Fins demà!
Ens ho podrà explicar també la Sílvia Flores,
la capa del Servei d'Urgències.
Doctora Sílvia Flores, bon dia.
Bon dia.
Per què hi era?
Vostè va ser allà també al cap davant del dispositiu.
Em va tocar anar a treballar.
Com va anar? Quin balanç en fan l'actuació del cap de setmana?
L'actuació va ser fantàstica.
L'actuació va ser increïble.
Castellera va ser molt emocionant.
Nosaltres portem el dispositiu sanitari ja des de fa molts anys
i la valoració que fem d'aquests dos dies,
que a més a més era un model mou també per nosaltres,
doncs és molt bona.
El dissabte vam fer alguna cosa més de 80 assistències
i el diumenge se'n van fer 110.
I d'aquestes assistències dissabte se'n van traslladar cap a l'hospital
per fer-se més proves, per ampliar, diguem-ne,
se'n van enviar 15 i diumenge van ser 10.
i el balanç final és que només un, entre els dos dies,
només un Castellera es va quedar hospitalitzat.
Tots els altres, perquè a més a més aquest és el nostre primer objectiu,
tots els altres pràcticament van poder tornar a plaça,
és allò de la immediatesa de l'assistència,
per poder tornar a plaça a continuar fent actuació el més ràpid possible.
I diguem-ne que des d'aquest punt de vista també estem contents
perquè penso que vam donar una resposta molt proporcionada
a les lesions que anaven apareixent amb els castellers.
Imagino que vau gastar molt de gel per fer baixar allò ulls inflamats
i contusions lleus, perquè és el que diu el doctor,
volíem tornar a plaça de seguida a fer el següent castell.
De fet és el que vam més gastar.
Ens posen dos nedretes plenes de gel i ens passen l'estona fent bossetes,
sobretot a mi a infermeria, pobres, perquè és el fàrmac més usat, el gel.
No, perquè contusions, imagino això.
que dormís torçats...
L'habitual són les contusions a nivell de la zona cervical,
de les espatlles, de l'esquena, del cap i la cara,
i també les mans i els braços,
i en menor mesura hi ha les cames i els peus.
I això pràcticament la cura immediata és això,
aplicació de gel, valorar que no hi hagi,
més enllà d'aquesta contusió externa,
que no hi hagi cap afectació més enllà d'això,
i una vegada comprovat això i el casteller vèiem que ja està en condicions,
doncs, bueno, doncs això, tornem-hi.
Un dispositiu molt gran, imagino, també, no?,
per tant, d'una acabuda, doncs, a tots els que anaven arribant.
El dispositiu el munt de medicina de l'esport,
i sempre hi ha sis metges de medicina esportiva
que estan allà a peu de canó,
amb sis infermeres, després hi ha fisioterapeuta,
i hi ha un dispositiu bastant gran,
i tothom treballa de valent durant tota l'estona.
A nivell de l'hospital tenim un altre reforç,
perquè, diguem-ne, que quan necessitem el suport, això,
de l'hospital, doncs, llavors allà sí que també tenim
un altre dispositiu muntat i organitzat,
també amb aquest mateix criteri, no?,
de dir, escolta, tenim una via específica d'entrada
per aquests pacients,
i amb la idea aquesta d'intentar ser al màxim ràpids
amb la resolució dels problemes,
per tant, allà també tenim un cert reforç
amb metodologia, amb radiologia, amb pediatria,
i a més a més hi ha un, amb el suport de la Creu Roja,
doncs, un traspass continu de gent amunt i avall
amb les ambulàncies corresponents.
I bé, doncs, això, la rapidesa
i el dispositiu que muntem,
que aquesta vegada hem hagut de doblar,
dos dies, doncs, mobilització de molta més gent.
En qualsevol cas, decidim des d'aquí que es recuperin,
els que encara estan, això, contucionats
per l'actució castellera de dissabte i dimenja,
que es recuperin el més aviat possible,
perquè n'hi ha gust que encara continuen amb actuacions,
encara en una temporada...
63, no?
Ja, 63 al Vendrell, el cap de sabana, Santa Úrsula,
és a dir que, Déu-n'hi-do.
