Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
amb els ciutadans, amb molts companys,
i el col·legi mirarà detingudament quines mesures pot ser
perquè es minimitzi l'impacte de les taxes judicials.
No sé si serà via recurs,
si seran mesures més aviat pràctiques cap al col·legiat,
però sí que serà un objectiu evident per aquesta candidatura.
Molt bé, Manel òbvia, que gràcies, la Noroban insistim.
Suposo que hi ha parlat amb el seu, en aquest cas, adversari,
Ignacy i company, han pogut parlar vostès, no?
Ens vam saludar després de les eleccions
i també comentar-li que té les portes obertes amb aquesta candidatura
i comentar-li que estic a la seva disposició per el que necessiti.
És un gran professional i bé, les eleccions van ser molt renyides,
amb la qual cosa això també ha acreditat que la gent confiava
en el seu projecte, en la seva candidatura doble,
i també això ratifica una mica el bon fet que hem tingut l'anterior junta
com la, doncs, en aquest cas, la de Ignacy i companys que es presentava novament.
Manel òbvia, que gràcies per atendre'ns, la Noroban insistim.
Moltes gràcies.
Ja mirem parlar, no convidem també que pugui venir un dia aquí els estudis
i parlar-ne amb tranquil·litat, amb calma.
Amb més tranquil·litat, a diferència de la primera vegada que la ràdio
impressiona bastant, la veritat, ara sí que quan ens veiem una altra vegada estem més tranquils.
Molt bé, Anel, gràcies, una abraçada.
Moltes gràcies, gràcies per tot. Gràcies.
L'hem entrevistat quan era candidat, i no sé si els micròfons a vegades s'impressionen,
no els micròfons, la ràdio, el mitjà, però vostè ja està embragat,
en fi, no crec que els impressioni, no els micròfons.
Impressiona més estar davant d'un jutge.
També és veritat, eh?
Per cert, el tema de les taxes judicials, això ja ho tenim sobre la taula,
ja s'ha explicat per activa per passiva que seran les taxes que afectaran,
que són uns imports considerables, que poden fins i tot ser disfressòries.
Què en pensen? Que cada cop ens gravin més, i ara també amb aquest accés a la justícia?
Bé, com deies, tenen un objectiu disfressòric claríssimament.
Això vol dir que només podran accedir a la justícia,
determinar les persones amb cert poder adquisitiu,
i això és un cop baix, un altre més, l'estat del benestar que s'està desmantellant.
Estic totalment d'acord amb el company.
I, a veure, aquest sistema el que ens fa és tornar cent,
bé, vàrius centenars d'anys enrere, no?
I només tenir la sort o el privilegi de poder ser,
defensar una causa, la gent que tingui un estat econòmic elevat, no?
La gent normal ens costarà més.
Joan.
Em tornaré a l'edat mitjana.
Quan el senyor Faudal es barallava amb l'altre senyor Faudal
per controlar el merimist imperi,
és a dir, el dret civil i el dret criminal,
i tenir uns ingressos importants, no?
Que es posin tasses per evitar que hi hagi gent que abusi
i travi les coses als jutjats, és una cosa.
Potser on estàs tasses d'aquest tipus,
perquè la gent amb menor poder adquisitiu o més indefensa
es quedi al pairo, és difícil de pair.
I no oblidem una altra cosa.
És a dir, en aquests moments, sense les taxes,
l'accés a la justícia era complicat.
A més, la gent que tenia més poder econòmic,
és la gent que, per exemple, podia plantejar recursos fins quan fos,
es podia aconseguir qualsevol adreçera per sortir-se'n,
i ara, doncs, això encara empitjora molt més la situació
pels de sempre, pels febles.
I, en el fons, no estem fent la cosa important,
que és reestructurar i replantejar com funciona el sistema judicial en aquest país.
Vull dir, això és un altre pedaç, un altre xapussa,
perquè l'Estat és incapaç d'enfrontar-se a la realitat.
