Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Passen ara 10 minuts del punt de les 12 del migdia
amb aquesta sintonia cada setmana, els dimecres,
a l'espai Un Quart de Català,
amb l'Enric Garriga,
del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.
Enric, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Què tal, tot bé?
Quasi.
Quasi bé?
Bé.
Bé.
Què vols?
Ja, podríem estar millor, però...
Sempre podrien estar millor,
però també, si volem ser optimistes,
podem pensar que podríem estar pitjor.
Per tant, podem dir que bé.
Bé, bé.
Sense alegries i sense eufòries, però bé.
Però bé.
Comencem amb la música?
Sí, això és el més important.
Bé, bé.
Bé, bé.
Bé, bé.
Tant se me'n dóna, sé que d'aquests no vaig adonar,
jo vull ser tal o més.
I compartir camerino, passejar-me el xandall
i posar-me perruques a veure què tal
i fer-me una fórtula amb tu a l'escenari.
Jo jo he estat de l'Onet, d'en Quim i Portet.
Vam sortir abraçadets per TV3.
Jo vull ser talonet d'en Quimi Portet.
Sóc arrimadet i tot rostidet.
Jo vull ser talonet del mestre Portet.
I tocant guitarres de joguina,
un festival modernillo de Vallborguina.
I dedicar una cançó a cada arc bisbàtic,
convertir-me en un astre intercomató.
Jo vull ser talonet d'en Quimi Portet.
Gerard Quintana ho diu, eh?
Ho està dient el Gerard Quintana, això mateix.
I ara venia quan deia que tant se val si hi havia la noua o a Tarragona.
Tarragona perquè justament demà tenim el Quimi Portet a Tarragona.
No crec que pot dir el Gerard Quintana de talonet.
De talonet, però vaja.
Per què diu el Quimi Portet demà a Tarragona?
Perquè és un paio important.
Perquè acaba de començar el cap de setmana passada,
acaba de començar la gira de presentació del disc.
El dia 2 de juny era l'inici amb un poble que es diu
Ah, un poble, no?
Les Bonses Blanques.
Un poble important.
Les Bonses Blanques començava la gira d'aquest disc Oh My Love.
Com que el disc ja el vam posar fa poques setmanes,
quan el vam tenir a mà i perquè en teníem ganes,
doncs ara què podem posar per anunciar això?
Doncs una cançó especial com aquesta.
Que parla del Quimi Portet.
És una cançó especial per moltes coses,
perquè parla del que parla,
perquè intervé el Gerard Quintana amb la conya aquesta
d'aquell vol ser-te'n el Quimi Portet.
De fet, diu que ja ho ha sigut.
I a més, una de les guitarras que se sentien per aquí
és el mateix Quimi Portet en persona que la toca.
I d'on he entès aquesta cançó tan curiosa i tan estranya i tan així?
Doncs d'un disc del Sobrino del Diablo.
És l'única cançó que hi ha en català en aquest disc,
però el disc és el penúltim del Sobrino del Diablo,
del que es diu Perder la Dignitat.
I cal dir que la lletra i la música de la cançó
són del Nando Caballero,
que és el baixista del Sobrino del Diablo,
però també és el cantant i baixista i guitarrista
del seu propi grup, Nando Caballero
i l'Orquestra de Llanero Solitari,
que pròximament sonarà en aquest programa.
I també el Tarragoní, Juan Zarpa.
El Juan Zarpa, que és el Tarragoní
i que és el que fa parella,
tàndem amb el Nando Caballero,
en les seves aventures com a Nando Caballero
i l'Orquestra de Llanero Solitari.
I bé, en fi, és una cançó així de curiosa.
Cantada en català, l'única que hi ha al disc,
una part la canta el Sobrino del Diablo,
que és de les poques vegades que canta en català,
i tot això de més.
El Gerard Quintana cantant-la
i el Quimi Puntet tocant la guitarra.
Demà a la zero, eh?
No sé si la tocaran.
I per què el Quimi Puntet està presentant el disc demà a la zero?
Forma part de la programació del Festival Mirall Sonor,
que és un minifestival.
Aquí anem a festival per setmana, eh?
Sí, sí, no parem, eh?
