Música
I els darrers minuts abans d'arribar a la una del migdia són per parlar-vos de cinema amb el David Serra. David, bon dia.
Hola, bon dia, ja som aquí.
Està en primaverada avui?
És que fa molta calda.
Fa calor, sí.
Escolta, es nota aquest canvi d'estació que arriba a la primavera a les sales cinematogràfiques o no?
Ho dic perquè a vegades les pel·lis tenen estacionalitat també.
Home, la veritat és que, a veure, una reflexió en veu alta, doncs estem trobant un tipus de pel·lícula que jo no m'atreviria a dir si no és més aviat el signe dels temps,
d'agafar i dir, escolta, estem en un moment de crisi, de repensament, i llavors hi ha una barreja molt interessant de pel·lícules que són francament molt comercials
i d'altres que aporten molt de valor de cara a l'espectador, a l'amant del cinema, de qualitat.
Aquesta és la base.
L'ombra dels Òscars em sembla que encara està, no?
Sí.
Surant per la cartellera.
Sí, la veritat és que ara tenim un moment d'intentar recuperar totes aquelles pel·lícules que no han pogut veure.
Ai, no la van veure i l'han premiat.
I ara és el moment, perquè ara les veurem, jo penso que les veurem totes.
Us dic títols, que jo veig per aquí que s'estrenen avui.
Mireu, John Carter, Los Idos de Marzo, esto es la guerra intocable dictado i de tu ventana a la mia.
Són els més evidents o els més...
Si tu ventana a la mia em sembla que no l'estan fent a Tarragona.
No?
Però bueno, tenim unes pel·lícules per si vols, per començar a parlar.
A veure, jo no... d'entrada, una pel·lícula que no he pogut veure, i m'hauria agradat veure,
perquè me l'estimo molt aquest actor, que és el George Clooney,
Los Idos de Marzo.
Sí.
Probablement dins de la cartellera és la pel·lícula que ens aporta més valor
des del punt de vista cinematogràfic, no tant pel seu paper com a actor,
sinó com el seu paper com a director.
Ostres!
Ara mateix tenim un elenco d'actors que tenen un gran poder de decisió a Hollywood,
que serien el George Clooney, el Brad Pitt, el Leonardo DiCaprio...
Fins i tot m'arriscaria dir el Tom Cruise i el Johnny Deed.
O sigui, són els actors paradigmes que omplen taquilles
i són els actors que a la vegada tenen la capacitat de desbloquejar projectes molt interessants,
assumir-los com a propis, perquè moltes vegades els veuràs aparèixer com a productor i executiu,
i això vol dir que no només han ficat pasta, sinó que han sigut decisius a l'hora del desenvolupament del projecte.
I en aquest cas, George Clooney, que per mi és un molt bon actor,
però sobretot és una persona que està escollint els seus projectes en base a la qualitat,
cosa que no es pot dir de tots els altres o d'alguns dels altres,
té una pel·lícula en carterera que ens està parlant de la política.
És una mica com el l'Oeste de la Casa Blanca, la sèrie meravellosa.
Per què m'ho dius, això?
Perquè està parlant precisament de la... fa una crítica molt agressiva de la política.
És un gran crític de la política del George Bush.
També és una de les persones que es va posar al costat del president Obama.
I de fet, ell fa el paper d'un jove idealista,
diu que treballa com a director de comunicació per un candidat.
No és que faci el paper, ell és el candidat.
Ara entenc-ho del l'Oeste.
I aquest costat del l'Oeste de la Casa Blanca,
aquí el que tindríem és una persona com el George Clooney
que ha volgut fer una biòpsia,
o gairebé t'hi diria una autòpsia,
al sistema polític electoral americà.
És una pel·lícula que ja d'entrada,
t'he dit, que ha rebut molt bones crítiques,
que tothom parla molt més del George Clooney director
que del George Clooney actor,
i això per mi ja és positiu.
O sigui, d'entrada, és una pel·lícula que jo vull veure,
perquè hi ha aquesta plantejada amb aquesta mirada,
diguem-ne, incisiva, no?,
d'aquest anàlisi dels mecanismes de poder,
doncs a mi m'interessa, m'interessa molt.
