Sense perdre més temps donem pas a la secció
al carrer com cada dilluns amb la Fundació
Casal Amic i evidentment amb el Javier Saragossa
que és una mica qui s'encarrega de portar-nos
els convidats i de difondre tota la tasca que fan
Javi, bon dia. Bon dia, Núria.
Avui dues convidades. I tant.
Es portes moltes dones, eh? Sí, eh?
Realment a l'àmbit social
predominen el sector femení.
Un dia hauríem de fer una anàlisi.
Avui parlem del Pla de Desenvolupament Comunitari.
Jo tinc moltíssimes preguntes i ho fem amb l'Andrea Sonyer
que és tècnica d'aquest pla, del Pla de Desenvolupament Comunitari
de Torrefort a Riuclar. Andrea, bon dia.
Bon dia. I ho fem també amb la Raquel Duque.
Ella és mediadora dins d'un dels projectes,
del projecte principal, dieu, d'aquest Pla de Desenvolupament Comunitari
que es diu El conviure és cosa de tots.
Raquel, bon dia també. Bon dia.
Bueno, començaríem per explicar una cosa
que jo us he demanat fora de micròfon per entendre-ho jo també una mica.
que n'hem parlat diverses vegades, però posem a ordre les coses.
Què és? Com definiríeu el Pla de Desenvolupament Comunitari?
En què consisteix? Quina filosofia hi ha al darrere?
De qui depèn?
Vinga, Andrea. Això és feina teva.
Bé, comencem.
El Pla de Desenvolupament Comunitari actualment depèn
de Generalitat de Catalunya, del Departament de Benestar Social
i de l'Institut Municipal de Serveis Socials
d'Ajuntament de Tarragona.
50% Generalitat, 50% Ajuntament?
Exactament.
I no pot dir retallades en aquest sentit?
De moment no ens poden queixar nosaltres.
De cara a l'any vinent finalitza el conveni,
veurem si el renoven o no el renoven,
però de moment fins a desembre continuem amb el Pla de Desenvolupament.
Perquè quant de temps fa que funciona?
Que funciona ja a Tarragona,
va començar als barris de Torrefort, a Riuclar i Campclar
i va ser aproximadament el 98 se va fer una diagnosi,
el 2004 es va tancar aquesta i van començar les activitats
o projectes en si a desenvolupar.
2004?
Aproximadament, sí.
Des del 2004 que funciona.
Llavors la idea del Pla Comunitari també és donar una autonomia
a les entitats i serveis del barri i acabar desapareixent.
O sigui, ja té la seva lògica.
El que passa és que és un procés molt lent.
Qui decideix els projectes o les necessitats que té cada barri?
I quins barris s'aprofiten d'aquest Pla de Desenvolupament Comunitari?
Actualment a Tarragona tenim Pla Comunitari
al barri de Torreforta, al barri de Riuclar i al barri de Sant Salvador.
Abans n'hi havia també a Campclar, però aquest va desaparèixer
perquè el va absorbir una mica el Pla Integral de Campclar.
El PIC.
I actualment tenim Torreforta, Riuclar i llavors a Sant Salvador
també hi ha la meva companya Alicia.
I com us ho feu per decidir això, doncs,
els projectes o les activitats que s'han d'organitzar?
A Torreforta funcionem amb una taula que li anomenem
amb taula d'entitats on hi ha representades gairebé totes les entitats
de tot el barri de Torreforta, o en el cas de Riuclar, entitats i serveis.
A Sant Salvador també funciona amb una taula interdisciplinar
on hi ha entitats i serveis.
Això vol dir que representants de les diferents entitats d'aquests barris
se reuneixen amb vosaltres?
Aproximadament sí, cada tres mesos, quatre,
fem una reunió amb totes les entitats
i és allà on s'analitzen les necessitats que es detecten al barri
i a partir d'aquí quins projectes se fiquen en funcionament.
Del 2004 fins avui en dia,
heu detectat que canvien les necessitats?
Sí, sí, sí.
Responen a l'actualitat que també es canvia?
De fet, els projectes que es van iniciar el 2004
gairebé ja no en queda cap perquè les necessitats
eren més detectades en aquest moment.
En quin sentit ha canviat?