Minipop, el Mirall Sonor...
Abans van tenir un festival de Tarragó Viva,
era un festival de recreació i tal,
però també era un festival.
També, també.
Festival de música el cap de setmana passat,
festival aquest cap de setmana que ve,
i després ja començarà la cultura de carrer,
tot l'espai palmera i totes les coses de l'estiu.
I el festival d'estiu de Tarragona.
El festival d'estiu...
Aquí, sort que estem en crisi.
Sort.
Sort que estem...
Sort que estem la capital de la cultura catalana
l'any 2012.
També.
I sort que no hi ha pressupost,
però Déu-n'hi-do,
hem de tenir pressupost la de festivals i coses
que anem tenint quasi cada cap de setmana,
que no s'entenen de feina.
El festival Mirall Sonoron
és la primera vegada que es fa,
és un festival modest
que es fa a Tarragona i a Girona
i a vegades en altres llocs.
A Tarragona en guany
és des del 6 de juny,
és a dir, demà...
Avui.
No, avui, avui, perdó.
Des d'avui.
Això és avui.
Fins el diumenge.
I, per exemple,
avui tenim els Ego,
el Groove Bar,
a les 10 de la nit.
Demà el que m'he portat a la sala 0
a les 10 de la nit,
preu, atenció, preu,
15 euros anticipada,
18 a la porta.
El dijous hi ha disc jòquei
a la sala 0.
El divendres
el D Transistor en aquesta,
banda tarragonina
que va guanyar el D.O. a Tarragona
fa un parell d'anys, em sembla,
que actuarán...
I un altre que es diu
Tim Hohel Holhaus,
aquest no el conec,
és igual.
Aquests actuarán
al Cafè del Teatre Metropol
divendres a la nit,
a les 10,
cosa també un espai interessant
per a aquestes coses.
I s'acaba el festival
el dissabte 10,
dissabte 10?
No, diumenge.
Diumenge 10 al migdia
amb l'Albert Freixas
amb un concert vermut
a la terrassa de la Copa,
al costat del cau,
allà,
doncs allí un concert vermut.
Aquest és el minifestival
d'aquest cap de setmana.
Anem de festival en festival
cada cap de setmana.
I qui m'hi portar,
com dèiem,
demà,
que a més a més
serà un dels últims concerts
de la sala 0.
Sí, perquè tanquen
aquest cap de setmana.
Sí, sí, sí.
I hauríem d'anar
per a comiar a la sala,
que si més no,
és una de les sales
que més hem freqüentat
els últims 15 o 20 anys
a veure concerts
en aquesta ciutat.
Doncs ho haurem de...
un crespó
o una banda negra
aquí a la màniga
o una cosa d'aquestes
en senyal de dol
per a la clausura.
Seria una opció, no?
Seria una opció.
O tots entrejats de negra,
que al Quimi segur
que li treuria apuntar
i al Quimi li faria
conya marinera d'això, segur.
En fi,
Quimi Portet,
aquest demà a Tarragona
en el marc d'aquest festival
Mirall Sonor.
Ja ho hem repassat
els concerts
que hi ha en el marc d'aquest festival.
Anem ara a parlar
del Centre de Normalvisació
Lingüística de Tarragona
i de les novetats
que tenim aquesta setmana.
L'actualitat semanal
passa perquè,
uh,
i atenció,
això ens agrada a tu i a mi,
perquè ens afecta.
La guanyadora del premi
del Facebook,
del concurs del Facebook,
aquest que fem cada mes
al Centre de Informació
Lingüística de Tarragona,
la del mes de maig,
la que s'han dut
les polseres vermelles
per mirar-les a casa amb calma,
no era un alumne
del cap dels nostres cursos,
no era una parella
lingüística de ningú,
sinó que era una fidel
oient nostra
d'aquest quart de català.
Molt bé.
Sentint el programa
va sentir això,
diu,
eh,
vaig a votar,
jo m'apunto aquí.
Encara millor,
no?
O sigui que d'alguna...
Això vol dir que
m'escolta algú.
Sí.
