L'espai del Caixa Fòrum, amb la sintonia que estrenavem la setmana passada
i a la qual ens anirem acostumant segur que ben aviat.
Carles Marquès, bon dia.
Bon dia.
El Carles Marquès ja deu estar molt acostumat, no?
A la sintonia?
Sí.
A la cançoneta?
Sí, exactament.
Bueno, vull dir, l'anterior ens hi vam acostumar tots
i aquesta també és maca.
Ja ens agrada.
En fi, amb la sintonia del Caixa Fòrum i amb el Carles Marquès
convertirem els propers minuts del programa, com és habitual cada dilluns.
Avui parlant de cinema, perquè aquest dijous arrenca un cicle de cinema
amb una figura...
Federico Fellini.
Emblemàtica.
Federico Fellini.
Doncs anem a parlar amb el coordinador del cicle
i és professor de comunicació audiovisual de la Universitat Pompeu Fabra
i també guionista, és l'Ivan Pintor
i el podem saludar en aquests moments a través del telèfon.
Senyor Ivan Pintor, bon dia.
Bon dia, bon dia.
Fer un cicle dedicat a Fellini és un luxe o és fins i tot una mica...
té una certa dificultat per triar realment les pel·lícules,
que pot anar en un cicle de cinc setmanes.
Sí, realment, Fellini és la desmesura, no?
És a dir, hi ha tant un triar que resulta de vegades difícil,
però és veritat que més que un luxe jo diria que és una necessitat.
És a dir, que Fellini avui en dia reivindica com una mena de cosa tancada,
d'entitat tancada, no?
I crec que el més interessant és veure com connecta diferents parts de la història del cine
i sobretot com obre camí a molts cineastes contemporanis
sense els quals no seria comprensible tot el conjunt, no?
És a dir, si parlem de cineastes d'ara com Wong Kar-wai, per exemple,
el seu cine li deu molt a Fellini.
Quin criteri ha seguit l'Ivan Pintor a l'hora de triar aquestes cinc pel·lícules
que veurem a partir del proper dijous?
Doncs una mica són pel·lícules emblemàtiques,
però sí que és veritat que més enllà que siguin pel·lícules canòniques, no?
Quan un parla de Vuit i mig o de la Dolce Vita,
són grans fites de la història del cinema.
Però més enllà d'això, la idea era que cadascuna d'elles connectés
amb una certa època del propi Fellini,
amb una certa època del cine i d'Itàlia.
Així, per exemple, en la tercera sessió
passem una pel·lícula molt poc vista, de Fellini,
i en canvi magnífica,
probablement una de les pel·lícules més divertides
de tota la història del cinema italià,
que es diu El Cheque Blanc,
i jo crec que és una autèntica primícia,
perquè és una pel·lícula que s'ha vist poquíssim
i parla molt del passat
i de la connexió amb el neorealisme de Fellini,
però alhora s'obrà cap a aquesta dimensió onírica,
festiva.
Fa un moment jo sentia que anunciàveu aquí,
a través de la ràdio,
Il Circo Italiano a Tarragona,
i crec que és una feliç coincidència,
perquè a Fellini li hagués encantat.
És una pel·lícula que té molt a veure amb el circ,
però sobretot amb aquesta idea omnipresenta en Fellini,
que és la d'arribar a una gran ciutat,
la d'arribar a Roma.
El cicle va des de principis dels cinquanta,
és a dir, aquest Cheque Blanco,
si no vaig equivocar des de l'any 1951,
fins a la dècada dels vuitanta.
Vol ser també un cicle que vegi diferents etapes
de la vida del cineasta?
Sí.
O no és un objectiu prioritari?
Jo crec que hi és.
És a dir, com tu deies fa un moment,
hi ha molta matèria,
hi ha moltes pel·lícules en Fellini,
i, per exemple, en aquest sentit,
la tria d'una pel·lícula ja dels vuitanta,
molt interessant i també no gaire vista,
com és El Anà Bebà,
que és una pel·lícula sobre l'òpera,
però també, jo diria, sobre la història,
una reflexió de Fellini molt directa
sobre la Primera Guerra Mundial, en particular,
té l'interès de permetre rellegir
les altres pel·lícules des d'aquest punt de vista.
Evidentment, quan un parla de la Dolce Vita
o de Fellini Vuit i mig,
o de Marc Hort, que és una de les...
de la seva darrera etapa,
probablement la pel·lícula més coneguda,
està parlant d'una certa imatge,
fins i tot, de Fellini als mitjans de comunicació.