Per exemple, amb el tema de places de guarderia,
hi havia un projecte que es deia BBTK
i aquest projecte va ficat en funcionament
per la manca de places de guarderia
i també perquè era un espai on,
si no anaven a la guarderia,
els nens podien compartir joc amb altres nens
i assessorament també als pares.
Actualment, places de guarderia n'en falten molt poques.
L'altre és que t'adjudicen directament
al primer centre demanat,
però no falten tantes places de guarderia
com fa uns anys.
Llavors, aquest projecte, per exemple,
ara l'ha assumit Safe the Children
i sí que ho tenen,
però amb una altra finalitat una mica més concreta
i des del Pla Comunitari s'ha deixat de fer.
I, per exemple, alguna necessitat
que últimament està detectant molt?
El projecte, un dels més nous
que va començar al Pla Comunitari
ara farà gairebé dos mesos,
era perquè han vist que des del Servei Municipal
d'Ocupació i Punòmnia
tenen un projecte d'inserció laboral
en el qual poden anar des d'assessorament
a l'hora de fer un currículum,
una carta de presentació,
una búsqueda d'ofertes.
Van veure que hi havia molta gent
que no sabia llegir i escriure.
Per tant, encara tenien més dificultat
a l'hora de trobar feina.
Això és una realitat?
Moltes vegades que, si no ho t'expliquen,
no hi caus, no?
Gent que encara no sap llegir ni escriure.
Exacte.
Tenim gent d'aquí espanyola
i gent també de fora.
Hi ha una mescla a la classe.
Ara, aproximadament, són uns 9 alumnes constants.
N'hi ha algun que ve un dit quan poden.
I el que s'està fent és,
els dilluns al matí,
dues hores de classe,
en les quals aprenen a llegir i a escriure
amb una oligòpeda.
Doncs és això.
Sí, olòpeda, perdó.
Ah, doncs és això.
Amb aquestes reunions,
amb aquestes taules
en què hi participen
les diferents entitats
o associacions dels barris,
es detecten els problemes,
però unes vegades tan concrets com aquest,
necessitem un curs de lectura i escriptura
i des del Pla de Desenvolupament Comunitari
hi doneu sortida.
Què fa la Fundació Casal Lamic en tot plegat?
Doncs, amb el Pla de Desenvolupament Comunitari
el que fa principalment és treballar en xarxa,
organitzar activitats,
participar en activitats que el Pla Comunitari fa,
nosaltres fem i fem activitats conjuntament en xarxa.
Per exemple,
quan es va fer la Marató de TV3,
la Biblioteca i el Punt Òmnia de Torreforta
van organitzar una activitat,
doncs el Pla de Desenvolupament Comunitari
i la Fundació Casal Lamic hi van participar activament.
Altres activitats.
Des del Pla Educatiu d'Entorn
ha fet una activitat que també
el resultat final
de Lliga el Comte i Passa'l,
que també ha fet amb la Biblioteca,
doncs els resultats finals es veuen
a la pàgina web
tarragonaponent.com.
Altres activitats que hem fet.
Andrea,
home, durant el 2004,
jo crec que molt sovint
hem anat fent coses conjuntament.
La Fundació Casal Lamic
són dels que treballeu,
dels que esteu, com dic jo,
sempre a les trinxeres,
a peu de carrer, mai millor dit,
en els barris de Ponent
i, per tant, són informació de primera mà.
I clar, actius que ja teniu.
Sí, sí, i a més,
el fet d'estar a peu de carrer
indica també que detecten ells necessitats
i també les traslladen
a l'hora de portar-ho a la taula d'entitats.
una cosa són les accions concretes
que després, si voleu, passem a parlar-ne,
com per exemple aquesta BBT
que fiu referència de fa un temps
o el Monitoritza't,
activitats esportives.
Una altra cosa són projectes
més generals
que impliquen moltes activitats dins.
El projecte estrella,
dieu, del Pla de Desenvolupament Comunitari
i el més ambiciós i important
és del que ens parla la Raquel Du,
que ella és mediadora en aquest projecte
que es diu
El conviure és cosa de tots.
en què consisteix?
Bé, el conviure
bàsicament està format
per dues línies de treball
que diem nosaltres.