Des de Torreforta,
l'Ailatant
és un nom artístic
per al Facebook,
com fa molta gent,
no cal que diguem
el nom real
perquè ja em va explicar
el per què
i doncs no li direm
el nom real,
és l'Ailatant
la que ha guanyat
i l'ha guanyat per això,
escoltant el nostre programa,
si ens estàs escoltant,
enhorabona,
Ailatant,
que sé que ens estàs escoltant,
et felicitem.
El Josep Ardila,
el màster d'aquí del matí,
també ho celebra
i estem molt contents
que ens escoltin
i que la gent
pugui guanyar coses.
Home,
que sigui una oient encara
fa més il·lusió.
Que sigui una oient nostra
i que dius...
Si em vaig assabentar,
doncs escolt...
No,
és que jo escolto el programa
perquè li dic...
Tu de quin curs és?
No,
jo no faig cap curs,
que tens parella lingüística.
No,
jo no tinc parella lingüística.
Ai,
com ho has fet això?
No,
és que jo escolto el programa
cada setmana.
Ja,
doncs estupendo.
Ho esmentarem
i et felicitarem
des d'aquí.
Et felicitem,
Aïla Tant
i que disfrutis aquest estiu
veient les polseres vermelles.
I ara,
clar,
tenim...
Quin serà el sorteig
del mes de juny?
Ara ja ho podem dir.
Ja ho podem dir
i vam dir
que pel juny
aniria el Premi Gros,
Premi Gros de la temporada
perquè ara sí que ja
pararem els sortejos.
Clar,
s'acaba el curs,
per tant...
Pararem els sortejos
com a mínim fins a l'octubre,
segurament,
perquè al setembre
ja comença la matrícula
però encara no comencen els cursos.
Esperarem que comencin els cursos
per tant,
aquesta última
primera temporada
de sortejos
a la Facebook
de productes culturals
sortegem
ni més ni menys
que un lector
de llibres digitals.
Allò que se'n diu
un e-reader.
Un e-reader, eh?
E-reader.
Molt bé, no?
Doncs sí.
Home, això és un bon regal.
Clar,
també pensant
de cara a l'estiu
que això és molt pràctic
per emportar-s'ho
a molts llocs...
Per anar a la platja.
Si vas amb avió,
tu imagina que te'n vas
a la Polinèsia.
No sé quantes desenes d'hores
deuen ser
per anar a la Polinèsia
aquí ticaven molts llibres.
Amb l'e-reader ticaven
tots els llibres
que et necessites
per anar d'aquí
a la Polinèsia en barco,
anar i tornar,
són centenars d'hores
deuen ser.
Te pots passar l'estiu
al barco
i llegir amb l'e-reader,
te carregues a l'e-reader
25 o 30 llibres
i se'ls haguessis
de portar a l'equipatge
a l'avió
un sobrecost
de...
S'hauria de facturar.
S'hauria de facturar
i no els podies llegir
dins de l'avió.
I a més,
hauries de pagar una pasta
perquè els llibres pesen,
ompliries una maleta,
amb l'e-reader
vas a la mar de bé
a la Polinèsia,
a l'Himalaia
o a l'Alforja.
Això, allà el sigui.
Sota un avellaner
també pots, eh?
Vas sota un avellaner
aquí al tros, eh?
Si tens casa rural
allò també es presta.
Sota una palmera
al costat de la platja,
a l'ombra d'un avellaner
per una comarca d'interior
amb aquell sol
que cau a les 4 de la tarda
que et pots morir,
doncs amb l'e-reader,
tu, fresquet,
sota un avellaner,
au, anant llegint,
i posi 50 de llibres.
Això també està molt bé.
Sí.
Això és molt pràctic, eh?
Dius, és que porto 50 llibres.
Però...
I diuen els 100, no pesa.
No, són aquí dins,
dins d'aquest catxerret tan maco.
En fi, ja sabeu,
la cosa típica és
entrar al Facebook
i aquesta vegada
encara ho fem més fàcil.
No fem cap pregunta.
Simplement que ens deixin
un comentari.
O sigui, com ara
cada més preguntant,
aquesta vegada...
Oh, perquè no fem una pregunta,
fem-ho fàcil.
