És la sintonia de l'Espai Caixa Fòrum
que torna una temporada més
al matí de Tarragona Ràdio
amb en Carles Marquès, el seu director. Carles, bon dia.
Bon dia. Normalment els dilluns
no despistem a ningú. Com fèiem fins ara?
Dilluns a partir de la luna. Això mateix, el que passa que ha coincidit
dues setmanes que ha estat dimarts, perquè la setmana
passada d'inauguració,
avui és el primer dia elaborable,
però dilluns.
Doncs a veure, perquè la setmana passada
vam fer un corre-corre que inaugurem exposició
i vam parlar sobre aquesta mostra de
George Cross, que trobareu en fillet
de llarga durada i que val molt la pena.
Ja n'anirem parlant, perquè veiem
conferències associades i tot plegat, no?
Algum dia podem fer una visita guiada,
el que vulgueu, podem parlar de les complementàries,
que és un cicle
bastant ambiciós
i amb moltes activitats
i això, jo crec que tenim
oportunitat d'anar-ne
parlant de tots els seus aspectes,
perquè, vull dir,
Gros va reflectir tants aspectes
de la societat europea del seu temps
que crec que val la pena
i és una exposició que s'ha de mirar
amb molta calma.
Doncs això té una altra entrevista,
també hem de parlar en general
de les activitats que ens proposeu
fins al desembre,
que és que vau encetar
amb aquesta exposició.
I que comencen aquesta setmana,
sí, sí, va ser ràpid, va ser ràpid.
I tenim moltes coses per parlar, eh?
Concerts, no ho sé,
conferències,
activitats més audiovisuals,
alguna projecció, això que dèiem,
evidentment també activitats familiars,
però si et sembla,
ens centrem en l'activitat més immediata
per aquesta setmana?
Una de les més immediates.
Exacte, una de les més immediates
i que ens cita, diguéssim,
una línia aquí a Tarragona,
el que se fórum a Tarragona,
que és la música electrònica.
Feu un cicle de música electrònica.
Exactament, exactament.
Fa uns anys havíem fet
un cicle que es deia Binomis,
en el qual, diguéssim,
parlaven dos,
parlaven, vull dir,
dialogaven allò que es diu
dos disciplines,
o un músic i un pintor,
o un músic i un poeta, etcètera.
I aleshores alguna cosa
de música electrònica
havíem fet.
Però un cicle de música electrònica
com a tal
és la primera ocasió,
això que a Xafron Barcelona
s'ha fet,
s'ha fet amb èxit
i això ens ha fet pensar
que aquí també
tindria bona rebuda.
De fet,
és un cicle de música electrònica
que inclou dos concerts,
únicament,
però escolta...
Sí, hem de començar
amb una mica de calma.
Sí, un minicicle,
exacte.
Però concerts amb noms propis
de primera línia,
d'alçada.
Exactament, sí.
Sempre dins l'especialitat,
que això és una altra cosa.
Mireu, per aquest divendres,
ens proposeu divendres
a les 9 del vespre
d'escoltar la proposta,
la creació experimental
de Vladislava Dilei.
Ens vols introduir
en aquest personatge, Carles?
Ara parlarem amb profunditat, eh?
No, jo penso que és millor
que això,
que algú expert
en aquesta figura
ens ho expliqui.
No, més greu.
Perquè, val, bé, exactament.
I a més, com que segurament
els conceptes de la música electrònica
són molt precisos,
fins i tot diríem
una barbaritat.
Comentàvem abans
amb el Carles,
que potser nosaltres
som profons amb el tema,
però que Vladislava Dilei
és d'aquells noms
que són...
Jo he parlat amb gent de Tarragona
que m'ha dit
ostres, porteu a Vladislava Dilei?
Sí, sí, sí.
O sigui, que realment
penso que la gent
que coneix aquesta música
és un nom poderós.
Qui ens en pot parlar,
això sí,
amb molta més profunditat
és el seu representant,
l'Andrés Lomander.
