Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
d'alguna manera explicant després
amb compte gotes i fent veure que són
absolutament inevitables, perquè el que de veritat
estem veient és que totes les mesures que s'han
aplicat fins ara amb l'intent
presentades com a
inevitables i com l'única sortida per la crisi,
el que estan fent és aprofundir
encara més la crisi, perquè no s'està produint
aquesta reactivació econòmica que se
suposava que aquestes mesures portarien.
El que està plantejant la situació
actual és el fracàs total d'aquestes polítiques
d'austeritat basades en retallades,
retallades, retallades, i que té com a
un objectiu aquesta reducció
del dèficit públic, perquè el que estan fent
és augmentar-lo, entre altres coses, perquè estan
augmentant, estan disminuint ingressos
i mentre estan fent amnisties
fiscals pels defraudadors, s'està
pujant l'IVA, que és l'impost
que paga
absolutament tothom, que paguen els que cobren
molt i els que coben poc, els que estan a l'atur
i els que cobren grans fortunes, és una cosa
absolutament injusta, i que a més és
ineficaç, que no serveix, que ja ho hem vist, que no serveix.
En qualsevol cas,
i Judit, si vols... No, jo li volia dir que
bueno, entenc el seu posicionament,
però
ja es va dir des del principi que les mesures
que estava prenent el president del govern
eren absolutament estructurals, per tant, els resultats
no són immediats.
El dèficit
jo crec que està fent una bona feina
a la Unió Europea en quan s'ha aconseguit
que el límit del dèficit que es demanava
arribia
fins als finals del 2014.
Primer a 2012, es va aconseguir un any més
2013 i era 2014.
això és una manera d'ofegar menys
a la ciutadania, precisament en les mesures que s'han d'aplicar, que evidentment
afecten a la població. És que és evident.
No, jo no sé si
a llarg termini aquestes mesures
aconseguiran alguna cosa,
però realment el que sembla és que són
mesures virtuals
encaminades a, diguem-ne,
treure ferro
o a pagar i vagar els mercats,
els concebuts mercats
financers, i no són mesures
que semblin que vagin a incrementar,
a millorar l'economia real.
Això és el que sembla, sembla que estem en una espiral
cada vegada de menys dèficit,
cada vegada de menys despesa,
i jo crec que això no ens porta a fer créixer
precisament l'economia, que és el que necessitem,
fer créixer el pastís.
Sembla que només tinguem un pastís,
que l'estiguem retallant cada vegada més,
i aquest pastís el que hem d'aconseguir és realment
fer-ho més gran.
Jo crec que això el que demostra,
i hem de fer una reflexió,
tots els partits i tots els polítics plegats,
això demostra que la política
no està governant realment l'economia,
sinó que l'economia està governant la política.
L'economia...
Això no és nou, tampoc, eh, Carles?
No, no, no.
Però cada vegada s'accelera més...
És una economia que tampoc no decideixen els polítics,
que han triat els ciutadans.
Evidentment, en la situació que estem ara,
ja no la decidixen els polítics.
S'està decidint en un cercle molt reduït
i unes determinades persones
que no estan triades democràticament.
i això és absolutament inacceptable.
Però és que, a banda d'això,
tot el que se'ns està dient des de fa molt de temps,
no des de fa un any i des de fa dos anys,
des de fa molt de temps,
que serviria per solucionar la crisi,
el que s'està demostrant és que no només no la soluciona,
sinó que encara l'està aprofundint molt més.
I això ja és que, fins i tot,
economistes, que no són ni tan sols crítics,
que són economistes, diguéssim,
d'un cert estil bastant conservador,
ja estan qüestionant aquestes polítiques
de la reducció del dèficit,
perquè estan veient que l'única cosa que fan
és incrementar més i més el dèficit
i que no serveixen per reactivar l'economia.
Perquè els mercats són insaciables,
els estàs donant sacrificis, sacrificis, sacrificis,
i sempre te'n demanaran més.
I mai no en tindran prou.
I l'economia amb això no s'ha recuperat.
Jo, simplement, una coseta.
Comparem només l'actuació que està tenint la Unió Europea
actualment l'actuació que està tenint els Estats Units.
Simplement, els Estats Units és el paradigma del liberalisme.
Però és que moltes mesures que està prenent la Unió Europea
ara els Estats Units i alabes va prendre fa dos i tres anys.
Jo crec que les mesures dels Estats Units...
I els efectes, precisament, d'aquestes mesures aplicades
fa dos i tres anys s'estan veient ara.
Les polítiques dels Estats Units són polítiques expansives.
Els convido a totes maneres a analitzar
quan sàpiguem exactament les mesures a...
Jo crec que, precisament, el president de la Unió Europea
està sent molt prudent fent els anuncis...
Ja t'ho he explicat que les mesures...
Home, està sent tan prudent fent els anuncis que no anuncia res.
Va a Europa, no se sap el que negocia,
i aquí ho explica quan li dóna la gana i com li dóna la gana.
