Ja tenim els quatre convidats a la tertúlia a punt
aquí a la taula del matí de Tarragona Ràdio
en aquest divendres.
Saludem Àngel Conesa.
Fins fa pocs dies vicepresident de la Cooperativa Obrera,
que així l'havia presentat fins ara.
Àngel, molt bon dia.
Hola, bon dia.
T'haurem de presentar com a ex-vicepresident de la Cooperativa.
Ex-lo que vulgui, sí.
Molt bé, doncs tenim l'Àngel Conesa,
tenim l'arquitecte Javier Climent.
Javier, molt bon dia.
Bon dia, Ricard.
A l'altra banda de la taula,
l'arquitecte tècnic Josep Maria Boqueres.
Bon dia, Josep Maria.
Molt bon dia.
I el director de Càritas, Santiu Sassana,
i inspector d'ensenyament, Francesc Roig.
Francesc, molt bon dia.
Molt bon dia.
Quatre veus que avui ens ajudaran a comentar diferents notícies,
diferents aspectes de l'actualitat.
Sanitat i educació des de fa ja uns quants dies
omplen d'alguna manera l'actualitat local,
però l'actualitat general,
per les mesures anunciades pel govern central
i que ens afectaran directament
i que aquests dies estem analitzant en aquest programa.
Abans que res, els convido a escoltar
amb un parell de veus,
de protagonistes de l'actualitat del dia,
perquè això sí,
enmig de tanta crisi,
tenim algunes bones notícies.
Per exemple,
l'Institut Català de la Salut
ha confirmat que a partir de dilluns vinent
obriran a les tardes els quiròfans
de l'Hospital Joan XXIII,
i això ajudarà a reduir les listes d'espera
i ajudarà a que es puguin fer
més intervencions quirúrgiques.
D'alguna manera,
es tracta de recuperar
l'activitat quirúrgica del 2010.
Recordaran que l'any passat
va ser un any molt conflictiu
amb aquest tema.
A l'Hospital Joan XXIII
es van rodir molt
les intervencions quirúrgiques
i ahir el director territorial de Salut
Josep Mercader
anunciava la reobertura
d'aquests quiròfans
a les tardes
de l'Hospital de Tarragona.
L'any 2011,
degut a l'ajust pressupostari
que vam patir,
vam haver de reduir l'activitat,
sobretot amb la cirurgia programada.
La cirurgia oncològica
es va mantenir igual,
igual que l'urgent,
i al reduir la programada
va provocar un increment
de llistes d'espera
que ara progressivament
anirem recuperant
amb aquest increment
de l'activitat programada.
Faran quatre tardes a la setmana
i obriran dos o tres quiròfans
cada tarda.
I el que va baixar
va ser la cirurgia programada,
cataractes,
pròtesis de genoll,
hernia, etcètera,
que ara anirem recuperant
progressivament.
Una bona notícia
en l'àmbit de la sanitat,
en aquest marc,
que dèiem de retallades
anunciades en sanitat
i en educació,
retallades anunciades
en els últims dies,
i que també m'agradaria comentar,
perquè recordem
que algunes de les mesures
proposades pel govern central
són especialment polèmiques
o que han suscitat el debat,
per exemple,
el retirar la targeta sanitària
a les persones immigrants
sense una regularització,
sense papers.
De fet,
ahir,
el sindicat UGT
deia que ja havien comprovat
com estaven creixent
el nombre de persones immigrants
que demanen
la nacionalitat espanyola
per no perdre els drets
en sanitat i en educació,
i hi ha moltes veus
que alerten
des del món social,
des del món sindical,
de que hi haurà
una creixent precarització
de les condicions socials
d'aquest col·lectiu
de persones immigrants.
Per exemple,
així en parlava ahir,
Jordi Janer,
coordinador
de l'associació
del col·lectiu
de l'UGT
que és dedicar
a la regularització
de les persones immigrants.
La retirada
de la taseta sanitària
a tots aquells ciutadans
nouvinguts,
per ells,
residents,
irregulars,
il·legals,
que es veuran abocats
a no tenir tractament sanitari,
abocats a col·lapsar
les urgències.
Tot això s'emmarca
dins d'un discurs
altament xenòfob,
no només
per part de partits
que estiguin situats
políticament
en un extrem,
com Plataforma per Catalunya,
sinó que partits
que s'autoanomenen
de centre
també són
un centre extrem.
Paraula
del sindicat UGT
sobre aquesta qüestió
que, com dèiem,
està provocant
molta polèmica.
Per cert,
que hi ha algunes
comunitats autònomes,
a Euskadi,
per exemple,
que ja ha dit
que pensa continuar
atenent els immigrants
de la mateixa manera
que fins ara.
Ja sé que són dues notícies
molt diferents
en l'àmbit sanitari,
una de positiva,
una que obre la polèmica.
Sobre aquesta última qüestió,
Àngel,
per exemple,
què et sembla?
Això de les retallades
en sanitat
que puguin arribar
a aquests extrems
que ha demanat
el govern central.
Home,
jo penso que
si aquest és un col·lectiu
que els van permetre
l'entrada
i que, a més a més,
els van facilitar
d'alguna manera,
jo trobo bé
que regularissin
la situació
en què es troben
les persones
que veuen
d'altres països.