Per una banda,
el que fem és atendre
i gestionar conflictes
a l'àmbit comunitari i veïnal
i per altra banda,
doncs ens dediquem més
a la banda de la prevenció,
la formació
i el que fem,
bé, és això,
activitats formatives
i d'assessorament.
Per exemple,
a les comunitats de veïns
hem detectat
que hi ha una manca
de saber fer
a l'hora de gestionar
les escales
i fem de tant en tant
alguna formació
a la gent que s'encarrega
de fer aquesta gestió.
Quant de temps fa
que està en marxa aquest projecte?
Doncs es va iniciar
l'any 2010
a Sant Salvador
i a la zona de Torrefort
a Riucla
vam començar
el genet de 2011.
Com vau detectar,
doncs que hi havia
aquesta necessitat, Raquel?
Doncs a Sant Salvador
es va detectar
a través de la taula
d'entitats.
Bé,
sobretot l'associació
de veïns del barri
va ser el gran impulsor
d'aquest projecte.
Quins problemes,
però,
quins conflictes
hi pot haver
en aquest sentit?
Doncs,
bé,
els més habituals
són de l'àmbit veïnal
i comunitari,
com he dit abans,
i són problemes típics
que el veí de dalt
fa molt soroll
i molesta el de baix
o que l'escala
està molt bruta
o que no es respecta
l'espai comunitari,
l'espai,
no sé,
es trenca la porta,
les bústies,
discussions entre veïns...
La part de formació
ja l'entenem,
no?,
perquè és allò de,
bueno,
dir-li a un president
d'escala,
per exemple,
doncs,
com ha de portar
l'edifici,
per entendre'ns.
Sí.
Però l'altra part,
la part,
doncs,
això de mediació,
que és potser
la que et toca a tu,
en conflictes concretament,
com us ho feu?
Quan hi ha el conflicte,
aneu cap allà,
convoqueu reunió?
En principi,
quan vam començar
amb el projecte,
detectàvem el conflicte
perquè anàvem porta a porta
fent difusió del projecte
i llavors ens en treballia
el cas.
Ara,
el que ens està passant ja,
com que el projecte
ja està més implantat,
és que la gent
ve a buscar-nos
al centre cívic de San Salvador.
Es truca i es diu,
mira,
que tinc un veí
que fa molt de soroll,
què puc fer?
Exactament.
Passem per allà,
nosaltres parlem
amb la persona
que ve amb la sol·licitud,
després anem a parlar
amb l'altra part
i quan considerem
que estan tots dos preparats,
fem una sessió conjunta
on s'intenta arribar
a un acord
que sigui satisfactori,
però en dues parts,
perquè nosaltres,
bueno,
sempre,
el que és normal
és que el conflicte
sigui incòmode
per les dues parts
que està afectant,
no?
En la mediació no,
en la mediació
tothom guanya
perquè tothom participa
en la construcció
de la solució
i tothom surt satisfet.
Però què guanya
la persona que fa soroll?
Deixen de fer soroll?
Sí,
bueno,
o pacten,
per exemple,
vam tenir un cas
a la zona de Torreforta,
recordo,
que, bueno,
venia més que res
perquè l'estructura
de l'edifici
era un edifici antic
i els sorolls
se transmetien
amb molta facilitat
i el que deia,
amb el conflicte
sempre afecta
les dues parts
perquè la persona
que està molesta,
doncs,
per exemple,
no para de dir-li
a l'altre
si us plau,
para de fer el soroll
o agafa inclús
l'escombra
i pica
el sostre
dient-li a l'altre
para,
sisplau.
Llavors,
la persona que fa el soroll
també té coses
a guanyar,
si pacta,
per exemple,
doncs,
doncs,
bé,
ficaré,
o sigui,
baixaré el volum
de la tele
a partir de les 10 de la nit,
em comprometo a fer-ho.
És una cosa
que potser
no costa molt
de fer
i guanya tothom
amb tranquil·litat,
no?
Feu un seguiment
després de tots aquests casos,
doncs,
Sí,
sí,
acostumem a fer-lo.
I es mantenen?
Sí,
normalment sí,
normalment sí,
més que res
pel que comentàvem abans,
perquè com que són decisions
que prenen ells mateixos,
el grau de compromís
és més gran.