Això no funciona, anem a estudiar-ho realment des dels fonaments
i no anem a fer un pedaç,
o no anem a manipular la justícia en beneficis d'alguns privilegiats o d'alguns partits.
O sigui, un sistema que, per exemple, per arribar a una sentència et pots passar X anys,
és injust, de per si.
Sí, sí, al final pagarem sempre els mateixos, la mitjana i la baixa societat.
O sigui, no tindrem accés.
Ja no tenim accés a moltes altres coses,
i ara ja no tenim accés a la justícia, ja.
Llavors, això ja no sols més és un pedaç, com diu el company,
sinó que és una manca de justícia social per a la gent normal,
per a la gent de més baixa, de més baix estatus econòmic.
Cada vegada són més.
Exacte.
Estem parlant que recorre, per exemple,
una multa de 100 euros pot costar 200.
Sí, evidentment, qui la recorrerà?
Sí, però el problema no és una multa, aviam.
Vull dir perquè és un dels casos més habituals.
Que si t'han ficat una multa és perquè jo vull confiar,
me l'he buscat perquè me la fiquin, no?
El problema està quan hi ha un acomiadament improcedent,
o et fan fora de casa, o t'han estafat,
o coses molt més gruixudes i molt més serioses, no?
Les tasses 100 euros, més el que et val l'advocat, etcètera, etcètera,
i dir, escolta'm, sense tasses també és tonteria recorrer una multa.
Sí, sí, sí.
Són molts casos.
Exacte, aquest cas de pòlisses que es feien per part d'un banc
enganyant la societat, vull dir, ara ja no podria recórrer la de ningú,
llavors què passaria aquí?
El gran sempre pot, és el que dèiem, no?
Hem arribat a l'edat mitjana, el gran sempre, sempre estarà batallant el petit,
i vull dir, i aquests anys que hem agafat aquesta democràcia
que havíem aconseguit, aquests avantatges,
aquests benestars socials i aquests benestars laborals,
els han perdut, i ja s'estem perdent cada cop més.
Ara, de fet, aquests productes tòxics que deia el Pedro,
o s'obrirà aquest banc dolent que en diuen, eh?
El banc dolent, eh?, que, en fi, s'ho quedarà tot això.
Ho haurem de veure com es desenvolupa la història, no?,
perquè és bastant complicat.
A veure, vull dir, no és gens complicat.
Aquí hi ha tota una sèrie de senyors que tenen impunitat absoluta,
que és dins aquest capitalisme de casino que vivim,
que són, per una banda, tota l'estructura financera,
no sols els bancs, sinó també els grups d'inversió.
Tota aquesta gent són els que controlen el sistema i fan el que volen.
Llavors, en aquest sentit, això representa que haurien d'haver assumit
una sèrie de responsabilitats i pèrdues i no els assumeixen,
gràcies a que, a la llarga, pagarà el reste dels ciutadans.
És a dir, és allò de l'acudit aquell, no?,
que diu, demana caritat a una persona,
li demano caritat per poder rescatar el banc
que m'ha fotut fora de casa.
Sí, sí, una mica això.
És un acudit, no?, si no fos tan flagrant
les conseqüències negatives que té, no?, per molta gent.
Estem a punt de tancar un any.
Si mireu el tema vist enrere aquest any,
aquest 2013, aquest any que hem deixat enrere,
com el veieu?
El 2012 molt dolent, però és que el 2013 serà pitjor.
Malgrat que el PP i el senyor Rajoy diuen que serà la recuperació,
començarà malament, perquè ja ho veuen,
que es començarà malament, però després s'anirà recuperant.
A veure, els anàlisis més fira dignes,
que són els internacionals,
diuen que l'economia decreixerà un 1,5%.
Això és brutal, perquè, a més a més,
suma-li més retallades que hi haurà, més atur,
és el peix que es mossega la cua.
No sé, per exemple, el Japó,
doncs, es donarà una lliçó.