Parlem també de, si sembla, parlem de...
volem parlar també de la grip avui,
volem parlar d'urgències,
d'urgències de com es fa el triatge, no?,
perquè això, molta gent s'ho pregunta,
especialment quan són usuaris,
clar, tothom vol que l'atenguin amb ella el primer,
o amb ella, i en fi, que s'esperin els altres, no?
Però aquí hi ha uns criteris,
hi ha un cribatge, hi ha uns protocols, no?
Aviam, tothom se pensa,
o té la sensació, quan va a urgències,
que l'océu és greu
i que hauria de passar per davant dels altres,
però hi ha sistemes homologats
i que en funció dels símptomes que tens,
de les constants vitals,
i de la horògació que et fa la infermera quan arribes,
es decideix quin nivell d'urgència tens.
Tot és urgent, perquè està clar
que tu no vas a l'hospital a passejar habitualment,
però es pot estandaritzar
en cinc nivells de triatge habitualment.
Llavors, el nivell 1 de triatge
és aquell molt greu, emergent,
com podria ser una aturada cardíaca.
Evidentment, tothom entenc que això passarà abans
i qualsevol altra cosa.
Després, els nivells 2-3
són nivells d'urgència major, també,
que passen directament
i passen per davant dels altres.
Els nivells 4 i 5...
Els 2-3 de què són, els 2-3?
Bé, per exemple, el nivell 2
seria aquell que hem de tindre en un màxim de 15 minuts
i que pot esperar, per exemple, un ofec moderat.
Un ofec molt greu també podria ser un nivell 1.
El nivell de la saturació d'oxigen,
això defineix que puguis anar a nivell 3, 2 o 1.
Si dius, ostres, em va ser què?
Tot és, em va ser l'atenció a la saturació d'oxigen,
el nivell d'oxigen que tu tens en sang,
a la teva temperatura,
tot això conforma la gravetat o el temps.
Més que la gravetat, el temps que pots esperar.
Perquè pot ser una cosa molt greu,
com, per exemple, un tumor,
que és gravíssim,
però que pugui esperar dues hores,
perquè no té una imadiatesa de fatalitat.
En canvi, un coli nefrític,
que com a tal greu no ho és,
però és tan dolorós que probablement...
Fa molt de mal, eh?
Fa molt de mal.
...s'ha de passar abans.
O sigui, que tenim unes escales...
Això està estandarditzat,
n'hi ha 4 o 5 sistemes de triatge homologats.
nosaltres utilitzem el Canadenc,
que és un dels més habituals.
I, vamos, a tots els hospitals,
més o menys, funciona igual, eh?
I els nivells 4 i 5 són aquells nivells
que poden esperar unes dues hores habitualment,
entre dues i quatre hores,
i que fins i tot es podrien atendre moltes vegades
en l'ambulatori.
Quins casos són aquests,
de l'apartament de la doctora?
No, que dic que afortunadament
hi ha una versió,
una relació inversa
entre els números que deia la doctora
i el nombre de pacients que arriben,
és a dir, en nivell 1,
afortunadament n'arriben molt pocs,
i el 4 o 5,
que és el que anàvem ara a comentar,
doncs són, afortunadament,
la gran majoria.
Moltes vegades aquests 4 o 5
fins i tot es podrien atendre,
diguem-ne així,
en un dispositiu que no fos un servei d'urgències.
I la gent a vegades hi va,
precisament,
diguem-ne que fent un mal,
i va per la facilitat
o l'accessibilitat que hi ha
de ser atès en un servei d'urgències.
I això també és feina de tots,
d'anar intentant l'educació
del bon ús dels serveis assistencials,
perquè és això,
un nivell 5 pot ser
des d'una discreta molèstia a l'orella
des de fa 15 dies.
Llavors, clar, això,
quan nosaltres ho veiem,
pensem que s'ha de poder veure
al metge de família cap a això.
O truques al 112,
perquè si truques al 112
i dius que fa una mica de mal d'orella,
potser et derivaran cap a algun metge
que et pugui...
Et dona alguna recomanació bàsica
i et deriva cap al metge
que en relació amb això
et podrà atendre
sense haver d'utilitzar
un dispositiu com un servei d'urgències.
Per què fan de mal un còlic nefrític?
Per què?
No, és que fa molt de mal, eh?
És a dir, que qui ho ha patit ja ho sap,
això fa molt de mal.
