Aquesta última setmana del mes d'agost, ja ho sabeu,
hem recuperat el temps habitual de la tertúlia,
la tertúlia diària d'actualitat.
Avui la compartim també amb tres convidats,
l'advocat i expresident del Port Lluís Badia.
Lluís, molt bon dia.
Hola, bon dia.
El director de l'Institut Municipal d'Educació i ex-Sanregidor,
Carles Tepero. Carles, bon dia.
Bon dia.
I el company periodista de la redacció del diari de Tarragona,
Octavi Saumell. Octavi, bon dia.
Hola, bon dia.
De seguida repassarem temes de l'actualitat tarragonina,
que acostuma a ser l'objectiu bàsic de la tertúlia,
però, esclar, avui hi ha un d'aquells titulars a tot arreu,
al voltant de l'economia, de l'economia de Catalunya
i del rescat que ha demanat el govern de la Generalitat,
el govern espanyol,
xifrat en 5.023 milions d'euros,
que segurament demostra la precarietat de l'economia del país.
No sé si és la millor notícia precisament per començar el nou curs,
el curs escolar, el curs polític, l'activitat de la vida quotidiana.
Com hem de valorar, Lluís, aquest rescat?
Això vol dir que depenem, doncs, això,
de l'estat espanyol per sobreviure econòmicament?
Bé, jo crec que el més greu és que demostra
que la situació és molt més greu del que ens venen, no?
I que la situació comporta
unes previsions a curt termini molt greus, no?
És evident que una part d'aquest...
que les cares demanen mirant per fer front a tot el que han sigut les despeses de bonos patriòtics que es diuen,
però el que està clar és que aquí portem arrastrant una deute important des de fa molts anys,
que ara tampoc toca qui la va provocar,
però que evidentment tot això comporta que això sumat a la pròpia situació crítica econòmica,
doncs d'alguna manera es posa damunt de la taula que les coses estan molt pitjors.
És a dir, que aquesta xifra avui ens ensenya als ciutadans que la cosa està molt malament.
Bueno, jo crec que els ciutadans són conscients...
En fi, els ciutadans ja fa temps que ho sap, però ja veien aquesta xifra avui als diaris
i a la televisió ja ho acaba de rematar.
Jo crec que malauradament la Generalitat s'ha anat adelantant a les de allò,
va ser el primer que es va veure obligat a fer retallades,
ha sigut el primer que s'ha obligat a fer, a demanar en aquest cas el rescat,
és a dir, bueno, d'alguna manera Catalunya malauradament també és adelantada
en el que és la situació econòmica que ens ve damunt
i per tant jo crec que s'ha de fer una reflexió seriosa,
deixar-nos ja de punyetetes i de xorradetes
i començar a parlar les coses clares, no?
Jo no vull adelantar-me, no?
Però avui pensem que a partir de dissabte la gasolina 1,7,
això vol dir que en sis mesos la gasolina estarà a dos euros.
Bueno, vull dir, escolteu, vull dir, aquesta és la realitat.
Llavors vull dir, això ho podem pintar, ho podem desviar a l'atenció amb altres coses,
però la realitat és aquesta i la realitat és que és molt dura
i que la situació que ve és molt, jo diria que molt difícil de setar per la ciutadania
i des d'aquest punt de vista jo crec que la classe política hauria de prendre mesures reals,
no mesures de maquillatge com fins ara s'han pres.
Deixa'm recordar, per si algú s'havia oblidat,
que a partir de dissabte puja l'IVA en diferents trams,
aquesta setmana de fet estem parlant cada dia en diferents sectors afectats,
en alguns casos l'IVA pujarà 13 punts, del 8 al 21%,
i deixi'm recordar també als oients, pel que fa a les finances de la Generalitat,
que alguns van poder marxar de vacances a principis d'agost
sàpiguen que la Generalitat no havia pogut pagar
a les entitats que treballen amb els sectors socials més desafavorits
les nòmines dels treballadors,
per exemple gent que treballa o entitats que treballen amb gent gran,
amb discapacitats, en fi, demostrant que no s'havien pogut pagar
les nòmines o els diners de la Generalitat a aquestes entitats
que treballen amb professionals del sector.
Carles, aquesta xifra que surt avui,
a tot arreu aquests 5.023 milions d'euros, què?
Sí, sí, que fa esgarrifar una mica, com diu el Lluís Badia,
que la realitat s'imposa i que hi ha una liquidesa que no hi és,
no és que hi sigui, és que no hi és,
i per tant fan falta abocar-hi i disposar d'aquests diners,
i si s'ha creat i hi ha un fons a l'estat espanyol,
en el qual estem actualment,
i està regulat perquè sigui així,
doncs jo trobo que Catalunya,
que ja fa temps que el govern no estava anunciant aquestes dificultats
i tu les acabes d'apuntar ara mateix també,
doncs havia d'arribar.
Jo no sé si més tard o més aviat, però havia d'arribar.
I jo el que no sé és si es quedarà amb els 5.000,
haurà de ser 7, 8 o no sé el què,
perquè això, més a més...
I tampoc sabem si a canvi d'alguna cosa.
És a dir, si tu demanes uns diners,
a canvi d'allò de condicionants polítics que és...
Això veig regulat amb el fons.
Sí, no està clar.
No se'n poden afegir de condicions, suposo.
No està claríssim, no.
I estan apurades al Parlament.
Sí, però ja sabem que la política moltes vegades, doncs, és això, no?
Jo suposo que no s'ha afegit.
El que passa és que, clar, ja són casualitats,
però coincideixen tantes coses aquests dies,
jo no sé si és perquè s'acaben les vacances,
perquè comença el curs polític o el curs escolar,
o per què, o el curs escolar,
però també, perquè és quan tothom
s'hi fiquen una mica en marxa i...