És que entra un govern conservador al Japó
i s'hi aplicarà una mica la política dels Estats Units.
És una política d'inversions moderades,
però inversió pública per tal de generar treball.
Generar treball implica, en certa forma,
a reduir l'atur,
i a la vegada això també dispara el consum
dins de la pròpia societat.
És que a mi encara ningú m'ha explicat
com se pot sortir d'una crisi
amb austeritat absoluta
i, per tant, generant més atur.
I en un país que tampoc és que
es pugui tirar coets
de la seva capacitat d'exportació que té.
És que no ho he entès.
Ho he intentat pensar moltes vegades,
reflexionar sobre això,
però que no em surt.
És a dir, el que sí que em surt
és que l'1,5% de l'economia
es retraurà,
baixarà el 2013.
I hi ha gent que parla
que fins dintre de 4 o 5 anys
no hi pot haver un creixement positiu.
És que la situació és molt greu
i encara serà pitjor.
Sí, sí, a veure,
el 2012 ens ha deixat
una pèrdua massiva de drets,
tant laborals com socials.
Ens ha deixat innumerables pèrdues
de llocs de treball.
Hem augmentat l'atur.
Ha sigut no un any fosc,
sinó negre i molt gris.
i, a més,
sense visió de futur,
perquè si tu em dius,
és com aquell que diu,
jo, com un exemple,
resulta que em pugen uns impostos
i demà em solucionen un problema.
Doncs, bueno, mira,
estarem tots i estirarem una miqueta més
el cinturó,
l'apretarem un foradet més,
però, bueno, veiem una llum.
Però és que ningú,
com diu el company,
ens explica.
Quina llum veiem?
Cada vegada ens retreuen més,
ara ja no solament els llocs de treball,
els drets laborals,
sinó que ara inclús el dret
a poder anar-hi a la justícia,
perquè no tindrem prou diners
i és que ja cada vegada
sempre estirem de la mitjana
i baixa societat
i ja no en queden de diners,
ja no podem estirar més.
Si aneu veient,
cada notícia que ha sortit
durant el 2012,
cada notícia era
el ciutadà pagarà
200 i escaig euros més a l'any
per la llum,
per exemple,
no sé quants euros més a l'any
per el gas,
els ciutadans pagaran més
per la brossa,
escoltem,
ja no arriba més el diners,
la butxaca ja
està quasi excebrida.
La llum es pagarà
per trams de consum,
també,
és l'últim anunci
que ha arribat,
és a dir,
més consum,
més import
per quilovatora.
Joan.
Hi ha dues coses
que a mi m'emprenyen especialment.
Primera,
que estem en la situació
que estem,
i ens volen fer que no,
que la culpa és nostra.
I segona,
des del primer dia
de la crisi,
que primera d'acceleració,
diu,
aguanteu que la setmana
que veu aclarim,
portem 5 anys llars,
camí de 6,
i encara no hem acabat
de tocar fondo.
El 2012
ha estat
de desvallestament
i de devastació.
Jo no sé
què serà el 2013,
però dubto molt
que la societat
pugui resistir
tota aquesta càrrega
i tota aquesta
culpabilitat
atribuïda
perquè,
escolta,
jo amb una cosa
molt clara,
quan obres la nevera
està buida.
I això és greu.
I no s'arregla
en campanyes
de banc d'aliments,
s'arregla en treball.
Molt bé.
Totalment d'acord.
Ha arrencat
el Parlament
de la senyora de la legislatura,
suposo que ahir
deuríeu veure
algunes imatges
i, en fi,
doncs caldrà veure
què passa, no?,
amb aquest futur govern.
Quan s'exportitueixi
el govern,
quan prengui possessió
el president
ara en funcions,
si és que finalment
hi ha un acord
amb Esquerra Republicana,
creieu que aquest futur govern
de la Generalitat
podrà dur a terme
noves retallades?