Jo crec que hi ha una fita
que sí que volíem transmetre en el cicle,
que és fins i tot la que marca Vuit i mig,
pel·lícula amb la qual s'obre el cicle,
que és el contacte de Fellini,
per exemple, amb Jung,
amb els treballs del psicoanalista de Jung,
que li porten justament a desenvolupar
fins i tot una sintaxi cinematogràfica,
una manera de narrar totalment diferent,
i jo diria que molt revolucionària,
en la qual hi ha tots els temes anteriors,
però també s'obren vies d'exploració
de la seva pròpia consciència,
que jo crec que tenen el seu límit,
segurament, a la pròpia Fellini Vuit i mig.
Quan començava l'entrevista i et preguntava
si era un luxe, d'alguna manera,
fer un cicle projecte de programa,
un cicle sobre Fellini,
m'has contestat, a més una necessitat,
és necessari encara, d'alguna manera,
reivindicar la filmografia de Federico Fellini?
Sí, jo crec que sí.
És veritat que, per exemple,
en el cas de les dues pel·lícules
que són més rares o menys poc vistes,
el Jeque Blanco i l'Anna Bebá,
és evident, sempre és bo compartir-les,
sobretot perquè són grans,
grandíssimes pel·lícules.
Però fins i tot en el cas de Marcor,
Vuit i mig, La Dolce Vita,
penso que pot tenir una doble funcionalitat.
Jo crec que hi ha molts joves
interessats pel cine, per exemple,
que no les han vist,
o que no han tingut ocasió de veure-les,
o de veure-les fins i tot
en el context no televisiu
d'un auditori compartit,
que crec que és una experiència important
pel cine de Fellini.
I d'altra banda,
crec que és important veure-les
per veure d'on venen
moltes de les imatges que ens envolten.
Jo crec que hi ha una premissa important
que travessa tot el cine de Fellini,
que és mostrar la vida de les imatges,
les imatges en moviment,
l'origen de cada imatge,
com es va transformant.
Per exemple, a La Dolce Vita
hi ha aquesta seqüència que tots hem vist,
coneixem i hem celebrat,
que és la de la Fontana d'Itrevi.
Anys més tard,
Fellini filma una pel·lícula
que es diu Intervista,
on recupera Marcello Mastroian
i Anita Eckberg
gairebé 30 anys després,
i els fa dialogar
amb les seves pròpies imatges
a La Dolce Vita,
imatges molt mitificades.
Aquest diàleg
de les seves pròpies imatges
al llarg del temps
jo crec que és una cosa
que sempre es posa en marxa
quan s'agrupen
unes quantes pel·lícules de Fellini
i que sobretot diàloga també
amb altres imatges
que ens envolten.
Què representa Fellini
en el cinema europeu del segle XX?
Per mi,
per mi una mena de trencament
i de capacitat,
sobretot, jo diria,
de mostrar el procés,
el procés de filmació,
el fora de camp
que no és necessàriament
allò que no està en el moment,
sinó la pròpia tramolla.
Al cine italià
tots tenim certes cites claus
com Rossellini,
com Pasolini
i sovint a Fellini
se l'ha deixat una mica de banda
per tenir aquest vessant
tan lligat a l'espectacle
i a l'espectacle popular.
Jo crec que és això justament
el que fa que el seu cine
sigui molt sensible
als nostres temps.
Aquest moviment constant
de les imatges.
No oblidem que fins i tot,
per exemple,
el terme paparazzi
neix en una pel·lícula seva,
a la Dolce Vita,
i no oblidem com,
en la seva manera de retratar
les ciutats,
la relació de l'individu,
fins i tot la solitud
de certs individus,
jo crec que està connectant,
establint ponts fins i tot
entre un cert cine molt
d'avantguarda,
d'ara,
i penso fins i tot
en les darreres pel·lícules
de David Lynch,
i la literatura,
Kafka,
però també els clàssics,
també dans,
també la divina comèdia.
I crec que hem fet línia
a aquesta capacitat
de sintetitzar
el que encara
es coneix com alta cultura
i la cultura popular
és únic
i crec que és un exemple
a seguir
en els nostres temps,
no discriminar
i lligar totes les imatges
i tots els relats entre si.
És alhora
un autor de culte
i per tant un autor
adreçat especialment
a un públic molt entès
i que potser
un altre públic
més general
no l'ha sàpigut
valorar prou?
Crec que no.
Crec que justament
pel·lícules
tan lligades
a la seva memòria
com a Marc Hort
són una cosa
que pot gaudir
qualsevol públic,
no?
Crec que de vegades
el gran problema
ha estat fins i tot
dins de la pròpia
tradició crítica.
És a dir,
que la crítica
ha anat
per darrere
del públic,
no?
