altres sectors
que estan enfonsats
en la misèria
amb tecnologia
no està passant així
no en determinades iniciatives
i és una llàstima
que no utilitzem
el capital humà
que ja tenim
tenim unes facultats
aquí al costat
per cert
què acabarem fent
amb el telèfon mòbil
acabarem fent de tot
amb el telèfon mòbil
acabarem fent
no sé si de tot
però vaja
compraran segurament sí
no?
aviat o
ja no són telèfons
ja no sé
de quina mida
agafar-me la pantalla
del proper
és a dir
perquè
dius
vull una cosa
que sigui portàtil
que sigui fàcil de portar
però a més
vull que em faci
de tot
vull que tindrem
un ordinador a la butxaca
jo crec que al final
el que ens estem intentant
és
estir-ho tot
per estar connectat
per estar comunicat
perquè és que
amb aquesta eina
ho pots fer
i després
quan arribis a casa
te l'endolles
amb un teclat
i tens una cosa tradicional
i si no
doncs mira
amb el teclat tàctil
que et van donant
amb les noves oportunitats
de descriure
doncs ho vas fent
no ho sé
les coses
aquestes
el telèfon
és un aparell
prehistòric
des d'aquest punt de vista
sí
les trucades de veu
ja podem dir
que és la despesa mínima
que fa tothom
a les seves
factures finals
que no desapareix
perquè probablement
no es vulgui
però ja n'hi ha solucions
tecnològiques
que permeten trucar
a VUIP
etcètera
el telèfon
culturalment
tenim integrat
l'aparell físic
de la tauleta
però això
podríem acabar-lo demà
i no passaria absolutament res
el que portem a la butxaca
ja no és una cosa
que ens permet
trucar per telèfon
és un aparell
que ens permet
fer mil i una coses
entre elles
trucar per telèfon
però això
qualsevol dia
podríem acabar
amb els dispositius
que tenim a casa
i no notaríem la diferència
senyors
acabem
el repte final
de la tertulia
avui molt tecnològica
i després
seguim parlant
de l'esmarca City
perquè vindrà aquí
en Javier Villamallor
i per tant
aprofundirem
en el tema
gràcies per acompanyar-nos
amb Adeu Roig
Agustí López
Lluís Salas
a vosaltres
i fins a la propera
gràcies
G fourteen
Bola
i
i