No, perdona, és que té que ser prudent.
Home.
Té que ser prudent.
No, una cosa és que sigui prudent
i una altra cosa és que apliqui aquí
ordres que li arriben d'Europa
quan ell l'han escollit els ciutadans d'aquí.
Coses que ni portava al seu programa
ni explica quan negocia Europa.
Això no es pot fer.
A banda de no poder-se fer,
és absolutament antidemocràtic,
perquè aquí els ciutadans...
No parlem de programes, per favor.
I tant que parlem de programes.
Els ciutadans d'aquí han triat un representant.
Però no pot ser...
A veure...
Escolta, Judit.
A veure, no.
Judit, Judit.
És que hem passat...
Jo hagués volgut més dèficit.
Jo hagués volgut més dèficit.
Sí?
Sí.
Perquè significaria que hagués hagut més despès associat.
A veure, aquest debat macroeconòmic i macropolític,
la veritat és que ens portaria a moltes enterivades,
perquè és veritat,
jo realment les mesures,
si les està prenent en última instància,
si el govern espanyol,
la institució, la Unió Europea...
Sis mes és a poder.
O els mercats, no?
I el desmantellament més gran de l'estat del benestar.
En sis mes s'ha fet més que en vuit anys de socialisme.
Sí, des de bo.
O s'ha desmantellat l'estat del benestar.
Senyores, regidores i senyors regidors,
si em permeten,
reconduïm la tertúlia.
Ho dic perquè ja tindrem temps d'analitzar les mesures,
entre altres coses perquè avui hi ha aquesta sessió
al Congrés dels Diputats.
Gràcies, Carles.
I divendres hi ha un Consell de Ministres
que no sé si per ficar més por
o donar més sensació d'importància,
recordem que s'ha anunciat que el presidirà
per primera vegada en els últims anys
el cap de l'estat,
el rei d'Espanya.
Sempre hi ha un Consell.
Fa quatre anys que no hi havia un Consell de Ministres.
El que va fer amb el Zapatero.
Doncs en fi, sigui pel que sigui,
el Consell de Ministres del proper divendres
serà presidit pel rei
i en qualsevol cas li dona encara més importància
al tema i a les mesures econòmiques
que s'anuncien aquesta setmana.
De tornada, o millor dit,
entrant en temes més locals,
no sé si volen fer alguna referència
a una de les notícies de la setmana,
la ministra de Foment i el compromís del Tercefil, Maribel.
No sé si volen fer declaracions
perquè, com que ja m'imagino
quines són les valoracions que fa tothom,
Maribel, Convergència i Unió,
valora positivament les paraules de la ministra?
Positivament, absolutament.
Només per mi li ha faltat
parlar de la provisionalitat
que tots reclamem des de la ciutat.
i jo considero que el Tercefil
és capdalt i fonamental
per tota la química
i això ho hem dit per activa i per passiva,
per totes les empreses de la ciutat,
pel port de Tarragona
i crec que aquesta era una oportunitat
que no es podia deixar passar
i jo me n'alegro moltíssim
que totes les forces socials
i gairebé totes les forces polítiques
de la ciutat
hagin apostat pel Tercefil.
El PP, Judit,
ha dit gairebé totes.
Per tant, vosaltres continueu, Judit,
el PP de Tarragona
continua en contra
de la postura de la ministra
o de l'anunci
de la ministra del Tercefil?
Nosaltres des del principi
vam manifestar
que manteníem una discrepància
en quant a
la via de sortida
de les mercaderies de Tarragona,
no en quant al projecte
de corredor mediterrani,
de la sortida de mercaderies del port,
etcètera, etcètera.
No confonem mal als oients.
El PP de Tarragona
continua defensant
la circunval·lació
de la línia Reu-Roda
perquè les mercaderies
no passin pel centre de la ciutat.
Aquesta és la nostra posició
i no és l'única.
No és l'única.
Hi ha moltes entitats veïnals,
culturals,
del sector hoteler,
etcètera, etcètera,
que estan d'acord
amb aquest posicionament.
M'assembla que demà dijous
la Plataforma per en Defensa
dels Ferrocarrils
presenta un projecte
al Museu d'Art Modern,
si no m'equivoco,
a les 6 de la tarda,
amb el qual presenta
exactament el projecte
que nosaltres defensem.
Diu larga sentit que no.
És el projecte
que sempre ha defensat la PDEF
i això ho puc dir
amb coneixement de causes
perquè sempre he futmar part
de la PDEF.
Vale, vale.
Què vols dir?
Benvinguts.
Què vols dir?
Que no estem d'acord
amb aquest projecte?
Benvinguts.
Em sembla perfecte
que estigueu d'acord.
Benvinguts.
A veure.
No, no,
volia fer una puntualització.
O sigui,
el senyor Josep Andreu,
president del Port de Tarragona,
que no estigui venent
que la ministra
va parlar de provisionalitat
perquè no és veritat.