No, amb el matèria, l'escolar puja 13 punts també a l'IVA, eh?
17, no, em sembla, 17, no, no, 13 a 13.
De 8 a 21.
Del 8 al 21.
Tot el que no siguin llibres de text puja 13 punts a partir de dissabte.
Encara que no sigui, ara has de tenir una resposta,
però crec que amb aquests temes també de matèria a l'escolar,
doncs aniran, com hi ha alguna empresa,
que ven els productes, no diuen més amb caràcter individual,
o amb dosis més petites,
perquè així costa menys.
No és que costi menys el producte,
però com que en compres menys, doncs costa menys.
Si en comptes de comprar 3 bolis o 14,
doncs en comptes només 2.
Que en realitat és el que ens faria falta.
I encara que sigui una anècdota,
però sí que té a veure amb el conjunt,
jo crec, doncs és, no cal que tornem a comentar-ho,
però s'ha estirat més el braç que la màniga,
és a dir, no n'hi havia per poder gastar tant.
I ja està, i aquesta, jo crec que és una de les raons
que ara fa que les passem magres.
I això vol dir, doncs que hem de ser més pobres,
en resum, crec jo.
També en aquest sentit.
Si volem, sí, més pobres en aquest sentit.
I que les administracions i les no administracions
i les empreses, doncs hauran d'ajustar
les seves despeses als ingressos.
I quins són els ingressos?
Doncs com que vèiem que els ingressos van caient,
d'alguna manera s'ha de trobar aquests diners
i la fórmula del rescat
o d'acudir al fons aquest de liquiditat,
doncs trobo que és la que tocava.
Espero que no sigui en condicions més enllà de les que toquen.
El que passa és que les paradoxes fa que la petició formal
del rescat del govern de Catalunya al govern espanyol
coincideixi amb el debat sobre el pacte fiscal
i sobre el rarafons que hi ha al voltant de la diada
de l'11 de setembre i de les manifestacions
i de què es demanarà, si es demana el pacte fiscal,
si es demanarà un estat propi.
Octavi, curioso, no?, aquesta coincidència en el moment.
Bueno, jo primera, ahir sentia bastanta ràbia
quan sentia el Mariano Rajoy que deia que ajudarà a Catalunya,
que Catalunya serà rescatada,
quan aquí a Catalunya tenim un dèficit fiscal
de 16.000 milions anuals
i ara el que estem fent és demanar-ne 5.000,
que és una tercera part dels diners
que des de Catalunya es paguen que no es tornen.
Llavors jo la paraula rescat tampoc la trobo massa apropiada
perquè són diners que realment els catalans
ja han pagat a l'Estat
i que si tinguessin no faria falta el rescat, no?
Per això tots els partits de l'arc parlamentari
van aprovar un text comú
amb algunes matitzacions demanant una millora del finançament
a l'estil del Consell Econòmic Basque.
Per exemple, Paixi López ha convocat eleccions
perquè no vol fer les retallades que s'han fet aquí
perquè precisament tenen el Consell Econòmic.
I d'altra banda, seguint amb el tema de la diada,
sincerament, ahir em va decebre bastant
que el president de la Generalitat anunciés
que no anirà a la manifestació.
Perquè tu creus que hauria d'anar?
Jo, sincerament, crec que hi hauria d'anar
un lloc, un acte que està previst
que hi hagi un gran nombre de persones
que reivindiquen la millora del finançament
millora del més autogovern, més sobirania
que és precisament el programa electoral
que portava l'Artur Mas
que va anar a votar a la consulta independentista de Barcelona
que anaven a la convocatòria del 10 de juliol a l'Estatut de fa dos anys.
Home, jo penso que el president de la Generalitat hi hauria de ser.
Lluís, membre de l'executiva de l'Ecult de Convergència.
Esteu en una paradoxa amb això, per cert?
No, jo crec que no.
Clar, el govern de Convergència i Unió demana el rescat.
Convergència i Unió reclama el pacte fiscal
de manera paral·lela amb altres forces polítiques.
Tenim una manifestació independentista l'11 de setembre.
El president no va, però Convergència
sí que dona suport a la convocatòria.
A mi em sembla molt respectable totes les opinions
però crec que no és aquest el problema.
El problema del país és un altre.
Però tu ja aniries a la manifestació?
O aniràs?
Jo no aniria a la manifestació, però ja aniria si pogués.
Per altres raons no hi puc anar.
Però jo crec que el problema de fons
és el que ha dit abans el Carles.
Aquí hi ha una situació d'una causa econòmica collonant.
D'una situació on, evidentment,
no podem fer front a les nostres despeses.
I, evidentment, ens dediquem a altres debats
que són molt importants i que jo crec que s'han de fer.
Però que, a més, haurien de primar determinades coses.
I les determinades coses que haurien de primar
són què passa en el futur.
És a dir, a val...
Perdona, Lluís, la veritat és el pacte fiscal, aleshores, o no?
Aconseguir un millor finançament?
No, no. L'important és a veure què fem
amb la situació econòmica que tenim.
I, evidentment, el pacte fiscal és molt important
perquè afecta els catalans.
Però jo crec que, a més, hi ha una lectura global.
I la lectura global és que aquest país
no es pot permetre més temps la situació que té.
és a dir, no pot ser que les empreses de l'Ibex
paguin el 9%, no arribin al 10%
i que, a més, els ciutadans rebin la pressió fiscal que tenen.
No pot ser que determinats rics d'aquest país
no paguin ni l'1% amb les ICAF famoses.