Per què?
Bé, hi ha un mecanisme important, eh?
El del dolor i...
Bé, hi ha diverses coses
que fan mal de mal.
El mal de queixar,
que malignitat no en té cap,
potser és quasi més dolorós
que el nefrític.
Els mecanismes de dolor
són bastant complexos,
però sí que és veritat
que hi ha certes patologies
que fan bastant de mal, eh?
Entre elles el còlic de ronyó.
Després, per exemple,
parlant del triatge,
hi ha gent que no acaba d'entendre
una de les queixes freqüents,
és hòstia,
van tenir dues hores d'espera
i tenia una fractura de ràdio, no?
Com pot ser que estigués dues hores d'espera?
I el criteri no és només el dolor,
el criteri és el temps realment
que pots esperar
sense que et perjudiqui tu
amb una fractura de ràdio
pots estar dues hores en una sala
a venda d'un analgèsic prèviament
i no passa res.
Després et ficaré en el guix
i estar sempre i quan no estiguis
mobilitzant el braç,
per posar un exemple.
Jo crec que això és un concepte
que la gent té una mica equivocat.
El diagnòstic final
no té res a veure
amb el nivell de triatge.
De totes maneres,
sempre ens esforcem molt
per entendre
amb la màxima immediatesa
i penso que la majoria de vegades
ho complim.
Segurament hi haurà
usuaris que no hi estan d'acord
amb el triatge
i que es revelen, no?
És a dir,
que us ho deveu trobar
en el dia a dia.
La sort que tenim a...
Que he de tindre paciència, no?
Perquè de vegades, clar,
pot ser que hi hagi gent
empipada, no?
I que, clar,
el que deia Saban
sí que el seu dolor
és el més important del món
i que no volen saber
res de triatge ni de...
La sort que tenim a l'hospital
és que tenim els recursos
bastant ajustats
i habitualment,
per molt que n'hi hagi
molta patologia banal,
tenim la capacitat
d'absorbir-la força ràpid
en comparació
amb d'altres hospitals.
Tot i així,
clar, si t'has d'esperar dues hores,
sempre a tu se't fa gran.
però, bueno,
jo crec que són els menors dies.
La major part de dies
resolem bastant ràpid.
Imagino que veu casos
que per urgències
passen allò
minuts, no?
I ja directament cap a planta,
no?
O al quiròfan.
Clar, us trobeu casos
veritablement molt greus
que...
No sé si podeu fer
en primeres cudes
prediatives a urgències
o ja s'enviu directament
cap a on calgui, no?
Mira, no sé si...
Un exemple d'aquest cap de setmana mateix
que va a Estella de Guàrdia,
va venir una xiqueta
a les 11 de la nit
perquè li fèiem el de panxa
i a les 12 de les
estaven operant
d'una apendicitis.
Aviam, crec que el servei
és resolutiu
quan ho necessites,
quan necessites
que sigui resolutiu.
Després, clar,
sempre...
No sempre som tan ràpids,
per desgràcia,
però realment
intentem ser-ho.
Quin perfil de metge
o quin perfil
de professionals
hi ha el servei d'urgències?
El 90%
són metges de família,
metges formats
en medicina familiar
i comunitària.
Després,
ens hi aboquem
metges
de totes les especialitats
perquè no fa falta
una especialitat concreta.
Potser tenir
des de metges d'intensius,
metges de medicina esportiva,
especial, evidentment,
els pediatres
que els comptabilitjo
a banda
perquè no són part
del meu equip
però també estan
donant el peu,
donant suport
al servei d'urgències.
A més, a més,
hi ha especialistes
de la resta
d'especialitats generals
de guàrdia
que sempre et donen suport,
per exemple,
hi ha el traumatòleg de guàrdia,
si tu tens una fractura
de cadera,
doncs t'atén
al metge d'urgències
però avisarà el traumatòleg
que serà el que t'operarà
i el que t'ingressarà,
o el cirurgià,
l'anestesista,
de totes les especialitats generals.
Per què parles de la cadera?
Ahir arribaven dades
que la fractura de fèmur
l'any passat
hi va haver 8.000
a tot Catalunya,
si volen dir
que vinguin
amb els traumatòlegs
en podem parlar,
8.000 a tot Catalunya.