Però, evidentment,
jo penso que negar
aquesta assistència sanitària
és un tema
de molt poca solidaritat
i d'una certa tendència
xenòfoga, evidentment.
Javier?
Això demostra
que les coses
no es van fer
massa ben fites.
Vull dir que
l'estat del benestar
que teníem
pensant que érem
un país no ric
sinó molt ric
no funciona.
Llavors,
s'ha de regularitzar.
L'acció dràstica
de treure les targetes
potser és exagerada
com s'està demostrant
en l'altra notícia
que comentaves
que retallar excessivament
els serveis
de quiròfans
ara s'està demostrant
que no cal tant.
Potser ens han passat
de retallar
i amb el tema
de les targetes
dels immigrants
sense papers
potser també serà
una exageració.
que cal una regularització
segur,
seguríssim,
potser no tan dràstica
i potser més pensada
o més meditada.
Francesc,
tu que des del món
de Caritas
suposo que aquesta qüestió
us afecta directament.
Perquè, a més a més,
avui som divendres,
dimecres
vam presentar
un comunicat,
vam donar
un comunicat
explícit
que ja ha sortit
als mitjans de comunicació,
suposo que a vosaltres
també us ha arribat,
que Caritas
es manifesta
taxativament
en contra
d'aquesta decisió,
penso,
exageradament
no pensada
i des d'un punt de vista
que afecta
la línia de flotació
dels drets humans.
Perquè, esclar,
pensem que
darrere
de la decisió
hi poden haver
decisions
de tipus
polític,
econòmic
i fins i tot
podria entendre
d'impacte social.
Però,
per damunt de tot,
estem parlant
de persones,
no estem parlant
de coses,
d'objectes
ni d'institucions,
estem parlant
de persones.
Per tant,
quan parlem de persones,
el factor sensible
és molt més delicat.
Josep Maria,
hi coincideixes?
Si la sanitat
és universal
i es ha d'atendre
a tothom,
jo crec que
això és correcte,
que es ha d'avallar
amb prioritat
aquesta història.
L'únic que passa
és que també
hi ha molta picaresca
i llavors també
s'ha posat ara,
ja que
potser fins ara
es creiem que érem
un país de milionaris
i no ho som,
també hi ha d'haver
un control,
inclús això que diuen
alguns,
que venen d'aquí
de vacances
i utilitzen serveis
d'aquí i d'allà.
Per tant,
el turisme sanitari
que diuen.
Però clar,
això seria una altra cosa,
perquè afectaria
o seria gent bàsicament
d'Europa, no?,
que ve aquí
de vacances
o té la seva segona residència
i aprofiten
per fer-se intervencions
o d'altres autonomies
de l'Estat.
O d'altres autonomies,
sí, sí.
Per tant,
però bueno,
tal com ha dit
en Francesc Roig
i els altres
contertolians,
jo crec que
hem de prioritzar
que tractem
de la salut
de les persones
i això jo crec
que és prioritària
abans que res, no?
Hi ha una variant a més
perquè, clar,
em sembla que
el decret del govern central
diu que
sí que seran atesos,
aquestes persones
en casos d'urgències.
Clar, de retruc,
el que ens podem trobar
i ahir també ho deia
aquest responsable de l'UGT
és que es col·lapsin
les urgències, no?
I que moltes d'aquestes persones
amb poquíssims recursos
doncs acudeixin
als hospitals.
Vull dir,
en tot cas,
vull dir,
sortint ja una mica
del tema en si mateix
i el que passa
que suposo que la societat
europea
i evidentment també aquí
s'està produint
un moviment,
diríem,
d'aquesta sensació
que els immigrants
ens fan nosa
o que estan ocupant
uns espais
que no es donen
a la gent d'aquí i tal.
Aquesta opinió,
que vull dir d'alguna manera
va creixent,
sembla que creixen
en alguns aspectes,
políticament dóna vots.
És rendible.
És rendible.
I de França, no?
A vegades és un cop
d'això
electoralista,
clarament també,
perquè jo no crec
que econòmicament
això sigui
una mica la xocolata.
És a dir,
tu creus que potser
el govern del PP
diu això perquè
electoralment...
Està al programa.
Sí, Francesc,
tu coincidiries
que hi ha
una por ideològica aquí?
Una por ideològica.
Una força,
una base.
Sí, sí, sí.
Jo diria que
posats des del punt
de vista polític,
qualsevol cosa
te la pots creure,
eh?
Perquè
els camins
de la política
són gairebé
inescrutables.
Molt bé.
Dit
aquesta acció,
home,
que ja és conegut
per tothom
i no perquè siguem
un país d'alt benestar
deixaríem de creure-hi,
el que és evident
és que
fins i tot
dins de la mateixa
sintonia política
del govern
que en aquests moments
ostenta el poder,
hi ha autonomies
que prendran decisions
pel seu pròpia iniciativa
al marge
del que pugui decidir
el Consell de Ministre
d'avui,
per exemple.
Aleshores,
vist aquest amalgama
de criteris
de contraofensiva
o simplement
regressives,
nosaltres
el que hem de fer
és anar
i dir
el que creiem
que és
bàsic
com a societat
digna.
