Miquel González, bon dia.
Bon dia, Josep Ardila.
No tenim ja cap problema informàtic,
perquè hem marxat molt ràpid de l'estudi.
Està tot solucionadíssim, gràcies als nostres tècnics preferits.
Sort dels nostres tècnics, eh?
Són tan macos.
Són tan macos.
Un dia us hi tornarem a fer un altre homenatge.
Ja ho vam fer un dia, avui una altra vegada.
Molt bé.
Avui no, un altre dia, vaja.
Un altre dia, un altre dia.
L'última mitjora edició, número 52, avui 13 de gener,
com cada divendres, acabem el matí de Tarragona Ràdio amb un somriure.
Abans, però, de començar, Miquel, recordem, com sempre,
les vies de participació.
Correo electrònic a elmatí, arroba tarragonaradio.cat,
facebook.com barra últimamitjora i twitter.com barra últimamitjora.
Allà ens poden seguir, ens poden explicar qualsevol cosa,
ens poden fer sugerències, ens poden insultar si ho creuen convenient, bueno...
Tot el que convingui.
Sí, qualsevol història.
Nosaltres estem oberts a tot.
A tot, eh? A tot.
Sí, sí, sí, sí.
Molt bé, som-hi, comencem?
Comencem.
Vinga.
La última mitjora.
Pepe, Dillay i Miquel Montserrat.
Pepe, Dillay i Miquel Montserrat, eh?
Sí, sí, sí.
És el tall d'aquest.
Bé, doncs, Pepe, dis-me l'hora, sisplau.
Quina hora és ara mateix?
Ara falten tres minuts per un quart de dues del migdia.
Falten tres minuts, perquè jo ho he de processar.
Tres minuts per un quart de una...
No, per un quart de dues...
Del migdia.
De dues del migdia.
Correcte.
O sigui, la una i dotze.
Molt bé.
Seria.
Molt bé.
Jo em faig un embolic amb això.
I tu, a vegades, també.
Ara passen dos minuts, d'un quart i cinc minuts, de nou del matí.
Aviam, explica'm què vol dir que passa dos minuts, d'un quart i cinc minuts...
A veure, un moment, ho podem tornar a posar?
Sí, sisplau.
Tornem-ho posar, sisplau.
Podem tornar a escoltar?
No?
No ho podem tornar a posar, no.
Ara ho recupera el Lluís.
Vinga, tornem-ho posar.
Ara passen dos minuts, d'un quart i cinc minuts, de nou del matí.
Aviam.
Jo entenc que són i vint i set.
Ah, però no.
No?
Passen dos minuts, d'un quart.
Ah, no, i vint i dos.
Ara passen dos minuts, d'un quart i cinc minuts, de nou del matí.
Vale, clar.
Són i vint i dos.
Un quart i cinc, són i vint.
Has de sumar un quart i cinc, vint, més dos set.
A veure, amb això què em vols dir?
Aquella hora del matí...
M'en porto una.
És que, clar...
Què em vols dir?
Aquella hora del matí la gent no està per sumar tant, no?
A les nou i vint i dos.
Jo no estic per fer un quart i més cinc, aviam.
Però a l'hora s'ha de dir correcte.
Quinze, més cinc, vint, més dos, vint i dos.
Me'n porto una.
Vale.
I vint i dos.
Fantàstic.
Sí.
Les nou i vint i dos.
Sí, sí, sí.
No, les vuit i vint i dos.
És que, clar, jo, en veritat, no m'hi hagués sabut fer mai.
No.
Li explicava un dia a un company amb un dibuix d'una rodona
que quan hi havia un quart pintat
era que encara en faltaven tres per les quatre,
que no ens aclaríem, que bé, no ho he sabut mai.
Doncs era això, eh?
Era aquesta hora, eh?
Exactament.
Perquè, clar, al matí la gent com a molt ràpids
potser no està per sumar, no?
Doncs bé, ara ja tenim les vuit i dos.
I ara l'altra pregunta.
A quin dia estem avui?
Avui és per fi divendres.
Per fi, eh?
Perquè portes tota la setmana esperant-ho.
I després, com cada divendres,
després de les parades nadalenques...
Dimarts.
Ai, com cada dimarts.
Encara no som a divendres.
Ahir ja vaig dir que era divendres.