Perquè bé l'estiu,
la gent li comença
a suar el front amb la calor,
o la neurona s'estoba
de respondre a una pregunta.
Simplement,
feu un comentari.
Un comentari.
No val
per tallar del només
m'agrada.
Això no, eh?
Com a mínim,
posar una frase.
Ha de ser
algun comentari a dir
que bonic que seria
emportar-se això
a la Polinèsia.
Per exemple.
Qualsevol cosa d'aquestes.
Una frase.
Llavors,
el sorteig el farem aquí.
El dia 20.
El dia 20.
El dia 20.
Que serà l'últim programa
de temporada
i a més a més
serà el número rodó
el programa número 400.
Perfecte.
I per tant,
això quedarà bé
a final de temporada
i arrodonir el 400
que es decideixi
aquí mateix
regalar un lector
de llibres digitals
d'aquests.
I l'entrega
la farem aquesta vegada
oficialment
durant l'acte
de fi de curs
que fem el dia 22 de juny.
Dos dies més tard,
el divendres 22 de juny
a l'antiga audiència
farem l'acte
de cluenda dels cursos
i tota la pesca,
els voluntaris,
etcètera,
a la 6 de la tarda
i també formarà part
de l'acte
l'entrega
del lector de llibres
a la persona
que l'hagi guanyat.
Molt bé.
Això és el concurs
del mes de juny
i tenim també
l'última sessió inicial
de Salut
i el Lleure
en aquest cas.
Doncs sí,
simplement aquí
un parell de cosetes
d'aquestes.
Avui fem l'última,
és la vuitena,
aquesta tarda
la fem a les quatre,
no sé si a la sala 1
o a la sala 3
i els temes seran
la salut i el Lleure,
temes d'aquests,
una cosa d'una hora
per tancar la temporada.
Com que el Lleure
s'acosta a l'estiu,
doncs tot ho enfoquem
cap aquí
perquè la gent
es relaxi una miqueta
perquè la calor
no permet fer activitat
d'aquella que fa
de seguida sessua,
per tant,
lleure, relax.
Relax.
Vuitena sessió
i final de curs
de les sessions inicials
també.
I parlant de venals de curs,
doncs mira,
la setmana que ve
no hi ha programa, no?
No.
Ho hem de dir.
La setmana que ve
no hi ha programa.
Ja ho diem ara.
Sí.
Ja ho hem dit.
Ja ho hem dit.
De fet, ja ho hem dit.
Com que la setmana que ve
no hi ha programa,
direm que des d'aquí
fins al divendres,
fins al pròxim programa
que serà el dia 20 de juny,
tenim closures
i actes de final de curs.
Per exemple,
aquest divendres mateix
a la cinc de la tarda
a Cunit
fem l'acte de cloenda
de les parelles lingüístiques
que hi ha hagut allà.
I ho faran
en un acte
en què hi haurà
unes quantes parelles
de les de Cunit.
S'ho diran
a llegir
textos breus
o fragments
de contes
o contes directament
curtets
de Pere Caldés
que en guany
és un dels
escriptors catalans
que s'homenatgen en guany.
Per tant,
Pere Caldés
a l'acte de cloenda
de les parelles lingüístiques
a Cunit.
Això, aquest divendres
a les cinc de la tarda
a l'aula
de l'escola
de formació de Dolors
Pau.
A Vilallonga
del camp
també farem
un acte
de final
de parelles lingüístiques
el dia dotze de juny
que és el dimarts
de la setmana que ve
a les set de la tarda
a la sala d'actes
del Centre Cívic.
I el divendres
quinze
fem l'acte
de fi de curs
a Calafell
tant d'alumnes
com parelles lingüístiques
al lloc típic
que és a Cal Bolabà
on és un edifici
d'aquests històrics
on hi ha el servei
de l'oficina
de Calafell
a les sis de la tarda
i també
el mateix divendres
però a dos quarts
de vuit
al pavelló municipal
de Constantí
hi haurà l'acte
equivalent
d'alumnes de català
i parelles lingüístiques
de Constantí.
Això la setmana que ve
el divendres
quinze
tant a Calafell
com a Constantí.
