Comença el temps de la tertúlia, matí de Tarragona Ràdio,
aquest matí de dijous, en què ens disposem, com sempre,
a analitzar les notícies de la ciutat de Tarragona.
De moment, amb el president del Gremi de Llibreters de Tarragona,
Pitu Rovira. Pitu, molt bon dia.
Molt bon dia.
I ara, de seguida, amb els altres dos convidats,
el doctor Josep Maria Soler Poblet
i la responsable de la Federació de Transports d'UGT, Núria Palai.
De fet, el doctor Soler Poblet entra ja ara mateix als estudis,
i el podem saludar. Doctor, molt bon dia.
Molt bon dia.
Avui tothom arriba amb el temps molt just.
Potser és per la feina, afortunadament,
perquè els nostres contartulis tenen feina en un context
com el que tenim en aquest principi de 2012,
amb notícies negatives.
Les notícies de la crisi, les notícies econòmiques,
que omplen, en fi, les pàgines dels diaris,
els informatius de ràdio i de televisió.
I després, altres notícies que en les últimes hores
n'estaran al cas i que han passat al voltant de Tarragona,
de la crònica de successos,
de la crònica del fet divers,
en fi, que realment és un inici d'any,
realment esfareïdor,
amb el cas del crim del carrer Caputxims,
amb la mort de dues persones
la nit de dimarts a l'Hospitalet de l'Infant,
o la detenció ahir d'un home,
aquí a Tarragona, d'un home de Tarragona,
acusat d'abusar sexualment
durant tres anys d'una menor de 12 anys.
Un pedòfil,
enginyer, 50 anys,
de Tarragona.
Sí, però durant dos anys d'una nena de 12 anys,
durant tres anys, no?
Sí.
Vol dir que això va començar als 9.
Sí, suposa.
En un anava a un hotel de Madrid,
vaig sentir a dir per la televisió,
o es trobaven a un hotel de Madrid.
És una cosa estranyíssima, no?
El detingut s'havia posat en contacte a través d'internet,
a través d'un xat,
es feia passar per un adolescent de 17 anys.
Però jo la pregunta és com hi anava aquesta nena de 9 anys.
No sabem d'on és,
però si es trobaven a Madrid,
se suposa que eren a les rodalies,
perquè l'estrany seria que fots d'aquí
i que anés cap a Madrid.
Són coses d'aquelles,
esclar, deuen estar sota això dels secrets de sumari,
però de seguida fas anar al cap i dius,
a veure, com pot ser que una nena de 9 anys
tingui contacte, del que sigui,
amb una altra persona,
amb un lloc allunyat de casa
i amb un lloc, diguem-ne, tan públic,
d'hotels niant de tota mena, no?
T'obre tot un ventall de preguntes.
La menor havia amès,
els agents informàtics, els Mossos,
han concretat que la menor havia rebut
centenars de correus electrònics
i que, clar, hi havia imatges
en aquesta relació entre l'home detingut
i la noia, la menor d'edat.
Doctor, algun comentari a fer
davant de notícies com aquesta?
Primer és esfareïdor,
i, segon, una vegada més es demostra
que la xarxa serveix per bé
i per molt de mal.
I, realment, home, sí que sorprèn,
sí que sorprèn que es tingui relació
amb un hotel periòdicament.
Vaja, jo no he llegit la informació,
he dit pel que escolto ara mateix,
però, home, una nena durant 3 anys,
si en té 12 ara,
no tenia 9 i era una nena,
una situació, com a dir,
és bastant inversemblant.
A no ser que la informació realment,
la relació comencés quan ella tenia 12
i ara tingui 15.
Les dades que ens ha facilitat la policia
són aquestes,
perquè, a més, es tracta d'una operació
que ha fet la Policia Nacional,
perquè, com que també hi havia aquesta implicació,
que els actes,
les relacions sexuals s'havien produït a Madrid,
però, en fi, s'havien produït en més d'una equació.
Sí, sí, però això que la...
Se suposa...
Bueno, clar, no se suposa que no tenim informació,
però si sempre està en el mateix lloc, etcètera, etcètera,
vull dir, és una cosa que és bastant...
A part que sempre hi entra amb tot això,
a veure, el paper dels pares de la criatura, no?
Sí.
I el nombre és difícil d'entendre.
Clar, no tenim informació, però de seguida...
I tampoc tenim més dades, eh?,
perquè segurament...
De seguida se t'obren aquest ventall
que et fas autopreguntes...
Preguntes, no?
I a tu mateix dius,
que em passaria a mi, o...?
No?
I tota aquesta història...
La realitat és que és prou bé.