No pot ser que tirem endavant una sèrie de qüestions
que, d'alguna manera, cauen pel seu propi peres.
No pot ser que la classe política estigui en debats
de si pintem les places o pintem no sé què.
O sigui, la realitat passa per un altre puesto.
I la veritat és que aquest mes, com deia abans,
la gasolina 1,7.
I abans de 6 mesos, la 2.
La situació és que d'aquí a 6 mesos
el número d'aturats arribarà a 6 milions.
Per què? Perquè els autònoms ja s'han cansat
de posar més clars de la butxaca.
Perquè la petita empresa s'ha caigut ja.
Ja no ens queda petita empresa.
Aquesta és la realitat.
I a mi em semblen molt respectables els debats.
Escolteu, vull dir, jo som militant d'un partit
i que és molt important aquest tema,
però jo sempre faig la reflexió.
Escolteu, això és molt important.
Però quan parlem d'això altre?
Quan parlem de la reducció dels càrrecs de confiança?
Quan parlem que no ens podem permetre
una situació política que no la podem parar?
Que hi ha molta gent que l'està passant molt putes.
I perdoneu la paraula, no?
No, no, queda molt clar.
Aquesta és la realitat.
Llavors em sembla que no ens podem...
Sí, però clar, el tema és si això va acompanyat o no
d'una millora del finançament
i si hi ha un pacte fiscal estaríem en una situació millor o no.
Sí, però això passa per altres qüestions també.
Passa per a veure què passarà,
perquè si resulta que arribem a un pacte fiscal
i resulta que han d'anar a buscar calés
els mercats internacionals
i ens tornen a especular i ens pugen un tipus d'interès,
escolteu, a mi em sembla perfecte
que hi haurà d'haver el debat aquest.
I s'ha de produir.
I espero que d'alguna manera hi hagi acords
i es pugui avançar en aquesta línia.
I que hi hagi acords, me refereixo,
que hi hagi una base important de la classe política catalana
que estigui en una línia concreta.
El que no pot ser és que per uns vagin per un costat
i els altres per un altre.
No ens enganyem.
I per l'altra banda, jo crec que el més important,
és a dir, algú haurà de posar damunt de la taula
que no podem pagar, escolteu.
És que en aquest país no pot pagar el que està pagant.
Per tant, haurem de negociar amb els nostres acreedors
quin tipus d'interès i quin termini.
I si això implica que ens hem de plantar
i hem de fer el que hagin de fer,
doncs això és el que haurem de fer.
Tot el que més és superflu.
És a dir, perdoneu,
a la gent que les està passant canutes,
a la gent que no pot fer front,
a la gent que ja truca perquè no pot pagar la llum,
perquè no pot pagar la...
Escolteu, i aquí hi ha dates,
exemples que no surten als mitjans
i que algun dia hauran de sortir,
en aquest país s'han incrementat
els procediments judicials
de gent que no pot pagar la comunitat de propietaris,
s'ha multiplicat per més de 100.
És una realitat, escolteu,
aquesta és la realitat que preocupa la gent.
Llavors, tot l'altre, escolta, d'acord,
hem de discutir,
segurament el president hauria d'anar a la manifestació,
el que vulgueu,
però el tema de fons és dir,
escolta, i quants calés tenim?
Ho he dit el Carles abans,
escolta, aquí m'estiran més el bras que la màniga.
A partir d'aquí hem de posar algun plantejament,
però ho hem de fer seriosament
i plantar-nos en totes les conseqüències.
I plantar-nos vol dir plantar dels mercats
i plantar-nos en què hi faci falta.
El que no pot ser és seguir en aquesta situació
on no sabem el mes que ve
si ja veurem si hi haurà calés o no.
Perquè clar, aquí es pot produir una qüestió
que és important,
i que jo crec que a vegades passa.
És a dir, Catalunya pot anar a demanar calés a l'Estat
i l'hi pot donar.
I si un dia l'Estat va buscar calés,
això que surten cada dia que hi ha subhasta...
Sí, perquè ara hi ha Espanya
que hi ha el segon rescat possible.
I no li donen calés.
O no hi va ningú,
és a dir, Espanya posa en circulació
una sèrie de lletres que ha de renovar,
una sèrie de crèdits que ha de renovar
als mercats internacionals
i no li renoven.
Bueno, doncs tot això s'haurà d'aprendre.
I a mi el que em sembla
és que estem al hi-ha-ha
i no aprofundint en el tema que preocupa la gent.
I el que preocupa la gent és això que us deia abans,
és a dir, escolteu,
vull dir, si et doneu aquests dies
que hem estat més o menys tots de vacances,
els que han pogut,
te'n dones un tromet
i veus el número de cartels
que hi ha de coses que es venen,
que es lloguen,
de recintes,
de gent que tenia la petita empresa,
els autònoms,
que han tancat.
Jo crec que aquesta és la gran reflexió
que s'ha de fer.
I m'assembla que la classe política
està en una altra història,
perdoneu-ho dir-ho,
amb tot el meu reflexió
i amb tot el meu respecte.
Sí, però no sé,
potser enllaçant l'últim que diu Lluís,
arribarà un moment
que serem tan pobres,
com deia abans,
que potser no farà falta
anar a buscar més diners.
És a dir, un moment,
ho dic una mica irònicament,
és a dir,
potser sí que
aquesta nova situació
en la que ens acabarem trobant,
doncs farà que,
bueno,
com jo que dius,
si només en necessito quatre
perquè n'he d'anar a buscar vuit,
doncs ja no em faran falta els vuit,
sinó que en quatre
ja sobreviurem,
no dic pas...
Però aleshores ens carregarem
el model de país
que hem creat
en els darrers 30 anys,
no?