És una pel·lícula que penso que en els temps que corren
és necessària i sobretot sapient que ha sigut molt valorada
i que no és gens idealista i que no és gens còmode,
doncs escolta-t'ho, mereix una aposta directa.
Doncs escolta, ja que tenim el tràiler
que el Lluís, el nostre tècnic, la buscada,
escolteu una miqueta, que...
Estevi, ¿sigues soltero?
Estoy casado con la campaña.
Buena respuesta.
Tú eres el gran hombre del campus,
yo soy una humilde becaria.
¿A qué hora entras mañana?
A las nueve.
Creía que fuiste sutil.
No, fuiste muy directo.
¿No sabes hacer el nudo de la corbata?
No, no, ni ver.
Si gana tu chico, te darán trabajo en la Casa Blanca.
Yo llevo once años casado,
lo que significa que cuando no estamos de acuerdo,
ella gana.
Trabajas para el hombre equivocado,
trabaja para nosotros.
El día de hoy marca el comienzo de la lucha
entre dos ideales.
¿Quién te llama a las dos y media de la mañana?
No lo sé.
¿Ahora verás?
Dame...
No, Steven, no tiene gracia,
colga el teléfono.
Diga.
Tengo un problema.
El próximo presidente de los Estados Unidos de América,
el gobernador Mike Morris.
¿Quieres que se publique esta historia?
No se lo diré a nadie.
La dignidad importa.
¿Sabes qué podría pasarme?
Claro que lo sé, por eso te dejo escoger.
No importa lo que pensaste,
importa lo que hiciste,
importa lo que no hiciste.
¿Crees que era importante dejar las cosas arregladas?
Lo que tú digas.
La integridad importa.
Nuestro futuro depende de eso.
Déjalo ahora, aún estás a tiempo.
Steven, no me hagas esto.
Yo haré o diré lo que sea si creo en ello,
pero tengo que creer en la causa.
Uf, sona a thriller, fins i tot, eh?
Sí, sí.
Thriller polític, suposo que amb moralina al darrere,
i a més amb un títol supersuggerent.
Sí, los sitios de marzo.
Sí, los sitios de marzo, eso es absolutamente chespiría.
I això era una frase del Julio César.
Sí.
Una de les frases, precisament,
me cuida de los sitios de marzo que le deixé,
precisament,
me sembla que era bruto,
però és igual.
El cas és que Josh Cluny
s'ha embarcat en una creguada
de pel·lícules molt interessants,
gens còmodes
per l'estars extramèricà,
i que, francament,
per mi no s'aporta un aire fresc
que es té que valorar profundament.
Los sitios de marzo,
és la pel·lícula d'entrada,
l'estrena que destaquem per aquesta setmana.
Hi ha més pel·lis, però, David.
A veure, parlem d'intocable.
Parlar d'intocable
és parlar d'un autèntic fenomen de masses.
Estem parlant d'una pel·lícula
que han vist 19 milions i mig de persones a França,
que és la pel·lícula que, en certa manera,
s'ha convertit en el fenomen
del cinema francès del nostre temps.
O sigui, una de cada 5 persones,
una de cada 4 persones a França,
l'ha vist aquesta pel·lícula.
Això és molt.
Des del punt de vista de la taquilla,
ha funcionat
i que estem parlant d'una pel·lícula
que ens toca la fibra sensible,
però ho fa des de, diguem-ne,
la intel·ligència.
Què vol dir això?
Una pel·lícula que ens parla de la paraplègia,
que ens parla precisament
d'una problemàtica,
que jo l'he conegut directament,
que és una persona paraplègica
i que a mi m'he toca la fibra sensible,
mai millor dit,
i que a mi me fa molta gràcia
perquè ha sapigut connectar amb un espectador
que no és gaire proper a aquest tipus de circumstàncies.
Jo aquesta pel·lícula no l'he vist,
torna a ser una mica com a Idios de Marzo.
Són dues pel·lícules que són,
podríem dir, necessàries
i que estan allí perquè l'espectador
que vol sortir-se una miqueta de l'Star System,
com dèiem abans,
o que busquen un tipus de pel·lícules diferents,
argumentalment,
doncs aquesta probablement és la seva pel·lícula.