Està afantant a la veritat.
Hi ha declaracions
per a escrit
a molts mitjans de comunicació
amb el qual ell...
Igual li va dir en la intimitat.
No, ni intimitat ni res.
Jo vaig estar tot el dia
amb ells
i la ministra
en cap moment
va fer menció
de provisionalitat
o de solució temporal
per a les mercadies de Tarragona.
En cap moment.
Aleshores la ministra s'equivoca.
Aquest projecte...
S'equivoqueu vosaltres
que s'heu sortit
del consens que hi havia
al principi, Maribel.
No, no, no.
De totes les forces polítiques
pel pla personal territorial.
Sempre s'ha demanat
aquesta solució immediata.
No, senyora.
Sempre s'ha demanat
la línia reurroda.
No, no falteu a la veritat.
Sempre.
Tots els grups polítics
estàvem d'acord.
I vosaltres
es vau sortir del consens.
I Comerciència i Unió
ha venut a Tarragona
a favor de les empreses químiques.
A favor de les empreses químiques
que per cert
no pertanyen a Tarragona.
A veure,
que jo penso que no hi hauria
debat sobre aquesta qüestió
i Déu miró.
Carles,
no, no,
és evident que la ministra
no va parlar de provisionalitat.
No va parlar de provisionalitat.
Jo vaig estar amb ella
tot el matí.
No va parlar de provisionalitat.
Perdona,
només una puntualització
per a la reducció.
Sí.
A veure, Maribel.
Estem aquí parlant
després d'un debat
dels temes del rei.
Estem parlant
després d'un debat
dels possibles rei justos
en què s'ha d'activar l'economia
i aquí que tenim
una possible solució
per reactivar
una mica l'economia
de casa nostra.
La volem rebutjar?
Jo crec que el que hi ha hagut.
No sigueu dramàtics
amb el tema
de les mercaderies.
Perdona, Judit.
Que està,
el senyor,
el president Pujol
va dir que el port
continuïn a funcionar
si no es feia res,
per favor.
A mi m'agradaria
que recordéssim
el que va passar a Barcelona
quan s'estaven fent
les obres de l'AVE
que també era una cosa
que se sabia
que no duraria gaire.
Tota l'afectació
que hi va haver,
terrible,
que aquí també l'havíem patir,
el transport de viatgers,
que va ser terrible,
us en recordeu?
Aquelles...
Sí, sí.
Jo l'hava hi patir.
Terrible.
La gent no sabien
a quina hora arribava,
els viatgers no arribaven.
Aquí tenim dues necessitats
que són dues necessitats reals,
que són la necessitat
de transportar
les mercaderies
i de transportar-les
a l'ample europeu
i la necessitat
de la gent
d'anar a un ferrocarril.
El fet de fer
aquest projecte,
que és veritat,
no va dir en cap moment
que fos provisional,
representa afectacions
molt serioses
per al trànsit de viatgers.
molt serioses,
que duraran
el que durin les obres,
però que no només
el que durin les obres,
perquè aquella...
Però diuen que es farà de nit, eh?
3.000 persones diàries.
És igual,
per molt que es faci de nit,
també s'havien de fer de nit aquelles
i ja vas veure què va passar.
Sempre,
quan fas una obra d'aquesta
sobre una línia
que ja està sobressaturada,
tens afectacions
pel trànsit,
pel trànsit normal de viatgers.
Però aquí el debat
em sembla que és
què fem,
o fem això
o no fem res,
perquè està clar
que ara no es pot fer
el corredor del Mediterrani.
No hi ha diners
per fer el corredor del Mediterrani?
No hi ha prous diners?
I a més,
per fer la rehabilitació
de la línia Rau-Roda,
fins i tot es podrien
aconseguir fons europeus,
que per fer aquest tercer fil provisional,
no.
Això no és cert.
A veure, Carles.
I tant que és cert.
Carles.
Jo crec que la situació
és la que és
i segurament la situació
ha canviat,
estem en un context de crisi
i el que hem de fer
és fer aquest tercer fil
i garantir la provisionalitat
i jo no sé
si ho tenia mal entès,
perquè jo crec que el cuit
de la qüestió
està en aquesta provisionalitat.
El Partit Popular
entén o no confia
en que aquesta actuació
es faci
i es mantingui
de manera provisional,
és a dir,
que no es mantingui
en el temps
de manera sostinguda
i la resta de grups
i societat
i agents socials
pràcticament al complet,
pensem que garantint
aquesta provisionalitat
el que estem fent
és solucionar un problema
de donar sortida
a les mercaderies
i que tinguin una connexió,
que tinguem una connexió
directa amb Europa.
Jo crec que aquesta...
Però, Carles...
Ahir el president de l'ECUTE,
Joan Pedrerol,
en una entrevista
en aquest programa,
clar, quan li preguntava
sobre la provisionalitat
i el context de crisi econòmica,
deia,
s'ha de garantir
la provisionalitat.