És que el tema de la xarxa,
jo crec que cada dia és més preocupant,
aquesta és una realitat.
Sí, perquè els menors, segurament,
clar, aquí els pares han de controlar,
i moltes vegades és impossible que els pares controlin, no?,
l'ús que els menors fan d'internet.
És evident, és més la informació que es dona per internet
a través d'un xat d'aquest tipus de...
Es pot dir el que vols.
I el que ho rep,
doncs, en principi ha de pensar
en la bona fe de l'altra persona
i que t'està informant
i t'està dient la veritat.
I, al més, queda bastant clar
que les coses no són així.
I que, per tant,
aquest és un tema molt preocupant
i que és difícil,
a més de controlar, no?
Vull dir, jo crec que aquest és un problema
que tenim,
que la xarxa, la internet,
ha sigut el gran abans de la història
i tot el que tu vulguis dir
hem tret amb molts beneficis,
però també se produeixen fets
que són, bueno,
jo crec que són colpidors
i que...
No, no, colpidors.
Jo crec que aquest mateix
és que és esferidors.
És que és esferidors, sí, sí.
A més, estem parlant d'una persona,
el detingut, universitari...
Sí, sí.
Això no és garantia de res.
Sí, segurament, no?
Si una persona tingui
tres carreres universitàries,
que les exercici totes tres
i damunt sigui un especialista
amb el que vulguis,
no és garantia d'una inhabilitat.
No, en absolut.
En qualsevol cas,
la veritat és que,
com deia les notícies
d'aquests primers dies de l'any,
clar, recordaran el crim
del carrer Caputxins,
ja hi ha el detingut
que han tret a la presó
o tenim aquesta mort violenta
de dues persones
en un bar de l'hospital
i de l'infant
per un, sembla,
un afer de gelosia.
Ahir els hi comentava
els tertulians,
diuen alguns experts
que la crisi econòmica,
l'impacte tan fort
de la crisi econòmica
i també aquests dies
de festes,
de trobades familiars,
nadalenques,
a vegades tenen a veure,
no dir que tinguin a veure
en aquests casos.
El que sí que tenen a veure
són les relacions humanes
i tot és relacions.
Però l'impacte de la crisi...
Les podem portar per un camí
o les podem portar per un altre.
No és ben cert que
els estudis d'aquestes situacions
de violència de gènere
sí que demostren
que en època
d'un major temps
de convivència
augmenta
l'agressivitat
de les persones
i que, per tant,
tenim,
després d'una període
d'aquest tipus,
una resposta
més agressiva
i, per tant,
més negativa.
Però quan aquesta convivència
segurament també es produeix
durant molt de temps
en un context de crisi,
de dificultats econòmiques,
és possible
que aquesta agressivitat
o aquesta violència...
De fet,
també hi ha estudis
que diuen
que després del període
de vacances
és quan les parelles
s'acostumen...
On hi ha més índex
de separacions,
de divorcis,
perquè aquella convivència
durant 25-30 dies
han sortit
aquelles diferències
que amb el trànsit normal...
i bona nit
i bona nit.
Amb això és veritat,
hi ha dades estadístiques,
que al setembre,
finals i l'estiu
i després de Nadal
i de les festes nadalenques,
però, clar,
una cosa és, en fi,
trencar una relació
a través d'un divorci,
en fi, d'una separació...
I una altra cosa
són els casos...
Jo em fa la feina
que tot sigui allò
de la separació
amb bona convivència,
i mira,
ens la separarem
i ens tornarem
on sigui,
fins a arribar
a l'agressió física,
tot parteix
de les relacions humanes,
que, bé,
les pots conduir
per un costat,
per un altre,
hi ha gent que aguanta més,
hi ha gent que aguanta menys,
els gelos,
a l'Hospitalat de l'Infant
es veu que
es parla
d'una gelosia
perquè hi havia una...
la dona
començava
una relació
amb un d'ells
i l'altre,
doncs,
no volia,
tot i que estaven separats...
Sí, sí,
no ho sé,
jo crec que el problema és...
A mi el tema aquest de la...
Doctor, què ens passa?
Anava a fer aquella...
Home, jo...
Jo crec que sí que ens passa,
alguna cosa és dir.
Alguna cosa ens passa, eh?
En un context negatiu permanentment,
i no sols negatiu permanentment,
sinó que permanentment
se va incrementant la negativitat,
va incrementant-se aquesta negativitat,
això crea un estat
de...
de...
de...
de trastorn
sociològic
i psíquic
que condueix a que...
passin moltes més coses
de les que...
