Fins demà!
Fins demà!
Exactament.
Departament Educatiu de la Caixa.
Ara la saludarem.
Abans d'entrar en aquesta, l'última activitat de la setmana,
què més ens proposeu des del Caixa Farm aquesta setmana?
Avui tenim la penúltima conferència de Joan Baptista Culla
en el cicle aquest de crisi i figures del segle XX,
i avui Gandhi i la no violència.
I ara tinc una sensació curiosa i estranya,
que no sé si recomanar-la.
La no violència o la conferència?
La no violència sempre.
I la conferència, ho dic perquè segur, segur, segur que estarà a rebentar.
Per tant, diguéssim, no fa falta que digui massa res més.
Per l'experiència de les altres conferències, no?
Sí, és evident, i per la figura de Gandhi,
que segur que trau molt de públic.
Per això, deixem-ho així.
És a dir, els que ja esteu convençuts vindreu igualment,
no fa falta que us convenci gaire.
Ho dient amb la boca petita.
Gandhi, avui no Gandhi, sinó Joan Baptista Culla parlant de Gandhi.
Ja, correcte.
A les set el Caixa Farm avui.
I encara ens en quedarà una de conferències,
si voleu marcar l'agenda dilluns vinent sobre Adenaua.
Conrad Adenaua, exactament.
Aquesta la recomanarem molt, perquè potser serà de les menys populars.
Sí, però de tota manera, l'Europa actual,
és a dir, l'Europa que coneixem,
l'Europa de la senyora Merkel i el senyor Sarkozy,
és filla d'altra gent, també,
però de Conrad Adenauer en especial.
Per tant, no és una figura,
evidentment és una figura que a la República Federal,
perquè la va presidir,
ell va ser el primer president,
és molt destacada,
i en l'història d'Europa també,
però quan ens posem a pensar en els grans líders
del segle XX d'Europa, potser ens ho oblidem.
Jo crec que el Culla justament aquí ha fet
una tria d'aquelles molt conscient
que és un personatge que té molt més pes històric
a vegades que en països que no siguen Alemanya
l'hi podem donar.
Cicle de conferències molt lleminer,
ja ho sabíeu,
Crisis i figures del segle XX,
i que ja ho sabíeu, no?,
que estaria a rebentar cares noves cada sessió.
Sí, sí, evidentment,
és a dir, sí,
els cicles, diguéssim,
allò que destaquen sempre,
ens porten públic,
no, públic no habitual,
i evidentment això ens interessa,
això ens interessa molt.
A més, també, evidentment,
marca molt la capacitat de convocatòria
que tinguem sobre el públic jove,
sobre el públic universitari,
que és difícil,
tu i jo hem estat universitaris,
i sabem que...
Bueno, perquè hi ha molta feina a estudiar.
Sí, segurament,
i aleshores costa.
I aquest cicle, per exemple,
i altres, evidentment,
el d'Ignacio Morgado,
que no el tindrem fins la setmana vinent,
també,
doncs porta això al públic,
públic d'aquest...
que ens costa,
que ens costa,
no a nosaltres,
a tots els espais culturals costa,
perquè, com dius tu,
tenim molta feina,
o teníem,
quan érem universitaris,
molta feina a estudiar,
i per això, a vegades, costa.
I el dijous,
el primer dia de març,
tanquem un cicle,
exactament,
i la tanquem,
diguéssim,
en una de les últimes produccions
de Federico Fellini,
tan...
conegudes, sí,
però una de les més conegudes,
així,
vam obrir i tanquem
en dues pel·lícules
que el gran públic,
diguéssim,
segurament és de les que menys coneix,
així com la resta de dies
han estat allò,
les Mast,
les decisives,
bueno,
l'anar-be-va també...
L'anar-be-va.
L'anar-be-va també ho és,
no?,
perquè a més obria nous camins
a la seva producció.
