TEMS DE TERTULIA
TEMS DE TERTULIA
TEMS DE TERTULIA
TEMS DE TERTULIA
TEMS DE TERTULIA
TEMS DE TERTULIA
Sí, sí, sí, perquè és inaudit que portem ja un any en aquesta negociació.
Tenim altres alternatives de negociació i d'arribar a una solució bona per tots.
Sí, sí, sí.
Partint de la base que als grups polítics de l'Ajuntament no els ha agradat mai parlar molt públicament d'aquest debat,
perquè és un tema de negociacions difícils amb propietaris i la multinacional,
sé que m'agradaria conèixer, en fi, ràpidament la seva opinió sobre el retard o la lentitud segurament amb la que s'estan produint les negociacions,
a partir de les informacions a les que disposin, per exemple, els partits que estan a l'oposició.
Jordi, per exemple, el teu cas?
Nosaltres hem sigut molt prudents en aquest tema, mai hem dit res en públic, ni mai, tot i que hem tingut de vegades algun ensurt,
mai ho hem fet públic.
Totes les negociacions aquestes són complicades, amb el Corte Inglés també va haver complicacions, fins i tot des d'on aniria,
després quan es va decidir també van tenir complicacions allò amb els del carrer Marqués Guadeljelú i amb els propietaris,
i van tenir unes certes complicacions.
Ja veurem, això és que a jutjar-ho fins que s'acaba el procés és complicat, perquè pots complicar més les coses que no pas ajudar.
Creus que l'Ajuntament, o creuen, i és una pregunta també per tots, que l'Ajuntament hauria d'insistir molt,
o aquesta és una negociació molt entre empresa i propietaris?
L'Ajuntament, que faci l'equip de govern, que faci el que cregui el millor per tot aquest procés,
i esperem que surti definitivament bé, perquè crec que reforçaria la capitalitat comercial de Tarragona.
A mi se m'escapen també els motius exactes o les raons exactes d'aquesta falta d'acord.
El que passa és que tens aquesta sensació de déjà vu,
aquestes històries que s'anuncien com una cosa que ja està pràcticament solucionada,
que és una qüestió de dies, que tot està arreglat, i després resulta que no, tires enrere,
i això és una cosa que hem vist tantes vegades, tantes vegades en aquesta ciutat,
que t'agafa aquesta sensació que no s'acaba de definir mai res.
Que l'alcalde està emprenyat, bé, doncs no ho sé, em sap molt de greu que estigui emprenyat,
però que no s'emprenyi tant, i que sigui més prudent quan fa un anunci
que una cosa ja està solucionada, si no està solucionada,
i que no perdi la paciència, sinó que intenti arreglar-ho,
perquè és que jo no sé exactament ja què passa en aquesta ciutat
amb tots aquests projectes que s'anuncien, s'anuncien, s'anuncien com a segurs,
després s'ajornen, després sempre surt algú que té la culpa
que les coses no acabin de quallar,
i després són coses que s'han de portar amb molta discreció,
doncs siguem també discrets quan anunciem que està solucionat,
siguem-ho de sempre.
Javier, com ho veus?
Molt bé, com a tinguin el company de la Mallor...
Ah, no, sí, Fabier i Javier, bé, és igual.
Ja fa pràcticament un any el diari publicava...
La multidocenal i que ja tenia previst a obri sotell de la ciutat de Tarragona
d'agost 2015, així lo confirmó el diari de Tarragona,
el diari de l'alcalde Josep Félix Ballesteros,
que n'asseguró que les negociacions entre l'Ajuntament o l'Ajuntament Sueca
marxen per un molt bon camí.
Sí, també ho vam dir nosaltres.
Fa pensar, això.
I també ho va dir la multinacional sueca, eh?
I portaveus de la multinacional també han parlat, eh?
Sí, però que fa pensar, una mica el que dic jo crec,
que això s'ha de portar molt discretament,
perquè quan se fan anuncis d'aquests
i després les coses no surten com han de sortir,
creem un malestar entre la població.
Jo estic una mica amb el que diu el Jordi Roca,
que evidentment nosaltres crec que no hem de ficar pels llocs,
al revés, hem de deixar que les negociacions flueixin
i que al final s'acabi de la millor manera possible,
perquè si no sabem els culpables del que pugui passar,
perquè al final aquí es buscaran culpables,
si al final no surt les coses bé,
que desitgem que no passi, que surtin bé.
I una mica amb el que diu Larga,
no anunciem una cosa,
és que això abans de les eleccions municipals de l'any passat
ja es donava per fet.
I què ve a Tarragona?
Això són les negociacions.
Escolta, no fem política d'una cosa
que després no volem fer política,
és a dir, al final la ciutadania se'n cansa d'això,
perquè la gent es fa il·lusions,
mira, que bé, aquí tenim una Ikea a Tarragona,
avui sembla que ho té incomplicat,
demà potser tornem a tenir Ikea.
Jo crec que els partits polítics d'això han de ser molt discrets
i deixar que l'equip de govern treballi de la millor manera impossible,
però que no polititzi el tema,
perquè és complicat polititzar un tema així.
Equip de govern, Javier Villamallor.