I després,
efectivament,
l'atur
també fa que hi hagi
més gent a casa
que tingui
molt més temps
per...
per barallar-se,
diguéssim d'alguna forma,
que acaba...
De tot,
a mi també m'agradaria
que cada vegada
que es parla d'aquestes coses
també s'hauria d'especificar
de quin tipus de persones
parlem
i en quin context
social
viuen,
perquè jo crec que això
també té una...
una implicació.
En qualsevol cas,
el doctor deia una cosa
que em semblava interessant,
no?
Aquest context
de crisi econòmica
i de notícies negatives,
aquesta falta
de perspectiva positiva
de futur,
i aprofito per saludar
la Núria Palai.
Núria,
molt bon dia.
Hola,
que arribo us bufegant.
Tranquil·la,
deixem descansar,
però clar,
estàvem comentant
totes aquestes notícies
de successos,
de morts violentes,
del pedòfil
que abusava
d'una nena
menor d'edat
i deia el doctor,
clar,
amb aquestes perspectives
de situació negativa
i falta
d'una perspectiva positiva,
clar,
tot acompanya,
perquè a partir d'ara
els plantejo en la tertúlia
parlar de notícies econòmiques,
de les notícies d'actualitat,
i ja des de fa setmanes
i gairebé cada dia que passa
sembla que tenim
més notícies positives,
a nivell local,
a nivell nacional,
a nivell estatal,
a nivell europeu,
a nivell local,
aquests dies
del que es parla molt
és dels pressupostos
de l'Ajuntament,
que han de passar
pel plenari
el proper dilluns,
ahir va haver-hi
la reunió
de la comissió
de pressupostos
i d'Hisenda
on els partits
de l'oposició
van fer un vot
d'abstenció
perquè,
en fi,
volen acabar
de mirar-se
els comptes,
però,
en fi,
els pressupostos
de l'Ajuntament
d'aquest 2012,
les grans línies,
ja les sabem,
retallades
per tot arreu,
retallades
en personal,
en despeses,
en subvencions
a les entitats,
en cultura,
festes,
esports...
Pitu,
Mira,
hi ha una cosa
que en l'economia
domèstica
és molt senzilla
d'entendre,
si vols tindre despeses
has de tenir ingressos,
no hi ha volta de fulla,
inventa el que vulguis,
i ens trobem
que no hi ha ingressos,
no hi ha ingressos,
l'economia
cada vegada
domèstica,
que és on comença tot,
cada vegada
està més malament,
l'adoptament
cada vegada
és més alt,
ens trobem
que molta gent
per retornar
els diners
que estan deltat
no té ingress
per retornar
aquests diners,
i això
si anirem saltant
esglaons
i anirem a parar
a totes les administracions,
doncs és que
tothom està igual,
a més a més,
ara ens posen
una pressió fiscal,
a final de mes
tots ingressarem
menys,
que vol dir que això
el que està fotut
doncs dirà
faig un pas
més enrere,
no tinc diners
per fer despeses,
la situació
que tenim
en aquests moments.
Però el que està bé
també segurament
es frenarà
també, no?
Per por,
diu,
pas enrere,
quiet,
me quedo quiet
i lo mínim,
és molt pervers
tota aquesta situació,
a part dels que
tampoc
veus
que els dirigents
polítics
tinguin cap
solució
d'aquelles
fantàstiques,
el president
del govern
actual
es va passar
tota una campanya
electoral
dient
que tenia
un plan,
aquesta frase,
jo tenc un plan,
jo la vaig sentir
moltes vegades,
escolta'm,
quin és el plan?
Pla.
No,
és que...
Pla,
resulta que aquest pla
que tenia,
doncs no,
no ens l'ha explicat,
l'altre dia va aparèixer
amb una entrevista
que l'hem sentit
de talls
i ja està,
i aquí s'ha acabat,
però és que també
la solució que ha pres
era l'única solució
que tenia.
La de pujar els impostos.
És que, a veure,
has de generar ingressos.
Encara que
anàvem en contra
del que s'havia dit
durant la campanya electoral.
O està clar,
i ell sabia
que només tenia
la solució de pujar.
Jo tinc la sensació
una mica,
i avui pensava,
que el president Rajoy
està agafant
la mateixa tàctica
que el Sandro Rossell
quan va entrar
al Barça,
durant campanya
anava dient,
faré això, faré allò,
i després,
ha tancat la boca,
no concedeix entrevistes,
ahir veia una imatge
que sortia del Congrés
i deia
adiós a todos
i no ens diu
què vol fer,
sinó que sembla
que estigui tancat allà
pensant
i no sabem què pensa.
Però perquè no ho sap.
Perquè no en té ni idea.
És més...