Felini és un autor
que ha tingut
una raó important
en el públic
i de vegades
a certa crítica
molt purista
li ha costat
acceptar
aquest caràcter festiu
i aquest lligam
amb els tipus populars,
fins i tot
a la ficció popular,
als còmics,
que ell mateix
dibuixava,
no?
De Felini.
Per acabar,
m'agrada molt,
no sé si l'ha posat
el coordinador
del sigle,
però m'agrada molt
el títol general
del sigle,
Felini,
l'espectacle infinit.
No sé si és obra
del Liban,
però trobo que
representa molt bé,
no?
Doncs la veritat,
jo he de dir
que ja no sé
ni d'on va sortir,
si va ser
una idea
conjunta,
si va...
perquè aquest cicle
va néixer com a idea
a partir d'una exposició
sobre Felini,
coordinada
per Sam Sturzer,
i realment
ja no sé
en quin punt
va...
Però és molt adequat,
no?
Ho trobes?
Sí,
jo crec que sí,
o sigui,
ara el veig
i em sembla
sobretot
aquesta idea
de no posar fi.
Pensem que
la primera
de les pel·lis del cicle
és probablement
una de les primeres
pel·lícules
de la història del cine
que comença
sense títols de crèdit,
perquè és la història
d'un cineasta
que ha de construir
una ficció
i no sap com,
o sigui,
que aquesta idea
d'infinitud
o de manca de límits
jo crec que s'adiu molt
a Felini.
Molt bé,
doncs Ivan Pintor,
professor de comunicació
audiovisual
de la Universitat
Pompeu Fabra,
guionista
i coordinador
d'aquest cicle
de pel·lícules
que a partir d'aquest dijous
veurem aquí
al Caixaferum Tarragona.
Moltes gràcies
pels teus comentaris,
per les teves observacions,
la teva anàlisi
de la figura
de Federico Felini.
Gràcies
i que vagi molt bé.
Gràcies a vosaltres.
Gràcies a l'Ivan Pintor.
Carles,
recordem,
doncs,
situem els soients
i ho hem dit
que això comença
el proper dijous.
Dijous,
dia 26,
amb el
Geke Blanco,
lo Cheico Blanco.
Molt bé,
molt bé aquest italià.
Sí,
bueno,
un poco rovinato.
Aleshores,
també hem de dir
que a part d'aquesta
del Cirque Italià
que m'ha semblat
una coincidència divertida,
també hi ha una altra coincidència
absolutament feliç
que dimarts,
és a dir,
demà,
fem dins del cicle
de ficcions
arqueològico-literàries
una conferència
del doctor Rui D'Erbolo
sobre
urbs triomfalis,
Tarragona,
fins al centre
de l'imperi.
És a dir,
ell ha parlat
de la influència
dels clàssics,
de la cultura occidental,
ha parlat d'Adant,
però també podíem parlar
de Patroni,
de Virgili,
és a dir,
en les pel·lícules de Filini
hi ha molta referència
al món clàssic,
per una raó,
ell és de fora
de Roma
i quan arriba a Roma
una mica
la imatge que té
és aquesta
de la ciutat imperial,
que és perfecte,
és a dir,
Felini,
a Tarragona,
o sigui,
a més la coincidència
entre l'alta cultura,
és a dir,
evidentment,
el doctor Rui D'Erbolo
ens parlarà
i sobretot
la conferència
de la setmana vinent,
el dia 31,
el doctor Carbonell
ens parlarà
de la Neida,
de Virgili,
és a dir,
per tant,
alta cultura,
però també és important,
diguéssim,
en la conferència
de demà,
ja m'atreveixo a dir-ho
perquè em sembla
que conec una mica
el tema,
o per on pot anar
el doctor Rui D'Erbolo,
la part popular,
és a dir,
aquí el teatre,
l'amfiteatre,
és a dir,
els espectacles
que hi feien
són els antecessors
del circ
i dels espectacles
que surten
a la pel·lícula
de Fellini Verdant,
una setmana rodona,
molt italiana,
molt italiana.
Tot el dijous,
doncs,
aquest dijous
a les 7 de la tarda
obrim el cicle
amb el Geke Blanco
i després
tindrem el dijous 2 de febrer
la Dolce Vita,
en fi,
no necessita
que hi ha les presentacions,
el dijous dia 9 de febrer
Fellini 8 i mig.
Correcte,
que a més té
una altra referència
tarragonina,
que és la sala,
diguéssim,
de pel·lícules
amb versió original
de les Gavarres,
s'ha dit
8 i mig,
si no és per casualitat,
anem fent encadenats
amb la ciutat.