Per tant,
que vinguin
de fora,
que siguin
els de dins
o que
pel motiu que sigui
no ens vulguin
atendre
o no vulguin
com molt bé
veia ara
el Xavier,
clar,
és probable
que
l'excés
de zel
s'hagi
demostrat
excessiu
en l'extrem.
Però bé,
esclar,
aquestes anades
i tornades
hi són.
També ara
el Sarkozy
està reflexionant
que potser
el que sigui,
no?
Per tant,
jo crec que
les mesures
amb raonament
lògic
s'han d'haver pensat
més
abans de decidir-les
com s'estan decidint.
El que passa és que hi ha
una casca de denuncis
perquè en els últims dies
és que portem
un parell de setmanes
que en sanità
i en educació
cada dia
ens han sorprès.
D'aquí a dilluns
tindràs una tertúlia
molt més carregada.
Sí, sí, sí,
perquè cada divendres
ja va dir el president Rajoy
que cada divendres
seria un festival,
no?
Entre cometes.
El tema de la sanitat
jo penso que és un tema
d'educació.
Últimament estem fent
un mal ús de la sanitat.
A veure,
i possiblement
sigui un problema
d'educació
i un problema
també
d'ús,
de temps
que s'està utilitzant
aquesta sanitat
tan oberta, no?
Tampoc pot ser,
i això s'ha de regular,
que per un encostipat
vagis al metge.
Vamos,
depèn de l'encostipat,
evidentment,
però urgències.
Hi ha molta gent
que té la cultura
aquesta d'anar urgències
a la que,
sobretot,
quan als fills
els passa qualsevol cosa,
pum,
de seguida, no?
Jo crec que és un problema
d'educar la gent,
de marcar pautes
de serenitat,
pautes sanitàries
que no cal
que ser metge
per saber
el que has de fer
en temes així
més quotidians
i tot això
anirà alleugerint
aquest allau
que es col·lapsa
la sanitat,
que ens col·lapsa
la sanitat,
col·lapsa els serveis,
implica que llavors
ara s'han de cobrar
els 5 euros
o els 10 euros,
no sé què.
Bueno,
altres països ho fan
i tampoc
se'ls aguerren
les vestidures.
Vull dir que...
Sí, perquè ara recordem
que tenim tot el tema
dels medicaments,
que els pensionistes
també hauran de pagar,
tot i que ja va a partir
de quan,
perquè clar,
hi ha molts dubtes
sobre com es podrà aplicar
tot això informàticament
a nivell de tot Espanya.
Però mirem què passa a fora,
si a fora també ho estan fent
i no passa res.
El que passa és que Javier
segurament estava molt ben acostumat,
no?
Havíem creat un estat
de libertà.
És que ens hem passat,
jo penso que ens hem passat
de frenada,
o sigui,
hem anat a tenir
tot gratis
i tot subvencionat
i tot fantàstic
i no és així.
van caure
en els mateixos errors,
no hem après suficient
com per copiar bé
i sinó que hem anat
a copiar els més rics.
Bueno,
ja està bé
que la imatge sigui
o el model sigui
el del més ric,
però com que no ho som,
has de quedar-te
amb un pas intermig.
En el fons,
perquè hi ha una altra raó,
no és perquè ens creguéssim
els més rics,
és perquè es va jugar
a la carta del populisme.
Sí, total.
I del electoralisme descarat.
Sí, sí, sí.
Fos del color que fos, eh?
Sí, sí, sí.
Però jo veig una cosa,
és a dir,
ara tots ens estem conformant
d'alguna manera
en què ens han de reduir coses.
Ens estem acostumant.
Estem resignats.
Estem rebent
tota una sèrie d'inputs
que ens diuen
que ens han de resignar
i que ho hem fet malament i tal.
I és veritat.
Jo crec que en aquest país,
en aquesta societat,
s'ha de fer una regeneració ètica
primer que res.
Però començant,
tu parlaves del model educatiu,
de la sanitat.
Evidentment,
que no s'han de llançar medicaments
ni s'ha d'abusar
de la sanitat pública,
però també s'ha d'educar
que s'han de pagar els impostos
i que no s'ha de fer evasió fiscal
i que tothom ha de pagar
el que li toca.
I fem educació
per tots els costats.
Ara ja em portaries
a parlar de l'admístia fiscal,
una altra de les mesures, no?
A mi fa una miqueta de por.
Volem educar amb això
la societat,
però mentrestant
el govern aprova
una admístia fiscal
pels més rics, no?
És que, vull dir,
ens estan posant
un sentit de culpabilitat.
I això no n'estic d'acord.
Escolta,
si teníem bones coses,
a veure si les podem mantenir, no?
De fet,
aquest sentit de culpabilitat
ho podríem resumir
d'una altra manera.
Si parlem de crisi,
jo diria que estem
en una crisi moral.
Exacte.
Més que una crisi econòmica,
hi ha una crisi moral
a la societat.
Això també em portaria
a obrir un altre debat amplíssim
sobre les quantitats
de crisis que tenim,
perquè hi ha molts que diuen,
molts experts que diuen
que tenim una crisi econòmica,
una crisi política,
una crisi institucional,
una crisi moral,
vull dir que són
un munt de crisis.
Sobre el tema
dels medicaments,
ja que havíem començat,
parlant del tema
sanitari,
ara parlem d'altres aspectes.
Medicaments, per exemple,
que es paguin més
fins i tot els pensionistes.