Home,
per un paquet de mesures
siguen
après, no?
El governador
les podrà estar d'acord o no,
però, clar,
pujar els impostos
i l'IRPF
o pujar l'IBI,
per exemple,
que això pot tenir
una repercussió directa
en els ajuntaments.
I esperem que no pugi l'IBI.
Però això és el fàcil.
L'IBI ja hi podem comptar
que abans de juny puja.
Clar, clar, que puja.
I l'IBI ens afecta
a tots
absolutament per igual.
Ingressis 400
o ingressis 4.000.
Rajoy,
però va dir en aquesta entrevista
que no ho contemplava, eh?
Fa un mes
repetia
per activa i per passiva
que ell no augmentaria
els impostos.
Si la primera mesura,
el minut zero,
és augmentar
la pressió fiscal,
l'IRPF,
a més a més,
és l'impost més fàcil
de recaptar
perquè totes les empreses
tenim l'obligació
de retenir
del sou
d'aquella persona
i anar al dia 20,
ara aquest dia 20,
ingressarem
els diners
que vam retenir
a tots els empleats
l'últim trimestre.
És el més fàcil.
I l'empresa
que no faci això,
doncs,
clar,
ja ha deixat acabat.
És que el problema
que veia
és que
l'economia,
la nostra economia,
la de la Unió Europea,
vull dir,
no la decidim
ni a Madrid
ni enlloc,
ens la decideixen
i te l'has d'enveïnar,
que és diferent.
Jo llegia,
recordo que em sembla
que era abans d'ahir
que el Diari de Tarragona
portava un suplement
i parlaven
gent jove
i gent de carrera
grecs
i explicaven
i deien
el missatge era
escolta,
prepareu-se
perquè el pitjor
encara us ha de venir.
Perquè nosaltres estem,
no deia textualment així,
però a la punyetera misèria,
no de una altra manera
més agressiva,
no?
I jo crec
que aquest és el camí.
I el problema
que es veu
o que jo crec
que és el més negatiu
de tot
és la sensació
que té la ciutadania
o que comença
a tindre la ciutadania
en general
que no hi ha
cap més solució
que la de que...
Hi ha una certa resignació
segurament
davant del que hem sigut
els governants.
O frustració.
O frustració.
Perquè és, bueno,
escolti,
mentrestant,
al mateix moment
que veus aquest escenari,
estàs veient
dia a dia
un degoteig
de xifres,
d'ingressos,
de gent
que per la feia
que fa
sembla bastant
indigna
que cobri
el que cobra
d'unes entitats
que són les que
tenen el diner
se suposa
i que a més
no ajuden
amb res
absolutament
a l'economia
en aquest moment
del país
i a la gent
que la gent
ha de sobreviure
i si es vol
que es paguin impostos
la gent
haurà d'ingressar
a alguna cosa
perquè si no
al final
què farem?
Mira,
escolti,
aquí té el cotxe
i aquí té la tele
i se la fot vostè
on hi càpiga
i a mi
oblidim.
Clar,
o acabarem
amb una situació
que té a veure
amb el que parlàvem
al començament
de l'entrevista
o de la tertúlia
amb el tema
d'una crispació social
brutal
que pot acabar
amb una...
no sé com pot acabar
Núria
Espero que no torni
a la guerra dels segadors
però a més
si a tu t'estan collant
i estàs tenint
la sensació aquesta
que cada vegada
estic pagant més impostos
no m'arriba al caler
per
per cobrir
les meves necessitats
bàsiques
o no bàsiques
la lletra aquesta
del televisor
o la del cotxe
o el crèdit que tinc
de no sé què
però
tens uns...
Veus que no et retallen
els serveis
que igualment pots accedir
a una sanitat
sense problemes
que no tens problemes
amb la canalla
per l'escola
que no es està patint
com els de l'Olga Xirinax
que...
