Fins demà!
A la segona del migdia saludem Carles Marquès,
el director de la Caixa Fòrum aquí a Tarragona.
Carles, bon dia!
Bon dia!
Em vens a parlar, com sempre, com cada dilluns,
de les activitats del Caixa Fòrum?
Exactament, i explicar algun petit canvi
o bé, una precisió que hem de fer
respecte al calendari que pot ser molta gent té,
que és que la conferència del dia 14
la farem aquest dimecres, el dia 7.
A veure, agafem calendari.
Trobareu aquest calendari del Caixa Fòrum?
Per si voleu tenir en paper, que sempre va bé,
el caracoló, fàcilment.
Sí, sí, sí, exactament, correcte.
A través d'internet també podeu accedir.
Exacte, sí, però internet ja està corregit,
això ja està canviat.
I, bueno, aquí suposo que ara en parlarem unes tònomes.
Estem parlant de la conferència...
...sobre criptografia.
Ah, ah, ah, per això la tenim aquesta setmana.
I és aquest dimecres.
Això mateix.
Criptografia tocava el dia 14,
doncs és aquest dimecres.
Et sembla si fem una mica de balanç
de les activitats que han passat
i també repàs del que vindrà?
Aquest llarg pont o cap de setmana.
Sí.
Clar, no han tingut res.
Solem no programar aquests dies justament
per estalviar-nos en surts.
I això, la setmana va començar
amb l'última conferència del Joan Vives,
que va anar molt bé.
Vull dir que vam acabar amb la vida de Beethoven,
però, bueno...
Heu notat que us ha vingut un cicle
de quatre conferències sobre Beethoven,
a més cronològica per etapes.
Heu notat que ha vingut gent a tot el cicle?
Sí, sí, sí, perquè, a més, aquesta...
A veure, també hem d'explicar
que per raons d'organització de la casa
i que ja també anirem veient,
aquesta conferència, aquest cicle és amb inscripció,
com el de la Laura Borràs,
que també va començar la setmana passada
i que estem sent una mica més exigents
pel tema de puntualitat,
entrar i sortir i tot això.
Creiem que és una qüestió de respecte.
sobretot a l'usuari que està dins
i també ens ha agradat explicar-ho.
I en la conferència del Joan Vives,
per tant, d'alguna manera sabíem
quin era el públic habitual,
que era el que estava inscrit a tot el cicle.
I, evidentment, si t'inscris us acostumes a complir molt.
També és una manera per nosaltres
de poder gestionar bé l'espai
i saber amb quanta gent comptem.
Doncs això, la conferència.
Vam acabar amb Betoven i amb un centenar de persones
de mitjana per conferència.
Vau acabar també amb el cicle de conferència sobre l'aigua.
Exactament, sí, amb el Josep Anton Ramolà.
És a dir, vam tornar una mica a la ciutat de Tarragona,
en concret a Tàrraco,
la seva gestió de l'aigua.
Clar, coneixem molt el Pont del Diable,
l'Equoducta de les Ferreres,
però només era un dels que hi havia.
I realment, diguéssim,
a veure, la gestió de l'aigua
i de quina manera això es nota en l'urbanisme romà,
Tarragona, Tàrraco,
i era un exemple molt clat
tant d'aigua de boca, aigua d'entrada,
com de...
Clavegaram.
Clavegaram, correcte.
Que seguia més o menys, diguéssim,
el que ara és el carrer Unió Apodaca.
De baixada, no?
Sí, de baixada.
Això és que és lògic.
Que allò al mateix temps era la via principal,
vull dir que tampoc ha canviat bastant la ciutat.
Devies estepet de passejar per allà, eh?
No, però passava per sota,
encara hi és, encara sí, passava per sota,
que penses tu els romans.
De tota manera, també ens va explicar el doctor Ramolà
que la xarxa era pública,
és a dir, per tant, diguéssim,
si tu t'hi volies connectar,
l'obra una mica l'havia de subvencionar al privat.
Que arribés cap a casa...
Exactament, que arribés cap a casa
i la connexió l'havia de pagar
la persona que ho volia.
D'alguna manera és pública, però hem de pagar.
Llavors era molt clar que el públic era gratuït,
sobretot per les instal·lacions públiques,
termes, etcètera,
però no pels usos privats.
En canvi, els usos privats s'havies de connectar a tu.
Doncs, mireu, vam tancar el cicle sobre l'aigua,
vam tancar el cicle sobre Beethoven,
però va obrir un cicle que en vam parlar aquí
sobre literatura, amb la Laura Borràs.
Sobre literatura, i molt bé, molt bé.