Ara bé,
tenim en compte
que amb el context econòmic
amb el que ens movem,
segurament el corredor
del Mediterrani
no podrà ser una realitat
fins aquí 15 o 20 anys.
No, però a veure,
el corredor del Mediterrani
com a corredor del Mediterrani
és molt llarg,
però hi ha trams
que sí que es poden fer
abans del termini que poses
i també depèn
de les prioritats
que hi posis
quan fas tota la planificació
d'infraestructures
perquè vull recordar
que encara,
si mires els pressupostos
generals de l'Estat,
encara s'estan dedicat
una quantitat obscena
de milions d'euros
a trams de l'AVE
que ja estaven compromesos
i que la veritat
no tenen cap utilitat
ni serveixen per res.
S'ha demostrat
que és un tipus d'inversió
que no serveix per res.
Jo em sembla
que aquí el tema
tothom està d'acord
que hem de garantir
que surtin les mercaderies
però a què renunciarem
per això?
El que no podem fer
és posar en perill
el trànsit del viagès,
el que no podem fer
és posar en perill
la necessitat
d'una solució
que sigui la que necessitem.
El tema no és
que sigui prioritari
el tercer fil.
El tercer fil
ha esdevingut urgent
perquè el que era prioritari
no s'ha fet a temps
i no s'ha fet ben fet.
Però no ens equivoquem.
el prioritari
continua sent
la línia arreu-roda
i continua sent
donant una sortida
a les mercaderies
des de fora de la ciutat
tenint en compte també
a veure
que és que ens està passant
molta merda
per davant de la ciutat.
Molt poblades.
I molta més que passant.
No, segurament passarà
la mateixa, Judit.
No, home,
si l'ampliació de la base
és per alguna cosa.
Vull dir,
l'ampliació de la base
no és perquè les mercaderies
es quedin a dins.
És per sortir.
I no sé si vas...
Bueno, jo vaig veure
el projecte l'altre dia
de l'ampliació.
Però que ja està passant, Judit.
Que la merda ja està passant.
No, no, no.
És que la capacitat
dels contenidors
incrementa considerablement.
I el tràfic de mercaderies
incrementa considerablement.
Vull dir,
aquí tenim una excepció
de l'urbanisme contemporani.
O sigui,
els passatgers
han d'anar 20 quilòmetres
més enllà
a agafar l'AVE.
En canvi,
les mercaderies perilloses
passaran pel centre de la ciutat.
Ja estan passant.
Això passa a Tarragona.
I a banda,
una altra cosa,
que de totes maneres...
I aquí, si no hi ha un consens
a total i absolut
totes les forces polítiques,
així es quedarà.
I una altra cosa,
que fins i tot
com a solució
per les mercaderies,
el tercer fil
només pot ser provisional.
El tercer fil
per la línia de la costa,
perquè és una línia
que ja està sobressaturada.
Sí, això ho han dit.
Per exemple,
les responsables
de la patronal química.
No, admet molta més utilització.
O sabeu que passarà, no?
Les mercaderies només podran...
Que cala la mercaderia
i els passatgers ja ho veurem.
Les mercaderies
només podran sortir de nit
i amb unes hores determinades.
I això a la llarga
tampoc fa que la inversió
que facis pel tercer fil
acabi sent el rendible
que estan explicant
que és comparant
el cos de l'una i de l'altra.
En fi, ja veig
que continuament hi ha molt debat
després de la visita de la ministra.
La ministra el que va fer
va ser una declaració d'intencions,
un compromís
i que això
es materialitzaria
amb el primer borrador
dels pressupostos
del Jornal d'Estat del 2013.
Està oberta
a tot tipus de propostes.
I amb això
què vols dir, Judit?
Res.
Que no està encara garantit
el projecte.
No, no, a veure,
ella va manifestar
que estava oberta
a suggerències,
propostes, etcètera.
Vol dir que molt hàbilment
el grup popular
s'està movent
al fil de la navalla.
No.
Més o menys.
No, no, no,
en absolut.
Nosaltres tenim
el posicionament claríssim.
No, no, sí.
I ella ho sap.
Però és un posicionament
molt complicat
amb el de la ministra.
Oh, ja, però bueno.
A veure.
No seria la primera vegada
que s'actua
en compta de decisions
del govern
perquè tu defensis el territori.
Però això és facilíssim, tu.
Tots els diners aquests
que deia l'Arga
que estan destinats
a les partides de l'AVE
que els col·loquin
al tram de Reu-Roda
i el facin ja.
Mira si és fàcil.
Està en les vostres
les solucions.
És que aquí el que s'ha desvirtuat
és el cost...
Són 290 milions d'euros
que tampoc donen tant.
És que aquí el que s'ha desvirtuat
és el que anava a dir ara.
S'ha desvirtuat el cost
que té la línia de Reu-Roda.
Deixem el tren
si els hi sembla.