Vull recordar, per cert,
que ahir el conseller
d'Economia Mascolell,
no sé si ho saben,
a través del diari El País,
va fer un article
on diu que les mesures
del govern central
són insuficients
i que ell fins i tot
faria pagar 5 euros
per nit a l'hospital
i que, per exemple,
les rendes més altes
haurien de pagar
els medicaments al 100%.
No sé si, clar,
amb allò que dèiem
si es sent passant
o no arribem,
Josep Maria,
tu, per exemple,
què penses?
No, jo crec que algunes
mides aquestes
es tenen que aplicar
perquè, vull dir,
tampoc 100 euros
o un euro
i també deien
de pagar el dinar
als hospitals,
bueno,
tal, tal,
jo crec que, exacte,
l'únic que passa...
I els medicaments, per exemple?
Sí, també,
l'únic que, esclar,
llavors dius
com acredites
a la farmàcia
qui té que pagar
i qui no té que pagar,
esclar,
es té que establir
tot un sistema
que és molt complicat
i després també, esclar,
hi haurà
les picaresques
corresponents, no?
Però jo crec que són mides
perquè, esclar,
la gent també,
si ho tenim tot regalat,
doncs mira,
sempre regalat.
O sigui,
quantes vegades
dones entrades regalades
i, esclar,
i en canvi,
si paguessis
i s'encarguessis un euro,
potser, doncs,
calentaries la cadira aquella
o faries que alguna altra persona,
si jo no puc anar,
doncs anés, no?
Per tant,
també hem d'entrar
en aquesta dinàmica
que ja fa temps
que estem dient
com la tassa turística
perquè a vegades
també els hotelers diuen
que això no,
a veure,
si un està pagant
80 o 100 euros
per l'habitació
o que pagui un euro
per dia d'estar
com una tassa,
què passa?
No vindrà,
sí,
vindrà igual.
Tu, Àngel,
el tema dels medicaments?
Jo crec que és un tema
de justícia,
jo crec que,
evidentment,
pagar una petita quantitat
la que sigui
trobo que és educatiu també,
i més tinguent en compte
que,
si no recordo malament,
el col·lectiu d'ensenyants
va ser que estan pagant,
no?
Vull dir,
de fa molts anys
un tant percent important
dels medicaments,
és a dir,
que s'ajustin
i que sigui,
hi hagi un tema
de solidaritat
o de justícia.
que el tot gratis no funciona.
El tot gratis
et fa no valorar les coses.
És així de clar.
És el que deia Josep Maria,
unes mateixes entrades
d'un espectacle,
un espectacle gratis,
tu no ets valorat,
no ets valorat.
I te la regalen
i no hi vas.
Exacte,
te la regalen i no hi vas.
Però les pagues
i sí que hi vas.
Doncs paga-les,
encara que sigui molt simbòlic.
Al final,
són un munt de diners,
això, eh?
El que passa és que
amb aquell debat
que jo els hi deia,
bé, debat,
si ens estem passant
o no arribem,
perquè, clar,
l'article i del conseller d'Economia,
en fi,
que ha obert un gran debat
a tot Espanya
sobre mesures
fins i tot encara més potents,
clar,
amb això que dèiem
al principi de la tertúlia
dels quiròfans,
no?
Els tanquen l'any passat,
ara potser han vist
que tampoc no calia,
els tornem a obrir.
Bé,
a veure,
aquest tema
de les 5 euros per dia
d'hospitalització,
sense to,
sense to irònic,
però jo crec que
incentiva l'economia
de les empreses
en les bogades
de llençols,
eh?
Perquè, és clar,
hi haurà una excessiva
i extraordinària mobilitat
als hospitals
a partir d'ara,
perquè podria ser,
en alguns casos,
justificadament,
que,
doncs ja no hi vas
perquè saps que
hauràs de passar
per taquilla
i d'altres que hi són,
hi seran menys.
Per tant,
hi haurà un moviment continu
que reciclarà
les bogaderies
d'una manera extraordinària.
Passa...
En tot cas,
vull dir,
jo diria que les estàncies...
Que vols dir que reactivaran
l'economia per aquí,
reactivaran l'economia, no?
Aquest és el futur.
Les estàncies dels hospitals
realment estan molt limitades
en aquest moment,
és a dir,
qualsevol tipus d'operació
que no sigui excessivament greu
han donat dos dies
també cap a casa, no?
Bueno,
el mateix dia,
et fan una intervenció
d'aquelles que...
A no ser que sigui
el cap de setmana,
que demà és que això
és una cosa molt rosa.
Ah, sí.
Allò passa tot el temps.
En sanitat,
hem tingut una allau
de mesures
en educació també,
en fi,
mesures,
si les repassem ràpidament,
a més,
l'augment de les taxes,
abans el Josep Maria
parlava de la taxa turística,
taxes universitàries
que pujaran fins a un 66%,
tema d'educació,
més nens per aula,
més els professors
fent més hores lectives.
I el sou més avall.
I el sou més avall.
Francesc.
No passa res.
Nosaltres hem anat tots a l'escola.
I quants érem
a les nostres classes?
Que hem sortit tots,
no,
hem sortit igual
despavilats,
que podem sortir ara.
Tu creus que això
no tindrà una conseqüència
a la qualitat educativa?