Més a part, és literatura i és tot el...
Els clàssics.
Tot el que...
En cada una de les conferències, saps això?
Aquesta paraula tan horrorosa que es fa servir
en el món del vi i allò del maridatge, saps?
Vull dir que un amic meu diu,
no, s'anava a dir harmonia,
i, bueno, doncs...
Ah!
La harmonia entre...
Que sona malament això del maridatge.
Això del maridatge realment...
Sona per tota la vida.
Sí, sí, no, no, i a més allò sembla que...
Mira, hem maridat a la nena,
o sigui, ja l'hem col·locada i està per sempre.
Bé, doncs això, harmonia.
Doncs cada una de les conferències va de l'harmonia
entre la literatura i un altre art,
com ens va explicar la Laura la setmana passada,
amb la qual cosa, bueno,
ja vam tenir un petit toc el primer dia
entre literatura i música,
i, bueno, doncs això ho anirem veient ja des de demà,
que tenim l'èdit rei de Sòfocles,
a més a dir, teatre, teatre tràgic,
i, no, doncs, molt interessant.
Fem una cosa, això era la setmana passada,
heu fet una mica de descans aquest pont,
també perquè, perdona opció a la gent
que es despengi del carrer Colom,
però, vaja, enceteu aquesta setmana,
i més amb aquesta conferència extra
que ens heu traslladat, molt, molt potent.
Si sembla, parlem amb el Josep Domingo Ferrer,
que és el conferenciant d'aquesta xerrada
que tindrà lloc dimecres, atenció, canvi de dia,
dimecres, aquest dimecres a les 7,
la conferència que estava prevista pel dia 14,
aquest dimecres a les 7,
criptografia treballant per a la seguretat de dades.
I després, Carles, repassem...
La resta de setmana, perfecte.
És per no fer esperar el Josep Domingo.
Sí, sí, cap problema.
Josep Domingo, bon dia.
Hola, bon dia.
La Josep Domingo és catedràtic de ciència de la computació,
a la URB, és així?
Sí, exactament.
Explica'ns, fes-nos més enllà del titular,
del que seria el títol de la conferència,
que més o menys ja ens imaginem per on va,
a la criptografia treballant per a la seguretat de dades.
Bé, la criptografia de fet és una ciència que és molt antiga.
De fet, abans de ser una ciència era una art,
i segurament no se sap exactament quan va començar,
però inicial...
De fet, se sap que a l'època dels grecs ja n'hi havia,
els espartans, que eren uns senyors molt experts en l'art de la guerra,
gairebé és l'única cosa que feien,
doncs van inventar mètodes per comunicar els seus exèrcits,
de manera que els altres, bueno, els enemics, els adversaris,
no sapiguessin exactament què estaven dient, no?
I més endavant es coneixen usos de la criptografia en època dels romans,
de fet, el mateix César,
quan volia dir coses comprometedores per carta en els seus amics,
doncs la part més comprometedora de la carta la xifrava,
de manera que ningú més que la persona destinatària
pogués entendre allò que estava dient.
I avui dia, doncs, bueno, això ha anat continuant des de l'edat mitjana
fins a arribar a l'època dels ordinadors
en què la criptografia ha hagut de devenir una ciència,
ja no es podien anar amb les receptes antigues
i a hores d'ara s'han de dissenyar mètodes d'amagar la informació
que siguin resistents contra els atacs que es poden fer
utilitzant ordinadors, que són atacs molt més potents.
Recordem que aquesta conferència arriba al Caixa Fòrum,
en el marc, dius, per què una conferència de criptografia, no?
Per què, per què?
Per què? Perquè aquest mes és la Setmana de la Ciència.
Ja sé que sona una mica estrany,
i sona una mica estrany,
però el Dia Internacional de la Ciència és el dia 18 de novembre,
si no vaig errat,
i aleshores nosaltres col·laborem des de fa anys
amb la Setmana de la Ciència
que organitzem conjuntament amb l'URB
i que s'estena tot el mes de novembre.
Avui ja n'anirem parlant també, sí.
O sigui, aquest mes és la Setmana de la Ciència.
I no és un missatge críptic, és que és així de senzill.
És així.
Josep, clar, avui en dia,
quan parlem de seguretat de dades,
sense saber ben bé de què va el tema,
a tothom li ve al cap internet.
Seria, no la gran aplicació,
però possiblement la més popular, no?
Sí, sí, clar.
Això, de fet, quan deia els indicis de la criptografia
eren militars, més tard van ser diplomats
per fer les comunicacions entre estats.
Que d'aquests encara n'hi ha,
segurament també hi ha els seus codis.