Deixem el tren
i els hi proposo
agafar el cotxe
perquè una altra
de les notícies de la setmana
que més o menys
hem anat coneixent
tot i que la veritat
és que no ho tenim
del car del tot
prou clar
és el tema
d'aparcar.
Les zones blaves
verdes
o taronges
perquè n'hi haurà
crec que
de diferents colors
i l'aparcament gratuït
o no
al centre de la ciutat.
Sembla que la intenció
de l'equip de govern
a través del pla de mobilitat
aprovat al Consistòria
a l'Ajuntament de Tarragona
és treure
absolutament
totes les places
gratis d'aparcament
que tenim ara mateix
en el nucli central
de la ciutat.
No és veritat
ben bé això
que dic
no és correcte del tot, Maribel?
Sí, sí, sí, el centre sí, perdona.
El centre, no?
El nucli urbà,
el casc urbà de la ciutat.
Quina opinió té
Convergència i Unió, Maribel?
A veure,
les zones blaves
que es poden convertir
en verdes
perfecte
perquè això significa
que pels residents
hi haurà un cost reduït
en el cas de que pàrquin.
Les zones blanques
que tenen una rotació
espectacular de cotxes
que pot ser músics
o el carrer del mar
que únicament
estan destinades
bàsicament als veïns
és una barbaritat
convertir-les en verdes
perquè no són zones
d'un trànsit
d'una quantitat
de cotxes brutal.
és a dir,
allí només van
els veïns
o els familiars
dels veïns
que es visiten.
Per tant,
considero que això
té un afany recaptatori
que caldria
mesurar.
Està a cinc minuts
de la Diputació
caminant.
Sí.
Es pot deixar
només
com a dada.
Sí, però allí
la gran majoria
de cotxes que hi ha
són els dels veïns.
Jo crec que això
no és així.
El pla de mobilitat
està fet sobre un estudi
de com funcionen els cotxes.
És a dir,
a veure,
tu creus que està bé
en general
però en algunes zones
que no s'hauria de...
Hi ha zones
que tenen sentit,
l'Avinguda Catalunya
segurament hi ha trams
que tenen sentit
perquè hi ha un comerç,
perquè ha d'haver-hi
una rotació de cotxes.
La via Augusta
probablement
doncs també
però home,
jo crec que hi ha
zones residencials
o el carrer del Mar mateix
que el que té allà
és un col·legi.
Home,
doncs que potser
valdria la pena
estudiar-s'ho.
A veure,
més opinions.
Judit.
Bé,
per fi
ens han presentat
un pla de mobilitat
perquè també portem
tela de temps.
Per aquest pla de mobilitat,
perdoni,
si no m'equivoco,
va ser aprovat
pel Consistori
a finals de l'any passat,
no?
Sí.
Sí,
no t'equivoques.
Molt bé.
D'acord,
d'acord.
Ho pregunto
perquè aleshores,
Judit,
no coneixeu el Partit Popular,
els detalls del pla?
Sí,
sí,
coneixem,
coneixem perquè nosaltres
hem sigut partíceps
i s'ha aprovat,
si no recordo malament,
a l'empresa municipal
de transports.
A l'MT?
No.
No,
al Consell de la Mobilitat.
Al Consell de la Mobilitat.
És que jo no estic
ni amb un senyor.
No sabia si estava...
I què et sembla
aquesta mesura del tema,
que és la mesura més popular
o antipopular,
en els segons com es miri?
Doncs políticament,
probablement...
I no vull fer un joc de paraules
amb un d'empopular
i antipopular, eh?
No,
políticament,
probablement,
a l'alcalde Ballesteros
això el perjudiqui
perquè ell va ser el primer
que va dir
quan va arribar a Tarragona
que treuria 800 places
de zones blagues.
La primera foto
és per aquí,
a l'avinguda Roma, eh?
La primera foto.
Quan va arribar l'alcaldia.
El 2007.
Quan va arribar l'alcaldia.
És que quan va arribar a Tarragona.
Ja.
No,
quan va arribar l'alcaldia.
Les va treure.
Les va treure.
A veure,
coincideix amb la Maribel
en aquest sentit,
hi ha zones que són més lògiques
i hi ha zones que són necessàries.
Jo sí que celebro
que per fi
la targeta resident
comenci a funcionar
en zones que on han de funcionar
perquè és veritat
que hi ha moltes zones
que no,
les cases no tenen part quimitari
i els veïns
estan condemnats
a pagar zones blaves
i com moltes ciutats
la targeta
verda és, no?
La de residència.
I la taronja
no sé ben bé què és.
La taronja
em sembla que té un cos
més reduït que la blava
però no sé quins requisits
que...
No, no, no.
Crec que el cos és el mateix.
El mateix.
Jo crec que només hi haurà
una zona taronja
a la zona de Joan XXIII
que teòricament
era una zona
que havia de ser
pels treballadors.
No ho sé, eh?
Perquè jo tampoc estic al...