Sí,
ho dir perquè a vegades
una té la sensació
que amb aquests casos
de conflictes,
quan no hi ha una penalització
directa darrere,
vull dir,
tu Raquel no els diràs
si no ho compleixes,
no els hi pots dir,
si no ho compleixes,
et passarà tal cosa.
Quan no hi ha una penalització
darrere,
bueno.
Bueno,
aquesta és la màgia,
és la màgia
de la mediació,
no?
Quan es crea l'espai
per poder escoltar l'altre
i ser capaç d'empatitzar
i saber com se sent l'altre,
per exemple,
tirant de l'exemple
que hem fet servir abans,
com se sent l'altre
quan no pot dormir
perquè tu estàs fent soroll,
aquesta connexió
que es produeix
genera un canvi en tu,
empatitzes amb l'altre
i veus la situació
d'una altra manera.
També que aquests acords
no els pren el mediador,
són les persones
que intervenen en el procés
qui decideix
quins acords pren
i quin no.
Per tant,
si ells mateixos
ho han acordat
és molt més fàcil
que compleixin
que si ve un jutge
i diu
tu has de fer això.
Quin percentatge
d'acords teniu
dels conflictes
que teniu oberts
en quina mesura
es resolen?
L'any passat
vam calcular
un 72%
dels casos
que arribàvem
a treballar.
Es complien
els acords,
es resolien
de manera satisfactòria
però en dues parts.
Els casos
sempre són
de caire
amb comunitats
de veïns,
problemes de soroll,
quins altres casos?
Econòmics
també en tracteu?
Doncs hem detectat
últimament,
degut suposem
a la situació
socioeconòmica
que estem vivint,
que ens entren
més casos
relacionats
amb problemes
econòmics.
Sobretot
el que nosaltres veiem
és problemes
impagats
en la comunitat
de la quota
de la comunitat.
Com s'acostumen
a solucionar
aquests casos?
Doncs en aquests casos
intentem anar
per la via
de la mediació.
No seria
estrictament mediació
però bé,
ho fem
amb una actitud
mediadora
i el que fem
és parlar
amb la persona
que té el deute
per intentar pactar
amb ella
una forma
de pagament.
Perquè aquí sí
que hi hauria
una penalització
legal.
Clar,
en aquest cas
està darrere
la Junta
de Propietaris
amenaçant
entre cometes
en posar una denúncia,
en tirar
tot el procés
per la via judicial.
Llavors,
el benefici
que obté
la part que té
el deute
és que si
comença
a fer un pagament
que sigui assumible
per ell
més a més,
doncs la Junta
es compromet
a no ficar
una denúncia.
I preguntàvem
abans quins altres
conflictes,
a part d'aquest
econòmic
que deia el Javi
que està en alça,
quins altres
conflictes
es donen?
En principi
el projecte
està destinat
a conflictes
de l'àmbit comunitari,
però també
donem cabuda
a altres tipus
de conflictes.
Per exemple,
hem gestionat
algun cas
de mediació familiar,
perquè com que
treballem,
tenim espais
de contacte
amb serveis socials,
doncs en alguna ocasió
ens deriven casos
des d'allà.
I hi ha hagut
algun que era
de mediació familiar.
Funcionen també?
Sí,
també i tant.
La mediació
és vàlida
per qualsevol tipus
de...
o gairebé
qualsevol tipus
de conflictes.
Quin és
l'usuari
tipus
que utilitza
aquest servei?
Qui no és conflictiu
per entendre'ns o...
Bueno,
no cal que sigui
una persona
conflictiva.
Normalment,
qui ve a demanar
el servei
és una persona
que està desesperada
per un problema
de convivència
que té
i que no ha trobat
resposta
a cap altre lloc
de l'administració.
O sigui,
ha anat,
no sé,
a l'OMAC,
ha anat a serveis socials,
ha anat a la policia,
ha anat a tots els llocs
que li han passat pel cap
i ningú
li ha donat una resposta.
No perquè no volguessin,
sinó perquè
els serveis,
els altres serveis,
malauradament,
no estan preparats
per donar resposta
a aquest tipus
de problemàtica.
Un servei de mediació
sí que està preparat
per gestionar
aquest tipus
de problemes.