Si tens això
dius
mira
doncs que m'apretin
una miqueta més
però
però aquí no
estem veient
que per una banda
retallen
per l'altra
ens apreten
i que el caler
no corre
que no arribem
al final de mes
i que la perspectiva
és dolentíssima
i que la perspectiva
és que encara
ens ha de vindre pitjor
i dius
la gent té la sensació
aquesta
d'esperar
a veure què passa
de veure com ens en sortirem
vivim avui
que ja veurem demà
Clar
però per exemple
a nivell de consum
a nivell comercial
si ja l'últim trimestre
diuen que ha estat dolentíssim
que aquesta campanya de Nadal
ha estat molt dolenta
clar
ara amb les perspectives
de la gent
que pagarà més impostos
a partir d'ara
amb l'IRPF
i amb totes aquestes
desnegatives
Pito
tu que estàs
allò
en una llibreria
encara que no sigui
un sector bàsic
però clar
en un comerç
perquè també parles
amb el
del costat
que ven iogurts
i dius
que abans venia
abans venia
doncs
200 iogurts al mes
i ara en venc
150
però és que clar
ara compra el iogurt bàsic
i abans compraven
l'especialitat
i amb un hi guanyo
20 cèntims
i amb aquest
només estic guanyant
5 cèntims
és el que estem fent
totes les
estem combinant
amb una paràlisi
total
però és molt pitjor
que tot això
jo crec
és que acaba
molt més enllà
és a dir
tenim una banca
a l'estat d'Esmaiol
quasi bé
tota ella rescatada
tota
tota rescatada
hem estat un parell
d'entitats
és a dir
tot aquests
han rebut diners
i els diners
cada vegada
si més no
els polítics
es dediquen a obrir
a explicar
per la televisió
pels mitjans
de comunicació
que això
és perquè
el
fuleixi
que això
torni ja
el crèdit
a la família
el crèdit
a l'industrial
com volem
refer
el nostre país
si l'aixeta
del que es necessita
que òbviament
ningú és un mecenas
com perquè pugui
aportar
un gran capital
per fer una gran empresa
perquè a més
no és tonto el coté
ho deu tindre
molt guardadet
doncs home
mentre això
no es mobilisi
és impossible
que un país
se recuperi
és que és impossible
és a dir
si tota l'aspiració
que tenim
és que
en els propers
12 anys
hàgim d'anar
incrementant
els nostres impostos
i anar escanyant
a la gent
això
no és futur
això
és una altra cosa
que és desertitzar
el país
algun d'aquests
experts deia aquests dies
que amb els impostos
que ara haurem de pagar
els catalans
tindrem
en fi
una pressió fiscal
com la de Suècia
de les més altes d'Europa
i els serveis
però clar
amb uns serveis
jo perquè
un dels meus millors amics
viu a Suècia
i ja fa anys
que en parlàvem
deia
a mi sí que és cert
diu que
l'estat
em controla al màxim
amb el sentit de dir
jo em vaig anar
a treballar allà
perquè
la meva companya
és metgessa
i la van fitxar
a un hospital d'allà
i per anar allà
li van dir
però jo tinc un
porto una motxilla
pateixi
i em van buscar feina
a mi també
però clar
jo un pic
vaig tindre la primera criatura
em van dir
no no
ara aquest pis
no és el cas de tindre
un de més gran
i tu
que ets el que cobres menys
et quedes a casa
i cuides del teu fill
durant 4 anys
llavors diu
a mi
per dir-ho així
m'organitzen
i pago moltíssims impostos
però sé que tot el que em queda
tinc
assegurat
l'allar
la calefacció
que em facin quedar a casa
però
X dies
em vingui una persona
perquè jo pugui
seguir-me formant
per tant
jo estic encantat
de pagar moltíssims impostos
perquè no tinc cap mena
de problema
però aquí
és que pagarem els impostos
però problemes
n'en seguim tenint moltíssims
a més amb una diferència
que és
jo crec que és
qualitativament
millor
per a les persones
és a dir
a tu
cada mes del teu sou
t'aprenen
el que et toca aprendre
i mai més
et tornen a preguntar
és a dir
aquesta història
que nosaltres
anem fent declaracions
anem fent no sé què
te descompten cada mes
te pagues trimestres
i pagues per totes bandes
llavors arriba el mes de juny
i
perdoneu-les
però hòstia que t'he criat
és que això
és que això
és desmotivant
és a dir
m'ha fet gràcia
que el doctor
quan ha dit aquesta paraula
s'ha apropat més al micròfon
clar
perquè som dins
perquè digui més potents
que m'escoltin bé
perquè és la veritat
és una realitat
escoltin
i en tot aquest context econòmic
que parlàvem
a nivell general d'Espanya
o a nivell d'Ajuntament
des d'un punt de vista polític
per exemple
avui que se'n parla molt de la votació
del suport de Convergència i Unió
a les mesures de Rajoy
ahir al Congrés
o el que pot passar aquí
a l'Ajuntament de Tarragona
amb uns pressupostos
que presenta l'equip de govern
que està sense la majoria absoluta
i que necessita com a mínim
l'abstenció del Partit Popular
i de Convergència i Unió
¿entenen, creuen que els ciutadans
el que volen és
màximes unitats possibles
en la presa de decisions?