Jo diria, és que bàsicament estic d'acord
amb el que estan comentant els companys,
jo crec que hi ha un element en qualsevol negociació
per l'arribada d'una gran superfície
que cal ser molt discret.
Jo crec que se li han de deixar els anuncis oficials
d'arribades i entrades en funcionament
i inici de les obres a l'empresa,
perquè és l'empresa la que juga els seus diners,
la que aprova el seu Consell d'Administració
a l'apostar per Tarragona
en detriment d'una altra ciutat,
i per tant són les empreses les que al final ho han d'anunciar.
També és veritat que jo parlo des de la meva curta experiència
com a regidor, set mesos,
que la pressió dels mitjans és molt forta en aquest tema.
A mi i a d'altres companys del consistori
és constant la referència en els mitjans locals
per donar dates i la pressió per dir
quan arribarà, quan es posarà la primera pedra.
Clar, aquesta pressió que intentem apaivagar
i s'uslallar, doncs a vegades
si a sobre, com és el cas de l'alcalde
i la resta de membres de l'equip,
s'estan implicant de valent
o ens estem implicant de valent en que això qualli,
doncs clar, al final aquesta pressió provoca
que una declaració com la de l'alcalde de l'altre dia
de dir, home, tenim un problema
amb un propietari,
hi ha molts propietaris,
tothom sembla que està d'acord
amb un terreny, amb unes condicions determinades
i això s'obstaculitza
per part d'un únic propietari,
doncs, home, és per perdre la paciència,
sobretot perquè no és la primera vegada
que s'estan fent esforços de mitjancers
entre l'Ajuntament i els propietaris,
cosa que és un paper ingrat,
perquè si tinguéssim la capacitat
des de l'Ajuntament de solucionar el problema,
s'hagués solucionat directament,
però aquí estem parlant de persones
que tenen unes propietats
amb unes determinades expectatives
d'ús d'aquelles propietats
i jo crec que estan negociant
en un procés, en un litigi gairebé diria
no judicial, però sí un contenciós
per negociar a l'alça
les condicions de venda.
I, per tant, aquestes dificultats
de la negociació
provoquen certa incomoditat
en l'Ajuntament
perquè nosaltres estem fent
la nostra feina,
però, bueno, manca
només un propietari
que està posaculitzant el tema.
Jo agraeixo, sobretot,
que d'això no ho fem política,
és estratègic, com deia el Jordi,
per reforçar la nostra capitalitat comercial
a l'arribada de l'Ikea,
que confirma una tendència
que fa uns anys
ja va exemplificar el Corte Inglés
i, escolta, i que sortirem guanyant
perquè cosirà la ciutat
en aquell espai,
millorarà accessos
i, per tant, potencial econòmic
a la banda de Gavarres
i Ponent,
i, per tant, és una notícia positiva.
O sigui, continuem amb la discreció
i no perdem la paciència.
Segurament hi ha un gran interès
dels mitjans de comunicació
i també un gran interès
de la ciutadania
en aquest context de crisi,
perquè, clar,
seria una oferta de llocs de treball.
Ho dic perquè recordo
l'última línia directa
amb l'alcalde
en què els ciutadans li pregunten
i una de les preguntes
que reiteradament li fan a l'alcalde
és moltes vegades
escolti,
quan vindrà l'Ikea
i també l'última vegada
que l'alcalde va respondre
aquesta pregunta
en aquests estudis
també va donar a entendre
que estava emprenyat
en aquesta situació.
I, clar,
que l'alcalde digui públicament
davant dels mitjans de comunicació
d'uns micròfons
que està molt emprenyat
en aquest tema,
doncs, home,
pot crear aquest debat
que avui els hi proposo
o aquest tema
en la tertúlia,
tot i que ja he dit
des del principi
que sabia
que aquestes negociacions
i aquest tema
s'ha de portar
a molta discreció.
En qualsevol cas,
Jordi Arga,
què voleu comentar?
El senyor Villamayor,
ante el defecte
de pressionar
la virtut de dar l'Argas.
Si els periodistes
demanen dates
i no es tenen,
que no es donguin
perquè el mandat anterior
va ser un constant
abans de l'estiu,
després de la tardor,
quan arribi l'hivern
i semblava més
un relat literari
que no pas
una gestió
d'equip de govern.
Li ha passat a vostè
també amb el pla de polígons
que el va anunciar
per abans de gener
i no el té.
Finals, finals de gener.
Han de ser...
Finals de gener
i som al març
i no el tenim
i hem de ser prudents
en aquests temes
perquè el pla de polígons
no és cap dalt
però hi ha moltes coses
que...
No, és cap dalt.
Si vol, després en parlem.
Equivocar-se amb la data
no és cap dalt,
no és vital
però en algunes coses sí que...
Això ens portaria
a una reflexió, perdona Jordi,
sobre que vivim en una societat
en què tot és un calendari, no?,
a continu
i tots sempre volem dates, eh?
Sí, però que al final...
En què tots segurament
tenim les culpes, eh?
Polítics, periodistes
i ciutadans
que tothom té molta pressa per tot.
