Fins demà!
Just call on me
And I'll send it in love
With love for me
To you
Comencem l'Espai Caixa Fòrum
a l'espera que arribi el seu director, en Carles Marquès,
però ja entrant en matèria.
Us proposem avui en forma d'entrevista
una activitat per aquest dissabte.
Dissabte 17 de novembre
des de les 11 del matí fins a les 2 del migdia
i també en horari de tarda
de 5 a 8.
Energia per les neurones,
una activitat científica que es pot fer en família.
Tot plegat forma part d'una de les activitats
de la setmana
o de la setmana de la ciència,
però vaja, que va més enllà d'una setmana.
En parlem amb l'artífex,
amb l'encarregat de dur a terme aquesta mena de gincama,
ell és la Dani Jiménez del televisiu.
Dani Jiménez, bon dia.
Què tal? Molt bon dia.
Bon dia.
Escolta, Dani,
el Dani ja veieu que és tota una explosió d'energia, eh?
Sí, home,
nosaltres fem bon honor al nom de l'exposició, sí, sí.
Una explosió per les neurones, tu també.
Escolta, Dani, explica'ns,
fes-nos una mica de currículum,
a veure, qui és el Dani Jiménez
i com és que et dediques a això de la divulgació científica?
Mira, jo soc físic de formació,
jo vaig estudiar a la càrrega de física,
vaig audir molt,
m'ho vaig passar molt bé,
vaig aprendre molt,
però quan vaig acabar jo crec que a molta gent
que estudia una carrera li passa el mateix, no?
Has entès la lletra, però no la música,
saps moltes coses, però me'ls saps lligar,
has entès molts conceptes teòrics,
però et falta una mica de pràctica.
Aleshores, cadascú intenta,
encara que representa que quan has acabat la carrera
ho saps tot,
seguir aprenent.
I jo vaig veure en la divulgació científica
un camí per seguir aprenent,
és a dir, explicant fenòmens de la física,
de la química, de la biologia,
una manera de poder aquests coneixements
que havies estudiat a la carrera
visualitzar-los d'una altra manera.
Això em va portar a treballar al Museu de la Ciència,
al Cosmo Caixa,
i fer moltes altres feines al món de la divulgació,
a Catalunya Ràdio,
al Diari Avui, etcètera, etcètera.
Però, al final, l'eina que més em va agradar
pel nostre taranà o pel que sigui
va ser el món de l'experimentació.
I aleshores, arrel de tot això,
vam començar a explicar aquesta ciència
que ens hi trobem cada dia,
però a través d'experiments.
Experiments, en alguns casos, espectaculars,
com els que fem a la tele,
experiments més senzills que la gent pot fer a casa,
que tenim escrit en llibres,
experiments que ho tenen una mica tot,
com el que fem als espectacles,
i ara actualment em dedico a això.
Ja no estic al Museu de la Ciència,
però treballo molt per ells, al Cosmo Caixa,
però el que sí que fem és
utilitzar l'experiment com una eina d'explicació
a través d'una empresa que fem una mica de tot.
Però tu has convertit la ciència en un espectacle?
Sí, és la idea, sí, sí, correcte.
Molt bé, molt bé.
Perquè a vegades et fa la sensació una mica
que fas una funció social,
en el sentit d'aquest,
vivim gràcies o d'acord amb moltes principis científics,
però d'esquenes, no?
La ciència fa una part de la vida,
però no ens n'adonem.
I sobretot jo sempre penso el mateix, no?
Tu no pots entendre,
i ja està bé,
alguns conceptes de la ciència
que no toquin a la teva vida quotidiana,
però cada cop més en el futur,
en el futur i en el present,
hi ha canvis importantíssims,
des del canvi climàtic,
als transgènics,
a temes energètics,
on a l'essència és clau.
O sigui, tu en el futur
hauràs de saber i entendre
com vols que la teva casa
s'alimenti energèticament,
si amb petroli, si amb carbó,
si amb energies renovables,
si amb energies d'origen nuclear,
i per saber quines realment són més interessants,
com funcionen,
has de tenir uns coneixements científics.
Però el mateix et diria amb el que estem menjant,
però el mateix et diria
amb les medicines que estem prenent, no?
Una incultura científica
ens dona lloc a ciutadans
incultes amb el vector de creixement
o de coneixement més important
del segle XX i del segle XXI.
Per això és tan important saber una mica de ciència.
Aleshores hi ha gent que ho fa
d'una manera més formal,
hi ha gent que ho fa d'una manera més divertida,
i nosaltres ens hem donat
aquesta manera més espectacular,
més participativa i més experimental.