Aquests són, ben segur que sí,
però en el fons són minoritaris.
Avui la criptografia ha arribat a tothom,
que fa servir, per exemple, internet,
per comprar.
Quan comprem un bitllet d'avió a internet
o quan comprem un llibre a través d'un servei com ara Amazon
i estem posant la nostra targeta de crèdit,
si hi ha aquest xifratge,
tothom que hi ha a la xarxa
podria veure el nostre número de targeta
i ens podria fer pagar coses que no hem comprat, no?
Aleshores, gràcies a la criptografia
es pot enviar de manera segura
el número de targeta de crèdit
a la botiga o a la línia aèria
a la qual comprem.
Això físicament, no sé si et pregunto massa,
però físicament com funciona
quan jo poso el meu número de targeta?
Doncs, d'entrada, has de veure
que la pàgina web on poses la targeta
doncs sigui,
a dalt comenci l'adreça per H-T-T-T-S
i a baix veuràs un cadenat,
segurament en algun lloc del navegador,
un cadenat tancat,
o sigui, és un cadenat obert, no val,
ha de ser un cadenat tancat
i aleshores,
que normalment sol anar junt,
cadenat tancat
i H-T-T-S a l'adreça,
a l'URL va junt.
Si un no veu l'adreça,
doncs com a mínim ha de veure
el cadenat tancat.
I aleshores el que passa
és que el nostre navegador,
de manera local,
xifra el nostre número de targeta de crèdit
amb la clau de la botiga
en la qual comprem.
De manera que només la botiga,
amb la clau pública de la botiga,
de manera que només la botiga
serà capaç de desxifrar
aquest número de targeta de crèdit
encriptat que estem enviant.
Això té a veure amb el fet
que quan posem un número
o una contrassenya,
a vegades ens apareixen puntets
o asterisks en lloc de...
Això és una altra mesura de protecció
que no fa servir xifratge,
en aquest cas,
simplement és perquè,
si algú observa en la pantalla
al darrere nostre,
doncs que no vegi
la contrassenya que entrem.
Però si només hi ha això,
és a dir, això serveix
per entrar a contrassenyes
i que no les vegi
ningú que està mirant al costat.
Però si no hi hagués xifratge
i aquesta contrassenya
s'enviés en clar
a través de la xarxa,
qualsevol que escoltés
a la xarxa
podria captar
la nostra contrassenya.
És a dir,
el fet d'haver estrelletes
és perquè ningú que sigui
al costat no ho vegi,
però si volem
que ningú que sigui
a la xarxa
tampoc no ho vegi,
cal xifrar.
El que passa és que
perquè algú de la xarxa
ho vegi
si no està xifrat,
o sigui, s'ha de buscar.
No ha de ser algú
que passa per allà
sinó que ha de ser,
no sé com ni dieu,
no sé si són,
no són hackers.
Sí, sí, sí.
Home, s'ha de buscar.
Per exemple,
dintre de la universitat
mateix
o dintre d'una gran empresa,
qualsevol que tingui
accés
a la xarxa
doncs pot decidir
escoltar
tot allò que surt
d'una certa
secció de la xarxa.
Com vols dir?
Qualsevol?
Si tot el trànsit
o algú que tingui
un ordinari
a la xarxa
en certa secció de la xarxa
pot escoltar
tot allò que s'està enviant
pel seu departament,
per exemple,
ho podria escoltar
i fins i tot
més enllà,
o sigui,
gent
que té accés
a seccions troncals
de la xarxa,
a les autopistes
de la xarxa
i aquesta gent
veu en tot el trànsit
que s'ha de treballar.
Sí,
aquest trànsit,
aquesta gent,
vull dir,
centres de comunicacions,
companyies telefòniques,
hi ha molta gent pel mig.
O sigui,
quan els enviem un missatge
amb la nostra targeta de crèdit
des de casa nostra
fins als Estats Units
i comprem per Amazon,
per exemple,
doncs aquest missatge
circula per molts i molts llocs
i no sabem
qui està veient cada lloc.
Per entendre'ns,
la xarxa suposo
que tothom ja veu
que és com el carrer,
no?
I doncs sortim
del nostre carreró
i entrem a l'avinguda més gran,
sortim de la ciutat,
entrem a l'autopista
i fins arribar
a la ciutat
on es troba Amazon,
per entendre'ns,
no?
A mi,
doncs té gent
que se'l mira,
no?
I si enviem
les nostres coses
en pla,
doncs qualsevol
d'aquestes persones
que té accés
a alguna secció
del camí
que estem fent,
doncs ens pot capturar
la nostra targeta de crèdit
o qualsevol altra cosa
que enviéssim en pla.