No ho sé,
fa 50 anys era d'una altra manera.
No, no, ja,
però aleshores anaria tornant
enrere a 50 anys.
Bé,
potser sí,
com vivien els àvies,
és a dir,
haurem d'estalviar més la llum,
haurem de vigilar amb el gas,
haurem de vigilar,
tindrem en compte...
Això ja ho fa,
ja ho fa molta gent, això.
Bueno,
ja es fa,
sí, sí,
clar,
en comptes de comprar nens quatre
compren un,
no ho sé,
bueno,
no ho sé,
a veure,
però no,
jo el que passa és que,
clar,
aquí es barregen moltes coses,
no?
I també tenia raó l'Octavi
amb el tema de que,
bueno,
més que de,
i també se m'ha acudit
el portaveu,
el francès Homs,
que més que anar
a demanar els diners,
el que anem és a recuperar
una part d'aquests,
d'aquests diners
de mils de milions,
que hi ha de dèficit
amb l'Estat,
no?
Però,
clar,
hi ha també qüestions polítiques,
és veritat,
això és evident,
i aquí hi ha,
jo no diria que contradiccions,
però sí sorpresa,
o no sé quina,
dir quina seria
la millor expressió,
no?
Perquè,
clar,
tampoc és un acte simbòlic,
només,
com diuen del Guardillo,
que diu aquest senyor,
l'alcalde de Marina Leda,
que el que fa ell
són actes simbòlics,
mira,
fa un acte simbòlic,
i diu,
calda tu,
em dónes 12 carros
de la compra
o m'emprèn amb tu
i no sé què farem
amb el supermercat,
però bueno,
i després arriben
en un pacte,
i de veritat,
no vull fer l'equivalència,
però arriba un moment
que algú pot pensar
que sigui algo així,
és a dir...
El què?
Doncs fins i tot
els actes simbòlics
de la diada,
el tema de la manifestació,
a veure,
ara dic una mica
el que se m'ocorreix ara,
per dir així
amb una tartulló
com estem en aquest moment,
diu,
bueno,
és que clar,
és que el Rajoy
ara justament
va i diu
i li envia una carta
al president
dient-li
que ja en parlarem
del pacte fiscal,
no et prometo res,
però en parlarem,
quina casualitat també,
no?
El 10 d'agost va sent sola.
Fa no res.
I l'altre diu,
bueno, escolta'm,
la reunió és el 20 de setembre.
A canvi,
no et preocupis
que jo a la manifestació
no hi aniré.
Bueno,
ho dic molt així
de tartulló,
ja repeteixo,
no hi aniré
i per tant
també perd una certa
intensitat
i potència
institucional
que jo no dic
que no ens interessi
per qüestions econòmiques
i de país
i d'economia
i tal i que qual.
Però,
claro,
en algun moment
el ciutadà
doncs no sé
què li pot passar,
no?
Vull dir,
escolta'm,
farà un pet
o dirà
aquí no ens aclarim
amb els per què.
Té unes conseqüències
també,
tenir una ideologia
i tenir un discurs polític,
eh,
que les té
tant d'un color
com d'un altre.
Les ha de tenir
i t'has de mullar
i,
home,
no sé com dir-t'ho,
jo sóc afiliat
a un partit polític
però també aspiro
i voldria
que Catalunya fos independent
algun dia,
t'ho dic en sèrio,
i ha anat a votar també
i segurament
ja ha votat també
però,
bueno,
potser el discurs
ja diu això
i diu
no,
no,
ara no toque,
però altra no animis
el ciutadà
a anar a manifestar-se,
anar a fer clams
per la independència
i pel sobiranisme
i després diguis
tu que no hi pots anar
per no sé quina raó.
A veure,
Octària.
Jo no ho entenc,
tampoc,
de veritat.
No,
no,
completament d'acord
amb els dos,
no?
Vull dir,
la política també són gestos
i el gest,
jo crec que el que l'Artur Mas
anés a la manifestació
era un gest important
per reivindicar
el missatge,
no?
Que va ser,
al cap,
una moció
que el propi
Convergència Democràtica
va aprovar
al Congrés de Reus
per treballar
per un estat propi,
no?
Llavors,
si al Congrés de Reus
van aprovar
aquesta moció...
Al Congrés del partit de Reus,
el Congrés de l'Estelada
que se li va dir
i ara,
doncs,
fan una manifestació
demanant exactament el mateix,
home,
jo trobo una contradicció
que el que era
president de Convergència
no hi vagi a la...
Parlant de gestos,
de política
i de política local,
entrant una mica
en terreny local,
encara que segurament
seguint una mica
l'argumentació del Lluís Badia,
això són coses
poc importants,
però en aquest context
de crisi econòmica
que ofega
totes les administracions,
el govern de la Generalitat
però també els ajuntaments
i en clau estrictament local,
sembla que hi hagi
un cert moviment
o com a mínim
algunes certes aclaracions
en els últims dies,
Octavi,
de dirigents socialistes,
de moment no en parlen
els de Convergència,
ara li preguntarem
al Lluís Badia
que també és responsable
de l'executiva local
de Convergència,
a favor que hi hagi
un govern més ampli
de més estabilitat municipal,
perquè clar,
la situació és crítica,
és difícil a tot arreu.
Tu creus que
van per aquí les coses
i creus que seria bo
que hi hagués
en un ajuntament
com el de Tarraona
que ara hi ha un govern
en minoria
que hi hagués
més estabilitat?
Home, això fa pudor
de pacte, eh?
Tot i que
mentre el Xavier Sabater
em sembla
que en aquesta mateixa casa
parlava
de que Convergència
entri al govern.
Un pacte, sí,
de govern.