El Dani ho fa això
a través de la seva marca o la seva empresa,
que es diu Experimentàlia.
Sí, Crea Ciència Experimentàlia.
Són com dues marques, exacte.
Busqueu-lo per internet, home,
poseu a Dani Jiménez i...
Dani Jiménez al VIAC
i fareu cap a una web també molt energètica,
ja ho veureu.
Tot molt energètic, estem...
A quin públic s'adrecen
els teus experiments científics,
la teva divulgació?
Has treballat amb tota mena de...
Nosaltres treballem per tothom,
sempre dic el mateix, no?
La gent que ja ha desconnectat de la ciència
després de l'adolescència o de la joventut,
és molt difícil que els hi tornin a enganxar.
Jo segueixo trobant-me molta gent
de 20, de 30, de 40 anys
que em diuen
a més que mi les matemàtiques o la física
o la química soc fatal
i per això vaig a estudiar el que sigui.
Els nens no tenen aquest problema,
els nens no tenen aquesta divisió
que nosaltres tenim tan clar
per disciplines al cap.
Aleshores, als nens,
els agrada experimentar,
els agrada provar
i com no tenen tabús
i no tenen conceptes prefixats
i no tenen aquestes pors
que tenim al nostre públic,
majoritàriament són el públic infantil o familiar,
però sempre dic el mateix.
Jo he fet exposicions
com l'exposició que estarà el dissabte a Cosmo Caixa
i han vingut companys meus de la universitat,
fins com jo,
i dels enigmes
han resoldt la meitat,
imaginem que hi ha 10,
doncs n'han resoldt 5,
i han vingut persones sense formació
o nens que estan fent quart o cinquè
i n'han resoldt 8.
És a dir,
són exposicions
on el que volem explicar
o tot el que nosaltres volem fer
no es basa en el coneixement,
en la cognitivitat,
en aprendre,
en ensenyar,
en repotir un examen,
en ser molt brillant,
en haver estudiat,
en tenir una carrera
en què la ciència se't doni,
sinó amb altres coses,
amb la intuïció,
amb la creativitat,
amb el pensament lateral,
amb l'atreviment,
i per tant,
en realitat
s'hi pot apropar a tothom.
Molt bé,
la ciència d'aquest cas
és l'eina
per treure totes aquestes qüestions.
Saludem el Carles Marqués,
director de l'Espai Queja Forum.
Carles, bon dia.
Hola, bon dia.
Sí, vull arribar tard, eh?
Tranquil, tranquil.
Ja tenim el Dani al telèfon.
Bon dia, bon dia, Carles.
Bon dia.
Bé, ens veurem aquest cap de setmana,
no?
Exacte.
A veure com el Carles
s'enfronta als enigmes
per les neurones.
Entrem en matèria.
Ja et demanaré les solucions.
Oh, qui morro!
Ai, no ho tenia que haver dit.
Dani, Dani, explica'ns exactament
en què consisteix
aquesta activitat
amb doble convocatòria.
Matí, tarda, aquest dissabte.
Energia per les neurones.
Què fareu?
Mireu,
seguint en el fil
del que explicàvem,
nosaltres hem utilitzat
i utilitzem l'experiment
com una eina divulgativa,
però acostumava a passar
que l'experiment
el fèiem nosaltres,
és a dir,
el fèiem a l'espectacle,
en els tallers,
a la televisió,
i la gent el veia a casa
i en algunes ocasions
el reproduguia.
I això funcionava molt bé,
però l'exposició
vol donar una volta
a això
perquè el que tenim
són experiments
posats sobre la taula,
sobre uns bidons
que se deixen de taula
i aquests experiments
els hem transformat
en petits reptes,
en jocs d'enginy,
de tal manera
que tu per seguir avançant
o seguir continuant
necessites
o els has de solucionar.
Aquesta és la idea.
És per això
que ho anomenem
una exposició pop-up.
Correcte.
És a primera.
es munta,
participa,
es desmunta.
I en aquest procés
és la gent
la que s'apropa
i ell sense pistes,
o de fet hi ha algunes pistes,
però com et deia,
amb el seu enginy,
el seu atreviment,
s'han d'enfrontar.
I darrere d'aquests experiments
hi ha les lleis
fonamentals de l'energia.
Trobem de tot.
Quants experiments
estem parlant?
De quants bidons?
Mira,
en trobarem
una quinzena.
Quinzena.
o sigui,
clar,
això justifica les dues hores.
Dos hores
és un temps prudent.
Sí,
hi ha gent que està
tot el dia
i hi ha gent que...
Això,
la gent pot anar circulant,
no?