Jo és que ja tinc gaza que sigui divendres, aquesta setmana.
Doncs no, encara és dimarts.
Encara és dimarts.
Com cada dimarts, m'ho vèiem dir,
tenim l'espai de la biblioteca,
després de les vacances nadalenques, així.
Què has de fer avui?
Era dimarts.
Què has de fer avui?
No, jo és que els dimendres m'agraden
perquè ja arriba el cap de setmana
i, escolta, si dilluns ja penses que és divendres,
passa més ràpid la setmana.
És un altre ambient, no?
Sí.
Hi ha un altre ambient.
I bé, aquesta setmana ja ho sabeu,
deixem de parlar de mi,
no de parlar de la Laura Casas,
i és que ja ho sabeu que aquesta setmana,
per exemple,
hem tingut nous fitxatges a l'nàstic
i clar,
ens hem de començar a acostumar als nous noms.
I a la Laura,
el del nou fitxatge a baix,
no li acabava de quedar clar.
Discutem.
El nou del vespre amb Ababaídos,
davant del celta.
Nom propi a Canàstic en les últimes hores,
el de Miquel Olbegozo.
Gozo, gozo, gozo.
Gozo, gozo, gozo.
Gozo, gozo, gozo.
Gozo.
Gozo.
El davanter d'Azpeitia,
que des d'aquest dilluns al matí ja...
Gozo, eh?
S'ho passa bé la Laura.
Orbegozo...
Aviam, espera,
que ara no m'aclareixo ni jo.
Orbegozo és, no?
Miquel Orbegozo.
Orbegozo.
Sí, d'Azpeitia.
Doncs nuestro gozo...
Déu-n'hi-do el que hem arribat a fer
per una paraula poc mal dita.
Vaja.
Déu-n'hi-do.
És que aquesta setmana...
Últimament estem agafant les paraules
una mica amb pinxes, eh?
Amb pinxes, eh?
Sí, sí.
Això és que ho fem tots molt bé.
Ho fem, home i tant.
Alguna cosa hem de treure l'última mitja hora.
Per cert, tu te'n recordes que un dia
Carme Crespo fa temps
se'ns explicava com es deia
el vocalista del Canto del Loco?
Us recordes o no?
No.
Sí, home, que es dèiem Dani Martín.
Ah, Dani Martín.
A l'estiu.
Sí, sí, sí, sí.
Doncs atenció, perquè Ricard Lagoz
ens dona una altra versió.
Veu de l'exlíder del Canto del Loco,
ara en solitari.
Avui és notícia perquè avui presenta,
avui fa un concert al Palau de la Música
de Barcelona,
presentant precisament el seu darrer
treball discogràfic.
Amb Dani Martín.
Dani Martín.
Dani Martín.
Dani Martín.
Tanquem la primera hora del programa.
Dani Martín.
Dani Martín.
Dani Martín Osborne.
Com bé.
Dani Martín, molt bé.
Doncs ja està.
Fantàstic.
Aviam.
Torna-hi, torna-hi.
Tornem-hi, tornem-hi a parlar de tu,
perquè avui, clar,
com la setmana passada no vas estar,
que no ho hem comentat encara,
que la setmana passada
et vaig abandonar una mica així,
bé, de fet vaig tenir company,
vaig tenir parella igualment,
amb el Ricard,
llavors ens vam passar.
Bueno, fantàstic.
tornem a parlar de tu,
perquè aquesta setmana
jo no sé si feies una unió de paraules
o directament anaves per uns altres camins,
escolteu.
No ho sé.
La Fundació Bonnit
atén 140 sense sostre
durant els dos primers mesos
de la campanya d'hivern.
Es tracta de persones
amb realitats i perfils ben diversos,
però en un 90% dels casos
són homes que fa temps
que es troben a l'atur
i amb famílies desestructurades.
El percentatge més elevat
és el de personatges...
Com?
De personatges...
De personatges...
F...
El de persones immigrants
provenents del nord d'Àfrica
o d'altres països d'Europa,
tot i que creix la demanda
entre la població autòctona.
Demana perdó.
Aguantant estoicament
fins al final, eh?
Demana perdó.
Personatges, eh?
Clar, queda una mica lleig dir-ho, eh?
Jo crec que vas mesclar
percentatges amb persones.