Està clar que demà
li haurem de preguntar
a l'atinent d'alcalde
Begoña Florian
perquè hi ha molts dubtes
fins i tot entre els regidors
de l'Ajuntament.
No, però per...
Sobre els colors i...
Per el que ell ha fet públic
en un diari el diumenge.
Me'n falta la zona vermella.
Exacte, vull dir,
crec que només hi ha una taronja,
crec, eh?
I...
A veure.
Jo si això de servir
per reduir el tràfic
al centre de la ciutat
des de l'alcalde
ho veig molt positiu.
I la gent que es queixa
que no podrà aparcar gratis
al centre de la ciutat?
Doncs és...
A veure, és que clar,
és que aquí a Tarragona
la gent agafa el cotxe
per anar a buscar el nen al col·legi.
A veure, Carles.
Home, depèn de...
A veure, que tu a més
havies estat responsable...
El criteri de l'habitat
és un dels que suposa.
Tu havies estat responsable
d'aquests temes de mobilitat
en l'anterior mandat.
Sí, sí, sí.
Bé, de fet, això comença
a l'etapa anterior.
A veure, jo crec que això
és la típica qüestió
que, diguem-ne,
que hem de fer pedagogia
a la ciutadania,
però que és indispensable
que la fem com a ciutat.
És a dir, quan parlem
de canvi així en abstracte,
quan tots diem
que hem de canviar
el model productiu,
per exemple, això,
forma part d'aquest tipus
de mesures, forma part
del canvi de model productiu,
fins i tot,
i del canvi de mentalitat
que hem de fer absolutament,
Maribel.
Jo crec que actualment
la qüestió de gasos
dels cotxes,
la qüestió d'excés d'ocupació
amb la superfície
i amb el territori.
Tenim un lloc d'aparcament
a la ciutat
per cada nou cotxes que hi ha.
És a dir, quan tu vas
en caravana per la ciutat,
els vuit cotxes que tens davant
estan buscant com tu aparcament
i, per tant, et passes
un munt de temps
també buscant aparcament.
Això és absurd.
Estem en un canvi
de paradigma allà
i això és absurd.
Hem d'aconseguir
que el transport públic funcioni
i, naturalment,
hem d'aconseguir
promocionar el transport públic
que actualment,
doncs, per la situació
no s'està podent fer
tot el que ens agradaria.
Però això de treure cotxes
del centre,
per exemple,
permetrà també
que el transport públic
tingui una major eficiència,
és a dir,
que vagi més ràpid
i que els temps
de recorregut
del transport públic
siguin menors.
Sí, però és que, perdona, eh?
Primer pintem
les zones de verd
i després,
resulta que ahir
reduïm línies d'autobús,
no hem ampliat
els pàrquings de fora...
Però és que és un cercle.
Quan aconseguim
reduir els cotxes
del centre,
realment aconseguirem
que els temps
de trajecte
siguin menors
i, per tant,
aconseguirem
major eficiència
del transport públic.
No és al revés,
però és un cercle,
en tot cas,
és un cercle viciós
que hem d'acabar
de trencar.
I s'ha d'entendre
que tenir un cotxe
i poder arribar
amb el cotxe
en una ciutat
com és Tarragona,
de tamany humà
i petit,
com és la nostra ciutat,
doncs,
potser és un luxe.
Marga.
Potser és un luxe.
Jo entenc
que tots els canvis
d'entrada,
quan canvies uns costums,
un hàbit,
tots els canvis
provoquen resistència
i la gent
que està acostumada
a fer uns determinats
trajectes en cotxe
i en poder deixar el cotxe
en un determinat lloc,
doncs és normal
que reboti.
Però també és cert
que darrere d'aquestes mesures
hi ha un pla de mobilitat
que està fet,
que està estudiat molt,
que l'ha fet gent
que en sap moltíssim,
que ha fet una observació,
un diagnòstic
de la situació de Tarragona
i que també convido
la gent a mirar-se'l
perquè està penjat,
està penjat al web
i és fàcil de consultar.
I el que està fet
també és un estudi
sobre com funciona
en sobre,
com funciona el tema
dels aparcaments
i dels cotxes
que aparquen a Tarragona.
A Tarragona el que hi ha
és que tenim utilitzats
els llocs d'aparcament
que estan en el centre
de la ciutat,
no per espais
curts de temps,
sinó que simplement
en comptes de tenir un pàrquing
deixes el cotxe davant de casa.
Ja ho tens una setmana
o quince dies.
Això no pot ser
perquè va contra
qualsevol tipus de lògica
entre altres coses
perquè no permet
que hi hagi
aquesta rotació
que és el que necessita
realment
per utilitzar el cotxe
com a mitjà de transport puntual
faig això i torno.
Simplement el que estem fent
és,
molta gent el que està fent
és potser
perquè no té altra solució.
Ocupar un espai
que és públic
com un lloc d'aparcament privat.
i ho sento
però això
no em sembla
que es pugui defensar.