Exacte.
I no és una cosa lineal,
sinó estaran repartits
per tota la Cosmo Caixa,
ai,
perdó,
el Caixa Fòrum,
i aleshores
la gent s'hi podrà apropar
i t'apropar un enigma
i potser aquest enigma
tu no el saps,
però t'en saps un altre,
però mentre estàs fent l'altre
amb la cua de l'ull
veus una altra persona
que el soluciona
i aleshores t'apropes
i veus com l'acabat de solucionar
i tu intentes solucionar-lo
aleshores
i aleshores saps com es soluciona,
però aleshores vens amb els teus pares
i els hi fas als teus pares,
però si ets pare
vens amb els fills
o si ets avi
vens amb els nens
i aleshores aquest enigma
que tu saps
perquè l'has vist
o perquè l'has pensat
els hi fas a ells
i et converteix en un prescriptor,
és una ciència transversal totalment.
Digue'ns algun exemple,
sense dir-nos la solució,
però quin tipus d'enigma
ens trobarem?
Mira, home,
t'explicaré un
que és el més senzill.
Ui, va, va.
Que es diu
l'energia ni es crea
ni es destrueix,
es transforma.
És el primer principi
de la termodinàmica,
és un principi fonamental
de l'energia
i com l'hem visualitzat nosaltres.
Imagina't un bol
ple de llenties,
d'acord?
Un bol de vidre,
de plàstic en aquest cas,
perquè la gent el pugui tocar,
ple de llenties.
I aleshores jo agafo
una pilota de ping-pong,
de fer la pilota ja està,
que la posem a sota
del bol de les llenties.
I tu veus que està a sota
perquè hi ha un mirallet
que t'admiralla la pilota.
I veus el blanquet de la pilota
i tot recobert de llenties.
I aleshores l'enigma et proposa
fes pujar la pilota
fins a dalt de tot,
però no pots tocar
ni la pilota
ni les llenties
en cap moment.
I no tens res més
sobre el vidó.
Tots els enigmes
estan sobre
d'uns vidons metàl·lics
que són el suport.
Però el bol sí que el pots tocar.
El bol el pots tocar,
però no el pots tocar.
ni la pilota
ni les llenties.
I aleshores t'aconsegui
que la pilota es mogui.
Però com ho fas
sense tocar-la?
Movent el bol,
tirant-lo cap per avall.
No t'ho puc dir,
no t'ho puc dir,
està venint dissabte.
i experimentar-ho.
Estem aquí fent proves.
Sí.
Ens estem mirant el Carles
i ja dient...
Pensa que aquest és el més senzill.
D'aquí anem cap amunt.
I les llenties
no te les pots menjar, no?
Les llenties no te les pots menjar, no?
T'aconseguim.
T'aconseguim la coteria ja.
Bueno,
no està malament.
D'aquí fins a 15.
Escolta,
és una activitat pensada,
com deies tu,
per fer en família,
no només pels infants,
però a partir de quina edat
te recomaneu?
Mireu,
de partir de 6 cap endavant.
Val.
Sí.
Val.
En doble convocatòria
hi podeu anar de 11 a 2
o de 5 a 8.
Correcte.
Molt bé.
I podeu venir pel matí per la tarda
perquè és gairebé impossible
que pel matí
es pugueu solucionar tots.
Per tant...
Sí?
Sí, home, sí.
Ostres.
És molt senzill el que jo t'he dit,
però hi ha enigmes
que hi ha gent
que s'està 6 i 7 hores
pensant-los.
Escolta,
al final ens dieu la solució,
no?
Si no la traiem?
Mai.
En sèrio?
Marxarem a casa sense saber-ho?
No, no.
Jo estaré per allà
per fer algunes visites guiades
i compartir amb vosaltres,
però tots els monitors que estan
i jo mateix
sempre diem el mateix.
Nosaltres us podem ajudar,
us podem induir,
us podem donar pistes,
però nosaltres mai ens donarem
la solució.
El que sí que pot passar
és que gent que ho solucioni
ho comparteixi
amb altres persones
que ho solucionin,
és a dir,
entre els visitants
pot haver-hi
un coneixement transversal,
però nosaltres
no la donarem mai.
Molt bé.
Molt bé.
Escolta, segueixen alguna,
o sigui,
els 15 jocs que heu preparat,
segueixen alguna línia
en comú?
Sí.
Estan dividits
en tres grans línies.
Sí.
La primera és
què és l'energia?
És a dir,
definir l'energia
és extraordinàriament complexa
perquè l'energia apareix
en el sol,
en el creixement d'una planta,
en el moviment d'un cotxe,
en un entrepà
que tu et menges,
l'energia està a tot arreu,
va canviant i va mutant,
però què és?