Farem un dia
homonogràfic
de la fractura de cadera.
Sí,
és una situació
que amb l'envelliment
de la població
es dona,
es dona
amb molta freqüència,
està bastant directament
lligat
amb l'envelliment
de la població.
En aquesta època,
l'any,
ja hem de parlar
de la grip,
perquè ja sé qui,
ja ha arribat,
la grip o què?
Comença una gota ja.
De moment,
la setmana passada
no va haver cap cas,
almenys al nostre hospital,
i encara no ha començat
l'època que diem al Piu,
que és l'època
en la qual ja comencen
a pujar els respiratoris,
les grips,
però bueno,
comença,
comença, eh?
Ara és l'època
que és la de la vacunació.
Va,
va ser la preventiva.
Ara és l'època
de la vacunació.
D'aquí unes setmanes
apareixeran
els que no s'han vacunat
o els fracassos
de la vacunació
que en algun cas es dona.
ara sí que comencem
a veure
els encostipats
de vies altes,
que no és sinònim
de grip,
i això ho hem dit
moltes vegades,
no?
És a dir,
grip és una malaltia,
un síndrome
molt definit
i un encostipat
té alguna similitud,
però no és el mateix.
Però bé
per aquesta situació
meteorològica
que estem vivint,
no?
És a dir,
canvis,
s'ho opta de temperatura
del matí al migdia,
no?
Et tapes molt al matí,
et treus roba al migdia,
surts a llocs
amb aire condicionat encara
o en calafó.
Això favoreix el refredat,
però sobretot
el refredat
ve més enllà
perquè ha començat
l'escolarització
i això és el principal factor
d'extensió del virus
i la grip sí que s'associa
una miqueta més
a quan comença
a baixar la temperatura
i sobretot
el que veiem
a urgències
més que grips banals
són les complicacions,
per això és molt important
que els grups de risc
com els que pateixen
malalties pulmones cròniques,
els cardiòpates,
el personal sanitari,
tothom que atén públic
es vacuni
per evitar tot això.
Per on pot derivar la grip?
Cap on pot derivar?
Cap a la mort.
Si tu tens una malaltia cardíaca,
això és segur.
o sigui, realment
cada any
els factors,
els grups de risc
són els que pateixen més
i si tu tens el cor
aguantat amb pinces,
qualsevol malaltia,
la grip o una infecció urinària
pot ser fatal.
Per això és molt important.
Algo que podem evitar
o que podem nimbar
és important
aprofitar-ho
i fer la vacunació.
Què passa quan tenim febre?
Què ens està dient el cos
quan tenim febre?
Uf!
Alarma, no?
Fa alarma, no?
És l'alarma, sí, sí.
La febre és un símptoma.
De fet,
és un dels símptomes
que provoquen
més consultes
al servei d'urgències.
A pediatria
és el number one
conjuntament
amb la patologia respiratòria,
els moquets,
la tos,
i en els adults
provoca
aproximadament
un 10%
de les urgències
en el servei.
I què vol dir?
La major part de vegades,
un 90% de vegades,
vol dir res.
és un virus
i ja està,
i pel que parlàvem,
un catarro,
una grip,
alguna viriagis
d'aquestes banals,
sí que és veritat
que hi ha un 10%
d'escasos
que el que significa
és una cosa
bastant més greu darrere
i per això
estem els d'urgències,
per saber
què és el que hi ha darrere.
Teniu el manual,
i què passa
quan hi ha grip?
Què ens passa
a l'organisme
quan hi ha grip?
Com funciona aquesta alarma?
Què ens està fent?
Quan hi ha grip?
Què passa aquí
del cap,
el cervell?
La febre és un mecanisme
de defensa.
La febre,
el que ens fa
en la grip
o en qualsevol altra malaltia
és que,
primer,
l'elevació
de la temperatura corporal
provoca
que les teves defenses
siguin més eficaces.
Els teus neutròfils,
que és una part
d'aquests supladets
que tenim a la sang,
són més forts
i mengen més
bacteries
quan tenim
una elevació tèrmica.
És bo.
A més a més,
és un signe d'alarma.
Ens diu
està passant alguna cosa.
Moltes vegades va anar
però ens avisa
que ens està passant alguna cosa
i parem compte
d'altres símptomes.
Però la febre,
com a tal,
no és bona
si persisteix.