Molt bé
i tenim també
més coses
per exemple
amb més de mil
cent queixes lingüístiques
durant el 2011
segons la Plataforma
per la Llengua
i el Consum Català.
Sí, són les dues entitats
la Plataforma per la Llengua
ja és molt coneguda
dels nostres oients
per exemple
de l'Ailatant
ja segur que ara
Ailatant
tu ja ho coneixes això
Plataforma per la Llengua
l'adreça web
de la plataforma
3b2les.plataformaguiolengua.cat
i això és el seu
lloc
ells fan seguiment
de moltes d'aquestes coses
i Consum Català
és una altra entitat
dedicada a defensar
els drets lingüístics
i no lingüístics
dels consumidors catalans
tenen un acord
que fan aquest seguiment
cada any
i la setmana passada
presentaven
la setmana passada
no, perdona
ahir
ahir
ahir es presentava
aquest informe
en roda de premsa
presentaven l'informe
d'això
l'informe de queixes rebudes
per les dues entitats
durant l'any 2011
doncs mira
durant l'any 2011
han rebut
1.117 queixes lingüístiques
sobre dèficits durs del català
i vulneració de drets lingüístics
no està mal
1.117 queixes
i dades rellevants
un terç de les queixes
són per motius
de disponibilitat lingüística
és a dir
vas a un lloc
i et diuen
no l'entiendo
pam
queixa
una altra part important
i atenció amb això
és el tema
de l'etiquetatge
un terç de les denúncies
són per problemes
de l'etiquetatge
de productes
no etiquetats
i això
el problema
de l'etiquetatge
afecta especialment
a les empreses
productores
de menjar
i de productes
sobretot
de coses
que gastem a casa
tant de neteja
com de menjar
de beure
tot això
comerç minorista
i hostaleria
i diu
entre els tres sectors
s'arriba el 75%
de les queixes tramitades
per l'etiquetatge
cal recordar
i cal dir una cosa
que ja fa temps
que tinc en gardera
i és que
des del gener del 2010
està en vigor
el Codi de Consum
que és una llei
del Parlament de Catalunya
que hauria de garantir
l'etiquetatge en català
està en vigor
oficialment
des del 23 de gener
per a les grans empreses
i
d'això del 2010
i des del 23 de juliol
del 2011
està vigent
absolutament
per a totes les empreses
doncs bé
des de la Generalitat
no s'aplica
aquest Codi de Consum
perquè aquest Codi
com tots els codis
preveuen sancions
aquí dels incompleixi
i no s'aplica
no s'apliquen les sancions
ni s'aplica el Codi
per allò
que ves
que no passi
com amb el cinema
que se'n rebotin
etcètera
llavors
des de la Generalitat
tot i que és una llei
perfectament aprovada
i perfectament vigent
amb tots els requisits legals
i administratius
perquè això sigui així
s'ha decidit
no aplicar-la
en l'aspecte de
anem a posar sancions
per tot això
per evitar friccions socials
i crispació social
i per tant
es fa via
diàleg
amb les empreses
i tal
no sé de quina manera
però bé
el cas és que l'any passat
hi havia 1117 queixes
entre les quals
un terç era per problemes
d'etiquetatge
no tot és negatiu
perdó
les sis empreses
amb més denúncia
són
Unilever
Unilever
que és una productora
de marques alimentàries
Casa Terradellas
que per molt que sigui
Casa Terradellas
no etiqueta res
en català
Terradellas va
amb A
no amb B
i
els productes
de Casa Terradellas
que es venen
a tot arreu
de la península
només
no s'etiqueten
en català
tot i que són d'aquí
i el fuet
i totes aquestes coses
però en castellà no
Panrico
Nutrexpan
Nestlé
i Covega
Covega és la de la Coca-Cola
que la tenim aquí
i totes aquestes
a més a més
resulta que la majoria
són empreses
d'origen català
però són empreses
que no etiqueten
en català
els seus productes
però
després
un 76
76 queixes
són
d'administracions
públiques
d'entitats
i institucions
i s'emporten la palma
els cossos policials
d'àmbit estatal
com la policia nacional
i la guàrdia civil
no només per no atendre
els ciutadans en català
sinó també
sovint per casos flagrants