No,
no excessiva,
almenys no apreciable.
Hi ha altres motivacions.
Has de pensar
que quan parla ell
de la nostra època
o de la meva època,
a Tarragona
hi havia dos preuniversitaris
que es deien llavors,
una a la Salle
i una a l'Institut.
En aquell moment
estudia tothom,
que això també
és un tema selectiu.
És a dir,
no tothom té la capacitat
per fer una carrera determinada.
Però, per exemple,
el tema de les taxes universitàries,
que el debat és
que en aquest moment
s'està fent
una universitat
o es va cap a una universitat classista.
Si s'equilibra
amb el tema de les beques,
que no sé si es pot equilibrar,
aquí el que s'hauria de defensar,
evidentment,
és a dir,
que no,
el que té més
és el que pot estudiar,
que és el que passava abans.
I el repetidor
també estigui...
S'ha penalitzat.
S'ha penalitzat,
no?
I fomentar la formació professional,
que està molt avaluada
i és una gran,
gran sortida.
I com a molts països europeus
que es donen beques
que has de tornar després,
no?
Vull dir,
amb el treball.
També,
un anticip de garantia d'estudi.
Francesc,
tu creus que aquestes mesures
mantindran la qualitat educativa?
Allò que dèiem,
més nenys per aula,
professors més hores lectives,
més pressionats segurament?
A veure,
venim d'una cultura,
d'un pas endavant
en la relaxació dels espais.
Per tant,
fins i tot,
jo diria que podem tenir
algun problema
en algunes escoles
que s'han dissenyat
en un espai,
i ho dic aquí
perquè hi ha l'arquitecte,
que n'ha fet algunes,
les noves
s'han dissenyat
en espais
que són aules més petites.
Per tant,
difícilment podrem
encabir alumnes
a la manera de...
Però, vaja,
és una qüestió
de racionalitzar
el que tenim,
com ho tenim
i de quina manera
ho fem.
Es veurà,
es veurà.
Jo crec que aquí
l'aplicació
d'aquestes mesures
no es farà
d'una manera
taxativa,
sinó que
es farà
en base
a la necessitat
i la possibilitat.
Per acabar
amb aquest bloc,
abans comentava
l'Àngel
resignació,
però ell
no es resignava,
està resignat.
Amb tota aquesta lleu
de notícies
que tenim,
més enllà
de les bromes
o de les ironies
que podem fer
sobre els Consells
de Ministres
a divendres
i les mesures,
l'estat d'ànim,
què,
Àngel?
Home,
en principi
no és positiu,
però jo...
Ja sé que és divendres,
i avui és Consell de Ministres,
però estem a les portes
del cap de setmana.
Sorpresa.
Però...
No, però jo hi he deia
això de la regeneració ètica,
vull dir,
jo em penso que és important,
jo em penso que aquesta crisi
ens portarà realment
a la força
a una regeneració ètica.
És a dir,
ara ens estem donant compte
d'un munt de coses
que fèiem malament,
ja no estem parlant
de la ciutat,
però i que fèiem malament,
quan dic fèiem malament,
la fèiem nosaltres també,
perquè que estigui lliure
de la primera pedra
qui no ha comprat un pis
per especular,
per exemple.
Sí, sí, sí.
I qui no ho ha fet
és perquè no ha pogut.
Vull dir,
tota una sèrie d'exemples
com aquest,
jo crec que ens portaran
a potser valorar
més altres coses de la vida
que són importants,
la família,
vull dir,
la natura,
potser no podrem anar
de vacances 15 dies,
però potser podrem anar
cada setmana
o cada 15 dies
en una excursió
a un poble d'aquí
al voltant
a conèixer-los,
quan dius això
jo crec que tampoc
hem de carregar
la culpa
a una societat
que si no ho ha fet
és perquè no ho ha pogut.
Per exemple,
aquest tema
de l'especulació.
Jo crec que hem tingut
una societat
que ha actuat
per mimetisme,
com totes.
És a dir,
com que els que
ho podien
ho feien
perquè no ho puc fer jo.
I per tant,
a mesura que
hem tingut
una societat
per damunt
de les possibilitats
per mimetisme
del mirall
que teníem
reflectint
a cada moment.
I a cada moment
anàvem pujant
encara més escales.
I tothom senties
que deia
això no aguantarà,
això no es podrà resistir,
això petarà
i no va aguantar.
Però no va petar.
Qui dies passa
anys empeny.
Era com aquells bolos
de la piràmide.
Si dius
al final arribaré dalt
o no arribaré?
No arribaves mai.
En fi,
la crisi
ho domina tot
per diferents motius.
Els hi proposo
enmig de la crisi
d'aquests pressupostos
ens retallats
a comentar un tema
del que parlem
ja des de fa setmanes,
per no dir mesos,
infraestructures.
Infraestructures ferroviàries.
El fil.
Tercer fil.
El fil.
Ja diu algú el fil.
Aquesta setmana, dimecres,
venia el conseller
Recoder a Tarragona
presentava el projecte.
El tercer fil.
Recordem la connexió
al port de Tarragona,
Castellbisbal,
186 milions d'euros.