Andrés, buenos días.
Hola, buenos días, què tal?
Pues bien,
i con muchas ganes
de entender un poco
y de conocer a Vladislav Dilei,
que és uno de los muchos
sobrenombres
que té Sassu Ripati,
crec, no?
Sí, eso és.
Bueno,
muchos músicos
de electrònica
que, además,
tocan, digamos,
diferents campos,
dentro de la electrònica
que és tan amplia,
pues lo que van haciendo
es creándose
como alias,
¿no?
Para representar
cada estilo diferente
que hacen.
Y és el caso
de Sassu Ripati
también.
Dirías que és el alias
más conocido,
más popular
o no?
Pues seguramente
és el más conocido
dentro de su faceta
como, digamos,
lo que llamamos
un poco
la electrònica
de autor,
¿no?
Es una electrònica
un poco más
contemporánea,
a lo mejor
más minimalista
también,
¿no?
Es decir,
para un público
que no es precisamente
de las pistas de baile
porque luego
él tiene otro alias
que es Luomo
con el que es más conocido
y con, vamos,
de hecho ha participado
en festivales
como Primavera Sound,
¿no?
Poniendo música
delante de miles
de personas,
¿no?
Pero Ladis Larguile
yo diría que es su parte
más intelectual
puesta en la música.
No solo es creador
de música,
también creo que
es productor,
¿no?
Sí,
él es productor
desde hace mucho tiempo,
también tiene un sello
ahí en Finlandia
que es donde es
y donde vive
y, bueno,
ha vivido muchos años
también en Berlín
que es también
ahora mismo
un poco como
una de las cunas
de la electrónica europea,
¿no?
Entonces, bueno,
siempre se ha movido
mucho en ese entorno.
¿Todavía un poco desconocido
aquí en Cataluña,
dirías?
¿O dentro de los circuitos
pues ya...?
Yo diría que
dentro de los circuitos
especializados
es muy conocido,
de hecho es un referente,
¿no?
Porque ya te digo,
ha estado en festivales
como de Primavera Sound,
ha actuado en salas
en Barcelona
y en otros ciclos
y demás,
o sea que evidentemente
es para un público
especializado, ¿no?
No estamos hablando
de artistas masivos,
¿no?
Pero yo creo que
dentro del mundo
electrónica
sí que se le puede
considerar como uno
de los principales
referentes, ¿no?
Ahora mismo.
A veces sus creaciones
se acercan más
a la música
de baile,
como dices tú,
sobre todo, ¿no?
Bajo el alias
del humo.
Otras veces
indicáis
que experimenta
más que con la música,
pues con la relación
entre la música
y el baile,
el movimiento
del cuerpo.
En este caso,
como hablabas
es Love Delay,
quizá decías tú
la etiqueta,
o sea,
el alias
más experimental,
más atmosférico,
ambiental, ¿no?
Sí, sí,
es más experimental
porque, bueno,
no es todo instrumental
y además
es conocido
por un estilo
muy particular
que tiene él,
que es difícil
de describir
hasta que no lo escuchas,
¿no?
Pero la primera vez
que lo escuchas
te das cuenta
de que tiene
un estilo muy marcado,
¿no?
Es decir,
es una música
muy minimalista,
¿no?
Con poco ritmo,
pero son ritmos
como muy quebrados
y normalmente
los conciertos
que suelen durar
50-60 minutos
es como una sesión,
¿no?
En fin,
no se empieza
y no son como
oíamos canciones,
¿no?
Ni hay pausas,
sino es más
una cuestión
de meterte un poco
en la atmósfera,
¿no?
De la música
que va creando.
¿Es lo que llamamos
ambient?
¿O vamos allá?
Bueno,
yo creo que tiene
un poco de todo,
¿no?
Es decir,
el ambiente,
es decir,
durante estos 50-60 minutos
que dura un concierto
va pasando
por diferentes momentos,
¿no?