A més,
ho heu fet com el cronològicament
i és de les més tardanes,
és del 83,
eh?
Efectivament,
efectivament,
sí,
és de les últimes pel·lícules,
i bé,
jo recordo que l'Ajora fa molts anys,
tant com segurament
que devia ser el mateix,
83 o 84,
i la recordo vagament,
però crec que tenia la força
d'altres pel·lícules seves
més conegudes.
Val,
doncs escolta,
una bona manera de tancar
aquest cicle dedicat a Fellini,
que ens ha ocupat
durant el mes de finals de gener,
tot el mes de febrer,
dijous,
recordeu també a les 7 de la tarda
l'anar-be-va
amb una de les darreres produccions
de Federico Fellini.
Ens centrem en el que passarà diumenge?
Ens centrem en el fil del mite.
El fil del mite.
Saludem
una de les seves responsables,
en el sentit bé
que té moltes coses
per explicar-nos,
la Verònica González.
Verònica, bon dia.
Hola, bon dia.
La Verònica,
l'hem convidat
perquè ella és
del Departament Educatiu
de la Caixa,
i llavors suposo
que ens has d'explicar
com és
que feu incidència
en el que és
l'espectacle familiar,
feu incidència
amb dues obres,
com a mínim,
veig per aquí,
en el que és la mitologia.
mitologia clàssica.
Exacte.
És una nova delínia
de treball
que ens hem centrat
a través de la
civilització greco-llatina
que va saber crear
i va saber transmetre
un conjunt de mites,
un conjunt de relats
per saber explicar
els enigmes
de la natura
i la vida humana,
i els hem transformat
en espectacles
pels més petits,
fent passes escolars
d'entre setmana
i passes familiars
perquè s'apuntin
les famílies
els caps de setmana.
L'espectacle
al fil del mite
és un espectacle
que a partir
d'un fil,
el fil de la història
d'Ariadna,
s'enllacen
tres grans històries
de la civilització
occidental
i posant l'accent
en l'especial narració
i una petita
escenificació,
representem els relats
que van tenir lloc
a l'illa de Creta
on un monstre
amb cap de toro
i cos d'home
i cos d'home,
el minotaure,
i una ingenió
a l'especialitat
que s'enamora de l'heroi
teseu.
Explica la història
dels mites
que van succeir
en aquesta illa
que ens han arribat
fins avui dia
i també
no oblidar
de l'Àícar,
un pare
i el seu fill
que hi viuen
aventures increïbles.
Bé,
amb l'objectiu
d'apropar
aquestes històries
dels nanos,
els més petits,
ara també,
el dia 4 de febrer,
vam inaugurar
que això farà un Barcelona,
un nou espectacle
també entorn
a la mitologia
que es titula
La guerra de Troia.
Que aquí a Tarragona
podrem veure,
ja ho avancem
els dies 11 i 18 de març.
Exactament,
sí,
en parlarem més abastament
però sí,
els tindrem aviat.
Exacte.
Molt bé.
Aquest és un espectacle
que combinarà
la narració,
els quitelles
i una audiovisual
d'animació.
En aquest sentit
La guerra de Troia
que ja en parlarem
serà per a criatures
una mica més petitetes
a partir dels 5 anys.
Al fil del mite
l'etiqueteu això
però a partir de 7,
a partir de 7 anys
i ja poden entendre
el que és això
que no deixa de ser un conte,
un conte clàssic
però un conte,
no?
I tant.
És una història
mitològica
que s'ha tingut
fins als nostres dies
on els més petits
es quedaran
amb una lectura
una miqueta més superficial
però ja els més grans
i els pares
doncs podran aprofundir
més sobre aquestes històries
que tots ens sonen
però que tenim
una miqueta oblidades,
no?
De fet,
Carles,
ja vau estrenar,
ja vau representar
el fil del mite
l'any passat,
em deies.
Exactament.