Amb persones.
I en va sortir personatges.
Ja passa això.
N'altros sí que som uns personatges.
Ja ho pots ben dir, ja ho pots ben dir.
I jo no sóc l'únic que m'enganxo
i tampoc a l'Obrecases.
També l'Anna Plaza,
la nostra companya d'informatius,
que aquesta setmana
s'enganxava així a l'informatiu.
I mateix.
I en esports, Quimpons, bona tarda.
Bona tarda.
Avui heu de parlar de sorpreses
per la convocatòria del Nàstic de Màdigo.
Sí, perquè no hi és túnic.
El passa que l'Anna Plaza
s'enganxa i comença a riure
ella sola a l'informatiu.
I ja no hi ha qui va parir, eh?
Ja no hi ha qui va parir.
Vinga, canviem de tema.
Vinga, va.
La sintonia és de l'última mitja hora,
que ens porten a parlar ara
de la Teresa Ortega.
Home, avui Déu-n'hi-do, eh?
Jo, o a l'Ana, o a la Baura, o a la Tere.
Avui estem fent variadet, variadet, eh?
Escolta'm, i tu?
És que jo la setmana passada...
Saps què passa?
Que la setmana passada
va ser un monogràfic
Miquel González i Ricard Laod.
Ah, d'acord.
Ja us ho hem fet tot la setmana passada.
Sí, hem de descansar.
Clar, aquí surt tothom menjar el Miquel.
Jo m'equivoco com el primer i com l'últim.
Vinga, ara va Tere.
Sí, la Teresa Ortega que...
Clar, reia a la darrera retransmissió
del Nàstic Murcia.
I la veritat és que un tema
que, aviam, se li va escapar el riure...
No era massa per riure, vaja.
No era massa per riure, no, escoltem.
José Luis Martínez
és la mascota, eh?
Com la mascota!
S'identifica així,
he estado en el hospital
con la abuela,
se me ha roto la tibia,
que la están operando.
Por favor, pero esto qué?
Pues tiene un izol, eh?
Y un fuerte abrazo,
no ha pogut seguir el partido
porque estaba...
A l'hospital, eh?
A l'havia, sí.
Al José Ros Palomares,
los reyes...
És l'àvia, eh?
La que s'ha tancat la tibia, Tere?
Sí, sí.
Sí, va, va.
Ay, señor.
Y al José Ros Palomares
diu que los reyes
nos han traído carbon.
Clar, aquí hi ha un problema, Pepe,
que és que nosaltres,
quan diem la paràbola mascota,
recordem aquella antiga pífia.
Sí, i d'aquí veu riure de la Tere, segur.
El Nàsticus, no, no, seguríssim.
De fet, ja ens ho va dir,
que li sabia greu,
perquè, clar,
s'estava parlant d'un tema seriós
i a vegades, doncs,
el riure és el que passa.
Surt sense bo.
Però, clar, recordes aquell dia
que la mascota va trucar al Nàsticus,
va trucar a la porra,
i, clar, d'aquí veu riure, eh?
D'aquí veu riure.
Enviem-li una salutació al Nàsticus.
Sí, home, una abraçada, eh?
Des d'aquí.
Ja, també.
Més coses.
Vinga, ara parlem del Jordi
i del Quim Pons.
Sí.
que parlaven contra alguns dels jugadors
a l'última...
Transmissió del Nàstic.
Transmissió, escoltem-ho.
A on li falta un pomet, eh, Quim?
Bueno.
Li falten tantes coses, pobra,
que em sap greu.
Va, pilota que ha sortit fora,
el servei de banda que serà a Faurer,
l'Almur,
si estem al 35 a mida,
el 36 de la primera,
per del Nàstic.
Tercer gol del Valladolid.
És d'aquells jugadors
que et fa ràbia, eh,
que no hi ha sortint les coses,
perquè hi ha jugadors
que són uns...
Perdó, eh, uns vividors.
Us ho matats.
No, no, però que...
Digue-ho directament.
Uns dropos.
Uns dropos.
I que tenen sort.
I no és el cas de Pereó.
I no és el cas de Pereó, exacte.
És un tio que socurra,
que treballa,
que lluita,
que brega
i que, hosti,
no li entren.
Però com li pots dir a un jugador
que ets un matat?