Estem parlant d'una pel·lícula dirigida
per dos directors,
Olivier Nacach i Enric Toledano,
interpretada per François Croset i Omar Sall,
i que una de les coses que més s'ha valorat
des del punt de vista audiovisual
és la bona feina d'aquests dos grans actes.
un, en el paper d'una persona,
un milionari,
que està paralitzat,
és paraplègic,
absolutament deprimit
per la seva nova condició,
i després per un jove,
que és el que li...
un jove marginal,
que és la persona que li porta,
que és una mena de salvatge
o bons salvatges,
si podíem utilitzar
aquesta expressió tan russoniana,
i que aquesta relació
que treurà...
bueno, treurà foc
pels queixals,
doncs està comptada
amb molta intel·ligència,
amb molt sentit de l'humor
i s'ha convertit,
ja t'ho dic,
en un fenomen,
un autèntic fenomen
del cinema francès
del nostre temps.
Intocables...
Intocable.
Intocable.
Tal com sona.
Bé, la producció francesa
que més europea
i que més us recomanem.
recomanem el David,
també en cartellera.
Molt bé, molt bé.
Ostres,
qualitat estic veient, eh?
No, no, no,
i realment és el que dèiem,
o sigui,
s'han tenint pel·lícules
molt, molt interessants.
Premiades, eh?
En diferents festivals
per no repassar els premis,
però vaja,
veiem la fitxa tècnica
i de moment aquestes dues,
doncs mira que serà
Òscars de Globus d'Or
i el que faci falta.
Sí.
Què més hi ha?
A veure,
ara jo ja m'aniria
directament,
ja m'he fet aquí els deures,
una pel·lícula
que he pogut veure,
que és la de l'Antonio Chavarrias,
que és la de Dictado,
i que m'estava fent una ullada,
perquè tenia molta curiositat,
moltes vegades no ho faig,
això,
però aquesta vegada
sí que he volgut mirar
una mica la crítica
com la rebuda,
perquè és una pel·lícula nostra,
és una pel·lícula espanyola
amb el Juan Diego Boto.
I em diuen que la història
és de Sergi Belverde.
Sí, sí,
és de la història
i és de Sergi Belverde
i és una història
molt, molt interessant,
perquè estem parlant
d'una pel·lícula
que està en la frontera
del que podria ser
el cinema fantàstic.
Directament,
estem en una pel·lícula
que perfectament
s'hagués pogut estrenar
a Sitges,
estem parlant
d'un gènere,
un subgènere
que seria
el thriller sobrenatural
i que té
per mi un punt de valor
en què
més enllà
de lo paranormal
la pel·lícula està feta
des del punt de vista
de lo normal,
o sigui,
de la normalitat
ben entesa.
Això ho podràs explicar molt.
A veure...
Parlem d'una nena...
A veure,
expliquem l'argument primer.
A veure,
estem parlant
d'una història
en la que ha hagut
una mort.
No vull desvelar
el fet de la hora de haver-hi
que és la mort del fill
i no explicar
gaire els detalls
però en el cas
que un home
ha d'assumir
el cuidado
d'una nena
en el que dèiem
que els nens
fan por.
Els nens fan por.
Fan por.
Fa molta por.
Aquesta pel·lícula
explota cuidador
que ara estava pensant
en la pel·lícula del Jesús
i aquí
li diria el Víctor
directament
que això és de
hem arribat bé,
estem en un any
en què els nens
tenen molt de predomini,
doncs a vegades
amaguen
alguna realitat
que no és
la més
la més sòbia.
El mal
moltes vegades
està en la mirada
dels nens.
Això és molt
de dir-ho
però és veritat.
Una nena
que s'ha quedat orfa
i a partir d'aquí
la dopta
de una persona
un jove
que estem parlant
del Juan Diego Boto
que fa un paper memorable
i està molt bé
la nena
també és un descobriment brutal
i la nena
li surt una mica rana
una mica rareta
que és el que diríem
el fenomen
paranormal
però
anem amb compte
la meva por
d'entrada
abans d'anar a veure
la pel·lícula
era precisament
si fossarien
tot el pes
de l'obra
precisament
en aquest caràcter
estrany de la nena
l'aventatge és
que no ho han fet
si ho han convertit
tot en molt quotidià
ho han fet tot
molt normal
aparentment normal
llavors
és cap al final
de la història
i aquí no desvelaré res
perquè jo
a mi jo soc molt sucós
que comença
a perdre
una mica els papers
Antoni Chavarria
és el director
de la pel·lícula
se li escapa
una miqueta
de les mans
el producte que té
per què?