No és una estrena
i ara el torneu a programar
enguany
i ja vau fer
molt d'èxit.
Molt d'èxit.
Molt d'acollida,
exactament,
i a més,
com deia la Verònica,
també s'ofereix
a les escoles
i realment
ha funcionat molt bé
una mica la idea
de les produccions
també és això,
donar-los la vida
que realment
se'ls hi pot donar,
no ho faria
una sola ocasió.
El fet que vagi
a les escoles
normalment
ja és igual,
vull dir,
diumenge passat
que es va representar
ja el fil del mite,
va tenir públic,
va agradar...
Ahir va anar bé,
però ahir,
com que era el dia
nacional de la calçutada
i a més feia molt de sol,
que aquí a Tarragona
quan fa la primera
ollada de sol,
tots ho sabem,
costa i bé,
i fer-ho dues setmanes
té avantatges,
evidentment,
i té un inconvenient,
ja aniré la segona setmana.
o sigui,
jo crec que aquesta setmana
tindrem més públic,
és a dir,
va anar bé,
però això feia massa calor
i massa calçutada.
Molt bé,
l'any passat recordes?
L'any passat va anar a tope,
va anar molt bé,
va anar molt bé.
No és un espectacle
de titelles,
són arcs escèniques,
perquè moltes vegades
estem molt acostumats
als espectacles de titelles,
és igual,
al públic li agrada igual.
Sí,
sí,
sí,
perquè vull dir els personatges,
allò,
per gent de moltes edats,
són reconeixibles,
no fa val de conèixer
el mite
o els mites
que s'entrellacen
perfectament,
sinó que d'alguna manera
et soni,
i a més adonar-te
que tantes i tantes coses
i fins i tot expressions
i coses que diem
en la vida quotidiana
tenen a veure
amb aquests mites
en concret,
amb tot el món grecorromà,
però llavors et sorprèn molt,
dius,
ostres,
si això ja ho havíem dit,
sí, evidentment.
Verònica,
en aquest sentit
suposo que per això
heu volgut ampliar
el que és
l'oferta familiar,
encara de cap a això,
cap a la divulgació
dels mites
o del món grecorromà
i per això
surt la guerra de Troia.
Exacte,
tenim un abast
increïble,
els nostres passats
ens han deixat
històries fantàstiques
i volem posar-les
a l'abast de tothom,
mitjançant
una representació
a través d'actors,
en el cas del Fel del Mite
són tres actors
i un guitarrista.
Hi ha algú
que faci de minutaura?
Sí,
tenim un minutaura,
i tant que sí,
i tant que sí,
que tenim minutaura.
I música en directe,
deies?
I música en directe,
sí,
hi ha un guitarrista
amb música en directe.
Molt bé,
com és que hi ha
música en directe?
Ah,
hauries de venir a veure-ho
amb la teva criatura,
hauries de venir.
Set anys és molt gran,
set anys,
sí,
és més petita.
Quanta temps dura
l'espectacle?
Que això també hi ha molts
pares que a vegades
condiciona.
Uns 50,
55 minuts,
aproximadament.
comença a les 6 de la tarda,
diumenge a les 6,
que és allò,
l'última activitat abans
ja d'encarar
la volta al col·le.
Exactament,
el sol sopar de dimensi,
que sol ser més aviat,
i sí,
la tornada l'endemà
al col·le,
no,
a nosaltres això,
el dimensi a la tarda
ens va molt bé,
ens va molt bé.
Verònica,
en quins altres aspectes
esteu treballant
pel que fa a la programació
als espectacles familiars?
Doncs tenim entre mans
un espectacle
que es diu
Fet a mà,
justament,
és un espectacle
molt tecnològic,
en el que un sol artista,
Nico Baixas,
representa històries màgiques,
només utilitzant
les seves mans,
i un ordinador,
un projector,
diversos elements
que configuren
un espectacle
absolutament màgic.
no us puc explicar gaire,
penso que és un espectacle
que s'ha de veure.