Quan ets petit
la imatge del polític
és tallant cintes.
Ara no,
ara és anunciant coses
que encara no s'han ni començat.
I el tema de l'IKEA
hi ha una cosa molt clara
i és que quan un portaveu d'IKEA
fa unes declaracions
està defensant els interessos d'IKEA
no dels ciutadans de Tarragona.
Ho dic perquè
si es va mirant
a altres indrets
a Andalusia
també volen obrir centres
també
ells defensen
a l'empresa.
Clar, les companyies
d'alguna manera
s'hi diuen que, clar,
busquen els seus interessos.
El que no podem caure
és amb el parany
de defensar els interessos d'IKEA
pensant que defensem
els interessos de Tarragona.
Arga, què volies afegir?
Home, els periodistes
fan la seva feina.
La feina dels periodistes
és estrenar tota la informació
que puguin
i fer totes les preguntes
que puguin.
El que passa és que aquí
a veure els polítics
jugant també
amb l'interès
que puguin tenir
els periodistes
de donar dates
i tots d'alguna manera
estan jugant al mateix lloc
i és normal.
Els uns treuen informació
i els altres
aprofiten
que els periodistes
fan la feina
de treure informació
per col·locar
la informació
que volen col·locar.
En tot cas,
sí que és veritat.
Estic d'acord
que les coses
s'han de portar en discreció
però a vegades
quan parlem de discreció
sembla que el que estem dient
és amb secretisme
i no és això.
Vull dir,
se poden explicar
totes les coses
el que passa
que raonablement
i d'una manera
molt oberta
tenim això,
falta això,
falta allò,
no podem posar dates
perquè no hi ha dates,
esperem que surti bé
però
hi ha aquests problemes
de base.
Recordo més
darrere fons
que en aquest tema
sempre hi ha hagut
l'ombra de la ciutat de Reus
i de l'interès de Reus
per emportar-se
aquesta inversió.
Aquesta història
de parlar sempre de Reus
i de treure la rivalitat
amb Reus
que nosaltres volem això
però que els de Reus
no volen prendre
també és una cosa
que sona tant ja
carri inclòs
s'ha fet servir
tantes vegades
d'alguna manera
per fer pinya
a tota la ciutat de Tarragona
contra Reus i tal
que és que ja no cola.
Aquí tenim un problema
amb la definició
de les coses
dels equipaments
de les infraestructures
que volem
que sempre són calendaris
que es van ajornant
i sempre surten problemes
que són problemes
de propietaris
són problemes
d'altres administracions
coses d'aquestes
que sembla
que venen de fora
i que no deixen
que les coses
se facin
i em sembla
que això ja genera
una sensació
amb els ciutadans
d'indefinició
que no és bona.
A veure, ràpidament
i camírem de tema.
Jo crec que
hem de fer
temes de ciutat
no els hem de polititzar.
Temes de ciutat
com són Ikea
com han pogut ser
el Corte Inglés
com van ser
Tarragona 2017
en jocs des Mediterrani
això no s'ha de polititzar
això són coses
de ciutat
i els grups polítics
han anat tots a una
i ningú
es pot apuntar al tanto
perquè si algú
intenta apuntar-se al tanto
d'una qüestió
d'aquestes
li pot sortir malament
perquè recordem
el Corte Inglés
va començar
a l'època
quan governava
en Convergència
i l'Unió PP
i la va inaugurar
el PP
els Ballesteros
i evidentment
el Corte Inglés
és un tema de ciutat
pot passar el mateix
amb els jocs del Mediterrani
pot passar el mateix
amb Ikea
crec que l'equip de govern
hauria de donar-se
més suport
amb els que no estem
a govern
i explicar-nos
la situació real
i tots una una
perquè realment
això no està passant
Acabem?
Javier?
Vols afegir alguna cosa
sobre aquesta qüestió?
No, em refermo
amb el tema
la pressió periodística
i ciutadana
ara et demanaria
si resoldrem aviat
el tema
però evidentment
que no ho penso preguntar
No, jo crec que
a vegades
és primer
la gent
legítimament
té interès
en conèixer
dates exactes
d'una gran notícia
per a la nostra ciutat
i per tant pressiona
és que la crisi econòmica
més
recordem el context de crisi
és important
Però podeu donar dates
o no?
No, segurament no
Podríeu donar una data
per dir què?