Per tant,
els primers enigmes
intenten definir-te
què és això de l'energia.
El segon enigme,
la segona cinquè,
els següents cinc enigmes
et parlen de com l'energia
ha transformat el món
i ha creat les civilitzacions,
és a dir,
l'energia ha servit
perquè el petroli
ens hagi fet el món més petit,
ha desenvolupat el món
de l'electricitat
i un llarguíssim, etcètera,
i els últims cinc enigmes
tenen una mirada
mediambiental
perquè, com et deia al principi,
el problema de l'energia
serà un dels problemes
més importants
per l'ésser humà
al segle XXI,
és un bé importantíssim
per al desenvolupament
de les civilitzacions,
de les societats.
Nosaltres cada any
consumim més energia
als països desenvolupats,
un 2, un 3%,
hi ha els països
que s'estan desenvolupant
un 7 o un 8,
però cada cop
és més difícil
i més costós
extreure-la,
el cas del petroli,
que cada cop és més car.
Què passarà en el futur?
Doncs és el que proposa
els cinc últims enigmes,
però sempre d'una manera
de juguesca,
de joc,
el que passa és que hi ha
molta informació
per allà posada
i és el que volem
que la gent reflexioni.
Clar, així no ens hem de quedar
només amb el tema
de la gent cama,
sinó després...
Com sempre,
hi haurà gent que vindrà,
jugarà amb el seu fill,
fantàstic,
hi haurà gent que vindrà
i voldrà mirar-se,
perquè tots els enigmes
tenen al costat
un faristol informatiu
amb això que et deia
i per tant
s'ho mirarà i fantàstic
i hi haurà gent
que s'ho mirarà,
jugarà
i a més a més
doncs aprendrà
que serà fantàstic
totalment també.
Això és l'activitat
que es proposa
a l'Espai Caixa Forma.
Apunteu-vos la cita ja.
Aquest dissabte,
17 de novembre,
doble horari,
matí d'11 a 2,
tarda de 5 a 8.
Energia per les neurones,
una gimcama
pensada per fer
en família,
al voltant de l'energia
que el mestre de cerimònia
és l'ideador de tot plegat
des del Dani Jiménez
del VIAC,
que per cert ja
si no l'acabeu de conèixer
el Dani
us recomanem a més
que busqueu-lo
per internet,
experimentàlia.
Cada dissabte
a la partida de TV3
deixa'm que ja ho digui.
També per aquí
m'ho xivaven també, eh?
Sí, sí.
Molt bé.
Dani, felicitats
per la feina,
per aquesta feina que fas.
Tu no ens fallis
el dissabte, eh?
Carles,
però m'ajudes,
però m'ajudes,
Carles,
perquè jo sola sóc fatal.
És que ara et diré
allò que et deu dir
molta gent, Dani,
jo sóc de lletres.
Mentida, no,
és que de veritat
veuràs allà
que gaudiràs
i solucines
molts enigmes.
Vinga, ho podem intentar.
Ens veiem el dissabte.
Ens veiem el dissabte.
Un petó, gràcies.
Adéu, Dani, gràcies.
Déu-n'hi-do,
quines coses xules
que fem, no?
Sí, sí, sí.
Aquesta és dissabte, no?
Diumenge també tenim
una altra sorpresa.
Diumenge també tenim
una altra sorpresa.
A veure,
a qui m'has portat avui?
Sí, sí,
això no t'havia avisat,
però vull dir,
passa res.
Ja que el teníem per aquí,
li he dit
va, ne, vine cap aquí.
Jo us proposo
un altre enigma.
com,
ja que parlàvem
de llenties,
de coses de menjar,
com a partir d'un plat
de moussaka
aconsegueixes
música
dels Balcans
dintre d'una maleta.
Ja està,
aquest és l'enigma.
I l'enigma
es resol
aquest i un moment...
No, no,
la criptografia
va venir la setmana passada.
És molt fàcil.
Els moussakis,
el grup de música
que ens porta això,
música dels Balcans
dins d'una maleta
i com que el promès
és deute,
tenim aquí
el Bane,
que seria la capa
del damunt
de la moussaka musical.
Sí,
la moussaka
és amb el Varginy,
no?
Bé,
ja...
Hola.
Hola,
Bane.
Què tal?
Bé,
hi ha diferents receptes,
hi ha patata,
beixamel,
sense beixamel,
amb...
Però teniu a veure
amb la moussaka?
Moussaka és bé d'això?
Moussaka,
sí.
Sí?