Hay momentos
más tranquilos,
más de ambiente,
más minimalistas,
pero luego también
hay efectos
un poco más fuertes,
¿no?
Más percutivos,
por así decirlo.
Lo estamos escuchando
de fondo,
más o menos
para tener una idea
de cómo va a sonar
Vladislav Adilei
en este concierto
el viernes a las 9
a otra etiqueta,
las etiquetas
hijo de música electrónica,
a mí me superan,
¿eh?
Pero una etiqueta
que hemos también
leído sobre su música,
un estilo glitch.
dirías que es identificativo
y nos dices
en qué consiste
más o menos.
Bueno,
ese estilo que se llama
el glitch and cut
realmente es como
pequeños extractos
sonoros
que se van,
digamos,
alternando,
¿no?
Que a veces,
pues,
los crean ellos mismos
o los toman
de fuentes externas,
¿no?
Es como una mezcla
continua
de diferentes elementos
sonoros,
¿no?
Y eso incluso
crea un ritmo
dentro de la misma
composición,
¿no?
Vladislav,
de hecho,
es también
lo que hace en directo,
¿no?
Que es lo que muchas veces
la gente se pregunta,
¿no?
¿Qué hace un músico
de electrónica en directo?
Sí, sí,
¿qué instrumentos tiene?
Pues él realmente
lo que hace en directo
es procesar sonidos
que él tiene.
Entonces,
realmente es como
una composición,
improvisación
prácticamente en directo,
¿no?
Lo que pasa que
él lo hace,
pues eso,
a través de su ordenador
y sobre todo
de la mesa,
¿no?
De mezclas
con la que trabaja.
Y eso es un auténtico maestro,
¿no?
Mezclar en directo
y procesar sonidos.
¿Acompañará una parte
audiovisual?
En este caso,
no.
Antes sí que ha hecho
proyectos con visuales,
pero en este caso
es música,
o sea,
no hay una parte visual.
Supongo que cada concierto
es distinto,
¿no?
Uno de otro,
porque depende
de cómo hacen
la combinación de sonidos.
Sí,
necesariamente
son distintos
y repetibles,
¿no?
Porque es como tú dices,
hay muchas variables
con las que ellos juegan
y las van mezclando
y procesando
cada vez
de una manera diferente
y cada vez
creando, digamos,
una experiencia
diferente.
pero yo diría que
para la gente
que a lo mejor
es ajena
a la música electrónica
yo creo que es
bastante accesible,
¿no?
Comparado con a lo mejor
otros artistas
dentro de lo que hay
ahora mismo
en la electrónica.
Y que puede gustar
a alguien
incluso que no esté
muy familiarizado
con este tipo de música.
Muy bien,
pues Andrés,
no sé,
nos hemos olvidado algo,
creo que más o menos
ya nos hacemos la idea
de cómo será el concierto.
Bueno,
espero que haya podido
más o menos describirlo
y sobre todo
pues animar a la gente
que se acerque
porque realmente
es una oportunidad única
de ver a,
ya te digo,
uno de los principales nombres
que hay ahora mismo
en el panorama mundial.
Andrés Lomander,
muchísimas gracias
por esta próxima acción.
Muchas gracias a vosotros.
Un saludo.
Hasta luego.
Jo em quedo
amb això
que ens deia l'Andrés,
diu,
per la gent fins i tot
que no estem
apagats de la música electrònica
és una manera
molt,
molt amable,
fins a ser el punt
d'introduir-se.
Vladislav Dilei,
divendres
a les 9.
Exactament,
a les 9 del vespre.
També serà curiós
com sonarà això
a l'auditori.
Sí,
és un auditori
que,
veja,
tots els músics
que han actuat
reconeixen
que sona
molt bé,
és cucató,
és petit,
per tant,
jo suposo
que aconseguirem
una mica
una atmosfera
club,
no?