I el dijous 16
tenim a Marcor,
també una altra pel·lícula
emblemàtica
de la filmografia
de Fellini,
aquestes de l'any 73
i acabem
el dijous 1 de març
amb Elena Beba,
una pel·lícula
de les últimes,
podríem dir,
de l'any 1983
de la filmografia
de Fellini.
Tot això són els dijous?
Això és cada dijous
del mes de febrer,
llevat d'aquesta setmana,
diguéssim,
que comença
el 26 de gener.
A les 7 de la tarda
vindrà l'Ivan
cada dijous
a presentar-nos la pel·lícula.
Sí,
i situar històricament
dins de l'obra
de Fellini,
jo crec que això
li acaba donant
a aquestes sessions
un caire.
També ell parlava
de la importància
de veure el cine
o de veure cert cine
en una sala.
Això,
el propi Fellini
també n'ha parlat,
alguna pel·lícula seva,
vull dir,
aquest cinema
dins del cinema,
suposo que hi ha pel·lícules
que es poden també
revisar molt a casa,
però les de Fellini
s'adiuen
amb un públic,
és a dir,
amb aquesta calor humana.
Recordem,
doncs,
que el sigle
comença el dijous
a les 7 de la tarda.
Abans,
demà dimarts,
tenim aquesta conferència
que el Carles
ens comentava,
el doctor Joaquín Ruiz d'Arbulo
torna
amb aquestes
ficcions
arqueològico-literàries,
demà,
doncs,
més des del punt de vista
arqueològic,
amb el catedràtic
de la Universitat
de Rubí i Virgili,
el doctor Joaquín Ruiz d'Arbulo
que ens parlarà
d'urbs triomfalis
a centre de l'imperi,
això també serà
a l'hora habitual,
a les 7 de la tarda,
i també val la pena
recordar que el proper diumenge
tenim...
Exactament,
acaba't la sopa,
l'espectacle
que vam fer aquest dimanche,
que també es va estar
absolutament,
absolutament ple,
és un espectacle nou,
vull dir,
per tant,
agraïm allò
la confiança
del públic,
perquè,
a part que era un espectacle nou,
el fem dues setmanes
i moltes vegades
la gent ens esperem
a veure què diuen
els que han anat
a la primera
per decidir-nos o no,
i ja estava
absolutament ple,
però és que,
he de dir que jo
l'he vist aquest matí
en la versió escolar,
i m'ha semblat
absolutament fantàstic,
m'ha enganxat,
m'ha semblat,
a veure,
jo he de dir,
entre dins
les meves atribucions
i que tota l'oferta
m'agrada,
però també és cert
que com tots els fills
són iguals,
però hi ha moments
que tens una certa predilecció,
i aquest espectacle
del que no en sabia res,
perquè encara
no l'havíem tingut i tal,
m'ha semblat,
és una manera
d'entrar en el món
de la música
molt intel·ligent,
realment,
com a espectacle teatral
és molt bo.
El podem recomanar
per a nens i nenes
a partir de...
A partir de quatre anys,
exactament,
però jo penso que
si van més grandets
tampoc se sentiran
gens ofesos,
té allò,
molts nivells
de lectura
i aquesta gràcia
és només un espectacle
molt oníric,
mira,
ara tornem a fer l'ini,
va,
o sigui,
fem-ho bé,
és a dir,
tot, eh,
vull dir,
l'ambient
que es crea,
que creen els actors,
té un punt
màgic,
però no allò
dels contes clàssics,
sinó segurament
més del món,
de la imatge,
del món
de Fellini,
crec que
és un espectacle
molt aconseguit,
espero poder parlar
amb la gent
que l'ha creat
per fer la meva
sincera opinió.
Ahir vam fer
la primera representació,
recordeu doncs
que diumenge que ve,
29 de gener,
a les 6 de la tarda,
que també és l'horari habitual
dels diumenges,
doncs tindreu aquest
Acaba't la Sopa
amb un preu simbòlic
de 3 aurets,
un espectacle
recomanat
per a tota la família
a partir de
nens i nenes
a partir de 3-4 anys
segur que els agradarà.
Així que,
com podeu veure,
aquesta setmana tenim
una mica de tot
al Caixa Fòrum
sense oblidar-nos
de l'exposició
que continua oberta
cada dia
de 9 del matí
al 9 del vespre,
aquest Parlem de Drogues
que podeu veure
encara durant
unes quantes setmanes.
Carles Marqués,
moltes gràcies.
A vosaltres.
Ha estat un plaer,
bon felini,
que vagi vol bé el cicle,
seguirem,
ho anirem comentant
a mesura que vagin passant els dies
les diferents pel·lícules
que es projectaran.
Gràcies,
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.
Fins la setmana que ve.