Més retallades
de les que s'han fet fins ara?
Sí, les haurà de portar a terme.
Amb Esquerra o el govern,
eh, dic,
si és que finalment...
Sí, sí,
hi haurà més retallades,
perquè el que passa
és que es podria compensar,
o es pot compensar,
amb un altre tipus
que és el que s'està negociant,
d'impostos
a uns sectors
que fins ara
s'havien tocat,
llavors se'n s'haurà enganyat,
eh,
perquè Esquerra,
la seva campanya,
deia que ell
el que es fiqués
però retallades
ja no en podia fer més,
llavors,
si comencem
a que acabem
de...
es crea un nou govern
i resulta
que fa dos dies
dèiem una paraula
i tornem seguint
engany
a la societat,
la societat
ja no emmeteix
més enganys.
Ja hem arribat
en un moment
en què ja no...
ja no...
quasi no sé
si aguantarem més.
Jo crec que,
perdona,
que la societat
ja identifica engany
en polític.
Sí,
no.
És una generalització
negativa.
Sí,
però això des de l'àlora
d'Atenes, eh?
Sí,
però no, no,
però a veure,
diem retallades,
escolti'm,
llavors jo només
també una
de les poques,
de les poques,
molt poques, eh,
notícies bones
que encara he vist
ha sigut ara fa uns pocs dies
a la Diputació
que ells han augmentat
el pressupost
i ho volen invertir
en dos temes.
Una és la creació
de llocs de treball.
Vull dir,
és el primer
i m'haig de treure el barret
amb l'únic,
de moment,
amb les úniques persones,
els únics polítics
que de moment
han incrementat
el pressupost
i que ja volen,
o per almenys
el tenen enfocat
a un dels dos temes
principals
que és la creació
de llocs de treball.
Però la Diputació
és una illa especial
per la seva forma
de finançament.
Pensi que també
a les comarques de Tarragona
hi ha molts ingressos,
hi ha les nuclears
i això dona
una sèrie de diners
que no pot tenir
una altra administració.
Fixeu-vos en una cosa
i els castellans ho diuen
i els catalans
ho diem, no?
Una cosa és predicar
i l'altra cosa
és donar pa.
Una cosa és predicar
i l'altra cosa
és dar trigo.
La realitat
és que teníem
un govern determinat
a la Generalitat
i per les circumstàncies
que tots sabem
hi ha hagut unes eleccions
que ha complicat
encara més la situació
i aquí hi havia dos eixos
el tema de crisi
i el tema de consulta
en diuen ara
que pot ser
una enquesta
al Twitter.
Pot ser que ens trobem
al final
que ens carreguin
amb més retallades
beneïdes
per els uns
i pels altres
i la consulta
acaba sent
una enquesta
de la vanguardia.
O sigui,
per què punyetes
hem fet
tot això
que s'ha fet
i estarem
entretinguts
entre els uns
que sí
i els altres
que no
i mentre
anar retallant
amb una segadora
i això és el que
em fa por a mi.
Bé, jo crec
que s'ha arribat
a aquesta situació
per una simple raó
i va haver
una manifestació
multitudinària.
Convergència
va optar
de forma clara
sobretot
a Artur Mas
amb la possibilitat
que ho van veure
allí al costat mateix
a la cantonada
de tenir una majoria absoluta
i amb aquesta majoria absoluta
poder fer la política
que volguessin
que serien més retallades.
I abans
el que deia
el que deia sobre
que t'estranyaria molt
que no hi haguessin
més retallades
perquè un dels possibles
socis
ni que sigui
a l'ombra
de Convergència
doncs si ho posa
jo només dic
una xifra
4.000 milions d'euros
que s'han
de baixar
que això ja està pactat
doncs surten
no poden sortir
de cap més lloc
que també retallades
potser no tantes
com si estigués
Convergència
en majoria absoluta
però sí que seguiran
a venir retallades.
