Nova entrega d'aquest espai que ens ocupa els dimarts a última hora
en què parlem sobre els nens, amb aquest títol genèric
que és un sac en què caben moltíssimes temàtiques,
sempre tenint els petits com a referent.
Avui, però, és un dia molt especial
perquè avui justament se celebra el Dia Internacional dels Drets dels Infants.
Tot això perquè coincideix amb el dia en què es va signar la declaració de Nacions Unides,
això va ser l'any 1959, en què es donava suport a un decàleg
de drets fonamentals dels nens i nenes arreu del món.
Volem conèixer la història que hi va haver darrere d'aquest acte,
d'aquesta convenció que va acabar amb un, no sé si dir-li tractat o declaració,
ara ens ho aclariran, per què es va fer, quins països van donar-hi suport,
en què consisteix aquest decàleg, aquest dret internacional o universal dels infants
i, sobretot, volem saber com està la situació avui en dia,
quins són els fronts oberts, els punts negres en què s'està treballant
perquè aquests drets dels més petits es compleixin.
I totes aquestes preguntes amb molt poquet temps els hi traslladem al Santi Castellà,
ell és professor de Dret Internacional a la Universitat Rovira i Virgili.
Santi Castellà, bon dia.
Hola, molt bon dia.
Em temo que ja t'emplaço directament a una segona entrevista
perquè haurem d'anar molt ràpid i ens quedarem amb moltes preguntes, eh?
Hi ha moltíssima matèria, sí.
Rebetem-nos, doncs, al passat, no?
Com va anar tot plegat l'any 1959?
Perquè em sembla que ja abans, no sé si és el 19 o el 29,
ja hi havia, doncs, alguna mena de normes o de decàleg, no?
Sí, des que es comença a organitzar la societat internacional,
a l'època de la societat de nacions,
ja comença a aparèixer un neguit per la protecció dels infants.
Especialment hi ha una preocupació pels víctimes de guerra,
pels refugiats, i es comença al voltant de les conferències,
a principis de segle, al voltant de les conferències de l'AIA i tal,
apareix de forma persistent la qüestió dels nens,
fins que, amb la creació de Nacions Unides, l'any 45,
es decideix crear un fons especial, la UNICEF,
per atendre la infància,
i a l'any 59, finalment, es fa aquesta primera declaració
que respon molt a una lògica de treball a Nacions Unides.
Nacions Unides sempre fa, primer, una declaració
on s'intenta que els estats consensuin els seus punts de vista sobre el tema
i va fer la declaració sobre els drets dels infants
per, posteriorment, poder fer un tractat.
Per dir-ho d'alguna manera, una declaració no és obligatòria,
és simplement un compromís polític,
una declaració d'intencions.
En canvi, un tractat ja queden obligats als estats,
ja, imperativament, tenen que complir aquests drets.
I, efectivament, es va poder arribar a fer el tractat l'any 89,
es van trigar uns anys, perquè als estats els costa comprometre's,
però el 20 de novembre del 89
es va poder adoptar el tractat de drets als nens.
Per tant, avui el que celebrem, aquest Dia Internacional dels Drets dels Infants,
120 de novembre, és el tractat, eh?
Exacte.
No la declaració del 59, sinó el tractat del 89.
Exacte.
Normalment es coneix, és un tractat internacional,
però es coneix amb el nom de Convenció de Drets del Nen.
Val, val, val, val, val, val, val.
Que és el que trobem per tot arreu.
Si busquem convenció, doncs es tracta d'aquest tractat.
Quins països, potser són molts a la llista,
però així no sé si els podem agrupar per zones,
quins països s'han compromès signant aquest tractat?
A veure, cal dir que és el tractat més ratificat
de tots els tractats de drets humans de Nacions Unides.
Està àmpliament ratificat,
em sembla que estan al voltant de 170 estats.
Nacions Unides actualment està formada per 193 estats,
o sigui que podem dir que quasi tots els estats del món
s'han compromès amb aquest tractat de drets dels infants.
Diguem-ho al revés, 15% no.
Clar, en el que no és tant ens trobem amb alguns estats
que són de recent creació
i que per tant encara no s'han adaptat a ratificar tots els tractats.
Però no hi ha un nucli de països
que tinguin una posició en contra radicalment
del conveni de drets dels nens.
Sobretot perquè hi ha un mecanisme en el conveni
que permet, per dir-ho, els tractats de drets humans
són una mica tractats a la carta,
on tu pots escollir en quin grau t'obligues.
Llavors els estats poden fer esmenes
quan tenen algun problema concret.
Llavors si hi ha problemes, per exemple,
amb el tema que persones menors d'edat
puguin patir condemnes a presó
o puguin patir pena de mort.