El cos pot aguantar
fins a 4 hores
a 42 graus.
A partir d'aquí
comença tot a fallar.
És important també
mantenir-la
regulada
amb antitèrmics,
tot i que és favorable.
que tradueix,
ja et dic,
la major part de vegades
és per viriàsis.
Quan ens hem d'espantar?
Bueno,
quan ve acompanyat
d'alguna cosa més.
Si tens febre
i malestar general,
et fan mal els músculs,
tens una miqueta
de moquet clar,
és la típica
que tindrem ara tots
aquest hivern
i el que has de fer
és parcer-te molt,
molt de líquids
i t'estapar-te una miqueta
i ja està.
No has de fer gaire cosa més
ni anar al capseller
a veure moltes vegades
i en 3-4 dies
ens trobem molt millor.
Si aquesta febre
va acompanyada d'OFEC,
per exemple,
que seria un signe d'alarma,
és el que et farà consultar,
però no tant per la febre,
sinó perquè
el signe amb el que va
és l'OFEC.
També ens preocupa una miqueta
quan aquesta febre
no s'ha marxat
al cap de 4-5 dies
i potser
se'ns està escapen
alguna cosa més.
És un embargoant,
la febre,
a urgències?
Bé,
és un dels símptomes
més freqüents.
I després?
La patologia respiratòria,
la cardíaca,
són...
Traumatològica, també.
La traumatològica
és molt freqüent.
És bastant freqüent.
Cops, esguinços,
fractures...
Dins de la patologia banal,
la number one
és la traumatològica.
En els nivells 4 i 5
de triatge.
En els nivells 1, 2, 3,
predomina més
la respiratòria
i la cardíaca.
Teniu algun dia a punta
o alguna hora a punta
que hagi més feina que...
Els dilluns.
Els dilluns,
tothom desperta, no?
No sé què passa,
els dilluns, però són...
Suposant que és per acumulació,
diguem-ne així,
de cap de setmana,
no?
I el dilluns...
Són impressionables.
Hi ha molta gent que espera,
que fa el correcte,
aguanta el cap de setmana
i el dilluns va a la seva capçalera.
I la capçalera diu,
hosti, no,
això és per anar a urgències.
Llavors hi ha un bombardeig important
sobre les 11 o 12 del matí
i després tenim un segon pic
habitualment sobre les 6-7 de la tarda
d'urgències derivades,
algunes autònomes
i algunes derivades
pel metge de capçalera.
Les pediàtriques
també tenen un comportament peculiar
que moltes vegades
coincideixen amb la sortida de l'escola.
Que arriben al pare...
Si es de venir amb el nen,
no vinguis a les 6 de la tarda.
És la pitjor hora.
Arriben els pares a recollir els nens
i ha tingut febre
i llavors és molt habitual això,
que a partir de les 5 de la tarda
fins a les 8
doncs algun bombardeig pediàtric.
De vegades també hi ha bares
que veuen que el que el que el té febre
al matí el porten a l'escola.
Porteu-ho millor, no?
Li donen l'ibuprofé, no?
El xute.
I cap a la guarderia
ja s'ho trobaran.
No, no.
Millor no el metge, no?
No esperar.
A més a més,
et trobaràs molt menoscú.
Si tu vens a les 11 del migdia
d'un dia laborable
probablement el nen
te l'atendrem rapidíssim.
En canvi,
és el que comentàvem sobre el triatge,
que si tu tens una GEPA
i t'havenen 40 urgències
en un marge d'una hora
per molts recursos que tu heis ficat
i per una limitació d'espais
i per matemàtica pura
és impossible absorbir
aquestes 40 urgències
en mitja hora o una hora.
Llavors,
és en aquests petits moments
en els quals tu acabes fent
dues, dues hores i d'espera.
Però no és una qüestió de recursos
que moltes vegades es queixen
que falten metges.
No, és una qüestió
d'acumulació de feina.
Els metges,
mireu,
series com anatomia de greu o no?
Jo sí.
Jo sóc addicte.
Perquè,
no sé,
refleteis la realitat del dia a dia?
No,
no,
no,
tant de bo lliguéssim tant a l'hospital.
No,
ja,
jo no miro sèries.
No tenim metges tan guapos a l'hospital.