Que passa
que hi ha
el que deieu abans
que també retallà
grans fortunes
que seria
l'import de les successions
seria les grans indústries
que també
alguns portaven
aquests sessius
els programes electorals
de reseleccions
potser per aquí
es pot
dir
Sí, però això no es tocarà
Els grans fortunes
hi ha hagut una regularització
d'impostos
i quanta gent
n'ha regularitzat
recordem el concepte
de deslocalització
i recordem
que el percentatge
més important
del teixit
industrial
i laboral
d'aquest país
és l'autònoma
i la petita
o petitíssima empresa
Sí, i aquest no en sé
jo de ningú
A mi em feien els números
Sí, sí
La petita empresa
ho té
francament complicat
i potser el que hem de fer
és el plantejament
d'així
senyors
o moure
obra pública
moure inversió pública
baixa una miqueta
els impostos
i endaltar-nos més
perquè escolta'm
com diuen també en castellà
una vez perdida
la honra
t'és igual
t'és igual
10 o 10
que 15
però si en 10 o 15
com a mínim
pots anar a buscar el pa
bueno
estaràs més anys pagant
Sí, sí
però menjaràs
I ara 15
estan fent
en cabran de vendre 20
i sense poder comprar
no anem bé
Veieu algun element
d'optimisme
de cara al 2013?
2013
aquest any
que estem a punt de començar
No, no
cap
el 2013 serà
com aquest o pitjor
ho tinc claríssim
Home, si hi ha una bona
una bona governabilitat
hi ha maneres
de poder sortir
home
ja n'hem dit
algunes
aquí
a veure
sí que és ben veritat
que podia
per almenys
podria anar a buscar el pa
però hi ha maneres
de governar
però s'ha de governar
amb seny
s'ha de governar
amb ganes
i s'ha de governar
sobretot
en buscar
allò que deia el company
l'honra perdida
que deien
que tothom deia
polític
que
ja
el simbolitzen
amb mentida
no?
doncs no
vull dir
hi ha polítics
hi ha polítics mentiders
hi ha polítics xadres
hi ha polítics corruptes
però hi ha polítics
molt bons
el que passa
hem de deixar
que treballin aquests
els bons
diguem el que tu dius
la crítica
a la classe política
sistemàtica
ja ho tenim
a la Grècia
antiga
que és
el paradigma
de la democràcia
sempre ha hagut
aquest problema
i com bé
tu dius
hi ha de tot
en política
i per un
o dos
o tres
o quatre
que són
o fícala amb el calaix
que també s'ha de demostrar
o no en saben prou
ni a gent
que s'està trencant
les banyes
per les res públiques
si utilitzem
un terme llatí
ara potser el plantejament
no és això
sinó que és un plantejament
ja d'estructura
més que de persones
això no acaba de rotllar
us volia fer un altre tema
de debat
sobre la taula
jo crec que al Joan
li agradarà aquest tema
és una butlla papal
que és el document
més antic de la ciutat
una butlla papal
que ahir vam fer un programa
especial des de l'arxiu
municipal
un arxiu que es va inaugurar
la tabacalera
que es va obrir
oficialment
la tabacalera
i és impressionant
conèixer tot el que hi ha
allà dintre
uns documents importants
com ara aquest
una butlla papal
que és el document
més antic de la ciutat
però molts altres
és a dir
tenim un gran patrimoni
en aquest sentit
allà dintre
que ara tothom que vulgui
podrà anar-hi
i consultar-lo
què en penseu
que s'obri
també això
en certa manera
a la gent
que pugui anar-hi
i consultar-ho
és important
sempre que hi hagi
a la més d'aquests
a part de tota aquesta documentació
també
sempre que
critiquem a l'Església
molts cops
també s'ha de reconèixer
el paper que ha jugat
a la història
entre altres coses
perquè era una institució
hegemònica
amb el manteniment
i sobretot