L'altre dia
Burgessé parlava
del pacte de ciutat.
Un acord de ciutat.
Un acord de ciutat
a distància
com el que té
el PSC ara mateix
amb el PP, no?
Sense escrit
i etcètera.
Home, a mi em dóna
la sensació
que la situació
d'en minoria
que està
en Ballesteros
porta aquest any.
Jo crec que s'acabarà
abans que acaba l'any.
Jo crec que es materialitzarà
un pacte.
Lluís segur
que ho sap molt millor
que jo
o el Carles
ho saben molt millor
que jo.
Però a mi em consta
un document escrit
per part dels dos partits.
El problema va ser
que va ser molt
a nivell de grup municipal
i no s'havia passat
als partits,
a les executives.
I tu creus
que seria bo?
Jo crec que sí.
A més,
no seria la primera vegada
que es fa a Tarragona.
Entre l'any 96 i 99
em sembla
que amb Joan Miquel Nadal
i Josep Anton Burgessé
precisament
i amb Xavier Sabater
de regidor
ja es va fer
un pacte de ciutat
que li va anar bé
als dos partits
perquè el Ciu
va tornar a guanyar
el 2003
i el PSC
va pujar
bastant en vot.
I bàsicament
per raons econòmiques.
Sí,
era l'àmbit
del pla d'escenejament
de les finances.
Exacte,
jo penso que
tot el que sigui
estabilitat
i donar
més consistència
a l'equip de govern
s'hauria de mirar
quines regidories
agafaria convergència,
com es reordenaria tot.
Això ja serien altres detalls.
Lluís,
estàs a favor
d'un pacte o no?
Jo soc escèptic
amb això.
Això dels pactes
vull dir...
No, no, és com la situació econòmica
per donar, vull dir...
A mi em sembla perfecte.
Però és millor tenir
un pacte més estable
en un ajuntament
com el de Tarragona
amb la crisi econòmica
que hi ha o no?
Depèn del que vol dir pacte.
Si pacte vol dir reducció
de carges de confiança,
si vol dir reducció
de despesa
que no serveix per res,
si vol dir reordenació,
si vol dir primar
qüestions concretes,
si vol dir...
si el que vol dir
és un repartiment
de tu fets això
i jo soc això
i jo estic en contra frontalment.
Ja ho dic,
vull dir,
a més ho he manifestat
al meu partit,
en tot cas després jo
acataré el que digui
el meu partit,
però jo la meva opinió
és que els pactes
s'han de fer en aquest moment
perquè siguin creïbles
per la gent
en funció de coses concretes.
I jo em nego qualsevol pacte
que sigui tu seràs
ara tinent d'alcalde
i això
i jo seré tinent d'alcalde.
No, no.
Aquí hi ha d'haver
una correlació
d'acords concrets
en terminis concrets
d'execució.
Borgeser dilluns
en un entrevist
en aquest programa
no va parlar
de pacte
de tinentes d'alcaldia
sinó d'això
que dius tu, Lluís.
Doncs perfecte
i a més si s'hi pot incorporar.
Crear ocupació,
reorganitzar
l'administració municipal...
Però això queda molt bé
com discurs.
A veure,
què vol dir crear ocupació?
Crearà ocupació
l'Ajuntament?
Cero Pelotero,
ja ho sabem.
Fins ara no l'ha creat.
Alguna administració
ha creat llocs de treball?
Escolteu, vull dir...
Esclar, vull dir...
És que estem...
La gent quan es escolta
se'n deuen fotre, no?
Perquè diuen, escolta, vull dir...
Ara farem un pacte
per crear ocupació
de l'Ajuntament.
Ja ens fa gràcia
anar-nos que estem sentats aquí.
Imagineu-vos la gent
que està matur fa no sé quan
que li expliquem aquest rotllo.
És a dir,
les coses s'han de concretar.
Jo estic d'acord
que evidentment
és millor un govern
on hi hagi una majoria
estàvel
o així pot ser
un govern d'unitat
que un govern en solitari
com hi ha ara.
Ara, això s'ha de concretar
en temes específics
i com s'han de portar a terme
i el termini
que s'han de portar a terme.
Si això l'únic que serveix
és per recol·locar,
m'assembla un error,
i una nova desacreditació
de la pròpia classe política
que independentment
dels interessos de la gent
fa pactes
o arriba a pactes.
Per tant, evidentment,
jo estic obert
en qualsevol...
treballar en aquesta via
però dient, escolta,
anem a veure.
Què és el que hem de reduir?
Com ho hem de reduir?
I en qui se'n beneficiarà d'això?
I on aniran aquest...
Això és el que s'ha de parlar.
Vull dir, tot el que més, escolteu,
la gent està molt cansada
ja d'aquesta dinàmica
del final de grans discursos
que farem tasques
per crear llocs de treball.
Escolteu,
els únics que creen llocs de treball
en aquest país
són els autònoms
i la petita empresa.
Tot el que més
és fer volar coloms
i això ho sap tothom
i els afecta
i les qüestions concretes
els darrers anys
parlen d'aquesta via.
Per tant, escolteu,
a partir d'aquí
parleu el que vulgueu.
No, no, ara per ara
que el govern minoria
que, bueno,
el que dius potser
una mica el moderador
que hi pot haver
o no
hi ha un pacte
o un acord
jo ho dic
perquè ho han dit aquí
dirigents socialistes, eh?
Com Xavier Sabatí
Josep Anton Burguasset.
No, i probablement
perquè...
O perquè aposten
o demanen
o creuen que seria bo
per la ciutat.
Correcte.
Jo que no sé
si hi és o no hi és
de fet i concret.
I tu creus que seria bo?
No, que et dic un moment,
una cosa, una cosa, una cosa.