Per exemple, als Estats Units
la pena de mort és possible a menors d'edat
o qüestions d'aquest tipus concretes,
regulació de l'edat del matrimoni
amb els països àrabs o qüestions concretes,
el que fan és una esmena
als articles concrets del tractat.
I sempre serveixen les esmenes?
Qui decideix si aquella esmena entra en conflicte?
Les esmenes s'accepten sempre i quan es diu
no vagin contra l'objecte i la fi del tractat.
Sempre i quan no distorsionin totalment
la natura del tractat.
Llavors la teoria des de les organitzacions internacionals
és que és millor que els Estats s'obliguin
encara que només sigui una part,
però com a mínim estan obligats a alguna cosa.
I després la gràcia d'aquest conveni
és que crea un comitè,
el Comitè dels Drets del Nen,
que el que fa és que es tingui que presentar
uns informes cada cinc anys
sobre el compliment que fan els Estats d'aquest conveni.
I aquí és on es recorda els Estats
que tenen algunes reserves fetes
i que per tant seria convenient
per garantir la protecció de la infància,
que retires aquestes esmenes.
Qualsevol estat, en qualsevol moment,
una esmena que ha fet la pot retirar.
i la pràctica és que els Estats al principi,
quan ratifiquen un tractat com el de Drets del Nen,
són molt porosos i tenen molta por a comprometre,
però de mica en mica van retirant les reserves que han fet
i van acceptant la totalitat del tractat.
Parlem d'aquest llistat, em sembla que és un decàleg,
no? Són deu punts.
Són deu punts.
Els podem sent atets, eh?
Sí, sí, sí.
De fet, és aplicar als nens el grau de protecció
que es dona al conjunt de la població,
però mirant les seves especificitats.
Llavors, hi ha el reconeixement, en primer lloc,
del dret a la vida
i que en aquesta mesura
els Estats es comprometen a garantir
amb tot allò que sigui possible
la superviència i el desenvolupament del nen, no?
Després es garanteix molt el tema
que el nen sigui inscrit immediatament després del seu naixement
i des que reixi tingui dret al nom,
adquirir una nacionalitat
i a conèixer, en la mesura que sigui possible,
quins són els seus pares i a ser cuidat per ells, no?
I s'intenta garantir que tingui una personalitat jurídica.
S'intenta garantir que tingui una nacionalitat,
sobretot perquè en els casos de patrídia,
de persones que no tenen nacionalitat,
l'Estat no té cap obligació amb elles,
cap estat es responsabilitza d'elles
i en el cas del menor que necessita educació,
sanitat, alimentació,
que és un dependent, podríem dir,
si no hi ha aquesta garantia
que en cas que els pares no responguin,
respondrà un estat,
es quedaria en una situació d'absoluta indefensió.
Per tant, s'intenta evitar molt
que hi hagi situacions de menors que no estiguin inscrits,
que facilitaria molt el tràfic de persones
i també facilitaria molt que tinguin una nacionalitat, no?
Després, també hi ha tot un consum d'elements
destinats a garantir la identitat cultural de l'infant,
que pugui ser educat amb el que es considera la seva llengua materna,
que pugui ser escolaritzat amb el seu entorn cultural,
que els respectin les seves tradicions,
i després hi ha tot un conjunt de mesures destinades tant a garantir el dret a l'educació,
es fa molta insistència,
com el dret a una alimentació digna,
com el dret també a la salut i a la sanitat.
Aquests drets socials, que bé podríem considerar bàsics,
però que no ho són tants, eh?
d'alimentació, sanitat, com deies tu, educació,
no ho sé, veiem per aquí també protecció, auxili...
També en els temes associatius,
també hi ha tota la part del dret a associar-se,
en el nostre context, a Catalunya,
tot el món de l'esplai, dels agrupaments,
escolta, té molta importància, no?
Llavors, garantir que el nen pugui formar part d'entitats
i pugui participar també és un element important que garanteix la convenció, no?
Jo diria que podríem dividir-lo en tres grans grups,
els drets que hi ha.
Hi ha una part que són més drets personalíssims,
el nom, la vida, la integritat física,
tenir una nacionalitat, tenir una identitat pròpia,
que són drets on, en principi,
no hi ha d'haver una actuació directa de l'estat,
sinó simplement garantir que no s'atenti contra la persona,
que no hi hagi agressions físiques,
que no hi hagi segrets, frustracials de persones i tal.
Després hi ha un conjunt de drets que són més prestacionals,
que obliguen l'estat a intervenir,
garantint la salut, l'alimentació, l'educació, la seguretat.