Vull dir,
que crec
que això està
bé,
vull dir,
que sonarà bé,
vull dir,
que també és un espai
molt atmosfèric
els que el coneixeu,
no?
I que han fet
coses absolutament
diverses,
però aquesta
hi quedarà
molt bé.
És una de les poques
activitats que són
de pagament.
Sí,
senyora,
exactament,
és de pagament,
crec que són
tres euros,
no guarda'm
de mentir,
però en qualsevol,
en qualsevol cas
és un preu
absolutament,
absolutament simbòlic,
perquè,
bé,
és una mica
la manera
que tenim
d'ordenar l'espai
també,
de donar-li
el valor
públic que té,
perquè si no
després es fa
reserva
i a vegades
després es fa
mandra
d'anar-hi,
però és un preu
absolutament
simbòlic
i regalat,
a més,
amb targetes
de la caixa
al 50%,
vull dir,
què més voleu?
Molt bé,
si ja voleu
reservar la vostra entrada
per no tenir sorpreses,
tiquet màster.
Exactament,
sí,
també es pot fer
a través del tiquet màster
directament
o si sou
de Tarragona Ciutat
o viu a prop,
doncs us podeu
acostar a recepció
i reservar-la,
així que...
Molt bé.
Això,
que després
no haguem de córrer
allò que passa.
Carles,
tenim cinc minutets
per parlar
d'això en general,
una mica
fer la visió general
d'aquesta temporada
fins al desembre.
Correcte,
com comentaves,
aquesta setmana
també comença
el cicle
o els diferents
cicles
al voltant
de l'exposició
de George Gros
que ens ocuparà
pràcticament
tota l'exposició
i comencem
aquest dimecres
a les set del vespre
amb una pel·lícula
El Gòlem,
segurament això
ho pronunciries
millor tu que jo,
Be Air India
Belka,
amb alguna cosa així,
i després,
més o menys,
vull dir ràpid,
que sona millor
i a més són els grans clàssics,
Nosferatu Metropolis,
el gabinet del doctor Caligari,
l'Àngel Blau,
també tenim
Cabaret,
la pel·lícula
i després Cabaret literari
amb tots aquests dois
del Pep Tussà
el dissabte 6 d'octubre,
això seria
el gran cicle
aquest de
George Gros,
un món
en transformació,
i després també
tres grans conferències
per situar una mica
la figura,
l'època
i una de les conferències,
per exemple,
on destacaria aquesta
i després parlaré
de les altres,
de Luis Antonio de Villena,
Berlín era una festa,
el dia 19 de novembre.
El dia 12
tindrem una introducció
a la voluntat abans i després
de Hitler,
amb Anna Cavaller,
professora de literatura espanyol
de la Universitat de Barcelona,
i després farem el context històric,
el dia 3 de desembre
amb Isabel Margarit,
directora d'Història i Vida,
és a dir...
T'ho rebus a la manota,
eh?
El Caixa Fórum,
aquest...
Bé,
en tots els seus aspectes,
diguéssim,
perquè si veniu,
si veniu,
veureu,
diguéssim,
que això,
que en Alemanya
no era ni molt menys
monolítica
com el nacionalsocialisme
va pretendre
i com Gros
va reflectir
d'una manera
de més
brutal
i tremenda,
vull dir,
hi havia
molts problemes socials,
és a dir,
d'alguna manera
podem reconèixer
situacions
actuals,
vull dir,
que realment
té,
en aquest sentit,
té molta
gràcia.
I després,
com deies,
estem molt alemanys,
jo no faré servir
aquest despectiu
que has fet,
ni molt menys.
No,
era amb carinyo,
era amb molt de carinyo.
A més,
ella sap alemany,
per tant,
ella s'ho pot
permetre,
diguéssim,
i lúdic van Beethoven.
Sí.
Cicle de conferències,
en Joan Vives,
exactament,
és que l'han fet per tu,
és que no ve mai,
no ve mai,
i volíem que vingués,
escolta'm,
com ho fem?