Que sí, que vull dir,
puntualment
o gairebé anualment
es produeixen
una sèrie de votacions
en les que
algun determinat partit
vota a favor del govern
perquè pugui tenir endavant.
O saps té
que també està passant això.
També saps té
Convergència
o també saps té.
Llavors, jo crec que seria bo.
Jo crec que seria bo.
En la línia que diu el Lluís
doncs perfecte.
En la línia que sigui.
En una línia
de sentit racional
que no es vegi només
que és un repartiment
de cadires, etcètera.
Però, a veure,
ara per ara
es manté
aquesta estabilitat
en l'Ajuntament de Tarragona.
Jo crec que perquè
també interessa
als altres partits
que no estan al govern.
No dic així de clar.
És a dir,
li interessa potser
no mullar-me tant,
no comprometre's tant
encara que fos amb un acord
que estaria d'acord
i s'ho volen generar millor,
però
hauran valorat,
suposo jo,
perquè hi ha hagut
aquests intents
de pacte.
Si no ho han fet
perquè ha sigut,
doncs jo vull suposar
que ha sigut
bàsicament per interessos
del que aquests partits
creuen que els hi voten
a millor
de cara
a la propera convocatòria.
Perquè si no,
jo participo
que raonablement
i racionalment
convindria
en les actuals
circumstàncies
econòmiques
i financeres
de l'Ajuntament,
de la Generalitat
i de l'Estat
que hi hagués
una entesa
per al govern
de l'Ajuntament de Tarragona.
En fi,
les demostracions
que anem malament
d'economia
o de pressupostos
les tenim avui mateix
amb una reducció
del 30%
de les festes
de Santa Tegla
que és una de les notícies
de la jornada.
Previsible,
Octavi?
Et sembla raonable?
Home,
si no hagués sigut així
n'hi hauria
per estirar-se
els cabells
amb el que deia el Lluís.
El que passa ara,
perdona Octavi,
segurament això també
serà molt criticat
per molta gent,
alguns sectors diran
que per què es redueixen
tant els concerts gratuïts
o altres elements
de la festa?
O creus que no?
Creus que la gent
ho entendrà?
Jo crec que la gent
ho entendrà
amb la que està caient
amb un 14%
de gent aturada
que hi ha a la ciutat
em sembla
amb 20 i pico
a nivell estatal.
Home,
que a l'Ajuntament
es gasti
una quantitat
important de diners
amb festes,
home,
la veritat és que em semblaria
no tocar de peus a terra,
no?
Em sembla que
amb dos anys,
respecte a l'any
va ser baixant
d'un 30%,
respecte a fa dos anys
la xifra arriba
al 40 i pico
per cent,
va ser de 720.000 euros
a 400 i pico,
home,
jo crec que és un exercici
de realisme,
no?
Escolta,
si no es poden fer
concerts gratuïts,
doncs que qui vulgui
anar a un concert
que se'l pagui,
no?
Com paguem l'autobús
o com paguem qualsevol cosa,
no?
Jo crec que...
Jo trobo normal
que almenys
que baixin
aquest 1%.
Res a dir,
Lluís,
raonable,
és a dir,
la reducció
i que no ha d'haver-hi
motius de crítica?
Jo hauria fet
una reducció
molt més important.
Més gran.
Jo crec que la gent
té altes prioritats
treballant molts mesos
però vull dir,
la realitat és la que és,
ens agradi o no?
Vull dir,
això tornem al començament.
És a dir,
tenim el...
Quina necessitat
ens podem permetre,
no la que voldríem tindre
i la que ens podem permetre
és la que és.
Carles,
tu que estàs vinculat
amb un grup del Seguíssim?
Sí,
jo crec que...
És que el Carles
està vinculat a moltes coses
en aquesta ciutat,
però també amb això.
No,
els grups de la festa
segurament seguirien fent
el mateix que feien,
a mi que en sèrio,
això és veritat
perquè una part important
de la festa major
que es conserva bàsicament.
La reducció del pressupost
ve sobretot
en que no hi haurà concerts
amb grans estrelles
que tenen un gran catxell.
Sí,
jo no tinc 400.000,
potser 300.000.
I tu creus que la gent
ho entendrà, no?
Sí,
jo crec que sí,
de sobres,
i tant,
si ho entendrà.
Igual que ha acabat entenent
els,
com ho diuen,
els castells de foc.
El concurs de focs artificials.
El concurs de focs artificials
i això.
Jo crec que ho ha anat entenent
en aquest tema
i per tant les reduccions
en aquest sentit
de la festa
i del circ,
doncs el ciutadà
ho entén perfectament.
La festa i el circ.
I el circ, sí, sí.
Tu creus que és pan i circo, això?
Bueno,
jo crec que ens fa falta el pa,
el circ no.
Però la festa també ens fa falta,
tal com estan les coses.
Les proporcions
han de variar una mica,
estan més pa i menys circ.
En aquest context de crisi,
aquest estiu,
hem tingut un tema
que encara continua
sent motiu de debat.
El tema dels parquímetres,
o millor dit,
de les zones blaves
o verdes o taronges,
si això té un afany recaptatori,
si no,
si ha de servir
per regular el trànsit.
Tot això forma part
del pla de mobilitat
de l'Ajuntament de Tarragona
amb l'acord
de tots els partits polítics
o de la majoria
i s'ha començat
a implantar aquest estiu
i això està provocant
un ampli debat.
Van començar
per la zona dels músics,
amb manifestacions,
ha continuat
per l'Avinguda Catalunya
i el carrer Maria Cristina.
Octavi,
com ho veus?
Totalment recaptatori.