Tot això,
després que la setmana passada
la ministra de Foment
a València
parlés del tercer carril
i de dir
no tenim diners,
l'estat espanyol,
el govern espanyol
no té prou diners
per engegar
el corredor del Mediterrani
tal com el coneixem,
així que proposem fer
el tercer fil
entre Castellbisbal
i València
i Alacant.
Això ho deia
la setmana passada
de la ministra
i ahir,
en aquesta tertúlia,
a aquesta hora,
el diputat del Partit Popular,
Alejandro Fernández,
venia a reconèixer
que no sap ben bé
a què es refereix
la ministra de Foment.
Jo ara mateix
tampoc no sé
exactament
a què es referien
les declaracions
de la ministra.
Sí que sé
el que surt
als pressupostos generals
de l'Estat
i sí que sé
el que surt
a la planificació
del pla territorial
parcial
del Camp de Tarragona
i el que surt aquí
és la línia Reu Roda
i és planificació
del govern d'Espanya
i del govern de Catalunya.
La resta són conferències
i declaracions de premsa.
Les paroles d'ahir,
a aquesta hora,
en la tertúlia
d'Alejandro Fernández.
La ministra parla
del tercer carril
en tot aquest tren
des de Barcelona
fins a València
però, clar,
aquí la pregunta
que ens fem és
quan parla la ministra
del tercer fil
del tercer carril
està parlant
de la línia de la costa
i ara estic mirant
el Xavier Climent
que això dels trens
li agrada molt.
Sí, sí, és el seu amor.
És que, clar,
tu saps exactament
de què parla la...
o pots entendre
de què parla la ministra?
No, la ministra
no sap mai
de què parlen
i és que és la seva feina
que no se sàpiga
de què parlen
i jo entenc que és així,
però, a veure,
el que està clar
és que el tercer fil
és una solució intel·ligent,
àgil i econòmica
i ràpida.
Per tant...
Perquè la ministra
reconeix en aquelles declaracions
a València
que no es pot fer ara
el que en tenim
com a gran corredor mediterrani.
Exactament,
no es pot fer
i com que el tercer fil
per supostos que has dit
són 186 milions
comparats amb 1.000 o 1.500
que costaria
la línia Reu-Roda.
Per tant,
la solució àgil
i barata
és fer això.
Una altra cosa
és que no ens oblidem
de quin és el futur.
El futur és l'altra línia,
eh?
El futur,
ja ho va dir també
quan va vindre
el conseller Recudé,
el director general
Ricard Font
també va comentar
que el seu objectiu
és una línia de ferroviària
de 2 més 2 més 2.
Dos d'ample ibèric
per passatgers,
dos d'ample internacional
per passatgers
i dos d'ample internacional
per mercaderies.
Això és l'objectiu.
Per tant,
hem d'anar sempre
amb aquest objectiu.
No l'oblidem.
No l'oblidem mai
perquè és que si no ens perdrem.
Ara,
que mentrestant
habilitem
aquestes altres històries
del tercer fil,
doncs és intel·ligent
i àgil.
Una altra cosa
és que
la proposta
que vam fer
des de Mouta
era una proposta
intermigia.
No era ni tercer fil
ni la línia Reu-Roda
sinó que era
una posició intermigia
que aprofitaven
unes infraestructures
futures
ja definitives.
Bé,
no l'hauran considerat
per el que sigui,
però jo penso que
segueix estant sobre la taula
i mirant en aquest futur
sí que l'hauríem de considerar.
Josep Maria,
a veure,
tu què?
Entens la ministra?
No, no, no,
jo...
Saps de què parla ella?
Bueno,
bueno,
però és que
el que em va sorprendre
i vaig sentir la tertúlia
i em va sorprendre
la declaració
d'Alejandro Fernández
i aquest diputat,
a part de regidió de Tarraona
però està a Madrid
i tal,
que estigués més al cas
del que passava
perquè quan la ministra
jo vaig interpretar,
quan la ministra va anar a València
i va dir el que va dir,
dius,
vale,
molt bé,
doncs des de València
va al tercer carril,
quan arriba a Tarragona,
això també ho va dir
Alejandro Fernández,
llavors se n'anem cap a la línia
Reus Roda,
el que sigui,
i continua,
vale.
Però esclar,
jo també estic d'acord,
a veure,
jo sempre hi defenc
aquesta postura.
tu interpretes
que la ministra
quan parla del tercer carril
parla de la línia Reus Roda?
Bueno,
semblava,
a més Alejandro Fernández
va dir,
des de València
pujaran d'aquí
i llavors,
quan arriba a Tarragona,
més que per desencallar
la façana,
etcètera,
doncs me'n vaig cap a l'interior,
molt bé,
i com això és el que,
és que això és el que està dibuixat
amb el pla director
del camp de Tarragona
i ho sap la Generalitat
i ho sap Madrid.
L'únic que passa
és que, esclar,
tal com diu el Javier Climent,
això va al quatre duros
i en canvi l'altre val
potser és més duro
o mitjà euro,
no?
Per tant,
que la solució
transitoria
i més econòmica
i de cara al 2015-2016
hem de fer aquesta,
però esclar,
però el que passa
és que no hem de...
hem de saber
que a la llarga
el corredor mediterrani
és l'altra línia
a la futura.
Clar,
el problema és saber
a la llarga.
I els diners.
A la llarga
quina llarga és?
I després saber
també des del punt de vista
d'Europa
quina també aporta diners,
no?