Jo no les donaré
igual que porto 6 mesos
Ara el Jordi
vol fer de periodista
Vinga la punxa
Vinga la punxa
Digues, digues
Javier
No, no, no
vull dir que
que surten impultanables
que surten complicacions
que a vegades
ja
en una operació
on estan participant
tants propietaris
l'administració local
i una empresa
quadrar això
és complicat
Jo estic convençut
que
anem pel bon camí
Ara
ja n'hi ha prou
i no parlem tant
de Reus
perquè és que
estic amb larga
és molt recorrent
en l'argumentari
col·lectiu nostre
ojo, ojo
perquè
l'Ajuntament de Reus
s'ho endurà
Doncs escolta
els companys de Reus
el que volen és
potser per la seva ciutat
i competiran
per tenir allò
com és
lògic
i legítim
i nosaltres
el nostre
i nosaltres
a treballar
amb discreció
i per assegurar-nos
l'arriba de l'Ikea
Doncs vinga
els hi proposo
un altre tema
d'aquells també
de ciutat important
arran de la visita
que feia ahir
la ministra de Foment
a Barcelona
Podem pensar
que té a veure amb Tarragona
però clar
tenint en compte
el debat
de les últimes setmanes
sobre la qüestió ferroviària
la sortida
de les mercaderies
del port
ahir la ministra de Foment
va visitar
el port de Barcelona
va parlar també
de l'aeroport
recordem que és
la segona visita
que la ministra de Foment
Anna Pastor
fa a la capital catalana
i va parlar
això també
del port de Barcelona
va dir que confia
que les connexions
definitives
del port de Barcelona
es podran licitar
abans d'acabar l'any
recordem que el port de Barcelona
una mica
com el de Tarragona
també necessita
tota una sèrie
d'infraestructures
perquè a més
molt aviat
inauguraran
obriran
la terminal de contenidors
em sembla que diuen
que és la més gran
d'Europa
això recordem
és el que deia ahir
la ministra Anna Pastor
Hay que llevarlo
al Ministerio de Medio Ambiente
perquè saben que el dia
que tenia
ha caducat
perquè el enlentecimiento
de la Administració
ha hecho
que el propio proyecto
este caducat
que té la cosa gracia
per lo tanto
vamos a movilizarlo
esta semana
ja
vamos a hablar
con el Ministeri
de Medio Ambiente
se le va a remitir
de forma inmediata
i a partir de ahí
tenemos que diseñar
el proyecto
para la licitació
i la puesta en marcha
de esas infraestructuras
que estamos hablando
de más de 470 millones
de euros
quan la ministra
parlava d'un projecte
que ha educat
parlava d'un estudi
de l'impacte mediambiental
que s'havia fet
amb l'anterior govern
ja fa molt de temps
que ha educat
i que ara
obliga a tramitar
el nou estudi
d'impacte
mediambiental
d'aquesta connexió
definitiva
viària
i ferroviària
del port de Barcelona
tenint en compte
de l'actualitat
del port de Tarragona
em sembla que és
prou interessant
analitzar aquesta visita
de la ministra
a Barcelona
i com veuen
el panorama
des de Tarragona
pel que fa
el que ens afecta a nosaltres
Jordi
el PP
la ministra
ja va parlar
fa uns dies
en una comissió
va dir que també
aquí es faria
un estudi informatiu
en els propers mesos
s'està fent
el que passa
que són estudis
que triguen
els mesos que triguin
però clar
tenint en compte
del que parla
de Barcelona
i de la indefinició
de calendaris
podem pensar que
no
allò que deia el Javier
lo nuestro
lo nuestro
va per llarg
evidentment
i perdó
pel barbarisme
el corredor
del Mediterrani
doncs està
seguint el procés
que es va encetar
ja fa dies
ara s'està fent
l'estudi informatiu
el problema
és de l'obra pública
és que
doncs
té uns terminis
que de vegades
se't poden fer
molt llargs
però la gran pregunta
és
tenim diners
l'estat
el govern central
té diners
per afrontar
aquestes obres
sí
no tants
com potser
fa
4 anys
però sí
s'haurien de fer
Arga
com ho veus?
si el Jordi
diu que té diners
i que té voluntat
jo vull creure
en Jordi
el govern
no Jordi
tu no ho sé
ni t'ho preguntaria
home
no sé
però
donaríem per acabat
el debat
sobre el tercer fil
després de les paraules
de la ministra
de fa uns dies
a la comissió
de Foment
al Congrés dels Diputats
dient que
ara
s'està fent
aquest estudi informatiu
de la línia
Reus Roda
i que per tant
tranquils
que això anirà ràpid
a veure
si la línia Reus Roda
va ràpid
la línia Reus Roda
evidentment
és el que és
la solució definitiva
per tot el tema
de les mercaderies
i no només
de les mercaderies
també per acabar
de racionalitzar
tot el transport
de viatgers
que és una cosa
que sovint
se deixa de banda
i que és important
de fet
les declaracions
de la ministra
són la cosa
que són la cosa més concreta
que hem tingut
en molt de temps
sobre el futur
de la línia Reus Roda
les coses com són
són la cosa més concreta
que hem tingut
en molts anys
respecte a una planificació
que ja està dibuixada
i que és la planificació
que tots volem
que sigui la definitiva
espero que tots
volem que sigui
la definitiva
també és veritat
però que hi ha elements
d'incertesa
perquè aquesta senyora
en sé
que aposta
per la prioritat
del corredor
del Mediterrani