Per mi no té cap mena
de sentit
que hi hagi
zones de la ciutat
que es faci pagar,
com els músics,
per exemple.
Penso que
els arguments
que s'han posat
sobre la taula,
el problema és aquest,
que no se'ls creu ningú
els arguments,
perquè és pel medi ambient
i la mobilitat.
A veure,
jo crec que el ciutadà,
si l'equip de govern
li digués
escolteu,
estem molt malament
de diners,
durant dos o tres anys
temporalment,
s'haurà de fer
un esforç econòmic
a pagar
més zona blau,
el que sigui,
jo crec que la gent
ho podria arribar
a entendre,
però el que la gent
no entén
és que l'enganyin,
penso,
i que sigui
per motius
de medi ambient
i de mobilitat,
home,
doncs si és per temes
de mobilitat
i,
en fi,
doncs que
hi ha altres mesures,
que facin més aparcaments
disuasoris
o que no pugin
el preu
de l'autobús municipal,
perquè aquí
ens estem trobant
que pujaran
el preu
de l'autobús municipal
i que ens pujaran
la zona verda,
jo de totes maneres
penso que,
jo ho vaig dir
Ballesteros
fa poc,
que es canviaran
alguna cosa
de la zona verda,
es modificarà
algun aspecte
i jo precisament
el que a mi em xoca
és que primer
s'apliqui la mesura
i després es negociï,
jo crec que s'hauria
de fer al revés,
primer negociar
i després aplicar
la mesura,
i jo penso que potser
el problema
no ha sigut en el fons,
perquè en el fons
de la qüestió
del pla de mobilitat
ningú es pot posar
en contra d'un pla
de mobilitat
que pretén
millorar
la circulació
de Tarragona,
el que jo penso
que el que ha estat
malament
és la forma
en què s'ha aplicat
com dic jo
així en broma
en agosti
i a la posia,
perquè és que
s'ha començat
a aplicar
l'1 d'agost
quan a Barcelona
per exemple
que hi ha zones verdes
tot el mes d'agost
és gratuït
la zona verda
que no s'aplica,
llavors jo penso
que el problema
han sigut les formes.
Lluís.
Bé, jo crec que
és el de sempre,
no expliquem les coses,
pensem que la gent
no està preparada,
la gent se li ha d'explicar
les coses tal qual,
evidentment
totes les accions
a tràfic
d'entrada
poden ser
per intentar
evitar més accidents,
em refereixo
al tema
de les multes
del radars
i en un tema
d'aquestos
és un efecte
recordatori
perquè al final
tant una cosa
com una altra
es converteix
en un efecte
recordatori.
Si a la gent
se li explica
clar,
com deia l'Octavi,
jo crec que
és l'única fórmula.
Una altra cosa,
passa el que passa,
no pot ser que
ara posis
les places
aquestes limitades
quan resulta
que el teu programa
electoral
deies el contrari
i de més te feies fotos
dient que ho trauries.
És a dir,
és la pròpia contradicció
que no podem permetre's
més temps,
sigui del color que sigui.
El que hem de fer
és que la classe política
quan digui una cosa
la porti a terme
i si no la porta a terme
escolteu,
vull dir,
és que estem com estem,
és a dir,
el govern Rajoy
fa el contrari
del que diu,
aquí fem el contrari
del que diem,
l'altre,
és a dir,
aquesta és la situació,
llavors aquesta desconfiança,
això augmentada
amb el que és
que afecta la butxaca
perquè clar,
això afecta la butxaca,
doncs d'alguna manera
incideixi
i enfada molta gent.
Per tant,
jo crec que el que hem de fer
és començar a parlar
clar a la gent,
vull dir,
la gent està,
és conscient de la situació,
el que li hem de dir
és que evidentment
les vies de recaudació
són els que són
i evidentment
aquesta és una via de recaudació,
a més si s'expliquen bé
les coses
i s'adonen les comptes
que s'han de donar
i s'explica
com s'agasten
aquests calés
que es puguin recaudar aquí.
Tu creus que per tant
la mesura és raonable?
No, no,
jo estic en contra
absolutament de la mesura.
En contra?
Absolutament.
Aviam entès que era...
No, no, no,
jo dic que s'expliqui,
però jo estic en contra.
Estava en contra
quan van posar les boles
i crec que a més
els ingressos que venen per aquí,
jo això l'Octavi
ho podia dir,
els ingressos que venen per aquí
per aquest tema
no són tan importants
com ens venen.
Un milió d'euros anuals.
Doncs escolta,
segurament hi hauria
altres reduccions de l'especte.
Carles.
Si no són boles,
són pals,
vull dir,
sempre,
després ho han anat canviant
i han fet coses diferents
o les pinten com arregles,
no?
No ho sé què feien allí.
Una cosa,
no,
jo crec que,
ho dic molt en sèrio,
anem de prendre.
És a dir,
mira,
l'Octavi m'ha cridat l'atenció
quan ha dit,
diu,
a la Gosa Barcelona
no es paga zona blava
o zona verda,
no ho sé què.
Zona verda,
sí.
Zona verda,
doncs aquí,
jo estic segur que,
a més,
si que ho deuen sàpiguer,
però ho dic sense conya,
és a dir,
hem de prendre també
aquesta cultura,
perquè Tarragona
no fa tants anys
que ha sortit tot això
dels colorainos
dels aparcaments,
perquè si algú li pregunto
què és el color taronja,
que també n'hi ha dos o tres,
doncs jo estic convençut
que la gran majoria
que a mi no sap què vol dir
i si veu aquell senyal
s'haurà llegir el cartell
i amb la verda
fer-ne rai,
per saber si és verd,
si és blau o és blanc
o el que he de picar,
perquè...