És a dir,
que encara que sigui
una mesura
antipopular
entre cometes
serà antipopular
però hem de tirar cap aquí.
Evidentment
acompanyada d'altres mesures
de la potenciació
popular,
impopular,
acompanyada
de la potenciació
del transport públic,
de la possibilitat
d'anar als llocs caminant,
de canvi d'hàbits,
de canvi de mentalitats
i també partant
de la base
que totes les mesures
que s'implementen
en un moment donat
després s'ha de fer
una avaluació
i si convé
canviar alguna cosa
perquè sigui més efectiva
doncs es canvia.
Alguna cosa més ràpida,
Maribel?
En el centre
estem tots d'acord.
També hi ha una altra cosa
que es podria fer
que és tornar a estudiar
el tema dels preus
dels aparcaments
i potser d'aquesta manera
hi haurà gent
que tindrà més opcions
d'aparcar el cotxe
al pàrquing
i no està pendent
d'ocupar
la via mobilitat.
Però tenim un munt
d'aparcaments dissuassius
ja a la ciutat.
Sí, però independentment d'això...
Un preu d'un euro al dia.
Escolta,
el qui ve a treballar
quatre hores o vuit hores
jo no dic que probablement
no deixi el cotxe
en un aparcament dissuassiu
però qui ve per una hora
al centre probablement
vol entrar en un aparcament.
Aleshores,
el que potser caldria fer
és estudiar els preus
d'aparcaments.
El que no pot ser
és que paguis...
El que passa és que són
d'empreses privades
la majoria, no?
Que són els més cars.
I aquí l'Ajuntament
fins a quin punt...
El tindrà.
Si fas una rotació
amb zonestars...
És que ho tindrà allà.
Qui ve a fer una gestió
a Tarragona
per una o dues hores
i a més
qui ve en cotxe de fora
probablement
tingui més possibilitats
o menys
de caminar
o d'agafar un autobús
però qui ve a fer una gestió
el posa en zona blava
i paga el que t'ho costa
a la zona blava
i què et passa quan vas
a qualsevol altra ciutat?
Hem de deixar que el cotxe
sigui un símbol
d'estatus social
i que l'autobús
es consideri
com que és només
la classe treballadora.
Jo crec que això
és un absurd.
Jo crec que tothom
podem agafar el transport públic.
Jo crec que això
no ho considera la gent, eh?
Jo crec que hi ha un punt
quan agafem el cotxe
d'això,
de considerar
que el transport públic
no és un transport
per tothom
i jo crec que amb això
hem d'avançar.
És per la mateixa configuració
que té Tarragona
de tindir
els barris tan distànciats
del nucli.
Molt dispersos.
I hi ha molta gent
forçosament,
la gent dels barris
lògicament
és la que agafa més
els autobusos.
Però no forçosament.
Hi ha molts més atenuants
els horaris,
la pressa que portis.
Jo l'agafo, eh?
L'autobús.
Jo l'agafo cada dia.
La quantitat de gent
que porta el cotxe
per deixar-la...
A veure,
no parlin tots alhora
que si no...
Però vull dir,
no,
jo em referia
a aquesta percepció
que diu el Carles
o el Guasi-Tuarga,
no sé,
de fer veure,
o sigui que el que agafa cotxe
té un nivell social més...
No, jo crec que encara hi ha
aquest punt de percepció.
Bueno,
no és que es tingui,
és que hi ha una realitat
i és que els barris,
per tradiciós,
sempre els habitants dels barris
s'han agafat el bus
per arribar al centre.
A veure,
deixi'm un últim apunt,
Arga,
molt breu,
no?
Si vols dir alguna cosa
sobre aquesta qüestió.
És que volia també tocar
el tema
de les cases antigues
perquè demà farà
una setmana
de la casa esfonçada
al carrer Cavallers.
M'agradaria conèixer ràpidament
l'opinió dels partits polítics
de l'Ajuntament
sobre què ha de fer
l'Ajuntament
amb els propietaris
d'aquestes cases
i s'ha de ser
molt rigorós
o no pot fer res.
Nosaltres ja
des de fa anys,
des del grup municipal
del Partit Popular,
estem denunciant
l'abandonament
de...
No sé si són...
Bueno,
sé que a la part alta
són 80
i a la resta de terra
són moltíssims edificis abandonats.
Moltíssims.
I què ha de fer l'Ajuntament?
I nosaltres vam exigir
que es fes un catàleg
i que es fes un estudi
cada vegada que hi ha pluges
a l'obèstia
com la setmana passada
hi ha un...
Un enfonsament.
Un ensorrament.
No falla.
És lamentable
que edificis
com el que es va...
va caure l'altre dia
doncs caiguin
i a més a més
pel valor arquitectònic
que tenen,
pel valor
en tots els sentits
i clar,
la part alta
doncs és que
80 edificis
és una barbaritat
que estiguin
en aquestes condicions
llavors l'Ajuntament
hauria de ser
superexigent
amb els propietaris.