A veure,
Francesc,
i Àngel,
que no sé si posa
encara de dir
de resignació
de dir un altre cop
el tercer fill.
Jo diria
d'estoperfecció
perquè esclar,
ja és l'enèsima vegada
per no dir
la milèsima vegada
que sentim
aquests despropòsits
d'opinió
per part de responsables
que haurien de donar
llum
i no
una boira
espessa
i un fum
excessiu
que no és precisament
del vapor
ferroviari.
Clar,
la senyora ministra
forma part
d'un govern
que
creu
diu
en un estat
que és autonòmic
i federal
però que
per l'altra banda
és centralista
al 100%.
Aleshores,
cada vegada
que s'acosta
a la perifèria
ha de fer unes manifestacions
d'aquestes
que són
de gos
com fuig.
És a dir,
que no li veus
ni el color
de les opinions.
si tercer carril
si tercer fil
si una línia
mediterrània
que passarà
per Bobadilla
i, a veure,
un corredor
al Mediterrani
que vagi
per Bobadilla
això no és
ni corredor al Mediterrani
ni res.
francament
no tenien
ni nocions
de geografia.
Ves-te'ns dient
que la ministra
no sap el que diu
quan parla València
aquell dia?
Jo dic
que cada vegada
que s'acosta
a la perifèria
jo crec que hi ha
més insolació.
Més sol.
Més sol
i aleshores
hi pot haver
efectes secundaris
en aquest aspecte
a l'hora de fer
manifestacions
d'aquest estil
perquè, clar,
un diputat
de la seva
mateixa
línia
política
que digui
que desconeix
aquesta situació
i que, per tant,
tampoc és capaç
d'esbrinar
i aclarir
aquestes circumstàncies
ens fa entendre
que el despropòsit
informatiu
encara
fa bullir
més l'olla.
Fa bullir
més l'olla.
I
arribem a la conclusió
no hi ha una voluntat
clara ni ferma
política
de fer res.
Àngel.
Bé, jo com que soc
l'optimista,
jo diria que,
com a mínim,
se'n parla molt
d'aquest tema.
A tu ja t'està bé
que se'n parli.
Sí, sí,
jo trobo que,
a veure,
malgrat les afortunades
o desafortunades
vol dir que és un tema
que molesta,
que emprenya
i que també les entitats,
la gent d'aquí del país
o de la ciutat
es mouen,
vull dir,
com vosaltres,
vull dir els altres
i estan empipant.
Això és un tema
que està damunt
de la taula
i jo penso que això
és molt interessant.
És molt interessant
en el sentit
que, cony,
no el deixem,
com hem fet moltes vegades
els terrenistes
i això ja està bé
i si no, no,
però insistim
i al final serà
el tercer fil
o el quart o el que sigui
però que sortin
els pressupostos diners
que es facin alguna cosa.
El que passa
és que també pot donar
la sensació
seguint aquesta línia
que diu S'Àngel
que, clar,
estem setmanes,
portem setmanes i mesos
debatent el tema
i no aclarim res,
no?
Fins i tot al revés.
Sembla que cada cop
estigui tot més emboirat
i com a mínim
pel que fa el nostre...
Jo penso que hi ha interessos
importants
dins de les empreses portuàries
de gent química i tal
que penso que tenen
suficient també
elements de pressió
Avui estem explicant
notícies de Bayer
per exemple
sobre infraestructures
en una nova terminal ferroviària
que la tenen a punt
el juny.
El conseller Recudeu
quan va venir dimecres
va anar a la tarda
a la Biazef
on també s'estan fent
infraestructures importantíssimes
és a dir que aquí
de fet sembla que
els sectors econòmics potents
ho tenen clar, no?
Sí, però potser
els més potents
també ho tenen clar
Digues, perdona?
Cuidado que els més potents
a nivell europeu
també ho tenen clar
que és una competència directa
clar, o sigui
a veure
penseu que els ports
de Rotterdam, Hamburg
tots els del Mar del Nord
a la que es funcioni
el corredor mediterrani
perden molta competència
moltíssima, eh?
Cuidado que amb les pressions
aquestes externes
que ni es veuen
ni es noten
però segur que existeixen, eh?
Després un altre cosa
que jo voldria dir
és que
ja que no hi ha diners
per què ara
tots els del Partit Popular
Catalunya
País Valencià
que són forts
Murcia, Alacant
li fan veure
a la senyora ministra
que com no hi ha diners
per què tenen que fer
l'AVE cap a
cap a Galícia?
Eh?
Doncs que priorisi
el que hi ha més retorn
però també jo
faig una crida
que els del PP
facin veure
a la seva ministra
que s'està equivocant
i que es té
que prioritzar
el que correspon
Sí, de fet
fa un any
fa uns mesos
va haver-hi trobades
de les cambres
de comerç
i dels alcaldes
d'Alacant
en Múrcia, València
Tarragona
i va anar a Castelló
que priorisi
Podria ser que abans
de construir aquesta línia
ja la privatitzessin
Per què volies això?