Home, ja has de ser licenciat
per...
És veritat,
els que anem a Barcelona
algun cop,
ara no tard,
amb cotxe,
quan es veu dubtes,
dius,
i podré enganyar la màquina,
potser si li fico verd
i no blau i pago menos.
Aquestes preguntes et fas
abans de la màquina?
Bueno, no l'he fet
però me la feia,
alguna vegada pensava.
Jo què soc,
sona blava o sona verda,
no?
No soc de color verd
o de color blau.
En blanc greu,
perquè és veritat,
perquè genera
un munt de dubtes.
Però mira,
per una cosa,
Carles,
seguint això,
aquesta argumentació
i la comparació amb Barcelona,
ja sé que les comparacions
no tenen res a veure
d'una ciutat com Tarragona,
però clar,
en la majoria de ciutats
es fa pagar tot arreu
els centres.
Molt bé,
perfecte,
això anava a dir,
tota la zona,
el centre,
hauria d'estar delimitada
per una gran zona verda,
de veritat,
i clar que hem d'anar ajustant
i per això entenc a l'alcalde
que se n'ha de parlar
i se n'ha de tornar a dir,
jo no veig la fan recaptatori,
exclusivament,
de veritat,
jo entenc que Tarragona té
i sempre ho hem estat dient
molts problemes de trànsit
i de circulació
i s'ha de posar un seu ordre
perquè tothom
doncs pugui també
apropar-se,
pugui aparcar,
pugui anar a la seva feina
i això a Tarragona
no és gens fàcil,
ho hem d'admetre
tots els que estem aquí,
sisplau,
és que és molt complex,
ara,
que el transport ha de millorar,
d'acord,
que l'esquadre no sé què,
que els pàrquings disresoris,
però alguna cosa s'ha de fer,
alguna cosa s'havia de fer.
El que passa és que,
clar,
és recaptatori des del punt de vista
que en el pla d'ajust econòmic
presentat per l'Ajuntament
per aconseguir els 19,8 milions d'euros
al crèdit aquell
per pagar proveïdors,
l'increment de la recaptació
en parquímetres,
ja siguin zona blava,
zona verda,
aparcaments municipals,
està inclòs allí,
vull dir que
per convèncer l'Estat
que et deixi els diners,
hi ha una part del pla d'ajust
que et diu
que el 2013
pujarem un 10%
a la recaptació
en parquímetres,
el 2014
la tornarem a pujar un 5%,
llavors és recaptatòria
en aquest sentit també.
Bueno,
per això és el mateix
que amb la manera
que ens toca a nosaltres
també hem hagut de fer
un pla d'ajustament
amb preus públics
de llars d'infants
o amb preus d'escola de música,
doncs hem hagut de fer,
per això dic jo,
que més que faig
un recaptatori,
d'acord,
que hi ha hagut una consonància
amb el pla d'ajustament
aprovat per l'Estat
i que has de seguir
amb molta rigorositat.
Si això comporta
que els elements
de trànsit i mobilitat
també s'hagi
d'incrementar
l'ingrés,
doncs,
bueno,
clar que s'han de trobar
el problema.
El problema de fons
és que els ingressos
han disminuït moltíssim
en els últims anys
i que això afecta
les administracions locals.
Sí,
però això és el que us comentava
jo abans,
és a dir,
que hi hagi la gent
no pugui parar
ni la comunitat de propietaris
és un efecte multiplicador
de la situació greu
que passa a molta gent.
És a dir,
jo quan he començat
que la gasolina
el dissabte
estarà a 1,7,
un client que es dedica
a tema de gasolineres.
Vull dir,
la gent abans posava de mitja
entre 10 i 15 euros,
ara posa 5 euros,
gasolina.
5 euros.
És a dir,
deu funcionar
el cap de setmana.
Igual que diuen
alguns experts,
lluïs,
que l'augment de l'IVA
el que comportarà
és menys recaptació
per l'Estat
perquè la gent comprara menys,
no?
Consumirà menys?
No,
consumirà menys,
hi haurà més consum.
Jo crec que la clara
és menys consum.
Per tant,
aquest augment
no servirà
perquè l'Estat
tingui més diners.
Hi haurà més
economia submergida.
Ja s'està produint
en aquest moment,
ja diu que
l'economia submergida
s'ha incrementat
un 25%
l'últim mes.
És un disbarat
impressionant.
Per una altra part,
vull dir,
escolta,
pujo l'IVA,
però si puges l'IVA
et baixa l'impost de societats.
Això és una evidència,
jo el que pagava
l'impost de societats
perquè hi havia
una possibilitat
si ara ho pago
i m'incrementen l'IVA
tinc menys beneficis.
Per tant,
és a dir,
aquí hi ha una sèrie
de contradiccions
que jo torno
en pagar el tipus d'interès
que vostès volen,
els mercats,
els especulors,
diguem el que vulguin,
ens volen fer pagar.
Per tant,
això algun dia
ens haurem de frenar
i haurem de dir,
escolta,
fins aquí hem arribat.
Acabem.
Fins aquí hem arribat,
exacte.
Lluís,
així m'has tancat
pràcticament la tertúlia,
m'has acomiadat molt bé
la tertúlia.
Fins aquí hem arribat.
Lluís Badia,
Carles Tepero,
Octavis Omella,
avui hem convertit
en vells la tertúlia.
La veritat és que
no en parla de gaires
bones notícies.
Ens queda Santa Tegla,
menys pressupost,
però sempre ens quedarà
la festa major
per com a mínim
gaudir una mica
aquest mes de setembre
que es presenta
francament en greu.
Gràcies a tots tres
i fins la propera.
Adeu, bon dia.
Adeu, bon dia.