després treu
el corredor central
i que tinguis
aquesta sensació
que vol quedar bé
amb tothom
i que no acaba
de prioritzar
una cosa concreta
l'entenc
l'entenc
com a sensació
que pugui
que pugui existir
però aquí també ve
la possibilitat
del territori
de posicionar-se
per reivindicar
donem un marge
de confiança
a la ministra
jo més que marge
de confiança
actitud molt proactiva
i molt beligerant
en que
el que ha dit
la ministra
que la línia Reus Roda
està en període
d'estudi
i que la licitació
serà immediata
està molt amatents
que ho compleixi
no tant confiança
sinó insistència
Javier
Quintana
bé
un any
és molt de temps
els donem un marge
de confiança
o no
a la ministra
un any
és molt de temps
dos és més
cinc anys
per treure mercaderies
de Porta-Ragona
potser anirem
una mica tard
perdona Javier
afegeixo que divendres
en una entrevista
en aquesta casa
el diputat Alejandro Fernández
va dir que
creu que
un termini
de cinc-set anys
per tenir la línia Reus Roda
en ple funcionament
seria raonable
cinc-set anys
ja sé que és una forquilla
jo el que dic
és aquest
el que nosaltres
de Convergència i Unió
proposem
és evidentment
com ho sap tothom
és el tercer fil
amb dos anys i mig
podria estar
en funcionament
i podria treure
mercaderies
del Port de Tarragona
i dels polígons
patroquímics
aquesta inversió
que sembla
molt cara
són 180 milions d'eros
dels quals 120
ja serien definitius
per la propera inversió
del corredor mediterrani
i recordem
que hi ha empreses privades
que estan disposades
a ficar diner
això vol dir
la importància
i la necessitat
que té Tarragona
per poder treure mercaderies
Javier
jo
bé
només m'agradaria
que les declaracions
que fes la ministra
a Barcelona
fossin les mateixes
que fa a Madrid
o que les mateixes
que fa a qualsevol
altra ciutat de l'Estat
perquè a vegades
quan un parla
d'allò que volen
els conciutadans
de la regió
que està visitant
quan visita
aquesta regió
home
és més fàcil
fer-ho
que no
que quan ha de
que vols dir
que fa declaracions
allà on va
per contentar
el públic local
el que dic
és que al final
les inversions
en infraestructura
són jocs de zoom a zero
i per tant
no tenim diners
per fer totes a la vegada
i hem de prioritzar
quan sentim
declaracions
que posen al mateix nivell
el corredor central
que el Mediterrani
i que no descarten
la connexió
pels Pirineus
i bueno
són una cosa
són unes declaracions
una miqueta
per acontentar tothom
jo el que dic
és que les declaracions
que faci la ministra
a Barcelona
si van a la línia
d'accelerar al màxim
la connexió
arreu-roda-Castellisbal
tots estarem contents
però que siguin les mateixes
i que quan arribi el moment
aquesta
ministra del govern d'Espanya
defensi en la comissió
d'infrastructures del Congrés
aquesta visió que ella té
i aquesta prioritat
que ella demostra
per què?
perquè és que és cap dalt
per el nostre producte
interior brut
i podem esperar 5-7 anys
per tenir reus-roda
obert en funcionament
com deia Alejandro Fernández
jo ignoro
les converses
que té
el diputat
Alejandro Fernández
amb els empresaris
de la nostra
àrea d'influència
però els empresaris
de la nostra
àrea d'influència
el que diuen és
necessitem ja
tenim possibilitats
de produir mercaderies
que tindrien sortida
ja, demà
d'aquí 15 dies
d'aquí un mes
per tant
tot allò que sigui
5 o 7 anys
home
té un cost d'oportunitat
que diuen els economistes
no?
és
si no ho fem
deixem de
generar riquesa
si no generem riquesa
no generarem
jocs de treball
i per tant
home
el temps importa
amb això
no és secundari
no estem parlant
d'un tema estètic
estem parlant
d'un tema
lligat al sector productiu
i el sector productiu
actualment
necessita bones notícies
i les bones notícies
són
que tingui capacitat
suficient de treure les mercaderies
que produeixen el nostre territori
i això
bueno
5 o 7 anys
jo el que vull
és que sigui
una opció
que passi de ser
una opció
a ser una realitat
Jordi
ho volen ja
però és el que
ja s'havia pactat
ja s'havia parlat
i és el que incorpora
el pla nacional d'infraestructures
de la Generalitat
és el que incorpora
el pla territorial parcial
del camp de Tarragona
de la Generalitat de Catalunya
és el que
s'havia compromès
al Ministeri de Foment
declaracions de ministres
el senyor Blanco
que va ser ministre de Foment
del seu partit
va anunciar 5 corredors
i evidentment
que no s'anaven a fer
5 corredors
però de vegades
doncs ja sabem
que vostè mateix ho ha dit
que els periodistes
pressionen molt
no
i els representants polítics
de cada ciutat
a cada ciutat
pregunten
però és que
precisament
avui que estem parlant
de la visita
de la ministra a Barcelona
tinc la sensació
que molts tarragonins
poden pensar
el risc
que el Ministeri de Foment
a Catalunya
concentri
els diners que tenen
que no són gaires
perquè tothom
té pocs diners
que els concentri
bàsicament
a l'àrea de Barcelona
perquè clar