Escolta,
i realment
aquests escoltadors,
aquests voyers,
són tants,
vaja,
per l'experiència que teniu.
Ho dic perquè
quan parlem de protecció
de dades a la xarxa
a vegades
un fa la impressió
que es troba
una mica paranoic,
que dius,
a veure,
qui m'ho ha de mirar això.
Són tants,
home,
que per exemple,
si s'enviessin
els números de crèdit,
en clar,
cosa que no es fa,
ja abanço,
que ningú no s'espanti
perquè no passa,
els navegadors
els xifren aquests números,
però si s'enviessin en clar,
fóra molt atractiu
per algú
de capturar números d'aquests,
perquè clar,
cada número que captures
són compres
que pots fer
a càrrec d'algú altre.
Aleshores,
la necessitat,
o sigui,
l'oportunitat
fa sorgir el lladre,
en aquest cas,
i de gent
que mira la xarxa
rutinàriament,
començant pels propis governs,
n'hi ha molta.
És a dir,
no cal que siguin molts,
el que passa
és que aquesta gent
tenen programes automàtics
que van mirant
tot el trànsit
que circula
i en capturen
els patrons
que els interessen.
Això existeix, eh?
Això existeix.
Aquesta més
és allò de la teoria
de la conspiració,
però això existeix.
No, no, existeix.
Existeix de filtrar,
home,
i a vegades
amb finalitats
fins i tot legítimes,
com lluitrar antiterrorista
o coses d'aquest estil.
o si algú comença a dir
dinamita, bomba,
no sé què,
doncs al final
algú arribarà
a veure
aquests patrons
i potser
l'obriran a veure a casa
si tant i tant
insisteix
en el tema.
És a dir,
sí que hi ha
anàlisi de trànsit,
n'hi ha.
Si és per gent legítima,
més o menys,
per governs,
tot i que hi ha governs
més o menys legítims.
Bueno, clar,
és que ara,
aquest seria un altre tema
paral·lel
que no sé si sortirà
durant la conferència,
que és
quin dret
té segons qui
a vigilar
segons què
la legitimitat
d'aquesta
vigilància.
Un govern democràtic
que les lleis
aquestes de control
de la informació
les aconsegueixi aprovar
al Parlament
democràticament,
doncs,
té un cert dret.
Un govern
tipus dictadorial
que no pregunta a ningú
què es posa a controlar
allò que passa
per la xarxa,
doncs,
en té menys legitimitat,
esclar.
Més qüestions,
clar,
hem començat parlant
de números
de compte corrent,
de diners,
per tant,
però després hi ha
un altre tipus de dades
que moltes vegades
les donem alegrement
perquè pensem
que no entranya
cap tipus d'aparell
el nom,
el nom,
i a vegades l'adreça,
no?
Què passa amb tot això
i com es gestiona
també les dades
a les xarxes socials?
Home,
hi ha una...
Normalment,
el problema que tenen
aquests entorns,
la xarxa social
i de botiques
que intenten finalitzar-nos
donant-nos dades personals,
és que,
en teoria,
tothom
diu que té
una política de privacitat.
Aquesta política,
en primer lloc,
a vegades és complicada
d'entendre
perquè ja saps
expressament
que sigui complicada.
És una mica
com la lletra petita
dels comptes
quan tu obres
un compte en un banc,
que també poca gent
l'arriba a llegir
i menys gent
l'arriba a entendre.
I fins i tot
quan un arriba a entendre
allò que t'estan dient,
t'estan dient
que la informació teva
la faran servir
pels seus propòsits interns
i que tens dret
de rectificació
i fins i tot
d'aconseguir
que allò sigui esborrat.
Aquests drets
costa bastant
d'exercir-los.
Si hem de tenir
les nostres dades personals
o algú,
doncs difícilment
podrem
controlar
què passa amb les dades
al temps.
Fins i tot
si aconseguíssim
que aquella entitat
oblidés
les dades
que li han donat,
ves a saber
aquella entitat,
quins tercers
aquella entitat
ha donat les nostres dades.
Això
en teoria
no hauria de fer-ho
però passa.
Les dades
que seríem en l'entitat
ja ens en podem oblidar
com si
no les controléssim més.
A mi queda por,
segons que em fa por.
No, vull dir,
a veure,
normalment la majoria
de gent no tindrà
gaires problemes
al llarg de la seva vida
perquè la majoria
de gent segueix
un patró de vida
relativament estàndard.
Per això es diu
estàndard.
Però si algú
de cop i volta
esdevé molest,
doncs potser sí
que el problema
pot arribar a tenir.