És que, clar, vull dir...
Home, per favor.
A més, aquí hi ha una cosa
molt interessant, Pepe,
que és la següent.
Per baix del tall
se sent en la Tera Ortega
allò parlant.
Gol del Valladolid.
Però com a molt...
Amb una veu estranya.
Sí, sí, sí, però...
Tu creus que era ella?
A més, com a molt abandonada,
ningú li fa cas, no?
I ella va fent així
la retransmissió, però bé.
Això ens ajuda a obrir
el nostre especial
en constipats
aquesta setmana, no, Miquel?
Doncs sí,
amb una pregunta.
Qui presentava
el partit del Nàstic
el passat dissabte?
Què tal?
En punt són les 5.
Bona tarda.
Benvinguts al Sempre Nàstic.
Tornem després de festes.
Amb molt poca veu, disculpin,
però amb l'esperança
que tot vagi millor
per a tothom
i en concret pel Nàstic.
Per tant,
de seguida
els de Tarragona Ràdio
serem en directe.
Hola, Tera Ortega.
Bona tarda, senyores i senyors.
Abans, que res,
cuida't la veu, eh?
Què veus?
El Lluís que m'ha pujat els greus, eh?
Ha pujat...
Estàs molt encostipada.
Ja ho veig.
Lluís, Lluís...
Estava encostipada.
Lluís, com és?
Lluís, com és?
Lluís, com és?
Li vas pujar els greus
a la Tera Ortega?
Mira, ara me'ls ha pujat a mi.
Ui, ui, ui, ui.
M'estic tornant una mica boig.
Que estrany que queda, això, eh?
Queda molt estrany.
Sí, sí, sí.
Realment pots canviar
la veu d'una persona
només pujant-li els greus.
És fàcil.
Un dia ho provarem,
que tenim una màquina allà
que també fa aquestes coses.
Ah, doncs ho provarem.
I a la segona part,
la cosa continua.
Una sopa freda,
molta burba.
Pobre Tera Ortega.
Sopa fria,
és el que necessitaria
en aquests moments.
Calenta.
Me caliento tocando las palmas.
dels M-Clan,
Jordi,
sonava la cançó
marcat del Pino
del Numància
per empatar el partit
al mini.
Barça 1,
Numància 1,
minuts 72.
McLein, eh?
McLein, McLein.
Te n'acord de l'Clan o no?
McLein.
Hosti, Déu-n'hi-do.
McLein, McLein.
Té et bec fumuda, eh?
El fe que tinc aquí
l'Àngel García
que et vol saludar
perquè està preocupadíssim
pel teu estat de salut.
Àngel García,
ha preguntat
qui és aquesta noia que parla.
La jovenzuela Tera Ortega.
Bona tarda i bon any.
Bona any.
Bona tarda.
Que heu canviat
a la locutora del...
Sí, hem fitxat
un poltergeix.
Un poltergeix, sí.
Mira què passa, xata.
I fa l'aturada nadalenca.
Què t'han fet?
Què t'han fet, aquesta gent?
Res.
Ai, ai, ai.
No diguis res, no diguis res.
Tere, guarda't la veu
per quan hi hagi gols
en aquesta jornada de...
Però el que hauria d'explicar
a Tera Ortega
si això encara dura
de cap d'any
o de què va, això?
Això, això, això.
Això és el que hauria d'explicar,
realment.
Res, clar.
Tere, alguna cosa a dir o no?
No, no puc.
Va superar, va.
Ja, ja em trucaràs, Jordi,
demà al matí.
Ja em trucaràs, ja.
Ja em trucaràs, ja.
És que, clar,
com se posen amb Tere Ortega
i damunt
preguntant-li
si encara tenia ressaca
de la nit de cap d'any?
Amb la seva veu
que va venir a treballar estoicament.
Bé, però
parlem de més encostivats,
de més afonies.
Més afonies...
Més afonies perquè
havia de canviar la música
en Lluís Comer
i jo no me l'havia adonat.
Doncs...
Sí?
Vaig jo?
Vinga, va.
Vinga, doncs jo.
Mar Pérez,
col·laboradora del programa
Ja Tardes,
també estava encostipada
aquesta setmana.
Ja et dic que aquesta setmana...
Què ha passat, aquesta setmana?