Molt visual pel que dius,
eh?
Molt visual,
molt visual,
molt especial,
és una cosa
absolutament màgica,
és un noi especialista
treballant les mans,
i que realment
us deixarà
ben sorpresos.
Tots aquests
espectacles infantils
que programeu
al Caixa Fòrum,
que passen
pels diferents
Caixa Fòrums,
i que a més
els oferteu
a les escoles
i tal,
per tant,
fan temporada estable,
per dir-ho així.
Són efets a mida
o vosaltres
que contacteu
amb una companyia
ja especialitzada,
els dieu,
mira,
volem aquestes característiques,
m'imagino,
potser amb el fet a mà
no hi he pensat tant,
però bé,
el fet que tingueu
dos espectacles,
això,
parlant de la tradició
grecorromana,
van per encàrrec
o són espectacles
que ja existeixen
i que vosaltres
acolliu?
El 90%
de la nostra programació,
doncs els Caixa Fòrums,
són produccions pròpies,
són idees
que parteixen
de l'àrea educativa
i que nosaltres
seleccionem
una sèrie de professionals,
el director artístic,
la sonògraf,
el músic
i aleshores
els posem a treballar
plegat
i a partir
de la nostra idea
i de l'ajuda
d'aquests professionals,
doncs acabem convertint
les idees
en un espectacle.
Estic veient també
la franja d'edat
en què normalment
oscil·len
els vostres espectacles,
no?
Quan parlem
d'espectacles familiars,
implica, clar,
tota la família,
però després
el que són les criatures,
nens i nenes
entre 5,
4 fins i tot,
de 4 a 10 anys?
Sí.
Seria això?
Sí.
Molt bé,
que també és una franja d'edat
després ja per adolescents
a partir de 10 anys
ja hi ha altres activitats.
Sí,
és més complicat,
exactament,
per les activitats familiars.
De tota manera,
també en venen,
diguéssim,
d'aquesta franja d'edat,
clar,
quan venen diversos germans
i veuen altres
i veuen altres coses,
vull dir,
ja,
parlant ara
de la Guerra de Troia,
segurament ja hi ha nanos
que ja són una mica més grans
i que han començat
a donar al col·le,
matèria,
la qual entra
la Guerra de Troia
i també els pot interessar,
és a dir,
és a partir de,
i fins que els pares
puguin ser capaços
de convèncer els seus fills
que vagin a un espectacle familiar,
que això ja sabeu que costa,
però,
però bé,
ens mourien,
sí,
sobre aquesta franja
i potser una miqueta més.
I a vegades venen adults
sense criatures,
sí,
perquè,
vull dir,
la temàtica
els interessa,
perquè,
vull dir,
no,
no,
evidentment,
no els barrem,
no els barrem el pas,
és a dir,
família entès
en el sentit ampli.
Aquests,
vosaltres m'ho direu,
que esteu més al cas,
Verònica,
aquests espectacles que parlen,
ja només llegeixo
el que és la sinopsi,
no,
i, bueno,
tradició crec que romana,
el mite del minotaure
i d'edalica i tal.
Clar,
li pot sonar més al pare,
evidentment,
que un nen,
un nen es queda,
si no es coneix la història,
es queda igual.
En aquest cas,
potser sí,
que són els pares que arrosseguen,
no?
Aquest no és una història d'animals,
per entendre'ns.
Sí,
sí,
segurament.
Són els pares que tenen la referència.
Exactament.