Això,
activistes
de diverses menes
s'hi han pogut
trobar
en aquestes qüestions.
Una mica pel·liculero,
eh, també.
Sí, home,
però tots sabem això.
Tots sabem això,
exacte,
vull dir,
no cal arribar
allò que abans es feia
abans d'internet
la gent se'ls amenaçava
físicament
o, no sé,
se'ls extruquia
d'alguna manera o d'altra,
reptar algú de la família.
Això ara no cal fer-ho
perquè sovint
amb la informació
n'hi ha prou
doncs
perquè algú
doncs
se senti pressionat,
no?
Els famosos dossiers
que sortien a les pel·lícules
d'aquestes espionatlles
avui dia són fàcils
de recollir
en aquest aspecte.
Déu-n'hi-do,
Déu-n'hi-do.
Només hem apuntat
alguns, eh,
de les qüestions
que poden sorgir
en aquesta conferència.
Recordeu el canvi de dia.
Serà aquest dimecres
a les 7.
Aquest dimecres,
no el dimecres vinent.
Això mateix.
7 a les 7.
Molt bé.
Correcte,
si no és una mica
de la dada quíptica
per recordar.
Allà parlarem una mica més
de les tècniques
i això en el cas
sortirà en el debat
que hi pugui haver.
Tampoc no pretenc
que la gent agassi
més por
de la que s'ha de tenir,
que jo crec que no s'ha de tenir
i sempre s'ha de pensar
que internet
és com el carrer,
que el carrer hi ha de tot
i el mateix que tu
no faries el carrer,
no posaries de casa teva,
la façana de casa teva,
una pancarta
amb el teu TNI
a les tècniques
o al nom dels teus fills,
oi, que això no ho fas,
doncs potser tampoc
no hauries de fer-ho a internet.
Aquesta és la lliçó
que es podria donar.
Podreu parlar,
podreu fer fins i tot tertúlia
amb aquesta xerrada
aquest dimecres a les 7
amb Josep Domingo Ferrer,
Catedràtic de Ciència
de la Computació
de la URB.
Josep,
moltíssimes gràcies.
De res.
Ens veiem al Caixa Fòrum.
Molt bé.
Fins dimecres.
Fins dimecres.
Que apassionant, no, Carles?
Sí, sí, sí.
Sempre acabo les entrevistes igual jo.
Amb ganes de la Caixa Fòrum.
Això està bé, això està bé.
A més, això,
clar,
és un mètode
de defensa
de la privacitat,
de tota manera,
això, com deia ell,
no cal entrar
en paranoia
si no seguir
les mateixes precaucions
que segueixes,
no donar,
ningú,
i a més,
les xarxes,
el que en salva,
en el fons,
segons diuen millor,
molts experts
en tecnologies
de la informació
i la comunicació,
és l'estadística,
és a dir,
és molt difícil,
molt difícil,
que et toqui a tu,
que et toqui a tu,
és a dir,
com si t'atraquessin
al carrer.
Evidentment passa,
però vull dir
que prenen
unes mínimes precaucions
a veure,
amb tanta gent
que hi ha
això a les xarxes
i tal,
el que passa
que evidentment
no s'han de fer disbarats
perquè això
llavors queda
tota la vida,
tot i que també
han aparegut
les empreses especialistes
amb esborrar-te.
Exactament,
i això té un preu,
és fantàstic,
vull dir,
hi ha per una banda
el problema
i sempre hi ha
la solució.
Hi ha algú
que entreu per fit,
això és així.
Evidentment,
a veure,
ràpidament repasso
perquè no tenim temps,
avui a les 7
projecteu
el triomfo
de la voluntat
de l'Albert Reifestal.
Exactament,
presenta el Xavi
Gapsiaporto
d'aquí de Tarragona.
Fantàstica aquesta pel·lícula,
jo l'he vist
i us ho pot dir.
I el dilluns vinent
continuarem
amb l'Anna Caballé
parlant d'aquest tema
en relació a gros.
Demà,
com deies,
conferència sobre
Edip Rey
del Sol Focles
amb la Laura Borràs,
dimecres aquesta xerrada
de criptografia
i ja passem
al cap de setmana.
Exactament,
concert de Lola Casariego
soprano
i Manuel Borgueras
piano el dissabte
i el dimonja di 11
els mousakis,
música dels Balcans
dins d'una maleta.
Però això està molt xulo,
no?
Això està molt xulo.
Ves que no fem
una entrevista.
Vinga, va.
Carles Marquès,
moltíssimes gràcies.
A vosaltres.
I ens veiem a l'Espai Queixa Fòrum.