Tothom estem fatal.
Bona tarda, Mar,
i bon any nou.
Moltes gràcies.
Oi, que m'ha sortit
la gola així una mica rara, avui, eh?
Perdona'm.
Jo que sí que tinc la gola rara
perquè a mi els reis
m'han portat un encostipat.
Oh, per què has enganxat
a aquestes coses, dona?
Perquè anava escotada
per cap d'any.
Déu-s'hi.
I on vaig anar?
A casa meva.
Clar, aviam,
vull dir, un moment, un moment.
Per molt escotada que vagis,
Mar Pérez,
si fas el cap d'any
a casa teva,
si no surts,
no passaria res.
Aquí segur que hi ha
alguna cosa que no ens va explicar.
Aquí hi ha alguna cosa...
Aquí hi ha gat amagat.
I també el Ricard Boz,
el nostre director,
estava afònic aquesta setmana
i si no us cooteu.
d'aquests un dies
amb molta gent
amb problemes de veu,
amb constipats,
refredats,
grips,
virus fins i tot intestinals.
Ens ho han comentat
aquests dies
des dels centres
d'atenció primària
que tenim una part
de la població
realment afectada
per algun petit problema,
per alguna patologia
relacionada
amb aquesta època invernal.
i a més a més
amb aquests dies
en què tenim
un contrast
de temperatures
força evident.
A ell se li nota poc,
de totes maneres.
Sí, tampoc no se li nota gaire.
No se li nota gaire.
No, no, no.
Se'm nota més a mi, no?
Fins i tot tu
tenies problemes amb la veu.
No sé si era exactament d'afonia,
però alguna cosa passava.
Home s'ha mort
després de ser...
de ser...
Què passa?
De ser...
apunyalats en un bar.
Un moment.
Aviam,
què passava?
Perquè aquí et va agafar
com un...
Allò que se't marxa
va veure en sec
i passa el que passa.
Doncs sí.
Mira, parlant de marxar,
ho lligarem molt bé, això, ara.
Marxem cap a l'any 2002.
Vinga,
la màquina del temps.
Què va passar l'any 2002?
Doncs l'any 2002,
l'excompanye
d'aquesta casa,
Alberto Lles,
tenia
un petit incident
en directe.
Iniciem la crònica esportiva...
Perdó.
Iniciem la crònica esportiva
parlant
de l'actualitat del...
Això sí,
quan et veu un estornut
sí que és fotut, fotut.
A mi em preocupa
perquè a vegades
allò que saps
que t'ha de venir
que està a punt
i no...
I no surt,
i no surt.
I ho intentes...
I ho intentes parar,
però bé.
I això...
Ens estem posant
en un camp.
També li passava
al senyor Burgazer,
el que va ser president
del port de Tarragona
l'any 2006.
També tenia problemes
amb la tos.
Que el posar a filar
l'agulla serveixi
per començar
a treballar.
A treballar.
Perdona.
Déu-n'hi-do.
Doncs sí, sí.
Tenia problemes
amb la tos.
Avui especial
en constipats,
especials afonies
i especial veu.
Un consell.
Aquest cap de setmana
descansem tots
un gotet
de llet calentona
amb una mica
de llimona i mel.
Allò ben calentet.
Molt bé.
I a fer llit.
I dilluns com a nous.
Escolta'm,
tenim alguna cosa més o no?
No, ja està.
Ah, ja està.
Ja hem acabat.
Se t'ha fet cur avui?
Sí.
I mira que hem ocupat
tota...
No, espera't,
és veritat,
és veritat,
és veritat,
és veritat.
Recuperarem per petició popular
i per petició nostra
el muntatge
que presentàvem
la setmana passada.
Joan Maria Bertran
Featuring Aqua
Happy Boys
and Happy Girls.
I amb això marxem ja?
Ens acomiadem?
Sí,
amb això ens acomiadem,
no?
Vinga,
bona setmana.
Adéu.
Atenció,
atenció,
atenció.
Happy Boys and Happy Girls
will be
We are the Happy Boys and Girls
Happy Boys and Happy Girls
will be
So happy, yeah,
so so happy, yeah.
Happy Boys and Happy Girls
No,probable, yeah,
happy girls
I feel happy.
Gracias.
Vaya, eh?
Vi ja.