Però els nens,
si tenen una entrada
en aquest món
que avança
el que després serà curricular
en l'escola,
d'alguna manera,
és veritat que no coneixen
aquestes històries,
però vull dir,
ells les viuen
exactament igual
que qualsevol altra història
d'imaginació,
a més,
si ha perdurat
3.000 anys,
bueno,
no,
2000 i escaig,
un dia amunt,
un dia avall,
doncs,
per alguna cosa deu ser,
perquè realment
són històries
que transmeten
ensenyaments,
que,
on es veu
l'actitud humana,
com el teatre grec,
també es manté
en bona part,
per això,
aleshores,
doncs,
bueno,
la línia aquesta
de la Fundació La Caixa
evidentment insisteix
en aquest camí
de coneixement
que és patrimoni
de tothom
i aquí t'arroba,
només,
què hem de dir?
Sí,
és que clar,
és que està fet
per nosaltres,
Verònica,
això ho he fet
per nosaltres.
A més,
és curiós,
ara que hi penso,
clar,
veure espectacles
familiars o infantils
en què,
com dèieu,
el públic infantil
hi entra tan bé
sense que surtin
animalons que parlen
ni personatges imaginaris,
vull dir,
és una mica retro homenatge
a històries que a vegades
hem oblidat
a través de dibuixos,
de dibuixos animats,
de pel·lícules,
ja no se'n fan d'aquest tipus,
aquesta temàtica,
ja no ven.
Algú ho ha de fer,
algú ho ha de fer.
Verònica,
que seguirà en aquesta línia,
no suposo,
sense oblidar també
altres produccions.
I tant,
i tant,
ara hem d'estrenar
la Guerra de Troia,
hem estrenat a Barcelona,
ara és fantàstic,
perquè fins i tot
recomanada,
dieu per Republica
encara més petitet,
cinc anys,
ha anat bé.
La cosa és tanque
en aquest espectacle
sí que utilitzem
titelles,
són uns titelles
d'aproximadament
un metre,
un metre a deu,
que representen
vuit dels personatges
més representatius
a la Guerra de Troia.
Aleshores,
estèticament,
enganxa també
a més petits,
tot i que la història
és una història
d'amor,
de guerra,
de glòria,
d'honor,
és una història
amb molts ingredients
que potser
pels més petits
és una mica complexa,
però els atrapem
a través de titelles
i un audiovisual fantàstic.
Aleshores,
podem dir que
tenen cap ú dels petits,
però també els grans
acaben entusiasmats
amb aquesta història.
Doncs hem parlat
sobre aquest espectacle
El fil del mite
amb la Verònica González,
ella és del Departament Educatiu
de la Caixa
i responsable
que entri
la tradició
crecorromana
a la programació
d'activitats familiars.
Verònica,
moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Una abraçada.
Jo us recordo la cita,
en tot cas,
això ja va
El fil del mite
ja es va representar ahir,
però si us ho vau perdre
teniu oportunitat
de veure-ho
el dia 4 de març,
que també és diumenge,
4 de març
a les 6 de la tarda.
Arianna amb el seu fil,
en què de l'Icar,
doncs,
suposa que el segueixen,
però no,
s'escapen volant,
se'ls fonen les ales,
un drago.
Exactament.
Un drago molt divertit.
És que tu saps bé,
tu saps.
No et creguis,
ja l'hauria de repassar,
ja hauria d'anar.
I en previsió,
els propers diumenges de març,
11 i 18,
la Guerra de Troia.
I ja que parlava la Verònica
de fer-te mà,
fer-te mà,
ho recordarem,
no ho demano que us apunteu ja ara,
15 i 22 d'abril.
Escolta,
i un talla de ciència,
estic veient per aquí,
ja ha passat això.
Ja ha passat,
ja ha passat,
però va anar molt bé
i el rebatirem l'any vinent.
Petit apunt,
última oportunitat
de veure Felini,
almenys al CaixaForum,
dijous.
Aquest dijous, exactament.
I avui Gandhi.
I avui Gandhi,
no és l'última oportunitat,
perquè encara hi ha un Adenauer,
però bé,
per sentir sobre Gandhi,
sí, clar.
Carles Marquès,
director del CaixaForum,
moltes gràcies.
A vosaltres.