de discriminació
menyspreu
etc
allò que durant tot el curs
anem traient aquí
de tant
conflictes als aeroports
a les comissaries
aquest tipus de coses
la part positiva
és que també
atenció
no tot és negatiu
la part positiva
és que
hi ha algunes empreses
que gràcies a
la pressió
social
i de la insistència
d'entitats
com la baleta
formal i tot això
ja s'han posat
una mica les piles
i ja han emprès
la cosa
d'aplicar
la llengua
utilitzada a la llengua catalana
en les seves empreses
com són els
bouhous
això del bricolatge
saps
per aquí
anant cap allà
cap al barri
d'allà d'arreus
s'ha de ser Sant Miguel
que algunes coses
ja les etiquetan en català
l'aigua de Beri
que per molt que sigui de Beri
que és del Pirineu
no d'allò
fins ara no s'etiquetava
ara ja es comença a etiquetar
el centre comercial
l'Arena és de Barcelona
i empreses com ara
empreses com ara
atenció
Greenpeace
i atenció
una banca dita
banca ètica
que es diu Triodos Bank
que són empreses
que han destacat
sempre en els informes
del WICAC
per exemple
per no donar-los la gana
de fer res en català
per molt que siguin
ecologistes
i ètiques
diuen elles
doncs
fins ara
no han assumit
en absolut
l'ús del català
sembla que ara
comencen
almenys
s'han compromès
a introduir
algunes millores
una miqueta
de cosa lingüística
perquè clar
tu vas d'ecologista
i has de salvar balenes
però no salves
la teva pròpia llengua
de casa
i si tu ets
una banca ètica
i ets tan ètica
que rebutges
la llengua
de part dels teus
possibles clients
doncs
tampoc sembla gaire ètic
per tant
per ser una mica coherents
hem decidit
que ja potser sí
i bé
ens podíem
extendre amb tot això
perquè queda literatura
sobre el tema nià
però queda aquí apuntat
que el codi de consum
no s'està aplicant
això
i un breu
sobre una novetat
de l'Aranès
sí
com que és llengua oficial
i de tant en tant
passant cosetes
doncs mira
s'acaba d'actualitzar
per un decret
s'ha fet
la modificació
de l'estructura
del Departament de Cultura
la Direcció General
de Política Economística
torna a ser
del Departament de Cultura
jo sempre que ja
canvia de color
de govern
ja canvia
canvien aquestes cosetes
l'essència és la mateixa
canvien el nom
i el departament
però també és el mateix
i una de les
noves competències
que s'aliatreguen ara
ja oficialment
per decret i tal
és les competències relatives
a la llengua occitana
a l'Aranès d'Aran
i també a la llengua
de signes catalana
que és una cosa
que de tant en tant
hem comentat per aquí
i l'altra coseta
que hi ha
sobre l'Aranès
és també que
justament aquesta setmana passada
s'ha constituït
el Consell de Política Lingüística
de l'Occità-Aranès
del qual formen part
el Consell General d'Aran
i el Govern de la Generalitat
doncs bé
el típic organisme
per impulsar
la normalització
i l'ús de l'Aranès
a la zona
etcètera
aquest tipus de coses
tot això doncs
es va fent
la part institucional
diguem
va funcionant
i es van posant oli
a la màquina
perquè tot això rutlli
doncs molt bé
fem una pausa
i de seguida
més coses
atenció
si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització
Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
un projecte
de participació lingüística
truquen sense compromís
i t'informarem
al 977
24
35
27
Voluntaris per la Llengua
ajuda'ns
i ara com cada setmana
rostim tòpics
avui enric
amb gaspatxo
i caspa francesa
com amb els crespells
i les creps
sí
i continuant
amb aquests temes
que últimament
anar trient
de receptes
que alguns
alguns països
sí perquè el refet
és una cosa de país
o d'estat
s'ho poden apropiar
típicament
dels que ens ho fan
en altres
són els francesos
i els espanyols
doncs bé
continuem una mica
amb aquesta temàtica
amb alguns casos famosos
o alguns productes
sorprenents
o casos d'aquests
per exemple