el Port de Barcelona
és molt important
és la capital de Catalunya
i aquest sentiment
jo crec que
molts tarragonins
el poden tenir
un dia com avui
ve d'enrere
dos visites
a la ministra a Barcelona
en poques setmanes
però és que el Port de Barcelona
ja té una sortida provisional
fins a Cideres
amb el ple europeu
mentre que el Port de Tarragona
no la té
però per això
vostès que són regidors
de l'Ajuntament
però això ve d'enrere
perquè quan hi havia
encara el tripartit
la línia europea
que ve d'Europa
feia una L
i ja no va baixar
més cap a Tarragonins
però la pregunta és
correm el risc
de que es concentrin
tu saps perfectament
que no depenen
del govern de Catalunya
eh Jordi
aquí tenim un problema
de força
creuen que correm
el risc
com a tarragonins
ara de
en fi
de veure com
les inversions
es concentren a Barcelona
jo crec que des del Ministeri
d'Obras Públiques
el que s'ha de veure
és l'oportunitat
que té la nostra ciutat
diferent
de la que té Barcelona
i és que
la disponibilitat
de terrenys
per potenciar
el sector logístic
i de potenciar
el sector dels contenidors
nosaltres tenim
una sèrie d'elements
que ens fan més competitius
i és que
el cost
dels nostres terrenys
i de la nostra superfície
és més barat
que la concentració
que té
l'àrea metropolitana
i per això
insistim tant
no és que
vulguem tenir
l'ampleu europeu
per tenir-lo
i per dir
ja el tenim
no no no
és que ja el tenim
perquè tenim unes empreses
que el demanen
i perquè aquestes empreses
que el demanen
poden donar lloc
a noves empreses
que es dediquin
al transport de mercaderies
i contribuir a la riquesa nacional
tant de Catalunya
com d'Espanya
per tant
no és un tema
no és una obsessió nostra
és una necessitat
del sector productiu
llavors quan la gent diu
no
Barcelona ja té connexió
o la té fins a Figueres
doncs fantàstic
fantàstic
però nosaltres som
el cinquè port d'Espanya
en volum de mercaderies
nosaltres hem de tenir
una raonablement ràpid
perquè si no
deixarem de ser el cinquè
ja estem patint
aquesta
és el que estigui
ens estan quedant
relegats
però de totes maneres
és que la necessitat
de tenir un transport
de mercaderies
per ferrocarril
ara sembla que sigui
una cosa superurgent
i és urgent ara
perquè durant molt de temps
no se li ha donat resposta
perquè s'han estat
prioritzen
altres tipus d'infraestructures
s'ha gastat
un caleram increïble
indescent
en línies de l'AVE
i s'ha relegat
tot el que és
el transport
de mercaderies
per ferrocarril
la infraestructura
que estem reclamant ara
la infraestructura
una línia de tren
d'ample europeu
per mercaderies
que connecti
el port de Tarragona
amb la línia
d'ample europeu
era una necessitat
que era
necessitat del territori
des de fa molt de temps
i ha acabat sent urgent
perquè durant molt de temps
no s'hauria donat resposta
i ara estem
en aquesta mena
de debat
de si ara ens ve d'un any
o ens ve de dos anys
jolines
que fa molt de temps
que això és necessari
i nosaltres fa molt de temps
que estem reclamant
el transport
de mercaderies
per ferrocarril
quan aquí la resposta
que es donava
per les mercaderies
era autopista
carretera
carretera i carretera
que era un esquema
absolutament irracional
Javier
us posaré un exemple
clar
ara
enviar
enviar un camió
que seria
fiquem la comparativa
de camió
vagó
una tona
de material
des del port de Tarragona
a centre Europa
està entre
9 i 10 euros
tona
si tinguéssim el terce fil
estaria entre
5 i 7 euros tona
és a dir
estem parlant
de molts diners
i de ser
molt més competitius
és a dir
és una necessitat
imperiosa
tenir la connectivitat
de transport
de mercaderies del Camp de Tarragona
amb el centre d'Europa. Això és immediat.
I 5 anys, avui en dia és
un... a partir de 5 anys
és massa temps, massa temps.
I jo crec que tots ho sapent.
La connexió de mercaderies per ferrocarril
és una necessitat des de fa moltíssim temps.
Sí, és urgent ara, és perquè
fins ara no s'ha après seriosament.
I això és així.
Jo, com que soc regidor de Tarragona, jo defenso
els interessos de tots els ciutadans.
Jo, i aquí s'ha parlat de riscos.
I m'agrada perquè
correm el risc de ser l'única ciutat
del món, l'única ciutat del món,
vindrà gent, tindrem turisme específic
només d'aquest tema, que vindran a veure
l'única ciutat del món que passa
a mercaderies perilloses pel centre de la ciutat
i per les seves platges, i els passatgers
hem d'anar fora a agafar el tren.
Serem l'única capital del món que ho tindrà.
Jo, evidentment,
estic totalment en contra
d'aquest termini.
Això dels turistes que vindran de fora ho deia
la ironia, no? Una certa ironia,
que sé que a la ràdio no funciona.
Per això ho dic.
Però sempre hi ha algú que...
Ho dic perquè si no ho havien entès els oients.
Perquè, Darius, perilloses ja estan passant, eh?
Ja, però és que en passaran més.
I estan passant, i per sempre més.
Clar, però aquí el debat...