probablement
perquè ha volgut caure
amb el que cau tothom
què s'ha de dir
el del final
el moment aquest
en què tot sembla
que se'n va de mare
no el controla
a fer un final espectacular
sí
i jo penso que
això li ha pesat molt
jo l'obra de Bébel
no la coneixia
o sigui
d'entrada
m'hauria sapigut
m'hauria sap greu
perquè m'agrada moltes vegades
tindre referències
directes
de les dues coses
i clar
la veritat és
aquesta pel·lícula
s'escapa
què és recomanable?
doncs a mi m'agrada
vull dir que
estem davant d'una pel·lícula
que és defensable
no rodona
però que porta valor
no parlem però
de gènere de terror
ni de gènere de paranormal
no
té un puntet
té un punt més de thriller
que de sobrenatural
per això te deia
el gènere del thriller sobrenatural
això és dictado
d'Antonio Echavarrias
amb Juan Diego Boto
i la Bàrbara Leni
és la nena?
sí, sí
que pel que dius
la presència d'actural
també és molt important
ràpidament
tenim un parell de minuts
David
només ja queda parlar
de la pel·lícula
més espectacular de la setmana
que és precisament
la de John Carter
ja veure
John Carter
aquesta també l'he vista
la fan en les dues versions
3D o no 3D
no sé què recomanar
sincerament
m'ha sapigut greu
perquè jo soc un amant
de les novel·les
de Raj Borrugs
que va ser el creador
de Tarzan
i una princesa de Marte
que va ser un paper
escrita ja pel 1911
per cert
tinc
algunes d'aquestes joies
que es van reeditar
fa uns anys
ja llargs
eren històries
molt naïfs
i tenien un punt
d'erotisme
un punt d'aventura
paranormal
bueno paranormal
perdona
d'estraterrestres
aquella de quan
no es coneixia Marte
com a planeta
el planeta que és
fixeu-vos
que va a la peli
i la novel·la
de fet
ve d'un veterà
de la guerra civil
que és el John Carter
que està a Marte
sí sí
es converteix
en un heroi
la veritat és que
les novel·les
són molt agradables
de llegir
perquè són pur i dur
no són novel·les
d'una gran qualitat
però des del punt
de vista argumental
són sucoses
perquè ens parlen
dels orígens
del Flash Gordon
i de totes aquestes
el que es deia
space opera
com a gènere
aventures
absolutament
quin la dirigeix
a l'Stanton
l'Stanton va ser
el realitzador
de WALL-E
la pel·lícula
de los estudios Pixar
què li aporta?
li aporta
el Tony Eve
quin li ha deixat
d'aportar?
que és molt Walt Disney
vull dir
ha fet una pel·lícula
aquesta més propera
al Príncipe de Persia
al videojoc
i a partir d'aquí
la pel·lícula
doncs bueno
és interessant
per la família
però que per mi
s'ha quedat curta
amb els valors
del bon còmic
o de la bona història
però manté
el Tony Eve
el Tony Eve
és
sobradament
naif
bueno
naif en el bon sentit
o en el dolent?
bueno a veure
és un avició
per tota la família
jo m'hauria agradat
una mica més de punys
i més d'incidència
visualment brutal
deu ser
3D
a més
combinant imatge real
amb animació
francament
està molt ben feta
John Carter
n'hi ha una miqueta
per tots els públics
i bastanta qualitat
és el que deies
i les que ja no en són
són una carterera
molt nutrida
alguna que no sigui estrena
però que hagis vist
i que vols comentar
doncs indomable
sí
la pel·lícula d'acció
em va semblar
una pel·lícula interessant
no rodona
però és una pel·lícula
que està molt bé
d'acció
acció diferent
cuidado
no és acció brutal
és diferent
bueno
que ens explicaràs
si vas a veure
els idos de març
o
la setmana vinent
o intocables
vincràs carregat
aquest cap de setmana
em posaré les piles
i les botes
de posar-te
i les botes
exacte
David Serra
escolta un plaer
com sempre
moltes gràcies
i bon cinema