Sí.
Bé,
la moussaka
es menja
en tota la zona
dels Balcans.
Bé,
és un plat,
és un pastel de verdura
amb carn,
no sense carn,
doncs Virginia,
o no,
doncs una bona mà
i beixamel,
una mica de formatge gratinat
i cap al forn,
no?
Bàsicament és això.
I qui sou?
I què feu?
Perquè sou d'aquí de Tarragona?
No,
nosaltres,
bueno,
jo soc serbi,
vaig néixer a Sèrbia,
a Belgrat,
i de fet fa uns 20 nets
que he visc a Barcelona
i, bueno,
el grup està format
per sis músics,
són quatre de Sèrbia
que treballem
i visquem a Barcelona
i, bueno,
som professionals de música,
està el Goran Slavic
en contrabaix,
Marco i el Atxa
en bateria
i percussió,
està Ivan Ilic
de Belgrat
també en les guitares,
acústica
i la guitarra elèctrica,
jo,
el Branislav
de Belgrat també,
que toco violí,
i tenim Tal Benarí,
una fantàstica
jove,
guapíssima,
cantant de Tel Aviv
i
Alain Chehab,
que és
per aquí,
bueno,
és per zona
entre Tarragona i València,
que toca Lleud
i Sars.
Nosaltres,
de fet,
el diumenge
portarem
instruments
una mica diferents,
que seria
on el Marco
portarà part
de la bateria
fantàstica,
porta un
Darabuka,
perdó,
que és un instrument
de percussió
dels països orientals,
després Alain
portarà
dos instruments
de corda
amb una forma
molt,
molt diferent,
que no es troba
per aquesta
regió,
que són
Lleud i Sars,
dos instruments
de corda
que es troben
a, no sé,
països com
Turquia...
Però escolta,
això és fantàstic,
i a més us ho heu plantejat
al Caixa Fòrum
com una activitat infantil.
Familiar.
Familiar,
perquè és una música
molt alegre.
De fet,
és una festa
balcànica,
es tracta de fer
una hora
de festa,
però
dins del contingut
de la festa
sí que estem parlant
de moltes coses,
dels balcans,
dels països,
una mica de tradició.
Ho expliqueu tot això?
Sí,
expliquem-ho d'una manera
que,
per mi,
és la manera
que entri
com el coneixement
important
als nens,
si, bueno,
els mestres,
si hi ha tothom
que vindran,
les famílies,
que hi ha
moltes maneres
d'aprendre coses,
i una d'aquestes,
una de bones maneres
és fer una bona festa,
parlar de menjar,
parlar de què,
com ser vestits,
com una mica d'història,
una mica dels països,
abarquem,
diguéssim,
una informació completa
sobre els països balcànics,
i amb una festa,
menjant una mica de moussaka,
i, bueno,
ja t'ho deies.
Ai, que xulo,
com va anar diumenge passat?
Així molt ràpid,
que és que hem d'anar
a acabar l'entrevista.
Us va anar bé?
Molt bé, molt bé,
la veritat que la gent
estava cantant,
i, bueno,
això és una festa.
Avui també vam fer
concerts,
per a les escoles,
demà també,
bueno,
no sé quines escoles són,
sempre demano,
jo tampoc.
És igual,
són molts nens.
Però els nens són fantàstics,
la veritat és que
és la tercera vegada
que està a Mataragona,
en aquest mateix espai,
i és fantàstic,
la gent es passa superbé,
tothom ballant,
i aprenent coses noves
sobre els països balcànics.
Molt, molt interessant.
Així són els moussakis,
els podreu veure
amb aquest concert familiar,
recordeu,
aquest diumenge
ja en segona representació,
diumenge,
únicament ja a les 6 de la tarda.
Exactament.
M'alegro molt d'haver pogut parlar
finalment amb els moussakis,
home.
Sí, bueno,
vam parlar fa dos anys,
però...
No me'n recordo, potser.
Vam parlar fa dos anys, ja?
Sí.
Ah, no me'n recordo.
Tu has vist molta gent.
Com t'he pogut oblidar?
Bueno, per aquí passa molta gent,
i bueno, genial.
A mi Tarragona
és una ciutat
que m'agrada molt,
i sempre, bueno,
és genial.
Doncs els veiem
al cursat de diumenge a les 6.
Moltíssimes gràcies.
Els moussakis.
Carles,
moltes gràcies,
no tenim més temps,
és que no pareu de fer coses.
Hem destacat el cap de setmana,
què més vols?
Clar que sí.
La dilluns vinent
torna a parlar.
Més, perfecte.
Gràcies.
D'acord.