amb la preservació
de tot aquest material
això és una cosa
que sabrà molt millor
el company
suposo que deu ser
de la bulla
del 1991
aviam
però en dir
que els arxius
s'obren ara
els arxius
sempre han estat oberts
el que passa
que no ens hem assabentat
o no ens hi hem fixat
i entrar en un arxiu
o entrar en una biblioteca
especialitzada
o entrar en el fons
d'un museu
és de les coses
més àrides
que es pot trobar
un ciutadà
és una cosa
de difícil digestió
d'un munt d'hores
d'una vida dedicada
per treure
una engruna
d'informació històrica
i d'alerta
no ens enganyem
amb això
i aquí hi ha una cosa
que també hem de reconèixer
dir que
l'Església
com diu el company
ha estat també
l'eix de transmissió
del món antic
fins a l'actualitat
i aquest afany
de conservar
la documentació
que en altres institucions
no ha existit
és el que ens permet
ara
reconstruir la història
i en bona part
veure
el trist paper
d'estrassa
que moltes vegades
ha fet l'Església catòlica
com a estructura humana
diu
alerta
que això no tothom ho fa
que el que es fa
moltes vegades
és cremar papers
sí, sí, no
ningú s'ho guarda
Home, jo
ho has posat molt bé
aquest canvi
aquesta transició
no l'haguéssim tingut tan clara
possiblement
si no s'haguéssim guardat
el bo és
tenir un espai
on podem
tota la ciutadania
anar-hi
ha sigut
un dels espais
que possiblement
ojalà
hagués pogut
fer-se
fa 20 anys
i bueno
sí que es necessitava molt
a l'igual que
puc ser molt més
que altres infraestructures
millonàries
que s'han fet
i que no
li traurem
tant de rendiment
com si li traurem
amb aquest espai
Sí, però una cosa
que també tenia raó
el company
és que
evidentment
un arxiu
no és un museu
en un museu
pots anar
pots mirar en un arxiu
si vols
que et sigui útil
has de saber
què vols anar a buscar
i com fer-ho
llavors no és una cosa
que es pugui obrir
a tots els ciutadans
i amb els ciutadans
clar, no és allò
com anar al museu
arqueològic
i dir, home
quina escultura
més bonica
quin mosaic
més preciós
clar, és molt diferent
criteris de conservació
segons quin tipus
de document
fa
que no sigui
manipulable
però sigui consultable
és a dir
microfilms
i ara una cosa
meravellosa
que es diu
internet
amb la qual cosa
tu des de casa
et pots
entrar
tranquil·lament
a la biblioteca
del Congrés
als Estats Units
i estan consultant coses
allà
això és
el gran avenç
que ha tingut la informació
i la
socialització
de la cultura
o del patrimoni
això no ho hem d'obligar
hi ha aquesta butlla
però també hi ha altres documents
importants
com
no sé, per exemple
un programa de festa
de Santa Tecla
editat l'any
del primer centenari
de la Guerra de la Independència
o també els primers documents
del Club Gimnàstic
els fons de l'antiga
fabrica de tabacs
i falten
això sí
els papers de Salamanca
així estem parlant
de l'arxiu municipal
de l'arxiu municipal
sí
l'arxiu municipal
sí, sí
la tabacadera
i falten els papers de Salamanca
que en qualsevol cas
aquests
arribaran
se suposa
algun dia
recte final
i tema terrasses
avui n'hem parlat
en vam parlar ahir
la passa de Font
com una excepció important
ampliaciós
horaris a grans trets
en estiu
i vigiles de festes
i festius
reducció d'horaris
a la resta de l'any
perquè puguin descansar els veïns
és difícil de trobar
aquest equilibri
que lleu que
hem vist en posicions
una mica
antagòniques
la dels veïns d'una banda
restauradors
i barcs a l'altra
i una zona de conflicte
que són les terrasses
com ho solucionem
tot plegat?