Ah, bueno
perquè sigui més rendible
també podria
Que qui la faci
ja sigui una empresa privada
En qualsevol cosa
jo penso que hi ha un tema
d'això que hem parlat
una mica també
de la situació de Catalunya
que no sabem
si és millor
ser separatista
o separador
vull dir
aquesta sensació
que ajudar Catalunya
no és ajudar Espanya
és una mica
una sensació equivocada
és a dir
això no sé qui ho deia
ahir
d'alguna manera
escolta
si voleu que aquest país
estigui endavant
ajudeu-ho
als llocs on som productius
on hi ha possibilitats
de fer negoci
i de fer coses
i això no acabo d'entendre
aquestes reticències absurdes
que el que estan és fomentant
però millor que estiguem
en un altre país
o en un altre lloc
que no pas en aquest
Javier, tu creus que el debat
s'està allargant en excés?
Perquè deia que era bo l'Àngel
però no sé si...
No, no s'està allargant
o sigui és que fins que no tinguem resultats
ha de durar el debat
és que estic d'acord amb l'Àngel
l'important és que se'n parli
i quan tinguem la solució
i el pressupost aprovat
i les obres
el primer tram de tercer carril
o tercer fil posat
llavors ja podem canviar de tema
però fins llavors
hem d'estar insistint
Però la capacitat
per prendre decisions?
Qui la té?
L'Estat
però si nosaltres no protestem
a veure, Tarragona
tenim el gran problema
que sabem fer moltes coses
però no sabem protestar
no sabem protestar
o quan protestem
es dilueix
la nostra protesta es dilueix
no sabem arribar
on s'ha d'arribar
bé, doncs hem d'aprendre
i si ara aquest tema
és candent
si ara la Generalitat
ha vist
i ens dona suport
que aquest tercer carril
és important
i ara resulta
que els de València
també se n'adonen
que per ells
també és important
doncs aprofitem-ho
aquesta vegada
sí que no la podem perdre
Fem lobby
més que mai
Fem lobby
ara serà només per mercaderies
i no ens oblidem
que després han de vindre
els passatgers
i després han de vindre
tot el resto d'infraestructures
viàries
que també déu-n'hi-do
un altre dia això
No, però mira
res, en tres minuts
una infraestructura viària
de la que s'ha parlat molt
aquesta setmana
infraestructures en plural
autopistes i peatges
i protestes
el no vull pagar
just en una setmana
en què el govern espanyol
anuncia que potser
es faran pagar peatges
en algunes autovies
Perfecte
és una protesta
molt adequada
en aquest moment
és molt adequada
no serveix de res
perdona
al final
no estem anant
contra les concessionàries
estem anant
contra una política
previsible del govern
és molt bo
que s'hagi fet aquesta proposta
és molt oportuna
la protesta
la protesta
i el fet
que es puguin pagar
en autovies
a tot Espanya
si aquesta ha de ser
la solució
és que ho deia
perquè el Francesc
també abans
quan parlava
del tema privat
de les infraestructures
perdona
però te estás equivocando
porque pagamos
porque
de este modo
ayudamos a los catalanes
o no has entès
la política
de l'esperancita
no ho havia entès
no ho havia entès
vés fent aquesta lectura
i entendrà
la línia
però et sembla bé
la protesta
sigui en català
o en castellà
no quiero pagar
o no vull pagar
el que diu el Xavier
és cert
les protestes
han de tenir
sempre
un destinatari
amb una porta
i un timbre
però a més a més
s'ha d'obrir la porta
i ha de contestar
el timbre
clar
perquè si no
jo sobretot
el que veig
és que la societat
civil
s'està mobilitzant
s'està dinamitzant
per qualsevol motiu
i això vol dir
que la gent
està una mica fins als pebrots
parlant malament
de tota aquesta situació
que estem vivint
i això pot ser
positiu
i pot ser perillós
l'esport
l'esport de les autopistes
era precisament
perquè es deia
que s'havien de compensar
les milionàries pèrdues
a les autopistes
de Madrid
els que tenim
l'edat que tenim
jo em pensava
que ja feia anys
que tindria Barcelona
per l'autopista
sense apagar
això ens ho han dit
encara ho va dir
el Francesc Pujols
que els catalans
arribarien un dia
que ho tindrien tot pagat
quant anys
fa a Josep Maria
que t'imaginaves
ja ho tenim tot pagat
quants anys fa
que t'imagines
que aniríem gratis
pel que ens van dir
són 20 anys
o 30 anys
doncs bueno
ja fa 10 o 15
ja ha passat
diverses vegades
i cada vegada
veig que porroguen
i llavors també alguns
diuen
però això també
és culpa de la Caixa
la Caixa
és accionista
i llavors
algú falla
o ens han enganyat
aquesta autopista
té més de 40 anys
diria
la de Tarragona
va ser de les primeres
d'Espanya
vull dir que deu estar
més que
la més rendible
segurament
i segurament
la més rendible
perquè clar
la quantitat
tot el que arriba
als 40 anys
té rendibilitat
sí
sempre
deixem-ho en l'aire
aquesta pregunta
que ve amb la tertulia
Francesc Sant Roig
Sant Josep Maria Boqueres
Sant Xavier Climent
i Àngel Cunés
avui hem parlat
de sanitat
d'educació
d'infraestructures
del tercer fil
que és un clàssic
de les tertulies
gràcies per compartir
aquesta estona
amb els oients
de Tarragona Ràdio
que vagi bé
el cap de setmana
i fins la propera
adeu-siau
bon dia
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau
adeu-siau