La persona causant
del conflicte,
en aquest cas,
no podríem
estar una persona
tipus,
en quant a procedència,
edat,
sexe...
Ens hem trobat
de tot,
de tot.
Molt bé.
Aquest seria
l'àmbit més
de la mediació,
directament,
no?
Conflicte,
mediador.
La Raquel,
després teniu
l'altre àmbit
que és el de la formació,
assessorament,
quin tipus
de preguntes
us fan,
quines inquietuds
i consultes?
Bé,
sobretot,
és pel tema
del que dèiem abans
de la gestió
de l'escala.
Ens hem trobat
en comunitats
en què,
per exemple,
la figura del president
o del secretari
o del tresorer
no estan funcionant
perquè han llançat
la tovallola.
I el que fem
és assessorar
i engegar
de nou
aquesta gestió.
Hem de tenir en compte
que quan l'escala
no està organitzada,
això genera
conflictes,
també.
Si ningú
posa ordre
o estableix
unes pautes
de convivència,
és un niu
de conflictes
terrible,
això.
Andrea,
dieu que és
aquest projecte
el Conviure
és Cosa de Tots,
és el projecte estrella
del Pla de Desenvolviment
Comunitari.
Què us implica
a nivell
de coordinació
de diners,
també,
de servei?
És un servei
que sembla
de molt de sentit comú,
que hi hauria de ser,
que és estrany
que hagi arribat
tan tard,
perquè, a més,
és molt econòmic,
més tenint en compte
els problemes
que està al via
posterior,
i hi ha només
la problemàtica
posterior,
sinó l'estalvi econòmic,
el fet que un veí,
pels sorolls
del seu veí,
truqui a la patrilla
de Mossos
o patrilla
de Guàrdia Urbana,
aquests hagin d'acudir
al lloc reiteradament,
s'hagi presentat
una denúncia
a l'OMAC,
la persona que la té
a l'OMAC,
la tramesa de papers
que suposa
presentar l'OMAC,
la denúncia,
després,
per via judicial,
tot això,
amb una mediació,
és un estalvi econòmic
important,
a més de temps,
perquè actuem
quan ens entra un cas
en un termini
de menys de dues setmanes,
nosaltres estem actuant
en aquell cas.
Llavors,
per a la persona
és molt més gratificant
el fet que algú
l'hagi escoltat
i que vegi
que hi ha una resposta
immediata,
automàticament
aquella problemàtica
disminueix.
Sí, perquè a més a judici
jo crec que poca gent
hi vol anar,
si s'ho poden estalviar.
Hi ha la tendència
també,
cada cop més,
en lloc de parlar
amb el veí,
trucar a Guàrdia Urbana.
Sí.
Hi ha aquesta tendència.
Per no enfrontar-te
cara a cara.
Exactament.
Raquel,
com us troben
a vosaltres?
Com poden utilitzar
el servei?
Jo suposo que molta gent
ja ho sap,
però per ser de cas.
A la zona de Sant Salvador
estem al centre cívic
i ens poden trobar allà,
si no estic jo,
està la meva companya Alicia,
gairebé tots els matins
de 9 a 2.
I a la zona de Torreforte
estem ubicats
al local de l'Associació
de Veïns Progressista,
que està a la plaça
García Lorca,
local número 4.
Això és el
Conviure és cosa de tots,
un projecte, com dèiem,
dins del Pla de Desenvolviment Comunitari.
Anem acabant l'entrevista.
Andrea,
ens vols de...
o Javi, tu també?
Destaqueu-nos alguna
de les activitats
que hi ha dins del pla?
Alguna altra activitat?
La BBT que em dèieu
que ja no funciona, eh?
La BBT que sí que funciona,
però l'ha assumit
Save the Children
amb un projecte
que es diu
Espai Familiar.
Val, perquè és bona notícia
que ja no falten
tantes places
en llars d'infants,
vull dir que ja no està necessària.
Quines altres necessitats?
Almenys nosaltres
aquesta necessitat
l'hem vist disminuïda.