D'on ho fem,
això?
Alguns sí que hi hagués,
no?
No.
Com a sanat.
Vostè no ho mira.
Jo no miro sèries.
No,
no té temps.
Vull dir,
tornant al tema del triatge,
perquè m'ha quedat molt l'atenció
sobre el model canadenc.
quins són els altres?
És a dir,
el canadenc és el bo
i n'hi ha d'altres que no ho són tant?
No,
no.
Aviam,
tenim,
aquí a Catalunya,
la Generalitat sempre recomana
un molt semblant,
que és el SET,
és el sistema espanyol de triatge,
que és una adaptació de l'andorrà
i l'andorrà és la informatització del canadenc.
O sigui,
al cap i a la fi,
acabem tots més o menys
en el mateix,
la diferència és si ho has informatitzat,
si no,
o en quin sistema.
Però el model o el nivell de triatge
és molt semblant.
Després hi ha algun hospital,
com penso que és en Pau,
que tenen algun sistema més individualitzat,
creat i adaptat a ells.
Després hi ha un altre sistema,
que és el Manchester.
Bé,
tots són molt semblants.
Aquí a Catalunya,
tots utilitzem,
parlem el mateix idioma.
És canadenc, SET o andorrà,
que estem parlant del mateix.
Hi ha alguna línia vermella
de capacitat
d'un servei d'urgències
que diguis
a partir d'aquí ja anem patint o no?
Si n'hi ha trobat mai?
Sí, sí.
Algun fet puntual?
No sé, alguna...
Bé,
a part de les situacions de catàstrofe,
diguem-ho així,
que ja tenim un dispositiu preparat
i que anualment
l'anem revisant
per situacions catastròfiques,
l'accident de tren
o algun problema
amb una fàbrica,
o coses d'aquestes.
Afortunadament,
això és...
No ho veiem.
Però sí que és veritat
que tenim uns nivells
de tensió
que quan se sobrepassen
doncs arribem a col·lapse
i situacions de col·lapse
puntualment,
afortunadament de manera puntual,
però puntualment
en el nostre
i en tots els hospitals
es proveeixen
per això,
per un problema
encara que només sigui
per física pura,
perquè tens tants espais
per atendre
i tens tants professionals
per atendre.
Per tant,
si arriba
massa més gent
de la que aquests professionals
tenen capacitat
o els espais físics
donen per poder
col·locar els malalts,
doncs és que és impossible.
I llavors,
és quan encara té més importància
tenir uns criteris
de triatge clars
i ben definits,
perquè és llavors
quan realment
has de saber
triar el gra de la palla
i atendre
primer
en aquells
que realment
ho necessiten
des del punt de vista
assistencial.
Una altra pregunta
i l'última,
perquè se'ns acaba el temps,
però volia saber
quins horaris feu
a urgències,
perquè no esteu tot el dia allà,
no?
Sí,
estem tot el dia.
Està obert
24 hores al dia,
365 hores al any.
Jo, si no,
viviu allà.
Tenim
un dispositiu simètric,
tu vagis
a l'hora que hi vagis
sempre trobes el mateix nombre
de pediatres
i de metges assistencials.
Accepten la patologia
de nivell 4 i 5,
que el tenim només
fins les 10 del vespre,
perquè la patologia
va a l'altre habitualment,
li costa més
venir a les 3 del matí,
no?
Ve a les hores diàries
i no té la necessitat
de posar-se l'abric
a l'hivern
i venir a les 3.
Llavors,
la resta,
o sigui,
el que és l'assistència
a el que és urgències
pròpiament dit,
ho tenim simètric
tots els dies de la setmana.
Doncs perfecte,
des d'aquí
deixim donar records
als companys,
d'urgències,
que fan una bona feina
i segur que ens escolten
o ens escoltaran properament
i que des d'aquí
els enviem una forta abraçada
per la feina que fan
al dia a dia
i per les vides que salven.
De part teva.
Moltes gràcies.
Doctora Sigla Flores,
gràcies,
cap d'urgències de la tecla.
Fins la propera,
fins aviat.
Fins aviat.
I doctor Oliar,
director de l'hospital,
gràcies també
per un nou dia
que ens hem curat amb salut
i tornem dimecres vinent.
Molt bé,
moltes gràcies.
Gràcies.