Jo penso que per un costat sí
però la situació d'ahir
d'aquest vot de Convergència
el veig com una qüestió estratègica
per a veure si així poden
fer amics
suposo que fer amics
per la situació precària
que hi ha aquí a Catalunya
suposo que va per aquí la cosa
si no, no hi ha una altra manera
jo no ho entendria d'una altra manera
i a nivell local?
a nivell local
home, jo desitjaria
i entendria
que tothom hi posés
hi posés pel seu costat
allò
tothom fes de falca
perquè és que si no
si uns lluiten per una cosa
els altres fan un pas enrere
i l'altre desentén
això és com aquella família
que hi ha un membre
de la família que porta el sou
l'altre el gasta
i l'altre no en vol saber res
d'això
falten diners a la caixa
mira cap a un altre cantó
aquí hem de tindre en compte
que tots estem
tots al mateix autobús
i aquí la cosa va per aquí
si un es dedica
escolta
jo estic dalt de l'autobús
i mentre hi hagi conductor
i per gina
que vaig i tirà
ni una mica
no m'expliquen res
tampoc vull dir amb això
aquesta metàfora
Pitu
parla d'autobusos
no
no
no
és igual
però que em sembla
que aquí hauria d'haver
un esforç
per part de tothom
un per obrir les portes
i l'altre per entrar dins tu
Núria
el vot d'ahir
si vols
el de Convergència i Unió
al Congrés dels Diputats
i a nivell local
el panorama
fer-se perdonar
el vot d'ahir
al Congrés
ja vam votar en contra
la mentalitat
convergent
la vam fer molt grossa
votant els en contra
la investidura
doncs ara
això que deia el Pitu
fem amics
intentem refer
els necessitem
aquí al Parlament
és que l'art de la política
de fet és aquest
és que és aquest
el que passa
i més a nivell local
jo crec que
Convergència i el PP
són copartíceps
de la situació
en la qual estem
no oblidem
han governat
durant molts anys
Tarragona
amb aquests quatre anys
de govern
ara socialista
en minoria
les passades
socialistes
amb Esquerra
no han sigut
amb aquests quatre anys
capaços d'ells
solets fer
un desgavell
sinó que arrosseguen
la motxilla
d'un grapat d'anys
i no cal que parlem
del Jaume I
i de coses d'aquestes
per tant
jo crec que la ciutadania
el que demana
és responsabilitat
i de fet
anem a votar
cada quatre anys
i ens desentenem
una mica
els donem la responsabilitat
de dir
decidim que vosaltres
sou aquests
aquests i aquests
i solucioneu-nos
els temes
però tampoc tenim
gaires mecanismes
per incidir-hi després
no
és una de les febleses
és una de les febleses
que té el sistema
el sistema
de la democràcia
és teòricament
molt bo
diguéssim
que és el
menys dolent
de quals
el millor dels possibles
o el menys dolent
mancances
que són
al·lucinants
i jo
fa molt de temps
que ho dic
a mi aquesta
aquesta història
que cada institució
política
es converteix
en una càmera nova
una càmera nova
en la que hi pot haver
a més
equilibris diferents
en cada una de les
és a dir
per dir-ho claríssim
escollim
les càmeres centrals
que ja n'escollim dues
que no sé per què
perquè el senat
no sé què cony pinta aquí
perquè no serveix per res
és una anul·litat absoluta
i una despesa
que és
no ridicular
és insuportable
i innecessària
insultant
doncs
arribem després
a l'àrea
diguéssim
provincial
ara
en el nostre cas
a l'àrea
doncs
de
de
de
de
bueno
de l'autonomia
no?
de l'àrea
autonòmica
en la que
tenim
un parlament
una càmera
tenim un ajuntament
en cada ciutat
una altra càmera
tenim una diputació
provincial
que és una altra càmera
tenim un consell comarcal
que és una altra càmera
bueno
és que això
és d'un surrealisme
absolut
absolut
és a dir
però si estigui
un petit país
jo voldria
jo voldria ser Amèrica
no per el bé que diuen
sinó per com fan les coses
que són bastant més intel·ligents
malgrat que sempre em considero
que són tontos
i que són cowboys
però són bastant més intel·ligents
i sobretot molt més pràctics
que nosaltres
és a dir
un ajuntament és un alcalde
i funcionaris que fan la feia
i la responsabilitat és de l'alcalde
i no es discuteix cada dia
a veure si aprovarem el no sé què
o aprovarem el no sé quan
doncs és que escolti
però aquest ajuntament
és una càmera
com deies tu
i aleshores
ja representant
diferents forces polítiques
i la situació
la que tenim a Tarragona
és la que és
i la que obliga consensos
però és que
aquesta és la qüestió
és que per què
no tenim un alcalde
que governi
que ha escollit la gent
directament amb ella
directament
als Estats Units
s'escoll l'alcalde
no regidors
alcalde
i l'alcalde es busca la vida
amb qui l'ajudi
i qui l'hi treballi
i a més la sensació
perdona
llavors home
esclar
és que llavors
a què conduïm ara
a una immobilització
d'una entitat
com és l'Ajuntament
o deixem
a la deriva
a qui mana
o bueno
home
hi ha molts altres exemples
d'ajuntaments
i el més conegut
perquè és la capital del país
és també Barcelona
que també té un govern
en minoria
on aquests últims dies
també s'ha parlat
de possibles pactes
que al final no n'hi ha
i per tant
l'alcalde Trias
igual que l'alcalde Ballesteros
ha de governar en minoria
Núria
què volies dir?