Cicle de conferències de Beethoven?
Cicle de conferències de Beethoven,
el mes d'octubre,
els dilluns d'octubre,
en Joan Vives,
un conegut
de casa nostra,
de més,
allò,
vaja,
un referent
de la música
clàssica
a Catalunya,
des de Catalunya
música,
i després,
ja per acabar-ho
de rematar,
que a més hauríem de mirar
si hi ha algun alemany,
sí que hi ha algun alemany,
Kafka,
sense anar més lluny,
tot i que era txec,
però escrivíem alemany,
clàssics moderns,
Laura Borràs.
Això estem parlant de conferències...
Només amb aquests quatre noms clàssics moderns,
Laura Borràs,
qui la conegui
ja s'està apuntant immediatament,
perquè aquest és un cicle amb inscripció,
perquè segurament hi haurà,
espero que n'hagi bufetat,
això és una frase feta,
però realment les cinc conferències
sobre cinc grans clàssics
de la literatura
a càrrec d'una persona,
diguéssim,
que últimament destaca molt
amb l'explicació de la història
de la literatura,
com és Laura Borràs,
crec que funcionarà moltíssim.
Això serà l'octubre i novembre
i parlarem de clàssics
com Sòfocles,
Balzac,
James Joyce,
Kafka,
també aquí hi hagi una cuata alemanya,
que si no pot ser la Merkel ens renyaria,
i realment, diguéssim,
són aquests noms
com podrien ser molts altres,
dels clàssics de la literatura,
però penso que
aquest pot ser un cicle
que funcioni molt bé.
I un altre dedicat a l'aigua
i les cultures,
també més o menys contemporanis,
per tant,
estem parlant del 17 al 31 d'octubre,
organitzat per amics
de l'UNESCO de Barcelona,
i que parla d'un tema,
evidentment,
em sembla que va ser,
qui va ser?
Einstein,
que va dir que la
pròxima guerra
seria per l'aigua,
i em sembla que no ens falta gaire.
I parlarem,
diguéssim,
de diferents aspectes de l'aigua,
un dels quals,
l'aigua a la colònia Tàrrec,
el dia 31 d'octubre,
però altres aspectes,
també de la gestió de l'aigua,
de l'Ebre,
del Francolis,
és a dir,
aquest és un cicle
bastant personalitzat.
Dos apunts encara,
dos gotetes dins la programació,
trobades en compromís,
i la participació
a la sermana de la ciència.
Exactament,
que a més,
enguany és una participació curiosa,
perquè altres anys
hem parlat de química
o de matemàtiques,
és a dir,
coses...
Ah, sí,
recordo aquella exposició
de matemàtiques,
Això mateix,
coses, diguéssim,
pot ser més reconegudes
o més clàssiques
dins el món de la ciència,
però enguany
parlem de criptografia.
Dades.
Dades.
Processament de dades,
dades secretes,
evidentment,
una cosa que té molt a veure
amb el món de la informàtica,
és a dir,
avui,
que s'ha destapat això,
que Facebook tenia
un forat enorme
de seguretat,
doncs, bueno,
la criptografia,
és a dir,
com s'encripten
les dades,
les dades personals i tal,
és important.
Ja en parlarem, eh?
Anirem explicant-ho
setmana rere setmana,
simplement hi afegim,
doncs,
els espectacles familiars,
que n'hi ha moltíssims,
més música,
a part de la música electrònica,
tot, doncs,
uns concerts,
el que anomenem
la temporada musical
de tots els caigues.
Aquí ens intercedirem
una mica més,
algun dia.
I, no ho sé, Carles,
bueno,
dilluns vinent,
més,
i amb més profunditat,
avui hem fet simplement
la visió general
i us hem convidat
a una de les cites
més immediates,
que és el concert divendres
a les 9
de Vladislav Dilei.
Ah, exactament.
Carles Marqués,
moltes gràcies.
A vosaltres.