El debat de fa setmana és que si el tercer fil
és definitiu o provisional, clar.
El PP diu que si es fa el tercer fil serà definitiu.
Primer, que el tercer fil és definitiu,
i segon, que encara no sabem res del tercer fil,
perquè no hi ha ni un projecte.
O sigui, aquí es parla del tercer fil,
però no hi ha cap projecte,
no hi ha ningú amb els diners que digui
jo el vull fer.
O sí, però si hi ha algú que diguin qui és
i on té els diners que surti.
Que digui el projecte i que digui com ho farà.
I el projecte, hi ha les dates i tot això?
Com és que estan tan segurs que hi ha aquestes dates,
que hi ha aquest projecte?
Qui ho ha licitat i ho ha decidit?
Clar, és que aquí hi ha coses que dius,
a mi em falten.
Aquí amb dos anys jo sóc no guardaria.
On s'ha decidit tot això?
I ara farem una obra de 180.000 euros.
Qui ha parlat amb els inversors?
Clar, és que són coses...
Aquí hi ha molts.
Hem parlat de trens, hem parlat de l'IQ,
els hi proposo parlar d'un tema educatiu
en la recta final de la tertúlia
relacionat amb una escola de notícia
des de fa setmanes, l'Olga Xirinax.
Avui recullem unes declaracions...
Aquest és el tema del Jordi.
De quin Jordi? Ah, del Jordi Roca.
Començo per tu, Arga.
Què hem de fer amb l'Olga Xirinax?
Ja està tot dat i beneit.
Avui diuen els pares i mares
que estan disposats a la justícia,
que es volen convertir, si calen,
una cooperativa i que continuaran la lluita.
Els pares i mares de l'Olga Xirinax
estan defensant un projecte educatiu,
que és un projecte educatiu modèlic
en aquesta ciutat,
perquè ha aconseguit una cosa
que és molt difícil,
que és que tota la comunitat educativa
estigui implicada en aquesta escola.
I és això el que necessitem.
Potenciar aquest tipus d'educació
en què la gent se sent absolutament motivada
amb l'educació dels seus fills.
Però en aquest context de crisi, com defensem?
En el context de crisi,
el que hem de defensar precisament
és una educació pública de qualitat,
és que em sembla que és d'un sentit comú absolut.
El Jordi diu que sí, amb el cap.
El Jordi diu que sí,
però el Jordi sap perfectament
que el seu partit, el Parlament de Catalunya,
no van votar una esmena que ells mateixos van presentar
els pressupostos que garantia la continuïtat de l'Olga Chirinax
i ho van solucionar després amb un acord d'aquests
que diuen estudiarem la viabilitat,
que ja sabem que volen dir aquests acords
d'estudiarem la visibilitat,
la viabilitat, que és una cosa d'aquestes,
de fem passar, fem passar, fem passar,
i esperem que la gent es cansi
i quan estiguin cansats, ja direm que no cal.
Jordi Roca, per al·lucions.
Jo, si vol, fem un especial d'aquest tema
perquè hi ha moltes coses aquí.
Home, doncs, ens queden només 5 minuts,
així que ho haurem de fer molt ràpid,
en tot cas fem un altre dia, però...
Bé, aquí hi ha una cosa,
és que afegim tot un seguit d'arguments
i és que Catalunya té un problema amb l'ensenyament,
el 30% de la gent...
Sí, però a veure, Olga Chirinax, en concret,
Jordi, què ha passat aquí?
No hi ha raons pedagògiques,
no hi ha raons econòmiques,
no hi ha raons organitzatives,
no hi ha raons demogràfiques.
El Parlament de Catalunya, 27 d'octubre del 2011,
és a dir, fa 4 mesos, no fa 4 anys,
va votar per unanimitat
i amb l'entusiasme del grup parlamentari
de Convergència i Unió mantenir aquesta escola,
no només mantenir-la,
va aprovar a construir un nou edifici.
Una proposta de resolució que vam presentar nosaltres, per cert.
Convergència i Unió ha signat un acord polític
per mantenir l'escola.
Nosaltres no vam votar esmenes
perquè és enganyar els pares,
perquè al final, quan tu pactes uns pressupostos,
les esmenes poden aprovar el que vulguin
perquè qui executa el pressupost és el govern.
L'altra opció era enganyar els pares,
però això ja ho parlaríem una altra vegada.
I ara ens trobem que els servis territorials
tanquen de facto...
Com has dit això, Jordi?
O sigui, que no pots influir en el pressupost
perquè és enganyar la gent?
No, tu pots donar esmenes als pressupostos.
O sigui, tu no pots introduir...
No, el Partit Socialista ha presentat 80 esmenes al pressupost.
Per què?
Per intentar influir en aquest pressupost.
Sí, que haguessin costat 6.000 milions d'euros.
No, no, no.
I és una irresponsabilitat perquè no es governa.
Al final, el que ha d'executar el pressupost...
Però a veure, sisplau,
que ens queden només 3 minuts.
Jordi, el que no pot ser
és que un es col·loqui un pint
de l'escola Olga Xirinax
i quan ha de votar una esmena
al Parlament de Catalunya
perquè es faci efectiu,
visiblement efectiu,
el suport que dona el projecte educatiu Olga Xirinax,
després no ho faci el que ha de fer.