el que anava a dir
és que el problema
de tot aquest conglomerat
d'institucions
i de petits parlaments
que deies
i petits regnes de taifes
és
la no optimització
de recursos
jo ciutadà
X
m'envai
a l'Ajuntament
i dic
tinc un problema
un altre cop X
i em diuen
no no
això has d'anar
al Consell Comarcal
al Consell Comarcal
em diuen
sí però jo d'aquest problema
no esten soluciono
aquesta petiteta part
l'altra te'n vas a la Diputació
quan passo aquest d'això
una altra part
me l'arreglarà
la Generalitat
per tant
tots estem gestionant
el mateix
i això és molt clar
amb serveis socials
per exemple
l'Ajuntament té
serveis socials
el Consell Comarcal
té assistents socials
la Diputació
diria que també
la Generalitat
també
per tant
si ens dividíssim
i diguéssim
jo assumeixo
aquest servei
i que el ciutadà sàpiga
que la recollida
de brossa
només és qüestió
del seu Ajuntament
perquè la tenim
encomunada
a més
després fem
comunitats de serveis
entre poblacions
que poden ser
diferents comarques
per tant
és una falta
d'optimització
un desperdici
de recursos
impressionant
i això
i és veritat
passa que
la Diputació
té el local
les prestatgeries
són
del Consell Comarcal
i la gent
que hi treballa
les paga
l'Ajuntament
amb un conveni
de la Generalitat
que els hi paga
no sé què
et posaré un exemple
de quina és
la situació
de la nostra ciutat
per exemple
parlant en termes
de castells
tenim la tripleta màgica
és a dir
tenim la Sabinosa
morta de riure
tenim la Tabacalera
d'escollonança
perdó per l'expressió
per els que ens estan escoltant
i ara
hi afegim la ciutat
de repòs i vacances
que s'ha de privatitzar
i a veure què passarà
vull dir
què més
vaja
són
escolteu
home
i moltes altres coses
jo se'm...
no no
perdona
ara estic pensant
donaria per tot un concurs
perdona
deixa'm acabar
la presó nova
aquesta m'ha puc d'acabar
però que no tenim diners
per posar-la en funcionament
deixa'm acabar
això
són
tres elements
que fa anys
que duren
no és la presó
que s'acaba de cavall
que no podem posar en marxa
no no
és història de Tarragona
de fa
i tenim l'edifici
de l'antig hospital
de la Casa Blanca
que està allà
damunt del
penya segat aquell
i tenim el banc d'Espanya
que
sobre el que s'havia fet
d'un projecte
però que segurament
quedava en un calaix
per la crisi
ara amb l'excusa
que estem en crisi
no és tot paral·litzat
home
mira
estic segur
que aquests elements
traslladats
a uns quants quilòmetres
estarien en aquest moment
en funcionament
esplendorós
esplendorós
i aquí
no és el que estan passant
és el temps
que hem perdut
el que deia la Núria
és que
és cert
i a vegades
ho hem dit
inclús aquí
no és el problema
dels
dels
darrers vuit anys
ara
a nivell estatal
el Partit Popular
ha guanyat unes eleccions
amb una amplia majoria
que penso que ni ells
se l'esperaven
i la poc els hi fa
però és que
el problema
que té el govern actual
no és producte
dels vuit anys
del govern socialista
ni és culpa
dels vuit anys
del govern
Adnard
ni és culpa
dels vuit o set anys
del govern
del Felipe González
és que venim
molt de lluny
amb aquesta història
quan Espanya
entra a la Unió Europea
aquí
tots els nivells
polítics
i de gestió
tothom tirant coets
perquè
ho paga Europa
se n'enrecordeu
de quan anaves
tots els que hem tingut
o tenim una mena
de relació
de proximitat
amb l'administració
i deien
això ho farem
amb els diners
amb fons europeus
amb fons europeus
escoltem tu
fantàstic
els fons europeus
s'han acabat
i ara tenim el problema
perquè volem continuar
la festa
fent la mateixa festa
amb uns diners
que mai han sigut nostres
i la polva
la tenen els xinesos
no la teua
i amb uns diners
que mai eren nostres
mai
perquè si un problema
té aquest país
és que el sistema