I després hi ha un conjunt de drets
que podríem dir que són més de dinamització,
més cultural,
que facin que l'infant sigui tingut en compte
amb la presa de decisions,
amb el disseny de l'espai públic,
amb les relacions amb els adults,
que garanteixi una mica
que el seu desenvolupament global com a persona en la societat,
que la societat sigui conscient
que no només viuen persones adultes,
sinó també viuen infants.
Si voleu trobar específicament aquest decàleg,
aquests 10 principis que garanteixen els drets dels nens,
fàcilment per internet,
simplement hi ha una pàgina de lesmoltesdereixosdelninyo.com
i allà el trobareu, entre altres llocs.
I ara et pregunto ja, Santi, per acabar l'entrevista,
quins són els punts negres
o en què s'està treballant des de Nacions Unides
per tal de garantir aquests drets?
Perquè, per exemple, per dir-ne un,
el principi número 9 diu
no es permetrà al nen treballar
abans d'una edat mínima adequada, no?
I en cap cas en una ocupació
que perjudiqui la seva salut o la seva educació.
Clar, si dius que la majoria,
per no dir gairebé tots els estats,
han assignat, s'ha adherit amb aquest tractat,
evidentment sabem que hi ha casos que no és així.
Quins són els punts negres avui en dia?
Sí, el tema del treball infantil
és un punt negre important
en el qual s'està incidint moltíssim
i s'han fet mesures molt efectives,
sobretot també mesures publicitàries
de defondre quines empreses
estan subcontractant en països
on hi ha treball infantil
i això s'ha tornat en contra
d'algunes empreses concretes, no?
L'altre tema que s'ha de donar molta importància
és els nens utilitzats per la guerra,
tot el tema de l'utilització d'infants en la guerra
i els infants com a víctimes de la guerra,
amb això hi ha alguns programes molt efectius
que es porten des d'UNICEF
coordinadament amb Creu Roixa
i després, per altra banda,
en l'actualitat, els darrers informes
del Comitè de Drets del Nen
es centren molt en la situació d'extrema pobresa,
en la situació de pobresa
que es dona davant de la crisi, no?
I aquí ha estat especialment incisiu
el Comitè de Drets Humans
amb l'informe representat per Espanya
dient que Espanya presenta uns nivells
de pobresa infantil
que són quasi el doble de la mitjana europea.
i cal entendre que quan es parla de pobresa infantil
en un país del primer món
no s'està parlant això de nens desnutrits
i a punt de morir pel carrer
com pot passar a l'Àfrica
o en alguns països d'Amèrica del Sur o d'Àsia,
sinó que en el món ric
un nen pobre és un nen
que no està seguint unes pautes d'alimentació correctes
que normalment no fa tots els àpats
que hauria de fer al dia
i això li provoca unes distorcions alimentàries importants,
a vegades com menja molt menjar preparat
o de mala qualitat,
la boca cap a l'obesitat,
no té pel rendiment escolar
una alimentació adequada,
és un nen que comença a faltar de l'escola,
que té un grau d'excentisme superior
al que seria normal,
que està en un entorn social
on li costa desenvolupar-se com a persona
perquè no hi ha incentius,
perquè no té elements culturals
que enriqueixin la seva vida,
que pateix molt el neguit dels seus pares,
que poden ser desnonats,
que tenen problemes de pagaments,
que estan a l'atur
i al finalment és un nen
que es troba en una situació de risc
per quan fa violència,
especialment a violència sexual,
però també ha patit la violència
d'un entorn que es va desestructurant
i una situació de nervis col·lectius
que es troben a les famílies.
Llavors, s'incideix molt
el comitè de drets del nen
que Espanya hauria d'elaborar
un pla de lluita
contra la pobresa infantil
i que pugui garantir
que en la situació de crisi
que s'està patint
es puguin donar resposta
a aquestes situacions.
Així està el panorama nacional,
també internacional,
i així està avui en dia
el que va ser aquest tractat
l'any 1989
de Nacions Unides
per a una mica
posar en ordre
i sobre paper
el que es considera
a nivell internacional
els drets dels infants.
Avui en celebrem
l'aniversari
i el Dia Internacional
d'aquests Drets dels Infants
i així ho hem volgut tractar
dins l'espai
que dediquem cada dimarts als nens.
Santi Castellà,
professor de Dret Internacional
de la URB,
ha estat molt interessant
tot i que veu
aquesta xerrada,
o sigui que jo gairebé
que ja m'apunto el teu telèfon
i t'haurem de trucar
més endavant
per continuar parlant
d'aquest tema
tan interessant.
com vulgueu.
Moltes gràcies a vosaltres
per tractar aquest tema.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Bé.
Bé.
Bé.
Bé.
Gràcies.