Maribel?
D'acord amb això
de res que diu la Judit?
A banda de requerir
el propietari
doncs que faci
el que hagi de fer
l'Ajuntament
si el propietari
no reacciona
d'actuar d'ofici
perquè el que s'està
posant en perill
no és únicament
doncs que puguis
perdre un edifici
o que puguis
sinó...
El que pot provocar
a menys mà que va ser de nit.
Exacte.
Sí, pot haver provocat
una tragèdia.
Aleshores el que cal
és ser molt curosos
amb això
i vetllar molt
per la seguretat
dels ciutadans
i en aquest sentit
home...
Jo estic d'acord.
Carles, però fins a quin punt
l'Ajuntament pot...
Però no podem requerir
quedar-nos aquí
i ja està.
Vull dir, hem de reaccionar.
Aquest és el problema.
Jo crec que hem de fer
una reflexió
també en aquest tema
de fons,
tots els partits
i totes les administracions
públiques.
L'administració local
no tenim recursos
suficients
com per fer execucions
subsidiàries
a tots aquells edificis
que les persones...
Doncs és la seva responsabilitat,
Carles, perdona.
Maribel,
tots aquells edificis
que les persones
actualment
no poden invertir
perquè no ens amaguem.
Hi ha molts casos
en edificis
que les famílies
han d'escollir entre menjar
o arreglar l'edifici.
Aquesta és la situació actual
i no podem cobrir
des de l'administració local
aquestes situacions
exclusivament nosaltres.
Jo crec que aquí
s'han d'implicar
totes les tres administracions
públiques
i efectivament
crec que és preocupant
i crec que hem d'actuar
tots, efectivament.
Arga.
A veure,
has posat un cas
que la família
ha d'escollir
entre menjar
barrer l'edifici.
Això pot passar
en alguns casos
però no en tots els casos.
Està passant
en alguns casos.
Però els casos
precisament són molt diversos.
i quan estem parlant
de l'últim...
L'últim edifici de Torreforta
em sembla que...
No, el de Torreforta
segurament sí.
Però el de Càrrec Cavallers
em sembla que menjar
menjarien, eh?
Sense cap problema.
Estava pensant en Torreforta.
El tema...
No, Torreforta
és un altre tema.
El tema és que tenim
un ecosoístic aquí
molt diferent.
Molt diferent
i que segurament
demana
actuacions diferents.
Precisament a la part alta
ja s'estava fent
un pla integral.
No, o sigui,
la relació dels edificis
amb problemes
ja la tenim.
Si a més es veu
que alguns propietaris
ja estaven instats
a actuar des de l'any 2000.
Vull dir que el problema
és un problema
que arrosseguem
des de fa molt de temps,
que no és dels últims anys.
Però potser ara mateix,
clar, potser ara mateix
és veritat
que l'administració
no té recursos
per actuar subsidiàriament.
Però és que estem parlant
de coses que arrosseguem
des de fa com a mínim
10 anys
i segurament moltes 20 anys.
Són coses
que s'haurien d'haver fet.
I de totes maneres
és que si s'insta
a les propietaris
a actuar i no actuen,
doncs ha d'actuar
l'administració
i si no paguen
i si no paguen
doncs no paguen
però se'ls embarga
que a alguns
se'ls pot embargar.
Escolta,
hi ha molts mecanismes.
Hi ha molts mecanismes
per fer-ho.
És que ho deia
perquè clar,
la setmana passada
és que és impossible això.
Que sí, Carles,
però és que el propietari
d'entrada
no pot decidir
si vol o no vol
perquè la llei l'obliga
i l'administració també.
Està claríssim.
I per tant, home,
el que hem de fer
és ser molt claríssim.
Estic posant ja
el següent pas
damunt de la taula
perquè és el que ens trobarem
al 60% o al 70% dels casos.
És que hi ha casos
molt diferents.
Hi ha casos molt diferents
i precisament
el que necessites tenir
és avaluar cada cas diferentment
perquè no és el mateix.
Això s'acaba.
Sí, però el que succeirà
és el mateix.
No.
I així el teniu aquí
i la casa caurà igual.
Avui ens falta temps.
Perdona, Ricard,
per acabar,
jo crec que estem d'acord
tots en què la situació
és preocupant
en què hem d'actuar
des d'administracions públiques
i jo crec que
hem començat a fer-ho
i ho volem fer tots.
Doncs vinga.
Que la gent es quedi amb això.
Amb aquest missatge
ens quedem
Carles Castelló,
Arga Santís,
Maribel Rubio,
Judit Eres.
Llàstima que avui
no hagi estat una mica més llarga
la tertúlia
perquè podríem parlar encara
de moltes qüestions.
Gràcies, sí.
Fins la propera.
Que vagi bé.
Bon dia.
Gràcies.
Bon dia.
Gràcies.