a veure
tot plegat
és molt difícil
la situació
segons jo
l'Ajuntament
diu que
ha de fer un equilibri
però tots
han de ser conscients
i no ho diem
els veïns
ho diu
l'Oms
una persona
per descansar
per treballar l'endemà
per poder
fer una tasca normal
i no adquirir
unes
unes
unes
unes
unes
patologies
posteriors
ha de descansar
entre 7 i 8 hores
a la nit
no?
si no descanses
entre 7 i 8 hores
pots tindre
problemes
d'estrès
d'insomni
mal de cap
crisi
d'ansietat
nerviosisme
un mal rendiment
l'endemà
unes patologies
clar
això
és molt
difícil
de valorar
els veïns
respecten
el que
la zona
una de les zones
pugui tenir
pugui tenir
un benefici
però
tothom
ha de veure
que els veïns
al maig
d'aquest any
que ja els va fer
una reestructuració
ja van ser
submissos
van aguantar
aquesta tensada
d'acord
també van aguantar
i també per ajudar
a poder
que aquests locals
guanyessin una mica més
i hi hagués
més bon marge
els veïns també
estem aguantant
pagar
pagar la zona verda
la zona blava
a la ciutat
d'acord
quan també
vam
vam permetre
i també
vam col·laborar
en que la zona
si recordeu
per les nits
tota la zona
de Rambla Vella
i voltants
es pot aparcar
invair un carril
i no passa res
vull dir que
també
s'ha sigut
conscient
i s'ha aguantat
des del maig
però escolta
han de valorar
jo crec
també la part positiva
que la gent necessita
un repòs i un descans
sí totalment d'acord
i a part
el que tampoc entenc
és per què
hi ha unes excepcions
és a dir
per què
en una zona
hi ha més hores
i en unes altres no
per què
és a dir
un senyor
que està al Mendes Núñez
per exemple
que a més té
les terrasses
més a prop
perquè és un carrer estret
aquestes zones de Vianants
on també hi ha terrasses
al Mendes Núñez
que és on jo vic
però no ho conec
hi ha nou
establiments
d'hostaleria
nou
i hi ha cinc terrasses
i per què
aquesta gent
ha de tancar
amb una hora
i a la plaça de Font
tenen més temps
no ho entenc
és que no ho entenc
que no tenen
el mateix dret
a descansar-los d'aquí
sí que ho entenc
potser per la sensibilitat
de la regidora
que té negocis
d'hostaleria
algun parent seu
i potser també
perquè la gent
de la plaça de la Font
de les terrasses
han perdut
ingressos
degut a la crisi
i es pensen
que allargant més hores
faran més caixa
però cosa que em sembla
que també és un raonament
impropi
Joan
complicat és
he pogut participar
de manera indirecta
amb el tema
i és realment
potser perquè ho veig
des de la cuina
compaginar
l'interès del ciutadà
amb l'interès
del comercial
amb l'interès
de l'usuari
tot això
és de les coses
més complicades
que on s'hi ha pogut
trobar últimament
almenys com a tècnic
i a vegades
es fer filigranes
i realment
no satisfàs mai
tothom del tot
home
jo crec que
a veure
el que no pot ser
és
si tu ja has tocat
els horaris
al matge
del 2012
i ja has fet
una balança
a la qual
has tensat
molt la corda
i ja han sigut
una mica sumisos
i resignats
els veïns
amb aquests horaris
que ja es van tocar
i amb les diferents
inversions
tan socials
com econòmiques
que es fan
a les zones
crec que jo
no hagués estirat
ara
o no hagués
obert
un altre cop
la caixa de Pandora
de totes maneres
també anticipar-vos
que les
associacions de veïns
que estan afectades
i els veïns
afectats
per temes
d'aquest tipus
el dimecres
es reunirem
per parlar
doncs estarem pendents
de la reunió
Pedro Sánchez
de Barran Gerard
Joan Manchón
gràcies per acompanyar-nos
a la tertúlia
i ens veiem
bones festes
igualment
igualment
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
a vosaltres