Amb tema Torreforte,
per exemple,
hi ha un projecte
que és la xarxa
d'intercanvi de coneixements,
que és un projecte
en el qual actualment
hi ha ara mateix
quatre activitats funcionant
i en el qual
es tracta
que una persona voluntària
ensenya qualsevol coneixement
que ell domini
a altres persones
i les persones
que van a aquest grup
a canvi
ensenyen altres formacions.
És un banc de coneixements?
Exactament.
En lloc d'intercanvi
d'hores de temps
per tasques familiars
o per tasques domèstiques,
en aquest cas
és coneixements.
Això és superxulo
perquè, mira,
per exemple,
podeu aprendre
o ensenyar
a fer costura,
ball, teatre,
cuina,
intercanvi lingüístic.
Reflexologia,
ara comença en Capoira,
hi ha un grup de Funky,
tenim una mica
de varietat.
Molt bé.
Llavors també,
per exemple,
a Riu Clà
estem treballant
l'esport educant
amb nens
de 6 a 13 anys
i amb el grupet
dels grans
que ja seria
dels 11 als 13,
durant 6 mesos
treballarem 6 professions,
cada mes una professió
i, per exemple,
el primer mes
que és el de juliol
comencem
amb la gravació
d'un videoclip
per part dels joves
en la qual participen
a més ballant els joves
i ho comencem
ara el juliol.
Molt bé.
Durant 6 mesos
cada mes
els joves decidiran
quina professió
volen treballar
i amb quin motiu
la volen treballar.
També ve que
aquest el monitoritza't,
que també
s'ha financiat
a persones
de majors
de 18 anys
el curs de monitors
des del Pla
de Desenvolupament
Comunitari
i recordo
que els equips
de peu de carrer,
del Centre Obert,
diferents equips
de la Fundació
Casamig
proposaven a xavals
que participessin
en aquest curs
perquè és una
sortida laboral.
és interessant.
Llavors també
tenim dinamització
de la gent gran
dintre del llarg
de jubilats
de Riu Clà
estem fent
gimnàstiques,
programant activitats
de sortida
que ells mateixos
intenten programar
i el Cuidar el teu barri
que és un projecte
destinat a reconduir
conductes incíviques
dintre del barri
i tenim una varietat
una mica extensa.
Se us acaba el conveni
i quan?
De moment
a desembre d'aquest any.
Desembre d'aquest any.
De 2012.
Com preveieu el futur?
Com pinta això?
Bueno,
esperem la renovació
lògicament
però veurem
perquè tal
com tenim la situació
al país
doncs veurem...
Perquè reunim-vos
cada tres mesos
amb aquestes taules
amb les diferents entitats
de cada barri
debat una llista
de peticions
de problemes detectats
per solucionar...
Sí, lògic.
És un procés
que sí que com et comentava
al principi
es tracta
que aquest pla
vagi desapareixent
i que aquestes entitats
se'n facin càrrec
però tal com està
avui en dia
la situació
de les associacions
en temes de subvencions
en temes de finançament
és gairebé impossible
que puguin assumir-ho
directament amb ells
a més de la gestió
d'aquests projectes.
És el que hem de dir
potser la qüestió econòmica
n'és una
però el que és molt important
és la coordinació que feu
i això la mediació
en definitiva.
Hi ha hagut anys
on el pressupost
era molt més reduït
que aquests últims tres anys
ja hem continuat treballant
i tenim multituds
de projectes.
Hem de tenir en compte
que estem treballant
amb entitats voluntàries
i per tant
estan acostumats
a treballar
a nivell de voluntariat
i a més
ho veuen supergratificant
i quan veus
la millora
dintre del territori
on tu
exercicis.
Clar.
Avui hem parlat
amb més profunditat
ha sortit diverses vegades
però avui hem volgut
entrar més en el tema
en el Pla de Desenvolupament
Comunitari
n'hem parlat
amb l'Andrea Sunyer
que és la tècnica
d'aquest Pla de Desenvolupament
a Torrefort i Reu Clar
Gràcies
A vosaltres
També amb la Raquel Duque
que és mediadora
la mediadora
que intervé
en el projecte
El Conviure és Cosa de Tots
Gràcies
Gràcies
I ens l'has portat
el Javi Saragossa
que ve cada dilluns
per comunicar
tot el que feu
des de la Fundació
Casar l'Amic
Moltes gràcies també
Fins dilluns
que vagi bé