Això és el que no pot ser.
Estàs enganyant a la gent.
No, no estic enganyant.
L'alternativa és no amb el pressupost
perquè no hi estàs d'acord.
És així de fàcil, eh?
Si vosaltres em demaneu
què és l'objectiu del tripartit
que tenia,
que era tombar els pressupostos...
Ja ha salit del tripartit.
Si voleu que tombem...
És per no dir tot el reguitzell de sigles que teniu.
El tripartit,
que volia tombar els pressupostos a la Generalitat
i aquest era l'escenari,
si vosaltres em dieu
que he de fer servir l'Olga Xirinax com a excusa...
Això no és veritat.
Sí que és cert.
Jo no enganyaré els pares.
Tu saps que si tu fas una esmena
amb un govern en minoria
i el govern governa,
després no la farà,
si ja ho sabeu,
és enganyar els pares.
Aleshores, perdó,
el PP se sent aquí enganyat
pel govern de Convergència i Unió,
la Generalitat?
Home,
ells tenen un acord polític amb nosaltres
que no hem complert.
Perquè si no hi ha preinscripcions de P3...
Perdó,
si no hi ha matrícula de P3,
l'acord polític entre Convergència i Unió
i el PP,
que és públic
i que els pares evidentment el tenen,
home,
nosaltres quedarem com enganyats,
però...
Però si això ja ho sabia.
A veure,
Xavier Quintana...
Si hi ha una resolució aprovada...
Jo ja vaig dir
que no es posés
si no s'havia de complir.
Escolta,
estem en una situació econòmica...
Perquè el que vull és enganyar els pares.
Jordi,
estem en una situació econòmica
que és la que és.
No és cert.
Totes les administracions públiques
estem com estem.
L'escola Olga Girinacs
que té el tema educatiu
és molt bé.
Recordem que són diners públics 100%,
és escola pública 100%.
Per això l'hem de defensar.
Perquè a Girona,
a la província,
no es tanca cap ni una.
Espera,
Espera,
Espera,
Espera,
Espera,
És que no és cert,
Xavier,
no és cert,
no és un tema de diners.
Esperem escoles
que estan infrautilitzades.
Aquesta escola té 120 alumnes.
Podem cohesionar
els dos sistemes educatius
amb una mateixa escola
i unificar-lo.
Per què no podem fer això?
No estem dient
que no volem
que l'escola Olga Girinac
no fa una bona feina.
No estem dient
que no s'ha fet una bona feina.
No estem dient res d'això.
En el moment econòmic que estem
hem d'anar a unificar
i hem d'anar
a optimitzar els recursos que tenim.
Què vol dir optimitzar recursos?
Escolta,
una escola que té excedents de places,
doncs ajuntem-les.
És l'únic que està dient la Generalitat.
Però aleshores
que s'han incomplint
un acord que havien arribat amb el PP,
com diu Jordi Roca?
I una resolució unànime
del Parlament de Catalunya.
i a mi m'han dit
que és que el Parlament
no sap què vota.
És que és molt fort.
Tot el que ha passat
en aquest procés
és molt fort.
Qui t'ha dit això?
És que és molt fort
perquè és un incompliment
de compromisos ferms.
Sí,
però el primer compromiment...
Igual que jo no vaig votar
una esmena
que jo no tenia tancada
i que no tenia garantida
el compliment,
que és l'esmena famosa
que diuen,
jo no volia votar...
Jo quan al meu grup li dic,
dic si això surt...
Però Jordi,
la gent ha d'entendre una cosa.
A veure,
el govern...
Jordi, Jordi, Jordi...
Jordi, Jordi...
No, no, a veure,
és que a mi si parlem
tant d'esmenes i tal
jo crec que la gent
no s'acaba d'entendre.
Jordi, la gent
no ha d'entendre una cosa.
El govern presenta
un projecte de llei
de pressupostos
i hi ha una tramitació
al Parlament
i els diferents grups
poden presentar esmenes
a aquest projecte de llei
i les esmenes es voten
i el govern
pot prendre en consideració
les esmenes
que presenta l'oposició
o no prendre en consideració
aquestes esmenes.
Inclús es pot fer
una majoria alternativa
al govern
per votar un esmenes.
Sí o no?
Estic enganyant algú?
No, senyor Villamallor,
jo estic d'acord
amb els 6.000 milions d'euros
que es vol gastar de més
al PSC.
Estic d'acord amb tots,
però no els tenim.
És que no els tenim.
És que...
No els tenim els diners.
Miren el rellotge.
Ara em sap molt de greu
no haver començat el...
No m'estàs deixant ni argumentar.
Els 6.000 milions...
És més, 12.000.
Jo li posaria escoles
a cada cantonada.
Senyor...
Però és que no tenim diners.
Acabem la tertúlia.
em sap molt de greu.
Javier Villamallor,
Xavier Quintana,
Arga Sentís,
Jordi Roca.
Gràcies.
Fins la propera.
Que vagi bé.
Bon dia.
Gràcies.
Bon dia.