productiu
d'aquest país
és que no hi és
deixem
i estudiem
una miqueta
quin sistema productiu
que quan el teníem
ens el van vendre
jo sempre poso
l'exemple
aquesta llum
que no sé
en qui pagueu
la llum
però si la pagueu
a Fexendesa
una part important
d'aquest negoci
se'n va
al govern italià
al govern italià
Fexendesa
és propietat
del govern italià
perquè hi va haver
uns senyors
que van dir
que gas natural
no el comprava
l'oli italià
que és l'oli
més famós
del món
és d'aquest país
el parc d'atraccions
de Port Aventura
que era
totalment
de la caixa
la caixa
se'n va vendre
el que és
el parc d'atraccions
amb una empresa italiana
i amb això
són dos exemples
que dius
home
sí que estem globalitzats
però és que el sistema productiu
que tenim nosaltres
ara estaven tots
molt contents
perquè 250 cotxes
fabricats a Seat
se'n anaven cap a la Xina
però sabem de qui es Seat
els beneficis de Seat
sabem on van
se'n van a la Volkswagen
i la Volkswagen
és a la mana
i a tot això
que portem més
a mitja hora de tardúlia
tenen alguna notícia positiva
per comentar
Núria?
ara m'has agafat
oi que sí que és difícil?
sí
és pràcticament impossible
el panorama
i l'entorn
és tan
tan negatiu
que és difícil
de trobar
busca-la
és difícil de trobar
espera
per tranquil·litzar la ciutadania
que aquesta història
que va sortir publicada
que no s'atenen
als infants de miocàrdia
a Tarragona
és mentida
se'ls atén
això no és així
i el sistema
però aquest exemple
Josep Maria
arriba
i posat
amunt dels mitjans
de comunicació
encara crea
sigui veritat
o sigui mentida
a partir del que dius
però crea
aquesta sensació
agreuja
aquesta sensació
de debilitat
del sistema
que ens fan pagar
cada cop més impostos
i cada cop menys serveis
amb això hi entra
la responsabilitat
d'aquell que ho escriu
i d'aquell que ho publica
aquesta ja no
la podem controlar
tampoc
però si ho publica
i ho escriu
vols dir que no és
perquè ho ha patit
no
no ho ha patit
no pot haver patit
de cap manera
perquè el sistema
que es tracta
d'aquesta forma
els infants de miocàrdia
no és ara
en la crisi
ha estat així sempre
és a dir
hi ha un horari
pel que es pot fer
en un servei
que és molt petit
per cert
a Joan 23
i quan acaba
aquell horari
es fa
amb un protocol
establert
i es fa
enviant-ho
a Barcelona
però això
no és ara
en el context
de la crisi
ha estat així
sempre
ara de repent
doncs bueno
per afegir
una gota
sigui per la crisi
o no sigui per la crisi
és cert
que la cosa
funciona així
i s'ates
als infants
i són infants
un tipus d'infarct
específic
el que es trasllada
a Barcelona
per tant
això
jo crec
que el que ha de fer
és tranquil·litzar
una mica
a la gent
en aquest sentit
perquè tal com
s'explicava
la història
home realment
era preocupant
la tertúria
s'acaba
però ara s'estava pensant
que sí que hi ha
reaccions positives
a la crisi
i miro el Pitu
perquè és una persona
molt vinculada
al món de la cultura
popular i tradicional
de Tarragona
perquè ahir ens explicaven
la gent de les comparses
a Carnaval
que malgrat la immensa
retallada
del 75%
dels pressupostos
a l'Ajuntament
ells ho combinaran
per sortir al carrer
tu sempre treus
aquest tema
quan ja ho respon
quan ja queden 30 segons
no respon
no respon
jo tinc una queixa
doncs abans de plegar
home
em va saber
que era molt de greu
i trist
la retallada
en els caramels
per l'escriatura
del dia
això ja és
surrealist
ja és nou tema
si es retallen els caramels
se les retalla tot
Pitu Rovira
l'emplaço per la propera tertúlia
per aquesta qüestió
Núria Palai
doctor Soler Poblet
també els emplaço
a properes tertúlies
per parlar
d'altres notícies
que esperem que siguin
més positives
gràcies
fins la propera
que vagi bé
bon dia
no