el gaspatxo
i la caspa francesa
el Jaume Fabrega
ja sabem
que acostuma
a repartir
estopa i canya
amb aquestes coses
de les falses apropiacions
i dels gastrònoms
que se les donen de savis
i barregen patates
amb cols
i després diuen
que s'ho han inventat ells
aquest tipus de coses
doncs bé
aquí la crítica
va per un llibre
que es diu
la Bonne Cuisine Française
que com tots els llibres
d'aquest estil
també els que es fan
a Catalunya
en castellà
i en perspectiva espanyola
també ho esmenta ell aquí
doncs
és d'aquells que
demostra la seva fama
i demostra
la seva amplitud
de vires
perquè parlen
de la Bonne Cuisine Française
inclou una recepta
de gaspatxo
que ho escriuen així
gaspatxo
i atenció
no diu
que sigui una recepta espanyola
allò ho dissimulen
això ho dissimulen
i despisten una mica
i a més
per una banda això
i per l'altra banda
que hi inclouen
uns ingredients raríssims
com són
diu que s'hi ha de posar
un pot petit
de concentrat de tomàquet
que això
aquí no ho fem anar
amb ningú
però els països del nord
que no tenen tomàques
ni fruita d'aquesta fresca
solen utilitzar
pots de concentrat de tomàquet
que s'anem a una culladeta
poses aigua
i s'es...
creix
fa una cosa
en sec veus
tota la paella
plena de tomàquet
i m'has posat una cosa
així
una mica com
una càpsula
joipoi
però
de tomàquet
horrible
aquí
on tinguem
tomàquet enrol
perquè volem
aquestes marranades
i
branques d'api
i s'hi posen
branques d'api
llavors
a més a més
el Fabrega
fa conya marinera
sobre el procés
que expliquen
que diu
que s'ha de tallar
tota de uet
s'ha de deixar
reposar 24 hores
després
i diu
una cosa raríssima
i un resultat
indescriptiblement horrorós
tant per la tècnica
com per la presentació
en què acaba això
perquè diu
que no s'ha de triturar
sinó que tot barreja
i això
després
em parla d'un altre
després
segons
l'arús gastronòmic
l'arús és una cosa
de prestigi
l'arús gastronòmic
també fa
una altra explicació
sobre els gazpachos
i diu
aquest sí que diu
que és un potatge
espanyol
a base de cogombra
tomàquet
ceba
molla de pa
amb oli d'oliva
all
i que es menja fred
i llavors explica
a continuació
variants
que assegura
que són típiques
d'Andalusia
i el fabregà
que diu
altament surrealistes
com amb brou de vedella
amb ametlles
amb nata
amb farina de blat de moro
amb maionesa
unes coses raríssimes
que els francesos fan
amb la cuina
que no saben què és
això ho explica una mica
i
després
l'altra coseta
d'aquest estil
que fan els francesos
és els
crampoets
que són
les creps
les creps
eh
un
per una banda
el crep
a França
és d'origen bretó
i per això es diu
crampoets
però això
tots els llibres de cuina
ho dissimulen
i no ho diuen
després l'altra cosa
és que
som tontos
els catalans
de dir una creps
a una cosa
que aquí s'ha fet
des de l'ada mitja
que en dèiem
crespells
llavors aquí
llavors
Xemafàrega repassa
la geografia
dels creps
amb diferents variants
i amb les variants
que es fa amb farina
de fejol
i no amb farina
de blat i tal
i resulta que és una cosa
que no es fa a França
es fa a tot el món
a tot arreu
no és típic
només de França
el llibre de totes les maneres
de putatges
que és un manual
del segle XIV
com el del llibre
del Sant Soví
ja hi surten
els crespells
llavors diu que n'hi ha
receptes de
cent milars
i coses
amb noms
i variants del nom
que volen dir
totes el mateix
n'hi ha a Hongria
n'hi ha a la Vall d'Aran
n'hi ha a Occitània
n'hi ha a Romania
al Magrib
a Txèquia
a Turquia
a Grècia
etc.
i variants
com són
les orelletes
allò que són més seques
o d'això
que són variants
doncs també n'hi ha
a tot arreu
a Espanya n'hi ha
per totes les regions
n'hi ha a les Balears
n'hi ha al País Valencià
n'hi ha a França
també en diuen
orellets
que ja vam veure
l'altre dia
que això era Occità
etc.
i llavors
comenta una mica
que tant el nom
com la forma
i d'això
són menjars relacionats
o el nom
fa referència a la forma
crespell
una cosa encrespada
o
a l'època
de l'any
en què es menja
que són menjars
de Pasqua
i després
que explica les variants
com els pannecooken holandesos
que és exactament el mateix
que els creps francesos
o els pancakes americans
o els
fancooken alemanys
i a tota Amèrica Llatina
es fan les panqueques
vull dir que és una cosa
que de francès
només en té una miqueta
anava a dir de francès
no en té res
perquè la rima
és fàcil
però
només té tant de francès
com de qualsevol part del món
on hi hagi farina
aigua
ous i llet
vull dir que és una cosa
estàndard total
hem descobert moltes coses
aquests dies
amb aquesta secció
això de la cuina
i espera't
que el pròxim curs
n'hi haurà més
i acabem ràpidament
Enric
amb una de les novetats
editorials informàtiques
avui per parlar d'un manual
per unes bones pràctiques
lingüístiques
a l'empresa
tornem allò
que dèiem
de l'articatatge
i a més
això ve de la plataforma
és un manual
editat per la plataforma
per tant baixable
en pdf
des de la seva web
són 52 pàgines
aquí tinc la primera
i l'índex
perquè veiem una mica
de què va
és simplement això
un manual
de l'estil dels de la plataforma
allò pràctic
senzill de consultar
ben estructurat
per capítols
i per apartadets
per una banda
eina
per a totes les empreses
que vulguin
introduir el català
en els seus criteris
d'actuació
i per l'altra banda
per les que ja ho fan
doncs
donar consells
i idees
per a millorar
i aprofundir
en tot això
bàsicament
és això
i es pot baixar
en pdf
hi ha un apartat
del llibre
dedicat a
aspectes útils
per fer
una bona pràctica
lingüística
allò que dèiem
de la responsabilitat
social de les empreses
la llengua
també forma part
del concepte
de responsabilitat
social de la teva empresa
de cara al teu client
el teu proveïdor
etc
i llavors aquí
hi ha com s'aplica
l'anormativa
en l'ús del català
com traduir els textos
l'ús del català
com a part inherent
de la responsabilitat
social de l'empresa
etc
i després hi ha un altre
apartat important
que són el manual
ja directament
de les bones pràctiques
sobre l'atenció laboral
al client
sobre la publicitat
sobre els webs
la megafonia
els contractes
etc
tot això
molt
allò
amb la típica
imatge gràfica
de la plataforma
aquests dibuixos
llibres agradables
de llegir
i amb finalitat pràctica
ho trobareu a la pàgina web
doncs
sí
la pàgina web típica
de la plataforma
a les 3b dobles
punt
plataforma
guio llengua
puntcat
doncs molt bé
fins aquí
un quart de català
d'aquesta setmana
recordem
la setmana vinent
no hi ha
programa
perquè ja us ho explicarem
nosaltres farem un programa
espacial
ja us ho explicarem
ja us ho avançarem
per tant
ens veiem el dia 20
serà l'últim programa
de la temporada
hi ha un número
400
molt bé
portarem 400 cantaires
que ens facin una cantada
aquí
perfecte
i caben
no se li cabran aquí
va
sí
si estan a pretaret
sí
farà molta calor
però
pujarem
l'aire condicionat
i ja està
saps què et dic?
què?
que estic content
acabem amb més música?
sí
estic content
estic content
cançó de l'Albert Jordà
que és aquell lliz
de la vida esclata
quan es para el temps
i que què millor
per acabar
quasi la temporada
que està content
que estem contents
i tant
Enric
que vagi bé
bona setmana
que aquí dos dimecres
més
divendres
tot normal
m'he llevat
tu estàs cantant
i l'olor del cafè
que va entrant
és un dia
espectacular
i un cel blau
al carrer
sortirem
ballarem
el compàs
de la gent
endre
enricenda
llibre
que ve?
Estic content, estic content.
Estic content, estic content.
Estic content.